Search

L'abast d'aquesta tesi és el de proporcionar una explicació del temps psicològic que s'adhereix al concepte de modularitat de les funcions cognitives com va ser formulada per Fodor. Aquest compte té per objecte demostrar que el nostre "sentit" de temps (i la capacitat relacionada amb la gestió d'informació en temps) és el resultat cognitiu d'una sèrie de processos que es duen a terme per dos components de processament independents i neutralment aïllables que són part de la porció de l'arquitectura mental, dedicat als sistemes modulars. Intento demostrar que aquests subsistemes poden estar al seu torn es fa referència com a mòduls, ja que cada un té la possibilitat d'especialitzar en el processament temporal. Dins d'aquesta funcionals delimitacions arquitectura entre aquests diferents mètodes de processament s'organitzen d'acord amb els principis que tenen el seu fonament en la tesi de la modularitat de Fodor. Utilitzant la referència de "mòdul" per a la noció de ‘specious present’ meu argument procedeix a organitzar el processament temporal en una jerarquia, amb la finalitat de representar la informació de temps des de les primeres etapes de la percepció a etapes superiors de la cognició. Si aquesta hipòtesi és correcta, podria oferir pautes útils per explorar capacitat de sincronització en els éssers humans, i proporcionar un marc creïble per a la futura investigació dels mecanismes psicològics i neuronals de processament temporal., El alcance de esta tesis es el de proporcionar una explicación del tiempo psicológico que se adhiere al concepto de modularidad de las funciones cognitivas como fue formulada por Fodor. Esta cuenta tiene por objeto demostrar que nuestro "sentido" de tiempo (y la capacidad relacionada con la gestión de información en tiempo) es el resultado cognitivo de una serie de procesos que se llevan a cabo por dos componentes de procesamiento independientes y neutralmente aislables que son parte de la porción de la arquitectura mental, dedicado a los sistemas modulares. Trato de demostrar que estos subsistemas pueden estar a su vez se hace referencia como módulos, ya que cada uno tiene la posibilidad de especializarse en el tiempo de procesamiento. Dentro de esta funcionales delimitaciones arquitectura entre estos diferentes métodos de procesamiento se organizan de acuerdo a los principios que tienen su fundamento en la tesis de la modularidad de Fodor. Utilizando la referencia de "módulo" para la noción de ‘specious present’ mi argumento procede a organizar el procesamiento temporal en una jerarquía, con el fin de representar la información de tiempo desde las primeras etapas de la percepción a etapas superiores de la cognición. Si esta hipótesis es correcta, podría ofrecer pautas útiles para explorar capacidad de sincronización en los seres humanos, y proporcionar un marco creíble para la futura investigación de los mecanismos psicológicos y neuronales de procesamiento temporal., The scope of this thesis is to provide an explanation of psychological time which adheres to the concept of modularity of cognitive functions as formulated by Fodor. This account seeks to demonstrate that our ‘sense’ of time (and the related ability to manage time information) is the cognitive result of a series of processes carried out by two independent and neutrally isolable processing components which are part of the portion of mental architecture dedicated to modular systems. I try to demonstrate that these sub-systems can themselves be referred to as modules, as each has the potential to specialize in time processing. Within this functional architecture delimitations between these different processing methods are organised according to principles which have their basis in Fodor's modularity thesis. Using the reference of 'module' for the notion of specious present my argument proceeds to arrange time processing into a hierarchy, in order to represent time information from the early stages of perception to higher stages of cognition. If such a hypothesis is correct, it could offer useful guidelines for exploring timing ability in humans, and provide a plausible framework for future investigation of the psychological and neuronal mechanisms of time processing.

Background Occlusion of the internal carotid artery (ICA), whether isolated or in the setting of a tandem lesion (TL) have a poor response to treatment with intravenous thrombolysis. Previous studies ​​have demonstrated the superiority of mechanical thrombectomy in the treatment of acute ischemic stroke (AIS) following large vessel occlusion, compared to standard intravenous fibrinolysis. The aim of our study was to describe endovascular treatment (EVT) in AIS due to isolated ICA occlusion or TL. Methods We assessed the association between 90-day outcome and clinical, demographic, imaging, and procedure data in 51 consecutive patients with acute isolated ICA occlusion or TL who underwent EVT. We evaluated baseline NIHSS and mRS, ASPECTS, type of occlusion, stent placement, use of stent retrievers and/or thromboaspiration, duration of the procedure, mTICI, postprocedural therapy and complications. Results A favorable 90-day outcome (mRS 0–2) was achieved in 34 patients (67 %) and was significantly associated with the use of dual antiplatelet therapy after the procedure (p = 0.008), shorter procedure duration (p = 0.031), TICI 2b-3 (p p = 0.001). Four patients did not survive, resulting in a mortality rate of 8 %. Conclusions Our study has shown that EVT in the treatment of AIS due to ICA occlusion is safe, and effective in determining a good functional outcome. ICA stenting led to good angiographic results and therapy with a glycoprotein IIb / IIIa inhibitor immediately after stent release did not result in a greater risk of hemorrhage. The use of post-procedural dual antiplatelet therapy was associated with favorable outcome, without a significant increase in hemorrhagic transformation.