Search

Treballs Finals de Grau de Disseny. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Padilla, Òscar, [cat] És una mescla explora la idea de vincle, entre persones, llocs i moments, des de la convicció que l’única manera de generar-lo és movent les coses de lloc i mesclant-les. Un terreny acotat, la Zona Volcànica de la Garrotxa, com a punt de partida i espai d’anàlisi; i una matèria primera, la greda volcànica, com a element a desplaçar i modificar. Un lloc i un material que prenen protagonisme per parlar i pensar sobre geografia, distància, temps i cooperació., [spa] It is a mixture explores the idea of link, between people, places and moments, from the conviction that the only way to generate it is moving things from one place to another and mixing them. A delimited land, the Volcanic Zone of La Garrotxa, as a starting point and space for analysis; and a raw material, the volcanic stone, as an element open to movement and modification. This place and material stand out to reflect and wonder about geography, distance, time and cooperation.

© 2015, Springer-Verlag Berlin Heidelberg. Erosional processes (natural or anthropogenic) may partly destroy the relatively small-sized volcanic edifices characteristic of monogenetic volcanic zones, leaving their internal structure well exposed. Nevertheless, the study of these outcrops may be extremely challenging due to restricted accessibility or safety issues. Digital representations of the outcrop surface have been lately used to overcome such difficulties. Data acquired with terrestrial laser scanning instruments using Light Detection and Ranging technology enables the construction of such digital outcrops. The obtained high-precision 3-D terrain models are of greater coverage and accuracy than conventional methods and, when taken at different times, allow description of geological processes in time and space. Despite its intrinsic advantages and the proven satisfactory results, this technique has been little applied in volcanology-related studies. Here, we want to introduce it to the volcanological community together with a new and user-friendly digital outcrop analysis methodology for inexperienced users. This tool may be useful, not only for volcano monitoring purposes, but also to describe the internal structure of exposed volcanic edifices or to estimate outcrop erosion rates that may be helpful in terms of hazard assessment or preservation of volcanic landscapes. We apply it to the Croscat volcano, a monogenetic cone in the La Garrotxa Volcanic Field (Catalan Volcanic Zone, NE Spain), quarrying of which leads to a perfect view of its interior but restricts access to its uppermost parts. Croscat is additionally one of the most emblematic symbols of the La Garrotxa Volcanic Field Natural Park, and its preservation is a main target of the park administration., AG is grateful for her Juan de la Cierva post-doctoral grant (JCI-2010-06092) and her Ramón y Cajal contract (RYC-2012-11024). SBC acknowledges the JAE-Doc postdoctoral personal grant program of CSIC (JAEDoc_09_01319). This work was partly financed by projects CGL2010-21968-C02-01, CGL2010-18609 and CGL2013-40828-R of the Spanish Ministry of Science and Innovation.

The Garrotxa Volcanic Field (GVF) is a Quaternary monogenetic volcanic field belonging to the NE Spain volcanic province, recording a Neogene alkaline intraplate magmatic activity consequence of the rift-type extensional tectonics that has affected the eastern margin of Iberia since late Oligocene.

The Neogene volcanism in NE Spain, which is related to the rift-type extensional tectonics affecting the eastern margin of Iberia since late Oligocene, is well represented in the basalts and basanites from the Garrotxa Volcanic Field (GVF). Geochemistry of the GVF magmas is comparable to that of the Cenozoic Eastern Atlantic and Euro-Mediterranean eruptive centers related to the European Astenospheric Reservoir(EAR). The EAR is thought to have originated by the mixing between plume-like material (carrying a HIMU signature) and the shallower depleted mantle (DMM). The GVF mantle source and the EAR share comparable trace element distribution, enrichment levels and characteristic ranges oftrace element ratios (e.g., Ba/La, K/La, Zr/Nb). However, isotope data from the GVF magmas call for the presence of a compositionally heterogeneous mantle source, which is considered to be the result of the mixing between two endmembers. While a first end-member presents relatively high 143Nd/144Nd and 206Pb/204Pb values and shows geochemical features close to average EAR, the second end-member ischaracterized by relatively lower 143Nd/144Nd and 206Pb/204Pb and slightly higher 87Sr/86Sr ratios that are recurrent in EMItype magmas. To constrain the isotope features of the GVF magmas, their Sr, Nd and 206Pb/204Pb isotopic compositions together with those of worldwide OIB, anorogenic European rocks, and lithosperic and crustal samples from the Pyrenean and Iberian domains were projected into a tethraedron with thefour classical mantle end-members (DMM, EMI, EMII, HIMU) as vertices. The three-dimensional perspective indicates that the GVF mantle source isotope characteristics are consistent with a heterogeneous lithosphere, variously metasomatized by both the EAR and EMI components, andstrongly related to the local tectonic structure, e.g., crustal thinning.

Treballs fi de carrera de la Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia. Any: 2013, Directors: Meritxell Aulinas Juncà, Guillem Gisbert Pinto i Domingo Gimeno Torrente, El volcà Crostat, situat a la zona volcànica de la Garrotxa dins la província volcànica del NE de Catalunya, és el darrer vestigi de l’activitat volcànica al NE de la península Ibèrica. La seva proximitat temporal ha permès que les estructures tant del con com de la colada que va formar estiguin avui en dia en un bon estat de conservació. En aquest treball es presenta un estudi de la colada que cobreix la Fageda d’en Jordà basat en la identificació, descripció, classificació i interpretació dels tòssols, que afloren de manera molt abundant en tota aquesta zona. La classificació dels tòssols mitjançant la nomenclatura utilitzada en estudis previs de colades bàsiques tipus Aa, ha permès distingir tres tipus de tòssols: focals, distributary i satellite. Tot aquest estudi ens aporta nova informació sobre diferents aspectes de la colada com ara direcció de flux, paleorelleu o la seva interacció amb aigua en determinades zones. Per complementar aquest treball també s’ha proposar un estudi geoquímic de resultats propis amb la anàlisis geoquímica per FRX de 12 mostres de la colada, i resultats previs realitzats i facilitats pel mateix autor, F. Di Traglia et al. (2008). Aquesta segona part del treball s’ha realitzat per a determinar la homogeneïtat química dels materials durant les diferents fases eruptives del volcà i observar-ne possibles canvis composicionals. Malgrat la idea inicial, per una incidència en el procés d’anàlisis FRX no s’ha pogut disposar dels resultats per a les mostres pròpies. Tot i així, s’ha treballat amb les facilitades per F. Di Traglia corresponents a piroclastos del con del Croscat per determinar el grau de variació composicional d’aquestes al llarg de l’episodi eruptiu, i complir així amb bona part de l’objectiu inicial. Els resultats mostren una homogeneïtat composicional molt significativa al llarg de l’erupció. Les petites variacions observades es poden atribuir a processos de cristal·lització fraccionada.

En este trabajo se presentan datos de petrografía, química mineral, geoquímica y termobarometría del volcán Montsacopa (Zona Volcánica de la Garrotxa) con el fin de realizar una primera incursión en el estudio de la geometría del sistema magmático bajo esta zona volcánica del NE Peninsular. El estudio petrográfico ha evidenciado la presencia de clinopiroxenos inversamente zonados, con núcleos verdes rodeados de un manto beige y/o un borde marrón. Las características petrográficas y químicas de estos núcleos permiten interpretarlos como xenocristales representando, probablemente, productos de la cristalización de un magma más evolucionado que el magma básico que da lugar a los piroclastos básicos del volcán Montsacopa. El estudio termobarométrico llevado a cabo para las muestras de este volcán evidencia que los clinopiroxenos cristalizaron en gran parte a profundidades mantélicas (entre 40 y 50 km), si bien muchos de los bordes de estos cristales se formaron a profundidades corticales evidenciando una cristalización polibárica. La correlación lineal entre P y T observada es indicativa de un ascenso directo a través del manto y la corteza, y sin claras evidencias de estancamientos de los magmas que formaron el volcán Montsacopa.

Volcanism of the Garrotxa area is part of the Neogene volcanism of NE Spain (NE Spain volcanic province, NESVP). This volcanism is a manifestation of the magmatic activity consequence of the rift-type extensional tectonics that affect the eastern margin of Iberia since late Oligocene and that involved the opening of the Valencia trough. Volcanic activity in the NESVP started weakly in the Cadaqués zone 15 Ma ago, (C. Lewis, personal communication), followed by the Empordà (9 to 12 Ma in Alt Empordà, 6 Ma in Baix Empordà), La Selva field (5 to 7 Ma) and the Tordera fault system (2 Ma). Finally, activity took place at the Garrotxa volcanic field (GVF) from 300,000 to 10,000 years ago, with an eruptive episode every 15,000 to 20,000 years approximately (C. Lewis personal communication).

En el presente trabajo se plantea la elaboración e interpretación del mapa de anomalías de Bouguer del Sistema Transversal Catalán. La característica más destacada del mapa es el marcado dominio de la tendencia regional, producida por el aumento de grosor de la corteza terrestre hacia el NW. La sustracción de este efecto regional se ha realizado utilizando el método de ajuste a superficies polinómicas por mínimos cuadrados. La interpretación cuantitativa del mapa de anomalías residuales obtenido refleja la estructura en bloques del basamento., A Bouguer gravity anomaly may of the Transversal Subpirinean System is presented and interpreted. The most prominent feanire of the map is the strong regional effect produced by the Earth's crust thickening. The polinomial surface fit technique is used to substract this regional trend. The qualitative interpretation o£ the residual anomaly map obtained reflects a structure with block faulted basement.

4 páginas.-- Trabajo presentado en el VII Congreso Geológico de España, Canarias 2008.-- Vulcanología.

En primer lloc s'ha realitzat una cartogragia de la distribució dels boscos de les valles de Hortmoier y Sant Aniol que formen part de l'espai natural protegit "Alta Garrotxa" (Girona). A partir d'aquesta cartografía s'ha desenvolupat un acurat treball de camp que ha permés analitzar les característiques ecològiques i estructurals d'aquests boscos amb la realització d'inventaris forestals. Aquesta anàlisi ha constatat que una explotació intensiva en el passat ha provocat una uniformització de la seva estructura i que el seu abandonó posterior ha significat una recuperació diferencial de les diverses tipologies de boscos, així com una progresssiva recuperació dels boscos potencials en substitució de les masses silvícoles secundàries. En segon lloc s'ha desenvolupat una proposta metodològica basada en l'integració i la valoració de tot un conjunt de factors físics, biològics i d'aprofitament. Aquesta valoració dels boscos ha permès establir una zonificació de l'espai forestal a partir del principi de multifuncionalitat de les masses forestals que pot ser el punt de partida científic per a una ordenació i una gestió correcta d'aquest terrritori., RESUMEN:En primer lugar se ha realizado una cartografía de la distribución de los bosques de los valles de Hortmoier y Sant Aniol que forman parte del espacio natural protegido "Alta Garrotxa" (Girona). A partir de esta cartografía se ha desarrollado un exhaustivo trabajo de campo que ha permitido analizar las características ecológicas y estructurales de estos bosques con la realización de inventarios forestales. Este análisis ha constatado que su explotación intensiva en el pasado ha provocado una uniformización de su estructura y que el posterior abandono de su aprovechamiento ha comportado una recuperación diferencial de las distintas tipologías de bosques; así como también una progresiva recuperación de los bosques potenciales en substitución de las masas silvículas secundarias. En segundo lugar se ha desarrollado una propuesta metodológica basada en la integración y valoración de todo un conjunto de factores físicos, biológicos y de aprovechamiento. Esta valoración de los bosques ha permitido establecer una zonificación del espacio forestal a partir del principio de multifuncionalidad de las masas forestales que puede ser el punto de partida científico para una correcta ordenación y gestión de este territorio.

El senglar és un dels mamífers més grans de Catalunya, és objecte d'una intensa activitat cinegètica i planteja importants reptes de gestió a causa de l'expansió demogràfica i geogràfica que manifesten les seves poblacions i pels problemes que comporten els danys a I'agricultura. Malgrat això no s'havia realitzat cap estudi aprofundit de la seva biologia en poblacions catalanes. En altres localitats de la Península Ibèrica es disposa en canvi de la informació elaborada en el marc de diverses tesis doctorals realitzades a Burgos (SÁEZ ROYUELA 1987) Almeria (ABAIGAR 1990) Extremadura (GARZÓN 1991) i Doñana (FERNÁNDEZ-LLARIO 1996), a més d'altres estudis sobre aspectes puntuals de la biologia i l'ecologia de I'espècie que es comentaran en els diferents capítols monogràfics.La memoria que es presenta reuneix la informació obtinguda al Montseny i a la Zona Volcànica de la Garrotxa, ambdues en ambient de muntanya mitjana, i permet cobrir bona part del buit d'informació del sector nord-oriental de la Península.Els objectius generals de l'estudi són: analitzar els paràmetres bàsics de la biologia i l'ecologia de l'espècie per tal de contrastar-los amb els obtinguts en altres poblacions i interpretar-los de manera que puguin ser d'utilitat per a la gestió. En aquest sentit una de les aportacions destacables d'aquest treball és la definició d'un sistema de seguiment de l'evolució demogràfica de les poblacions i una aproximació als factors que la modulen.

Triangular facets, related drainage basins, alluvial fans and subtle scarps reveal the recent activity of the normal Amer fault (NE Spain). The 1427 earthquakes which reached epicentral intensities ranging between VI1 and VI11 have been attributed to the Amer fault. However, the geomorphologic and geologic characteristics of this fault (30 km length) suggest that it might be capable of producing larger earthquakes than those occurred during de 15th century.

Separata de: Gimbernat ; 1987, vol. VIII, Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

We reconstructed the evolution of the volcanic activity within the central Garrotxa monogenetic Volcanic Field, the youngest volcanic area of the Iberian Peninsula, by investigating the stratigraphy of the volcanic successions and the morphology of the monogenetic eruptive centres. Analysis of this volcanic succession has been conducted following the Unconformity Bounded Stratigraphic Units criteria. The detailed stratigraphy of the volcanic successions shows that the central Garrotxa Volcanic Field (GVF) evolved through four main periods of volcanic activity (Synthems) represented by the eruptive products of the mafic monogenetic volcanoes and associated syn-eruptive reworked deposits (Eruptive Units) and by the inter-eruptive deposits (Epiclastic Units). The distribution and the morphologies of the monogenetic volcanoes suggest that feeder dykes were emplaced under influence of the present stress filed and along pre-existing fractures of the basement. Our facies analysis of the deposits and their distribution shows that migration of volcanism toward the centre of the basin was accompanied by a trend of increasing explosivity. Episodic hydromagmatism in central Garrotxa occurred without a specific geographic locus or obvious temporal correlation. Finally, by integrating field data with the stratigraphy extracted from water wells, we determined the volume of the volcanic deposits. The small average volume of products emitted during each eruptive period, and the long quiescence separating them, allow us to classify the GVF as a low-output rate volcanic field.