Search

Euro-Balkan Law and Economics Review, N. 1 (2020): Fascicolo 1

The aim of this paper is to assess factors affecting employment probability for a cohort of Italian graduates (2007) three years after degree achievement (2010). Using the most recent University Graduates' Vocational Integration Survey conducted by the Italian Institute of Statistics (ISTAT) in 2011, part of the ISTAT surveys system studying on the transition from educationto employment, the major finding suggests that the most relevant variable determining graduates' employment is work experience gained in the labour market. Moreover, work skills become more relevant for individuals who graduate at older ages (30+). Thus, it could be stated that, in Italy, the "myth" of degree attainment is largely connected to a "status symbol". In fact, Italian students do not decide to attend university merely to gain faster access to the labour market. Indeed, their essential aim is to obtain virtual employment opportunities. Most Italian graduates do not have aclear knowledge of the work environment because of the weak link connecting experience and skills acquired for the specific needs of the labour market. One implication of this finding is the possibility that educational policies could be efficient only at lower levels of education, degrees that generally do not completely fulfill market needs.

En el presente artículo, se plantea un nuevo enfoque teórico para el estudio del postdivorcio que encuentra sus bases conceptuales en la perspectiva de la vulnerabilidad, y sus bases empíricas, en una revisión de la literatura más reciente acerca de las consecuencias del divorcio en los ámbitos económico, de la salud y del bienestar general. Se entiende el proceso de divorcio como un nudo biográfico que marca la entrada a un contexto de riesgo en el que los actores deben forzosamente replantearse su proyecto vital. Dentro del enfoque de vulnerabilidad postdivorcio, entran en juego una serie de factores que afectan al proceso de ajuste a dicha situación. Por una parte, están los factores activadores, que son leídos como señales de la vulnerabilidad, y, por otra, los factores mediadores, que potencian o disminuyen la capacidad de respuesta de los individuos que han experimentado la ruptura. La comprensión del postdivorcio como un proceso generador de vulnerabilidades constituye un desarrollo novedoso y un aporte necesario para avanzar en el conocimiento científico del mismo desde un punto de vista sociodemográfico. En el present article, s'hi planteja un nou enfocament teòric per estudiar el postdivorci que troba les seves bases conceptuals en la perspectiva de la vulnerabilitat, i les seves bases empíriques, en una revisió de la literatura més recent sobre les conseqüències del divorci en els àmbits econòmic, de la salut i del benestar general. S'entén el procés de divorci com un nus biogràfic que marca l'entrada en un context de risc en el qual els actors han de replantejarse forçosament el seu projecte vital. Dins de l'enfocament de vulnerabilitat postdivorci, hi entren en joc una sèrie de factors que afecten el procés d'ajustament a aquesta situació. D'una banda, hi ha els factors activadors, que són llegits com a senyals de vulnerabilitat, i, d'una altra, els factors mediadors, que potencien o disminueixen la capacitat de resposta dels individus que han experimentat la ruptura. La comprensió del postdivorci com un procés generador de vulnerabilitats constitueix un desenvolupament nou i una aportació necessària per avançar en el coneixement científic d'aquest des d'un punt de vista sociodemogràfic. Dans le présent article on propose une nouvelle analyse théorique pour l'étude du postdivorce qui trouve ses bases conceptuelles dans la perspective de la vulnérabilité et de ses bases empiriques dans une révision de la littérature la plus récente sur les conséquences du divorce dans les domaines économique, de la santé et du bien-être général. On comprend le processus de divorce comme un point d'inflexion biographique qui marque l'entrée à un contexte de risque dans lequel les acteurs doivent inévitablement remettre en question son projet vital. Dans l'analyse de la vulnérabilité post-divorce entrent en jeu une série de facteurs qui affectent le processus d'ajustement à cette situation. D'une part, sont les facteurs activateurs, qui sont lus comme les signes de la vulnérabilité; et, d'autre part, les fac- teurs médiateurs, qui renforcent ou diminuent la capacité de réponse des individus qui ont éprouvé la rupture. La compréhension du post-divorce comme un processus générateur de vulnérabilités constitue un développement nouveau et un apport nécessaire pour avancer dans la connaissance scientifique de ce phénomène du point de vue sociodémographique. In this article it is proposed a new theoretical approach for the study of post-divorce that finds its conceptual basis in the context of vulnerability and its empirical basis on a review of the recent literature on the impact of divorce on its economic, health and general welfare aspects. The process of divorce is understood as a biographic knot that marks the entrance to a risky context in which the actors are forced to rethink their life project. Within the post-divorce vulnerability approach there are a certain number of factors that affects the process of adjusting to that situation. On one hand, there are some activating factors, which are read as signs of vulnerability and, on the other, the mediating factors that enhance or diminish the responsiveness of individuals who have experienced the breakup. The understanding of post-divorce as a process that generates vulnerability should be considered as a new development and a necessary input to advance on its scientific knowledge from the socio-demographic point of view.

Una versió preliminar d'aquest treball va ser presentat a l'European Population Conference: "Migration and Migrants in Europe"(Sessió 32). Organitzat per l'European Association for Population Studies (EAPS); Centre d'Estudis Demogràfics. Barcelona, del 9 al 12 de juliol de 2008. In this article, we have analysed employment arrangements between spouses as a way to approach gender relations in the particular case of mixed unions and, in the particular Spanish context of increasing presence of international immigrants, increasing intermarriage and wide spreading of dual-earner model of partnerships. The partnerships formed by foreign-born partners in Spain, either marriages or consensual unions, tell us much about their opportunities in both the labour and the marriage market as well as the arrangements and roles settled within the couples. Using data from 2007 Spanish Labour Force Survey, which allows a much updated analysis, multivariate regression, is applied to analyse the likelihood of different types of unions to be dual or single earner. Results have shown how the likelihood of being dualearner depends on the birthplace of the partners and report that to foreign-born women, being in union with a Spaniard or a foreign-born does make a difference in her position within the couple and her likelihood to be employed. En aquest article s'analitzen les relacions de gènere, en les parelles mixtes, a partir de la situació d'ocupació dels dos cònjuges, en el context espanyol. Context espanyol que es caracteritza per l'augment de la immigració estrangera i dels matrimonis entre espanyols i estrangers, així com per la difusió del model de parella igualitària. Les parelles formades per immigrants a Espanya, ja siguin matrimonis o unions consensuals, ens parlen de les oportunitats que aquests han pogut trobar tant en el mercat laboral com en el matrimonial i de les formes d'organització i de distribució de rols dels cònjuges. Emprant dades molt recents de l'Enquesta de Població Activa 2007, hem dut a terme una anàlisi mitjançant un model de regressió multivariable, de la propensió a formar parelles on ambdós cònjuges estiguin ocupats. Els resultats mostren que aquesta propensió varia significativament segons sigui la combinació d'orígens dels cònjuges i prova, especialment, que per a les dones immigrants, la seva propensió de treballar quan el seu marit també ho fa, canvia segons si aquest és o no espanyol. En este artículo abordamos el análisis de las relaciones de género en las parejas mixtas, a partir de la situación de ocupación de los dos cónyuges, en el contexto español. Éste se caracteriza por el aumento de la inmigración extranjera y de los matrimonios entre españoles y extranjeros, así como por la difusión del modelo de pareja igualitaria. Las parejas formadas por inmigrantes en España, ya sean matrimonios o uniones consensuales, nos hablan de las oportunidades que éstos han podido encontrar tanto en el mercado laboral como en el matrimonial y de las formas de organización y de distribución de roles de los cónyuges. Usando datos muy recientes de la Encuesta de Población Activa de 2007 hemos llevado a cabo un análisis mediante un modelo de regresión multivariable de la propensión a formar parejas dónde ambos cónyuges estén empleados. Los resultados muestran que esta propensión varía significativamente según sea la combinación de orígenes de los cónyuges y prueba, especialmente, que para las mujeres inmigrantes, su propensión de trabajar cuando su marido también lo hace, cambia según si el marido es o no español.