Search

S’aporten dades sobre 26 cirurgians censats en el partit mèdic de Tortosa (terres del Baix Ebre) de l’any 1831, submistrades pels propis cirurgians, a requeriment dels Subdelegats de Partit, i de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El documents estan a l’Arxiu Històric de la RAM. És el partit mèdic del que hi ha més dades juntes de cirurgians en un mateix lligall, (AH-RAMC, lligall 9, any 1831, doc. 115). La ciutat on hi ha més cirurgians és la de Tortosa, cap del partit, amb 4; a Alcanar n’hi ha 3; a Cherta, La Cènia, i Galera, n’hi ha 2, i en altres 11 llocs, un de sol.

Dins de la línea de recerca de material d’arxiu de la RAMC i del coneixement de les dades dels metges i cirurgians dels diferents partits mèdics, a la primera meitat del segle XIX, es fa també una valoració del coneixement de les signatures. La petició (realment una ordre) de la reial “Junta Superior Gubernativa”, tramesa per medi de les Reial Acadèmies de Medicina, proporciona una quantitat important de documents. Aquí s’aporten dades del primer cens ordenat, l’any 1831, que va ser completat de manera variable segons el diversos partits.En aquest treball tenim dades, escrites directament a mà i signades amb rúbrica per cada sanitari. En alguns pocs casos pot haver-hi dubte sobre si la signatura correspon clarament al sanitari responsable, i ja s’indica com a signatura dubtosa. S’han analitzat els documents catalogats com a «Lligall 9/ any 1831/ documents núm. 237 ». En el partit de Mataró hi ha dades sobre poc més d’una trentena de metges i cirurgians, i coordinant amb altres fonts de dades, es poden establir algunes nissagues, el que pot incitar a una recerca posterior, de manera puntual, des dels arxius locals, principalment els parroquials, atès que encara no hi havia Registre Civil que es va establir més tard del període estudiat.

Hi ha una figura que és poc coneguda, i que en tot cas ha estat poc valorada, en el que ara en diríem “administració sanitària”, a Catalunya, principalment en el segon terç del segle XIX. Són els que es nomenaven “Subdelegats mèdics de partit”.

Es presenten les caricatures dels metges de la promoció de 1920 de la facultat de medicina de Barcelona, recollides, en ocasió del 25 aniversari de la promoció (1945), amb algun detall personal.

Es presenta una orla amb els catedràtics de la Facultat de Medicina de Barcelona, que reuneix els professors que van ser responsables de la docència cap a meitat del segle XX. Està datada l’any 1953. Els autors són Vehí, González y Mata. La van regalar al doctor Antoni Tejedo i Mateu, profesor d’Anatomia, que la va lliurar a la Real Acadèmia de Medicina l’any 2005.

L’any 1913 es va celebrar el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, i un dels acords fou el de reunir els treballs que s’havien publicat fins aleshores, per metges catalans. La tasca era difícil, per la manca de precedents i la dispersió dels materials. Es va aconseguir principalment per la feina, l’esforç, d’Eudald Canibell, responsable de la Biblioteca Arús. Es va exposar en el nou edifici de la facultat, al carrer de Casanova. En el Congrés següent, el 1917, es va poder oferir, en elmateix edifici, la “Primera Exposició Bibliogràfica Medical de Catalunya”. Els llibres es van tornar a guardar, dispersos, cadascun al seu lloc, però en va quedar un catàleg. És el llibre inicial de l’exposició, la “Bibliografia Medical de Catalunya”. Ara fa cent anys.

Relació de llibres exposats

Introducció - La competència de l'època. Un cert esclat de la utilització de braguers - L'àlbum fotogràfic - Aportacions d'imatges menys conegudes

Recollida de dades sobre els sanitaris (metges i cirurgians) que exerceixen en el partit mèdic de Banyoles, a partir dels qüestionaris existents a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El subdelegat del partit és Francesc Castañer. El llistat es recull els anys 1831 i 1832. El partit de Banyoles està documentat durant pocs anys. Els metges i cirurgians estan referits de manera ordenada segons el poble on exerceixen, que són: Banyoles, 5; Cornellà, 2; Mieres, 2; Santa Pau, 1; sant Feliu de Pallarols, 2; Sant Esteve de Bas, 3. – Tres d’ells provenen de la universitat d’Osca, a finals del segle XVIII, el més antic de l’any 1791 i un altre de Cervera. També s’informa que les “parteres” no han presentat cap títol, probablement perquè no el tenen.

Recollida de dades sobre els sanitaris (metges i cirurgians) que exerceixen en el partit mèdic de la subdelegació de Valls, obtinguts a partir dels qüestionaris que demana la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El subdelegat del partit és Santiago Miracle, metge, que exerceix a la vila de Valls. El llistat es recull els anys 1831-31, però es tramet en aquest cas el 1834. Hi ha dades sobre 19 sanitaris. La majoria, 12, estan domiciliats a Valls. N’hi ha dos a Brafim, Alcover i Vilavella, i un a Santa Maria del Pla i a La Riba. La majoria han estudiat al RCC de Barcelona. Un sol prové de Cervera. El més antic sembla que és titulat des del 1795. S’aporten també les signatures que consten en el document.

Es dóna notícia del sanitaris (metges i cirurgians), documentats en el partit mèdic de Gandesa els anys 1831-32, a partir de les respostes a un requeriment fet per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Hi ha dades sobre 34 sanitaris. D’ells la majoria, 26, estaven titulats pel Reial Col. de Cirurgia de Barcelona. 2 tenen el títol per la universitat de Cervera. Dos van ser revalidats per la subdelegació de Tortosa, i encara n’hi un procedents d’Osca, Saragossa, València i el Col·legi de Madrid. Consta també la vila on exerceix, i en tots les dades sobre els dies de l’examen, i l’expedició i el registre del títol a Madrid. Encara n’hi ha dos titulats en el segle XVIII.

Es dóna notícia de dades sanitàries a l’AH.RAMC, procedents del partit de Puigcerdà, a la primera meitat del segle XIX. HI ha dades dels metges i cirurgians registrats en el partit l’any 1840, i d’algunes nissagues sanitàries. La més notable la dels Bosomba, que s’allarga per espai de sis generacions, de pares a fills. També la dels Barnola, Maurell, Nicolau i Parasols. En conjunt s’esmen 41 metges o cirurgians. En un segon punt s’apunta l’existència d’un brot de ràbia, que causà alarma social l’any 1821 i una nota sobre l’estat de salut del partit del mateix any.

Es presenta un buidat de dades sobre la ràbia de documents de l’arxiu de la RAMC, gairebé tots de la primera meitat del segle XIX, d’extensió diversa, dos ells impresos, i els altres transcrits. Hi ha un total de 51 documents, distribuïts en 13 temes concrets. Hi ha una enquesta epidemiológica important l’any 1845. Hi ha casos de ràbia humana, i altres també en animals, principalment gossos, i alguns escrits sobre mètodesde prevenció o curació. Dades sobre normatives i activitats dels ajuntaments., Se presenta una investigación sobre los documentos relativos a la rabia en el Archivo Histórico de la Real Academia de Medicina de Catalunya en la primera mitad del siglo XIX. Se han analizado un total de 51 documentos, distribuidos en 13 temas concretos. Hay una encuesta epidemiológica importante en el año 1845. Hay datos sobre rabia humana y también en animales (perros, lobos, un jumento, animales domésticos mordidos). También escritos sobre prevención (piedra serpentina) y curación (mesto). Datos sobre normativas y actividades por los ayuntamientos.

Contribució a la història de la ràbia a Catalunya en el segle XIX. S’esmentala conveniència de fer els estudis sobre la història de la ràbia de manera transversal, atenent molts aspectes: mèdics, epidemiològics, socials, llegendaris, creencials. Alguns comentaris històrics sobre autors de l’antiguitat, esmentant les fonts. Interès de l’obra de Plini. El centre del treball és sobre el material de l’Arxiu de la RAMC. S’assenyala la importància de l’enquesta epidemiològica de l’any 1845, algunes respostes i en particular la del Dr. Josep Tàpies delegat del partit d’Igualada., Contribución a la historia de la rabia en Catalunya en el siglo XIX. Se apunta la conveniencia de realizar los estudios sobre la historia de la rabia de manera transversal, en que se tengan en cuenta aspectos diversos: médicos, epidemiológicos, sociales, legendarios, creenciales. Algunos comentarios históricos sobre autores de l’antigüedad, mencionando les fuentes. Interés de la obra de Plinio. La parte más importante del trabajo se centra en el estudio del material del Archivo de la RAMC. Se pone de manifiesto el interés e importància de la encuesta epidemiológica del año 1845, algunas respuestas y en particular la del Dr. Josep Tàpies delegado del partido de Igualada.

S’analitzen i es transcriuen quatre documents manuscrits en relació, a les febres tercianes que afectaven a la població de Sant Martí de Provençals. Un, de l’Arxiu Municipal de Sant Martí Provençals de l’any 1837, on queda constància de la inquietud que hi havia pels estralls que les febres estaven causant; tres, del fons arxivístic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (anys 1838-1839), dos d’ells de la Diputació de Barcelona, demanant informes a l’Acadèmia i per últim el dictamen de l’Acadèmia, de gener de 1839. Es considera que és un dels primers expedients amb documentació sanitària referits al terme de Sant Martí. S’ha afegit un article posterior de “La Voz de las Afueras”, sense data ni autor, però força interessant on s’explica esquemàticament el procés de creixement de la població i els problemes mediambientals del moment., Se analizan y transcriben cuatro documentos manuscritos en relación, a las fiebres tercianas que afectaron a la población de Sant Martí de Provençals. Uno, del Archivo Municipal de Sant Martí de Provençals de 1837, donde queda patente la inquietud que había a causa de los estragos que las fiebres tercianas estaban provocando; tres, del fondo archivístico de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (años 1838-1839), dos de ellos de la Diputación de Barcelona, pidiendo informes a la Academia y por último el dictamen de la Academia, de enero de 1839. Se considera que es uno de los primeros expedientes con documentación sanitaria referidos al municipio de San Martín. Se ha añadido un artículo posterior de “La Voz de las Afueras”, sin fecha ni autor, bastante interesante, donde se explica de forma esquemática el proceso de crecimiento de la población y los problemas medioambientales del momento.

S’aporten dades de nou documents, dels anys 1845 i 1846, de l’arxiu de la RAMC referits a la malaltia epidèmia de les patates, que va tenir una gran repercussió en diversos països d’Europa, en especial Irlanda. Demostra una certa preocupació de les autoritats sanitàries, que volen saber les repercussions que aquest fet pogués tenir en els cultius de les zones frontereres amb França. Les dades que es troben en aquests escrits no mostren una gravetat ni preocupació especials., Se aportan datos de nueve documentos, de los anys 1845 y 1846, del archivo de la RAMC referidos a la enfermedad epidémica de las patatas, que tuvo una gran repercusión en diversos paises de Europa, en especial Irlanda. Demuestra una cierta preocupación de las autoritades sanitarias, que indagan sobre las repercusiones que este hecho pueda tener en los cultivos de las zonas fronterizas con Francia. La información de estos documentos no demuestra una gravedad ni preocupación especiales.