El estudio analiza las evaluaciones modales, evidenciales y actitudinales del hablante ante un estado de cosas con el fin de explicar el proceso de formación de la evaluación a partir de la fuente de la actitud del hablante o de la información adquirida. Para ello, se analizan verbos modales de necesidad y posibilidad, tales como deber y poder, y verbos de opinión y deseo, como creer y querer, entre otros; el objetivo del estudio es identificar las confi-guraciones de significado de cada una de las formas verbales analizadas en sus usos más frecuentes a partir de su valor convencional, evidenciando el peso de las elecciones dis-cursivas de naturaleza pragmática adoptadas por el hablante. El estudio se basa en un corpus formado por 24 artículos de opinión escritos por 8 autores distintos y 104 comentarios de lectores de esos artículos, recopilados de El Mundo, El País, La Vanguardia y El Periódico, y publicados en los meses de septiembre, octubre y noviembre del 2017 sobre la situación política en Cataluña. En particular, se ha realizado un análisis cualitativo de 462 ocurrencias de formas verbales correspondientes a 46 ver-bos y perífrasis verbales. Para ello, se ha implementado un modelo de análisis con el fin de estudiar el desarrollo del significado de esas formas verbales en su contexto de uso. El procedimiento prevé la aplicación de cinco criterios relacionados con la fuente de la ac-titud del hablante ante un estado de cosas o de la información adquirida a las expresiones de tipo evidencial, epistémico, deóntico o actitudinal, que se caracterizan así según el tipo de orientación de la evaluación y el posicionamiento del hablante ante el contenido pro-posicional. El proceso de análisis ha logrado identificar configuraciones específicas para cada tipo de evaluación considerada, definiendo modelos de uso de los verbos en los dos géneros analizados. En particular, el estudio ha evidenciado la exigencia de una clasificación de tipo multidimensional de los significados efectivos de las formas verbales estudiadas, a partir de las nociones de performatividad de la evaluación e implicación del hablante. Aunque las dos nociones se refieran al compromiso del hablante, la primera indica la intensidad de la evaluación, mientras que la segunda mide la presencia del autor en el enunciado y depende de cómo se representa la relación hablante-contenido proposicional. En buena medida, ambas dependen de las características de la fuente de la actitud del hablante ante un estado de cosas o de la información adquirida, y caracterizan el signifi-cado de cada verbo especificando de tal manera los efectos sobre el posicionamiento del hablante frente al contenido proposicional. Por otra parte, el análisis ha confirmado la influencia determinante de los elementos con-textuales en las elecciones del hablante, como demuestran las diferencias observadas en-tre los artículos de opinión y los comentarios. The study analyses the modal, evidential and attitudinal evaluations of the speaker to-wards a state of affairs, in order to explain the process of formation of the evaluation from the source of the speaker's attitude or the information obtained. To this end, modal verbs of necessity and possibility such as deber “must” and poder “may” and opinion and desire verbs such as creer “ think” and querer “will” are analysed, among others. The objective of the study is to identify the configurations of the meaning of each of the verb forms analysed in their most frequent uses starting from their traditional value, highlighting the impact of the discursive choices of a pragmatic nature adopted by the speaker. The study is based on a corpus made up of 24 opinion articles written by eight different authors and 104 comments from readers of those articles, compiled in El Mundo, El País, La Vanguardia and El Periódico, published in September, October and November 2017 on the political situation in Catalonia. In particular, a qualitative analysis of 462 occur-rences of verb forms has been carried out, corresponding to 46 verbs and verbal periph-rasis. To this end, an analysis model has been implemented to study the development of the meaning of these verb forms in their context of use. The procedure provides for the application of five criteria related to the source of the speaker's attitude to a state of affairs or the information obtained to evidential, epistemic, deontic or attitudinal expressions. These are characterized according to the type of orientation of the evaluation and speaker stance towards the propositional content. The analysis process has managed to identify specific configurations for each type of evaluation considered, defining use patterns of verbs in the two discourse genres ana-lysed. In particular, the study has highlighting the need for a multidimensional classifica-tion of the effective meanings of the verb forms studied, based on the notions of per-formativity of the evaluation and speaker involvement. Although the two notions refer to the speaker commitment, the first indicates the intensity of the evaluation, while the sec-ond measures the presence of the author in the statement and depends on how the speaker-propositional content relationship is represented. To a large extent, both depend on the characteristics of the source of the speaker's attitude towards a state of affairs or the in-formation obtained and characterize the meaning of each verb, specifying, in such a way, the effects on the speaker's stance towards the propositional content. On the other hand, the analysis has confirmed the determining influence of contextual elements in the speaker's choices, as shown by the differences observed between opinion articles and comments. L'estudi analitza les avaluacions modals, evidencials i actitudinals del parlant davant d'un estat de coses, per tal d'explicar el procés de formació de l'avaluació a partir de la font de l'actitud del parlant o de la informació adquirida. Per a això, s'analitzen verbs modals de necessitat i possibilitat com ara deure i poder i verbs d'opinió i desig com creure i voler, entre d'altres; l'objectiu de l'estudi és identificar les configuracions de significat de cadascuna de les formes verbals analitzades en els seus usos més freqüents a partir del seu valor convencional, evidenciant el pes de les eleccions discursives de naturalesa pragmàtica adoptades pel parlant. L'estudi es basa en un corpus format per 24 articles d'opinió escrits per 8 autors diferents i 104 comentaris de lectors d'aquests articles, recopilats a El Mundo, El País, La Vanguardia i El Periódico, publicats en els mesos de setembre, octubre i novembre del 2017 sobre la situació política a Catalunya. En particular, s'ha realitzat una anàlisi qualitativa de 462 ocurrències de formes verbals, corresponents a 46 verbs i perífrasis verbals. Per a això, s'ha implementat un model d'anàlisi per estudiar el desenvolupament del significat d'aquestes formes verbals en el seu context d'ús. El procediment preveu l'aplicació de cinc criteris relacionats amb la font de l'actitud del parlant davant d'un estat de coses o de la informació adquirida a les expressions de tipus evidencial, epistèmic, deòntic o actitudinal, que es caracteritzen així segons el tipus d'orientació de l'avaluació i el posicionament del parlant davant el contingut proposicional. El procés d'anàlisi ha aconseguit identificar configuracions específiques per a cada tipus d'avaluació considerada, definint models d'ús dels verbs en els dos gèneres analitzats. En particular, l'estudi ha evidenciat l'exigència d'una classificació de tipus multidimensional dels significats efectius de les formes verbals estudiades, a partir de les nocions de performativitat de l'avaluació i implicació del parlant. Encara que les dues nocions es refereixin al compromís del parlant, la primera indica la intensitat de l'avaluació, mentre que la segona mesura la presència de l'autor a l'enunciat i depèn de com es representa la relació parlant-contingut proposicional. En bona mida, totes dues depenen de les característiques de la font de l'actitud del parlant davant d'un estat de coses o de la informació adquirida i caracteritzen el significat de cada verb especificant, així, els efectes sobre el posicionament del parlant davant el contingut proposicional. D'altra banda, l'anàlisi ha confirmat la influència determinant dels elements contextuals en les eleccions del parlant, com demostren les diferències observades entre els articles d'opinió i els comentaris.