Search

Objective To analyze the temporal trends of atrial fibrillation (AF)-related ischemic stroke (IS) and their relationship with the prescription patterns of antithrombotic treatment from 2013 to 2019 in the Health Assistance Area of a regional hospital. Methods First, a retrospective ecological study of aggregate data to analyze the annual incidence of IS between 2013 and 2019 was performed. Second, we selected those patients diagnosed with AF between 2013 and 2019 and performed a retrospective longitudinal study to assess the role of antithrombotic therapy in the development of AF-related IS. Results During this period, whereas the annual incidence of IS remained stable (from 1.3 in 2013 to 1.2 cases per 1000 inhabitants in 2019; adjusted P for trend .829), the annual incidence of AF-related IS decreased over time (from 23.8 to 18.8 cases per 1000 inhabitants, respectively; adjusted P for trend .001). Among AF patients, the use of direct oral anticoagulants increased from 5.5% to 46.8%, while the prescription of antiplatelets and vitamin K antagonists decreased from 21.9% to 6.0% and from 63.8% to 36.1%, respectively. Overall, the use of oral anticoagulants increased from 69.3% to 82.9%; p < .001. Patients under antiplatelet agents had a higher probability of presenting IS than those patients taking oral anticoagulants, either vitamin K antagonists or direct oral anticoagulants (adjusted OR 1.89; 95% CI 1.52-2.37; p < .001). Conclusions The prescription of oral anticoagulants, particularly direct oral anticoagulants, has increased from 2013 to 2019 in our Health Assistance Area. This increase might partially explain the reduction in AF-related IS.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat i morbiditat en els països desenvolupats i la tendència és cap al seu augment, donat el progressiu envelliment de la població, l'augment dels factors de risc i la major supervivència dels pacients gràcies als avenços en la prevenció i el tractament. Aquest increment fa que augmenti la pressió assistencial sobre els diversos dispositius situats en diferents nivells assistencials, que els pacients siguin atesos per diferents professionals amb el risc de fragmentació de la seva atenció, duplicitat d'esforços diagnòstics i terapèutics, variabilitat de la pràctica clínica, múltiples desplaçaments i citacions. Per aquest motiu, cal fer un esforç de coordinació entre especialitats per aconseguir que aquests pacients tinguin la millor atenció mèdica en el millor nivell assistencial, en funció de l'estat de la seva malaltia, i així fer més eficient la continuïtat assistencial dels pacients amb malalties cardiovasculars. En aquesta tesi doctoral s'ha avaluat la implementació d'un nou model assistencial d'atenció integrada de cardiologia-atenció primària en el territori d'influència de l'hospital Moisès Broggi, basat en la comunicació i confiança entre els professionals sanitaris del territori, en el que s'inclou la integració d'un cardiòleg referent que es desplaça setmanalment al centre d'atenció primària, on fa visites presencials, consultories de casos clínics, resolució de dubtes diagnòstics o terapèutics per via presencial o telemàtica, activitats de formació mèdica continuada, disposa d'una història clínica compartida, així com de protocols de derivació i d'actuació consensuats. Aquest nou model assistencial ha permès millorar l'accessibilitat dels pacients a l'especialista de Cardiologia i ha reforçat el lideratge del metge de família en l'abordatge de les malalties cròniques cardiològiques, tenint el cardiòleg com a consultor i permetent que els cardiòlegs puguin centrar-se en atendre els pacients de recent diagnòstic o casos més complexes que requereixen un maneig més específic. L'atenció integrada ha ofert una millor qualitat assistencial als pacients amb malalties cròniques cardiològiques, aconseguint un increment significatiu del nombre de pacients amb cardiopatia isquèmica que assoleixen els objectius de tractament segons les recomanacions de les guies de pràctica clínica, un augment del nombre de pacients amb fibril·lació auricular que reben tractament anticoagulant oral i una reducció del nombre d'ictus isquèmics d'etiologia cardioembòlica en aquesta població. Aquest model ha facilitat que l'usuari pugui ser atès en el nivell assistencial més adequat, amb el recurs professional més efectiu, assegurant una millor continuïtat assistencial fruit d'una major coresponsabilitat, treball en equip i coordinació entre els cardiòlegs i els equips d'atenció primària. Las enfermedades cardiovasculares son la principal causa de mortalidad y morbilidad en los países desarrollados y la tendencia es a su aumento, dado el progresivo envejecimiento de la población, la alta prevalencia de factores de riesgo y la mayor supervivencia de los pacientes debido a los avances en la prevención y el tratamiento. Este aumento conlleva varias consecuencias como una mayor presión asistencial sobre los diferentes dispositivos situados en los diferentes niveles asistenciales, pacientes atendidos por diferentes profesionales con riesgo de fragmentación de su asistencia, duplicación de esfuerzos diagnósticos y terapéuticos, variabilidad de la práctica clínica, múltiples viajes y citas de los pacientes. En consecuencia, es necesario realizar un esfuerzo coordinado entre especialidades para conseguir que estos pacientes tengan la atención médica óptima, en el mejor nivel asistencial en función de la evolución de su enfermedad, y haciendo más eficiente la continuidad asistencial de los pacientes con enfermedades cardiovasculares. En esta tesis doctoral se ha evaluado la implementación de un nuevo modelo asistencial de atención integrada de cardiología-atención primaria en el territorio de influencia del hospital Moisès Broggi, basado en la comunicación y confianza entre los profesionales sanitarios del territorio , en el que se incluye la integración de un cardiólogo referente que se desplaza semanalmente en el centro de atención primaria, donde hace visitas presenciales, consultorías de casos clínicos, resolución de dudas diagnósticos o terapéuticos por vía presencial o telemática, actividades de formación médica continuada, dispone de una historia clínica compartida, así como de protocolos de derivación y de actuación consensuados. Este nuevo modelo asistencial ha permitido mejorar la accesibilidad de los pacientes al especialista de cardiología y ha reforzado el liderazgo del médico de familia en el abordaje de las enfermedades crónicas cardiológicas, teniendo el cardiólogo como consultor y permitiendo que los cardiólogos puedan centrarse en atender a los pacientes de reciente diagnóstico o casos más complejos que requieren un manejo más específico. La atención integrada ha ofrecido una mejor calidad asistencial a los pacientes con enfermedades crónicas cardiológicas, consiguiendo un incremento significativo del número de pacientes con cardiopatía isquémica que alcanzan los objetivos de tratamiento según las recomendaciones de las guías de práctica clínica, un aumento del número de pacientes con fibrilación auricular que reciben tratamiento anticoagulante oral y una reducción del número de ictus isquémicos de etiología cardioembólica en esta población. Este modelo ha facilitado que el usuario pueda ser atendido en el nivel asistencial más adecuado, con el recurso profesional más efectivo, asegurando una mejor continuidad asistencial fruto de una mayor corresponsabilidad, trabajo en equipo y coordinación entre los cardiólogos y los equipos de atención primaria Cardiovascular disease is the leading cause of mortality and morbidity in developed countries and the trend is towards its increase, given the progressive aging of the population, the high prevalence of risk factors and the greater survival of patients due to advances in prevention and treatment. This increase entails several consequences as greater care pressure on the different resources located at different levels of care, patients being attended by different professionals with the risk of fragmentation of care, duplication of diagnostic and therapeutic efforts, the variability of clinical practice, multiple trips and patient citations. Consequently, it is necessary to make a coordinated effort between specialities to ensure that these patients have the optimal medical care, at the best level of care depending on the evolution of their disease, and making the continuity of care more efficient for patients with cardiovascular disease. This doctoral thesis has evaluated the impact of implementing a program integrating Cardiology and Primary care in the area of influence of Moisès Broggi Hospital, based on communication and trust between health professionals in its area of influence, which includes the integration of a referring cardiologist to each primary care centre. This professional attends patients every week, participates in the discussion of clinical cases, resolution of diagnostic or therapeutic doubts, ongoing medical education activities, shared electronic clinical history and the development of common protocols. Integrated care has improved the accessibility of patients to the cardiology specialist while strengthening the leadership of the general practitioners in addressing chronic cardiac diseases, having the cardiologist as a consultant and allowing cardiologists to focus on caring for newly diagnosed patients or more complex cases that require a more specific approach. This integral assistance model has offered a better quality of care to patients with chronic heart diseases, leading to a significant increase in the number of patients with ischemic heart disease who achieve treatment goals according to the recommendations of clinical practice guidelines, an increase in the number of patients with atrial fibrillation receiving oral anticoagulant treatment and a reduction in the number of atrial fibrillation-related ischemic stroke. This model has allowed the patient to receive medical care at the most appropriate level of care, with the most effective professional, ensuring better continuity of care as a result of greater co-responsibility, teamwork and coordination between cardiologists and general practitioners.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat i morbiditat en els països desenvolupats i la tendència és cap al seu augment, donat el progressiu envelliment de la població, l’augment dels factors de risc i la major supervivència dels pacients gràcies als avenços en la prevenció i el tractament. Aquest increment fa que augmenti la pressió assistencial sobre els diversos dispositius situats en diferents nivells assistencials, que els pacients siguin atesos per diferents professionals amb el risc de fragmentació de la seva atenció, duplicitat d’esforços diagnòstics i terapèutics, variabilitat de la pràctica clínica, múltiples desplaçaments i citacions. Per aquest motiu, cal fer un esforç de coordinació entre especialitats per aconseguir que aquests pacients tinguin la millor atenció mèdica en el millor nivell assistencial, en funció de l’estat de la seva malaltia, i així fer més eficient la continuïtat assistencial dels pacients amb malalties cardiovasculars. En aquesta tesi doctoral s’ha avaluat la implementació d’un nou model assistencial d’atenció integrada de cardiologia-atenció primària en el territori d’influència de l’hospital Moisès Broggi, basat en la comunicació i confiança entre els professionals sanitaris del territori, en el que s’inclou la integració d’un cardiòleg referent que es desplaça setmanalment al centre d’atenció primària, on fa visites presencials, consultories de casos clínics, resolució de dubtes diagnòstics o terapèutics per via presencial o telemàtica, activitats de formació mèdica continuada, disposa d’una història clínica compartida, així com de protocols de derivació i d’actuació consensuats. Aquest nou model assistencial ha permès millorar l’accessibilitat dels pacients a l’especialista de Cardiologia i ha reforçat el lideratge del metge de família en l’abordatge de les malalties cròniques cardiològiques, tenint el cardiòleg com a consultor i permetent que els cardiòlegs puguin centrar-se en atendre els pacients de recent diagnòstic o casos més complexes que requereixen un maneig més específic. L’atenció integrada ha ofert una millor qualitat assistencial als pacients amb malalties cròniques cardiològiques, aconseguint un increment significatiu del nombre de pacients amb cardiopatia isquèmica que assoleixen els objectius de tractament segons les recomanacions de les guies de pràctica clínica, un augment del nombre de pacients amb fibril·lació auricular que reben tractament anticoagulant oral i una reducció del nombre d’ictus isquèmics d’etiologia cardioembòlica en aquesta població. Aquest model ha facilitat que l’usuari pugui ser atès en el nivell assistencial més adequat, amb el recurs professional més efectiu, assegurant una millor continuïtat assistencial fruit d’una major coresponsabilitat, treball en equip i coordinació entre els cardiòlegs i els equips d’atenció primària. Las enfermedades cardiovasculares son la principal causa de mortalidad y morbilidad en los países desarrollados y la tendencia es a su aumento, dado el progresivo envejecimiento de la población, la alta prevalencia de factores de riesgo y la mayor supervivencia de los pacientes debido a los avances en la prevención y el tratamiento. Este aumento conlleva varias consecuencias como una mayor presión asistencial sobre los diferentes dispositivos situados en los diferentes niveles asistenciales, pacientes atendidos por diferentes profesionales con riesgo de fragmentación de su asistencia, duplicación de esfuerzos diagnósticos y terapéuticos, variabilidad de la práctica clínica, múltiples viajes y citas de los pacientes. En consecuencia, es necesario realizar un esfuerzo coordinado entre especialidades para conseguir que estos pacientes tengan la atención médica óptima, en el mejor nivel asistencial en función de la evolución de su enfermedad, y haciendo más eficiente la continuidad asistencial de los pacientes con enfermedades cardiovasculares. En esta tesis doctoral se ha evaluado la implementación de un nuevo modelo asistencial de atención integrada de cardiología-atención primaria en el territorio de influencia del hospital Moisès Broggi, basado en la comunicación y confianza entre los profesionales sanitarios del territorio , en el que se incluye la integración de un cardiólogo referente que se desplaza semanalmente en el centro de atención primaria, donde hace visitas presenciales, consultorías de casos clínicos, resolución de dudas diagnósticos o terapéuticos por vía presencial o telemática, actividades de formación médica continuada, dispone de una historia clínica compartida, así como de protocolos de derivación y de actuación consensuados. Este nuevo modelo asistencial ha permitido mejorar la accesibilidad de los pacientes al especialista de cardiología y ha reforzado el liderazgo del médico de familia en el abordaje de las enfermedades crónicas cardiológicas, teniendo el cardiólogo como consultor y permitiendo que los cardiólogos puedan centrarse en atender a los pacientes de reciente diagnóstico o casos más complejos que requieren un manejo más específico. La atención integrada ha ofrecido una mejor calidad asistencial a los pacientes con enfermedades crónicas cardiológicas, consiguiendo un incremento significativo del número de pacientes con cardiopatía isquémica que alcanzan los objetivos de tratamiento según las recomendaciones de las guías de práctica clínica, un aumento del número de pacientes con fibrilación auricular que reciben tratamiento anticoagulante oral y una reducción del número de ictus isquémicos de etiología cardioembólica en esta población. Este modelo ha facilitado que el usuario pueda ser atendido en el nivel asistencial más adecuado, con el recurso profesional más efectivo, asegurando una mejor continuidad asistencial fruto de una mayor corresponsabilidad, trabajo en equipo y coordinación entre los cardiólogos y los equipos de atención primaria Cardiovascular disease is the leading cause of mortality and morbidity in developed countries and the trend is towards its increase, given the progressive aging of the population, the high prevalence of risk factors and the greater survival of patients due to advances in prevention and treatment. This increase entails several consequences as greater care pressure on the different resources located at different levels of care, patients being attended by different professionals with the risk of fragmentation of care, duplication of diagnostic and therapeutic efforts, the variability of clinical practice, multiple trips and patient citations. Consequently, it is necessary to make a coordinated effort between specialities to ensure that these patients have the optimal medical care, at the best level of care depending on the evolution of their disease, and making the continuity of care more efficient for patients with cardiovascular disease. This doctoral thesis has evaluated the impact of implementing a program integrating Cardiology and Primary care in the area of influence of Moisès Broggi Hospital, based on communication and trust between health professionals in its area of influence, which includes the integration of a referring cardiologist to each primary care centre. This professional attends patients every week, participates in the discussion of clinical cases, resolution of diagnostic or therapeutic doubts, ongoing medical education activities, shared electronic clinical history and the development of common protocols. Integrated care has improved the accessibility of patients to the cardiology specialist while strengthening the leadership of the general practitioners in addressing chronic cardiac diseases, having the cardiologist as a consultant and allowing cardiologists to focus on caring for newly diagnosed patients or more complex cases that require a more specific approach. This integral assistance model has offered a better quality of care to patients with chronic heart diseases, leading to a significant increase in the number of patients with ischemic heart disease who achieve treatment goals according to the recommendations of clinical practice guidelines, an increase in the number of patients with atrial fibrillation receiving oral anticoagulant treatment and a reduction in the number of atrial fibrillation-related ischemic stroke. This model has allowed the patient to receive medical care at the most appropriate level of care, with the most effective professional, ensuring better continuity of care as a result of greater co-responsibility, teamwork and coordination between cardiologists and general practitioners. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina