Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Franquesa Sànchez, Jordi, Garrofé Pascual, Maria De L'Alegria, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Franquesa Sànchez, Jordi, and Garrofé Pascual, Maria De L'Alegria
L’estudi neix en el marc d’un procés de modernització, creixement i consolidació, i fent crítica al successos d’hostilitat ( la gentrificació, la contaminació, la capitalització i on el vehicle és el principat agent articulador de l’urbanisme i del sistema) a través del qual moltes ciutats, per exemple, Barcelona, busquen la seva pacificació i la reversió d’aquest règim. Seguint les voluntats d’aquests processos de canvis, s’ha volgut buscar un subjecte dins de la societat que caracteritzés la vulnerabilitat, dins d’aquest artifici violent, per tal de poder fer un estudi sobre quins són els elements que aporten i instauren aquest canvi, i partint de la idea d’estudiar la problemàtica, per trobar-ne una solució, des de la base. Els infants, en tant que dependents dels seus cuidadors i en procés d’aprenentatge, és a dir, amb el seu desenvolupament en procés, són el subjecte escollit. La seva vulnerabilitat parteix del fet que no tenen del tot aplicades les conductes socials, entenen i perceben l’espai d’una manera diferent i, tenen unes necessitats on les cures estan més presents. S’ha enfocat aquest treball on l’eina principal són els estudis de camp. La intenció és analitzar el comportament i desenvolupament dels infants en els diferents teixits urbans. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència És a dir, caracteritzar, a partir de l’observació, els teixits urbans que permeten un major desenvolupament, entenent desenvolupament com a principal característica dels infants, on aprenentatge, percepció pròpia i joc tenen un paper rellevant. Per tant, aquells teixits que són més amables per al subjecte, i, sobretot, trobar quines són aquelles característiques urbanes i de disseny que els doten d’aquesta condició. Els teixits triats són l’Eixample de Barcelona, polígon d’habitatges (Montbau), teixit suburbà (el barri de Can Baró) i un centre històric (Gràcia), El estudio nace en el marco de un proceso de modernización, crecimiento y consolidación, y haciendo crítica al sucesos de hostilidad ( la gentrificación, la contaminación, la capitalización y donde el vehículo es el principado agente articulador del urbanismo y del sistema) a través del cual muchas ciudades, por ejemplo, Barcelona, buscan su pacificación y la reversión de este régimen. Siguiendo las voluntades de estos procesos de cambios, se ha querido buscar un sujeto dentro de la sociedad que caracterizara la vulnerabilidad, dentro de este artificio violento, para poder hacer un estudio sobre cuáles son los elementos que aportan e instauran este cambio, y partiendo de la idea de estudiar la problemática, para encontrar una solución, desde la base. Los niños, en cuanto que dependientes de sus cuidadores y en proceso de aprendizaje, es decir, con su desarrollo en proceso, son el sujeto escogido. Su vulnerabilidad parte del hecho que no tienen del todo aplicadas las conductas sociales, entienden y perciben el espacio de una manera diferente y, tienen unas necesidades donde las curas están más presentes. Se ha enfocado este trabajo donde la herramienta principal son los estudios de campo. La intención es analizar el comportamiento y desarrollo de los niños en los diferentes tejidos urbanos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y las niñas bajo una mirada física y de vivencia Es decir, caracterizar, a partir de la observación, los tejidos urbanos que permiten un mayor desarrollo, entendiendo desarrollo como principal característica de los niños, donde aprendizaje, percepción propia y juego tienen un papel relevante. Por lo tanto, aquellos tejidos que son más amables para el sujeto, y, sobre todo, encontrar cuáles son aquellas características urbanas y de diseño que los dotan de esta condición. Los tejidos elegidos son el Eixample de Barcelona, polígono de viviendas (Montbau), tejid, The study was born in the context of the evolution of modern cities towards a hostile and dangerous space that, due to gentrification, pollution, capitalization and where the vehicle is the main articulating agent of urbanism and the system, is no longer a place of and for life. After a process of modernization, growth and consolidation, and criticizing this event, many cities, for example, Barcelona, seek its pacification and the reversion of this regime. Following the will of these processes of change, we wanted to look for a subject within society that would characterize the vulnerability, within this violent artifice, in order to make a study on what are the elements that contribute and establish this change, and starting from the idea of studying the problem, to find a solution, from the base. Children, as dependent on their caregivers and in the process of learning, that is, with their development in process, are the chosen subject. Even so, I choose children as a representation of the vulnerability to the exposure that we, the neighbors of the city, suffer to these systems, as their vulnerability comes from the fact that they do not have social behaviors fully applied, they understand and perceive the space in a different way and they have needs where cures are more present. It is evident that each subject has its own characteristics and, therefore, its needs and deficiencies, but the sensitivity that they represent, also frames the other subjects: the neighbors who, close to being expelled within the city, do not find their space within it, such as the elderly, women, people with reduced mobility, people with functional diversity or physical or mental disabilities, migrants, young people with few economic resources... In addition, the way the city, the public space and the urban environment is designed will have a direct influence on the dependence of the most vulnerable neighbors, thus denying their full capacity for emancipation and binding them even more