Search

Els serveis de neteja viària i recollida de residus són components fonamentals en la gestió urbana, ja que s’encarreguen de mantenir en bones condicions els espais públics dels municipis i de gestionar els residus generats pels ciutadans. En aquest context, l’empresa adjudicatària dels serveis s’enfronta al repte de mantenir i millorar la qualitat en les activitats de neteja i recollida desenvolupades en els municipis. Els objectius principals d’aquest projecte són l’anàlisi dels serveis de neteja viària i recollida de residus amb relació al compliment amb els estàndards de qualitat establerts per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, posteriorment, estudiar el sistema actual de recollida de dades en els serveis i a través de la detecció d’ineficiències proposar un disseny que satisfaci les necessitats dels usuaris. En primer lloc, es realitza un estudi del municipi en el que es desenvolupa el projecte i de cadascun dels serveis de neteja viària i recollida de residus. També es presenta la forma en la qual es gestiona la qualitat dels serveis, incloent-hi la perspectiva de l’ajuntament i la de l’empresa. Un cop contextualitzat el projecte, per a analitzar la qualitat dels serveis s’han creat fitxes d’inspecció que avaluen de forma sistemàtica els aspectes requerits per l’ajuntament. A través d’un anàlisi quantitatiu s’exposen els resultats i es conclou quina és que l’àrea que presenta més marge de millora és el sistema de recollida de dades. Posteriorment, mitjançant un diagrama de flux s’estudia el funcionament d’aquest procés i per mitjà de tècniques de disseny centrat en l’usuari es determinen les necessitats i requeriments d’aquests, exposant les conclusions finals a través de l’eina Persona Canvas. Amb l’objectiu de detectar malbarataments s’han aplicat principis de la metodologia lean i per determinar les prioritats d’actuació s’ha utilitzat un AMFE i un diagrama bivariant. Cal destacar que al llarg del projecte s’han utilitzat diferents recursos gràfics per, Street cleaning and waste collection services are fundamental components of urban management, as they are responsible for maintaining public spaces in good condition and managing the waste generated by citizens. In this context, the company responsible for these services faces the challenge of maintaining and improving the quality of the cleaning and collection activities carried out in the municipalities. The main objectives of this project are to analyse the street cleaning and waste collection services in relation to compliance with the quality standards established by the Esplugues de Llobregat City Council, subsequently study the current data collection system in these services, and through the detection of inefficiencies, propose a design that satisfies the users' needs. Firstly, a study of the municipality where the project is developed and of each of the street cleaning and waste collection services is conducted. Additionally, the management of service quality is presented, including perspectives from both the city council and the company. Once the project is contextualized, inspection checklists have been created to systematically evaluate the aspects required by the city council to analyse the quality of the services. Through a quantitative analysis, the results are presented, and it is concluded that the area with the most room for improvement is the data collection system. Subsequently, the functioning of this process is studied using a flowchart, and user-centred design techniques are employed to determine their needs and requirements, presenting the final conclusions through the Persona Canvas tool. Lean methodology principles have been applied to detect waste, and an FMEA and a bivariate diagram have been used to determine the priorities for action. It is worth noting that various graphic resources have been utilized throughout the project to visually represent the project information. The project concludes with a solution proposal addressing two of t, Los servicios de limpieza viaria y recogida de residuos son esenciales para mantener los espacios públicos en buen estado y gestionar los residuos de los ciudadanos. La empresa responsable se enfrenta al reto de mantener y mejorar la calidad de estos servicios. El proyecto tiene como objetivo analizar los servicios según los estándares de calidad del Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat, estudiar el sistema actual de recogida de datos y proponer un diseño que satisfaga las necesidades de los usuarios. En primer lugar, se realiza un estudio del municipio, de los servicios de limpieza viaria y recogida de residuos y se presenta la forma en la cual se gestiona la calidad de los servicios. Se estudia la calidad de los servicios mediante fichas de inspección y mediante un análisis de los resultados se identifica que el sistema de recogida de datos presenta un margen de mejora. A través de un diagrama de flujo se estudia este proceso y por medio de técnicas de diseño centrado en el usuario se determinan las necesidades. Para determinar derroches se aplican principios de la metodología lean y se determinan las prioridades de actuación. El proyecto concluye con una propuesta de solución que mujer respondida a dos de las áreas críticas detectadas: el diseño del sistema de recogida de datos y la forma de implantación de este a través de un plan formativo.

This paper aims to provide a detailed account of our experience in implementing a negotiation module in an optional course of Management Skills in the Master's Degree in Structural & Construction Engineering program at the Universitat Politècnica de Catalunya and critically evaluate its effectiveness and impact on students' personal and professional development by triangulating experiences, surveys, and interviews. Based on an analysis of university curricula, the research explores effective teaching strategies, including Role-Play Simulation and Multi-Disciplinary Case Studies, which were highly valued by students. Video Recording and Playback, Peer Feedback, and Facilitator-led Discussions emerged as the most effective evaluation methods., The authors would like to thank all the students who agreed to contribute to this research. The authors wish to recognize their support from the Serra Hunter program. This work was supported by the Catalan agency AGAUR through its research group support program (2021 SGR 00341)., Postprint (published version)

Primer programa de formació europeu sobre polítiques del temps, un instrument imprescindible per abordar el malestar horari (que inclou la pobresa de temps) i transformar la societat del segle XXI per fer-la més igualitària, més eficient, més sostenible i més saludable.

El uso de la tecnología de apoyo (T.A.) en el aprendizaje de idiomas ha experimentado un gran auge en las últimas décadas gracias a los nuevos avances tecnológicos y al desarrollo de numerosas herramientas digitales (Huang et al., 2016; Khan et al., 2020). En esta investigación se analizan los conocimientos y la competencia del profesorado en el uso de la T.A. para el alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo (NEAE) en general, y específicamente en el aprendizaje del inglés como lengua extranjera, así como su experiencia durante la pandemia por Covid-19. Los datos cuantitativos y cualitativos se obtuvieron a través de herramientas de medición, como encuestas realizadas a un total de 110 docentes y un debate semi-estructurado con un grupo foco de 10 docentes de lengua inglesa de varios centros escolares preuniversitarios. Los resultados evidencian carencias entre el profesorado en conocimientos y competencias en el empleo de la T.A. para el alumnado con NEAE, así como la necesidad de mejorar tanto el acceso a recursos tecnológicos como la formación de los docentes en este ámbito., The use of Assistive Technology (AT) in foreign language learning has increased over the last decades thanks to new technological advances and the development of different digital tools (Huang et al., 2016; Khan et al., 2020). This research analyzes in-service teachers’ preparation and digital competence in the use of AT for students with specific educational needs in general, and particularly in learning English as a foreign language, and their experience during the COVID-19 pandemic. Quantitative and qualitative data were gathered through different research instruments such as a survey completed by 110 in-service teachers and a semi-structured discussion with a focus group of 10 English-language teachers from different schools. The results show the lack of knowledge and digital skills in the use of AT and the need to improve access to technological resources and teacher training programs., L'ús de la tecnologia de suport (T.A.) en l'aprenentatge d'idiomes ha experimentat un gran auge en les darreres dècades gràcies als nous avenços tecnològics i al desenvolupament de nombroses eines digitals (Huang et al., 2016; Khan et al., 2020). En aquesta investigació s'analitzen els coneixements i la competència del professorat a l'ús de la T.A. per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE) en general, i específicament a l'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera, així com la seva experiència durant la pandèmia per Covid-19. Les dades quantitatives i qualitatives es van obtenir a través d'eines de mesura, com ara enquestes realitzades a un total de 110 docents i un debat semiestructurat amb un grup focus de 10 docents de llengua anglesa de diversos centres escolars preuniversitaris. Els resultats evidencien mancances entre el professorat en coneixements i competències a l'ocupació de la T.A. per a lalumnat amb NEAE, així com la necessitat de millorar tant laccés a recursos tecnològics com la formació dels docents en aquest àmbit.

Aquest treball recull una proposta per incorporar hores lectives als estudis superiors i de formació professional dels àmbits de les ciències i les tecnologies amb assignatures d’habilitats de comunicació, que permeten dominar competències bàsiques per a la visibilització de les persones i de les seves feines.

En aquest treball de fi de màster s'elabora una eina de recollida d'informació, en format d'enquesta online, sobre les experiències que està vivint el professorat envers la introducció de les Tecnologies d'Aprenentatge i Coneixement a la seva pràctica docent, posant especial èmfasi a la freqüència amb que les utilitza, els principals àmbits on declara que les tecnologies digitals l'ajuden i els principals inconvenients que hi observa. Al llarg de l'enquesta també es demana informació sobre altres aspectes com la formació pel bon ús de les TAC, la Competència Digital Docent, la predisposició a innovar o diferents característiques demogràfiques del professorat participant, entre d'altres. Aquestes dades s'aprofiten per comparar les respostes donades en funció dels diferents col·lectius als que pertany el professorat en cada cas, proposar possibles línies de recerca futura. Finalment s'avalua el procés seguit i es comparteix amb un mentor digital, amb qui s'amplien els punts de vista envers el treball realitzat per acabar oferint unes conclusions amb major criteri.

Després de que a Catalunya la indústria tèxtil tingués una gran importància i creixement, amb l’arribada de la globalització, els nous models d’empreses tèxtils, i destinació del treball fabril cap als païssos subdesenvolupats, ens trobem en una situació en que aquest model de producció genera molta contaminació i, si es promou la fabricació de proximitat, no hi hauria suficients treballadors, ja que les persones coneixedores de la tècnica i el treball ja no hi són. D’altra banda, la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem, posa amb ènfasi la necesitat de canvi de dinàmiques de producció i demanda un ampli estudi vers a la sostenibilitat, la qual cosa ens porta a que, probablement la solució per aminorar aquests efectes nocius sigui la investigació de nous teixits sostenibles. El sector tèxtil és un dels implicats per tal d’afrontar canvis per a frenar l’impacte causat al planeta, de mode que és necessari fomentar la formació i la investigació en aquest sector. Actualment hi ha poques escoles tèxtils a Barcelona, i la més important es troba a Canet de Mar, ón també es realitza recerca per tal de transferir els coneixements. Per tal de formar noves generacions en el coneixement de les tècniques tèxtils i d’apostar i promoure la innovació i recerca, el meu edifici estarà destinat a usuaris que es disposin a formar-se i a investigar aquests nou camp, on pareix que la nostra societat haurà d’actuar durant les pròximes dècades.

Aquest projecte Final de Màster té per objectiu crear una guia educativa dirigida al professorat dels centres educatius i unitats de convivència o familiars, per tal d'acompanyar de manera respectuosa un procés de trànsit social d'identitat sexual, de gènere i/o expressió de gènere en els cicles formatius de grau bàsic i grau mitjà. Amb l'elaboració de recursos documentals per a la guia educativa, es promou la reflexió i incentivació de l'esperit crític per tal d'incorporar la perspectiva LGTBIQ+ i de gènere en l'àmbit educatiu i de la formació professional. La guia inclou càpsules formatives dirigides al professorat dels centres educatius i les unitats de convivència així com a l'alumnat. Val a dir que la formació està oberta per a qualsevol persona i trànsit en l'àmbit educatiu. Tanmateix, amb aquest recurs com a element innovador, es posa el focus en la sensibilització i la formació de la comunitat educativa, i per tant té una vocació social transformadora. Un element clau per a la utilitat d'aquesta recerca anirà estretament adscrita a l'ús que se'n faci del recurs per part de l'administració i les institucions educatives ja que la meva incidència és molt minsa com a alumnat del màster de formació a professorat. Finalment, la proposta de procediment de diagnosi per al seguiment de l'ús i utilitat de la guia per a l'atenció i l'acompanyament de l'alumnat transgènere dels centres educatius, ja que crec que és fonamental per a assolir propostes de millora útils.

Regenerem el Callís es tradueix en un projecte pilot de rehabilitació patrimonial i finca regenerativa, amb la voluntat de consolidar un nou model de gestió del territori necessari per al desenvolupament rural dels anys vinents. Partint de la hipòtesi en què els recursos no són més que els propis de l’entorn, plantegem un projecte per fases amb dos pilars principals: el retorn de la masoveria i la incorporació d’un espai formatiu., Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables::12.2 - Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals

La digitalització ha provocat canvis en les estratègies de recerca de feina per part dels joves, cada cop més dependents dels portals especialitzats a internet. Per als graduats en Comunicació, disposar de competències digitals és, a més, un requisit per aconseguir una feina en aquest sector professional. En aquest treball s’estudia l’impacte de la digitalització en els graduats en Comunicació en els dos vessants de l’accés al mercat laboral. Amb aquest doble propòsit, es va fer una enquesta a titulats recents (N=198) per conèixer les seves estratègies en la recerca de feina, i entrevistes a professionals del sector de la comunicació (N=11) per identificar les competències i habilitats que les empreses exigeixen als joves graduats. Els resultats indiquen que els contactes personals encara són la via principal per obtenir un lloc de treball, i que les empreses del sector demanen als nous graduats competències tècniques/ tecnològiques que sembla que la formació universitària no està atenent prou., Digitalisation has caused changes in the job search strategies of young people, who are increasingly dependent on specialised internet portals. For Communication graduates, having digital skills is also a requirement to find a job in this professional sector. The present study examines the impact of digitalisation on Communication graduates in both facets of access to the labour market. With this dual purpose, a survey was conducted among recent graduates (N=198) to learn about their job search strategies, and interviews were carried out with professionals in the communication sector (N=11) to identify the competencies and skills that companies require from young graduates. The results indicate that personal contacts continue to be the main way to find a job, and that companies in the sector demand technical/technological skills from new graduates that university training does not seem to be sufficiently providing., La digitalización ha provocado cambios en las estrategias de búsqueda de empleo por parte de los jóvenes, cada vez más dependientes de los portales especializados en internet. Para los graduados en Comunicación, disponer de competencias digitales es, además, un requisito para conseguir un empleo en este sector profesional. En este trabajo se estudia el impacto de la digitalización en los graduados en Comunicación en ambas facetas del acceso al mercado laboral. Con este doble propósito, se realizó una encuesta a egresados recientes (N=198) para conocer sus estrategias en la búsqueda de empleo, y entrevistas a profesionales del sector de la comunicación (N=11) para identificar las competencias y habilidades que las empresas requieren a los jóvenes graduados. Los resultados indican que los contactos personales siguen siendo la vía principal para obtener un puesto de trabajo, y que las empresas del sector demandan a los nuevos graduados competencias técnicas/tecnológicas que la formación universitaria parece no estar atendiendo suficientemente.