Search

Proposta d'incorporació de les Dir. (UE) 2019/770 i 2019/771 al dret català per mitjà de la modificació catalana en matèria de compravenda i regulació, de bell nou, del subministrament d'elements digitals.

¿Puede considerarse que las personas mayores son un colectivo que merece una especial protección? Esta es la pregunta que sirve como punto de partida al análisis que realiza el presente artículo. La dificultad de establecer las fronteras de edad unido al hecho de que la edad no puede ser considerado un parámetro exclusivo de vulnerabilidad nos conduce a replantear la redacción del art. 111-2 c) del Código de Consumo de Catalunya.

In this study, we analyzed the relationships among clinical, emotional, social, and spiritual dimensions of patients with advanced illness. It was a cross-sectional study, with a sample of 108 patients in an advanced illness situation attended by palliative care teams. Statistically significant correlations were found between some dimensions of spirituality and poor symptomatic control, resiliency, and social support. In the structural model, three variables predicted spirituality: having physical symptoms as the main source of discomfort, resiliency, and social support. This work highlights the relevance of the relationships among spirituality and other aspects of the patient at the end of life.

A l’any 2002, el legislador català ja va manifestar la seva opció de política legislativa en relació amb la incorporació de les normes que afecten a la contractació amb consumidors. Com tots sabem, l’art. 3 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre estableix la divisió del Codi en sis llibres, el sisè dels quals és el relatiu a les obligacions i els contractes “que inclou la regulació d’aquestes matèries, comprenent-hi els contractes especials i la contractació que afecta els consumidors”. Ara, amb l’inici dels treballs per a l’elaboració del Llibre Viè, el legislador català compleix el mandat de l’art. 3 de la Llei primera i incorpora al seu articulat les normes relatives als contractes de consum. Això no ha de significar la desaparició del Codi de consum, sinó l’establiment d’una relació entre els dos cossos normatius que ha de propiciar una distribució regulatòria entre ells Podeu consultar els materials complets de les Jornades a: http://cataleg.udg.edu/record=b1372200

Ponència presentada en les XVI Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 24 de setembre de 2010 Jornades de Dret Català a Tossa (16es: 2010: Tossa de Mar, Catalunya) Com és sabut, l’objecte de la Llei 29/2002, de 30 de desembre és, segons indica l’art. 1, “establir l’estructura i la sistemàtica del Codi civil de Catalunya”, a banda de l’aprovació del seu llibre primer. D’acord amb això, l’art. 3 estableix la divisió del Codi en sis llibres, el sisè dels quals és el relatiu a les obligacions i els contractes “que inclou la regulació d’aquestes matèries, comprenent-hi els contractes especials i la contractació que afecta els consumidors”. Així doncs, el legislador català ha optat clarament pel model alemany ja que ha decidit integrar la regulació dels contractes de consum en el Dret civil d’aplicació general

El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia.

[spa] El crowdfunding (financiación participativa), como una de las formas más novedosas de financiación, ha logrado una gran atención en España y en todo el mundo por sus características de pequeño tamaño y eficiencia. Este método de financiación alternativo, apoyado por la economía de plataforma, satisface tanto la necesidad de capital de los financiadores como las exigencias de rentabilidad de los inversores. Esta forma de financiación fue regulada en España por la Ley 5/2015, de 27 de abril, de fomento de la financiación empresarial, que ha formado un sistema de transacción y supervisión centrado en las plataformas de financiación participativa, si bien el desarrollo de este nuevo mercado de financiación de España es restringido. Comparando la normativa con la de los Estados Unidos, el Reino Unido, Francia y China, el mercado español de crowdfunding está, por un lado, regulado de forma demasiado estricta, lo que impide que un gran número de plataformas realicen negocios de intermediación; por otro lado, la supervisión no es eficiente, lo que hace que la protección de los intereses de los inversores sea también insuficiente. En 2020, la Unión Europea publicó el Reglamento 2020/1503 relativo a los proveedores europeos de servicios de financiación participativa para empresas, y su aplicación en los próximos años seguramente presionará aún más el mercado nacional existente, mientras que tecnologías como Blockchain y bitcoin también afectarán al desarrollo del crowdfunding debido a su característica descentralizada. Por lo tanto, para aprovechar la tendencia de desarrollo futuro del crowdfunding, se debe cambiar el modo regulatorio rígido: fortalecer la autogestión de las plataformas; hacer uso de las asociaciones para dar soporte a la certificación, la supervisión y la formación de las plataformas, mientras que la autoridad pública puede centrarse en la promoción de las actividades de crowdfunding, mediante la supervisión de las asociaciones y la emisión de orientación; y además, aprovechar la tecnología Blockchain en el futuro para mejorar la transparencia y el proceso de verificación de la información, así como garantizar el cumplimiento del contrato; y, por último, consolidar la educación en materia de la inversión y el riesgo para los inversores, establecer un mecanismo completo de confianza mutua, prestar atención a la protección de los derechos de los pequeños inversores en los proyectos de crowdfunding de capital, entre otros derechos de los inversores y del promotor del proyecto., [cat] El crowdfunding (finançament participatiu), com una de les formes més noves de finançament, ha aconseguit una gran atenció a Espanya i a tot el món per les seves característiques de petita mida i eficiència. Aquest mètode de finançament alternatiu, secundat per l'economia de plataforma, satisfà tant la necessitat de capital dels finançadors com les exigències de rendibilitat dels inversors. Aquesta forma de finançament va ser regulada a Espanya per la Llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial, que ha crear un sistema de transacció i supervisió centrat en les plataformes de finançament participatiu, tot i que el desenvolupament d'aquest nou mercat de finançament d'Espanya és restringit. Si comparant la normativa amb la dels Estats Units, el Regne Unit, França i la Xina, el mercat espanyol de finançament participatiu està, d'una banda, regulat de forma massa estricta, el que impedeix que un gran nombre de plataformes realitzin negocis d'intermediació; d'altra banda, la supervisió no és eficient, el que fa que la protecció dels interessos dels inversors sigui també insuficient. L’any 2020, la Unió Europea va publicar el Reglament 2020/1503, relatiu als proveïdors europeus de serveis de finançament participatiu per a empreses, i la seva aplicació en els anys pròxims segurament pressionarà encara més el mercat nacional existent, mentre que tecnologies com Blockchain i bitcoin també afectaran el desenvolupament del crowdfunding per la seva característica descentralitzada. Per tant, per aprofitar la tendència de desenvolupament futur del finançament participatiu, s'ha de canviar el sistema de regulació rígida: enfortir l'autogestió de les plataformes; fer ús de les associacions per donar suport a la certificació, la supervisió i la formació de les plataformes, mentre que l'autoritat pública pot promoure les activitats de finançament participatiu, mitjançant la supervisió de les associacions i l'emissió d'orientació; i a més, aprofitar la tecnologia Blockchain, en el futur, per tal de millorar la transparència i el procés de verificació de la informació, així como garantir el compliment del contracte; i, finalment, consolidar l'educació en matèria de la inversió i el risc per als inversors, establir un mecanisme complet de confiança mútua, prestar atenció a la protecció dels drets dels petits inversors en els projectes de finançament participatiu d’inversió, entre altres drets dels inversors i el promotor del projecte., [eng] Crowdfunding, as one of the newest forms of financing, is gaining widespread attention in Spain and worldwide for its characteristic of small size and efficiency. This alternative financing method, supported by the platform economy, satisfies both financiers’ need for capital and investors’ requirements for return on investment. Crowdfunding was regulated by Law 5/2015 on the promotion of business financing in Spain, which has formed a crowdfunding platform-centered transaction and supervision system, but the development of this new financing market of Spain is restricted. By comparing the regulations with those of the United States, the United Kingdom, France and China, the Spanish crowdfunding market is, on the one hand, too strictly regulated, which prevents a large number of platforms from carrying out intermediary operations; on the other hand, the regulation is not put into practice, resulting in insufficient protection of investors’ interests as well. The European Union released Regulation 2020/1503 on crowdfunding service providers for business in 2020, and its application in the following years will certainly further compress the existing domestic market, while technologies such as Blockchain and bitcoin will also affect the development of crowdfunding due to its decentralized characteristic. Therefore, in order to seize the future development trend of crowdfunding, the strong regulatory model should be changed, that is: strengthening the self-management of platforms; making use of industry associations to assist in the certification, supervision and training of platforms, while the public authority can promote crowdfunding activities by supervising industry associations and issuing guidance; and in addition, blockchain technology can be used in the future to improve the transparency and the process of information verification, as well as guarantee the contract fulfillment; finally, we should strengthen investment and risk education for investors, establish a complete mutual trust mechanism, pay attention to the protection of small investors' rights in equity crowdfunding projects and other rights of investors and project owner.

Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gramunt Fombuena, M. Dolors

Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gramunt Fombuena, M. Dolors

[spa] El presente estudio centra su atención en la utilidad y regulación de la figura de la ventaja injusta que deviene un instrumento eficaz para combatir contratos excesivamente desequilibrados en perjuicio de una de las partes contratantes. El legislador catalán, a raíz de la aprobación del Libro Sexto del Código civil de Cataluña, ha querido dar un paso adelante en cuanto a la previsión de normativas que aspiran a lograr un Derecho contractual con un carácter marcadamente social mediante la introducción de la ventaja injusta, pionera en el entorno del Estado español. La finalidad de esta figura es la de proteger la integridad del consentimiento; dotar de una acción para combatir las consecuencias injustas de aquel consentimiento que se prestó apresuradamente y sin plena libertad de elección, y solucionar, a su vez, una falta de equivalencia objetiva entre las prestaciones. Para ello ha dado lugar a una institución autónoma de protección de la parte débil que se sitúa entre la justicia sustantiva y la justicia procedimental. Asimismo, el legislador ha aprovechado la ocasión para refrendar y generalizar la institución histórica de la rescisión por lesión que permite recuperar el equilibrio económico al que tienden los contratos estructuralmente onerosos. El presente trabajo de investigación se centra en el estudio de la institución de la ventaja injusta mediante un análisis crítico que destaca los beneficios que supone la incorporación de dicha figura en el ordenamiento jurídico y a su vez, plantea propuestas de modificación sobre la regulación introducida a partir del estudio de las propuestas armonizadoras del Derecho contractual europeo y de los códigos de nuestro entorno, [cat] Aquest estudi centra la seva atenció en la utilitat i regulació de la figura de l’avantatge injust que esdevé un instrument eficaç per a combatre contractes manifestament desequilibrats en perjudici d’una de les parts contractants. El legislador català, amb l’aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha fet un pas endavant en la previsió de normes de caire social que propugnen un Dret contractual més just, mitjançant la introducció de l’avantatge injust, figura pionera en l’entorn de l’Estat espanyol. La finalitat d’aquest instrument és protegir la integritat del consentiment que es va prestar apressadament i amb una voluntat no del tot lliure, i solucionar, així mateix, una manca d’equivalència objectiva entre les prestacions intercanviades per les parts. Per això s’ha incorporat una institució autònoma de protecció de la part dèbil emplaçada entre la justícia substantiva i la justícia procedimental. Alhora, el legislador ha mantingut i generalitzat la històrica norma de la rescissió per lesió que permet recuperar l’equilibri econòmic a què tendeixen els contractes estructuralment onerosos. Aquest treball d’investigació centra el seu àmbit d’estudi en la institució de l’avantatge injust a través d’un anàlisi crític que en destaca els beneficis que pot significar la seva incorporació en l’ordenament jurídic i, al mateix temps, planteja propostes de modificació sobre la regulació introduïda a partir de l’estudi de les propostes harmonitzadores del Dret contractual europeu i dels codis civils del nostre entorn., [eng] The subject of the present study is the utility and regulation of the so-called ‘unfair advantage’ rule, which has become an effective instrument against contracts that are excessively unbalanced to the detriment of the weaker party. The Catalan legislator, after the adoption of Book VI of the Catalan Civil Code, has taken a step forward through the introduction of an ‘unfair advantage’ rule with the aim to achieve social justice in contract law; as such, the Catalan legislator is a pioneer in the Spanish legal environment. The objective of this rule is to protect the integrity of consent; to provide for an action to challenge the unjust consequences arising from consent that was given hastily and not in complete freedom; and to solve, at the same time, a lack of objective equality between the performance of the parties. To that end, an autonomous legal basis has been introduced for the protection of the weaker party, situated between procedural and substantive justice. Furthermore, the Catalan legislator has endorsed and expanded the historical concept of laesio enormis, that is intended to restore the economic balance and allows for rescission of contracts leaning toward being unreasonably onerous. The main focus of the research is on the institution of ‘unfair advantage’ by means of a critical analysis that highlights the potential of the introduction of this rule in private law. In addition, it proposes amendments to the Catalan regulation, drawing from the study of the proposals for the harmonization of European contract law and the legal systems around us.

Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutora: M. Dolors Gramunt Fombuena.

En palabras de MALUQUER “Para constituir y regular las relaciones y los problemas entre las personas puede establecerse por el Ordenamiento jurídico unos mecanismos absolutamente impositivo, o bien permitir que sean los propios individuos quienes principalmente constituyan de forma voluntaria sus relaciones, con un cierto control y dentro de ciertos límites”1, y esto es lo que ha sucedido con la figura que centra nuestro estudio, la figura de la intermediación. Carece de una regulación en el ordenamiento, de manera que han sido los propios ciudadanos quienes, a través del establecimiento de relaciones jurídicas y en el ejercicio de la autonomía de la voluntad, le han ido dando forma y contenido, siendo admitió y modulado por los Tribunales y la doctrina pero no regulado por el legislador. Ha sido esta situación, desde que nos planteamos el estudio de la figura de la intermediación, la que nos indujo a pensar en la complejidad de una regulación unitaria, dado que además, eran escasos los estudios doctrinales. Tras un inicial planteamiento de la cuestión, determinamos que el objeto de nuestro estudio debía bascular entre dos ámbitos, la figura del intermediario por un lado, y el vínculo entre este y el consumidor. Respecto al primero de los ámbitos, el del estudio de la figura del intermediario, era necesario estudiar tanto su naturaleza jurídica como su calificación legal, tal estudio nos debería permitir valorizar la posibilidad de unificar su definición, unificación pretendida en aras de establecer un marco legal común a todos aquellos sujetos que abarcase dicha definición. Y en caso que la conclusión derivase en una imposibilidad jurídico-material de obtener una regulación unitaria, dado la gran diversidad de intermediarios y materias existentes, intentar alcanzar una calificación y ordenación de los mismos. En el segundo de los ámbitos, el estudio del vínculo entre intermediario y consumidor, hemos pretendido abordarlo de inicio como un contrato y como la interpretación del mismo y como éste se ve limitado o influenciado por el contrato inicial existente entre el intermediario y la empresa. Teniendo en cuenta la actual regulación de protección de los consumidores y como esta puede llegar a introducirse en el contrato del intermediario limitando su actuación y aumentando su responsabilidad. La finalidad pretendida con este estudio no ha sido otra que la de analizar alguno de los campos donde interviene el intermediario en la actualidad y valorar la necesidad o no de una regulación común de la figura del intermediario, en base a su cualidad común de figura mediadora en el proceso contractual.

Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutora: Mariló Gramunt