Search

MBDEsign: Màster interuniversitari en estudis avançats en Disseny-Barcelona (UPC-UB) El següent treball reflexiona sobre les maneres en que s’entén el disseny dins de les institucions culturals. Tenint en compte la tradició de les col·leccions d’arts decoratives es critica la lògica del propi Museu del Disseny de Barcelona. El treball proposa una exposició codissenyada que, establint un diàleg entre els visitants i el museu, experimenta amb la manera de col·leccionar i de museïtzar el disseny. This work reflects on the ways in which design is understood within cultural institutions. Taking into account the traditional decorative art collections, the work critiques the logic upon which the Design Museum of Barcelona operates. The work proposes a codesigned exhibition that, establishing a dialogue between the visitors and the museum, experiments with new ways of collecting and musealizing.

Al llarg de la meva trajectòria com a estudiant d’arquitectura sempre he tingut molt d’interès en l’arquitectura japonesa. Aquest fet incita a començar aquest treball al Japó i a entendre quina ha sigut la seva influència en arquitectes occidentals. Elaboro una llista d’arquitectes del moviment modern que durant la seva trajectòria viatgen al Japó per submergir-se en la seva cultura i aprendre de la seva tradició. Reafirmo la manca de referents femenins, així com he patit durant el meu període lectiu. Per aquest motiu escullo Charlotte Perriand, d’entre altres personatges rellevants, per expandir la divulgació i la investigació de dones arquitectes influents en el segle XX. Inicio el treball amb els motius que promouen a Charlotte Perriand a viatjar al Japó en un primer viatge que fa l’any 1940. En aquesta primera recreació del viatge, s’observa els primers projectes que ela- bora la parisenca tant a Tokyo com a Osaka. Un segon graó, és reconstruir l’itinerari del seu segon viatge que gira entorn d’un nou projecte que elabora com a culminació de la seva recerca en l’art d’habitar. L’objectiu del treball és fer la reconstrucció de l’exposició “Prepostition d’une synthèse des arts, Paris 1955” de Charlotte Perriand i analitzar la demostració de la compatibilitat de les noves tècniques industrials d’Europa (Paris) i la delicadesa de l’artesania oriental (Tokyo). Així doncs, aquesta reconstrucció aconsegueix mostrar la rellevàn-cia de la figura de Charlotte Perriand en l’àmbit arquitectònic a partir del lligam que estableix entre la cultura occidental i oriental amb la projecció de l’exposició. Throughout my career as a student of architecture I have always been very interested in Japanese architecture. This fact prompts me to start this work in Japan and to understand what has been its influ- ence on Western architects. I draw up a list of architects of the modern movement who during their career traveled to Japan to immerse themselves in its culture and learn from its tradition. I reaffirm the lack of female referents, just as I have suffered during my academic period. For this reason I choose Charlotte Perriand, among other relevant characters, to ex- pand the dissemination and research of influential women architects in the twentieth century. I begin the work with the reasons that promote Charlotte Perriand to travel to Japan in a first trip she makes in 1940. In this first recreation of the trip, we can observe the first projects that the Parisian woman developed both in Tokyo and Osaka. A second step is to reconstruct the itinerary of her second trip, which revolves around a new project that she developed as the culmination of her research on the art of inhabiting. The aim of the work is to reconstruct the exhibition “Prepostition de une synthèse des arts, Paris 1955” by Charlotte Perriand and to analyze the demonstration of the compatibility of the new industrial techniques of Europe (Paris) and the delicacy of oriental craftsmans- hip (Tokyo). Thus, this reconstruction succeeds in showing the relevance of Char- lotte Perriand’s figure in the architectural field, based on the link established between Western and Eastern culture with the projection of the exhibition. Award-winning Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

La comunicació oral és una habilitat imprescindible en el dia a dia, però quan ens toca parlar en públic sentim que no tenim les tècniques adequades per fer-ho. Els models docents actuals estan centrats en l'adquisició de coneixements per portar a terme certes tasques i sovint deixen de banda un seguit d'habilitats socials que cada cop són més demandades en el dia a dia. Una d'elles té a veure amb l'expressió oral, que actualment no té un gran pes dins dels currículums educatius espanyols, més enllà d'alguna menció dins de les assignatures d'idiomes. Els docents tampoc tenen la formació específica, pel que no és una habilitat que realment es potenciï al sistema públic espanyol. No obstant, les entitats educatives privades sí ho estan integrant dins dels seus plans d'estudis, pel que deixa palès un greuge comparatiu amb l'estudiantat de l'escola pública respecte els que sí han pogut rebre aquesta educació. Treballar aquesta competència és donar un avantatge clar a l'hora d'entrar al mercat laboral, així que sembla una molt bona opció poder-ho treballar d'una manera més reglada i democràtica dins del sistema educatiu estatal, i més en el context de la Formació Professional, clarament encarada a la inserció professional. Aquest treball de fi de màster pretén revisar les iniciatives existents al sector educatiu que potencien l'art de parlar en públic (oratòria o public speaking) i fer una adaptació per portar-ho a les aules de Formació Professional.

La competencia oral es la más utilizada por el ser humano para comunicarse, se emplea a diario, pero muy pocos son capaces de conseguir una comunicación eficaz. Una de las causas de ello, es la escasa dedicación del aprendizaje de esta destreza a lo largo de las etapas educativas obligatorias. Concretamente la exposición oral, es un recurso empleado por los docentes para la evaluación del proceso de aprendizaje, pero ¿están preparados los alumnos para demostrar sus conocimientos a través de esta? Un gran número de personas adultas muestran inseguridad y escasos recursos a la hora de realizarla. Es todo esto la causa de la elaboración del presente Trabajo de Fin de Grado, en el que se investiga acerca de la competencia oral, la exposición y su evaluación, así como la relación de esta destreza con la normativa de educación de la Comunidad Valenciana del 5º curso de Educación Primaria, grupo de alumnos al que se dirige la propuesta didáctica. Tras su puesta en práctica se espera una mejoría de las destrezas de los escolares en esta habilidad lingüística y en concreto en la elaboración de discursos orales y en el manejo de sus emociones ante esta situación, además de que sirva como herramienta para otros docentes que se sumen a la iniciativa de fomentar el trabajo de la oralidad para crear alumnos capaces, efectivos y seguros. La competència oral és la més utilitzada per l'ésser humà per a comunicar-se, l'emprem diàriament, però molt pocs són capaços d'aconseguir una comunicació eficaç. Una de les causes d'això, és l'escassa dedicació de l'aprenentatge d'aquesta destresa al llarg de les etapes educatives obligatòries. Concretament l'exposició oral, és un recurs emprat pels docents per a l'avaluació del procés d'aprenentatge, però estan preparats els alumnes per a demostrar els seus coneixements a través d'aquesta? Un gran nombre de persones adultes mostren inseguretat i escassos recursos a l'hora de realitzar-la. És tot això la causa de l'elaboració del present Treball de Fi de Grau, en el qual s'investiga sobre la competència oral, l'exposició i la seua avaluació, així com la relació d'aquesta destresa amb la normativa d'educació de la Comunitat Valenciana del 5é curs d'Educació Primària, grup d'alumnes al qual es dirigeix la proposta didàctica. Després de la seua posada en pràctica s'espera una millora de les destreses dels escolars en aquesta habilitat lingüística i en concret en l'elaboració de discursos orals i en el maneig de les seues emocions davant aquesta situació, a més de que servisca com a eina per a altres docents que se sumen a la iniciativa de fomentar el treball de l'oralitat per a crear alumnes capaços, efectius i segurs. Oral competence is the most widely used skill for human beings to communicate, we use it every day, but very few are able to communicate effectively. One of the reasons for this is the lack of dedication to learning this skill throughout the compulsory educational stages. Specifically, oral presentation is a resource used by teachers for the evaluation of the learning process, but are students prepared to demonstrate their knowledge through it? A large number of adults are insecure and under-resourced when it comes to giving an oral presentation. This is the reason for the elaboration of this Final Degree Project, which investigates oral competence, exposition and its evaluation, as well as the relationship of this skill with the education regulations of the Valencian Community in the 5th year of Primary Education, the group of students to whom the didactic proposal is addressed. After its implementation, it is expected that the students' skills in this linguistic ability will improve, specifically in the elaboration of oral speeches and in the management of their emotions in this situation, as well as serving as a tool for other teachers who join the initiative to promote oral work in order to create capable, effective and confident students. Educación

Cada dia és més evident l'agressió de la ciutat capitalista en els nostres teixits barrials i comunitats veïnals. Un dels principals enemics a conèixer i, amb sort, combatre, és la Gentrificació que, resumit, és el procés de substitució de la població local d'un territori per una de major poder adquisitiu atreta per una sèrie d'avantatges urbanes, socials, infraestructurals, culturals, creatives, etc. Aquest procés es basa en l'especulació més pura i només s'entén des de la coordinació público-privada en un conveni de la classe dominant per perpetuar els seus privilegis. Aquest treball persegueix fer accessible l'entramat de la Gentrificació a tota la població i crear eines de prevenció, resistència i combat. El format és una exposició itinerant que viatjarà per Barcelona durant el 2022 i aterrarà a molts dels barris que es troben en guerra contra aquest monstre que anomenem Gentrificació.

[EN] The Oliva Teatre Olímpia is a cultural building that allow professional Performing Arts and Music activities, at the same time, offers a great service of citizen participation through the performances of the various associations and groups in the city . Therefore, it is necessary to reconstruct a quality space that serves as a cultural link between the main municipalities in the area and the city of Oliva itself from a rich and rigorous program as a dynamizer of the cultural sector., [CA] El Teatre Olímpia d’Oliva és un contenidor cultural en el que es recullen activitats d’Arts Escèniques i Música professionals, i a la vegada, ofereix un gran servei de participació ciutadana mitjançant les representacions que realitzen les diverses as-sociacions i col•lectius de la ciutat. A banda d’aquestes activitats, que ja de per si, omplen de contingut i sentit l’edifici, la Delegació de Cultura, mitjançant els Serveis Culturals Municipals, organitza actes que tenen continuïtat com ara: Poefes-ta, Amat, Rebombori Teatre, etc.Entre 2016 i maig de 2018, han assistit a espectacles d’arts escèniques, música i cinema, al voltant de 75.000 espectadors. El públic assistent al Teatre Olímpia, en les diverses activitats que s’hi desenvolupen, està format per un 65% de població d’Oliva, un 30 % de persones de pobles de la Safor i Marina Alta i un 5% procedent d’altres comarques. Per tant, és necessari reconstruir un espai de qualitat que serveixca de nexe cultural entre els principals municipis de la zona i la propia ciutat d’Oliva a partir d’una programació rica i rigurosa com a dinamitzador del sector cultural local.

Els últims mesos de l’any 2019 el Musée des arts Décoratifs et du Design de Burdeus dedicava una exposició retrospectiva a l’obra del grup de dissenyadors italià Memphis titulada «Memphis – Plastic Field». Aquest text vol ressenyar el catàleg publicat amb motiu d’aquesta mostra i proporcionar una introducció a la importància de la producció del col·lectiu., Book review of Constance Rubini (ed.), Memphis. Plastic Field, Burdeus, Musée des Arts Decoratifs et du Design - Éditions Norma, 2019., Reseña del libro Constance Rubini (ed.), Memphis. Plastic Field, Burdeus, Musée des Arts Decoratifs et du Design - Éditions Norma, 2019.

Es presenta l’experiència realitzada, durant diverses edicions, a l’Escola Politècnica Supe-rior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), corresponent a dues activitats: L’exposició “On és la Química?” i el taller “Què és l’en-ginyeria química?” dirigides a estudiants de secundària.

Treball Final de Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals (Pla de 2013). Codi: SIS017. Curs acadèmic: 2019/2020 A raíz de la actual crisis pandémica causada por el coronavirus SARS-CoV-2, surge la necesidad de evaluar un nuevo riesgo relacionado con la exposición a agentes biológicos en el ámbito laboral con el propósito de garantizar la seguridad y la protección de la salud de los trabajadores. Con el objetivo de satisfacer esta necesidad en el sector sanitario, se realiza el presente trabajo empleando una metodología basada en el protocolo general de actuación de la higiene industrial, el cual se fundamenta en tres pilares básicos: la identificación del factor de riesgo, la evaluación del riesgo y por último la adopción de medidas preventivas. Para finalizar se realiza un cuestionario sobre el COVID-19 en el ámbito laboral a los trabajadores del sector sanitario con la intención de obtener información acerca de la prevención del riesgo biológico. Arran de l’actual crisi pandèmica causada pel coronavirus “SARS-CoV-2, sorgeix la necessitat d’avaluar un nou risc relacionat amb l’exposició a agents biològics en l’àmbit laboral amb el propòsit de garantir la seguretat i la protección de la salut dels treballadors. Amb l’objectiu de satisfer aquesta necessitat en el sector sanitari, es fa el present treball emprant una metodología basada en el protocol general d’actuació de la higiene industrial, el qual es fonamenta en tres pilar bàsics: la identificació del factor de risc, l’avaluació del risc i finalment l’adopció de mesures preventives. Per finaalitzar es realitza un qüestionari sobre el COVID-19 en l’àmbit laboral als treballadors del sector sanitari amb l’intencio d’obtindre informacio sobre la prevenció del risc biològic. With the current pandemic crisis, caused by the coronavirus SARS-CoV-2, the need to evaluate a new risk associated with the exposure to biological agents in the workplace emerged, with the purpose of guaranteeing the security and the protection of the health of the employees. This paper aims at addressing this need in the healthcare sector. The metodology used is based on the general protocol of action for industrial hygiene, which is founded on three basic pillars: the identification of risk factors, the evaluation of risks and, finally, the adoption of preventine measures. Lastly, employees in the healthcare sector are asked to fill in a questionnaire about COVID-19 in the workplace, with the aim to obtaining information on the prevention of the biological risk.

[ES] En base a los datos de mediciones higiénicas ambientales y personales realizadas en trabajos de desmantelamiento de amiento durante un periodo de 13 años (1300 mediciones aproximadamente), se va a realizar un estudio estadístico sobre la exposición de los trabajadores en función de la metodología empleada, tipo de obra, cantidad de residuo gestionada, duración de los trabajos, condiciones del entorno, estado del material, etc. Con los resultados obtenidos se realizará unas conclusiones en base a los factores descritos y las propuestas de mejora correspondientes.

Ressenya del llibre de Rosa Alcoy, Eduard Alcoy: Art i Encanteri (1950-1987), Ajuntament de Mataró, Mataró, 2018., Book review of Rosa Alcoy, Eduard Alcoy: Art i Encanteri (1950-1987), Ajuntament de Mataró, Museu de Mataró, Mataró, 2018.

En aquest estudi s’avaluen algunes de les vies d’exposició principals a diversos contaminants, concretament als compostos organoclorats (OCs) i metalls traça, en infants. La recerca se centra en tres poblacions localitzades al sud d’Europa: Menorca, Astúries i Tarragona. Aquestes tres cohorts han servit de model poblacional per avaluar l’exposició a través de la dieta, l’exposició ambiental i la transferència mare-nen durant l’embaràs, respectivament. S’ha realitzat una anàlisi química en més de 600 mostres humanes, concretament en sèrum i orina, i de productes alimentaris per determinar un ampli ventall d’OCs i metalls traça, tot emprant Cromatografia de Gasos amb Detector de Captura d'Electrons (GC-ECD) i Espectrometria de Masses per Plasma d'Acoblament Inductiu (ICP-MS), respectivament. Els resultats més destacables d’aquesta tesi es descriuen a continuació. La meitat dels peixos capturats al mar Mediterrani han sobrepassat els nivells de mercuri establerts per la Unió Europea pel consum humà. Així mateix, les ingestes estimades de mercuri en la cohort de Menorca també han sobrepassat les ingestes tolerables establertes per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), essent el peix la principal font d’incorporació d’aquest metall (entorn el 80%). Per contra, les concentracions d’OCs en els aliments han estat molt per sota dels límits establerts. S’ha observat que el pes i el nivell tròfic dels peixos són factors clau per descriure els patrons d’acumulació d’aquests compostos, degut als processos de bioacumulació i biomagnificació. D’altra banda, els nivells de metalls traça en la població infantil d’Astúries han estat més alts que els trobats en estudis previs, probablement com a conseqüència de l’elevada activitat industrial i minera de la zona. En aquesta cohort, també s’han relacionat les concentracions altes d’arsènic en orina amb el consum de peix, tot i que aquest arsènic està en forma química no tòxica. Tanmateix, s’ha observat una correlació inversament significativa entre els nivells de cobalt en orina i de ferritina en sang. En situacions d’alta demanda de ferro, com en l’època de creixement en la que es troben aquests nens, l’organisme augmenta l’expressió del transportador d’ions divalent DMT1, que també incorpora cobalt. També s’ha observat una concentració de cobalt molt més alta en els nens amb anèmia per dèficit de ferro. Finalment, a la cohort de Tarragona, s’ha vist per primera vegada un augment significatiu de les concentracions dels OCs en sèrum matern entre el primer trimestre de l’embaràs i el part, probablement degut a una mobilització de les reserves de greix i a l’augment del volum de sang durant aquest període. Els nivells d’OCs mesurats en sang de cordó s’han correlacionat significativament amb les concentracions d’aquests composts en sèrum matern. Aquesta distribució resulta d'una font materna predominant que transfereix els contaminants al fetus. S’ha determinat l’edat i l’índex de massa corporal de les mares com els factors principals que determinen les concentracions d’OCs en el cos humà. Des d’un punt de vista de salut pública i de la regulació ambiental, cal dedicar una atenció especial a aquests contaminants, per la seva persistència en el medi ambient i facilitat d’incorporar-se al cos humà, particularment mitjançant l’alimentació i la respiració. Tot i que una part dels compostos estudiats estan prohibits o regulats, aquest estudi confirma la presència d’aquests contaminants ja en les primeres etapes de la vida infantil i, per tant, posa de manifest la necessitat d’ampliar la recerca sobre els factors que en determinen la distribució ambiental i exposició humana. Això permetrà millorar la informació disponible a l’hora de millorar la salut de la població des de les accions de la política sanitària. The present research assesses some of the main routes of exposure to various pollutants, specifically organochlorine compounds (OCs) and trace metals, in infants. It focuses on three populations, located in southern Europe: Menorca, Asturias and Tarragona. These three cohorts have served as a population model to evaluate exposure through diet, environment and mother-child transfer during pregnancy, respectively. A chemical analysis has been carried out in more than 600 serum and urine human samples, along with food products to determine a wide range of OCs and trace metals. This was undertaken using Gas Chromatography with Electron Capture Detector (GC- ECD) and Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry (ICP-MS), respectively. The most remarkable results of this Ph.D. are described below. Half of the fish caught in the Mediterranean Sea have exceeded the levels of mercury established by the European Union for human consumption. Likewise, the estimated ingestion of mercury in the cohort of Menorca has also exceeded tolerable intakes established by the European Food Safety Authority (EFSA), with being the main source of incorporation of this metal (approximately 80%). Conversely, concentrations of OCs in foods have been well below the established limits. It has been observed that weight and trophic level of fish are key factors in the accumulation patterns of these compounds, due to the bioaccumulation and biomagnification processes. On the other hand, the levels of trace metals in the population of Asturias have been higher than those found in previous studies. This is likely a result of the high industrial and mining activity in the area. In this cohort, the high concentrations of arsenic in urine with fish consumption has also been identified. This form of arsenic, though, is not toxic. An inversely significant correlation, however, between levels of urinary cobalt and ferritin in the blood has been observed. In situations of higher iron demand -as occurring during the growth stage in which these children are - the body increases the expression of the DMT1 divalent ion transporter, which also incorporates cobalt. It has also been observed that cobalt concentrations are much higher in children with iron deficiency anaemia. Finally, in the cohort of Tarragona, a significant increase in OC concentrations in maternal serum has been found for the first time between the first trimester of pregnancy and childbirth. This is likely due to a mobilization of the fat reserves and the increase in blood volume during this period. The levels of OCs measured in cord blood have been significantly correlated with the concentrations of these compounds in maternal serum. This distribution is the result of a predominantly maternal source that transfers contaminants to the foetus. The age and the body mass index of mothers have been determined as the main factors that determine the concentrations of OCs in the human body. From a point of view of public health and environmental regulation, special attention must be given to these pollutants; due to their persistence in the environment and the ease of incorporation into the human body- mostly thorough the diet and reparation. Despite most of the studied compounds currently being banned or strictly controlled, this study confirms the presence of these pollutants already in the early stages of childhood life. This highlights the need to expand research on the factors that determine the environmental distribution and human exposure. Through this, it is anticipated that there will be an improvement in the health of the population; as a result of the advances in available information.

[ES] Este Trabajo de Fin de Grado comprende la definición del sistema y la composición gráfica de una serie de elementos unitarios para la divulgación del patrimonio hidráulico de Mutxamel. Se centrará principalmente en el diseño de un logotipo como imagen corporativa del Aula Riu Sec de Mutxamel y en la definición del sistema gráfico y la maquetación de folletos, publicaciones, paneles expositivos, etc. en los que se reflejará toda la información extraída de la investigación realizada por los alumnos dentro del ámbito del Aula Riu Sec. De este modo se pretende que la divulgación cultural de estas infraestructuras hidráulicas se realice de un modo unitario y coherente., [EN] This Final Project collects a graphic composition and definition system of unitary elements for the disclousure of the hydraulic heritage of Mutxamel. It wil focus mainly on the design of a brand as a corporate image of the Aula Riu Sec of Mutxamel and also on the definition of the graphic system and the layout of brochures, publications, exhibition panels, etc. in which all the information extracted from the research carried out by students of the Aula Riu Sec will be reflected. In this way, it is intended that the cultural dissemination of these hydraulic infraestructures be carried out in a coherent and unitary way. The layout of this project will be used as a guide for the rest of the student’s projects of the Aula Riu Sec., [CA] Aquest Treball de Fi de Grau comprèn la definició del sistema i la composició gràfica d’una sèrie d’elements unitaris per a la divulgació del patrimoni hidràulic de Mutxamel. Es centrarà principalment en el disseny d’una marca com a imatge corporativa de l’Aula Riu Sec de Mutxamel i en la definició del sistema gràfic i la maquetació de pamflets, publicacions, panels expositius, etc. En ells es reflectirà tota la informació obtinguda de la investigació realitzada pels alumnes dins de l’àmbit de l’Aula Riu Sec. D’aquesta manera, es pretén que la divulgació cultural d’aquestes infraestructures hidràuliques es realitze d’una manera unitària i coherent. La maquetació d’aquest projecte, serà utilitzada com a guia per als demés TFGs dels alumnes de l’Aula Riu Sec.

Pràctiques curatorials contemporànies: l'hegemonia del projecte com a eina d'expressió artística és el títol que dóna nom a un treball teòric d¿investigació entorn de la preponderància de la proposta artística curatorial que relega, fins a cert punt, el protagonisme de la personalitat del creador. Per a la realització de l¿anàlisi i estudi d¿aquesta realitat hem fet ús d¿una metodologia inductiva: a partir de la particularitat d¿una sèrie de casos sorgeixen una sèrie de conclusions que descobreix la generalització d¿una hipòtesi, l¿hegemonia projectual. Fins a arribar a la hipòtesi i l¿exposició dels tres casos concrets d¿estudi (Bloc II), el treball examina la naturalesa de la pràctica curatorial contemporània (Bloc I). I ho fa començant pel plantejament de la necessitat/inevitabilitat d¿un mediador entre ull i obra, continuant amb l¿estudi de la figura híbrida del comissari-artista / artista-comissari mitjançant un breu repàs històric entorn de l¿evolució del comissari d¿art (el rol del qual passa de mediador-seleccionador a creador-artista), per acabar tractant el paper de l¿exposició com a mètode. Els tres casos particulars estudiats són els següents: "Live In Your Head. When Attitudes Become Form" comissariada per Harald Szeemann el 1969; "Hotel Carlton Palace. Chambre 763" (1993), de Hans Ulrich Obrist; i, per últim, ens endinsem en l¿experimentació i el concepte expositiu més recent en l¿era 2.0., tractant un conjunt de projectes que permeten un millor enteniment de les noves propostes més recents. En total, una selecció pragmàtica que permet exemplificar de manera clara aquesta evolució cap a la realitat plantejada., Contemporary curatorial practices: the hegemony of the project as a tool for artistic expression is the title that gives name to a theoretical investigation about the preponderance of the curatorial artistic proposal that relegates, to a certain extent, the protagonism of the creators' personality. The analysis of this reality has been done with an inductive methodology: from the particularity of a series of cases, arises a series of conclusions that discover the generalization of a hypothesis, the projectual hegemony. Until reaching the hypothesis and exposition of the three studied cases (Block II), the work examines the nature of contemporary curatorial practice (Block I). And it does so beginning by exposing the need / inevitability of a mediator between eye and work, continuing with the study of the hybrid figure of the commissioner-artist / artist-commissioner by means of a brief historical review of the evolution of the art curator (the role of which goes from mediator-selector to creator-artist), to end up treating the role of the exhibition as a method. The three individual cases studied are the following: "Live In Your Head. When Attitudes Become a Form" curated by Harald Szeemann in 1969; "Hotel Carlton Palace. Chambre 763" (1993), by Hans Ulrich Obrist; and lastly, we introduce ourselves in the most recent experimentation and expository concept in the 2.0 era, dealing with a set of projects that allow a better understanding of the most recent new proposals. A pragmatic selection that allows to clearly exemplify this evolution towards the presented reality.

[ES] El radón es un gas radiactivo resultante de la desintegración del uranio y el radio, que se puede encontrar en los espacios interiores de las viviendas procedente del suelo y de los materiales de la construcción. Tanto el radón como sus productos de desintegración tienen diversos efectos perjudiciales para la salud. Por ello, existen directivas a nivel internacional que pretenden controlar y limitar la concentración de radón en el interior de las viviendas. En 2018 está previsto que se incorpore a la legislación española la Directiva 2013/59/EURATOM contra los peligros derivados de la exposición a radiaciones ionizantes, que incluirá los límites y directrices para la protección frente a la inmisión de gas radón en edificios. En este Trabajo Fin de Grado se plantea el acondicionamiento de una vivienda ya construida para el cumplimiento de los límites de concentración de radón en aire interior, previstos en la nueva legislación. Puesto que los factores de mayor influencia en la concentración de radón en el aire, además del tipo de suelo, son los ambientales (viento, temperatura, presión atmosférica, humedad ambiental y precipitaciones), a partir de la cartografía española de radón y de la incidencia de los factores mencionados se emplaza la vivienda reproduciendo las condiciones más desfavorables posibles. Por ello, la localización de la vivienda a estudiar en el presente TFG se sitúa en la zona noroeste de la península española, concretamente en la Comunidad de Galicia. Para acondicionar dicha vivienda a los niveles de concentración exigidos por la legislación, se desarrollarán las medidas de actuación necesarias, de acuerdo a la normativa existente, para reducir dichas concentraciones, y se definirán los métodos y equipos adecuados para la medida y el control de dicha concentración, así como su ubicación en la vivienda. Todo ello para garantizar la salud de los ocupantes de la vivienda en las condiciones de concentración de radón más desfavorables., [CA] El radó és un gas radioactiu resultant de la desintegració de l’urani i el radi, que es pot trobar en els espais interiors dels habitatges, procedent del sòl i dels materials de la construcció. Tant el radó com els seus productes de desintegració tenen diversos efectes perjudicials per a la salut. Per això, existeixen directives en l’àmbit internacional que pretenen controla i limitar la concentració de radó a l’interior dels habitatges. En 2018 està previst que s’incorpore a la legislació espanyola la Directiva 2013/59/EURATOM contra el perill derivat de l’exposició a radiacions ionitzants, que inclourà els límits i directrius per a la protecció enfront de la immissió de gas radó en edificis. En aquest Treball de Final de Grau es planteja el condicionament d’un habitatge ja construït per al compliment dels límits de concentració de radó en aire interior, previstos en la nova legislació. Ja que els factors de major influència en la concentració de radó en l’aire, a banda del tipus de sol, són els ambientals (vent, temperatura, pressió atmosfèrica, humitat ambiental i precipitacions), a partir de la cartografia espanyola de radó i de la incidència dels factors nomenats s’emplaça l’habitatge reproduint les condicions més desfavorables possibles. Per això, la localització de l’habitatge a estudiar en el present TFG se situa en la zona nord-oest de la península espanyola, concretament en la Comunitat de Galícia. Per a condicionar el dit habitatge als nivells de concentració exigits per la legislació, es desenvolupen les mesures d’actuació necessàries, d’acord a la normativa existent, per reduir dites concentració, i es definiran els mètodes i equips adequats per la mesura i el control de la dita concentració, així com la seua ubicació en l’habitatge. Tot això per garantir la salut dels ocupants de l’habitatge en les condicions de concentració de radó més desfavorables., [EN] Radon is a radioactive gas resulting from the disintegration of uranium and the radio, which can be found in the interiors of the dwellings from the ground and the building materials. Both radon and its decay products have various adverse effects on health. For this reason, there are international policies that seek to control and limit the concentration of radon in dwellings inside. In 2018 is expected to be incorporated into Spanish law Directive 2013/59/EURATOM against the dangers arising from exposure to ionizing radiation, which will include the limits and guidelines for protection against the emission of gas radon in buildings. In this Final Degree Project arises the refurbishment of an already built to comply with the limits of concentration of radon in indoor air, in the new legislation. Since the factors of influence on the concentration of radon in the air, as well as the type of soil, are the environmental (wind, temperature, atmospheric pressure, humidity and precipitation), from the Spanish cartography of radon and the impact of the factors lies the dwelling is located playing the most unfavourable conditions possible. Therefore, the location of the dwelling study in the present work is in the Northwest area of the Spanish peninsula, specifically in the community of Galicia. For conditioning the housing to the concentration levels required by law, measures of performance, according to the existing rules, will be developed to reduce these concentrations, and methods and appropriate equipment will be defined for measurement and control of that concentration, as well as its location in the dwelling. All this to ensure the health of the occupants of the dwelling in the most unfavourable conditions of radon concentration.

The following Final Work of Master details the process of intervention of several pieces of fossil dinosaurs in the Valencian Community, with the main purpose of being prepared for a transfer between museums: from the Museum of Natural Sciences of Valencia Museum Prince Felipe (City of Arts and Sciences in Valencia) in order to be part of a temporary exhibition. In this process, details properly the geographical context and paleoenvironmental of each of these copies. Trying to give an image approximately in a schematic way of each specimen and the physical location of the fossils in the body of each type of dinosaur. Through the work is a study of the initial state of each piece, detailing individual, its history and origin. At the same time, during the process of observation and diagnosis, analysed and specify the previous speeches, fruit of ancient restorations (all non-documented), describing both their quality, such as its color, texture, material used, etc. After preparation and documentation phase, be involved proportionately with the main intention of ensuring the stability of the State of parts, especially during the transfer preventing the development or progression of damage, as well as fitness for his Museum. In all this process, is generates a series of documentation determined that helps to develop the chips technical that is have made during the interventions in each an of them parts treated., En el siguiente Trabajo Final de Máster se detalla el proceso de intervención de varias piezas de origen fósil procedentes de dinosaurios de la Comunidad Valenciana, con la principal finalidad de ser preparadas para un traslado entre museos: desde el Museo de Ciencias Naturales de Valencia al Museo Príncipe Felipe (Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia), con el fin de formar parte de un exposición temporal. En este proceso, se detalla debidamente el contexto geográfico y paleoambiental de cada uno de estos ejemplares. Se intenta dar una imagen aproximada de manera esquemática de cada espécimen y de la ubicación física de los restos fósiles en el cuerpo de cada tipo de dinosaurio. A través del trabajo se realiza un estudio del estado inicial de cada pieza, detallando de manera individual, su historia y procedencia. A su vez, durante el proceso de observación y diagnóstico, se analizan y especifican las intervenciones anteriores, fruto de antiguas restauraciones (todas sin documentar), describiendo tanto su calidad, como su color, textura, material usado, etc. Tras la preparación y fase de documentación, se intervienen proporcionalmente con la principal intención de garantizar la estabilidad del estado de las piezas, sobre todo, durante el traslado, impidiendo el desarrollo o progresión de daños, así como también la adecuación para su musealización. En todo este proceso, se genera una serie de documentación determinada que ayuda a desarrollar las fichas técnicas que se han realizado durante las intervenciones en cada una de las piezas tratadas., [CA] En el següent Treball Final de Màster es detalla el procés d'intervenció de diverses peces d'origen fòssil procedents de dinosaures de la Comunitat Valenciana, amb la principal finalitat de ser preparades per a un trasllat entre museus: des del Museu de Ciències Naturals de València al Museu Príncep Felipe (Ciutat de les Arts i les Ciències de València), a fi de formar part d'un exposició temporal. En aquest procés, es detalla de manera adient el context geogràfic i paleoambiental de cada un d'aquests exemplars. S'intenta donar una imatge aproximada de manera esquemàtica de cada espècimen i de la ubicació física de les restes fòssils en el cos de cada tipus de dinosaure. A través del treball es realitza un estudi de l'estat inicial de cada peça, detallant de manera individual, la seua història i procedència. Tantmateix, durant el procés d'observació i diagnòstic, s'analitzen i especifiquen les intervencions anteriors, fruit d'antigues restauracions (totes sense documentar), descrivint tant la seua qualitat, així com el seu color, textura, material utilitzat, etc. Després de la preparació i la fase de documentació, s'intervenen proporcionalment amb la principal intenció de garantir l'estabilitat de l'estat de les peces, sobretot, durant el trasllat, impedint el desenvolupament o la progressió de danys, així com també l'adequació per a la seua museïtzació. En tot este procés, es genera una sèrie de documentació determinada que ajuda a desenvolupar les fitxes tècniques que s'han realitzat durant les intervencions en cada una de les peces tractades.

Introducció: L’exposició al fum ambiental del tabac (FAT) és causa important de morbimortalitat. Particularment en el nadó, ja que la seva freqüència respiratòria és superior a la dels adults, el pulmó encara és immadur i ell per si sol no pot voluntàriament evitar l’exposició. L’exposició al FAT es relaciona amb un increment del risc de malalties pediàtriques com la síndrome de mort sobtada, malalties respiratòries agudes, empitjorament de l’asma, malalties agudes-cròniques de l’oïda mitjana i alentiment en el creixement pulmonar. No obstant, no es coneix l’eficàcia d’una intervenció en pares per reduir el FAT. Objectius: Valorar l’efecte d’una intervenció breu per evitar l’exposició al FAT adreçada als pares de nadons menors de 18 mesos, basades en les creences sobre tabaquisme passiu i les conductes dels cuidadors del nadó, realitzada per professionals de pediatria als 3 mesos de la intervenció. Material i mètodes: Assaig aleatoritzat, per conglomerats (grup control: GC i grup intervenció: GI), controlat, paral·lel, obert i multicèntric. La unitat d’aleatorització és l’Equip d’Atenció Primària (EAP), format per un pediatre/a i un infermer/a de pediatria, ambdós responsables d’una mateixa població infantil (aproximadament 2000 nens/es). Els criteris d’inclusió eren nadons de menys de 18 mesos, que el pare o mare fumessin, que es visitessin als EAP i donessin el consentiment per participar a l’estudi. Els criteris exclusió eren malalties greus dels pares o del nadó, malaltia psiquiàtrica dels pares, addicció dels pares a substàncies psicoactives, pares en procés de deshabituació tabac i previsió d’un canvi de domicili durant l’estudi. El GI rep una intervenció breu, basada en el consell personalitzat segons l’exposició i l’entrevista motivacional, de 10 minuts/sessió per 3 sessions en total, segons el model transteòric del canvi de Prochaska i Di Clemente i en l’estratègia de les 5’As (Ask, Advise, Assess, Assist, Arrange), per evitar l’exposició al FAT dels nadons i el GC fa les revisions habituals de pediatria. Es realitzen 3 controls (basal, 3 mesos i 6 mesos), tot i que en la present tesi només es valoraran la visita basal i el primer control als 3 mesos. En la visita basal es recullen, mitjançant un qüestionari de recollida de dades, variables clíniques del nadó, antecedents i característiques de l’exposició al FAT, i es recullen mostres de cabell del nadó només al primer i últim control als 6 mesos, per tal d’analitzar el nivell de nicotina en cabell, tot i que aquestes dades no formen part d’aquesta tesi. Les variables recollides dels progenitors són dades sociodemogràfiques, variables lligades al consum de tabac, dependència i estadi de canvi. En les visites de seguiment (als 3 i 6 mesos de la visita basal) es recullen dades d’exposició al FAT dels nadons. Resultats: Van participar a l’estudi 83 centres d’AP que van reclutar 937 nadons amb una edat mediana de 7,89 mesos (P25=4,17, P75=12,25). Als 3 mesos de la intervenció, el 35,7% de les famílies del GI i el 26,7% del GC (p=0,003) prenien mesures útils dins de casa, i el 58,6% del GI i el 50,9% del GC (p=0,018) les adoptaven dins del cotxe per evitar l’exposició al FAT. El 38,4% dels progenitors del GI i el 31,6% (p=0,029) del GC havien adoptat com a mínim un canvi de conducta per evitar l’exposició al FAT, als 3 mesos de la intervenció. Conclusions: La intervenció breu dirigida als progenitors és efectiva per disminuir-ne l’exposició al fum ambiental del tabac als seus fills a dins de casa i al cotxe., Background: Second Hand Smoke (SHS) from tobacco is clearly associated to an increased risk or morbidity and mortality. Particularly in the newborn, who has a higher respiratory frequency compared to adults, their lungs are still immature and voluntarily cannot avoid SHS exposition. Exposition to SHS is related to an increased risk to suffer some pediatric illnesses such as syndrome of sudden death, acute respiratory illnesses, worsening of asthma, eacute- chronic illnesses- of the middle ear and average hearing and slow pulmonary growth. However, no Known effective intervention for parents to reduce SHS. Objectives: To value the effect of a brief intervention to avoid SHS exposition in newborns and child aged

[EN] Temporary architectures are not only relevant for configuring the scenes of major architectural experimentation from a certain period, but also for the influences they have on permanent architectures that were built at a later stage. Precisely, it was this conceptual search for the ephemeral, which enabled to a large extent, the research and development of the works of Mies van der Rohe: exhibition architectures that, despite the quantitative and qualitative importance represented in the Miesian production, are not referenced in its entirety, nor have there been an in depth study made; ephemeral architectures that offer new perspectives which are worth being investigated with rigor. And so, the aim of this article is to provide clarity to the exposed works of Mies van der Rohe, beginning with an exhaustive work in historical archives. A methodology based on and supported by photographs, catalogue and writings that immortalized the architectures that the past saw set up and dismantled. From the analysis and interpretation of said historic documents, the investigation concludes by suggesting a series of relevant discussions for theory and critique of ephemeral architecture as well as his permanent architecture. First, providing the full list of his exhibition legacy, (a list, to date unpublished and from there the originality of this study has been founded), and secondly, outlining the foundations tested in exhibition scenarios, which were later transferred to his buildings constructed in real environments., [ES] Las arquitecturas temporales no sólo son relevantes por configurar los escenarios de mayor experimentación arquitectónica de una determinada época, sino también por las influencias que ejercen en las arquitecturas permanentes construidas con posterioridad. Precisamente, fue esta búsqueda conceptual a partir de lo efímero, la que posibilitó en gran medida, la investigación y evolución de la obra de Mies van der Rohe: arquitecturas expositivas que pese a la importancia cuantitativa y cualitativa que supusieron en la producción miesiana, no están referenciadas en su totalidad, ni estudiada en profundidad; arquitecturas efímeras que ofrecen nuevas perspectivas y por tanto merecen ser investigadas con rigor. Así pues, el objetivo del presente artículo es el de proporcionar claridad a la obra expositiva de Mies van der Rohe, a partir de un exhaustivo trabajo de archivo histórico. Una metodología basada y fundamentada en las fotografías, catálogos y escritos que inmortalizaron las arquitecturas que el pasado vio montar y desmontar. Desde el análisis e interpretación de dichos documentos históricos, la investigación concluye planteando una serie de discusiones de relevancia para la teoría y crítica, tanto de la arquitectura efímera de Mies como de su arquitectura permanente. En primer lugar aporta el listado completo del legado expositivo del arquitecto (listado hasta la fecha no publicado y de ahí estriba parte de la originalidad de este estudio) y, en segundo lugar, enuncia los fundamentos que ensayó en los ambientes expositivos que posteriormente trasladó a sus edificios construidos en entornos reales.

'Muntem una exposició. Un món d'objectes, mirades i relats' és un projecte educatiu que impulsa el Museu de Disseny de Barcelona, és un projecte que no només obre la porta a l'aprenentatge, al coneixement, a la cultura i a les emocions, sinó que estableix un diàleg igualitari entre el museu i l'escola amb la finalitat de donar veu als infants! El Museu del Disseny vol escoltar històries explicades a partir de les exposicions que els alumnes han creat. El següent article recull la implementació del projecte a l'Escola Catalònia de Barcelona i fa una avaluació de l'impacte que ha provocat en tots els agents implicats, parant especial atenció en els beneficis que aporta la sinèrgia creada entre ambdues institucions

La recerca és un estudi de les exposicions dedicades a la diversitat cultural finançades des de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya realitzades a la ciutat de Barcelona des de l’any 1992 fins a l'any 2011. La investigació es planteja a partir de dos objectius generals: en primer lloc, descriure com la ciutat de Barcelona s'ha convertit, durant el pas del segle, en una ciutat culturalment diversa i analitzar els canvis que això ha suposat en les polítiques culturals. Al mateix temps vol constatar que el format expositiu, tal com ha estat conformat des d’aquestes polítiques, ha estat utilitzat com estratègia de comunicació social i com un mitjà de transmissió ideològica d'aquesta nova realitat. El marc metodològic en el qual s'enquadra la recerca és la denominada anàlisi crítica del discurs expositiu., The research is a study of the exhibitions devoted to the cultural diversity funded from the Barcelona City council and the Generalitat of Catalunya and organized in the city of Barcelona since the year 1992 until the year 2011. The research has two general aims, in the first place, describe how the city of Barcelona has become a culturally diverse city and analies the changes which this has supposed in cultural policies. At the same time it wants to ascertain that the exhibition format, as it has been constructed from these policies, has been used as a strategy of social communication and a medium of ideological transmission. The methodological frame of this research is the critical analysis of exhibition discourse.

Des de la dècada passada, l'art contemporani s'ha vist cada vegada més modelat pels conceptes de participació, col·laboració, connectivitat social, performativitat i pels aspectes «relacionals». Es podria afirmar que l'art ha respost a la cultura contemporània, modelada al seu torn per tecnologies digitals i d'una altra classe, i també pels canvis que comporten. Tot i que actualment les institucions i organitzacions artístiques utilitzen amb assiduïtat les tecnologies digitals en la seva infraestructura -de manera que es «connecten» i es promocionen mitjançant les seves pàgines web, de Facebook, els canals de YouTube i els comptes de Twitter-, encara atorguen importància a l'exposició de formes artístiques més tradicionals que remeten a la cultura tecnològica abans que a un art que utilitza aquestes tecnologies com a suport. Aquest article comenta les arrels històriques de la relació complexa entre els nous mitjans i el món de l'art majoritari, com també exposicions en museus -multimèdia i tradicionals- que es van articular en relació amb la cultura tecnològica. Over the past decade, contemporary art has increasingly been shaped by concepts of participation, collaboration, social connectivity, performativity, and "relational" aspects. One could argue that art responded to contemporary culture, which is shaped by digital and other new technologies and the changes they have brought about. While art institutions and organizations now commonly use digital technologies in their infrastructure-"connecting" and distributing through their websites, Facebook pages, YouTube channels and Twitter tours-they still place emphasis on exhibiting more traditional art forms that reference technological culture rather than art that uses these technologies as a medium. The article discusses the historical roots of the complex relationship between new media and the mainstream art world, as well as museum exhibitions-media and traditional-that responded to technological culture. Desde la década pasada, el arte contemporáneo se ha visto cada vez más moldeado por los conceptos de participación, colaboración, conectividad social, performatividad y por los aspectos «relacionales». Se podría afirmar que el arte ha respondido a la cultura contemporánea, moldeada a su vez por tecnologías digitales y de otra clase, así como por los cambios que conllevan. Aunque actualmente las instituciones y organizaciones artísticas utilizan con asiduidad las tecnologías digitales en su infraestructura -de manera que se «conectan» y promocionan mediante sus páginas web, de Facebook, los canales de YouTube y las cuentas de Twitter-, aún otorgan importancia a exponer formas artísticas más tradicionales que remiten a la cultura tecnológica antes que a un arte que utiliza esas tecnologías como soporte. Este artículo comenta las raíces históricas de la relación compleja entre los nuevos medios y el mundo del arte mayoritario, así como exposiciones en museos -multimedia y tradicionales- que se articularon en relación a la cultura tecnológica.

Des de la dècada passada, l'art contemporani s'ha vist cada vegada més modelat pels conceptes de participació, col·laboració, connectivitat social, performativitat i pels aspectes «relacionals». Es podria afirmar que l'art ha respost a la cultura contemporània, modelada al seu torn per tecnologies digitals i d'una altra classe, i també pels canvis que comporten. Tot i que actualment les institucions i organitzacions artístiques utilitzen amb assiduïtat les tecnologies digitals en la seva infraestructura -de manera que es «connecten» i es promocionen mitjançant les seves pàgines web, de Facebook, els canals de YouTube i els comptes de Twitter-, encara atorguen importància a l'exposició de formes artístiques més tradicionals que remeten a la cultura tecnològica abans que a un art que utilitza aquestes tecnologies com a suport. Aquest article comenta les arrels històriques de la relació complexa entre els nous mitjans i el món de l'art majoritari, com també exposicions en museus -multimèdia i tradicionals- que es van articular en relació amb la cultura tecnològica. Over the past decade, contemporary art has increasingly been shaped by concepts of participation, collaboration, social connectivity, performativity, and "relational" aspects. One could argue that art responded to contemporary culture, which is shaped by digital and other new technologies and the changes they have brought about. While art institutions and organizations now commonly use digital technologies in their infrastructure-"connecting" and distributing through their websites, Facebook pages, YouTube channels and Twitter tours-they still place emphasis on exhibiting more traditional art forms that reference technological culture rather than art that uses these technologies as a medium. The article discusses the historical roots of the complex relationship between new media and the mainstream art world, as well as museum exhibitions-media and traditional-that responded to technological culture. Desde la década pasada, el arte contemporáneo se ha visto cada vez más moldeado por los conceptos de participación, colaboración, conectividad social, performatividad y por los aspectos «relacionales». Se podría afirmar que el arte ha respondido a la cultura contemporánea, moldeada a su vez por tecnologías digitales y de otra clase, así como por los cambios que conllevan. Aunque actualmente las instituciones y organizaciones artísticas utilizan con asiduidad las tecnologías digitales en su infraestructura -de manera que se «conectan» y promocionan mediante sus páginas web, de Facebook, los canales de YouTube y las cuentas de Twitter-, aún otorgan importancia a exponer formas artísticas más tradicionales que remiten a la cultura tecnológica antes que a un arte que utiliza esas tecnologías como soporte. Este artículo comenta las raíces históricas de la relación compleja entre los nuevos medios y el mundo del arte mayoritario, así como exposiciones en museos -multimedia y tradicionales- que se articularon en relación a la cultura tecnológica.

Des de la dècada passada, l'art contemporani s'ha vist cada vegada més modelat pels conceptes de participació, col·laboració, connectivitat social, performativitat i pels aspectes «relacionals». Es podria afirmar que l'art ha respost a la cultura contemporània, modelada al seu torn per tecnologies digitals i d'una altra classe, i també pels canvis que comporten. Tot i que actualment les institucions i organitzacions artístiques utilitzen amb assiduïtat les tecnologies digitals en la seva infraestructura -de manera que es «connecten» i es promocionen mitjançant les seves pàgines web, de Facebook, els canals de YouTube i els comptes de Twitter-, encara atorguen importància a l'exposició de formes artístiques més tradicionals que remeten a la cultura tecnològica abans que a un art que utilitza aquestes tecnologies com a suport. Aquest article comenta les arrels històriques de la relació complexa entre els nous mitjans i el món de l'art majoritari, com també exposicions en museus -multimèdia i tradicionals- que es van articular en relació amb la cultura tecnològica., Over the past decade, contemporary art has increasingly been shaped by concepts of participation, collaboration, social connectivity, performativity, and "relational" aspects. One could argue that art responded to contemporary culture, which is shaped by digital and other new technologies and the changes they have brought about. While art institutions and organizations now commonly use digital technologies in their infrastructure-"connecting" and distributing through their websites, Facebook pages, YouTube channels and Twitter tours-they still place emphasis on exhibiting more traditional art forms that reference technological culture rather than art that uses these technologies as a medium. The article discusses the historical roots of the complex relationship between new media and the mainstream art world, as well as museum exhibitions-media and traditional-that responded to technological culture., Desde la década pasada, el arte contemporáneo se ha visto cada vez más moldeado por los conceptos de participación, colaboración, conectividad social, performatividad y por los aspectos «relacionales». Se podría afirmar que el arte ha respondido a la cultura contemporánea, moldeada a su vez por tecnologías digitales y de otra clase, así como por los cambios que conllevan. Aunque actualmente las instituciones y organizaciones artísticas utilizan con asiduidad las tecnologías digitales en su infraestructura -de manera que se «conectan» y promocionan mediante sus páginas web, de Facebook, los canales de YouTube y las cuentas de Twitter-, aún otorgan importancia a exponer formas artísticas más tradicionales que remiten a la cultura tecnológica antes que a un arte que utiliza esas tecnologías como soporte. Este artículo comenta las raíces históricas de la relación compleja entre los nuevos medios y el mundo del arte mayoritario, así como exposiciones en museos -multimedia y tradicionales- que se articularon en relación a la cultura tecnológica.

El artículo analiza cómo se presenta la biodiversidad en dos exposiciones inmersivas de museos de ciencias: una del Biodôme/Canadá y otra de la Fundación Zoobotánica/FZB/Brasil. La metodología de la investigación fue cualitativa y se analizaron los textos y los objetos de las exposiciones. El referencial teórico profundizó el concepto de biodiversidad y de museografía ambiental. Se identificó la presencia de casi todos los abordajes de biodiversidad en ambas exposiciones, con un énfasis en la conservacionista; se encontró la evolutiva solamente en la FZB. Sobre la museografía ambiental, las exposiciones enfatizan representaciones ecocéntricas y, en un menor grado, antropocéntricas; la biocéntrica aparece incluso menos. Se discutieron las implicaciones educacionales de los resultados por medio de un análisis crítico de la dimensión educativa de los museos de ciencias. This article examines the way in which biodiversity is presented in two immersive exhibitions of science museums: one from Biodome/Canada and other from Zoobotanic Foundation/FZB/Brazil. The research methodology was qualitative and it analyzed the texts and objects of the exhibition. The theoretical framework deepened in the concept of biodiversity and environmental museography. We identified the presence of almost all approaches to biodiversity in both exhibitions, with special attention to the conservational one; the evolution approach was found only in FZB. We also verified that the environmental museography of the exhibitions is more ecocentric then anthropocentric and even less biocentric. The educational implications of these results are discussed, trying to analyze the educational role of the science museums.

La Universitat d’Alacant va reconéixer públicament la figura i l’obra d’Enric Valor a través d’un magnífic Simposi celebrat a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres entre els dies 4 i 6 de novembre de 2011. Aquest article s’insereix en el marc de l’homenatge que institucions i entitats han tributat a l’escriptor de Castalla duant l’any en què els valencians han celebrat el centenari del naixement d’Enric Valor. En aquest sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a institució de la Generalitat, ha expressat públicament l’admiració i el respecte a tot un homenot de les lletres valencianes designant-lo Escriptor de l’Any 2010, en reconeixement a la valuosa aportació de l’escriptor i lingüista a la recuperació de la llengua i la cultura des del triple vessant de rondallista, novel·lista i lingüista. I ho ha fet duent a terme projectes i iniciatives institucionals pròpies, com ara l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, o les publicacions editades en homenatge al castallut més universal; i també col·laborant amb unes altres institucions i entitats a fi de contribuir a la difusió del llegat d’Enric Valor. The University of Alicante paid tribute to the figure and work of Enric Valor organizing a magnificent Symposium, which took place in the Aula Magna of the Arts and Humanities School between the 4 th and the 6 th of November of 2011. This article is part of the homage rendered by institutions and organizations to Enric Valor, the writer from Castalla, for the centenary of his birthday, which has been celebrated for a whole year by the Valencian folk. In this sense, the Acadèmia Valenciana de la Llengua, as an institution belonging to the Valencian Government, has publicly expressed its admiration and respect for the great man of Valencian letters, naming him Writer of the Year 2010, in recognition of his great contribution to the recovery of the Catalan language and culture in his three facets as a rondallista (folk tale writer), novel author and linguist. This institution has shown his admiration organizing projects and institutional actions, such as the exhibition Enric Valor, el valor de les paraules (Enric Valor, the worth of words), or the books published in homage to the most universal man from Castalla; it has also cooperated with other institutions and organizations to contribute to the dissemination of Enric Valor’s heritage.

La Universitat d’Alacant va reconéixer públicament la figura i l’obra d’Enric Valor a través d’un magnífic Simposi celebrat a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres entre els dies 4 i 6 de novembre de 2011. Aquest article s’insereix en el marc de l’homenatge que institucions i entitats han tributat a l’escriptor de Castalla duant l’any en què els valencians han celebrat el centenari del naixement d’Enric Valor. En aquest sentit, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a institució de la Generalitat, ha expressat públicament l’admiració i el respecte a tot un homenot de les lletres valencianes designant-lo Escriptor de l’Any 2010, en reconeixement a la valuosa aportació de l’escriptor i lingüista a la recuperació de la llengua i la cultura des del triple vessant de rondallista, novel·lista i lingüista. I ho ha fet duent a terme projectes i iniciatives institucionals pròpies, com ara l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, o les publicacions editades en homenatge al castallut més universal; i també col·laborant amb unes altres institucions i entitats a fi de contribuir a la difusió del llegat d’Enric Valor. The University of Alicante paid tribute to the figure and work of Enric Valor organizing a magnificent Symposium, which took place in the Aula Magna of the Arts and Humanities School between the 4 th and the 6 th of November of 2011. This article is part of the homage rendered by institutions and organizations to Enric Valor, the writer from Castalla, for the centenary of his birthday, which has been celebrated for a whole year by the Valencian folk. In this sense, the Acadèmia Valenciana de la Llengua, as an institution belonging to the Valencian Government, has publicly expressed its admiration and respect for the great man of Valencian letters, naming him Writer of the Year 2010, in recognition of his great contribution to the recovery of the Catalan language and culture in his three facets as a rondallista (folk tale writer), novel author and linguist. This institution has shown his admiration organizing projects and institutional actions, such as the exhibition Enric Valor, el valor de les paraules (Enric Valor, the worth of words), or the books published in homage to the most universal man from Castalla; it has also cooperated with other institutions and organizations to contribute to the dissemination of Enric Valor’s heritage.

Esta exposición fue montada con motivo del Curso Intensivo Europeo “El nacimiento de las ciencias médicas fundamentales (siglos XVI-XIX)”, organizado por el Consejo de Europa y con la colaboración de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Cátedra de Historia de la Medicina de la Universidad de Valencia, 23-27 de septiembre de 1985: La tradición anatómica valenciana. Cajal en Valencia. Paleontología y darwinismo: Joan Vilanova i Piera, y Peregrí Casanova. La microbiología y la vacunación anticolérica de Ferran. La nueva terapéutica de base experimental. El impacto de la "medicina de laboratorio" en el diagnóstico. La revolución quirúrgica: antisepsia, anestesia y hemostasia. Las especialidades: La odontoestomatología, la tocoginecología, la urología, la otorrinolaringología, la oftalmología. Joan Peset Aleixandre y los fundamentos experimentales de la medicina legal. //. Aquesta exposició va ser muntada amb motiu del Curs Intensiu Europeu "El naixement de les ciències mèdiques fonamentals (segles XVI-XIX)", organitzat pel Consell d'Europa i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Càtedra d'Història de la Medicina de la Universitat de València, 23-27 de setembre del 1985: La tradició anatòmica valenciana. Cajal a València. Paleontologia i darwinisme: Joan Vilanova i Piera, i Peregrí Casanova. La microbiologia i la vacunació anticolèrica de Ferran. La nova terapèutica de base experimental. L’impacte de la “medicina de laboratori” en el diagnòstic. La revolució quirúrgica: antisèpsia, anestèsia i hemostàsia. Les especialitats: L’odontoestomatologia, la tocoginecologia, la urologia, l’otorrinolaringologia, l’oftalmologia. Joan Peset Aleixandre i els fonaments experimentals de la medicina legal.

pp. 98. Catálogo de la Exposición del Libro Médico Valenciano efectuada en el III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, fundamentalmente centrado en la medicina valenciana. Contiene ilustraciones., La celebración del In Congreso Nacional de Historia de la Medicina, fundamentalmente centrado en la medicina valenciana,es la feliz coyuntura de la Exposición del Libro Médico Valenciano, que es la que recoge este Catálogo. La Exposición brinda a la biblioteca de la Facultad de Medicina, la oportunidad de mostrar una parte de sus ricos fondos, fiel. reflejo de ·la gloriosa tradición médica valenciana. El contenido de este Catálogo con sus ilustraciones, da fe de la actividad desplegada por el médico valenciano, siempre en la primera línea de la investigación y saber médico universal; así como el de las prensas valencianas, puestas al servicio de tan valiosa actividad, con no menos brillantez. A la conjunción de ambos aspectos debemos la existencia de obras tan valiosas internamente, en su aspecto científico, como perfectas y bellas en su aspecto externo., PROLOGO, por José María López Piñero - INTRODUCCION - MANUSCRITOS - IMPRESOS - Siglo XVI - Siglo XVII - Siglo XVIII - Siglo XIX - Publicaciones periódicas - INDICES - Índice de autores - Índice de impresores - ILUSTRACIONES, Fecha 2014-02-17.--Fujitsu ScanSnap iX500.--Unidad técnica IHMC.--Archivo depósito IHMC.--Solo se permite el uso con fines educativos y de investigación