Search

Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2019-2020, Tutora: Carme Narváez Cases, El discurs del nostre projecte es desenvoluparà al voltant de la trajectòria artística i vital de Jaume i Tomàs mitjançant el tractament de les fonts. Així doncs, en primer lloc, ha estat necessari dur a terme una fixació i classificació del catàleg d’obra conegut dels escultors; així com una recopilació de la informació existent sobre les seves vides i activitat artística. Tot aquest recull, l’anirem desenvolupant a través de l’estat de la qüestió. En segon lloc, l’estudi dels Padró requerirà establir la classificació de les obres per tipologies. Per tant, serà necessari configurar el catàleg d’obra per mitjà d’apartats. Cal tenir ben present que, tant Jaume com Tomàs Padró, van tenir una producció diversa. Tal com veurem, l’escultor Jaume Padró va realitzar obres escultòriques i arquitectòniques de gran envergadura i rellevància artística. D’altra banda, ambdós escultors també van rebre encàrrecs d’obres menors que responien a la demanda particular i a la devoció dels seus clients. En tercer lloc, la investigació d’arxiu ens permetrà portar a terme una nova recerca sobre l’obra dels nostres artífexs i la possibilitat d’aportar noves revisions i actualitzacions sobre el seu llegat.

[cat] Conéixer l'obra de Llimona per algú que sigui escultor i de Barcelona és una obligació. Té repartides pel territori centenars d'escultures i estatuetes religioses, però només a Barcelona el seu llegat és ampli i excel.lent. Hi ha un dia, després de gaudir de les seves joies, que t'adones que Llimona et té atrapat; és el dia en el que neix l'interrogant en el que et preguntes: ¿què és el que té de tant especial l'obra d'aquest escultor per a que peces de roca i metall puguin expressar tantes emocions preses de la matèria?. En aquesta oració la pregunta està poetitzada, però realment sorgeix un neguit per saber que hi ha d'amagat en l'obra de Llimona que només es pot veure en les escultures de Llimona. Conscients de que les seves peces destaquen per una gran bellesa plaàtica, ens volem proposar desentranyar quin era el pensament filosòfic de l'escultor per a la materialització de la bellesa, si n'hi havia. Quines influències, pertinences o moviments artístics determinarien la forma i la temàtica de l'obra. Quins aspectes de la seva vida podien haver afectat, en definitiva, entendre l'obra de Llimona per poder saber què és el que la fa tant especial. Aquesta tesi intenta fer palesa i donar paraules al críptic i silenciós concepte de bellesa del gran autor català. S'ha tractat de verbalitzar una aproximació a la descripció de la bellesa que quedava presonera només en la forma, ja que Llimona voluntàriament va fugir de la teoria de l'art, però que ens ha donat una imatge insòlita, nova i singularíssima de la seva representació. Amb l'objectiu de conéixer totes les escultures que va realitzar Josep Llimona, i així formar la nostra mirada, hem dut a terme viatges a diferents poblacions de Catalunya com Vic, Cervelló, el Masnou, Molins de Rei, Arenys de Mar, Sant Julià de Vilatorta, Roses, Cadaqués, Terrassa, Sabadell, Manresa, Figueres, Montserrat, Cerdanyola i Olot. A més de les poblacions catalanes ens hem aventurat a visitar el nord d'Espanya en busca de les escultures que vinculen l'art de Llimona amb la figura del Marqués de Comillas Don Antonio López. Bilbao, Portugalete, Comillas i Santander. Viatge en el qual se'ns van obrir les portes del Palacio de Sobrellano explicant-nos a més tota la historia del Marqués. Parades molt interessants en la investigació són les que hem fet al MNAC, Museu d'Història de Barcelona i el Museu d'Art de Cerdanyola en les quals no només ens han pogut aportar informació, fonts documentals i peces de Llimona, sinò que ja ha pogut haver un retorn a ells de la informació que nosaltres hem pogut esbrinar. De tots ells, però, el viatge més pedagògic és el que ens va portar a Olot a visitar el seu Museu dels Sants, centre en el què exhibeixen la col.lecció d'escultures del Arte Cristiano i que a més mostren els processos artesanals amb els que es produïen i encara ara es produeixen les escultures religioses que s'envien a tot el món. En ell conserven un "sagrat cor" fet per Llimona que és el model que es va adquirir a la Sagrada Famflia per a la seva Cripta. Això també ho sabem per la relació que mantenim amb en Toni Caminal, un dels arquitectes tècnics del temple que, com d'altres amables personalitats, ens han obert les portes dels seus respectius centres en aquest recorregut d'investigació. Per intentar determinar quins aspectes artístics van poder influïr en la seva filosofia estètica i en el seu concepte de bellesa, hem volgut fer estudi dels corrents artístics i formulacions ideològiques de la literatura i analitzar-los per treure'n coincidéncies i conclusions. I de la mateixa manera, hem volgut analitzar el concepte de la bellesa en l'art. S'ha mirat de conjuntar el saber sobre la bellesa i els seus canvis al voltant del convuls final del segle XIX amb les anàlisis de l'obra escultòrica i l'especialíssim tractament de Josep Llimona. També hem realitzat entrevistes que poguessin posar llum en certs temes i no puc deixar d'esmentar tampoc la participació tan honrada de la família de l'escultor. Des del dia en el que em vaig poder posar en contacte amb la dona del pintor Josep Serra i Llimona (net de Joan Llimona), no he deixat de conéixer els diferents familiars vius de la família. M' han pogut aportar informació interessant relativa a la vida familiar i permetre la possibilitat de documentar les escultures familiars, però el més fantastic es la recol.lecció gràfica que hem pogut fer de les escultures destruïdes que han quedat plasmades en les fotografies originals de l'època, autèntiques peces d'arxiu.

A pesar de ser bien conocido como maestro de la obra de catedral de Lérida durante el último cuarto del siglo XIV, el arquitecto y escultor Guillem Solivella no goza de una imagen artística bien definida. Sumando antiguas observaciones formales a recientes aportaciones documentales, se plantea y se difiende en este trabajo que el estilo del Solivella escultor se puede encontrar en el del retablo de Gerb y en otras obras leridanas plásticamente afines. En esta hipotesis se tiene muy en cuenta el arte de Jaume Cascalls, dado que fué suegro de Solivella, su antecesor en el cargo leridano y, muy probablemente, su maestro y mentor., Despite being well-known for his work as the master builder of the cathedral in Lleida during the last quarter of the 14th century, the architect and sculptor Guillem Solivella has no well-defined artistic image. Adding old formal observations to recent documentary contributions, this article presents and defends the thesis that the style of the sculptor Solivella can be found in the altarpiece of Gerb and in other plastically-related works from Lleida.This hypothesis specifically takes into account the art of Jaume Cascalls, Solivella’s father-in law, and his predecessor at the post in Lleida, who was probably also his teacher and mentor.

Teniendo en cuenta la ausencia de documentación sobre Llorenç Reixac en Barcelona en diversos momentos de los periodos 1408-1420 y 1439-1447, su presencia, documentada indirectamente por Matamoros, en la obras de la catedral de Tortosa, y su evidente relación documental con el obispo Francesc Climent Sapera, personaje, por otro lado, íntimamente relacionado con Benedicto XIII y con las obras de la citada catedral, aquí se atribuyen a Reixac la pila del papa Luna y parte de la escultura decorativa del ábside de este edificio. Asimismo, se apunta la relación estilística de estas obras con parte de las hasta ahora atribuidas al maestro anónimo del obispo Sapera, lo que puede significar un punto de partida para discernir la personalidad artística de Llorenç Reixac., Considering that there is no documentation about Llorenç Reixac in Barcelona in several moments of 1408-1420 and 1439-1447 periods; his presence, indirectly documented by Matamoros, in the construction of the cathedral of Tortosa; and his obvious documentary relation with the bishop Francesc Climent Sapera, who was closely related to Pope Benedict XIII and to the construction of the aforementioned cathedral, here Pope Luna’s baptismal font and part of the decorative carving of this building’s apse are attributed to Reixac. In the same way, the stylistic connection between these works and part of the usually attributed to bishop Sapera’s Master are pointed out, which can mean a starting point to discern the artistic personality of Llorenç Reixac., Tenint en compte l’absència de documentació sobre Llorenç Reixac a Barcelona en diversos moments dels períodes 1408-1420 i 1439-1447, la seua presència, documentada indirectament per Matamoros, en les obres de la Seu de Tortosa, i la seua evident relació documental amb el bisbe Francesc Climent Sapera, personatge, d’altra banda, íntimament lligat a Benet XIII i a les obres de la Seu de Tortosa, aquí s’atribueixen a l’esmentat escultor la pica del papa Luna i part de l’escultura decorativa de l’absis de la catedral de Tortosa. D’altra banda, s’apunta el lligam estilístic d’aquestes obres amb bona part de les fins ara atribuïdes al mestre anònim del bisbe Sapera, la qual cosa pot significar un punt de partida per a discernir la personalitat artística de Llorenç Reixac.

A partir del momento en que el escultor entiende su obra como un elemento trascendente, donde la imagen que crea adquiere una vocación de transmisión de ideas, aparece un comportamiento donde la reflexión sobre los mecanismos de creación y las consecuencias expresivas, que se derivan de este hecho, fundamentan el quehacer artístico. Este trabajo se centra, precisamente, en este tema: el de la relación entre la teoría y la práctica en la escultura y concretamente en el ámbito de la escultura catalana contemporánea. El tema de la relación entre la teoría y la práctica se ha enfocado desde la articulación de tres conceptos que fundamentan el trabajo artístico: proceso, materia y comportamiento. Proceso, materia y comportamiento sirven para efectuar un recorrido por las propuestas de la escultura contemporánea, referenciándolas con las actitudes y las formas que se desarrollan en la escultura catalana.

Forma part del projecte: Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic (UAB) Localització de l'original: Universitat Autònoma de Barcelona Estudi sobre l'escultura catalana moderna en dos volums escrit per Feliu Elias. El primer volum tracta del procés evolutiu i va ser publicat el 1926. El segon volum publicat el 1928 està dedicat a la vida i obra dels escultors catalans del segle XIX i XX. Ambdós volums estan il·lustrats amb fotografies d'escultures. Estudio sobre la escultura catalana moderna en dos volúmenes escrito por Feliu Elias. El primer volumen trata del proceso evolutivo y fue publicado en 1926. El segundo volumen publicado en 1928 está dedicado a la vida y obra de los escultores catalanes del siglo XIX y XX. Ambos volúmenes están ilustrados con fotografías de esculturas. Study on modern Catalan sculpture in two volumes written by Feliu Elias. The first volume deals with the evolutionary process and was published in 1926. The second volumen, published in 1928, is devoted to the life and work of the Catalan sculptors of the nineteenth and twentieth centuries. Both volumes are illustrated with photographs of sculptures.

En este estudio se presenta un dibujo inédito de Pere Costa, conservado hoy en una colección particular. Se trata del proyecto de un retablo para el altar mayor de la iglesia parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà, Tarragona), como indica una inscripción autógrafa al pie del mismo. El análisis estructural, iconográfico y heráldico del retablo fingido, que permite fijar su realización hacia 1745, va acompañado de reflexiones de carácter tipológico en función del espacio y de las necesidades cultuales que la obra tenía que satisfacer, en el caso de haberse construido.