Search

Els programes de diversificació curricular s'apliquen a tercer i quart d'ESO. Aquestes adaptacions curriculars es duen a terme a l'alumnat que ha tingut dificultats en seguir el ritme d'aprenentatge en els cursos anteriors per tal d'assolir les competències bàsiques i que li costa estar en un aula totes les hores, per això s'adapten els objectius per fer-los més manipulatius i funcionals i, aprendre amb més facilitat i d'una forma motivadora. La proposta que es presenta té l'objectiu de generar vincle entre els membres de la comunitat educativa mitjançant l'acció tutorial i la redacció d'un diari basat en el mètode de Toshiro Kanamori on es busca que l'alumnat expressi com es sent en tot el seu procés d'aprenentatge. Per una altra banda, a l'optativa STEAM PDC es relacionen les competències que treballa l'alumnat al programa de diversificació curricular extern i a l'institut. En aquesta optativa es treballen diferents projectes com l'hort, disseny d'una marca, màrqueting i audiovisuals i la creació d'una cooperativa amb la intencionalitat de motivar, presentar nous oficis i despertar noves vocacions.

La Neuroeducació és un camp d'investigació del cervell centrat a conèixer i entendre com aprèn el cervell per tal de poder millorar els processos d'ensenyament, apropant-los a potenciar les connexions neurals i enfortint-les per tal de fer que l'aprenentatge del nostre alumnat sigui el més significatiu possible. D'acord amb aquesta ciència, es desenvolupen un seguit de recursos didàctics pel llibre digital de Tecnologia I de l'ESO d'una editorial específica. En aquest Treball Final de Màster, de manera introductòria es fa una recopilació de l'Estat de l'Art pel que fa a Neurociència aplicada a l'educació. Es llisten i presenten els punts clau sobre com aprèn el cervell i a partir d'aquí, es descriuen el recull de paràmetres potenciadors d'un aprenentatge significatiu en l'etapa de l'adolescència. Posteriorment, es presenta el llibre de text i digital com a recurs didàctic per tal de contextualitzar el suport dels recursos dissenyats. Un cop posat en context el treball, es fa una aproximació a l'aprenentatge de l'alumnat a l'ESO des de la Neuroeducació, assenyalant les metodologies d'aplicació a l'aula que s'han trobat més significatives per la seva demostrada eficàcia des de la mirada neuroeducativa. Finalment, com a part aplicativa del treball, es presenta com s'ha desenvolupat el disseny i l'elaboració dels recursos didàctics fonamentats en els principis neuroeducatius extrets de la recerca.

S'han fet incomptables estudis entorn de com els aspectes físics d'una aula afecten els estudiants, aspectes com la qualitat de l'aire, la temperatura, la neteja o la il·luminació. A més d'aquests aspectes, és important examinar com distribuir els espais d'aprenentatge en relació amb les pedagogies actives que es promouen per part dels organismes educatius. Les pedagogies van canviant al llarg dels anys, se'n modifiquen o es fan de noves; tanmateix, les aules es mantenen, pràcticament inalterades, mantenint-se l'estructura bàsica de la classe magistral. Aquest projecte tracta d'adaptar una aula, actualment en desús, per treballar per projectes (Aprenentatge Basat en Projectes, ABP). L'aula estarà destinada per fer presentacions i reunions amb un espai on es pugui dissenyar i dibuixar, ha de ser un espai més creatiu, ja que els prototips, una vegada dissenyats, es fabricaran al taller de CNC, amb màquines manuals, de soldadura o impressió 3D. Vull que sigui una aula el més proper possible al "zero waste", promoure la no utilització de paper, per exemple, una paret serà de vidre blanc, on es podrà escriure amb retolador no permanent, per poder fer esbossos i explicar els companys la idea del projecte. Hauria de ser una aula on promoure que qualsevol idea o projecte, haurà de ser segur i sostenible, amb el mínim cost possible. L'aula ha de ser polivalent i ha d'estar preparada per treballar presencialment i per poder acollir jornades tant semi presencial com a virtuals.

El proyecto ROSES es un estudio comparativo internacional que profundiza en el interés y la actitud que muestran las y los adolescentes hacia la ciencia. El instrumento utilizado es un cuestionario validado con 188 ítems. En el presente artículo se presentan los resultados obtenidos en la categoría “Mis clases de ciencias”. Han participado 1316 estudiantes de la ESO de 15 centros escolares durante 2020-2021 de Cataluña y Andorra. Realizado un análisis estadístico de los resultados diferenciando por sexo, se observa un ligero aumento en el interés por la ciencia y sensación de la ciencia como materia difícil respecto al inicio del siglo XXI (Proyecto ROSE, 2002) tanto en chicos como en chicas. Existen diferencias significativas (α≤0.05) entre chicos y chicas, en 8 respuestas de los 12 ítems estudiados.

En aquest treball s'ha fet una recerca del panorama actual en l'aplicació de videojocs a les aules com a mitjà per fer activitats del currículum educatiu mostrant diversos exemples d'aquestes aplicacions. D'altra banda, s'han dissenyat 4 activitats per a dur a terme en l'assignatura de tecnologia tractant diferents parts del currículum. Per aquestes activitats s'utilitzen els videojocs de Minecraft, Besiege i Poly Bridge 2, els quals tracten les unitats didàctiques d'habitatge, màquines i mecanismes simples, control i automatització i estructures. Aprofitant que s'empren els videojocs com a recurs, es fa ús de la originalitat i creativitat de l'alumnat, ja que en cada una de les activitats no es guia a l'alumnat sinó que se li proposa un objectiu a aconseguir podent arribar-hi de moltes maneres diferents.

El present treball pretén contribuir a aconseguir unes aules paritàries en les optatives de tecnologia avaluant i reduint l'impacte que té la societat patriarcal en totes les esferes de les nostres vides. Els estereotips de gènere promoguts per aquesta societat condicionen la tria educativa de les noies fent-se molt difícil que es decantin per l'àmbit tecnològic. Es plantegen tres tipus de càpsules formatives pel professorat perquè introdueixi canvis en la pràctica docent ordinària que afavoreixin un canvi de costums i, si més no, incomodin aquells que sense aquests estímuls perpetuarien els estereotips de gènere. Amb això es vol afavorir que es produeixi un canvi en el conjunt de la societat, evitant que siguin únicament les dones les que es responsabilitzin de donar resposta a aquesta problemàtica.

L'entorn FabLab, o espai maker és cada cop més present als tallers dels centres escolars, és per això que el present treball expandeix el seu estudi acadèmic per una vessant menys explorada; la seva concepció social. Reconeixent com el cicle de les expectatives d'aquesta innovació pot estar en una etapa de consolidació, es composa una feina basada en fomentar la perspectiva social i col·laborativa d'aquests escenaris d'aprenentatge. El document redactat es troba estructurat en dues porcions bàsiques; una primera part de caire analític, i una segona part de proposta docent. La primera, repassa tota aquella realitat entorn els mètodes informals d'aprenentatge-construcció maker, així com les aplicacions i vinculació amb les teories pedagògiques més properes. Es repassa tant la pròpia filosofia maker, tot comprovant unes hipòtesi inicials de; social i informal, i de col·laboració oberta, com també les teories de l'aprenentatge cooperatiu, o l'educació / pedagogia oberta. La segona part, en canvi, desenvolupa una proposta didàctica en forma d'esquelet de projecte transversal. A mode de programació docent, es ressegueixen unes bases genèriques per tal de configurar una activitat de taller amb metodologia de tutoria entre iguals i amb aplicació de la col·laboració oberta. De forma que es composa un projecte multinivell concatenat, on es treballa iterativament diferents processos tecnològics, per tal que els alumnes afrontin múltiples competicions d'artefactes.

Només un 25.1% dels estudiants d'Enginyeria i Arquitectura són dones. Hi ha qui ho relaciona amb falta d'interès o d'habilitat, però els resultats acadèmics ho desmenteixen. Diferents estudis constaten que estan condicionades per factors com els estereotips de gènere, l'estil de família i la manca de referents. L'objectiu d'aquest estudi és conèixer els factors que condicionen la tria de futur i oferir propostes per, des de l'ESO, fer aflorar les vocacions tecnològiques invisibilitzades pel context. S'ha realitzat una enquesta a professorat i estudiants de màster de professorat, tan de tecnologia com d'altres especialitats, per conèixer quins dels factors citats els condicionaren en la seva tria, quina és la seva visió respecte a l'alumnat a tecnologia i quin el seu grau d'utilització de referents femenins a les aules. Els resultats confirmen la influència de l'estil de família en tot l'alumnat (capacitat econòmica i termes d'igualtat). A més, afegeixen un nou factor que només condiciona les noies, el gènere dels descendents de la família on s'han criat i confirmen la falta de referents i la seva infrautilització com a recurs didàctic a les aules. Les propostes, basades en els resultats i estudis previs, se centren en la conscienciació del professorat en els estereotips propis, el coneixement del tipus de família del seu alumnat, tenir en compte allò de la tecnologia que agrada a les noies, l'ús de referents femenins, el tracte amb les alumnes, i la divulgació i orientació.

El present treball final de màster aporta eines concretes i específiques per al professorat d'ensenyament secundari i formació professional alineades amb la disciplina del coaching sistèmic. A través del seu desenvolupament es descriu la metodologia del coaching aplicada a l'educació i, en concret, s'analitza la sistèmica com a eina fonamental per aconseguir unes relacions més efectives entre el professorat i l'alumnat. Les eines plantejades es recopilen en un quadern de bitàcola, el qual es presenta en format digital en excel i a també través d'una app de nova generació de desenvolupada propi. També s'incorpora la implementació de prova d'aquest instrument al departament d'un centre de formació professional de la ciutat de Barcelona.

En aquest treball final de màster, s'explicarà, per una banda, i de manera general, quines són les característiques de les persones que les seves mares van consumir alcohol durant l'embaràs i tenen Síndrome Alcohòlic Fetal (SAFT) i, per altra banda, com acompanyar i intervenir en l'aula. A partir d'una descripció d'aquest tipus de trastorn, ens endinsem en un cas concret d'un noi amb SAFT que es troba en l'etapa madurativa de l'adolescència. Sabem que l'adolescència és un període de transició i canvis cap a la vida adulta tant físicament com a mentalment. La relació amb l'entorn evoluciona, les persones anem agafant responsabilitats i volem ser més independents. És cert que cada persona viu aquesta etapa d'una forma totalment diferent a causa de les característiques personals i del context. És per això, que s'analitza el context familiar i escolar d'aquest alumne amb SAFT. Un cop identificades les dificultats de l'alumne i les fortaleses, es dissenya i implementa un Pla Individualitzat (PI) amb la finalitat d'ajustar les mesures i suports planificats en relació amb el progrés en l'aprenentatge de l'alumne. Per tant, en aquest treball de final de màster s'analitzarà un model general de pla individualitzat i se'n dissenya un per aquest alumne en concret amb SAFT en l'assignatura de Tecnologia, així com una proposta de programació didàctica i una proposta d'exercicis per al grup en general i per al seu cas en concret.

Entre las dificultades de aprendizaje se encuentra la discalculia bastante desconocida entre los docentes que tampoco disponen de actividades de libre acceso necesarias para ayudar a compensar la dificultad. Este vacío nos ha llevado a buscar la forma de poder contribuir en la compensación de esta dificultad de aprendizaje en estudiantes de tercer ciclo de primaria, preparando, para ello, una serie de ejercicios estructurados de manera que respondan a las necesidades y potencialidades del estudiante. Esta lista de actividades está pensada para ser usada directamente por las personas afectadas de discalculia y también por docentes que pueden adaptarlas a cada caso particular en función del estudiante y del currículum de la escuela. Los ejercicios propuestos en este libro, han sido preparados en base al análisis de la documentación teórica existente sobre discalculia, las investigaciones sobre el tema por nuestra parte y del seguimiento de la evolución de los casos que hemos detectado de estudiantes de quinto y sexto de primaria con discalculia no diagnosticados con anterioridad, a los que se les ha aplicado la propuesta. Este libro está estructurado en tres partes, una primera en la que se explica en que consiste la discalculia, cuales son sus señales de alerta a las que se debe estar atento para, si es el caso, conseguir una detección lo más temprana posible de la dificultad; también en dicho capítulo, se hace hincapié en la importancia de la rutina en la realización de las actividades, para conseguir mejores resultados; de hecho, establecer una rutina es clave para lograr el éxito no solo en los niños con problemas de aprendizaje sino a todos en general, ya que les ayuda a ser conscientes del tiempo y a enfocar la atención en lo que están haciendo. La segunda parte contiene una colección de actividades agrupadas por semanas, para facilitar la rutina de hacer dichas actividades. La tercera parte del libro está constituido por una colección de actividades clasificadas por temas para poder seguir seleccionando ejercicios para más semanas. De hecho algunos temas podrían agruparse en un solo tema pero los matices que se desean potenciar hace que sea mejor estar separados. La mayoría de las imágenes que aparecen en el texto son originales y algunas han sido adaptadas de imágenes obtenidas de pinterest con licencia Creative Commons

We report a new learning approach in science and technology through the Qui-Bot H2O project: a multidisciplinary and interdisciplinary project developed with the main objective of inclusively increasing interest in computer science engineering among children and young people, breaking stereotypes and invisible social and gender barriers. The project highlights the social aspect of robotics applied to chemistry, at early ages. We successfully tested the project activities on girls between 3 to 13 years old. After taking part in the project, the users rated their interest in science and technology to be higher than before. Data collected during experiences included background information on students, measurements of the project’s impact and students’ interest in it, and an evaluation of student satisfaction of this STEM activity. The Qui-Bot H2O project is supported by the actions of territorial public administrations towards gender equality and the contributions of humanistic and technological universities and entities which specialize in education and business. This research was funded by the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación under Grant FECYT FCT-20-15626, Line of action 2. Education and scientific vocations (2nd place out of 120 awarded). Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats

The DLR_School_Lab Braunschweig, Germany, organized an amateur radio contact with an astronaut on board the International Space Station (ISS) for students from five different schools for the third time. While the contact itself was always an exciting event for the participating students our goal was to increase the sustainability in learning with a deeper understanding of the technology used for the radio contact. As a result, we present our concept for engaging with the students and preparing them for the actual radio contact with an inexpensive hands-on space radio workshop that was conducted remotely via video conferencing and thus is independent in regard to distance between the lecturer and the group. During the workshop the students built their own ground station to receive amateur radio satellites and the ISS. Due to the COVID-19 pandemic the workshop could not be conducted fully as an in-person learning experience. To overcome this obstacle, we chose a hybrid approach. Each session started with a short introductory lecture using a video conferencing software. After the introduction the students worked in groups following a written guide which we provided. During the rest of the session we assisted online in case of any questions or technical difficulties. We also supplied the schools with a Raspberry Pi single board computer, an inexpensive software defined radio and some coaxial cables for building antennas. The tasks necessary building the ground station included setting up the hardware, configuring the software and building antennas. The written guide gave detailed information on how to complete the individual steps. It also provided some optional more in-depth information on propagation of electromagnetic fields, antenna theory and orbital mechanics to accommodate the range of participating school forms with different levels of proficiency and wide range of age of the students participating. The students were very motivated to take part in this workshop, even as an extracurricular activity during their spare time. The students as well as the teachers involved also highlighted the interesting and useful lectures and the professional support via video conferencing software. This kind of hybrid approach was a new and innovative learning experience for the schools. Our workshop offered the students an introduction to radio technology and space which would be otherwise beyond most teachers’ knowledge and capabilities. We demonstrated that such a workshop can be realized over distance besides pandemic conditions broadening the field of schools that can be involved

STEM education is a new interdisciplinary concept that fuses the learning objectives of sciences, technology, engineering and mathematics. After concluding that many undergraduate students are not interested in STEM disciplines and taking into account the admiration for space, a series of educational activities have been developed to increase their engagement in this field. The proposed project-based workshops are diverse: designing and launching High Altitude Balloons; building water rockets; protecting an egg from the impact with the ground after being dropped from a drone; designing and building paper gliders; 3D printing customzied quadcopters, etc. One of the most impressive activities consisted of designing, manufacturing and launching a low-cost high-altitude balloon to take photographs of the stratosphere. To do so, a kit was developed and validated: this contains a GPS tracker, a camera, an EPS box, a parachute and a helium balloon. The selection of the components was done trying to minimize the operational cost and maximizing the reliability of the design; the final High Altitude balloon weights 350g and has reached altitudes around 27.000 - 30.000 m. The educational activity is a 3 to 4 days workshop in which the students go through the process of building their own HAB, launching it and eventually recovering it to obtain the photographs. The activities have been implemented in multiple schools and high schools in Catalonia, and all of them have shown excellent results. After evaluating the reasons why the workshops were well-received, it was concluded that students were more implicated than in standard lectures because they went from a passive to an active mindset. Moreover, the workshops were designed to make them become curious and increase their eagerness to learn, while forcing them to think and to take important decisions that ultimately influence the final result, rather than observing and admiring somebody else’s work

En esta contribución se presenta el diseño pedagógico de una asignatura mediante actividades gamificadas sustentadas por herramientas tecnológicas y se avanzan los resultados de los cuestionarios de satisfacción y percepción de aprendizaje administrados al finalizar la experiencia. Se planifica e implementa la gamificación como estrategia de aprendizaje colaborativo y como estrategia docente de seguimiento y apoyo al estudiantado para promover la autorregulación del aprendizaje y desarrollar la competencia transversal de aprender a aprender. Si bien existen numerosas experiencias de gamificación, la característica diferencial de esta propuesta es que se arma desde el aprendizaje cooperativo y la atención a la diversidad. La experiencia se ha desarrollado con 53 estudiantes de un grupo de la asignatura obligatoria de formación básica del primer curso del Grado de Maestro de Educación Primaria de la Universitat de Barcelona (UB).

Aquest Treball de Final de Màster (TFM) s'ha enfocat a l'alumnat amb altes capacitats (ACI). L'alumnat amb ACI és aquell alumnat que destaca a nivell acadèmic degut al seu alt rendiment si es compara amb alumnat de la mateixa edat, entorn o experiència. Tenen unes capacitats cognitives més elevades que la resta. En un primer lloc s'ha investigat sobre les necessitats particulars que té aquest tipus d'alumnat i s'ha fet una recerca de les estratègies d'aprenentatge que l'afavoreix en el seu aprenentatge. S'han analitzat aquestes estratègies comparant-les entre elles. Per altra banda s'ha elaborat material didàctic aplicant aquestes estratègies i metodologies. Aquest material didàctic està centrat en l'assignatura de tecnologia de 2n d'ESO. Concretament en aquest curs els continguts a treballar es divideixen en quatre temes: El procés tecnològic, Electricitat, Processos i transformacions tecnològiques de la vida quotidiana i llenguatge de programació. Per tant el material didàctic elaborat està relacionat amb aquestes temàtiques.

El proyecto ROSES es un estudio comparativo internacional que profundiza en el interés y la actitud que muestran las y los adolescentes hacia la ciencia. El instrumento utilizado es un cuestionario validado con 188 ítems. En el presente artículo se presentan los resultados obtenidos en la categoría “Mis clases de ciencias”. Han participado 1316 estudiantes de la ESO de 15 centros escolares durante 2020-2021 de Cataluña y Andorra. Realizado un análisis estadístico de los resultados diferenciando por sexo, se observa un ligero aumento en el interés por la ciencia y sensación de la ciencia como materia difícil respecto al inicio del siglo XXI (Proyecto ROSE, 2002) tanto en chicos como en chicas. Existen diferencias significativas (a=0.05) entre chicos y chicas, en 8 respuestas de los 12 ítems estudiados.

La ludificació a l'aula s'està convertint, cada cop més, en un recurs emprat pels diferents docents per tal de millorar la motivació, concentració i participació dels seus alumnes. Amb la realització d'activitats ludificades, es pretén disminuir al màxim el nivell d'absentisme escolar i fer més atractives les diferents assignatures a impartir. Aquest treball es basa en la creació d'una proposta educativa innovadora, en forma d'Escape Room didàctic. El tema principal a tractar són els Objectius de Desenvolupament Sostenible, enfocats des de quatre punts de treball: drets socials, tecnologia i sostenibilitat, igualtat i feminisme i medi ambient. D'aquesta manera, es crea una activitat STEM ludificada, que pretén fomentar la motivació, participació i pensament crític dels alumnes. L'activitat s'ha dut a terme en dues classes de 2n d'ESO amb un total de 50 participants. El treball presenta el disseny, desenvolupament i valoració de l'experiència docent duta a terme.

“Spazio allo Spazio", active since 2010, involves students aged 5 to 20. This educational project was launched by a group of Italian teachers from the Lower Secondary School Fermi in Villasanta who believed Space exploration could be an efficient way to convey the idea that the extraordinary experience of the astronaut, who on the International Space Station must acquire new skills and be able to dominate a challenging and unpredictable context, similar to a disabled person's routine in daily life. This was a winning choice because gradually international institutions promoted similar initiatives. The central theme of space exploration is used to promote values of sustainability, equity and diversity, allowing students to become acquainted with the world of astronauts while facing subjects related to integration and disability. Several national and international universities and institutions, at the forefront of scientific research, have contributed to this project. The main topics of the project are: 1) Space exploration: the astronaut's experience is the starting point for lessons, cultural exchanges, lectures and interdisciplinary strategies to raise awareness about humans in space, the international cooperation for the International Space Station, physical training, technical, scientific and cultural preparation. 2) Career orientation: meetings with experts in different fields, from Science, Technology, Engineering, Mathematics to Arts and Physical Education, help students achieve better knowledge of themselves, their potential and limits acquiring skills in scientific research methodology in a multilingual environment. 3) Inclusion: as astronauts experience the limits of gravity and disability in Space, students can face their limits, through experiences of adapted physical activity, addressing issues related to the integration and insertion of people with different skills in school and society. 4) Team building: starting from the example of collaboration which takes place in space missions and scientific research, students are encouraged to experience teamwork. This is true for the teachers too, thanks to the strengthening of cooperative teaching, in the sharing of resources and good practices as well as in the implementation of innovative forms of communication and multimedia documentation. The project aims at making students able to face new and more advanced educational challenges and cognitive objectives, developing work strategies by transferring already tested approaches and processes to new situations. This is noticeable in the more self-conscious choices that former students have made about their future. An example is illustrated by an ex-student who directed his training path in the Science and Engineering field

Actualment, es generen milions de dades per minut a tot el món, tecnologies com el Big Data i les Dades Obertes donen solució tant a la necessitat de produir-les com d'accedir-les, per obtenir informació i generar coneixement. La motivació d'aquest treball és introduir a l'alumne en tecnologies de dades massives, ja que actualment no hi són presents als currículums, i obrir la porta a noves competències en el tractament de dades i les professions associades. Per donar a conèixer aquestes tecnologies es proposen una sèrie d'activitats fent servir metodologies actives, com la gamificació i grups d'experts, per aconseguir els resultats d'aprenentatge d'una manera eficient i atractiva pels alumnes. Activitats incloses en el mòdul de base de dades dels cicles formatius de grau superior d'informàtica d'una manera eminentment pràctica, apropant als alumnes a les tecnologies esmentades a través de l'accés a Twitter com a desenvolupadors i a les Dades Obertes, en aquesta proposta amb les que ofereix el Servei Meteorològic de Catalunya. Metodologies actives, xarxes socials de fons i dades obertes amb posicionament GPS farà d'eix motivador pels alumnes. Per tal de validar la proposta es va realitzar una prova pilot, amb les activitats simplificades amb els nuclis fonamentals presents, donant uns resultats molt positius i molt bona acceptació per part dels alumnes.

Aquest treball procura fer una anàlisi d'un centre Institut-Escola considerat d'alta complexitat i de nova creació en la part de secundaria. Aquest estudi s'ha dut a terme duran la meva estada en practiques en aquest mateix centre duran un període de gairebé 6 mesos, on he pogut observar la necessitat i gran importància que té l'organització de tot l'equip docent, de l'equip directiu i del temps pel bon funcionament del centre, ja que he trobat moltes mancances, falta d'estructura i falta de sintonia entre el que es pretén i el com es desenvolupa. El treball es basa en un estudi de camp per poder detectar debilitats i amenaces de tot el centre en el que es refereix a la gestió de l'aula per finalment poder fer propostes d'intervenció per intentar millorar-la.

El present treball fa una proposta d'incorporació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el disseny d'una unitat didàctica d'un projecte STEM a les aules de tecnologia dels instituts de Catalunya. Per tal de fer-ho, es parteix d'una anàlisi de l'arribada dels ODS a l'entorn educatiu i de les propostes que s'han fet fins l'actualitat pel que fa a la seva incorporació en les metodologies i continguts didàctics. Posteriorment, el treball proposa una metodologia per fer aquesta incorporació dels ODS en el disseny d'una unitat didàctica d'un projecte STEM i, per últim, la posa en pràctica amb un projecte exemple per a 3r d'ESO: Disseny i construcció d'un dispositiu per a la mesura de la qualitat de l'aire.

Els plàstics són dels materials més utilitzats, i la seva producció, ús i eliminació afecten negativament al nostre planeta. En aquest sentit, des de l'àmbit educatiu és important que s'eduqui en aquest aspecte. No obstant, aquest és un camí que actualment presenta certes mancances, ja que a les aules no sempre s'aborda la problemàtica en profunditat i tampoc es tracta mitjançant una metodologia activa. En el centre on s'ha dut a terme aquest treball, des de l'assignatura de Tecnologia només es parlava de les propietats dels plàstics i les seves aplicacions, i no s'aprofundia en temes relacionats amb la sostenibilitat dels plàstics, i tampoc s'utilitzava una metodologia activa per fer-ho. Amb l'objectiu de millorar aquest fet es va dissenyar i aplicar un Breakout educatiu digital, una metodologia activa basada en els jocs on els alumnes han de resoldre un conjunt d'enigmes i reptes, connectats amb el currículum, amb la finalitat d'acabar obrint un cadenat. Després d'aplicar aquesta activitat a 4 classes de 1r d'ESO durant el 3r trimestre del curs 21-22, s'ha pogut observar que tot i que dissenyar aquest tipus de metodologies és complex i es podrien fer alguns canvis en el disseny aplicat, en general ha set una experiència positiva pels alumnes. En concret, la gran majoria s'ha mostrat motivat per l'activitat i ha participat activament en el seu propi aprenentatge. A més a més, el treball en grup s'ha vist fomentat i les i les qualificacions han sigut positives.

Els xatbots en l'entorn educatiu proporcionen noves oportunitats de suport a l'aprenentatge. Tot i això, hi ha poques experiències d'aplicació d'aquesta tecnologia a aules d'educació secundària. En aquest TFM es pretén dissenyar i implementar un xatbot per a ajudar en l'aprenentatge d'una unitat didàctica de l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO. Primerament, es mostraran i proposaran exemples de possibles usos de xatbots en entorns educatius. A partir d'aquests usos, es triarà el més adient per a ser desenvolupat i provat en el centre de pràctiques i s'escollirà la unitat didàctica del temari de Tecnologia de 3r d'ESO on s'ubicarà el xatbot. A continuació, es farà un anàlisi de les tecnologies actuals per a crear bots, i s'escollirà la plataforma més idònia per a crear el xatbot, la qual ha de permetre un ús intuïtiu i pràctic pels alumnes, i també ha de ser senzilla per a que un professorat sense coneixements d'informàtica pugui modificar i evolucionar el bot. Tot seguit, es farà una proposta de disseny de xatbot per a la unitat didàctica escollida i se n'implementarà un prototip. Per acabar, es provarà el prototip desenvolupat amb el mentor del centre de pràctiques, i si és possible s'escollirà un grup d'alumnes per a que el testegin.

En esta contribución se presenta el diseño pedagógico de una asignatura mediante actividades gamificadas sustentadas por herramientas tecnológicas y se avanzan los resultados de los cuestionarios de satisfacción y percepción de aprendizaje administrados al finalizar la experiencia. Se planifica e implementa la gamificación como estrategia de aprendizaje colaborativo y como estrategia docente de seguimiento y apoyo al estudiantado para promover la autorregulación del aprendizaje y desarrollar la competencia transversal de aprender a aprender. Si bien existen numerosas experiencias de gamificación, la característica diferencial de esta propuesta es que se arma desde el aprendizaje cooperativo y la atención a la diversidad. La experiencia se ha desarrollado con 53 estudiantes de un grupo de la asignatura obligatoria de formación básica del primer curso del Grado de Maestro de Educación Primaria de la Universitat de Barcelona (UB).

This article explains the first steps of a teacher’s evolution from working with projects without following any theoretical frame to working with projects following the proposal of study and research paths from the Anthropological Theory of the Didactic as an instructional format within the paradigm of questioning the world.

En aquest treball final de màster s'introdueix la gamificació com a eina per motivar a l'alumnat i facilitar així el seu aprenentatge. En la primera part del treball es realitza un estudi de la gamificació en l'àmbit educatiu i la seva influència en la motivació per profunditzar després en experiències gamificades realitzades en l'àmbit de la química orgànica. Posteriorment es mostra l'activitat gamificada dissenyada per a la unitat formativa química orgànica, en la que s'han introduït elements propis del joc.

The training received during primary and secondary education is crucial for the development of our behavior in adulthood. For this reason, at this early stage, it is important to know our environment and its dynamics to appreciate it. The Spanish Secondary Compulsory Education (SCE) comprises four academic years and is taken by students aged 12-16. The learning of geosciences during this level takes place only in the first, third and fourth year. Biology and geology are part of the same subject, being mandatory in the first and third year and optional in the last year. The students lose their interest in science as they advance from primary to secondary education and cease to see it as a viable option for their future (Zamalloa and Sanz, 2020). Several authors have also detected this lack of interest in science of young people (Ali et al., 2013; Christidou, 2011). This disinterest is manifested in expressions such as "Science does not provide food", "You have to study hard" or "Science is boring". To avoid this lack of motivation, educational models should be reoriented towards an educational system in which students are at the center of their learning and not simply focused on the systematic acquisition of memorized concepts to pass an exam. The discipline of Earth Sciences, or Geosciences, face a more difficult challenge than many other sciences given that students do not learn geology during early stages of their academic life (Adetunji et al., 2012). In many places such as the USA (Lewis, 2008), Australia (Dawborn-Gundlach et al., 2017), some countries of northern Europe (King, 2013), Argentina and other Latin American countries (Lacreu 2017; UNESCO, 2019) and Spain (Pedrinaci, 2012) geoscience subjects are underrepresented and frequently in the optional subjects, it is selected by students who are unmotivated. Given this context, the present study investigates the structure of geoscience education in the frame of the SCE system from Catalonia and the degree of geological knowledge acquired by the students.

This multidisciplinary and interdisciplinary project is developed with the main objective of increasing interest in science and technology among children and young people in an inclusive way, breaking stereotypes and invisible social and gender barriers. In order to reduce the gender gap in technical careers, the social aspect of robotics applied to chemistry is highlighted at early ages. Quí-Bot-H 2O Project has been included in the gender equality lines of action of the two references territorial public administrations for UPC Manresa (Bages County Council in its III Gender Equality Plan and the Manresa City Council in the II Gender Equality Plan). Quí-Bot-H 2 O challenge is supported by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness under Grant FECYT2021-15626, Line of action 2. Education and scientific vocations (2nd place out of 120 awarded). Quí-Bot-H2O challenge is supported by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad under Grant FECYT2021-15626, Line of action 2. Education and scientific vocations Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat

Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat Objectius de Desenvolupament Sostenible::8 - Treball Decent i Creixement Econòmic

Mediante la realización de diferentes actividades, basadas en diversas propuestas tecnológicas, se tratará de fomentar la motivación y/o preocupación sobre el acceso justo para todo, a unos de los recursos importantes en nuestro mundo, el agua. Con estas actividades, se pretende poder generar en el alumnado esa responsabilidad de no hacer un mal uso del agua, de lo importante que es tener un agua de calidad, los efectos que puede tener la contaminación sobre esta y las consecuencias que acarrea la escasez de agua. A través de unas encuestas, que se efectuarán en dos momentos distintos, una de conocimientos previos, antes de la realización de las actividades, y otra al final de la realización de éstas, se podrá valorar, si se ha generado esa preocupación por el buen uso del agua en los alumnos, y por lo tanto si hemos podido contribuir al ODS6 desde la educación.

La integració de la Intel·ligència Artificial en la societat en funcions quotidianes ja és un fet, i en l'entorn laboral com una eina per aportar solucions efectives i immediates està duent una projecció a un ritme exponencial, que abastarà totes aquelles professions amb tasques susceptibles d'automatització. Amb aquesta perspectiva és d'obligada necessitat formar als estudiants en Intel·ligència Artificial, ja des de la seva educació inicial, els alumnes han de saber i entendre d'aquest nou paradigma per assegurar que es transformin en usuaris conscients i fins i tot en creadors d'aquestes poderoses eines. Els cicles formatius professionals han d'aportar tècnics especialistes preparats en l'ús i aprofitament d'aquesta tecnologia en qualsevol especialitat. En l'estudi que es planteja en aquest document es formalitza una trajectòria en l'aprenentatge i capacitació en matèries en Intel·ligència Artificial a través de la comprensió de la Intel·ligència Artificial, ètica i impacte social, sostenibilitat i l'ús d'Intel·ligència Artificial. L'aportació d'aquest treball final de Màster tracta de demostrar una activitat d'ensenyament-aprenentatge contextualitzada en segon curs d'un Cicle Formatiu de Grau Superior, que resol i integra l'alfabetització en AI a un nivell de tècnic especialista de qualsevol titulació. The integration of Artificial Intelligence in social-life in daily functions is already a fact and in the work environment as a tool to provide effective and immediate solutions is taking a projection at an exponential rate, which will cover all those professions with susceptible tasks of automation. With this perspective, it is imperative to train students in Artificial Intelligence, since their initial education, as students must know and understand this new paradigm to ensure that they become conscious users and even in creators of these powerful tools. Vocational training courses must provide specialist technicians trained in the use and exploitation of this technology in any specialty. Today at the national level, in vocational training studies, the only curricular definition in matters of this incipient technology has been on the degree of specialization in Artificial Intelligence and Big Data promoted by the Ministry of Education and Vocational training. The study proposed in this document formalizes a trajectory in learning and training in subjects in Artificial Intelligence through the: understanding of Artificial Intelligence, ethics and social impact, sustainability and use of Artificial Intelligence. The contribution of this final Master's thesis is to demonstrate a teachinglearning activity contextualized in the second year of a Higher Degree Training Cycle that resolves and integrates literacy in AI at a specialist technician level of any degree. . In order for the student to reach the level of training required in the activity, in the theoretical framework of this document we define a proposal for curricular guidance from primary schooling to training cycles, required and necessary. The study is not empirical but is offered as a script to guide content and methodologies in future classroom applications.

Amb l'aparició de noves tecnologies, la forma d'ensenyar dels professors i la forma d'aprendre dels alumnes està canviant. De la pissarra amb guix a les pissarres digitals, del paper a l'ordinador, dels diccionaris a internet, tot sembla evolucionar cap a les eines digitals. Cada vegada tenim més mitjans per poder ensenyar, però també més dificultats per fer-ho degut a la falta d'atenció i motivació de part de l'alumnat. Sigui treballant en grup, a partir de projectes, amb activitats gamificades o utilitzant altres metodologies, en aquest treball de recerca s'indaga sobre recursos que facilitin el bon ambient i aprenentatge a l'aula. En la primera part del treball s'ha realitzat un recull de diverses metodologies considerades interessants a nivell de participació de l'alumnat: treball col·laboratiu, gamificació i aprenentatge significatiu. Valorant aquelles que permeten diversificar per donar resposta a la diversitat d'aula. En la segona part del treball s'han analitzat els resultats de la utilització d'aquestes noves metodologies, considerant factors com l'atenció en les explicacions o indicacions, les intervencions dels alumnes i la constància en el treball. Al llarg de dos trimestres es comparen algunes sessions on s'utilitzen diferents metodologies. Al primer trimestre es compta amb una metodologia més tradicional, basada en la realització d'activitats d'un llibre digital. Al segon trimestre es realitzen algunes sessions utilitzant metodologies de treball grupal i activ

En el present treball es fa una anàlisi dels cursos MOOC que poden ser utilitzats com a recurs per a la secundària i posteriorment es selecciona un per a fer una proposta de com es podrien aplicar. Per a tal efecte, es comença fent una descripció dels MOOC on es fa primerament una definició del que és, la diferència entre MOOC i cursos en línia convencionals, breu història d'aquests cursos i el creixement pel que fa a nombre de persones inscrites al llarg de la breu història d'aquests, i les característiques que ha de tenir un MOOC per a assegurar l'èxit. A partir d'aquí es defineixen quins són els avantatges i inconvenients en general d'aquest tipus de cursos. Posteriorment es defineixen les principals plataformes de cursos MOOC i posteriorment es fa una cerca exhaustiva dels cursos que poden arribar a ser un recurs per a l'educació secundària. A partir d'aquí es selecciona un dels MOOC i posteriorment es fa una proposta d'aplicació a la secundària. Finalment s'estudia quins pros i quins contres tenen els MOOCs com a recurs per a la secundària tenint en compte que aquests cursos no estan dissenyats per aquesta funció.

En aquest treball s'estudian les relacions existents entre la dimensió física dels espais lliures a escoles i instituts amb els projectes educatius que regeixen i estructuren la seva vida escolar. Entendre aquestes claus organitzatives i funcionals ens permetrà conèixer com són els espais on l'alumne forma la seva personalitat i en quina mesura aquestes tenen un impacte en els processos d'aprenentatge. A continuació, s'analitzaran de manera general quins són els beneficis i les virtuts d'un aprenentatge a l'aire lliure per concloure amb l'estudi detallat dels documents d'un centre d'innovació pedagògica així com de les seves característiques físiques i funcionals concretes. Finalment, es posa el focus en un cas real de transformació d'un pati convencional adaptat de manera autònoma amb l'objectiu de adequar-ho al seus projectes educatiu i d'espais propis. S'aprofita l'ocasió per identificar un seguit de bones pràctiques per tal d'establir un treball col·laboratiu i de qualitat entre arquitectes i docents sobre la concreció espacial i el disseny dels espais exteriors d'un equipament educatiu innovador. En este trabajo se estudian las relaciones existentes entre la dimensión física de los espacios libres de escuelas e institutos y los proyectos educativos que rigen y estructuran su vida escolar. Entender estas claves organizativas y funcionales permitirá conocer cómo son los espacios en los cuales el alumno forma su personalidad y en qué medida éstas tienen un impacto en los procesos de aprendizaje. Se analiza de manera general cuáles son los beneficios y virtudes de un aprendizaje al aire libre para desembocar en el estudio pormenorizado de los documentos de un centro de innovación pedagógica así como sus características físico-funcionales concretas. Finalmente, se pone el foco en un caso real de transformación de un patio convencional adaptado por un centro de manera autónoma con el objetivo de adecuarlo a un proyecto espacial y educativo propios. Se aprovecha la ocasión para identificar una serie de buenas prácticas en aras de establecer un trabajo colaborativo y de calidad entre docentes y arquitectos acerca de la concreción espacial y el diseño de los espacios exteriores de un equipamiento educativo innovador.

En "Assetjament cap als professors en secundària" es desenvoluparà l'impacte que té l'assetjament cap als professors per part de l'alumnat alhora que s'exposarà un cas real d'un docent que ha sofert assetjament per part de l'alumnat i un formulari per als docents, recollint tota aquesta informació amb l'objectiu de trobar plans d'actuació o d'estratègies per a què el docent pugui realitzar la seva professió amb autoritat evitant tot tipus d'assetjament. La gairebé total absència de l'autoritat docent ha portat com a conseqüència, que l'alumnat durant les classes presentin conductes inadequades, aquestes situacions absolutament habituals en moltes aules durant les classes, provoquen un important descontent en el professorat, que arriba a sentir por o angoixa previ a entrar en determinades aules.

A la impressió 3D se la relaciona sovint amb una tecnologia vinculada a entorns industrials o artístics i, tot i que s'ha anat integrant en aquests darrers anys en l'educació, sembla que no acaba de visualitzar-se com una eina digital que ofereix múltiples possibilitats d'aprenentatge en diferents nivells i en totes les matèries. En ocasions, el professorat amb menys coneixements en vers aquesta tecnologia la contempla amb cert recel, preocupat pel procés de treball que implica i pel funcionament de la màquina en si. S'oblida dels resultats que s'obtenen i l'inquieta el camí a recórrer per arribar-hi. Aquest treball pretén ser una guia per aquest professorat que coneix molt poc o gens la impressió 3D i vol o l'ha d'aplicar a l'aula. Una primera part recull informació general i bàsica del que engloba aquesta tecnologia com són els sistemes d'impressió, materials, programari, cultura i comunitats makers, etc. Una segona part explica, pas per pas, quin és el procés o flux de treball a seguir per dissenyar, crear i imprimir un objecte, a més d'incloure les instruccions de diàleg amb la impressora. En darrer lloc, ofereix diverses idees senzilles, i dues propostes concretes, per treballar a l'aula.

"Espais C, Espais de creació artística a les escoles de primària", és un programa que consisteix a prestar un espai situat dins l'escola a disposició d'un/a professional que no és docent, on realitza la seva professió relacionada amb l'art. A canvi, l'alumnat té l'oportunitat d'interactuar amb el món adult, amb un ofici real, propiciant l'aprenentatge per contagi. Aquest treball de final de màster tracta d'adaptar aquest programa i analitzar-ne la transició a l'educació secundària, i aplicar-ho a l'àmbit tecnològic en lloc de l'artístic, establint tallers d'oficis relacionats amb el temari de Tecnologia, com poden ser arquitectes, enginyers/es, informàtics/ques, mecànics/que o fusters/es. Amb aquest objectiu, s'investiga el procés de l'aprenentatge per contagi i els seus avantatges per al procés d'aprenentatge i el creixement personal, i en quines formes pot fomentar-se en aquest tipus de programes basats en l'experimentació lliure. De la mateixa manera, es veurà com s'incideix i es posa en valor l'orientació laboral de l'alumnat en tots els cursos de la secundària, gràcies a la interacció amb un/a adult/a que no és docent. El treball es completa amb l'elaboració de la proposta "Espai Tec: Un taller d'oficis als instituts" exposant els detalls necessaris per poder-se instaurar als instituts, com per exemple, els recursos que s'hi hauran de destinar o com s'encabeix la proposta en el marc normatiu curricular relacionant els continguts amb diferents oficis.

En el present Treball de Fi de Màster es pretén investigar quin és l’estat d’integració de l’aprenentatge mòbil o “Mobile Learning” a Catalunya. Dins del marc d’aquesta investigació s’analitzaran estratègies d’aprenentatge basades en aquesta metodologia avaluades i publicades, experiències “d’èxit” que s’han dut a terme en centres i instituts catalans i es llistaran i discutiran els beneficis i inconvenients de l’ús d’aquesta metodologia a les aules. Posteriorment s’entrevistaran als referents locals de l’àmbit de l’ensenyament especialitzats en TICS, eines, metodologies i coneixements digitals, per tal de reflexionar entorn de l’aprenentatge mòbil i els seus beneficis i riscos. També es tractarà quines estratègies d’aprenentatge es poden posar en pràctica amb l’alumnat i que és necessari per a la seva implementació. Aquestes reflexions quedaran recollides en una peça audiovisual. Finalment, es testejarà i avaluarà un projecte “Mobile Learning” amb alumnes de secundària que s’ha dut a terme durant l’estança al centre de pràctiques.

Quí-Bot-H2O is a research project in teaching innovation and scientific dissemination that joins two disciplines with high potential and demand of professionals in our society: chemistry and programming. The project includes the design of a set of activities with robots to solve several chemical experiences and programming challenges adapted to the Spanish academic curriculum of early childhood education according to ORDER ECI/3960/2007. The Quí-Bot-H2O Project has been included in the gender equality lines of action of the two reference territorial public administrations for UPC in Manresa (Bages County Council and the Manresa City Council). The Spanish Ministerio de Economía y Competitividad supports the Quí-Bot-H2O challenge under Grant FECYT2021-15626, Line of action 2. Education and scientific vocations (2nd place out of 63 awarded and 150 denied). The Quí-Bot-H2O challenge is supported by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad under Grant FECYT2021-15626, Line of action 2. Education and scientific vocations. Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat

El present treball final de máster se centra en el disseny i la creació d’una proposta d’assignatura optativa al segon cicle d’educació secundària anomenada “principis bàsics del món marítim a l’eso”. l’objectiu principal d’aquesta assignatura és el de cobrir la desinformació sobre el sector marítim en aquesta franja d’edat. per tal d’assolir aquest propòsit s’ha dividit el projecte en dues parts. en primer lloc s’analitzarà el marc i el context, l’estructura educativa d’eso i les lleis que la regeixen, també, els objectius i les metodologies de treball que regulen l’educació al llarg del segon cicle d’eso on el projecte s’aplicarà al 4t curs. en un segon lloc, es proposaran els possibles temes i unitats didàctiques de l’assignatura optativa, definint el material d’estudi, els continguts i les competències que s’avaluaran al llarg de cada un dels temes juntament amb els mètodes d’avaluació. per un estudi el més proper a la realitat, s’ha realitzat una recerca prèvia on s’ha posat de manifest aquesta mancança de coneixement. els mètodes realitzats en aquest estudi han estat prèviament consultats amb professionals del camp de la docència. al llarg del treball, s’ha pogut treballar conjuntament amb aquests professionals per a la realització d’aquesta assignatura optativa, complint així, amb la legislació sobre l’educació vigent i el temari corresponent al nivell d’aprenentatge del segon cicle d’educació secundària.

Aquest TFM proposa la integració de tecnologies de producció musical i sonora, entenent l'Estació d'Àudio Digital (DAW o Digital Audio Workstation) com l'instrument essencial per a l'aplicació de so i música a les imatges. Es parteix de l'anàlisi del currículum de la matèria Cultura Audiovisual de Batxillerat per desenvolupar una proposta de continguts enfocats a aquestes tecnologies i apuntar la seva relació amb les competències curriculars. Aquest treball vol dotar els estudiants de l'audiovisual de les eines tecnològiques bàsiques d'aquest àmbit, centrant-se en la seva aplicació pràctica. La intenció és que els futurs professionals de l'audiovisual dominin la integració d'elements sonors a les imatges, no només des d'un punt de vista conceptual, sinó pràctic. Este TFM propone la integración de tecnologías de producción musical y sonora, entendiendo la Estación de Audio Digital ( DAW o Digital Audio Workstation ) como el instrumento esencial para la aplicación de sonido y música a las imágenes. Partiendo del análisis del currículum de la asignatura Cultura Audiovisual de Bachillerato, se desarrolla una propuesta de contenidos enfocados a estas tecnologías y se identifica su relación con las competencias curriculares. Este trabajo pretende ofrecer a los estudiantes del audiovisual las herramientas tecnológicas básicas de este ámbito, centrándose en su aplicación práctica. La intención es que los futuros profesionales del audiovisual dominen la integración de elementos sonoros a las imágenes, no sólo desde un punto de vista conceptual, sino práctico. This TFM proposes the integration of music and sound production technologies. The Digital Audio Workstation (DAW) is seen as the essential instrument for the application of sound and music to images. This project analyzes the High School curriculum of Audiovisual Culture subject to develop a content proposal focused on these technologies and identifies their relationship with the curricular skills. This work aims to offer the basic technological tools to audiovisual students, focusing on their practical application. The aim is to ensure that future audiovisual professionals master the integration of sound elements into images.