Search

Archaeological evidence discovered in the lower levels at the church of Santa Margarida corresponding to a baptismal pool, as well as a monumental tomb covered with a funerary mosaic or lauda, suggest that the baptistery of the episcopium of Empúries was located here and that the tomb could have belonged to one of the first Emporitan bishops. These archaeological remains were part of a much more extensive occupation than we were aware about thanks to the photointerpretation and geophysical prospections carried out on adjacent land, with diverse buildings organised by streets or circulation paths, which spread as far as the lower part of the promontory. The displacement of part of the habitat and of the episcopal area to this sector of Empúries could have been caused by the topographical limitations of the nucleus of Sant Marti d’Empúries and probably also by the existence of an estuary zone which, during the 4th to 7th centuries A.D., still existed up to the base of Santa Margarida. Les évidences archéologiques découvertes dans les niveaux au-dessous de l’église de Santa Margarida qui correspondent à une piscine baptismale, ainsi qu’une tombe monumentale recouverte avec une lauda sepulcrale suggèrent qu’à cet endroit se trouvait le baptistère de l’episcopium d’Empúries et que cette tombe aurait appartenu à l’un des premiers évêques emporitains. Ces vestiges archéologiques faisaient partie d’une occupation beaucoup plus vaste que nous connaissons à partir de la photo-interprétation et des prospections géophysiques effectuées dans tout le secteur et qui nous montrent l’existence de plusieurs bâtiments organisés par différents espaces de circulation. Le déplacement d’une partie de l’habitat et de l’ensemble épiscopal vers ce secteur d’Empúries pourrait être du aux limitations topographiques du site de Sant Marti d’Empúries et, probablement aussi, à l’existence d’une zone d’estuaire qui s’étendait jusqu’à Santa Margarida pendant les ive et viie siècles de notre ère.

Madrider Forschungen, Band 20, Inhaltlich unveränderte digitale Reproduktion der Printausgabe (publiziert 2014), Unchanged digital reproduction of the print edition (published 2014)

Dental mesowear is a widely used tool in archaeology and palaeontology for the reconstruction of the overall diet of mammals. This method is based on the characterisation of the height and relief of dental cusps, as they vary according to diet. The use of this method on domestic ungulates presents limitations because (1) currently, very few reference frameworks are available, and (2) the qualitative categorisation of cusps limits our observations and interpretations. In this work, we introduce the analysis of quantitative dental mesowear, based on the measurement of the angle and height of cusps from photographs. The use of this method on 26 present-day domestic sheep with two different feeding strategies showed very significant differences: the group with a dominant rangeland diet has high cusps with acute angles, and the group with a dominant grassland diet has lower cusps with obtuse angles. This method has been compared with the traditional technique of mesowear score, which consists in the qualitative categorisation of cusps into seven categories. However, the analysis showed that mesowear score is more prone to observer error than quantitative mesowear. In addition, quantitative mesowear better reflects the variability in dietary behaviours of extant sheep since observations are not limited into seven categories. To test quantitative mesowear in archaeological samples, we analysed caprine mesowear at two Iron Age sites (sixth-fifth centuries BC) from the northeast of the Iberian Peninsula: Empúries and Ullastret. The results show that caprids at the Ullastret site have a slightly more abrasive diet than at Empúries, which is consistent with data obtained from dental microwear in previous work. Overall, we show the potential of this technique, which can be combined with traditional techniques, to distinguish past caprine feeding strategies., This project has been supported by LabEx ARCHIMEDE from ‘Investissement d’Avenir’ programme ANR-11-LABX-0032-01.

Comentari de l'òpera Emporium i per què no va ser del gust d'Eugeni d'Ors, ni en el fons ni en la forma. Com que, de fet, es tracta de la fortuna d'Empúries abans del Noucentisme, també es fa un repàs dels estira-i-arronsa entre erudits sobre la conveniència de practicar excavacions en el jaciment d'Empúries abans que Josep Puig i Cadafalch hi comencés els treballs sistemàtics This paper offers a commentary on the libretto of the opera Emporium, raising the question of Eugeni d'Ors' profound dislike of this piece, both in its meaning and form. Then, the future management of the archaeological site of Emporion before the Noucentisme is to be discussed. In particular, the arguments made by some scholars on whether or not beginning a long-term plan of excavations and, finally, Josep Puig i Cadafalch's decision to go ahead on his own, will be considered in detail as well.

Around the Fifth century AD, the use of silos as storage structures reappeared in force throughout large areas of Western Europe. This phenomenon also concerned the territories of the bishoprics of Girona and Empúries. Although in this region silos had been used as storage structures during a large part of the Iberian period, their use declined until their virtual disappearance during the Roman Empire. In order to investigate in depth the different reasons that led to silos being widely used again, this thesis analyses the storage of cereals within the wider framework of transformations that took place in the territories of the bishoprics of Girona and Empúries between the end of the Fifth century and the beginning of the Eighth century. The main objective is to determine the function/use of the silos in the economic framework of the economy of the Visigothic period in the northeast of the Iberian Peninsula Al voltant del segle V dC, l’ús de les sitges com a estructures d’emmagatzematge ressorgí amb força a grans àrees de l’Europa occidental. Aquest fenomen també afectà els territoris dels bisbats de Girona i Empúries. Tot i que en aquesta regió les sitges havien estat emprades àmpliament com estructures d’emmagatzematge al llarg del període ibèric, durant el període imperial la seva utilització decaigué fins a pràcticament desaparèixer. Per tal d’aprofundir en els diferents motius que propiciaren que les sitges es tornessin a utilitzar a bastament, aquesta tesi doctoral analitza l’emmagatzematge de cereals en sitges en el marc de totes les transformacions que tingueren lloc en els territoris dels bisbats de Girona i Empúries entre finals del segle V i començaments del segle VIII. L’objectiu principal que persegueix és determinar la funció/ús de les sitges en el marc de l’economia d’època visigòtica del nord-est peninsular

L’any 2008 se celebrà el primer centenari de l’inici de les excavacions arqueològiques a l’antiga ciutat grecorromana d’Empúries. Sense voler negar la importància cultural i simbòlica d’aquest fet, a través de les següents pàgines exposarem que, en realitat, els precedents de les intervencions en aquest jaciment són molt anteriors i en ells hi tingué un paper destacat, entre d’altres personatges avui quasi oblidats, el funcionari Gabriel de Molina Ramos. Raó per la qual creiem d’interès investigar qui era i per quin motiu se sentí atret per l’arqueologia. La base d’aquesta recerca són, en bona part, documents inèdits trobats en diferents arxius catalans i estatals. (Català)

The main objective of this thesis is to establish the circulation dynamics of late roman coinage in the roman ciuitates of Girona and Empúries during the historical period known as the Late Roman Empire. To do so, we studied the coins recovered during archaeological works in the aforementioned territories, which lead to the constitution of an exhaustive catalogue of the coinage. In turn, the catalogue allowed the statistical analyses of the same, as well as the generation of a global vision of the coinage found in the region. Under the premise that regional economies differ among themselves, we believe that the local study of regional economies, such as the one studied here, can provide a better understanding of the global roman dynamics of the Empire. The present thesis goes beyond the study of coinage circulation, and extends to topics such as the nature of the economy – attempting to determine whether the economy was monetary or weight based – as well as the conception of the coin in the economic system, while also determining if it had a trust or a weight value. We also pretend to characterize the circulating coinage on the basis of an array of factors: metal, type, chronology, mint, and emissary. Through the study of these factors we can determine which were the coins that reached the studied territory. Moreover, the importance of the imitative coinage is also evaluated, given that it is a key to understand the economy in the zone. Finally, we compare data extracted of the studied territory with other published data from different territories of Spain and Europe, in an attempt to see if there are overarching similar dynamics between those appreciated in the Girona and Empúries territories during the Late Roman Empire and their Spanish and European counterparts. Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d’un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d’on s’elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d’estudis locals com el que aquí plantegem des d’on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l’afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s’aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d’economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l’estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l’emissor s’estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d’imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l’aproximació al tipus d’economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.

La tesis que aquí se presenta trata sobre la joyería procedente de los yacimientos arqueológicos de Empúries y Pollentia (Mallorca) respectivamente, conservadas actualmente en el Museu d´Arqueologia de Catalunya (MAC) en su sede de Barcelona. Las piezas analizadas forman un conjunto cronológicamente homogéneo que cuenta con ejemplares que van desde finales del siglo VII a.C hasta los siglos I-II d.C, lo que supone disponer de un grupo que se inscribe en un amplio período que nos permite visualizar una parte fundamental de la evolución de la joyería antigua con además, numerosos ejemplos que representan las tipologías más comunes de las joyas que se fabricaron durante esta etapa. Ello nos ha permitido aportar a la historia de la joyería del período indicado avances sobre los procesos de fabricación y sobre los modos de uso, así como ha permitido detectar una serie de centros de manufactura posibles donde podrían inscribirse nuestras joyas. Se posee muy poca información de las piezas tratadas, parte de las cuales son inéditas y las publicadas, precisan de una revisión para completar y actualizar la información aportada previamente. El presente estudio pretende llenar este vacío, analizando pormenorizadamente cada ejemplar, lo que, además, aportará a la comunidad científica más datos sobre la joyería antigua en general, tema del que todavía son necesarios nuevos estudios para igualar su conocimiento al de otras producciones artísticas antiguas tradicionalmente más atendidas como la escultura o la cerámica. Los objetos de estudio son los que determinan la estructura de esta tesis, la cual se divide en tres apartados principales: el análisis detallado e individualizado de cada uno de los ejemplares, que ocupa el cuerpo central de esta tesis, las conclusiones obtenidas de este estudio y un catálogo razonado de todas las piezas. El análisis se divide en dos grandes bloques, que responden a la filiación estilística de las piezas que conforman todo el estudio. El primero comprende aquellos ejemplares que podemos asociar a modelos de factura fenicia, púnica e íbera, y el segundo, agrupa todas las piezas que derivan de modelos propios de la joyería griega. El catálogo, sigue el mismo orden en que se tratan las joyas en el estudio, completándose con un apartado de láminas con varias fotografías de cada una de ellas. Las conclusiones se desarrollan a modo de consideraciones finales, debido a la complejidad de los temas que se abordan en ellas. En un primer apartado y de manera más general se tratan aspectos conclusivos sobre la cronología, la tipología y estilo de las piezas, así como sus modos de uso y la iconografía, y de manera más concreta se analiza en un segundo apartado la problemática sobre el origen de estas piezas, que por su procedencia, mayormente deben considerarse productos de importación versus una manufactura local lo que nos permite profundizar en uno de los aspectos clave de esta tesis: la incidencia del comercio y el papel que en este tiene un tipo de producto como es la joyería en la Antigüedad. Se abordaran temas como la detección de una serie de contactos y de redes comerciales de estos productos a través del Mediterráneo, así como la existencia de talleres y centros productores y el posible tránsito de influencias entre ellos, lo que supone una contribución incuestionable al conocimiento de la joyería y su comercio, que aún hoy es bastante limitado. Cierra este estudio una amplia y actualizada bibliografía. The PhD dissertation presented here relates on the jewellery from the archaeological sites of Empúries and Pollentia (Mallorca) respectively, currently kept at the Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) at its headquarters in Barcelona. The analyzed pieces form a chronologically homogeneous set that counts on specimens that go from the end of the 7th century BC to the 1st-2nd centuries AD, which means having a group that is part of an ample period that allows us to visualize a fundamental part of the evolution of ancient jewelry with, in addition, numerous examples that represent the most common types of jewelry that were manufactured during this stage. This has allowed us to contribute to the history of the jewelery of the indicated period advances on the manufacturing processes and on the ways of use, as well as it has allowed to detect a series of possible manufacturing centers where our jewels could be registered. Very little information is available about the treated pieces, part of which are unpublished and those published, require a review to complete and update the information previously provided. The present study aims to fill this void, analyzing each issue in detail, which, in addition, will provide the scientific community with more information about ancient jewelery in general, subject of which new studies are still necessary to match their knowledge to other ancient artistic productions. traditionally more attended as sculpture or ceramics. The objects of study are those that determine the structure of this thesis, which is divided into three main sections: the detailed and individualized analysis of each of the copies, which occupies the central body of this thesis, the conclusions drawn from this study and a reasoned catalog of all the pieces. The analysis is divided into two large blocks, which respond to the stylistic affiliation of the pieces that make up the entire study. The first includes those specimens that we can associate with Phoenician, Punic and Iberian models, and the second group all the pieces derived from models of Greek jewelry. The catalog follows the same order in which the jewels are treated in the study, completing with a section of plates with several photographs of each of them. The conclusions are developed as final considerations, due to the complexity of the issues addressed in them. In a first section and more generally, conclusive aspects are treated about the chronology, the typology and style of the pieces, as well as their modes of use and iconography, and in a more specific way, a second section discusses the problematic about the origin of these pieces, which by their origin, should be considered mostly import products versus local manufacturing which allows us to delve into one of the key aspects of this thesis: the incidence of trade and the role that this has a type of product as is jewelry in Antiquity. Topics such as the detection of a series of contacts and commercial networks of these products across the Mediterranean, as well as the existence of workshops and production centers and the possible transit of influences between them, which is an unquestionable contribution to the knowledge of jewelry and its trade, which is still quite limited today. This study closes a wide and updated bibliography.

In questo contributo si prendono in esame le tesserae lusoriae in osso di Empúries per le quali si propongono novità e riletture ed un inquadramento storico archeologico., In this article we study the tesserae lusoriae of bone found at Empúries. We propose news and new readings of their texts and some archaeological and historical considerations.

International audience; SOMMAIRE :* Christian Guilleré : Bibliographie raisonnée* * En hommage à Christian Guilleré : Des Pyrénées aux Alpes / Guido Castelnuovo et Sandrine Victor-A- LE SCRIPTEUR, SES ACTES, SES ESPACES - 1 - Una fonte documentaria controversa : la donazione del conte Umberto I ai canonici della cattedrale e di S. Orso d'Aosta (1040) / Paolo Buffo ; - 2 - Une liste de sainteurs franc-comtois de l'abbaye de Saint-Maurice d'Agaune (fin XIIe siècle) / Laurent Ripart ; - 3 - Notarios y escribanos de la Cancillería de Jaime I de Aragón / Carlos López Rodríguez ; - 4 - " Tous ceulx qui vouldront user d'office de notaire et de tabellionnage [...] feront le serment en tel cas acoustumé [...] " (XIIIe-XVe siècle) / Albert Rigaudière ; - 5 - Saisir les notaires publics en Provence à travers la législation angevine (XIIIe-XIVe siècle). Vers une forme de service public ? / Laure Verdon ; - 6 - De la mère à la fille. Anne et Philiberte de La Palud à travers leur testament / Jacques Paviot -B- L'ARCHIVE, SES OFFICIERS, SA MEMOIRE - 7 - Les voyages de l'infant Jean d'Aragon d'après sa comptabilité et les archives de la chancellerie royale (1351-1355) / Alexandra Beauchamp ; - 8 - Cataluña en la financiación de la guerra de Castilla : los fogajes de 1358 / Manuel Sánchez-Martínez ; - 9 - "Lire" et "ouyr" : les procédures comptables de l'hôtel de Philippe de Bresse (1468-1490) dans les comptes des trésoriers Jean Ardoyn et Bernardin Oudry / Daniela Cereia ; - 10 - Max Bruchet (1868-1929), archiviste de la Haute-Savoie et pionnier de la recherche en histoire médiévale / Julien Coppier ; - 11 - Entre Chambéry et Turin, l'histoire partagée des archives savoyardes / Jean Luquet -C- LE MARCHAND, SES ACTIVITES, SES PRINCES - 12 - Joan d'Aldiard, mercader de Perpinyà, i la seva clientela (1307) / Lluís To Figueras ; - 13 - Crédit et usure. Juifs et chrétiens face à l'incertitude sur les marchés en Catalogne à la fin du Moyen Âge / Claude Denjean ; - 14 - Los colores del textil. Los tintes y el teñido de los paños en la Valencia medieval / Juan Vicente García Marsilla ; - 15 - La vigne et courtil d'Amédée V à Lyon. Note sur les comptes de la Maison de Savoie appelée Le Temple (1320-1326) / Jean-Louis Gaulin ; - 16 - Concessiones signi. Lettere di concessione di marche mercantili emanate dai conti e duchi di Savoia / Luisa Gentile - D- LA CITE, SES POUVOIRS, SES DOCUMENTS - 17 - La reglamentació del sistema alimentari dels canonges regulars catalans a mitjan Segle XII / Antoni Riera i Melis ; - 18 - La permanence du Quod omnes tangit dans les sources florentines de la fin du Moyen Âge (XIVe-XVe siècle) / Ilaria Taddei ; - 19 - La ville de Gérone contre l'évéché d'Empúries / Flocel Sabaté ; - 20 - La terra, gli uomini, le scritture. Il liber FLU e la costruzione del potere signorile (Mantova, 1346-1475) / Isabella Lazzarini ; - 21 - " De Communi Concordia ...". Comptabilités paroissiales vénitiennes à la fin du Moyen Âge / Elisabeth Crouzet-Pavan et Pascal Vuillemin ; - 22 - Ecrire et transposer l'enquête (La grande enquête ligure de 1509) / Fabien Lévy -E- LA MONTAGNE, SES CHÄTEAUX, SES CAMPAGNES - 23 - Le servage en Savoie et en Catalogne : regards croisés (VIIIe-XIIIe siècle) / Nicolas Carrier ; - 24 - Gestion indivise d'une montagne disputée. La montagne du Lou et les quatre paroisses de Maurienne (XIIIe - XVIe siècles) / Fabrice Mouthon ; - 25 - Fams immortalitzades. El "mal any primer " (1333-1334) dins l'annalística catalana de la baixa edat mitjana / Pere Benito i Monclús & Joan Montoro i Maltas - 26 - La forteresse et le bourg de Château-Gaillard (Haute-Savoie) au Moyen Âge d'après les comptes de châtellenie / Matthieu de la Corbière.

International audience; SOMMAIRE :* Christian Guilleré : Bibliographie raisonnée* * En hommage à Christian Guilleré : Des Pyrénées aux Alpes / Guido Castelnuovo et Sandrine Victor-A- LE SCRIPTEUR, SES ACTES, SES ESPACES - 1 - Una fonte documentaria controversa : la donazione del conte Umberto I ai canonici della cattedrale e di S. Orso d'Aosta (1040) / Paolo Buffo ; - 2 - Une liste de sainteurs franc-comtois de l'abbaye de Saint-Maurice d'Agaune (fin XIIe siècle) / Laurent Ripart ; - 3 - Notarios y escribanos de la Cancillería de Jaime I de Aragón / Carlos López Rodríguez ; - 4 - " Tous ceulx qui vouldront user d'office de notaire et de tabellionnage [...] feront le serment en tel cas acoustumé [...] " (XIIIe-XVe siècle) / Albert Rigaudière ; - 5 - Saisir les notaires publics en Provence à travers la législation angevine (XIIIe-XIVe siècle). Vers une forme de service public ? / Laure Verdon ; - 6 - De la mère à la fille. Anne et Philiberte de La Palud à travers leur testament / Jacques Paviot -B- L'ARCHIVE, SES OFFICIERS, SA MEMOIRE - 7 - Les voyages de l'infant Jean d'Aragon d'après sa comptabilité et les archives de la chancellerie royale (1351-1355) / Alexandra Beauchamp ; - 8 - Cataluña en la financiación de la guerra de Castilla : los fogajes de 1358 / Manuel Sánchez-Martínez ; - 9 - "Lire" et "ouyr" : les procédures comptables de l'hôtel de Philippe de Bresse (1468-1490) dans les comptes des trésoriers Jean Ardoyn et Bernardin Oudry / Daniela Cereia ; - 10 - Max Bruchet (1868-1929), archiviste de la Haute-Savoie et pionnier de la recherche en histoire médiévale / Julien Coppier ; - 11 - Entre Chambéry et Turin, l'histoire partagée des archives savoyardes / Jean Luquet -C- LE MARCHAND, SES ACTIVITES, SES PRINCES - 12 - Joan d'Aldiard, mercader de Perpinyà, i la seva clientela (1307) / Lluís To Figueras ; - 13 - Crédit et usure. Juifs et chrétiens face à l'incertitude sur les marchés en Catalogne à la fin du Moyen Âge / Claude Denjean ; - 14 - Los colores del textil. Los tintes y el teñido de los paños en la Valencia medieval / Juan Vicente García Marsilla ; - 15 - La vigne et courtil d'Amédée V à Lyon. Note sur les comptes de la Maison de Savoie appelée Le Temple (1320-1326) / Jean-Louis Gaulin ; - 16 - Concessiones signi. Lettere di concessione di marche mercantili emanate dai conti e duchi di Savoia / Luisa Gentile - D- LA CITE, SES POUVOIRS, SES DOCUMENTS - 17 - La reglamentació del sistema alimentari dels canonges regulars catalans a mitjan Segle XII / Antoni Riera i Melis ; - 18 - La permanence du Quod omnes tangit dans les sources florentines de la fin du Moyen Âge (XIVe-XVe siècle) / Ilaria Taddei ; - 19 - La ville de Gérone contre l'évéché d'Empúries / Flocel Sabaté ; - 20 - La terra, gli uomini, le scritture. Il liber FLU e la costruzione del potere signorile (Mantova, 1346-1475) / Isabella Lazzarini ; - 21 - " De Communi Concordia ...". Comptabilités paroissiales vénitiennes à la fin du Moyen Âge / Elisabeth Crouzet-Pavan et Pascal Vuillemin ; - 22 - Ecrire et transposer l'enquête (La grande enquête ligure de 1509) / Fabien Lévy -E- LA MONTAGNE, SES CHÄTEAUX, SES CAMPAGNES - 23 - Le servage en Savoie et en Catalogne : regards croisés (VIIIe-XIIIe siècle) / Nicolas Carrier ; - 24 - Gestion indivise d'une montagne disputée. La montagne du Lou et les quatre paroisses de Maurienne (XIIIe - XVIe siècles) / Fabrice Mouthon ; - 25 - Fams immortalitzades. El "mal any primer " (1333-1334) dins l'annalística catalana de la baixa edat mitjana / Pere Benito i Monclús & Joan Montoro i Maltas - 26 - La forteresse et le bourg de Château-Gaillard (Haute-Savoie) au Moyen Âge d'après les comptes de châtellenie / Matthieu de la Corbière.

The ivory gladiator found in Empúries has been described like a «mirror handle» and a «knife handle». It was dated in the 2nd century and it was classified like samnita and hoplomachus gladiator. In this paper I try to revise this piece. I pretend to make clear its functionality, to assess the difficulty for dating it, as well to provide a little more information about the word carved on the shield., El gladiador de marfil encontrado en Ampurias ha sido descrito como «mango de espejo» y «mango de cuchillo». Fue datado en el siglo II d.C. y se le ha clasificado como samnita y hoplomachus. Con este trabajo pretendemos realizar una revisión de esta pieza dejando clara su funcionalidad, la imposibilidad de datarla y aportar un poco más de información sobre la palabra que aparece grabada en el escudo.

This doctoral thesis is devoted to the study of the presence of Etruscan products in the northeast of the Iberian Peninsula through the collection, analysis and interpretive synthesis of the data provided by archaeological research. After a general orientation on the phenomenon of the arrival of Tyrrhenian materials that affected, at least since the sixth century BC, a large part of the Iberian Peninsula, research has focused on the findings from the northeast of Catalonia, in whose coastline the Greek colony of Emporion was founded in the second quarter of the sixth century BC, La presente tesis doctoral aborda el estudio de la presencia de producciones etruscas en el nordeste de la península ibérica a través de la recopilación, análisis y síntesis interpretativa de los datos proporcionados por la investigación arqueológica. Después de una orientación general sobre el fenómeno de la llegada de materiales de procedencia tirrena que afectó, por lo menos desde el siglo VI aC, una amplia región de la península, la investigación se ha centrado en los hallazgos procedentes del territorio del nordeste de Cataluña, en cuyo litoral se fundó en el segundo cuarto del siglo VI aC la colonia griega de Emporion

La troballa d’un tram de muralla al sud de la ciutat grega d’Empúries, com a resultat del seguiment de les rases els serveis del Centre de Recepció de Visitants d’Empúries (sanejament, aigua i llum), comporta el coneixement de l’existència d’un nou recinte fortificat a l’antiga ciutat d’Empúries. La troballa de la muralla és molt important, tant pel que fa a definir l’extensió del jaciment, com per posar l’accent a Empúries, en relació amb el paper que va jugar en un període clau com és el període republicà. L’existència d’aquest nou recinte confirma la importància estratègica que Empúries i el seu port van tenir per dur a terme la primera etapa de la conquesta d’Hispània per part de Roma., The discovery of a section of a wall at the south of the Greek city of Empúries was a result of the tracking of the foundations due to the creation of the Visitor’s Reception Centre (sanitation, water and lights), and it involves the discovery of the existence of a new walled enclosure in the ancient city of Empúries. The finding of the wall is a remarkable fact, because it contributes to define the extension of the site and it brings attention to Empúries and to its role during such a key period as the Republican one. The existence of this new site confirms the strategic importance that Empúries and its harbour had during the first period of the Roman conquest of Hispania.

Entre los materiales de importación que aparecen con relativa frecuencia en Mas Gusó durante el siglo VI aC, las producciones etruscas ocupan un lugar destacado, junto con otras tanto o más fre­cuentes o más raras, según los casos, que ayudan a completar el repertorio de recipientes cerámicos característicos del período, habitualmente auténticos fósiles directores para fechar no solo los diferen­tes niveles arqueológicos que se formaron a lo largo del siglo, sino también otras producciones locales de cronología generalmente más imprecisa. Finalmente, el análisis comparado con los materiales de Empúries pone de manifiesto la estrecha relación entre ambos yacimientos., Among imported materials that appear relatively frequently in Mas Gusó during the 6th century BC, the Etruscan productions have a prominent place, together with others, equally, more frequent or more rare, which help to complete the repertoire of ceramic containers characteristics of the period. These are genuine guide fossils not just to date the different archaeological levels that were formed throughout the century, but also other local productions with a usually less accurate chronology. Finally, the comparative analysis with materials from Empúries highlights the close relationship between the two sites.

Fragmento de un ánfora ática procedente de Ampurias con una “penguin-woman” cuyo estilo corresponde al Pintor Lydos. Se analizan sus paralelos y su relación con el comercio focense, así como con las primeras cerámicas áticas halladas en la Neápolis de Ampurias, que permiten fechar el asentamiento en tierra firme c. 570-560 a.C., apenas un decenio posterior al de la Palaia Polis, c. 575 a.C. Fragment of an Attic vase, probably an amphora, found in Emporion (Empuries, Gerona). It shows a “penguin-woman” that can be attributed to the painter Lydos. We analyse its parallels and its relation with the Phocaean trade. It is one of the earliest Attic vases discovered in the Neapolis of Empuries, dated c. 570-560 BC, about ten years after the foundation of the earliest Phocaean settlement in the Palaia Polis of Emporion, c. 580-570 BC.

Fragmento de un ánfora ática procedente de Ampurias con una “penguin-woman” cuyo estilo corresponde al Pintor Lydos. Se analizan sus paralelos y su relación con el comercio focense, así como con las primeras cerámicas áticas halladas en la Neápolis de Ampurias, que permiten fechar el asentamiento en tierra firme c. 570-560 a.C., apenas un decenio posterior al de la Palaia Polis, c. 575 a.C. Fragment of an Attic vase, probably an amphora, found in Emporion (Empuries, Gerona). It shows a “penguin-woman” that can be attributed to the painter Lydos. We analyse its parallels and its relation with the Phocaean trade. It is one of the earliest Attic vases discovered in the Neapolis of Empuries, dated c. 570-560 BC, about ten years after the foundation of the earliest Phocaean settlement in the Palaia Polis of Emporion, c. 580-570 BC.

After the Congress of Vienna in 1815, the European states began to use archaological research as a way to legitimize their political aspirations. In Catalonia, towards the end of the nineteenth century, the cultural movements of the Renaixença and Noucentisme called for a renaissance of Catalan culture that would underscore its distinctive nature visà- vis the Spanish state. This proposal was quickly followed by political demands for self-government and recognition of the Catalan language and its areas of influence. For instance, Enric Prat de la Riba, one of the main activists and ideologists of Catalan nationalism, used the results of the excavations of Empúries as the basis of his politics of difference. This paper explores the influence of nationalism on the organization of Catalan archaology through an analysis of the political discourses of the leaders of the Regionalist League of Catalonia (Lliga Regionalista de Catalunya) and the archives of the History and Archaology Section of the Institute of Catalan Studies (Institut d’Estudis Catalans). Después del Congreso de Viena (1815), los estados europeos comenzaron a utilizar la arqueología para legitimar sus derechos políticos. En este contexto, en la Cataluña de finales del siglo XIX, los movimientos culturales de la Renaixença y el Noucentisme promulgaron el renacimiento de la cultura catalana para crear y consolidar sus diferencias ideológicas con el estado español. Dicha propuesta se vió acompañada de una serie de exigencias políticas y de reconocimiento de la lengua catalana y de su área de influencia. Por ejemplo, Enric Prat de la Riba, uno de los principales activistas y pensadores del nacionalismo catalán, utilizó las investigaciones arqueológicas en la colonia griega de Empúries para fundamentar su política de la diferencia. Este artículo analiza la influencia del nacionalismo en la organización de la arqueología catalana a través de los discursos políticos de la Liga Regionalista Catalana y de los archivos de la sección de historia y arqueología del Instituto de Estudios Catalanes.

Després de quasi tres dècades d'haver finalitzat les excavacions a l'Olivet d'en Pujol fou possible reiniciar-les i explorar completament el jaciment. Aquestes noves dades aporten elements significatius sobre l'ocupació del lloc que modifiquen, amplien i precisen les notícies anteriorment publicades

Les excavacions dutes a terme a Mas Gusó, no gaire lluny d’Empúries, en el decurs de la campanya de 2010, han permès localitzar les restes constructives i decoratives d’un edifici datat, gràcies a un ampli conjunt de material ceràmic característic, cap a les darreries del segle vii aC o en els primers anys del segle següent. Els nombrosos fragments de revestiment de fang dels murs també permeten reconstruir de manera força fiable els elements estructurals de la casa i conèixer, al mateix temps, el sistema emprat per aixecar l’edifici i dotar-lo d’una decoració elaborada, desconeguda en altres hàbitats contemporanis de la zona.

The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputación Arqueológica, the Sociedad de Amigos del País and the Comisión de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll., Les primeres actuacions protectores del patrimoni històric i arqueològic a l’actual província de Girona, tot i haver-hi alguns precedents anteriors, es produïren a partir de la tercera dècada del segle XIX. Aquestes sorgiren com a reacció a les terribles destruccions que patí aquest com a conseqüència de la instauració de l’Estat liberal i la desaparició dels ordres regulars. Les actuacions proteccionistes es vehicularen, majoritàriament, a través d’un seguit d’ens pseudo-públics, que actuaren a instancia de les administracions locals (Diputació i Govern Civil). Entre aquestes entitats cal destacar la Diputació Arqueològica, la Societat d’Amics del País i la Comissió de Monuments, per esmentar només unes quantes. Entitats que amb els seus escassos mitjans humans i materials endegaren activitats tan importants com: l’inici de les excavacions del jaciment d’Empúries, la formació d’un museu provincial a Girona i la restauració del monestir de Ripoll., Las primeras actividades protectoras del patrimonio histórico y arqueológico en la actual provincia de Gerona, aunque hay algunos precedentes anteriores, se produjeron a partir de la tercera década del siglo XIX. Estas surgieron como reacción a las terribles destrucciones que sufrió este como resultado de la instauración del Estado liberal y la desaparición de los diversos órdenes regulares. Las actuaciones proteccionistas se vehicularon, mayoritariamente, a través de una serie de entidades pseudos-públicas, que actuaron a instancia de las administraciones locales (Diputación y Gobierno Civil). Entre estas entidades cabe destacar la Diputación Arqueológica, la Sociedad de Amigos del País y la Comisión de Monumentos, por citar solo unas cuantas. Entidades que con sus escasos medios humanos y materiales iniciaron actividades tan importantes como: el inicio de las excavaciones del yacimiento de Ampurias, la formación de un museo provincial en Gerona y la restauración del monasterio de Ripoll.

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa.Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia.A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits.Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa.En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps.Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana.Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa., This doctoral thesis, as its name suggests, tries to be a study of all the information which can be obtained from the written sources in the late antique period (from the fourth to the seventh century) and which directly or indirectly refer to the lands in the northeast of Catalonia. From the ninth century onwards and once its people got over the Saracen invasion which, among other things, led to the end of the episcopal see in Impurias, this geographical area ended up becoming the future territory of the diocese of Girona. This area included the old ecclesiastical and territorial dominions of the visigothic sees of Gerunda and Impurias. It is a fact that the study of late antiquity has shown a major boost in the last years. It is within this framework that we are presenting this study, which tries to contribute to a better understanding of this period, by systematizing and cataloguing all the texts with a chronology between the fourth and seventh century A.D., where the geographical area we are dealing with is specifically mentioned.This study is organized into seven clearly different parts which are nevertheless interdependent, each one with its own specificity and methodology.In the first part (chs.2-3), and by way of introduction, the territorial and chronological boundaries of the study (geographical and historical framework) have been fixed, essential elements to better understand the scene in which the events described take place.There is a second big section which is etirely dedicated to the study and analysis of the main contributions from historiography to the study of the subject we are dealing with in our country in the last centuries, from the seventeenth century until today.Thirdly, there is an individual analysis of ace of the textual references collected in this study. The analysis has been divided into five big sections , following and respecting the diverse tipology of the sources consulted: 1) the itineraria romana; 2) text from the late antique patrology; 3) council minutes; 4) liturgical texts; and 5) epigraphy. Each text is studied globally and systematically by analysing the author, the text and the period of composition, and everything within the wider framework of the society of their time.A really important section is completely dedicated to the study of the origins and spreading of the worship of the martyr of Sant Feliu from Girona during late antiquity, especially from the information obtained from the written and epigraphic sources of that time. The worship of the martyr from Girona of the fourth century was without doubt one ot the characteristic and distinctive elements in the life of the late antique Gerunda and , at the same time, a sign of the great prestige achieved by the episcopal see from Girona to the rest of Hispania during late antiquity.Finally, and after synthetically presenting the main conclusions of this study, there is a final big section with a documentary appendix in which there are all the texts which have been studied, in chronological order, transcribed according to the main critical editions which have been quoted. It must be said that in this study we have mostly used the best critical editions of each of the works studied, which has occasionally allowed us to correct old much less accurate or critical transcriptions which had been included in many of the works of the last two hundred years, where the historical period we are dealing with was studied.

"Estudis i documents dels Arxius de Protocols" XIII (1995), pp. 55-73., Análisis de los intentos de la Corona, a principios del siglo XIV, para tomar de nuevo el control del notariado, dentro del programa de recuperación de las regalías, por lo que entró en conflicto con la Iglesia, que defendía las notarías eclesiásticas, y con algunos señores poderosos, como el conde de Empúries y algunos señoríos de Aragón. Contiene apéndice documental de los años 1296-1326.