Search

Copyright of Journal of Scientific Development for Studies & Research (JSD) is the property of Journal of Scientific Development for Studies & Research (JSD) and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista Catalana de Dret Públic is the property of Revista Catalana de Dret Public and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

We used the Voronoi diagram of a computed tomography (CT) application (i.e., CT liver volume measurement) to depict the liver area, and we obtained depictions of the hepatic segments as a three-dimensional (3D) image based on clinical data; this information can be used for the patient's education and for surgical planning. The hepatic segments use the inter-relationships among the eight subsegments illustrated by Couinaud, those indicated by the portal veins and those provided by hepatic veins. The liver has dual portal and arterial innervation, with the thick portal vein intertwined with thin arteries similar to the intertwining of ivy plants. Couinaud divided the liver into eight segments (S1 to S8) based on portal vein casts. The Voronoi diagram estimates the dominant region of the portal vein, divides the liver into segments, and produces 3D images and multiplanar reconstruction (MPR) images in color. To support understanding of Couinaud's eight hepatic segments (which are explained only in the illustration of the frontal view of the liver), using 3D images created by the Voronoi diagram, we created 3D stereo color anatomical charts of the liver that Couinaud's eight hepatic segments can be confirmed from multiple directions. In addition, we created the MPR color anatomical charts of the liver (S1 to S8) that can be confirmed by color from three directions: axial images, coronal images, and sagittal images in the same way. We converted the data of this anatomical chart into an electronic file that provides a tool that can be easily used in radiological examinations, and we were able to make improvements based on requests from users.

Objectiu. Descriure i avaluar l'ús en la Wikipedia d'enllaços a les col·leccions digitalitzades en biblioteques, arxius i altres institucions culturals. -- Metodologia. L'estudi es fa sobre la totalitat dels articles de les edicions en espanyol i català de la Wikipedia, utilitzant una eina d'anàlisi de wikis. Es fa una selecció àmplia de 81 col·leccions digitals espanyoles de diferent abast. També s'agafen dades d'altres projectes de digitalització per poder comparar els resultats. -- Resultats. Es mostra una presència encara feble d'enllaços des de la Wikipedia, excepte per a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, les magnituds de la qual són sensiblement diferents. Algunes col.leccion especialitzades són més usades, però en general s'aprecia una falta d'atenció cap a aquestes col·leccions des del col·lectiu d'editors de la Wikipedia, la qual cosa s'hauria de tenir en compte en el desenvolupament dels projectes de digitalització tipus Europeana.Objectives. To describe and evaluate the use of Wikipedia links to digitized collections held in libraries, archives and other cultural institutions. -- Methodology. The study examines all the articles included in the Spanish and Catalan versions of Wikipedia, using a wiki analysis tool. A broad selection of 81 Spanish digital collections of varying sizes is then made. Data are taken from other digitization projects for a comparison of results. -- Results. The use of links from Wikipedia remains relatively unexploited, with the exception of those to the Miguel de Cervantes Digital Library, where the scale of use is markedly greater. Some specialized collections are more frequently used, but in general there is a lack of attention paid to these collections by the team of Wikipedia editors. This needs to be taken into account in the development of digitization projects in line with the Europeana portal.

Objetivo. Describir y evaluar el uso en Wikipedia de enlaces a las colecciones digitalizadas en bibliotecas, archivos y otras instituciones culturales. -- Metodología. El estudio se realiza sobre la totalidad de los artículos de las ediciones en español y catalán de Wikipedia, usando una herramienta de análisis de wikis. Se realiza una selección amplia de 81 colecciones digitales españolas de diferente alcance. También se toman datos de otros proyectos de digitalización para poder comparar los resultados. -- Resultados. Se muestra una presencia aún débil de enlaces desde Wikipedia, excepto para la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, cuyas magnitudes son sensiblemente diferentes. Algunas colecciones especializadas son más usadas, pero en general se aprecia una falta de atención hacia estas colecciones desde el colectivo de editores de Wikipedia, lo cual debería tenerse en cuenta en el desarrollo de los proyectos de digitalización tipo Europeana.Objectives. To describe and evaluate the use of Wikipedia links to digitized collections held in libraries, archives and other cultural institutions. -- Methodology. The study examines all the articles included in the Spanish and Catalan versions of Wikipedia, using a wiki analysis tool. A broad selection of 81 Spanish digital collections of varying sizes is then made. Data are taken from other digitization projects for a comparison of results. -- Results. The use of links from Wikipedia remains relatively unexploited, with the exception of those to the Miguel de Cervantes Digital Library, where the scale of use is markedly greater. Some specialized collections are more frequently used, but in general there is a lack of attention paid to these collections by the team of Wikipedia editors. This needs to be taken into account in the development of digitization projects in line with the Europeana portal.

Un dels reptes que es plantegen els dipòsits institucionals és demostrar i quantificar amb dades objectives que els treballs disponibles en obert se citen i s'utilitzen més que la resta. Alguns dipòsits ja inclouen anàlisis d'ús dels seus documents. També existeixen projectes en l'àmbit internacional dedicats a l'elaboració d'índexs de citacions. De moment, aquestes iniciatives són aïllades. Per obtenir una avaluació precisa cal integrar els resultats de diferents institucions i disciplines tendents a obtenir indicadors globals que permetin la comparació entre autors, institucions, etc. En aquest treball es presenta una proposta d'arquitectura destinada a permetre la recopilació, la distribució i l'agregació de les dades necessàries per mesurar l'ús i l'impacte dels treballs emmagatzemats en dipòsits institucionals.One of the challenges faced by institutional repositories is to demonstrate and quantify with objective data that open access documents are cited and used more than other papers. Some repositories already include analyses of the use of their documents. In addition, several international projects focus on compiling citation indexes. However, to date these initiatives have been isolated. To accurately assess open access, results from different institutions and disciplines must be combined to obtain overall indicators that enable comparisons to be made between authors, institutions, etc. In this paper, we present a proposal for architecture that facilitates the collection, distribution and aggregation of the data required to measure the impact of papers stored in international repositories.

L'objectiu d'aquest treball és estudiar l'accés obert, la generalització i l'impacte de la recerca en documentació a Espanya. S'ha dut a terme un estudi exploratori, a partir de les dades del dipòsit E-LIS i de la font de dades bibliomètriques IN-RECS. S'han identificat els articles publicats durant el període 1991–2002 en revistes que no oferien accés obert i s'ha comprovat si havien estat dipositats en l'E-LIS. Després, s'ha comparat l'impacte d'aquests articles segons el nombre de citacions rebudes. Finalment, s'ha observat quin percentatge dels articles més citats segons aquesta font estaven disponibles en accés obert. Els resultats reflecteixen en el cas espanyol i en la nostra disciplina un estadi encara incipient de l'ús dels dipòsits i de l'autoarxivament, la qual cosa no permet d'establir per al període analitzat una correspondència positiva directa entre l'accés obert i l'impacte de la recerca.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

Las TIC y principalmente la red de Internet están modificando todo el sistema de aprendizaje e investigación de las universidades y centros de investigación del mundo. Los nuevos canales de comunicación y herramientas TIC no sólo son oportunidades extraordinarias para mejorar el aprendizaje y la investigación, sino que están transformando los diferentes productos, sistemas y protagonistas de la transmisión y comunicación científica hasta ahora conocidos y usados. Nuevas revistas y libros electrónicos y nuevos sistemas digitales de construcción del conocimiento están apareciendo en la nueva “infoesfera” del estudiante, profesor e investigador, que se convierten en autores, editores y consumidores a la vez. También, y con más fuerza, los organismos e instituciones públicas, de forma destacada las bibliotecas académicas, están potenciado como “dominio público” la creación, gestión y publicación digital, en texto completo y de acceso abierto a Internet, los contenidos y resultados científicos que son financiados con fondos públicos. En este artículo se hace un breve análisis de este entorno y se presenta de forma detallada el proyecto que la UPC ha iniciado en los últimos meses como respuesta a este nuevo contexto de oportunidades y necesidades. El proyecto UPCommons: acceso abierto al conocimiento de la UPC es un portal que da acceso a los diferentes repositorios institucionales que la universidad dispone para que los profesores e investigadores (autores) puedan publicar de forma libre sus trabajos y resultados científicos: revistas, pre-prints, tesis doctorales, proyectos de final de carrera, videos, imágenes, etc. Se presentan también dos servicios que complementan y dan soporte al proyecto: La Factoría de Recursos Docentes que facilita las herramientas para la edición y digitalización de la documentación electrónica y el Servicio de Propiedad Intelectual (SEPI) que da soporte al autor a la hora de creación y uso de la nueva información digital. Finalmente se presentan las tendencias de futuro en torno a la nueva publicación científica.Information and communication technologies (TIC) and the Internet are changing the learning and research system in universities and research centres worldwide. The new channels of communication and ICT tools not only provide incredible opportunities for improving learning and research, but are also changing the products, systems and main participants in scientific transmission and communication. New e-journals, e-books and digital systems for constructing innovative knowledge have emerged in the

Hasta la fecha existen muy pocos estudios sobre la realidad de los repositorios documentales y bibliotecas digitales latinoamericanas, adicionalmente son muy escasos los estudios sobre la implantación de la iniciativa de archivos abiertos y el protocolo de recolección de metadatos OAI-PMH es estos mismos proyectos. El presente artículo presenta un estudio exploratorio en el que se expone un inventario detallado de los repositorios existentes en Latinoamérica, sus características principales, el software utilizado y el tipo de contenido presente, adicionalmente se presentan las principales iniciativas generadas en los países que más impulso le han dado al desarrollo de este tipo de proyectos.To date, only a few studies have been carried out on the situation of Latin American document repositories and online libraries. Few analyses have been undertaken on the introduction of the open archives initiative protocol for metadata harvesting (OAI-PMH). This article presents an exploratory study, which includes a detailed list of the existing repositories in Latin America, their main characteristics, the software used and the type of contents. In addition, the main initiatives in the countries that have most strongly promoted repository projects are presented.

Entre 1998 y 1999, el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) creó una nueva línea de trabajo: la Biblioteca Digital de Cataluña (BDC). Ésta nació con la finalidad de contratar información electrónica interdisciplinar para la comunidad universitaria e investigadora de las bibliotecas miembro del Consorcio. Casi al mismo tiempo, esta línea de trabajo se amplió con la vertiente de la información propia generada por esta comunidad y se empezó a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos. Estos últimos serán el objeto de este estudio. Se analiza su evolución, su estado actual, la estrategia para conseguir la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenedor (programas, tecnología usada, protocolos, etc.) y su contenido (estándares utilizados, derechos de autor, preservación, etc.). Por último se reflexiona sobre las ventajas, extraídas de la propia experiencia, de estos repositorios electrónicos cooperativos.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC), que va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinària per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la informació pròpia generada per aquesta comunitat, i es va començar a treballar amb la definició i la implementació dels dipòsits electrònics cooperatius, que són l'objecte d'aquest estudi. Se n'analitza l'evolució, l'estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per acabar, es reflexiona sobre els avantatges, extrets de la mateixa experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.Between 1998 and 1999, the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) created a new line of work: the Digital Library of Catalonia. The aim was to acquire interdisciplinary electronic information for the university and research community of Consortium members. Almost simultaneously, this line of work was expanded to include information generated by the CBUC community. Work began on defining and introducing cooperative repositories, which are the topic of this paper. The development, current state, strategy used to encourage the inclusion of documents (institutional policies, scientific committees, etc), structure (the programs, the technology used, the protocols, etc.) and the contents (the standards used, copyright, preservation, etc.) of cooperative repositories are analysed. Finally, the advantages—drawn from the experience itself—of these repositories are considered.

L'objectiu d'aquest document és proposar a les biblioteques universitàries una estratègia tecnològica per adaptar-se als canvis que es produeixen en els àmbits de l'aprenentatge i la recerca. Els canvis més importants a què ens referirem són els següents: el web és la nova plataforma per comunicar la informació, i aquesta plataforma està orientada no solament als humans, sinó també a les màquines, i alhora potencia el treball en xarxa i en col·laboració. D'altra banda, aquesta manera de treballar està generant un nou concepte d'unitat d'informació, modelat no només per la necessitat de representar noves maneres de publicació (text, dades, simulacions, etc.) en les pràctiques científiques noves, sinó també pels canvis en la naturalesa de les eines de creació i els entorns en els quals s'usen. Finalment, cada vegada més, els usuaris no solament consumeixen informació, sinó que també volen participar a l'hora de generar-la (els blogs, els sistemes wiki, el YouTube, l'SlideShare, etc.). Es descriuen les implicacions que tenen aquests canvis en l'entorn de les biblioteques universitàries: la importància de l'aprenentatge electrònic, els CRAI i el nou model de comunicació i publicació científica. A més, s'indiquen algunes línies d'actuació per orientar l'estratègia tecnològica de les biblioteques d'acord amb aquestes transformacions: el nou concepte d'unitat d'informació, la interoperabilitat, la flexibilitat i les arquitectures obertes.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.

El objetivo de este documento es proponer a las bibliotecas universitarias una estrategia tecnológica para adaptarse a los cambios que se están produciendo en los ámbitos del aprendizaje y la investigación. Los principales cambios a los que nos vamos a referir son: la web es la nueva plataforma para la comunicación de la información, esta web está orientada no sólo a los humanos sino también a las máquinas y está potenciando el trabajo en red y en colaboración. Por otra parte, esta forma de trabajar está generando un nuevo concepto de unidad de información, modelada no sólo por la necesidad de representar nuevas formas de publicación (texto, data, simulaciones…) en las nuevas prácticas científicas, sino también por los cambios en la naturaleza de las herramientas de creación y los entornos en que se usan. Finalmente, cada vez más, los usuarios no sólo consumen información, sino que también quieren participar en su generación (blogs, wikis, youtube, slideshare...). Se describen las implicaciones que esos cambios están teniendo en el entorno de las bibliotecas universitarias: la importancia del e-learning, los CRAI y el nuevo modelo de comunicación y publicación científica y se indican algunas líneas de actuación para orientar la estrategia tecnológica de las bibliotecas a la luz de estas transformaciones: nuevo concepto de unidad de información, interoperabilidad, flexibilidad y arquitecturas abiertas.The aim of this paper is to propose a technological strategy that university libraries can use to adapt to changes in the learning and research fields. The following are the most significant of these changes. The Web is the new platform for communicating information, and is aimed at both humans and machines. It promotes working in networks and in collaboration. This way of working is generating a new concept of the information unit. This concept reflects the need to represent new forms of publication (text, data, simulations, etc.) in new scientific practices, and changes in the nature of the tools for creating information and the environments in which they are used. Finally, users not only consume information, but increasingly want to participate in generating it (in blogs, the Wiki systems, YouTube, SlideShare, etc.). We describe the implications of these changes for university libraries: the importance of electronic learning, Learning and Research Resource Centres (CRAI), and the new models of communication and scientific publication. In addition, we propose some lines of action to guide libraries’ technology strategies, in accordance with these changes: the new concept of the information unit, interoperability, flexibility and open architecture.

En l'actualitat hi ha pocs estudis sobre la realitat dels dipòsits documentals i les biblioteques digitals llatinoamericanes; a més, les anàlisis sobre la implantació de la iniciativa d'arxius oberts i el protocol de recollida de metadades OAI-PMH són molt escasses en aquests projectes. Aquest article presenta un estudi exploratori en el qual s'exposa un inventari detallat dels dipòsits existents a l'Amèrica Llatina, les seves característiques principals, el programari que utilitzen i el tipus de contingut que inclouen; addicionalment, es presenten les principals iniciatives generades en els països que han donat més impuls al desenvolupament d'aquest tipus de projectes.To date, only a few studies have been carried out on the situation of Latin American document repositories and online libraries. Few analyses have been undertaken on the introduction of the open archives initiative protocol for metadata harvesting (OAI-PMH). This article presents an exploratory study, which includes a detailed list of the existing repositories in Latin America, their main characteristics, the software used and the type of contents. In addition, the main initiatives in the countries that have most strongly promoted repository projects are presented.

Se expone la experiencia de la creación de la plataforma digital RIA (Repositorio Institucional de Asturias). Esta plataforma se enmarca en el movimiento por el acceso abierto, y constituye la primera iniciativa desarrollada en Asturias en este ámbito. Se describe el proyecto desde sus comienzos hasta su puesta en marcha, haciendo especial referencia a la metodología aplicada, los objetivos, los organismos participantes, los componentes del sistema y las políticas adoptadas en materia de acceso abierto por parte del Gobierno del Principado de Asturias.This paper describes the experience of creating the Institutional Repository of Asturias (RIA) digital platform. This platform forms part of the open access movement, and constitutes the first initiative carried out in Asturias in this field. The project is described from its formative stages to the beginning of its operation. In particular, this paper highlights the method, the goals, the participating organisations, the components of the system and the open access policies adopted by the Government of the Principality of Asturias.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i principalment Internet estan modificant tot el sistema d'aprenentatge i investigació de les universitats i els centres de recerca del món. Els nous canals de comunicació i les eines TIC no solament són oportunitats extraordinàries per millorar l'aprenentatge i la investigació, sinó que també estan transformant els diferents productes, sistemes i protagonistes de la transmissió i comunicació científica fins ara coneguts i usats. Revistes i llibres electrònics nous i sistemes digitals de construcció del coneixement innovadors apareixen en laInformation and communication technologies (TIC) and the Internet are changing the learning and research system in universities and research centres worldwide. The new channels of communication and ICT tools not only provide incredible opportunities for improving learning and research, but are also changing the products, systems and main participants in scientific transmission and communication. New e-journals, e-books and digital systems for constructing innovative knowledge have emerged in the

El moviment d'accés obert en la producció científica ha experimentat els últims anys un avenç significatiu, malgrat que encara sigui una qüestió emergent en el nostre país. Un exemple en són les 21 institucions espanyoles que han signat la Declaració de Berlín, setze de les quals són universitats. Quant a la presència o el registre en directoris internacionals, actualment les xifres al Registry of Open Access Repositories (ROAR) i al Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) són respectivament 32 i 23; no obstant això, hi ha dipòsits de creació recent o en fase de proves que no s'hi tenen en compte. Aquesta diferència quantitativa es deu als criteris d'inclusió i també a certs errors detectats en el directori ROAR. Cronològicament, el primer que es va crear va ser Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), l'any 2001; tanmateix, la majoria van començar a emergir cap a l'any 2005. D'acord amb les dades d'aquests directoris, el programari més utilitzat és el DSpace i l'EPrints. La diversitat en tipus de continguts és una característica comuna als dipòsits espanyols, i els documents més abundants són tesis, tesines i treballs presentats a congressos, seguits d'articles en revistes. El creixement dels dipòsits segons el temps s'ajusta a tres models, en uns més que en d'altres: el creixement en forma lineal, escalonada i de plat. El primer respon, com el nom indica, a un creixement lineal constant en el temps, cosa que es veu clarament en el cas del dipòsit TDX o del Treballs Acadèmics de la UPC. Els altres dos models corresponen al dipòsit perThe open access movement has made significant progress in recent years, despite still being relatively new to Spain. Twenty-one Spanish institutions, including sixteen universities, have signed the Declaration. In terms of Spain’s presence in international directories, the current figures for the Registry of Open Access Repositories (ROAR) and the Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) are 32 and 33 repositories respectively. However, some recently-created repositories or those that are in trial stages are not included in these figures. The difference between the figures is due to different inclusion criteria and to some errors detected in the ROAR directory. The first repository in Spain was Doctoral Theses in the Internet (TDR), which was set up in 2001. Most Spanish repositories began to emerge in 2005. Data about these repositories show that the most popular software is Dspace and Eprints. One common characteristic of Spanish repositories is the diversity of their contents. Most of the documents in the repositories are theses, dissertations and conference papers, followed by journal articles. The growth of repositories over time follows one of three models: linear growth; staged growth; and flat growth. The first model, as its name indicates, represents constant linear growth over time. This kind of growth is clearly seen in the TDX repository or the Treballs Acadèmics UPC (UPC Academic Works) repository. The other two models reflect “uploads” of different sizes over different periods of time. Thus, growth can either be staged (when there are more frequent uploads), e.g. in RACO or of Eprints Complutense, or flat (if the time between deposits is longer) e.g. the Carlos III University Repository or RECERCAT.

Entre los retos que tienen planteados los repositorios institucionales está el demostrar y cuantificar con datos objetivos que los trabajos disponibles en abierto se citan y se utilizan más que el resto. Algunos repositorios están incluyendo análisis del uso de sus documentos. También existen proyectos a nivel internacional dedicados a la elaboración de índices de citas. De momento estas iniciativas son aisladas. Para obtener una evaluación precisa será necesario integrar los resultados procedentes de distintas instituciones y disciplinas tendentes a obtener indicadores globales que permitan la comparación entre autores, instituciones, etc. En este trabajo se presenta una propuesta de arquitectura destinada a permitir la recopilación, distribución y agregación de los datos necesarios para llevar a cabo una medición del uso e impacto de los trabajos almacenados en repositorios institucionales.One of the challenges faced by institutional repositories is to demonstrate and quantify with objective data that open access documents are cited and used more than other papers. Some repositories already include analyses of the use of their documents. In addition, several international projects focus on compiling citation indexes. However, to date these initiatives have been isolated. To accurately assess open access, results from different institutions and disciplines must be combined to obtain overall indicators that enable comparisons to be made between authors, institutions, etc. In this paper, we present a proposal for architecture that facilitates the collection, distribution and aggregation of the data required to measure the impact of papers stored in international repositories.

El movimiento open access o de acceso abierto a la producción científica ha experimentado en los últimos años un avance significativo, a pesar de ser todavía un tema emergente en nuestro país. Ejemplo de ello son las 21 instituciones españolas que han firmado la Declaración de Berlín, de las cuales 16 son universidades. Con respecto a la presencia o registro en directorios internacionales, actualmente las cifras en The Registry of Open Access Repositories (ROAR) y en Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) son respectivamente 32 y 23, no obstante existen repositorios de reciente creación o en fase de pruebas no contemplados en los mismos. Esta diferencia en número se debe a los criterios de inclusión y también a ciertos errores detectados en el directorio ROAR. Cronológicamente, el primero en crearse fue Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) creado en el año 2001, sin embargo la mayoría empiezan a emerger alrededor del año 2005. De acuerdo con los datos de estos directorios, el software más utilizado para el desarrollo de los mismos es DSpace y Eprints. La diversidad en tipos de contenidos es una característica común a los repositorios españoles, y entre los documentos más abundantes están tesis, tesinas y trabajos presentados a congresos, seguidos de artículos en revistas. El crecimiento de los repositorios en función del tiempo se ajusta a tres modelos, en unos más que en otros: el crecimiento en forma lineal, en forma escalonada y en forma de plato. El primero responde, como su nombre indica, a un crecimiento lineal constante con el tiempo, esto se ve claramente en el caso del repositorio TDX o de Treballs Acadèmics UPC. Los otros dos modelos responden al depósito porThe open access movement has made significant progress in recent years, despite still being relatively new to Spain. Twenty-one Spanish institutions, including sixteen universities, have signed the Declaration. In terms of Spain’s presence in international directories, the current figures for the Registry of Open Access Repositories (ROAR) and the Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) are 32 and 33 repositories respectively. However, some recently-created repositories or those that are in trial stages are not included in these figures. The difference between the figures is due to different inclusion criteria and to some errors detected in the ROAR directory. The first repository in Spain was Doctoral Theses in the Internet (TDR), which was set up in 2001. Most Spanish repositories began to emerge in 2005. Data about these repositories show that the most popular software is Dspace and Eprints. One common characteristic of Spanish repositories is the diversity of their contents. Most of the documents in the repositories are theses, dissertations and conference papers, followed by journal articles. The growth of repositories over time follows one of three models: linear growth; staged growth; and flat growth. The first model, as its name indicates, represents constant linear growth over time. This kind of growth is clearly seen in the TDX repository or the Treballs Acadèmics UPC (UPC Academic Works) repository. The other two models reflect “uploads” of different sizes over different periods of time. Thus, growth can either be staged (when there are more frequent uploads), e.g. in RACO or of Eprints Complutense, or flat (if the time between deposits is longer) e.g. the Carlos III University Repository or RECERCAT.

El objetivo de este trabajo es estudiar el acceso abierto, su generalización y su impacto en el caso de la investigación en Documentación en España. Se realizó un estudio exploratorio, tomando datos del repositorio E-LIS y de la fuente de datos bibliométricos IN-RECS. Se identificaron aquellos artículos publicados durante el período 1991-2002 en revistas que no ofrecían acceso abierto y se comprobó si habían sido depositados en E-LIS, cotejando luego el impacto de esos artículos en función del número de citas recibidas. Por último, se observó qué porcentaje de los artículos más citados según esta fuente estaban disponibles en acceso abierto. Los resultados reflejan en el caso español y en nuestra disciplina un estadio aún incipiente del uso de los repositorios y el autoarchivo, lo que no permite establecer en ese periodo una correspondencia positiva directa entre acceso abierto e impacto de la investigación.This paper analyses open access, dissemination and the impact of information research in Spain. An exploratory study was carried out using data from the E-LIS repository and IN-RECS, which is a source of bibliometric data. Articles published between 1991 and 2002 in subscription journals were identified. It was checked whether these articles had also been deposited in E-LIS. Subsequently, the impact of these articles was compared by analysing the number of citations each one received. Finally, we calculated the percentage of the most frequently cited articles (according to this source) that were available as open access contributions. The results show that in the Spanish field of information science the use of repositories and self-archiving is only just beginning. Therefore, it was not possible to establish a direct relationship between open access and the impact of research for the period in question.

Aquest article descriu el procés d'implantació d'un sistema de gestió de la documentació administrativa al Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (actualment Departament d'Innovació, Universitats i Empresa). El projecte, anomenat DursiGED, ha inclòs l'anàlisi, el desenvolupament i la implantació dels productes i serveis necessaris per gestionar la documentació electrònica i en paper de manera normalitzada i d'acord amb uns paràmetres de qualitat. L'article inclou la descripció de la planificació del projecte, el procés d'implantació i seguiment, i els productes i serveis que n'han resultat.Este artículo describe el proceso de implantación de un sistema de gestión de la documentación administrativa en el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (actualmente Departament d'Innovació, Universitats i Empresa). El proyecto, denominado DursiGED, ha incluido el análisis, el desarrollo y la implantación de los productos y servicios necesarios para gestionar la documentación electrónica y en soporte papel de manera normalizada y de acuerdo con unos parámetros de calidad. El artículo incluye la descripción de la planificación del proyecto, el proceso de implantación y seguimiento, y los productos y servicios que han resultado de todo ello.This article describes the process of implementing a system for managing administrative records at the Department of Universities, Research and Information Society of the Generalitat de Catalonia (currently the Department of Innovation, Universities and Enterprise). The project –DursiGED—has included the analysis, development and implementation of products and services necessary for managing records in both digital format and in paper, in a standardised fashion and in agreement with quality parameters. The article includes a description of the project planning, the process for implementation and follow-up, and the resulting products and services.

Copyright of Ciência da Informação is the property of Instituto Brasileiro de Informacao em Ciencia e Tecnologia (IBICT) and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)