Search

Introducció. Aquest article té l’objectiu d’oferir una llista actualitzada de centres que constaten aplicar la pedagogia Montessori a Catalunya. Per introduir l’estudi, es recorren les principals etapes històriques de l’arribada de la pedagogia Montessori al territori català i el seu desenvolupament, bruscament interromput per la Guerra Civil. Mètode. Després d’una contextualització històrica, es presenten els resultats d’una enquesta empírica que, a partir de diferents fonts, identifica els centres Montessori del territori i estima el nombre d’alumnes que hi van finalitzar els seus estudis en els darrers anys. Resultats. L’enquesta identifica 22 centres educatius Montessori, dels quals: a) 5 estan afiliats a l’AME (Associació Montessori Espanyola); b) 13 no hi estan afiliats, però tenen professorat amb formació Montessori i semblen haver triat una educació exclusivament o predominantment Montessori; c) 4 han optat per una educació Montessori integrada amb altres enfocaments educatius. Discussió. L’estudi suggereix la necessitat de continuar observant el desenvolupament, la qualitat i l’eficàcia de l’aplicació de l’educació Montessori a Catalunya, per valorar un moviment pedagògic que ha viscut un moment molt important del seu desenvolupament en aquesta terra i que, avui dia, està vivint una vitalitat renovada., Introduction. This paper presents an updated list of schools that report applying the Montessori method in Catalonia. To introduce the study, the paper recalls the historical background to the arrival and the development of the Montessori method in region, a process abruptly interrupted by the civil war. Method. After providing the historical context, the paper presents the results of an empirical survey that, based on different sources, identifies the Montessori schools in Catalonia and estimates the number of pupils who have studied there in recent years. Results. The survey identifies 22 Montessori schools, of which: a) five are affiliated to the AME (the Spanish Montessori Association); b) 13 that are not affiliated, but have Montessori-trained teachers and appear to have chosen an exclusively or predominantly Montessori education; and c) four that have opted for a Montessori education integrated with other educational approaches. Discussion. The study suggests the need to continue monitoring the development, quality and effectiveness of the application of the Montessori method in Catalonia, in order to promote an educational philosophy which underwent a significant development here and which, today, is experiencing a renewal., Introducción. Este artículo tiene el objetivo de ofrecer una lista actualizada de centros que constatan aplicar la pedagogía Montessori en Cataluña. Para introducir el estudio, se recorren las principales etapas históricas de la llegada de la pedagogía Montessori al territorio catalán y su desarrollo bruscamente interrumpido por la guerra civil. Método. Después de una contextualización histórica, se presentan los resultados de una encuesta empírica que, a partir de diferentes fuentes, identifica los centros Montessori del territorio y estima el número de alumnos que finalizaron sus estudios en los últimos años en dichos centros. Resultados. La encuesta identifica 22 centros educativos Montessori, de los cuales: a) cinco están afiliados al AME (Asociación Montessori Española); b) 13 no están afiliados, pero tienen profesorado con formación Montessori y parecen haber elegido una educación exclusiva o predominantemente Montessori; y c) cuatro han optado por una educación Montessori integrada con otros enfoques educativos. Discusión. El estudio sugiere la necesidad de seguir monitorizando el desarrollo, la calidad y la eficacia de la aplicación de la educación Montessori en Cataluña, para valorizar un movimiento pedagógico que ha vivido un momento muy importante de su desarrollo en Cataluña y que, hoy en día, está viviendo una vitalidad renovada.

The countryside enjoys a long tradition in secondary and baccalaureate teaching and learning in spite of no research having been done on its use in teaching social sciences. The present study views teaching about rural areas as part of a depiction of society where the countryside and the city are opposed in various ways. A study based on the theory of the social representations combines qualitative and quantitative techniques under the interpretive paradigm. A table composed of different categories was designed reflecting a hypothesis of progression that allows an integrated analysis of the data obtained through questionnaires, focus group and textbooks. The information was collected from secondary-education and baccalaureate teachers in the Valencian Community and from the social-sciences textbooks (geography and history) for secondary education and baccalaureate. The results offer an approach to the concept of the countryside and its teaching and learning in secondary education and baccalaureate in the Valencian Community. This study also highlights the relations between the rural environment and its social representation in education, as well as the obstacles that currently make it hard to counter the idealization of the countryside in education. The predominance of low-to-medium-level activities in textbooks and the poor connection of teachers with the local context make it difficult to promote citizenship among students. El medio rural es un contenido de gran tradición en la enseñanza y aprendizaje en Educación Secundaria y Bachillerato, pese a que no haya sido objeto de investigación desde la didáctica de las ciencias sociales. En este trabajo se concibe la enseñanza del medio rural como parte de una representación social más compleja, que se ha visto condicionada por los relatos variados de oposición entre el campo y la ciudad. El estudio fundamentado en la teoría de las representaciones sociales, combina técnicas cualitativas y cuantitativas desde el paradigma interpretativo. Se diseña una tabla de categorías a modo de hipótesis de progresión que permite un análisis integrado de los datos obtenidos a partir de cuestionarios, grupos de discusión y el análisis de libros de texto. La información proviene del profesorado de Educación Secundaria y Bachillerato de la Comunidad Valenciana y de los libros de texto del área de Ciencias Sociales (Geografía e Historia) para Educación Secundaria y Bachillerato. Los resultados ofrecen una aproximación a la concepción del medio rural y de su enseñanza-aprendizaje en Educación Secundaria y Bachillerato en la Comunidad Valenciana. Se destacan las relaciones entre el medio rural y su representación social en la enseñanza, así como los obstáculos existentes para revertir la idealización de estos espacios en la educación. El predominio de actividades de nivel medio-bajo en los libros de texto y la escasa conexión del profesorado con el contexto local dificultan el fomento de la ciudadanía entre el alumnado.

Introducción: La Gamificación Digital está tomando cada vez más protagonismo en las aulas de Educación Secundaria. Este estudio ofrece una revisión sistemática de la literatura científica publicada sobre la temática. Metodología: Se analizaron las bases de datos de la Core Collection de la Web OfScience y de Scopus. Tras una criba en función de los criterios de inclusión y exclusión establecidos, se analizó una muestra de 29 artículos. En el análisis se tuvieron en cuenta tanto las principalesc aracterísticas bibliométricas de la producción científica como las categorías emergentes. Resultados:Se observó que la mayoría de la producción científica tiene una naturaleza empírica siguiendo tres patrones temáticos: el estado actual de la Gamificación Digital en la Educación Secundaria; los beneficios que esta comporta; y las propuestas de aplicación y/o mejora. Conclusiones: Incluir la Gamificación Digital en la Educación Secundaria presenta múltiples beneficios, pero requiere de la complicidad de todo el profesorado y una amplia comprensión por parte del alumnado., Introduction: The use of Digital Gamification is increasingly popular in High Schools. This study offers a systematic review of the published scientific literature on that subject. Methodology: We analyzed the databases of the Core Collection of the Web of Science and Scopus. A sample of 29 articles was analyzed after a screening based on inclusion and exclusion criteria established. The analysis took into account both the main bibliometric characteristics of scientific production and the emerging categories. Results: It was observed that most of the scientific production has an empirical nature following three thematic patterns: the current state of Digital Gamification in High School; the benefits that this entails; and the proposals for application and/or improvement. Conclusions: Including Digital Gamification in High School has multiple benefits, but it requires the complicity of all teachers and a broad understanding by students.

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Rafael Tarragó García, [cat] La inclusió de l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista dins dels educatius resulta encara un gran desafiament per als i les docents, donat al gran desconeixement que presenta la comunitat educativa entorn a aquest alumnat. Es presenta una proposta educativa per a la inclusió de l’alumne amb TEA a Educació Física a través de l’Expressió Corporal. L’objectiu principal és, per tant que l’alumne sigui capaç de participar a les sessions d’Educació Física contribuint a la seva inclusió i al seu desenvolupament integral. Per a la realització d’aquesta proposta educativa, es tindrà en consideració l’experiència viscuda durant el pràcticum I del Màster, i es proposaran diferents estratègies i eines inclusives en funció de les característiques i necessitats principals de l’alumne amb Trastorn de l’Espectre Autista.

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: Isabel Alonso Breto, [spa] En este documento se presenta una propuesta de secuencia didáctica fundamentada en la gamificación, con el objetivo de promover la motivación y el compromiso de los estudiantes en una clase de inglés como lengua extranjera para el cuarto año de educación secundaria. Las sesiones se enmarcarán en un contexto ficticio, asignando roles específicos a los alumnos. Se propondrá una amplia variedad de actividades que fomenten la participación activa de los estudiantes, estimulen su creatividad y les brinden nuevas estructuras y expresiones lingüísticas, al tiempo que promuevan la reflexión sobre las mismas. Los alumnos deberán hacer uso de su imaginación y creatividad, así como trabajar en colaboración para resolver diversos problemas a lo largo de todas las sesiones. Asimismo, se incorporará una tarea final en la que los estudiantes, organizados en grupos, deberán crear un nuevo juego y evaluar su desempeño mutuamente., [eng] This document presents a proposal for a didactic sequence based on gamification, aiming to foster motivation and engagement among students in an English as a foreign language class for the fourth year of secondary education. The sessions will be framed within a fictional context, assigning specific roles to the students. A wide variety of activities will be proposed to encourage active student participation, stimulate their creativity, and provide them with new language structures and expressions, while promoting reflection on the same. Students will be required to utilize their imagination and creativity, as well as work collaboratively to solve various problems throughout the sessions. Additionally, a final task will be incorporated where students, organized in groups, will have to create a new game and evaluate each other's performance.

Es necesario reconsiderar el Máster Universitario de Formación del Profesorado de Educación Secundaria Obligatoria, Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanza de Idiomas (MAES), destinado a la formación inicial del profesorado en las diversas áreas curriculares; en nuestro caso, la especialidad de lengua catalana en la Universitat de València. A tal efecto, hemos elaborado cuestionarios de respuesta semiabierta y textos de respuesta abierta producto de la reflexión de la enseñanza de educación literaria recibida y de la realización de las prácticas escolares con el fin de evaluar el grado de cumplimiento de las expectativas de los estudiantes y, como consecuencia, incorporar medidas de mejora que propicien una formación más adecuada de los futuros profesores de secundaria. Estudiamos la composición del alumnado y su concepción de la educación literaria y la literatura infantil y juvenil, los contenidos explicados, cómo se puede generar la reflexión necesaria sobre la educación literaria y cómo puede aplicar el futuro profesor las herramientas para aumentar la competencia literaria de los alumnos de secundaria y bachillerato. Un análisis de los resultados muestra que, pese a los esfuerzos realizados, todavía quedan aspectos susceptibles de mejora, por lo que se impone un proceso de reflexión sobre ellos, no solo en el seno de cada especialidad, sino en el conjunto de las relaciones que dichas especialidades establecen con las demás secciones del máster (materias genéricas, prácticas, etc.). Beharrezkoa da Derrigorrezko Bigarren Hezkuntzako, Batxilergoko, Lanbide Heziketako eta Hizkuntzen Irakaskuntzako Irakasletzako Unibertsitate Masterra (BHIUM) berraztertzea, irakasleei curriculumeko zenbait arlotan hasierako prestakuntza ematera bideratua dagoen masterra; gure kasuan, katalan hizkuntzaren espezialitatean, Valentziako Unibertsitatean. Horretarako, erantzun erdiirekiko galdetegiak eta erantzun irekiko testuak prestatu ditugu, jasotako hezkuntza literarioaren irakaskuntzari buruz hausnartu eta eskola-praktikak egin ondoren erantzutekoak, ikasleen itxaropenen betetzemaila ebaluatzeko eta, ondorioz, hobekuntzaneurriak txertatzeko Bigarren Hezkuntzako etorkizuneko irakasleei prestakuntza egokiagoa ematearren. Aztertu dugu ikasleen osaera eta hezkuntza literarioari eta haur eta gazte literaturari buruz duten ikuskera, azaldutako edukiak, nola sortzen ahal den hezkuntza literarioari buruz beharrezkoa den hausnarketa eta nola aplikatzen ahal dituen etorkizuneko irakasleak Bigarren Hezkuntzako eta Batxilergoko ikasleen gaitasun literarioa handitzeko tresnak. Emaitzak aztertu ondoren, ikusi da ezen, ahaleginak egin diren arren, oraindik hobetzen ahal diren alderdiak badaudela, eta, beraz, horiei buruzko hausnarketa-prozesu bat ezarri beharra dagoela, ez bakarrik espezialitate bakoitzaren barnean, baita espezialitate horiek masterreko gainerako atalekin ezartzen dituzten erlazioetan ere (ikasgai generikoak, praktikak, etab.). It is necessary to reconsider the Master’s Degree in Teacher Training in Compulsory Secondary Education, Baccalaureate, Professional Education and Language Teaching (MAES), aimed at initial teacher training in the several curricular areas, in our case, the specialty of Catalan language, at the University of Valencia. To this end, we have developed semi-open-ended response questionnaires and open-ended response texts to evaluate the fulfilment of students’ expectations after their classes on literary education and their school practices, and hence, incorporate measures to promote and improve a more adequate training of future secondary school teachers. We study the diversity among students and their conception of literary education, children’s and young people’s literature and their contents, as well as how the necessary reflection on literary education can be generated and how the future teacher can apply different tools to increase the literary competence of secondary and baccalaureate students. An analysis of the results shows that, despite the efforts made, there are still aspects that can be improved, so more reflection on them is required, not only within each specialty but also on the relationships that these specialties establish with other sections of the master’s degree (generic subjects, internships, etc.).

La educación secundaria desempeña un importante papel en la alfabetización científica y, en ella, las creencias en pseudociencias tienen una gran relevancia. Por esta razón, los objetivos de este estudio se centraron en la evaluación del nivel de adhesión a las creencias en pseudociencias de los estudiantes de secundaria y en el análisis de la influencia del género, nivel académico y emociones generadas en el aula de ciencias sobre dichas creencias. Participaron 125 estudiantes de tres cursos diferentes de educación secundaria (3º y 4º de ESO, y 1º de Bachillerato, esto es, 9º, 10º y 11º grado). A todos ellos se les administraron dos cuestionarios, uno para evaluar las creencias pseudocientíficas y el otro para determinar las emociones, positivas y negativas, que se experimentan en las clases de ciencias. A partir de los resultados obtenidos mediante un análisis de las correlaciones entre variables y un análisis de regresión, se puede concluir que: a) el nivel de creencias en pseudociencias de los estudiantes es medio-bajo y comparable al de otros países; b) solo las emociones negativas y el nivel académico de los estudiantes influyen de forma significativa en las creencias en pseudociencias, y ambas tienen una contribución similar a la variabilidad de estas creencias., Secondary education plays an important role in scientific literacy and, in it, beliefs in pseudoscience have a great relevance. For this reason, the objectives of this study focused on the evaluation of the level of adherence to pseudoscience beliefs of secondary school students, and on the analysis of the influence of gender, grade level and emotions generated in the science classroom on these beliefs. A total of 125 students from three different grades of Spanish secondary education (9th, 10th and 11th grade, between 14 and 17 years old) participated. Two questionnaires, one to evaluate pseudoscientific beliefs, and the other to determine the positive and negative emotions experienced in the science classroom, were administered to participants. From the results obtained through an analysis of the correlations between variables and a regression analysis, it can be concluded that: a) the level of pseudoscience beliefs of students is medium-low and comparable to that of other countries; b) only negative emotions and grade level of students have a significant influence on pseudoscience beliefs, and both have a similar contribution to the variability of these beliefs

Background Mental Health First Aid Training Programmes can be carried out by nurses in schools. Adolescents have reported the importance of these interventions, the contents to be addressed, and intervention strategies that should be used. Mental health nurses have also discussed the characteristics of these training programmes. This study sought to create a consensus on the features of Mental Health First Aid Training Programmes promoted by nurses aimed at upper secondary students. Methods A descriptive mixed method study was developed using the modified e-Delphi technique. Original statements on the topic were drawn from the results section of previous studies with nurses and adolescents. The statements were included in a structured online questionnaire. An expert panel of 78 mental health nurses participated in the two-rounds online survey from October to December 2021. Absolute and relative frequencies of responses were analysed. The experts’ comments were also considered. Results In the first round, experts suggested 4 new ideas about training programmes. Experts took a position on a total of 59 declarations. At least 75% of participants agreed with 58 statements about training programmes, namely about facilitators, intervention foci, evaluation methodology, participants, the implementation context, period and regularity, intervention strategies and content. The experts’ opinions differed only in one statement that expressed the impaired sexual behaviour as a mental health problem to be addressed in the training programmes. Conclusions Mental health nurses can lead the delivery of training programmes in upper secondary schools, improving adolescent competencies in mental health. Several educational approaches can be used to teach about mental health, related problems and actions underlying these conditions. Valid and appropriate assessment methods must be used. Our findings guide the planning, implementation and evaluation of these interventions in upper secondary schools and encourage nurses to explore these programmes and include them in their educational curricula.

Treballs Finals de Grau de Llengües i Literatures Modernes. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Avel·lí Flors Mas, [cat] L’objectiu d’aquest treball és explorar quines són les actituds lingüístiques del professorat de català de secundària de Catalunya envers el català xava. El marc teòric explica breument què són les actituds i les ideologies lingüístiques, alhora que justifica per què he decidit estudiar les actituds al context d’una classe de català. A continuació, defineixo l’accent que es coneix popularment com a català xava. Pel que fa a la metodologia del treball, he dissenyat un qüestionari per a una prova d’aparellament de veus disfressades. A l’apartat d’anàlisi, mostro i interpreto els resultats. Finalment, indico algunes possibles línies d’investigació per a estudis futurs., [eng] This dissertation explores what are the linguistic attitudes among high school Catalan teachers who work in Catalonia towards the accent known as xava Catalan. The theoretical framework briefly explains what linguistic attitudes and ideologies are and, furthermore, it justifies why I have chosen to focus on attitudes in a school setting. Afterwards, I define what xava Catalan is. Regarding the methods used, I have designed a survey for a matched-guise technique test. In the analysis section, I show and interpret the results I obtained. Finally, I suggest a few possible lines of research for future papers.

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Joan Albert Ros Torres, [cat] Aquesta proposta d’innovació didàctica consisteix en una programació de còmic per a tota la secundària en les matèries de Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, i Expressió Artística. Es considera que la seva presència és necessària degut a la seva implicació cultural com a art en la contemporaneïtat i donats tots els beneficis i avantatges que pot comportar per a l’educació. S’analitza també la seva situació social i els conflictes que se’n deriven de la seva posició com a art popular, i es remarca la necessitat de trencar amb tots els estigmes que giren al seu voltant. La proposta didàctica planteja donar una formació d’aquesta disciplina artística als estudiants per tal d’aportar uns referents paradigmàtics, unes eines expressives valuoses (tant visuals com escrites) i un bagatge bàsic de la cultura que els envolta. Les metodologies considerades òptimes per a les activitats proposades són l’aprenentatge basat en projectes, un enfocament dialògic i transdisciplinari, una connexió amb els interessos dels estudiants, i el propi còmic com a metodologia.

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: Roser Homar Pérez, [cat] El present treball s'interessa pels colloquia dels Hermeneumata Pseudodositheana, un conjunt de textos bilingües grec-llatí en forma de monòleg arranjats en columnes estretes i que foren escrits per una varietat d'autors entre els ss. I aC i IV dC (Dickey, 2012-15). El seu ús era didàctic i tractaven el dia a dia d'un escolar, entre altres escenes quotidianes del món romà, d'aquí l'interès del treball per incorporar-los d'una manera innovadora en la didàctica del llatí a l’educació secundària i batxillerat. El treball s'articula en tres parts. En primer lloc, s'introdueixen les necessitats que porten a desenvolupar la proposta d'innovació a l'aula i a escollir les situacions d'aprenentatge com a model de programació didàctica. En segon lloc, es presenta i es justifica la proposta. En tercer lloc, es programa la situació d'aprenentatge i s'avaluen els resultats obtinguts de la seva aplicació parcial. El treball tanca amb les conclusions, que contribueixen a unir les dues cares del binomi format per la innovació i la tradició de la didàctica de les llengües clàssiques.