Search

Fil: Echavarría, Martín F. Universitat Abat Oliba CEU; España Resumen: La psicoanalisi ha ormai compiuto un secolo e malgrado tutte le crisi ed che ha subito, continua a esistere e ad influire notevolmente in molti campi della cultura, tra i quali, e non in ultimo posto, la religione e la sua cura animarum. Purtroppo, non sempre é conosciuta, nemmeno tra quelli, religiosi o laici, che si occupano professionalmente della psicologia, lo sfondo filosofico e spirituale che ha sostenuto le sue origini. Tra questi troviamo Friedrich Nietzsche. Per questo crediamo che l'argomento che ci proponiamo di esporre in questa sede sia centrale, non solo per capire quello che avviene in importanti scuole della psicologia contemporanea, ma anche in filosofia, in teologia ed in altri aspetti della cultura occidentale contemporanea. La brevitá, che ci impone il limite di tempo, ci costringe a trascurare importanti temi e argomenti, su cui si fondano le nostre affermazioni.

Fil: Echavarría, Martín F. Universitat Abat Oliba CEU; España Resumen: 1. La discusión entre realismo ingenuo y constructivismo En los últimos años, en varios países, asistimos a la consolidación de una concepción que hoy está plenamente de moda en la psicología académica, y también en la práctica. Se trata de ese grupo heterogéneo de autores, corrientes y escuelas que se denominan "cognitivistas". Esta moda responde a varios factores. El primero de ellos es el masivo predominio cultural de Estados Unidos, que hace que sus orientaciones intelectuales incidan en lugares insospechados en el pasado. Me refiero concretamente a Europa. Desde hace alrededor de cuarenta años se viene dando en la psicología norteamericana lo que se dio en llamar el "giro cognitivista". Este giro consistió básicamente en la toma de conciencia de la insuficiencia teórica y práctica del modelo conductista. Éste hizo que se volviera a centrar la atención sobre la "mente" (mind), en el sentido vago de la psicología contemporánea que incluye no sólo la mens de la psicología tradicional (la pars intellectiva, que incluye al intelecto y a la voluntad), sino también todos los procesos psíquicos en cuanto tales, y especialmente los de orden cognoscitivo. Esta corriente, que tiene representantes tanto en el ámbito académico como también en el de la psicoterapia', no es totalmente homogénea. Está compuesta por una serie de autores, escuelas y orientaciones que a veces son muy divergentes. Algunos autores, suelen considerar como división fundamental la de cognitivistas "realistas", también llamados "racionalistas" u "objetivistas", por un lado, y "constructivistas" por el otro.

Contenido: La evidencia como criterio de verdad en San Agustín / Sergio Mancini – El vivir y el morir, su sentido desde su fin en Santo Tomás / Ciro E. Schimdt Andrade – Oración y providencia. Omnipotencia divina y libertad humana en acción armoniosa / Horacio Zecca – Sentido do infinito seguno Hilbert: matemática, lógica e filosofía / Ramiro Délio Borges de Meneses – What is a poxer of the soul / Matthew Walz – La fuente de la dignidad de la persona en Rosmini / Juan Francisco Franck – Aspetti metafisici del dialogo fra scienza e FEDE / Vittorio Possenti – La amistad y el saber personal / Juan Fernando Sellés – Metafísica y filosofía de la religión / Daniel Gamarra – La teoría aristotélico-tomista del conocimiento como alternativa a la falsa opción cognitivista entre racionalismo realista ingenuo y constructivismo / Martín F. Echavarría – Costumbre y derecho / Marta Hanna – Das Bewegende des heideggerschen Gedankens / Heribert Boeder – Persona y ser moral en Rosmini. La búsqueda de un nuevo humanismo / Francisco Leocata – Notas y comentarios -- Bibliografía

Fil: Echavarría, Martín F. Universitat Abat Oliba CEU; España Un aspecto poco conocido de la obra de Josef Pieper es su visión de la psicología contemporánea. Este tema está dentro del campo natural de sus intereses, la antropología y la ética, y se pueden encontrar en sus escritos sobre estas materias importantes y lúcidas observaciones sobre la psicología, además de un par de artículos específicamente dedicados a este argumento. El centro en torno al cual giran estas consideraciones es el de la relación entre ética y psicología, y de ésta especialmente la psicoterapia. Que el interés por el tema es muy genuino, lo atestigua su artículo de juventud "Objetividad y prudencia. Sobre la relación entre caracterología moderna y ética tomista"1 . Aquí por caracterología moderna entiende principalmente la "psicología individual" de Alfred Adler, tal como fue interpretada por algunos discípulos suyos, como F. Künkel, E. Wexberg y especialmente el psiquiatra y filósofo católico Rudolf Allers2. El objetivo del artículo fue dar "una motivación para prestar atención y acentuar, más de lo que se hizo hasta ahora, la relación que hay entre la ética tomista y los resultados de la psicología individuar'. Se puede suponer que tal conexión con la problemática de la psicología influyó en la visión tan realista, en el sentido genuino del término, de la ética de Pieper...

En aquest treball ens hem proposat demostra l influencia de que la filosofia de sant Tomás d’ Aquino, especialment el seu Tractat sobre l home i el Tractat de las passions, han tingut sobre la coneguda Teoria del appraisal de la psicòloga Magda Arnold. Si bé és cert que als primers anys de la carrera acadèmica de l’Arnold semblava desconèixer l’ Aquinate, la trobada amb Gasson, qui li faria veure les similituds del seus postulats amb els del Doctor Humanitatis, fou un abans i un després, como ella va reconèixer, a la seva tasca especulativa. L’influencia més important es la que te la teoria dels sentits interns, especialment la cogitativa, de la doctrina aristotèlic-tomista. L’ appraisal d’ Arnold no seria altre cosa que un judici sensitiu de tipus valoratiu elaborat per la cogitativa i que origina la passió en terminologia tomista, emoció en Arnold. També la classificació d 11 passions, per Arnold, bàsiques, es corresponen amb els 11 gèneres de passions tomistes. Per últim, també la crida a la perfecció en la imitació de Crist es incorporat per Arnold sota el nom d’auto-ideal (self-ideal). Aquest últim aspecte, que concerneix més al àmbit de la personalitat i no tant de la psicologia de les emocions, serà discutit al capítol corresponent. En este trabajo nos hemos propuesto demostrar la influencia que la filosofía de santo Tomás de Aquino, especialmente su Tratado sobre el hombre y el Tratado de las pasiones, ha tenido sobre la famosa “teoría del appraisal” de la psicóloga Magda Arnold. Si bien es cierto que en los primeros años de carrera académica de Arnold ella parecería desconocer al Aquinate, el encuentro con Gasson, quien le haría ver las similitudes de sus postulados con los del Doctor Humanitatis, fue un antes y un después, como ella misma reconoció, en su labor especulativa. La influencia más importante, sin lugar a duda, es la que tiene la teoría de los sentidos internos, fundamentalmente la cogitativa, de la doctrina aristotélico-tomista. El appraisal de Arnold no sería otra cosa que el juicio sensitivo de tipo valorativo que lleva a cabo la cogitativa y que origina la pasión en terminología tomista, emoción en Arnold. También la clasificación de 11 pasiones, para Arnold, “básicas”, se corresponden con los 11 géneros de pasiones tomistas. Por último, también el llamado a la perfección en la imitación de Cristo es acogido por Arnold bajo el nombre de autoideal (self-ideal). Este último aspecto, que concierne más al ámbito de la personalidad y no tanto de la psicología de las emociones, será discutido en el capítulo correspondiente. In this work we have set out to demonstrate the influence that the philosophy of Saint Thomas Aquinas, especially his Treaty on Man and the Treaty of Passions, has had on the famous "appraisal theory" of the psychologist Magda Arnold. While it is true that in the first years of Arnold's academic career, she would seem to ignore the Aquinate, the meeting with Gasson, who would make him see the similarities of his postulates with those of Doctor Humanitatis, was a before and after, as she herself recognized, in his speculative work. The most important influence, without a doubt, is that which has the theory of the internal senses, fundamentally the cogitative one, of the Aristotelian-Thomistic doctrine. The appraisal of Arnold would be nothing other than the sensitive judgment of the valuation type carried out by the cogitative and that originates the passion in Thomistic terminology, emotion in Arnold. Also, the classification of 11 passions, for Arnold, "basic", correspond to the 11 genres of Thomistic passions. Finally, also the call to perfection in the imitation of Christ is welcomed by Arnold under the name of self-ideal. This last aspect, which concerns more the field of personality and not so much of the psychology of emotions, will be discussed in the corresponding chapter.

Davant l’actual devaluació i rebuig que experimenta el pare en la seva missió, tant en la vida familiar com en l’educació dels seus fills; aquest treball pretén exposar com, pel correcte desenvolupament tant físic com intel·lectual i psico-social del fill en cada etapa del seu creixement, és necessària la presència no sols física, sinó també activa de la figura paterna en la realitat diària del fill. Igualment, s’exposen les conseqüències que l’absència o carència d’aquesta figura genera en la prole i s’hi analitzen quines han estat les principals causes que han propiciat aquesta mancança real en moltes llars, essent-ne els fill principals perjudicats. Ante la actual devaluación y rechazo que experimenta el padre en su misión tanto en la vida familiar como en la educación de sus hijos, este trabajo pretende exponer cómo, para el correcto desarrollo tanto físico, como intelectual y psico-social del hijo en cada etapa de su crecimiento, es necesaria la presencia no solo física, sino también activa de la figura paterna en la realidad diaria del hijo. Asimismo, se exponen las consecuencias que la ausencia de esta figura genera en la prole y se analizan cuáles han sido las principales causas que han propiciado esta carencia real en muchos hogares, siendo los hijos los principales perjudicados. Facing the latest devaluation and rejection of the father’s figure in his mission in both familiar life and children’s education; this investigation claims to show how, for the proper physical, intellectual and psyco-social development, his presence is much needed for the descendance. This need is not only for father’s physical presence, but for an active role in his children’s daily life. Like ways, the consequences that the absence or shortage of this paternal figure generates to the offspring, are exposed and analysed in this work along with, the causes that have unchained the real absence in many homes. It is in this homes where children have ended up being the most damaged ones.

Este trabajo se centra en el estudio de la importancia y función del autoconocimiento en la formación de la personalidad desde la perspectiva aristotélico-tomista. Esta perspectiva permite clarificar la relación del autoconocimiento con la afectividad, a partir del estudio de la virtud y las consecuencias del desorden afectivo. Asimismo, este planteamiento se lleva a cabo en diálogo con las aportaciones y propuestas de las investigaciones realizadas en el marco de la psicología de la personalidad., Aquest treball es centre en l’estudi de la importància i funció de l’autoconeixement en la formació de la personalitat desde la perspectiva aristotèlico-tomista. Aquesta perspectiva permet clarificar la relació de l’autoconeixement amb l’afectivitat, a partir de l’estudi de la virtut i les conseqüències del desordre afectiu. Aixi mateix, aquest plantejament es du a terme en diàleg amb les aportacions i propostes de les investigacions realitzades en el marc de la psicologia de la personalitat., This work focuses on the study of the relevance and function of self-knowledge in the formation of personality from the Aristotelian-Thomist perspective. This perspective allows a clarified explanation of the relation of self-knowledge to affectivity, from the study of virtue and the consequences of affective disorder. Likewise, this approach is carried out in dialogue with the contributions and proposals of research performed within the framework of personality psychology.

El sentiment de culpa és una realitat antropològica que planteja seriosos reptes al psicòleg clínic. Aquest estudi proposa un diàleg multidisciplinari que permeti comprendre la profunditat psicológica del sentiment de culpa, amb l’objectiu d’oferir una reflexió nova sobre aquesta realitat humana sempre actual. Així doncs, ofereix algunes indicacions útils per dur a terme una terapia integral que tingui present a la persona en la seva totalitat.

El concepte de lliure albir que trobem en l’obra de sant Tomàs d’Aquino, a partir de la seva comprensió metafísica de l’ésser segons l’Escola Tomista de Barcelona, ens duu a pensar la llibertat en tant que tal, segons l’analogia de proporcionalitat, com aquella immanència del fi per la qual l’actualitat i perfecció d’ésser d’un subjecte de naturalesa intel·lectual es comunica i difon a sí mateix a mode d’autodonació d’amor. La perfecció ontològica de la llibertat és participada diversament segons els graus de perfecció dels vivents intel·lectuals, des de Déu fins l’home. En l’home el lliure albir rep del necessari i conscient apetit natural de la voluntat al bé el seu fonament i arrel a mode de llibertat eminent o «superllibertat»., El concepto de libre albedrío que encontramos en la obra de santo Tomás de Aquino, a partir de su comprensión metafísica del ser según la interpretación de la Escuela Tomista de Barcelona, nos conduce a pensar la libertad en cuanto tal, según analogía de proporcionalidad, como aquella inmanencia del fin por la que la actualidad y perfección de ser en un sujeto de naturaleza intelectual se comunica y difunde a sí mismo a modo de autodonación de amor. La perfección ontológica de la libertad es participada diversamente según los grados de perfección de los vivientes intelectuales, desde Dios hasta el hombre. En el hombre el libre albedrío recibe del necesario y consciente apetito natural de la voluntad al bien su fundamento y su raíz a modo de libertad eminente o «superlibertad»., The concept of free-will that we find in Saint Thomas Aquinas work based on his metaphysic comprehension of being, according to the interpretation done by the Thomistic School of Barcelona, leads us to think about liberty as such, in accordance with proportional analogy, as that imminence of the end by which the actuality and perfection of the being in a subject of intellectual intelligence communicates and diffuses himself as autodonation of love. Ontological perfection of liberty is participated diversely according to living intellectual’s grades of perfection, from God to mankind. In mankind, free-will receives, the necessary and conscience natural desire of will of good, its basis and root as eminent liberty or super-liberty.

La humilitat, tractada per sant Tomàs d’Aquino a la Suma Teològica, té un paper fonamental en el desevolupament positiu de la vida humana. Gran part dels conceptes utilitzats avui en dia per la psicologia fan referència a aquesta virtut, que és la base per la construcción d’una psicologia equilibrada. Establint un diàleg entre filosofia, teologia i psicologia, aquest estudi ofereix una sèrie de consideracions preliminars sobre els aspectes psicològics d’aquesta virtut.

En el present treball es realitza un estudi en profunditat sobre la teleologia de la personalitat, de l’estat actual de la qüestió, tant de la postura detractora i de totes les implicacions reduccionistes que comporta i que imperen avui en dia, com de la defensora. També s’argumenten els diferents aspectes i influències implicades des d’un enfoc multidisciplinari, com el determinisme i els seus derivats, per descobrir quant necessari és admetre la dimensió teleològica per a la psicologia, la persona i el desenvolupament sa de la seva personalitat, i la importància de contemplar el sentit vital o fi últim, ja sigui per la psicoteràpia, el terapeuta clínic, davant el sofriment i el dolor, o per evitar la malaltia i la neurosi. Així doncs, en ser un abordatge integral, no s’oblidarà, en conclusió, la pretensió de la dimensió teleològica transcendental de ser el criteri últim de l’explicació finalista, com també de reivindicar la recuperació de la noció de finalitat en psicologia.

Aquest treball ofereix un estudi del concepte psicològic “d´egocentricitat” per una millor comprensió de les distorsions de la personalitat. Un coneixement escaient del terme ajuda a clarificar com les decisions ètiques poden afectar a certes facultats psicològiques i contribuir en major o menor mesura a la cristal·lització dels trastorns de personalitat. Es tracta per tant, d’un treball que estableix un pont entre l'ètica i la psicologia clínica. Per aquesta comesa s’ha utilitzat un model antropològic catòlic de la personalitat.

Estudi del coneixement i de l’amor de si mateix com a aspectes subjacents de la personalitat amb la finalitat de desenvolupar, posteriorment, una teoria tomista de la personalitat. No obstant, aquest treball es limita a exposar la relació existent entre coneixement, amor, personalitat i felicitat.

La psicologia de sant Tomàs d’Aquino, especialment la teoria dels sentits interns, permet explicar d’una forma coherent i unificada els diferents graus de coneixement i la seva relació amb la dinàmica afectiva en l’animal i en l’ésser humà. Aquesta teoria es considera actual perquè no solament és compatible amb els coneixements científics contemporanis de psicologia, sinó que resol la seva fragmentarietat eclèctica, així com la seva gravitació vers el materialisme neurologista.

La personalitat es defineix com un conjunt de trets organitzats de forma jeràrquica, els quals consisteixen en patrons cognitius, afectius y conductuals que distingeixen a una persona d’una altra, y que es formen durant el desenvolupament y des del naixement. El paper del lliure albir en la formació de la personalitat és molt limitat, en la mesura que aquest és una potencialitat de la voluntat que no s'actualitza fins com a mínim l'adolescència, quan aquests patrons ja s'han desenvolupat. A més, un cop desenvolupada la llibertat d’ elecció, el judici deliberatiu que precedeix cada elecció estarà molt sotmès a les disposicions cognitives i afectives formades prèviament a la persona, especialment en el cas de personalitats patològiques. No obstant això, mitjançant el coneixement de si, la deliberació i l'elecció la persona és capaç de modificar les seves tendències adquirides i autodeterminar-se

Breu exposició de la funció que exerceix l'amor de si en la configuració i dinamisme de l'equilibri psíquic humà. S'estudia la seva naturalesa i les causes explicatives de la seva gènesi, ordenació i perfeccionament, així com de la seva perversió, a la llum de l'ensenyament de la Psicologia clàssica, particularment la aristotèlic-tomista, i de les corrents de Psicologia contemporània.

El present treball aprofundeix en l'estudi del Trastorn Límit de la Personalitat emfatitzant la seva etiologia i el seu tractament des del punt de vista dels factors ambientals. Per a això s'ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre el tema i s'han proposat una sèrie d'aspectes a tenir en compte per al futur desenvolupament d'un model etiològic i de tractament.