Search

IntroducciónLos factores de riesgos psicosociales en trabajadores, representan una interacción entre ellos y su ambiente laboral, incidiendo aspectos culturales y familiares en sus desempeños y salud mental.Objetivo:Determinar los factores de riesgo psicosocial, que estuvieron presentes en los trabajadores de la Administración Diocesana de Tungurahua durante el período de enero a julio 2020.Métodos:Se realizó un estudio cuantitativo, observacional, transversal, prospectivo y descriptivo a 77 trabajadores de la Administración Diocesana de Tungurahua, Ecuador. Se aplicó la encuesta de Factores de Riesgo Psicosociales de Silva, evaluándose las condiciones del lugar de trabajo, carga laboral, contenido y características de las tareas, exigencias laborales, papel laboral y desarrollo de la carrera, interacción social, aspectos organizacionales, y remuneración del rendimiento. Se calculó el nivel de exposición y las inferencias entre las variables nominales y los factores de riesgo. Con el paquete estadístico SPSS se efectuó el análisis descriptivo y la prueba de Chi Cuadrado para inferencias.Resultados:Se identificaron inferencias relacionadas entre la edad, con exigencias laborales, remuneración del rendimiento, condiciones de trabajo, y con los tipos de trabajo e instrucción de los trabajadores. El 80% presentó condiciones adecuadas de trabajo con un bajo riesgo de presentar riesgos psicosociales, presentándose una estrecha relación entre la edad y las exigencias laborales.Conclusión:Con una mayor edad de los trabajadores las exigencias laborales fueron mayores, en contraposición con las características físicas y psicológicas, ya que puede existir la posibilidad de que disminuyan ciertas destrezas con la edad, generando estrés en el desempeño laboral.

“El objetivo de la presente investigación fue determinar el impacto que genera el sentido de pertenencia en la Asociación Civil “COAR”, respecto a la cultura organizacional entre los colaboradores con diferentes puestos de dicha organización. Este trabajo inicia con una descripción de los conceptos relacionados al sentido de pertenencia para comprender el entorno teórico, realizando un análisis de los mismos. Continuado, se visitó, analizó y revisó la situación general de la Asociación Civil COAR tomada como caso de estudio. El estudio se realizó con la aplicación de un cuestionario formado por 16 preguntas para medir los niveles de sentido de pertenencia y determinar el impacto que genera en la organización. al total de los colaboradores que laboran en la mencionada organización ubicada en la ciudad de Puebla y participaron 7 personas que ocupan posiciones de nivel administrativo y operativo, con edades entre 20 y 57 años, de género masculino y femenino, con un nivel de estudios desde bachillerato hasta postgrado. Finalmente, los resultados del estudio muestran que los niveles de sentido de pertenencia entre los colaboradores de la Asociación Civil COAR son bajos hacia la organización para la cual laboran”

The purpose of this project is to present and support an innovative teaching methodology for the 11th grade students (1º Bachiller) in the Science branch at Santa Teresa School. This school is located in Calahorra, La Rioja, which is in the north of Spain. It is specifically focussed on the unit “derivatives” and it is based on Howard Gardner´s Theory of Multiple Intelligences. The curriculum related to this subject, taking into account both, the state and the regional legislation of La Rioja, is analysed through the theoretical frame. In the first part, a review of the literature related to the teaching of Mathematics is carried out. Moreover, a research for the difficulties students usually encounter when they try to learn the analysis part of Mathematics is conducted. Last but not least, a brief summary of Gardner´s Theory of Multiple Intelligences is described. In the second part of the project, a field study is performed. It consists of a multiple-intelligence test conducted among the students of that very class. The aim of this test is to assess the most developed skills and interests in the classroom. At the same time, three different Mathematics teachers from this educational centre are interviewed in order to be able to propose a teaching methodology as suitable as possible for these students. As a result, the intention of this project is to achieve an improvement of the learning-teaching of the unit “derivatives”. Furthermore, it is hoped that students´ability to solve problems will improve, as well as an enhancement in team work and an increase of students´ mathematical knowledge. And not leaving out the development of the seven intelligences proposed by Gardner among the students. Este trabajo tiene como objetivo exponer y fundamentar una metodología didáctica innovadora para enseñar las derivadas a los alumnos de 1º de Bachillerato de la modalidad Ciencias del colegio Santa Teresa de Calahorra, basada en la teoría de las inteligencias múltiples de Gardner. Para ello, en el marco teórico se analiza el currículo de la asignatura atendiendo tanto a la legislación estatal como a la legislación autonómica de La Rioja. Además, se lleva a cabo una revisión de la literatura existente respecto a la enseñanza de las matemáticas, las dificultades en el aprendizaje del análisis y, por último, un breve resumen sobre la teoría de la inteligencias múltiples de Gardner. A continuación se lleva a cabo un estudio de campo en el que, por una parte, se realiza un test de las inteligencias múltiples a los alumnos de este aula concreta para conocer las capacidades e intereses más desarrollados entre sus alumnos. Al mismo tiempo, se entrevista a tres profesores de matemáticas del centro para conocer su experiencia y poder proponer una metodología didáctica lo más adecuada posible para estos alumnos. Como resultado inmediato se pretende conseguir la mejora en la enseñanza-aprendizaje de las derivadas. Además, se busca mejorar la capacidad de los alumnos a la hora de resolver problemas, aumentar el trabajo cooperativo y potenciar los conocimientos matemáticos basados en la reflexión y la comprensión de los mismos, sin olvidarse del desarrollo de las siete inteligencias múltiples propuestas por Gardner.

Aquest projecte es tracta d’un estudi i seguiment de l’execució d’un CEIP i un edifici de serveis educatius per a la Generalitat, de forma que el seu projecte i execució van sortir a concurs per part de GISA (Gestió d’Infraestructures S.A.). Això fa que l’estructura del projecte i del pressupost tinguin unes característiques i hagin de complir unes condicions específiques, tot seguint els plecs de condicions tècniques i administratives que GISA posa a disposició de les entitats que estiguin interessades en presentar-se al concurs en qüestió. Per tant la documentació de la que jo disposo és la que a continuació detallaré i la que de forma minuciosa al llarg de l’execució s’ha anat repassant per resoldre possibles errors de projecte o mancances.

Les giberelines bioactives (GAs) modulen moltes respostes durant el creixement i desenvolupament de les plantes, inclosa la germinació de les llavors, l'expansió de les fulles, l'elongació de la tija, la iniciació de la floració i el desenvolupament del fruit i la llavor. Un altre procés controlat per les GAs és la tuberització a les patateres. En la formació de tubercles, que es troba fortament influenciada pel fotoperiode, està descrit que les GAs tenen un clar efecte inhibidor de la tuberització. La tuberització és en general induïda pels fotoperiodes de dies curts (SD), en algunes especies de patatera però els dies curts són un requisit per a que formin tubercles, com a Solanum demisum i algunes línies de Solanum tuberosum ssp. andigena. Aquestes espècies només tuberitzen en condicions de dies curts i no tuberitzen en condicions de dies llargas (LD) o SD suplementat amb un "night-breack" (SD+NB). Tractaments amb inhibidors de la biosíntesi de les GAs, ancimidol o paclobutrazol, poden promoure la tuberització en aquestes plantes en condicions no inductores de LD. La sobreexpressió o la inhibició de l'expressió del gen biosintétic GA 20-oxidasa StGA20ox1, en les plantes de patatera d'andigena transgèniques presenten una tuberització en condicions de SD retardada i primerenca, respectivament. Aquestes dades estableixen una possitiva correlació entre la disminució de l'activitat de les GAs i la inducció de la tuberització en aquestes plantes. Més evidències del paper de les GAs en la inhibició de la formació de tubercles en condicions no inductures es va posar de manifest al aïllar un mutant d'andigena, ga1, que presenta un bloqueix en la biosíntesi de les GAs i que pot tuberitzar, després de moltes setmanes, en LDs. Aquestes observacions poden ser interpretades com indicatives de que les dos vies regulatòries independentes controlen la inducció de la tuberització, la via del fotoperiode i la via de les GAs, en el que la disminució en la biosintesi i/o el transport de les GAs als estolons o una reducció en la resposta a les GAs poden estar regulats per la inducció fotoperiòdica. Utilitzant RT-PCR "differential display" de fulles de plantes crescudes en condicions inductores i no inductores (SD+NB), hem aïllat un clon anomenar PHOR1 (per photoperiod responsive 1) que codifica per una proteïna homòloga al domini "arm-repeat" de la proteïna de segmentació polaritzada armadillo de Drosophila. L'expressió del gen de PHOR1 oscil.la amb un ritme diurn, que en plantes induïdes per a la tuberització presenten dos pics del transcrit. La inhibició antisentit de l'expressió de PHOR1 a les plantes transgèniques produeixen un fenotit semi-nan similar al de les plantes deficients en GAs. Les línies transgèniques pel gen PHOR1 presenten internodes curts, una reducció en la llargària dels pecíols i fulles de color verd fosc i en condicons de SD tuberitzen abans que les plantes control. Les curves de dosi resposta a l'aplicació de GAs exògenes demostresn que les línies trangèniques antisentit presenten una disminució en la resposta, vers un increment de la reposta a les GAs en les plantes transgèniques que sobreexpressen la proteïna PHOR1. La mesura dels nivells endògens de GAs evidencien un increment d'aquests en les plantes transgèniques amb nivells reduïts de PHOR1. Una altre evidència de l'implicació en la resposta de les GAs, és el resultat dels anàlisis Northern que confirmaven que la regulació per "feedback" dels nivells dels tràncrits de la GA 20-oxidasa i la GA 2-oxidasa estaven alterats a aquestes línies. Estudis de localització subcel.lular utilitzant una expressió transitòria de la proteïna fusionada a la GFP mostraren que les GAs indueixen una ràpida migració de la proteïna de fusió PHOR1-GFP del citoplasma al nucli de la cèl.lula. Aquests resultats indiquen que PHOR1 és un component de la via de transducció de senyal de les GAs, que media la inducció de la via de les GAs mitjançant la seva localització nuclear., Bioactive gibberellins (GAs) modulate many responses during plant growth and development, including seed germination, leaf expansion, stem elongation, flower initiation and seed and fruit development. Another well documented plant developmental process controlled by GAs is tuberization in potato. Tuber formation is strongly influenced by day length, with GAs reported to have an inhibitory effect on tuber induction. Tuberization is in general promoted by short-days (SD), with short photoperiods being an absolute requirement for tuber formation in some wild-species of potato, like Solanum demissum or some lines of S. tuberosum ssp. andigena. These species tuberize only in SD conditions, and do not produce tubers when grown in long-days (LD) or SD supplemented with a night-break (SD+NB). Treatments with the inhibitors of GA-biosynthesis, ancymidol or paclobutrazol, are able to promote tuberization of these plants under non-inductive LD conditions. Over-expression or antisense inhibition of the GA 20-oxidase StGA20ox1 gene in transgenic potato andigena plants results in, respectively, delayed or early tuberization under SD conditions. Therefore, these data establish a positive correlation between decreased GA activity and tuber induction in these species. Strong evidence for a role of GAs in inhibition of tuber formation under non-inductive conditions derives also from the observation that the andigena ga1 mutant, blocked in GA biosynthesis, can form tubers after several weeks in LDs. These observations can be interpreted as indicative of two independent regulatory pathways controlling tuber induction, i.e. a photoperiod pathway and a GA pathway, with a decrease in GA synthesis and/or transport to the stolons or a reduced responsiveness to GAs being able to partly overcome the requirement for photoperiodic induction.Using RT-PCR differential display of leaves from plants grown under inducing (SD) and non-inducing (SD+NB) conditions, we have isolated clone PHOR1 (photoperiod responsive 1) encoding an arm-repeat protein with homology to the Drosophila segment polarity protein armadillo. Expression of the PHOR1 gene oscillates with a diurnal rhythm that, in plants induced for tuberization, is characterized by two peaks of transcript around dawn and dusk. Antisense inhibition of PHOR1 expression in transgenic plants produces a semi-dwarf phenotype similar to GA-deficient plants. The antisense PHOR1 lines exhibit shorter internodes, reduced petiole length and broader leaves, and under SD conditions tuberize earlier than controls. Dose-response curves to exogenous GA showed that GA-response is reduced in the antisense lines, while an enhanced response to GAs is detected in transgenic lines over-expressing the PHOR1 protein. Measurements of endogenous GA levels evidenced that GA content is increased in the antisense plants with reduced levels of PHOR1 expression. As evidence of an impaired GA response, northern analyses confirmed that feedback regulation of the GA 20-oxidase and GA 2-oxidase transcripts was altered in these lines. Subcellular localization studies using a translational fusion to GFP showed that GAs induced a rapid migration of the PHOR1-GFP fusion protein from the cytoplasm to the nucleus. These results indicate that PHOR1 may function in GA signal transduction by mediating nuclear signalling of the GA-induced pathway.

Mantle cell lymphoma (MCL) is an aggressive lymphoid neoplasm derived from mature B cells genetically characterized by the presence of the t(11;14)(q13;q32) translocation causing cyclin D1 overexpression and therefore cell cycle deregulation. However, other additional secondary genetic alterations also contribute to MCL pathogenesis. Recent studies identified a distinct subgroup of tumors with an indolent clinical behavior even without chemotherapy that tend to present with non-nodal, leukemic disease instead of extensive nodal infiltration. Moreover, recent molecular studies have identified SRY (Sex determining region-Y)-like HMG box-11 (SOX11) as one of the best characterized discriminatory genes between these two clinical subtypes of MCL, being almost exclusively overexpressed in the aggressive presentation of the disease. SOX11 is a high mobility group (HMG) transcription factor (TF) characterized by its critical involvement in embryonic development and neuronal cell differentiation. Although not apparently expressed in any normal cell subtype of the lymphoid system, it has been recently identified as playing a major role in several solid tumors and some subtypes of aggressive lymphomas. However, SOX11 oncogenic mechanisms contributing to the development and progression of these diseases are largely unknown. Although SOX11 function and potential target genes in lymphoid cells are poorly known, its high specific expression in aggressive MCL suggests that it may be an important element in the development and progression of this disease. Two publications resulted from our studies and compose this thesis. In paper I, we initiated the molecular characterization and elucidation of the SOX11-regulated transcriptional program in MCL. We performed an integrative analysis coupling data from human genome-wide promoter analysis by SOX11 Chromatin Immunoprecipitation (ChIP)-chip experiments and gene expression profiling (GEP) upon SOX11 silencing in MCL cell lines, and identified target genes and transcriptional programs regulated by SOX11 including the block of mature B cell differentiation, modulation of cell cycle, apoptosis, and stem cell development. Paired box protein 5 (PAX5) stood out as one of SOX11 major direct target genes. We found that SOX11 silencing downregulated PAX5, induced B lymphocyte induced maturation protein 1 (BLIMP1) expression, and promoted the shift from a mature B cell into the initial plasmacytic differentiation phenotype in both MCL primary tumor cells and an in vitro model. We also demonstrated the oncogenic implication of SOX11 expression in the aggressive behavior of MCL as SOX11-knockdown derived tumors displayed a significant reduction on tumor growth compared to SOX11-positive tumors in subcutaneous MCL xenografts. Although our results suggested that SOX11 contributed to tumor development by altering the terminal B cell differentiation program of MCL cells, the specific SOX11-regulated mechanisms promoting the oncogenic and rapid tumor growth of aggressive MCL still remained to be elucidated. Therefore, in paper II, we further characterized the potential SOX11-regulated oncogenic mechanisms by integrating our ChIP-chip data with further analyses including GEP derived from the xenograft SOX11-positive and silenced tumors. Gene ontology analysis of SOX11 target genes and gene set enrichment analyses (GSEA) of the differentially expressed genes in xenografts, human primary tumors and MCL cell lines revealed that blood vessel development and angiogenic gene signatures were significantly enriched in SOX11-positive cells. Consequently, we performed in vitro angiogenic assays and observed that conditioned media derived from SOX11-positive cells induced higher tube formation, proliferation and migration of endothelial cells, corroborated by a prominent higher density of microvessels in human primary tumors and mouse xenografts. Strikingly, gene and protein expression profiling revealed that SOX11-modulation of angiogenesis in MCL was mediated by the upregulation of the pro-angiogencic factor Platelet-derived growth factor-A (PDGFA). Inhibition of the PDGFA pathway impaired angiogenesis development both in vitro and in vivo, and also MCL tumor growth in vivo, representing a promising novel therapeutic strategy for the treatment of aggressive MCL. Overall, we have unraveled and characterized, for the first time, the oncogenic role of SOX11 and the tumorigenic pathways it orchestrates in MCL. Importantly, the elucidation of molecular oncogenic mechanisms that are deregulated by SOX11 in MCL will aid the management and stratification of MCL patients and lead to the development of new therapeutic strategies for this aggressive disease., Les neoplàsies limfoides són un grup heterogeni de tumors caracteritzats per un event genètic inicial i l’acumulació d’alteracions moleculars secundàries que condicionen la progressió tumoral. Els mecanismes genètics que condueixen a alteracions genètiques primàries són principalment les translocacions cromosòmiques que, generalment, resulten en l’activació d’un proto-oncogen que comporta l’alteració de la proliferació, l’apoptosi o la via de diferenciació de les cèl·lules B. El limfoma de cèl·lules del mantell (LCM) és una neoplàsia limfoide caracteritzada per una proliferació alta de limfòcits B madurs, i és considerada un dels limfomes no Hodgkin (LNH) més agressius amb una supervivència mitjana de 3-4 anys. L’evolució clínica acostuma a ser molt agressiva amb poca resposta al tractament i freqüent recidiva; són pocs els pacients que es curen amb les teràpies actuals. Tot i així, observacions clíniques recents han identificat alguns LCM amb un curs clínic indolent de la malaltia i una llarga supervivència dels pacients, inclòs sense la necessitat de tractament. Estudis d’expressió gènica diferencial han identificat que SOX11, un factor de transcripció neuronal, és un dels gens més ben caracteritzats per diferenciar els subtipus de LCM agressius i indolents ja que se sobre-expressa en els LCM agressius però no en els indolents. SOX11 pertany a la família dels gens SOX que codifiquen per possibles reguladors transcripcionals que desenvolupen funcions importants en diferents processos del desenvolupament. La funció de SOX11 i molts altres membres de la superfamília de proteïnes SOX actualment no es coneix, tot i que es creu que la funció de les proteïnes SOX és, almenys, en part estructural permetent que altres factors de transcripció s’uneixin al solc format a l’ADN i/o reunint elements reguladors, el que facilita la formació de complexes proteics. SOX11 se sobre-expressa constantment en gairebé tots els tumors de LCM agressius, a nivells inferiors en un subgrup de limfomes de Burkitt i limfoblàstics, però no en altres neoplàsies limfoides, en cèl·lules limfoides normals ni en pacients de LCM que segueixen una llarga evolució clínica indolent. Per tant, SOX11 ha estat identificat com a biomarcador en els tumors de LCM i possible factor pronòstic. Tot i que la funció de SOX11 i els seus possibles gens diana en cèl·lules limfoides es desconeixen, la seva alta expressió en els LCM agressius suggereix que SOX11 pot ser un element important en el desenvolupament i progressió d’aquest tumor. Per tant, els objectius d’aquest projecte de tesi doctoral són identificar, caracteritzar i validar les possibles vies oncogèniques regulades per SOX11 per obtenir un millor i major coneixement de la patogènesi del LCM, i trobar possibles candidats per a teràpies específiques per aquest tumor. Per realitzar aquests objectius hem estudiat els gens directament regulats per SOX11 mitjançant immunoprecipitació de cromatina,així com el fenotip associat a la pèrdua de l’expressió de SOX11 en línies cel·lulars de LCM establement transduïdes (model in vitro). A més a més, també hem estudiat l’habilitat tumorigènica de SOX11 mitjançant el xenotransplantament subcutani de les línies cel·lulars generades in vitro en ratolins immunodeficients (SCID) (model in vivo). Un cop hem identificat els possibles gens diana i les vies oncogèniques regulades per SOX11 mitjançant els models in vitro i in vivo, els hem validat en tumors humans primaris del LCM. S’han obtingut dos treballs d’investigació dels estudis que composen aquesta tesi doctoral, publicats a la prestigiosa revista d’hematologia Blood els anys 2013 i 2014. En ambdós treballs hem estudiat els mecanismes moleculars regulats per SOX11 responsables de la patogènesi i el desenvolupament maligne del LCM. El primer treball es centra en la caracterització del bloqueig del desenvolupament dels limfòcits B madurs degut a la sobre-expressió de SOX11 en el LCM, suggerint un diferent desenvolupament en la formació dels subtipus de LCM agressius i indolents. A més, també demostrem que SOX11 és indispensable pel creixement del LCM ja que tumors SOX11-negatius inoculats en ratolins SCID presenten un creixement menor comparat amb els tumors SOX11-positius. En el segon treball hem identificat, per primera vegada, la funció oncogènica de SOX11 en el LCM ja que regula processos angiogènics responsables del major creixement de les cèl·lules SOX11-positives. D’altra banda també mostrem noves aproximacions terapèutiques per aquest tipus de tumor que ajudarien a una millor estratificació i classificació dels pacients de LCM. Al primer article ens hem centrat en identificar les possibles funcions biològiques de SOX11 en el LCM. Combinant anàlisis de microarray d’immunoprecipitació de cromatina i perfil d’expressió diferencial després de silenciar l’expressió de SOX11, hem identificat gens diana i programes transcripcionals regulats per SOX11, incloent el bloqueig de la diferenciació de la cèl·lula B madura, la modulació del cicle cel·lular, l’apoptosi i el desenvolupament de cèl·lules mare. PAX5 apareix com un dels gens diana directes més significatius de SOX11. El silenciament de SOX11 disminueix l’expressió de PAX5, indueix la de BLIMP1 i promou el canvi de fenotip de cèl·lula B madura a la diferenciació plasmacítica inicial, tant en cèl·lules tumorals primàries del LCM com en un model in vitro. Els nostres resultats suggereixen que SOX11 contribueix al desenvolupament tumoral mitjançant la modulació del programa de la diferenciació terminal de la cèl·lula B en el LCM. A més, hem demostrat l’habilitat tumorigènica de SOX11 in vivo mitjançant un model de xenotransplantament de LCM en ratolins SCID. La reducció significativa del creixement tumoral de les cèl·lules amb expressió de SOX11 silenciada comparada amb el creixement de les cèl·lules de LCM amb alts nivells d’expressió de SOX11 dels xenotransplantaments, demostra la implicació de l’expressió de SOX11 en el comportament agressiu d’aquest limfoma. SOX11 se sobre-expressa en diferents tumors sòlids i en la majoria de LCM agressius. En el primer article constituent d’aquesta tesi doctoral hem demostrat que el silenciament de l’expressió de SOX11 redueix el creixement tumoral en un model de xenotransplantament, consistent amb el curs clínic indolent dels pacients del LCM SOX11-negatius. Tot i així, els mecanismes oncogènics directament regulats per SOX11 encara no s’han descrit. Per tant, en el segon treball ens hem centrat en la identificació i caracterització molecular de dits mecanismes. Hem observat que els tumors dels xenotransplantaments murins així com de pacients de LCM SOX11-positius estan enriquits en vies gèniques relacionades amb l’angiogènesi, i presenten una major densitat de microvasos comparada amb els tumors derivats dels xenotransplantaments i els tumors humans primaris SOX11-negatius. A més, el medi cel·lular condicionat derivat de cèl·lules SOX11-positives indueix una major proliferació, migració, formació de tubs, i activació de vies de senyalització angiogèniques en cèl·lules endotelials in vitro. Hem identificat el factor pro-angiogènic PDGFA com un gen diana directe de SOX11 en cèl·lules de LCM, la inhibició del qual elimina els efectes angiogènics accentuats en cèl·lules endotelials in vitro. Per altra banda, PDGFA està sobre-expressat en cèl·lules SOX11-positives tant en cultius cel·lulars de LCM, xenotransplantaments com en pacients de LCM. In vivo, el tractament dels xenotransplantaments SOX11-positius amb el fàrmac imatinib, un inhibidor del receptor de PDGFA, disminueix la neo-vascularització i el creixement tumoral de dites cèl·lules, equilibrant-lo al creixement tumoral de les cèl·lules SOX11-negatives. El nostre estudi identifica, per primera vegada, que SOX11 regula senyals de supervivència angiogèniques en el LCM, demostrant la seva implicació oncogènica en el comportament i progressió agressius d’aquest tumor maligne. A més a més, recalca la via SOX11-PDGFA com una possible diana terapèutica pel subtipus agressiu del LCM, una malaltia en la que encara actualment hi ha poques opcions terapèutiques duradores i complertes. En general, les conclusions d’aquest treball de tesi doctoral han estat les següents: 1. Identificació dels gens diana i les vies transcripcionals regulades per SOX11 en el LCM mitjançant experiments in vitro i in vivo. 2. Caracterització del bloqueig de la diferenciació dels limfòcits B madurs com a mecanisme del desenvolupament dels diferents subtipus de LCM agressius i indolents. Dit bloqueig està mediat per la sobre-expressió de PAX5 mitjançant SOX11. 3. Demostració de la implicació oncogènica de SOX11 en la patogènesi del LCM. 4. Caracterització de la regulació de processos angiogènics per part de SOX11 com a mecanisme oncogènic responsable del creixement tumoral del LCM agressiu. Dita regulació està mediada per la sobre-expressió de PDGFA mitjançant SOX11. 5. Identificació de possibles noves dianes terapèutiques en el LCM.

Mantle cell lymphoma (MCL) is an aggressive subtype of non-Hodgkin lymphomas associated with poor prognosis and frequent relapses. Recently, the neuronal transcription factor SOX11 has been identified as a very specific biomarker for MCL. SOX11 is constantly overexpressed in virtually all aggressive MCLs, and at lower levels in a subgroup of Burkitt lymphoma and acute lymphoblastic leukemia but not in other lymphoid neoplasms. SOX11 was found exclusively overexpressed in conventional MCL and totally absent in normal lymphoid cells or in MCL patients with indolent clinical course and prolonged survival. Although SOX11 function and potential target genes in lymphoid cells are poorly known, the highly specific expression in aggressive MCL suggests that it may be an important element in the development and progression of this tumor. Two publications resulted from our studies and compose this thesis. In paper I, we have studied the molecular mechanisms leading to the aberrant expression of SOX11 in aggressive MCL. MCL is one of the lymphoid neoplasms with highest number of genetic aberrations but none involving the SOX11 genomic region at chromosome 2p25. As no chromosomal changes affecting SOX11 locus were identified in MCL, we hypothesized that epigenetic events could lead to SOX11 aberrant overexpression. We performed a comprehensive SOX11 gene expression and epigenetic studies. We observed that SOX11 expression was associated with unmehtylated DNA and presence of activating histone marks (H3K9/14Ac and H3K4me3) in embryonic stem cells and some aggressive B-cell neoplasms, including MCL. Conversely, the loss of SOX11 expression in adult stem cells, normal hematopoietic cells and other lymphoid neoplasms was associated with the presence of silencing histone marks H3K9me2 and H3K27me3 with or without simultaneous DNA methylation. We concluded that the pathogenic role of SOX11 is associated with its de novo expression in some aggressive lymphoid malignancies, which is mediated by a shift from inactivating to activating histone modifications. In paper II, we have focused on uncovering putative biological functions of SOX11 in aggressive MCL. Using chromatin immunoprecipitation microarray analysis combined with gene expression profiling upon SOX11 knockdown, we identified target genes and transcriptional programs regulated by SOX11 including the block of mature B-cell differentiation, modulation of cell cycle, apoptosis, and stem cell development. PAX5 stood out as one of the major SOX11 direct target genes. SOX11 silencing downregulates PAX5, induces BLIMP1 expression, and promotes the shift from a mature B-cell into the initial plasmacytic differentiation phenotype in both MCL primary tumor cells and an in vitro model. Our results suggested that SOX11 contributes to tumor development by altering the terminal B-cell differentiation program of MCL cells. Moreover, we have demonstrated the tumorigenic ability of SOX11 in vivo, using a xenotransplant model of MCL in CB17-SCID mice. The significant reduction on tumor growth of the SOX11-silenced cells compared to the growth of control MCL cells in the xenograft experiments highlighted the implication of SOX11 expression in the aggressive behavior of this lymphoma. Overall our results demonstrated that SOX11 can act as oncogene in MCL., El linfoma de células del manto (LCM) es un subtipo agresivo de linfoma non Hodgkin asociado a un mal pronóstico y recaídas frecuentes. Recientemente, el factor de transcripción neuronal SOX11 se ha identificado como un marcador muy específico de LCM. SOX11 se encuentra sobreexpresado constantemente en todos los LCM agresivos y en niveles más bajos en un subgrupo de Burkitt linfoma (BL) y leucemia linfoblástica aguda (LLA) aunque no en otros neoplasmas linfoides. SOX11 se encontró exclusivamente sobreexpresado en LMC convencionales y totalmente ausente en células linfoides normales o en pacientes LMC con un curso clínico indolente y una supervivencia prolongada. Aunque la función de SOX11 y sus genes potenciales dianas aún se desconocen, su elevada expresión específica en LCM sugiere que puede ser un elemento importante en la progresión y desarrollo de este tumor. Se han obtenidos dos publicaciones de los estudios que componen esta tesis. En el primer artículo hemos estudiado los mecanismos moleculares responsables de la expresión aberrante de SOX11 en LCM agresivo. El artículo I proporciona una caracterización exhaustiva de los mecanismos epigenéticos que conducen a la desregulación de SOX11 en estas neoplasias linfoides. En general se observó una significativa correlación inversa entre la metilación del promotor de SOX11 y la expresión de dicho gen. Sin embargo, en muchas muestras (células madre embrionarias, ESC, o adultas, células B normales y algunos LCM indolentes, leucemia linfática crónica y linfoma folicular) la expresión de SOX11 se vió reprimida a pesar de su estado no metilado. Estos hallazgos nos sugieren que la expresión de SOX11 no depende exclusivamente del estado de metilación del ADN del gen y nos llevó a estudiar mecanismos epigenéticos alternativos. Hemos observado que la expresión de SOX11 se asocia con la presencia de marcas de activación de las histonas (H3K9/14Ac y H3K4me3) en las células madre embrionarias y algunas neoplasias de células B agresivas. Por el contrario, en las muestras que no expresan SOX11, incluidas las células madre adultas, las células hematopoyéticas normales y diversas neoplasias linfoides, se observó que el promotor de SOX11 mostraba un enriquecimiento en las marcas de silenciamiento H3K9me2 y H3K27me3. El silenciamiento de SOX11 en líneas celulares fue revertido por el inhibidor de la histona deacetilasa (SAHA) pero no por el inhibidor de la ADN metiltransferasa (AZA). Estos datos indican que, como SOX11 no se expresa en las células linfoides normales, no metiladas, lo más probable es que la hipermetilación del ADN en algunos tumores sin expresión de SOX11 sea funcionalmente inerte, y podría estar asociada con la reducción de la plasticidad epigenética en células tumorales. También observamos que la expresión de novo de SOX11 se asocia con las neoplasias linfoides agresivas como el LCM, algunos subtipos de B-LLA y algunos casos de BL siendo este efecto mediado por un “switch” entre inactivación y activación de las modificaciones de las histonas. Además, como SOX11 se expresa fuertemente en las ESC, los datos sugieren que la expresión de SOX11 podría estar asociada con la adquisición de características de la cromatina similares a la de las células madre. En el artículo II nos hemos centrado en identificar las posibles funciones biológicas de SOX11 en LCM. Combinando análisis de microarray de immunopecipitación de cromatina y perfil de expresión diferencial después de silenciar SOX11, hemos identificado genes dianas y programas transcriptionales regulados por SOX11, incluyendo el bloqueo de la diferenciación de la célula B madura, la modulación de ciclo celular, apoptosis y desarrollo de célula madre. PAX5 destacó como uno de los genes diana directos de SOX11 más significativo. El silenciamiento de SOX11 downregula PAX5, induce la expresión de BLIMP1 y promueve el cambio de fenotipo de célula B madura a la diferenciación inicial plasmacítica, tanto en células tumorales primarias de LCM como en un modelo en vitro. Nuestros resultados sugieren que SOX11 contribuye al desarrollo tumoral mediante la modulación del programa de diferenciación terminal de célula B en LCM. Además, hemos demostrado la habilidad tumorigénica de SOX11 en vivo mediante un modelo de xenotrasplante de LCM en ratones CB17-SCID. La reducción significativa del crecimiento tumoral de las células con expresión de SOX11 silenciada comparada con el crecimiento de células de LCM con elevados niveles de expresión de SOX11 de los xenotrasplantes, demuestra la implicación de la expresión de SOX11 en el comportamiento agresivo de este linfoma. En conclusión, nuestros resultados demuestran que SOX11 puede actuar como oncogén en LCM.

El present projecte s’ha realitzat en col·laboració amb la empresa Kimua Group. Consisteix en la monitorització d’una bancada de probes amb l’objectiu de poder saber en temps real el comportament de la mateixa mentre s’efectuen probes de carga. Per això s’han seguit una sèrie de fases que van des-de les teòriques, on s’ha estudiat les múltiples alternatives d’equips electrònics i sensors, fins la de implementació dels equips escollits per la bancada. Amb aquet projecte s’abastarà una pròxima línia de treball molt més complexa per monitoritzar maniobres d’elevació de màstils eòlics en el Mar del Nord.