Search

El objeto de esta ponencia es el de estudiar la creación y funcionamiento de la Brigada Terry, un equipo organizado en Madrid, en el seno de la Dirección General de Seguridad, después de la insurrección militar de julio de 1936. Este grupo, que tomó el nombre de su creador, el capitán de artillería y piloto aviador José Luis Terry, se dedicaba a la detección de radios clandestinas y a la localización de aeronaves. A pesar de la finalidad eminentemente técnica de esta brigada, la poca información que hoy existe sobre la misma se reduce a alguna escasa mención en la bibliografía sobre la Guerra Civil y a la visión estereotipada de la Causa General, que la califica como checa. La ponencia intenta demostrar que la Brigada Terry no fue una checa, explicando las razones por las que se ha calificado como tal, y destacando que se diferenció notablemente de otras organizaciones análogas como las anteriormente citadas. Precisamente el hecho que no fuera una brigada dedicada a los registros domiciliarios ni a las detenciones de desafectos a la República, hace que su actuación, de índole más reservada, fuera más discreta y por tanto menos conocida. Por esta razón se quiere detallar su actividad en las labores de información en la lucha contra el ejército sublevado y poner de relieve su contribución en este aspecto. ABSTRACT: The aim of this report is to study the creation and operation of the Terry Brigade, a team organized in Madrid, within the General Directorate of Security, after the July 1936 military uprising. This group, which took the name of its creator, the captain of artillery and the plane’s pilot José Luis Terry, was dedicated to the detection of clandestine radios and aircraft localization. Despite the eminently technical purpose of this brigade, the very little information available that actually exists is reduced to some scarce citation in the Civil War bibliography and to the stereotyped view of the Causa General, which qualifies it as checa. This report tries to demonstrate that the Terry Brigade was not a checa, explaining the reasons why it has been described as such, and highlighting that it was markedly different from other similar organizations such as those aforementioned. This is precisely the fact that it was not a brigade dedicated to house searches or arrests of opponents of the Republic, makes its intervention, of a more reserved nature, more discreet and therefore less known. For this reason, we aim to describe in detail their activity in information work in the fight against the rebel army and highlight their contribution to this cause.

Durant la Guerra Civil les presons catalanes, administrades pel Govern de la Generalitat, van acollir un elevat nombre de reclusos que responien a una tipologia molt variada. Els establiments penitenciaris de la rereguarda van omplir-se de persones acusades de feixisme, derrotisme, espionatge, alta traïció o bé sabotatge econòmic, uns càrrecs poc freqüents en temps de pau, que en una societat en guerra superaven àmpliament els delictes comuns. Un estudi sobre el funcionament del Preventori Judicial de Solsona em va permetre conèixer els casos de diversos emboscats i també els dels seus familiars i amics que van ser detinguts i empresonats acusats d’encobriment. (1) Aquest tipus de reclusos van ser molt nombrosos a les comarques del Solsonès, al Berguedà, a l’Alt Urgell o a la Garrotxa. En aquestes indrets les característiques del terreny, zones muntanyoses molt boscades i amb pocs nuclis de població, facilitaven la seva ocultació. A més la població local, que habitava majoritàriament en masies aïllades, col·laborava activament amb els emboscats proporcionant-los amagatalls, queviures, roba i tota mena d’avisos referents als escorcolls i batudes que portaven a terme les forces d’ordre públic.

Coordinació editorial i edició a cura de: Joan Sagués San José, Conxita Mir Curcó i Jaume Barrull Pelegrí Llibre elaborat a partir de la XXIX campanya Coneixes la Teva Ciutat ...? realitzada per l'Ateneu Popular de Ponent amb el patrocini del Memorial Democratic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Servei d'Història de la UdL. 144 p.