Search

L’ ayahuasca provoca un estat de consciència modificat que pot potenciar el procés psicoterapèutic en el maneig del trauma, però també en trastorns relacionats amb el control dels impulsos i en trastorns de personalitat. Aquesta hipòtesi se sustenta en l’eficàcia terapèutica descrita en diversos estudis sobre alguns trastorns psiquiàtrics, en la capacitat de la substància de facilitar una exposició segura a records autobiogràfics amb alta càrrega emocional (quelcom que a més és fonamental en el tractament psicoterapèutic del trauma) i també en el fet que l’ayahuasca augmenta capacitats relacionades amb el mindfulness, com l’auto-acceptació i el descentrament i també millora la desregulació emocional (ER). Augmentar aquestes habilitats sembla crucial per a la millora d’algunes condicions i trastorns psiquiàtrics, com el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), un trastorn en el qual el trauma és un símptoma molt present. Per últim, és cada vegada més gran l’existència d’estudis de neuroimatge que suggereixen un augment (induït per l’ayahuasca) de l’activitat en àrees límbiques (e.g. amígdala esquerra) i en regions associades a la formació de records (e.g. gir hipocampal) i que reforçarien el paper d’aquesta substància com a potencial facilitador del processament i la regulació emocional i de l’ acceptació i per tant, com a potencial agent terapèutic. La hipòtesi d’aquesta tesi és que l’ayahuasca redueix la desregulació emocional i l’autocrítica, símptomes relatius al TLP i facilita el procés psicoterapèutic, permetent l’exposició a vivències traumàtiques -incloent records, sentiments i pensaments- d’una forma distant i orientada cap a l’acceptació en un nivell òptim d’arousal. Per això, es van plantejar com a objectius: 1) Avaluar les similituds i diferències entre la presa d’ayahuasca i una intervenció de vuit setmanes basada en mindfulness. 2) Examinar els possibles efectes induïts de la presa d’ ayahuasca sobre la regulació emocional i sobre capacitats relatives a l’ atenció plena en una mostra comunitària. 3) Explorar els possibles efectes induïts de la presa d’ayahuasca sobre la regulació emocional i sobre capacitats relatives a l’atenció plena en individus amb trets de Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). 4) Examinar els possibles efectes induïts de la presa d’ ayahuasca sobre l’autocompassió i l’ autocrítica en una mostra comunitària. Així, en un primer estudi, es va comparar un entrenament de Mindfulness basat en reducció de l’estrès (Mindfulness Based Stress Reduction, MBSR) amb la presa d’Ayahuasca per veure l’impacte que podien tenir sobre capacitats relatives al mindfulness. Es pretenia demostrar que els efectes beneficiosos en capacitats relacionades amb mindfulness que fins ara milloraven amb la pràctica d’algunes intervencions basades en mindfulness (IBM) i teràpies de tercera generació. En un segon estudi amb mostra comunitària es va avaluar una mostra de població comunitària amb auto informes la regulació emocional i capacitats del mindfulness abans i després (24 hores després de la sessió amb Ayahuasca) i es van separar també els participants amb trets de TLP per comparar el pre-post d’ambdós grups. Aquest és el primer estudi en abordar els efectes de l’Ayahuasca sobre la regulació emocional i el primer a avaluar els seus efectes sobre una submostra de persones amb trets de TLP. Finalment, en el tercer estudi, examina els possibles efectes induïts de la presa d’Ayahuasca sobre l’autocompassió i l’autocrítica en una mostra comunitària. La pràctica del mindfulness també ha demostrat augmentar l’autocompassió i s’ha vist que aquesta sembla funcionar com una estratègia de regulació emocional. Alguns estudis sobre teràpia assistida en psicodèlics han reportat que aquesta capacitat puntua millor després de les sessions, però l’impacte de l’Ayahuasca sobre l’autocompassió i l’autocrítica ha rebut escassa atenció. La ayahuasca provoca un estado de conciencia modificado que puede potenciar el proceso psicoterapéutico en el manejo del trauma, pero también en trastornos relacionados con el control de los impulsos y en trastornos de personalidad. Esta hipótesis se sustenta en la eficacia terapéutica descrita en diversos estudios sobre algunos trastornos psiquiátricos, en la capacidad de la sustancia de facilitar una exposición segura a recuerdos autobiográficos con alta carga emocional (algo que además es fundamental en el tratamiento psicoterapéutico del trauma) y también en el hecho que la ayahuasca aumenta capacidades relacionadas con el mindfulness, como la auto-aceptación y el descentramiento y también mejora la desregulación emocional (ER). Aumentar estas habilidades parece crucial para la mejora de algunas condiciones y trastornos psiquiátricos, como el Trastorno Límite de la Personalidad (TLP), un trastorno en el que el trauma es un síntoma muy presente. Por último, es cada vez mayor la existencia de estudios de neuroimagen que sugieren un aumento (inducido por la ayahuasca) de la actividad en áreas límbicas (e.g. amígdala izquierda) y en regiones asociadas a la formación de recuerdos (e.g. giro hipocampal) y que reforzarían el papel de esta sustancia como potencial facilitador del procesamiento y la regulación emocional y de la aceptación y por tanto, como potencial agente terapéutico. La hipótesis de la presente tesis es que la ayahuasca reduce la desregulación emocional y la autocrítica, síntomas relativos al TLP y facilita el proceso psicoterapéutico, permitiendo la exposición a vivencias traumáticas -incluyendo recuerdos, sentimientos y pensamientos- de una forma distante y orientada hacia la aceptación en un nivel óptimo de arousal. Por eso, se plantearon como objetivos: 1) Evaluar las similitudes y diferencias entre la toma de ayahuasca y una intervención de ocho semanas basada en mindfulness. 2) Examinar los posibles efectos inducidos de la toma de ayahuasca sobre la regulación emocional y sobre capacidades relativas a la atención plena en una muestra comunitaria. 3) Explorar los posibles efectos inducidos de la toma de ayahuasca sobre la regulación emocional y sobre capacidades relativas a la atención plena en individuos con rasgos de Trastorno Límite de la Personalidad (TLP). 4) Examinar los posibles efectos inducidos de la toma de ayahuasca sobre la autocompasión y la autocrítica en una muestra comunitaria. Así, en un primer estudio, se comparó un entrenamiento de Mindfulness basado en reducción del estrés (Mindfulness Based Stress Reduction, MBSR) con la toma de Ayahuasca para ver el impacto que podían tener sobre capacidades relativas al mindfulness. Se pretendía demostrar que los efectos beneficiosos en capacidades relacionadas con mindfulness que hasta ahora mejoraban con la práctica de algunas intervenciones basadas en mindfulness (IBM) y terapias de tercera generación. En un segundo estudio con muestra comunitaria se evaluó una muestra de población comunitaria con auto informes la regulación emocional y capacidades del mindfulness antes y después (24 horas después de la sesión con Ayahuasca) y se separaron también los participantes con rasgos de TLP para comparar el pre-post de ambos grupos. Este es el primer estudio en abordar los efectos de la Ayahuasca sobre la regulación emocional y el primero en evaluar sus efectos sobre una submuestra de personas con rasgos de TLP. Por último, en el tercer estudio, examina los posibles efectos inducidos de la toma de Ayahuasca sobre la autocompasión y la autocrítica en una muestra comunitaria. La práctica del mindfulness también ha demostrado aumentar la autocompasión y se ha visto que esta parece funcionar como una estrategia de regulación emocional. Algunos estudios sobre terapia asistida en psicodélicos han reportado que esta capacidad puntúa mejor después de las sesiones, pero el impacto de la Ayahuasca sobre la autocompasión y la autocrítica ha recibido escasa atención. Ayahuasca causes a modified state of consciousness that can enhance the psychotherapeutic process in trauma management, but also in disorders related to impulse control and personality disorders. This hypothesis is based on the therapeutic efficacy described in various studies on some psychiatric disorders, on the ability of the substance to facilitate safe exposure to autobiographical memories with high emotional charge (something that is also fundamental in the psychotherapeutic treatment of trauma) and also in the fact that ayahuasca increases capacities related to mindfulness, such as self-acceptance and decentralization and also improves emotional dysregulation (ER). Increasing these skills seems crucial for the improvement of some psychiatric conditions and disorders, such as Borderline Personality Disorder (BPD), a disorder in which trauma is a very present symptom. Finally, there is a growing existence of neuroimaging studies that suggest an increase (induced by ayahuasca) in activity in limbic areas (e.g. left amygdala) and in regions associated with the formation of memories (e.g. hippocampal gyrus) and that would reinforce the role of this substance as a potential facilitator of processing and emotional regulation and acceptance and therefore, as a potential therapeutic agent. The hypothesis of the present thesis is that ayahuasca reduces emotional dysregulation and self-criticism, symptoms related to BPD and facilitates the psychotherapeutic process, allowing exposure to traumatic experiences -including memories, feelings and thoughts- in a distant way and oriented towards acceptance at an optimal level of arousal. Therefore, the following objectives were set: 1) Evaluate the similarities and differences between taking ayahuasca and an eight-week mindfulness-based intervention. 2) To examine the possible induced effects of ayahuasca intake on emotional regulation and mindfulness-related abilities in a community sample. 3) To explore the possible induced effects of taking ayahuasca on emotional regulation and mindfulness-related abilities in individuals with Borderline Personality Disorder (BPD) traits. 4) To examine the possible induced effects of ayahuasca intake on self-compassion and self-criticism in a community sample. Thus, in a first study, a Mindfulness training based on stress reduction (MBSR) was compared with the taking of Ayahuasca to see the impact they could have on abilities related to mindfulness. It was intended to demonstrate that the beneficial effects on mindfulness-related abilities that until now improved with the practice of some mindfulness-based interventions (IBM) and third-generation therapies. In a second study with a community sample, a sample of the community population with self-reports of emotional regulation and mindfulness capacities before and after (24 hours after the session with Ayahuasca) was evaluated and the participants with BPD traits were also separated to compare the pre-post of both groups. This is the first study to address the effects of Ayahuasca on emotional regulation and the first to evaluate its effects on a subsample of people with BPD traits. Finally, in the third study, it examines the possible induced effects of Ayahuasca taking on self-compassion and self-criticism in a community sample. The practice of mindfulness has also been shown to increase self-compassion and it has been seen that this seems to work as an emotional regulation strategy. Some studies on psychedelic assisted therapy have reported that this ability scores better after sessions, but the impact of Ayahuasca on self-compassion and self-criticism has received scant attention. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Farmacologia

Background Ayahuasca is a plant tea containing the psychedelic 5-HT2A agonist N,N-dimethyltryptamine and harmala monoamine-oxidase inhibitors. Acute administration leads to neurophysiological modifications in brain regions of the default mode network, purportedly through a glutamatergic mechanism. Post-acutely, ayahuasca potentiates mindfulness capacities in volunteers and induces rapid and sustained antidepressant effects in treatment-resistant patients. However, the mechanisms underlying these fast and maintained effects are poorly understood. Here, we investigated in an open-label uncontrolled study in 16 healthy volunteers ayahuasca-induced post-acute neurometabolic and connectivity modifications and their association with mindfulness measures. Methods Using 1H-magnetic resonance spectroscopy and functional connectivity, we compared baseline and post-acute neurometabolites and seed-to-voxel connectivity in the posterior and anterior cingulate cortex after a single ayahuasca dose. Results Magnetic resonance spectroscopy showed post-acute reductions in glutamate+glutamine, creatine, and N-acetylaspartate+N-acetylaspartylglutamate in the posterior cingulate cortex. Connectivity was increased between the posterior cingulate cortex and the anterior cingulate cortex, and between the anterior cingulate cortex and limbic structures in the right medial temporal lobe. Glutamate+glutamine reductions correlated with increases in the “nonjudging” subscale of the Five Facets Mindfulness Questionnaire. Increased anterior cingulate cortex-medial temporal lobe connectivity correlated with increased scores on the self-compassion questionnaire. Post-acute neural changes predicted sustained elevations in nonjudging 2 months later. Conclusions These results support the involvement of glutamate neurotransmission in the effects of psychedelics in humans. They further suggest that neurometabolic changes in the posterior cingulate cortex, a key region within the default mode network, and increased connectivity between the anterior cingulate cortex and medial temporal lobe structures involved in emotion and memory potentially underlie the post-acute psychological effects of ayahuasca.

Dos professors de la UAB, el Dr. Adolf Tobeña i el Dr. Óscar Vilarroya van organitzar el novembre de 2012 unes jornades de Neuroètica titulades "From Lab to Law". Ara es publica una compilació d'articles fruit d'aquesta trobada. La Neuroètica analitza les bases neurobiològiques de temes sociològics fonamentals i inclou una exploració de conceptes ètics com el judici moral, la predisposició vers la criminalitat i la responsabilitat legal. Dos profesores de la UAB, el Dr. Adolf Tobeña y el Dr. Óscar Vilarroya, organizaron en noviembre de 2012 unas jornadas de Neuroética tituladas "From Lab to Law". Ahora se publica una compilación de artículos fruto de este encuentro. La Neuroética analiza las bases neurobiológicas de temas sociológicos fundamentales e incluye una exploración de conceptos éticos como el juicio moral, la predisposición hacia la criminalidad y la responsabilidad legal. Two professors from the UAB, Dr Adolf Tobeña and Dr Oscar Vilarroya, organised a conference on Neuroethics titled "From Lab to Law" in November 2012. Now a compilation of articles from this meeting has been published. The Neuroethics examines the neurobiological basis of fundamental sociological issues and includes an exploration of ethical concepts such as moral judgement, the predisposition to crime and legal liability.