Search

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species. Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons). Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts. S’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniques d’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la Mediterrània Occidental (l'Albufera de València, Est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries. Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotats en un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentació entre les espècies. Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents de conservació.

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and ternbreeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera deValència, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitatsat the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources andforaging divergence among the species.Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of(1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin'sgull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskeredtern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headedgull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters,particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons).Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headedgull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageousresources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing withbrood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack ofalternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull andtern colonies that came along with recent conservation efforts.Key words: Mediterranean wetland, breeding, gulls, terns, habitat use, foraging technique, resourcepartitioningPatrons d'utilització dels recursos durant la temporada de creixement de les cries pergavines i xatracs reproductors a una llacuna mediterràniaS’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniquesd’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la MediterràniaOccidental (l'Albufera de València, est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries.Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotatsen un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentacióentre les espècies.Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tresgrups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavinacorsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell degalta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs(gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se aaigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongetaSternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductoreslocals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven ambèxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i desincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora,poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents deconservació.Mots claus: Aiguamoll mediterràni, cria, gavines, xatracs, l'ús de l'hàbitat, tècniques d’alimentació, reparticiódels recursos.

The apparent stability of the bearded reedling in Spanish inland wetlands contrasts with its threatened status in Spanish coastal wetlands. The species has already disappeared from some coastal areas in Catalonia and its situation is critical in the region of Valencia. In 2013 we studied the breeding populations in three wetlands in Valencia using two methods: census by exhaustive search of individuals (territory mapping) and distance sampling using line transects. We estimated the trend of these populations from data obtained in previous censuses (2005 and 2006), and assessed their viability in the medium and short term using count–based population viability analysis (PVA). Results were alarming in the three studied wetlands, especially in the Albufera de Valencia, where only one breeding pair was found. The percentage of decrease of estimated pairs was similar in all wetlands: ca. 90% between 2005 and 2013. Results from the PVAs predicted a 90% probability of reaching the quasi–extinction threshold before 2024 or 2028 for the largest population of bearded reedling in the Valencia region, El Hondo, while for the Santa Pola population this threshold would be reached before 2016 or 2017. The parallel trend and generalized decline in the Spanish coastal wetlands suggests that these Mediterranean wetlands probably share some specific factors that have adversely affected their populations. Given that all these natural spaces are surrounded by intensively irrigated crops that are subjected to the intense use of pesticides, we hypothesize that these products could have had a detrimental effect on the bearded reedling. This hypothesis is supported by the fact that the healthiest populations are situated in Iberian inland wetlands that are surrounded by dry crops where the use of pesticides is less intense. We propose cataloguing the species as Endangered at regional level. La delicada situación del bigotudo en los humedales litorales españoles contrasta con la aparente estabilidad de la especie en los humedales interiores. La especie ha desaparecido de algunos enclaves costeros de Cataluña y su situación es crítica en la Comunidad Valenciana. En 2013 estimamos las poblaciones reproductoras en tres humedales de esta última comunidad usando dos métodos: censo mediante búsqueda exhaustiva de individuos reproductores (mapeo de territorios) y muestreo de distancia mediante transectos. Además, con los datos obtenidos en censos anteriores (2005 y 2006) estimamos la tendencia de estas poblaciones y calculamos su viabilidad a corto y medio plazo mediante un análisis de viabilidad poblacional (AVP) basado en conteos. Los resultados fueron muy preocupantes en los tres humedales estudiados, especialmente en La Albufera de Valencia, donde tan solo se encontró una pareja reproductora. El porcentaje de disminución de las parejas estimadas entre 2005 y 2013 en todos los humedales fue muy parecido, alrededor del 90%. Los resultados de los AVP para la mayor población de la Comunidad Valenciana, El Hondo, predicen un 90% de probabilidad de alcanzar el umbral de cuasi–extinción antes de 2024 o 2028, según el método de censo empleado. En el caso de Santa Pola, este umbral se alcanzaría antes de 2016 o 2017. El descenso generalizado y paralelo en los humedales costeros españoles sugiere que probablemente estos hábitats comparten algunos factores específicos que han afectado negativamente a sus poblaciones de bigotudo. Puesto que todos estos espacios naturales están rodeados de cultivos intensivos de regadío sometidos a un elevado uso de plaguicidas, hipotetizamos que estos productos podrían haber tenido un efecto perjudicial en el bigotudo. Esta hipótesis se ve apoyada por el hecho de que las poblaciones más saludables están situadas en el interior peninsular, en humedales rodeados de cultivos de secano, en los que el uso de plaguicidas es menos intenso. Se propone recatalogar la especie a escala regional como en peligro de extinción. This work was partly funded by the Consellería d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana though the project 'Recerca aus passeriformes amenaçades 2012'.

The apparent stability of the bearded reedling in Spanish inland wetlands contrasts with its threatened status in Spanish coastal wetlands. The species has already disappeared from some coastal areas in Catalonia and its situation is critical in the region of Valencia. In 2013 we studied the breeding populations in three wetlands in Valencia using two methods: census by exhaustive search of individuals (territory mapping) and distance sampling using line transects. We estimated the trend of these populations from data obtained in previous censuses (2005 and 2006), and assessed their viability in the medium and short term using count–based population viability analysis (PVA). Results were alarming in the three studied wetlands, especially in the Albufera de Valencia, where only one breeding pair was found. The percentage of decrease of estimated pairs was similar in all wetlands: ca. 90% between 2005 and 2013. Results from the PVAs predicted a 90% probability of reaching the quasi–extinction threshold before 2024 or 2028 for the largest population of bearded reedling in the Valencia region, El Hondo, while for the Santa Pola population this threshold would be reached before 2016 or 2017. The parallel trend and generalized decline in the Spanish coastal wetlands suggests that these Mediterranean wetlands probably share some specific factors that have adversely affected their populations. Given that all these natural spaces are surrounded by intensively irrigated crops that are subjected to the intense use of pesticides, we hypothesize that these products could have had a detrimental effect on the bearded reedling. This hypothesis is supported by the fact that the healthiest populations are situated in Iberian inland wetlands that are surrounded by dry crops where the use of pesticides is less intense. We propose cataloguing the species as Endangered at regional level. La delicada situación del bigotudo en los humedales litorales españoles contrasta con la aparente estabilidad de la especie en los humedales interiores. La especie ha desaparecido de algunos enclaves costeros de Cataluña y su situación es crítica en la Comunidad Valenciana. En 2013 estimamos las poblaciones reproductoras en tres humedales de esta última comunidad usando dos métodos: censo mediante búsqueda exhaustiva de individuos reproductores (mapeo de territorios) y muestreo de distancia mediante transectos. Además, con los datos obtenidos en censos anteriores (2005 y 2006) estimamos la tendencia de estas poblaciones y calculamos su viabilidad a corto y medio plazo mediante un análisis de viabilidad poblacional (AVP) basado en conteos. Los resultados fueron muy preocupantes en los tres humedales estudiados, especialmente en La Albufera de Valencia, donde tan solo se encontró una pareja reproductora. El porcentaje de disminución de las parejas estimadas entre 2005 y 2013 en todos los humedales fue muy parecido, alrededor del 90%. Los resultados de los AVP para la mayor población de la Comunidad Valenciana, El Hondo, predicen un 90% de probabilidad de alcanzar el umbral de cuasi–extinción antes de 2024 o 2028, según el método de censo empleado. En el caso de Santa Pola, este umbral se alcanzaría antes de 2016 o 2017. El descenso generalizado y paralelo en los humedales costeros españoles sugiere que probablemente estos hábitats comparten algunos factores específicos que han afectado negativamente a sus poblaciones de bigotudo. Puesto que todos estos espacios naturales están rodeados de cultivos intensivos de regadío sometidos a un elevado uso de plaguicidas, hipotetizamos que estos productos podrían haber tenido un efecto perjudicial en el bigotudo. Esta hipótesis se ve apoyada por el hecho de que las poblaciones más saludables están situadas en el interior peninsular, en humedales rodeados de cultivos de secano, en los que el uso de plaguicidas es menos intenso. Se propone recatalogar la especie a escala regional como en peligro de extinción. This work was partly funded by the Consellería d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana though the project 'Recerca aus passeriformes amenaçades 2012'.

IFMIF (International Fusion Materials Irradiation Facility) will be an accelerator-based neutron source to test fusion candidate materials. The Engineering Validation and Engineering Design Activities (EVEDA) of IFMIF are aimed to deliver the complete engineering design file of this major facility. Achieving a high level of availability and reliability is a key point for IFMIF mission. A goal of 70% of operational availability has been established. In order to fulfil the availability requirements, RAM (Reliability, Availability and Maintainability) has to be considered during the engineering design phase. This paper summarizes the methodology developed and the proposed process aimed at including RAM in the design of IFMIF, as well as the activities performed in this framework. Overall RAM specifications have been defined for IFMIF project. RAM methodology dealing with RAM design guidelines, reliability database and RAM modelization has been developed. As a first step for the iterative process of RAM analysis of IFMIF design, a fault tree model based on a new reliability database has been performed with Risk Spectrum®. The result is a first assessment of the availability and first allocation of RAM requirements.

A la Mediterrània Occidental l'ànec negre és un visitant hivernal força escàs i les citacions estivals són molt rares. Encara que la muda de les plomes de vol (rèmiges i rectrius) hagi d'ésser un fet esperable en els individus que hi passen l'estiu, no hi ha dades prèvies d'ànecs negres realitzant la muda al golf de València. Aquí es descriu l'estat de muda de dos exemplars immaturs, una femella capturada i un mascle petrolejat a l'agost de 1996. Ambdós exemplars haurien passat desapercebuts de no ser per la interferència humana, de la mateixa manera que és possible que altres individus mudin en aquest lloc sense que siguin detectats.