Search

Treballs Finals del Màster de Formació de Professor d'Espanyol com a Llengua Estrangera, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Fernando Polanco Martínez, [spa] La metáfora no es solo un recurso retórico, sino que también sirve de puente entre el lenguaje y el pensamiento, reflejando la conceptualización del hablante sobre diversos conceptos del mundo. En este trabajo, queremos comparar las similitudes y diferencias entre las metáforas chinas y españolas en las noticias olímpicas basándonos en datos empíricos. Al mismo tiempo, desde la perspectiva cognitiva, estudiamos los pensamientos reales de los hablantes escondidos en las expresiones metafóricas. Para ello, aplicamos la metodología del análisis crítico de metáfora propuesta por Chateris-Black (2004) y comparamos las metáforas en la cobertura china y española relacionada con los Juegos Olímpicos de Invierno de Pekín 2022 con el fin de explorar las similitudes y diferencias en el uso de metáforas y el pensamiento entre los sinohablantes y los hispanohablantes. En concreto, dado que los Juegos Olímpicos de Invierno duraron dieciséis días, se seleccionaron al azar dieciséis artículos de China Daily y de La Vanguardia para formar el corpus necesario para el estudio. A través de este corpus, identificamos las posibles expresiones metafóricas desde una perspectiva semántica, interpretamos las metáforas conceptuales contenidas en las expresiones metafóricas desde una perspectiva pragmática y cognitiva, y, al final, explicamos el significado de las metáforas conceptuales desde una perspectiva social. Al final, obtuvimos los siguientes resultados: 1) Detectamos un total de once metáforas conceptuales. Se trata de siete metáforas conceptuales comunes al chino y al español, que incluyen la metáfora de entidad viva, la metáfora de arte, la metáfora bélica, la metáfora de espacio, la metáfora de viaje, la metáfora de energía y la metáfora de construcción, así como la metáfora económica específica del español y la metáfora de máquina, la metáfora de examen y la metáfora de comida específicas del chino. 2) Creemos que existen algunas expresiones metafóricas que son directamente traducibles del español al chino y viceversa, mientras que otras pueden perder su cualidad metafórica o cambiar el tipo de metáfora conceptual que contienen en el proceso de traducción., [eng] Metaphor is not only a rhetorical device, but also serves as a bridge between language and thought, reflecting the speaker's conceptualization of various notions of the world. In this paper, we want to compare the similarities and differences between Chinese and Spanish metaphors in Olympic news based on empirical data. At the same time, from the cognitive perspective, we study the speakers' actual thoughts behind the metaphorical expressions. Therefore, we apply the critical metaphor analysis methodology proposed by Chateris-Black (2004) and compare metaphors in Chinese and Spanish coverage related to the Beijing 2022 Olympic Winter Games in order to explore the similarities and differences in metaphor use and thinking between Sino and Spanish speakers. Specifically, given that the Winter Olympics lasted sixteen days, sixteen articles were randomly selected from China Daily and La Vanguardia to form the corpus needed for the study. Through this corpus, the possible metaphorical expressions are identified from a semantic perspective, the conceptual metaphors contained in the metaphorical expressions are interpreted from a pragmatic and cognitive perspective, and the meaning of the conceptual metaphors are explained from a social perspective. In the end, the following results have been obtained: 1) This study has detected a total of eleven conceptual metaphors, among which seven conceptual metaphors are common to Chinese and Spanish, including living entity metaphor, art metaphor, war metaphor, space metaphor, travel metaphor, energy metaphor and construction metaphor. At the same time, it has detected the Spanish-specific economic metaphor and machine metaphor, examination metaphor and food metaphor that are specific in the Chinese corpus. 2) It is also believed that some metaphorical expressions are directly translatable from Spanish to Chinese and vice versa, while others may lose their metaphoricity or change the type of conceptual metaphor they contain in the process of translation., [chi] 隐喻不仅是一种修辞手段，也是连接语言和思想之间的桥梁，反映着说话者对世界上各种事物的认知和看法。本文以北京冬奥会相关的中文和西语报道为基础，试图探究西班牙语和英语在奥运语篇中隐喻使用的异同。同时，从认知角度入手，探究隐喻表达背后言语者真实的想法。采用Chateris-Black（2004）提出的批评隐喻的分析方法, 本研究首先自建语料库：鉴于冬奥会持续了16天，我们从《中国日报》和《先锋报》中各随机抽取了16篇文章，以形成研究所需的语料库。通过该语料库，我们从语义学角度检测了文本潜在的隐喻表达，从语用和认知角度诠释了隐喻表达背后的概念隐喻，并从社会角度解释了概念隐喻的含义。本研究最终得到了以下结果: 1）我们共检测到11个概念性隐喻。其中检测到西班牙语和中文共有的7种隐喻（生命体隐喻、艺术隐喻、战争隐喻、空间隐喻、旅行隐喻、能源隐喻和建筑隐喻）。另外，我们还检测到了西语特有的经济隐喻和中文特有的机器隐喻、考试隐喻和食品隐喻。2）我们认为，一些隐喻表达可以直接从西班牙语翻译成中文并保持其隐喻性不变，反之亦然；而一些隐喻表达在翻译过程中可能会失去其隐喻性或可能出现隐喻表达背后的概念性隐喻类型产生改变的情况。关键词：概念隐喻，比较研究，批评隐喻分析，冬奥会。

Els diaris Marca, As, Mundo Deportivo i Sport són els quatre diaris esportius més llegits a Espanya. Tots ells tenen presència a les xarxes socials Facebook i Twitter. Aquest article presenta resultats que comparen el seu nombre de lectors pel que fa al seu nombre de seguidors a les xarxes socials. Igualment s’indaga sobre els nivells d’interacció que existeixen amb els seus usuaris. Per realitzar l’estudi s’ha seguit una metodologia quantitativa, ja que es considera l’anàlisi de contingut com el mètode més fiable per a l’objectiu perseguit. Una de les principals conclusions indica que els seguidors de xarxes socials no es corresponen amb el seu nombre de lectors en diari-paper, i una altra informa sobre el baix nivell d’interacció.

Este artigo situase no debate entre aqueles que entendem a mídia como aparelho ideológico de dominação e aqueles para os quais sua polissemia pode exercer participação construtiva na sociedade moderna. A referência à Psicologia Social Construcionista nos localiza no segundo conjunto de reflexões, permitindo contemplar o jornal diário como um mosaico no qual presentificamse múltiplas dialogias e produções de sentidos acerca dos temas noticiados, configurandoo, simultaneamente, como: veículo de transmissão de diversas vozes, oriundas de diversos lugares e com diversos posicionamentos sobre o que noticia; como ator social com voz e posicionamentos próprios sobre o mesmo; como lugar de diálogo com os leitores, coautores ativos dos sentidos e histórias contados. Mostrase, portanto, como espaço de expressão da dinâmica das lutas hegemônicas de um tempo e lugar. Are the mass media ideologically dominant, or is their unfettered polysemy a constructive force in modern society? From the perspective of Constructivist Social Psychology we argue that the daily newspaper is a mosaic in which promotes multiple dialogues about, and representations of, the news. A newspaper is dialogic in three senses: it is a soundingboard for multiple voices, from various sources and with correspondingly various positions on the news; it is a social actor, with its own voice and position about what it reports; and it is a forum for dialogue with readers, who are active coauthors of the stories that they read. In other words, the newspaper is a channel for the expression of the hegemonic struggles of a given place and time.

Aquest article examina el paper que ha jugat la fotografia en la cultura política mexicana, tant com a instrument legitimador del govern que com a mitjà contestatari de l'oposició. Analitza les imatges dels fotoperiodistes en diaris i revistes il·lustrades, des de 1900 fins als anys 90, troba en les representacions del poder polític reflexions sobre el context històric en què van ser fetes. This article examines the role photography has played in the political culture of Mexico as both a legitimating instrument of the government and a contestatory medium of the opposition. It surveys the imagery of photojournalists in newspapers and illustrated magazines from 1900 to the 1990s, finding in their representations of political power reflections of the historical contexts in which they were produced.

Objetivo: analizar la situación de los centros de documentación en la prensa española a finales de la segunda década del siglo xxi, diez años después del inicio de la crisis que ha tenido un gran impacto en las empresas periodísticas. Metodología: se envía un cuestionario con opción de respuestas abiertas a responsables de documentación de nueve diarios españoles, con cuestiones sobre: personal, funciones documentales, software, fuentes de información, productos documentales, redes sociales, nuevas funciones y futuro de la profesión. Resultados: entre otros, se constatan la reducción considerable de plantillas en los últimos diez años; el mayor uso de tareas documentales con relación a la edición impresa que con relación a la edición digital (por ejemplo, el análisis documental);la escasa integración del software documental de las ediciones impresa y en línea; la poca evolución en el uso de fuentes de información; la realización generalizada de productos documentales para uso interno de la redacción,cuando, en cambio, son muy pocos los productos de este tipo que llegan al lector; el interés por participar en actividades emergentes como la verificación de datos (fact-checking) o la curación de contenidos, y, finalmente, que, en las opiniones sobre el futuro profesional, conviven percepciones pesimistas sobre la continuidad de los centros de documentación con propuestas para valorizar la profesión.

[ES] Los medios de comunicación son una gran fuente de información. Gracias al creciente uso de las redes, y con un correcto tratamiento del contenido generado por los usuarios, es posible hacer uso de este contenido en el procesamiento del lenguaje natural. Se ha propuesto realizar como objetivo principal, una herramienta que sea capaz de adquirir contenido de periódicos digitales y una aplicación web capaz de procesar y analizar los datos adquiridos. Para satisfacer el proyecto, ha sido necesario un análisis de requisitos y de datos, un diseño de la solución con diagramas, un estudio de las tecnologías vigentes y un desarrollo de la solución empleando tecnologías como Django, MongoDB y BeautifulSoup4. Tras la medición de tiempos y las pruebas pertinentes, las herramientas permiten extraer, procesar y analizar el contenido con los parámetros definidos por el usuario de una forma adecuada., [CA] Els mitjans de comunicació són una gran font d'informació. Amb el creixent ús de les xarxes, i amb un correcte tractament del contingut generat pels usuaris, és possible fer ús d'aquest contingut en el processament del llenguatge natural. Com a objectiu principal, s’ha proposat el desenvolupament d’una ferramenta que siga capaç d'adquirir continguts de periòdics digitals i una aplicació web capaç de processar i analitzar les dades adquirides. Per a satisfer el projecte, ha sigut necessari una anàlisi de requisits i de dades, un disseny de la solució amb diagrames, un estudi de les tecnologies vigents i un desenvolupament de la solució emprant tecnologies com Django, MongoDB i BeautifulSoup4. Després de mesurar els temps i fer les proves pertinents, les ferramentes permeten extraure, processar i analitzar el contingut amb els paràmetres definits per l'usuari d'una forma adequada., [EN] The mass media are a great source of information. With the ever-increasing use of networks, and with a proper treatment of user-generated content, it is possible to make use of this content in natural language processing. It has been suggested as a main objective, a tool capable of acquiring digital newspaper content and a web application capable of processing and analyzing the acquired data. To satisfy the project, it has been necessary an analysis of requirements and data, a design of the solution with diagrams, a study of current technologies and a development of the solution, using technologies such as Django, MongoDB and BeautifulSoup4. After having measured the times and carried out the relevant tests, the tools allow the content to be extracted, processed and analysed with the parameters defined by the user in an appropriate way.

El primer bienni de la Segona República Espanyola (1931-1933), també anomenat bienni d'esquerres, fou un període històric marcat per un seguit de reformes, entre elles el sufragi femení. En aquest estudi s'analitzarà el tractament de la dona a la premsa de la Catalunya rural d'aquella època mitjançant l'exemple de tres capçaleres de Vilafranca del Penedès amb línies editorials polaritzades: "Penedès Republicà", "Abril" i "Acció Catòlica". El primer bienio de la Segunda República Española (1931-1933), también llamado bienio de izquierdas, fue un periodo histórico marcado por una serie de reformas, entre ellas el sufragio femenino. En este estudio se analizará el tratamiento de la mujer a la prensa de la Cataluña rural de aquella época, mediante el ejemplo de tres cabeceras de Vilafranca del Penedès con líneas editoriales polarizadas: "Penedès Republicà", "Abril" y "Acció Catòlica". The first biennium of the Second Spanish Republic (1931-1933), also called the lefts biennium, was a historical period marked by a series of reforms, especially women's suffrage. This study will analyze the treatment of the women in the press of the rural Catalonia of that period. This analysis will be carried out through the example of three newspapers in Vilafranca del Penedès with polarized editorial lines: "Penedès Republicà", "Abril" and "Acció Catòlica".

Based on a systematic review of the literature on journalistic content curation and news librarianship, the paper puts forward a clarification of the two concepts. Profiles for each of the two disciplines are set out, together with common aspects for comparison to identify their similarities and differences. Based on the comparison, the paper argues for the convergence of the two disciplines, finding that each is vital to safeguarding the social functions performed in the press coverage of current events, including the essential function of user-generated content.

Aquest treball de Fi de Màster tracta sobre l’estudi i l’anàlisi econòmic-financer dels diaris d’informació general de més tirada i més llegits a tot l’estat espanyol. En ell, es realitza un breu estudi comparatiu de l’evolució de la premsa digital i l’escrita impresa, informant sobre l’avenç de la premsa digital i la decadència de la premsa tradicional impresa. Després es passa a l’anàlisi econòmic-financer, realitzant els càlculs dels ratis econòmic i financers principals i reflectant els resultats d’aquests càlculs en gràfics per la millor comprensió i redacció posterior dels comentaris d’aquests. Tota la part numèrica i gràfica es fa a través de l’Excel amb les dades obtingudes de la base de dades SABI.

El present article dóna a conèixer per primera vegada dos diaris de viatge escrits el 1934 i 1935 respectivament per Francisco de las Barras y de Aragón (Sevilla, 1869-1955), que suposen, fins ara, les úniques cròniques extenses que es conserven d'aquests dos creuers (el primer a Amèrica i el segon a l'Extrem Orient) organitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona.

*cat: Es presenta una panoràmica de les publicacions periodístiques catalanes durant el bienni 2014-2015. Es mostren les dades d’audiència i difusió dels principals mitjans d’informació diària i no diària, i es comenten les principals novetats de les capçaleres informatives més importants en el període analitzat. Es mostra també una relació no exhaustiva dels nous mitjans apareguts durant el període, i se’n descriuen les característiques. *cast: Se presenta una panorámica de las publicaciones periodísticas catalanas durante el bienio 2014-15. Se muestran los datos de audiencia y difusión de los principales medios de información diaria y no diaria, y se comentan las principales novedades de las cabeceras informativas más importantes en el período analizado. Se muestra también una relación no exhaustiva de los nuevos medios aparecidos durante el período, describiendo sus características. eng: The paper presents an overview of the Catalan newspapers and magazines during 2014-15. It shows audience and dissemination data of the mean media of daily and non-daily information, and the major developments of the most important informational headers are discussed in the period analyzed. A non-exhaustive list of the new media created during the period is also shown, describing their characteristics.

L'objectiu d'aquest treball és identificar i analitzar l'ús dels llatinismes amb major presència en els principals mitjans de premsa escrita a Espanya, evidenciant-ho amb exemples reals dins d'un marc de cerca delimitat, temporal i temàticament, amb la finalitat de poder extreure conclusions significatives. La cerca se centra en els articles relacionats amb les eleccions per al Congrés dels Diputats del 20 de desembre de 2015 publicats durant la campanya electoral d'aquests comicis, període que abasta del 4 al 18 de desembre de 2015. Els mitjans seleccionats per a aquesta cerca són cinc dels principals diaris d'actualitat no especialitzats, d'abast nacional i amb forta presència a Catalunya: ABC, El Mundo, El País, El Periódico i La Vanguardia.

La generalización del uso de internet, la implantación de los dispositivos móviles en el día a día de los ciudadanos, y el uso cada vez más habitual de las redes sociales por parte de los usuarios han dado paso a un usuario que adopta un papel fundamental en la circulación de la información. Esta situación se ha visto espoleada por la creciente percepción por parte de la sociedad de un cierto desprestigio de la profesión periodística, provocada por la gran concentración de medios en grandes corporaciones sometidas a presiones políticas y económicas, así como por los cambios que las tecnologías de la información y la comunicación han provocado en los medios, denominada convergencia digital. The widespread use of internet, the introduction of mobile devices in the daily lives of citizens, and the increasingly common use of social networks by users have given way to a user who adopts a key role in the flow of information. This situation has also been spurred by the growing perception by society of a certain discrediting of the journalistic profession, caused by the high concentration of media in large corporations subjects to political and economic pressures as well as the changes resulted in the media caused by the evolution of technologies of information and communication, called digital convergence. Social networks like Twitter and Facebook have become the new repositories of information, with a predominant role in the distribution of information in the digital environment. La generalització de l'ús d'internet, la implantació dels dispositius mòbils en el dia a dia dels ciutadans, i l'ús cada vegada més habitual de les xarxes socials per part dels usuaris han donat pas a un usuari que adopta un paper fonamental en la circulació de la informació. Aquesta situació s'ha vist esperonada per la creixent percepció per part de la societat d'un cert desprestigi de la professió periodística, provocada per la gran concentració de mitjans en grans corporacions sotmeses a pressions polítiques i econòmiques, així com pels canvis que les tecnologies de la informació i la comunicació han provocat en els mitjans, anomenada convergència digital.

El presente trabajo analiza la opinión expresada en los artículos editoriales de ocho diarios españoles sobre la abdicación de Juan Carlos I y su relevo por Felipe VI. Los temas estudiados son el reinado de Juan Carlos I; la monarquía como institución; el proceso sucesorio; el nuevo rey, Felipe VI, así como, en este contexto, la incidencia del movimiento soberanista en Cataluña. Los diarios seleccionados son los cuatro principales editados en Madrid y Barcelona, respectivamente. El contenido de los editoriales se estudia a través de una metodología diseñada ad-hoc basada en el análisis de textos. Los resultados muestran notables diferencias entre la prensa madrileña y la barcelonesa, y la fuerte influencia del contexto político-cultural en las decisiones de los periódicos en relación con el número y el contenido de los editoriales. This paper analyses the views expressed in the editorial articles of eight Spanish newspapers on the abdication of Juan Carlos I and his replacement by Felipe VI. The studied issues are the reign of Juan Carlos I; the monarchy as an institution; the succession process; the new king Felipe VI and, in this context, the impact of the sovereignty movement in Catalonia. The selected newspapers are the main four published in Madrid and Barcelona, respectively. The editorial content is studied through an ad hoc designed methodology based on text analysis. The results show significant differences between the press of Madrid and Barcelona, and the strong influence of the political and cultural context in newspapers’ decisions regarding the number and the content of the editorials.

L'aparició recent de les xarxes socials ha influït notòriament en la teoria de l'establiment d'agenda (agenda setting) i ha generat alguns dubtes sobre si són realment els mitjans els que configuren l'agenda social o bé si són els usuaris els que decideixen quins són els temes més importants del moment. Aquest article tractarà de comprovar si estem en les albors d'una democratització del procés d'establiment d'agenda mitjançant els temes del moment (trending topics) i, si és així, en quina mesura això modifica l'activitat professional dels periodistes. Per aquest motiu, analitzarem quins són els temes que es converteixen en temes del moment a Twitter i els compararem amb les informacions de portada dels diaris de referència espanyols (El País, El Mundo, ABC, La Razón, La Vanguardia i El Correo) i amb les notícies més llegides en les edicions en línia d'aquests diaris. The recent emergence of social networking sites has notably influenced the agenda-setting theory, generating some doubts about whether the media really set the social agenda or if users decide which are the most important issues of the moment. This article will try to check if, with trending topics, we are at the dawn of a democratization of the agenda-setting process and, if this is true, to what extent this situation modifies the professional activity of journalists. In order to do this, we will analyze the issues that become trending topics on Twitter and we will compare them with the news on the front pages of Spain's leading newspapers (El País, El Mundo, Abc, La Razón, La Vanguardia and El Correo) and with the most widely read news articles in these newspapers' online editions.

Resumen del estado de la prensa digital entre los años 2015 y 2017. Los principales puntos tratados son: los medios frente a las plataformas tecnológicas como Facebook y Google, el ascenso del consumo de noticias en móviles y el problema de las noticias falsas.

La nostra pròpia experiència no pot arribar a percebre tota la realitat de tots els racons del món, depenem de l'experiència dels altres i, en gran mesura, de la dels mitjans de comunicació. Aquest treball estudia una possible correlació de l'independentisme entre l'agenda mediàtica de tres diaris generalistes -La Vanguardia, El Periódico i l'Ara- i l'agenda pública catalana en tres períodes de temps: del 5 al 17 de setembre de 2012, de 2013 i de 2014. Nuestra propia experiencia no puede llegar a percibir la realidad de todos los rincones del mundo, dependemos de la experiencia de los demás y, en gran medida, de la de los medios de comunicación. Este trabajo estudia una posible correlación del independentismo entre la agenda mediática de tres diarios generalistas -La Vanguardia, El Periódico y el Ara- y la agenda pública catalana en tres periodos: del 5 al 17 de septiembre de 2012, 2013 y 2014. From our experiences we cannot observe things that happen all over the world but must rely on the experience of others, primarily the media. This paper studies a possible correlation between agenda-setting of three main newspapers -The Vanguardia, El Periódico and Ara- and Catalan public agenda in three time periods: 5th to 17th September 2012 , 2013 and 2014.

Los escasos estudios existentes sobre el miedo durante la Primera Guerra Mundial ponen el énfasis en el cambio diacrónico y no cruzan barreras lingüísticas o culturales. Por el contrario, el presente artículo analiza la representación del miedo en diversos tipos de documentos redactados en inglés, francés y alemán: cartas y diarios escritos desde el frente en 1914-18, textos autobiográficos de las dos décadas siguientes, y artículos y ensayos de psiquiatría y psicología militar publicados antes, durante e inmediatamente después del conflicto. Tras valorar las posibilidades y limitaciones de los textos autobiográficos como fuentes históricas, el artículo examina algunos de los factores socioculturales que subyacen a las diversas explicaciones causales y justificaciones que ofrecen los soldados sobre experiencias de temor, pánico o miedo crónico, o sobre posibles estrategias para superarlo o sobrellevarlo: por ejemplo, ideas patrióticas, creencias religiosas o actitudes estoicas profesadas por algunos soldados y cuestionadas por otros, según su posición social, la educación recibida, su relación con sus destinatarios, la situación que describen y las circunstancias en las que escriben., Els escassos estudis existents sobre la por durant la Primera Guerra Mundial posen l'èmfasi en el canvi diacrònic i no travessen barreres lingüístiques o culturals. Ben al contrari, el present article analitza la representació de la por en diversos tipus de documents redactats en anglès, francès i alemany: cartes i diaris escrits des del front en 1914-18, textos autobiogràfics de les dues dècades següents, i articles i assajos de psiquiatria i psicologia militar publicats abans, durant i immediatament després del conflicte. Després de valorar les possibilitats i limitacions dels textos autobiogràfics com a fonts històriques, l'article examina alguns dels factors socioculturals que subjeuen a les diverses explicacions causals i justificacions que ofereixen els soldats sobre experiències de temor, pànic o por crònica, o sobre possibles estratègies per superar-lo o suportar-lo: per exemple, idees patriòtiques, creences religioses o actituds estoiques professades per alguns soldats i qüestionades per uns altres, segons la seva posició social, l'educació rebuda, la seva relació amb els seus destinataris, la situació que descriuen i les circumstàncies en què escriuen., The few existing studies on fear during the First World War place the emphasis on diachronic change and do not cross linguistic or cultural barriers. By contrast, the present article analyses the representation of fear in various types of documents in English, French and German: letters and diaries written from the front in 1914-18, autobiographical texts from the following two decades, and military psychology and psychiatry articles and essays publish before, during and immediately after the conflict. After evaluating the possibilities and limitations of autobiographical texts as historical sources, the article examines some of the sociocultural factors underlying the various causal explanations and justifications offered by soldiers writing about their experiences of fear, panic or chronic dread, or about strategies they might have used in order to overcome or endure their fear. These include stoic attitudes, patriotic ideas and religious beliefs professed by some soldiers and challenged by others, depending on their social status, their education, their relationship to their addressees, the situation described and the circumstances in which they wrote.

Aquest treball té com a principal objectiu veure com ha estat tractat el catalanisme als mitjans espanyols d'ençà que va acabar la dictadura de Franco mitjançant l'anàlisi d'edicions puntuals de quatre diaris del país: La Vanguardia, ABC, El País i Avui. Concretament, s'analitza el dia 12 de setembre de cada una de les quaranta edicions escollides per a veure la cobertura que se li dóna a la jornada de la Diada de Catalunya. Este trabajo tiene por objetivo principal ver como se ha tratado el catalanismo en los medios españoles desde que acabó la dictadura de Franco mediante el análisis de ediciones puntuales de cuatro diarios del país: La Vanguardia, ABC, El País e Avui. Concretamente, se analiza el día 12 de setiembre de cada una de las cuarenta ediciones seleccionadas para ver la cobertura que se le da a la jornada de la Diada de Cataluña. This academic work is mainly aimed to see how the catalanism has been treated in the Spanish media since the end of Franco's dictatorship by analyzing specific editions of four newspapers of the country: La Vanguardia, ABC, El País and Avui. Specifically, it analyzes the September 12th of each of the forty editions selected to see the coverage given to the day of the Diada of Catalonia.

L'era 2.0 ha arribat als nostres dies i amb això, les xarxes socials ja formen part de la vida diària de molts habitants del planeta. Cada dia, milions de persones es connecten i interactuen a través d'elles amb la finalitat d'entretenir-se i informar-se. Tot això ha fet que molts mitjans de comunicació tradicionals hagin hagut de renovar-se per oferir als usuaris un servei que anys enrere ni es plantejaven i que en alguns casos els ha agafat desprevinguts. Per això, el present Treball Final de Carrera analitza l'activitat dels mitjans El País, El Mundo, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya a les xarxes socials Google+ i LinkedIn. La popularitat, la interactivitat i la influència seran factors determinants per veure quin és el mitjà que realitza un millor ús d'aquestes xarxes socials, minoritàries, que guanyen terreny en el dia a dia.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932 Curs acadèmic 2013-2014 This paper analyses the treatment on the independence of Catalonia made by some of the most important Catalan and Spanish newspapers in their news. This is a recent issue and because of that, it has been rarely studied until the moment, so it seemed interesting to carry out this research. In this sense, our objectives were to determine the degree of coverage of each medium, how they define the agenda setting and the evolution of the focus given to various items, considered important for Catalonia’s independence. For the analysis we have used quantitative methodology, using a content analysis, and qualitative methodology, doing a speech analysis. We have studied two periods of special significance for this process, the celebration of the Catalan National Day 2012 and the announcement of the referendum (2013), in five newspapers, l’Ara, La Vanguardia, El País, El Mundo and La Razón. This involves the analysis of 319 news. The results were interesting and diverse. As we have seen, four of the five newspaper analysed, have given more coverage to the announcement of referendum. Moreover, institutional actors were the most used by most of the newspapers and also we noticed that while Spanish newspapers are reticent to the independence process, Catalans newspapers are favourable to it. For this reason, we considered that the ideology in the left-right axis hasn’t been decisive for the positioning of every newspaper on this issue. Nevertheless the origin of each newspaper is what is really influent. En aquest treball s’analitza el tractament que varen fer alguns diaris de referència, tant d’àmbit català com d’àmbit estatal, sobre la independència de Catalunya a les seves notícies. Es tracta d’un tema recent i, per tant, poc estudiat fins al moment, pel que ens va semblar interesant dur a terme aquesta investigació. En aquest sentit, els nostres objectius eren conèixer el grau de cobertura de cada mitjà, la tematització que havien fet del procés i l’evolució de l’enfocament atorgat a diversos ítems considerats d’especial rellevància en aquest tema. Així, s’han utilitzat tant la metodologia quantitativa, emprant una anàlisi del contingut, com la qualitativa, mitjançant una anàlisi del discurs. S’han estudiat dos períodes temporals d’especial rellevància per a aquest procés, la celebració de la Diada de 2012 i l’anunci del referèndum (2013), i cinc diaris: l’Ara, La Vanguardia, El País, El Mundo i La Razón. El que va implicar l’anàlisi de 319 notícies. Els resultats obtinguts han estat interessants i diversos. Així, hem pogut observar com quatre, dels cinc diaris analitzats, li han atorgat major cobertura a l’anunci de la consulta. D’altra banda, les fonts institucionals han estat les més utilitzades per la majoria dels diaris i hem observat com els diaris d’àmbit estatal són reticents al procés d’independència mentre que els catalans es mostren favorables a ella. Així, hem considerat que la ideologia en l’eix esquerra-dreta no ha estat determinant per al posicionament de cada diari sobre aquest tema, en el que si que influeix l’àmbit territorial de cadascun.

XIX Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2014) En aquest article s’analitza el tractament que va fer la premsa de referència d’àmbit estatal i català sobre la independència de Catalunya a les seves notícies. Es tracta d’un tema que ha adquirit una especial rellevància durant els últims anys i que centra el debat polític a Espanya i Catalunya en l’actualitat, per tant, és un tema poc estudiat fins al moment, el que justifica l’alt grau de novetat d’aquesta investigació. Els objectius d’aquesta anàlisi són conèixer el grau de cobertura de cada mitjà i la tematització que s’ha fet del procés independentista, així com analitzar l’estructura de fonts utilitzada per cada diari en la construcció de les notícies referents a aquest tema. Per a poder dur-lo a terme, mitjançant la metodologia quantitativa s’ha emprat una anàlisi del contingut. S’han estudiat dos períodes temporals: la Diada (2012) i l’anunci del referèndum (2013). La mostra està integrada per cinc diaris: l’Ara, La Vanguardia, El País, El Mundo i La Razón. Això va implicar l’anàlisi de 319 notícies. Els resultats obtinguts ens han permès comprovar que quatre, dels cinc diaris analitzats, li atorguen una major cobertura a l’anunci de la consulta i que les fonts institucionals han estat les més utilitzades per la majoria dels diaris. A més, ens ha permès conèixer la composició de l’agenda mediàtica de cada diari, que varia segons la ideologia del mitjà.

Aquesta recerca descriu com cinc diaris generalistes impresos catalans (Ara, Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia) tracten el moviment social del 15-M a Barcelona entre el 15 de maig i el 16 de juny de 2011. S'analitza el tractament i el posicionament de cada capçalera i es comparen els resultats. Les dades obtingudes mostren un model de cobertura hegemònic (equilibri entre informació i opinió, pluralitat de fonts) compartit per quatre publicacions, un cas particular (menys presència, predomini d'opinió, desequilibri de fonts) i tres tipus de posicionament (estable en contra, estable a favor, variable). Esta investigación describe como cinco diarios generalistas impresos catalanes (Ara, Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia) tratan el movimiento social del 15-M en Barcelona entre el 15 de mayo i el 16 de junio del 2011. Se analiza el tratamiento i el posicionamiento de cada cabecera i se comparan los resultados. Los datos obtenidos muestran un modelo de cobertura hegemónico (equilibrio entre información i opinión, pluralidad de fuentes) compartido por cuatro publicaciones, un caso particular (menos presencia, predominio de opinión, desequilibrio de fuentes) i tres tipos de posicionamientos (estable en contra, estable a favor, variable). This research describes how five generalist printed Catalan newspapers (Ara, Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya and La Vanguardia) discuss the social movement of 15-M in Barcelona between the 15th of May and the 16th of June of 2011. The treatment and the position of each headline are analyzed and the results are compared. The data obtained shows a coverage model hegemonic (balance between information and opinion, plurality of sources) shared by four publications, a particular case (less presence, predominance of opinion, unbalanced sources) and three types of positioning (stable against, stable in favour, variable).

Los periódicos impresos están pasando una difícil situación que podría amenazar su supervivencia. Este trabajo pretende determinar y cuantificar en qué medida influyen cada una de las causas que afectan en este escenario como son la expansión de la prensa digital; la irrupción de los diarios gratuitos; la mayor o menor apuesta por canales de distribución paralelos, como la suscripción u otros; la incidencia de la evolución de los puntos de venta tradicionales; la determinación del precio del producto; un posible cambio de hábitos sociales; o el inicio de la crisis económica. El estudio se concreta en torno a un caso. La evolución de los seis diarios generalistas más importantes de España en función de su difusión (a saber, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, y La Razón), durante el período 2000-2010, analizando con detalle sus datos de difusión y audiencia., Printed newspapers are going through a difficult situation that could threaten its survival. This paper aims to identify and quantify the extent to influence each of the causes that affect this scenario such as the expansion of digital media, the advent of free newspapers, the degree of commitment to parallel distribution channels, such as the subscription or other, the impact of the evolution of traditional outlets, the pricing of the product, a possible change in social habits, or the beginning of the economic crisis. The study around a concrete case. The evolution of the six major Spain's newspapers in according to their diffusion (ie, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico, and La Razón), during the period 2000-2010 analyzing in detail their distribution and audience data., Els diaris impresos estan passant una difícil situació que podria amenaçar la seva supervivència. Aquest treball pretén determinar i quantificar en quina mesura influeixen cadascuna de les causes que afecten aquest escenari com són l'expansió de la premsa digital; la irrupció dels diaris gratuïts; la major o menor aposta per canals de distribució paral•lels, com la subscripció o altres; la incidència de l'evolució dels punts de venda tradicionals; la determinació del preu del producte; un possible canvi d’hàbits socials; o el començament de la crisi econòmica. L'estudi es concreta al voltant d'un cas. L'evolució dels sis diaris generalistes més importants d'Espanya en funció de la seva difusió (és a dir, El País, El Mundo del Siglo XXI, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, i La Razón), durant el període 2000-2010, analitzant amb detall les seves dades de difusió i audiència.

Màster d'Expert en Espanyol com a Llengua Estrangera en Àmbits Professionals, Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, any: 2011-2013, Directora: María Ángeles García Asensio, Este trabajo está centrado en analizar el uso periodístico de los signos de puntuación en la prensa digital del ámbito hispanohablante (España y América). Para ello, construimos, en primer lugar, el marco teórico en el que se fundamenta la investigación, que ahonda en la normativa académica sobre puntuación, así como en el estado de las investigaciones sobre el objeto de nuestra investigación. Del marco teórico se derivan unos objetivos de estudio y las preguntas de investigación, que determinan la selección de un corpus de estudio. Se describe, entonces, el corpus, que está constituido por muestras periodísticas sobre artes escénicas pertenecientes a los periódicos en formato digital más representativos del territorio hispano.

Radiografía del estado de la prensa digital en 2011-2012, con especial atención a la situación en España y referencias a la situación internacional. Los principales puntos tratados son: la crisis de la prensa, el pago por contenidos, productos y aplicaciones para nuevos dispositivos de lectura, tendencias emergentes en el periodismo de datos, el fact checking, los micromedios y el crowdfunding. Radiography of the state of digital media in 2011-2012 paying special attention to the situation in Spain, but with references to the international situation. The main points are: the crisis of the media, pay-for-content, data journalism, fact checking, apps and products for reading devices, micromedia and crowdfunding.

ResumenEl objetivo de este trabajo es clasificar y analizar los principales productos y servicios de información que facilitan el acceso a la prensa digital y a sus contenidos y mostrar su evolución en los últimos cinco años. El criterio fundamental para establecer la tipología de productos ha sido la función principal que realizan para el usuario, lo que nos ha llevado a establecer cuatro grandes ámbitos: acceso a cabeceras de prensa, búsqueda de información, seguimiento de información y agregación de contenidos. De cada una de estas clases, se describen y analizan distintas subtipologías: directorios, hemerotecas históricas, hemerotecas digitales de medios, bases de datos de prensa, seguimiento de prensa, seguimiento en línea, seguimiento en redes sociales, agregadores manuales, agregadores automatizados y agregadores sociales. Se muestran para cada tipología algunos ejemplos significativos de las áreas lingüísticas inglesa y española.AbstractThe goal of this article is to classify and analyze the main products and services that provide access to online print media contents. The main factor determining the product type resides in a definition of the product’s primary user function. Under this lens, four primary access function classes were established: 1) access to newspapers; 2) information search; 3) information clippings, and 4) content aggregation. For each of these classes, several sub-types are described and analyzed, including directories, newspaper archives, historical press archives, press data bases, press clippings, online clipping, social network clipping, manual and automatic aggregators, and social aggregators. The article also provides several illustrative Spanish- and English-language examples.

Las cabeceras de prensa tradicionales se encuentran en la fase inicial de un proceso convergente que les conduce hacia una distribución multiplataforma de contenidos. Tras el análisis de los resultados de una encuesta realizada a más de 3.500 lectores de LaVanguardia que habitualmente leen tanto la edición impresa como la digital, concluimos que las motivaciones que hoy les mueven a ese consumo en el que los dos soportes no compiten están más relacionadas con la confianza en la marca periodística, que con las especificidades de cada uno de dichos soportes. El examen de las valoraciones que esos usuarios hacen de la edición on-line nos ha permitido dar con una clave especialmente útil para el estudio del proceso convergente: conviene que el análisis de los usuarios de la prensa on-line se amplíe e incluya todas aquellas gratificaciones que los lectores esperan satisfacer no solo a través del uso de cada soporte, sino también mediante la relación con la marca periodística en la que han depositado su confianza. La búsqueda de esas gratificaciones es la que hoy mueve a un grupo muy significativo de lectores a usar los dos soportes a través de los cuales las cabeceras tradicionales distribuyen sus contenidos. Del conocimiento de las gratificaciones relacionadas con la marca periodística depende, en gran parte, el que las cabeceras puedan reforzar la relación con sus lectores gracias a la distribución multiplataforma. Traditional newspapers are in the initial phase of a convergent process that tends towards a multi-platform content distribution. After analyzing the results of a survey of more than 3,500 readers who usually read the print and digital edition of La Vanguardia, we come to the conclu-sion that the motivations that lead them to this model of consumption on both platforms are more related to the confidence in the journalistic brand than the specificities of each medium. A review of the user’s assesments about the online edition has enabled us to find a useful key especially to the study of the convergence process: it’s advisable to extend the analysis to all those dimensions of gratification that readers expect to fulfill with the consumption of the newspapers contents which they have trusted on. The search of those satisfactions is common to the use that they do of any medium through which the newspaper distributes its content. From its knowledge depends, in large part, that the traditional journalistic brands could strengthen the relationship with their loyal readers already, and thanks to multi-platform consumption. info:eu-repo/semantics/acceptedVersion

Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.

Reflexión sobre la evolución de los hábitos de consumo de información de actualidad, de la prensa impresa a las redes sociales

Radiografía del estado de la prensa digital en 2010, con especial atención a la situación en España y referencias a la situación internacional. Los principales puntos tratados son: la crisis de la prensa, la vuelta al pago por contenidos, los nuevos dispositivos de lectura para prensa como el iPad, los avances como medios sociales y la actualización (noticias en tiempo real). This radiography of the state of digital media in 2010 pays special attention to the situation in Spain, with references to the international one. The main points are: the crisis of the media, the return to pay-for-content, reading devices for news as the iPad, developments in social media and real time news.

Se presenta el papel que ocupa la fotografía en los diarios impresos y digitales y se describe y analiza el tratamiento documental de las fotografías por parte de los centros de documentación de prensa, a partir de los casos de los diarios El país, El periódico y La vanguardia.The role of photography in printed and digital newspapers is presented. Secondly, the documentary treatment of the photographs by newspaper libraries are described and analyzed, based on the study of the Spanish newspapers El país, El periódico and La vanguardia.

La tesi estudia els conflictes entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. Des de la teoria del conflicte i utilitzant la metodologia de l'anàlisi de contingut, s'hi analitzen els articles de quatre diaris publicats a Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durant tres moments d'especial confrontació entre CDC i UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigació se centra sobre les característiques del conflicte publicat i el paper dels diaris en relació amb el conflicte mateix i els seus dos actors principals. Les conclusions indiquen que es tracta d'un conflicte estructural, per quotes de poder a CiU, la tensió del qual és proporcional a la progressió en la preparació i execució de la successió de Jordi Pujol. La premsa hi intervé decisivament en el seu desenvolupament, com a tercer involucrat, però no com a part principal. La Vanguardia segueix l'interès d'UDC, enfoca el conflicte des d'UDC i és pro UDC. El Periódico se situa a l'oposició política, enfoca el conflicte des de CDC i s'hi posiciona contra UDC. El País adopta una oposició ideològica, des de fora i contra CDC. L'Avui hi interpreta l'interès de CiU, des de dins i a favor de CDC., La tesis estudia los conflictos entre Convergència Democràtica de Catalunya y Unió Democràtica de Catalunya. Desde la teoría del conflicto y utilizando la metología del análisis de contenido, se analizan los artículos de cuatro diarios publicados en Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durante tres momentos de especial confrontación entre CDC y UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigación se centra en las características del conflicto publicado y el papel de los diarios en relación con el conflicto mismo y sus dos actores principales. Las conclusiones indican que se trata de un conflicto estructural, por cuotas de poder en CiU, cuya tensión es proporcional a la progresión en la preparación y ejecución de la sucesión de Jordi Pujol. La prensa interviene decisivamente en su desarrollo, como tercero involucrado, pero no parte principal. La Vanguardia sigue el interés de UDC, enfoca el conflicte desde UDC y es pro UDC. El Periódico se sitúa en la oposición política, enfoca el conflicto desde CDC y se posiciona contra UDC. El País adopta una oposición ideológica, desde fuera y contra CDC. L'Avui interpreta el interés de CiU, desde dentro y a favor de CDC., The thesis studies the conflicts between CDC and UDC as portrayed by some Barcelona newspapers. From the startpoint of the conflict theory and using the methodology of content analysis, articles published by four dailies (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) during three moments of particular tension between CDC and UDC (1996-97, 2001 i 2006) are analysed. The research is focused on the characteristics of the conflict, as it was published, and on the role that the newspapers had relating to the development of the conflict itself and to its two protagonists. The conclusions from the study indicate that it is a structural conflict, motivated by a power struggle within CiU. The tension increases as the succession to Jordi Pujol's leadership approaches and it is implemented. The press, as a third party, albeit with a secundary role, has a decisive intervention in the conflict development. La Vanguardia follows the interests of UDC, looks at the conflict from UDC's viewpoint and it is pro-UDC. El Periódico adopts a political opposition, viewing the conflict from the stadtpoint of CDC and against UDC. El País adopts an ideological opposition looking at the conflict from the outside and against CDC. Avui follows the interests of CiU, acting from within and favouring CDC.

Aquest projecte es basa en l'anàlisi, desenvolupament i explotació d'un Magatzem de Dades per al diari Sport New; ell com ja disposa d'una base de dades però vol millorar el rendiment i l'explotació de la informació. Este proyecto se basa en el análisis, desarrollo y explotación de un Almacén de Datos para el diario Sport New; él cual ya dispone de una base de datos pero quiere mejorar el rendimiento y la explotación de la información. This project is based on analysis, development and exploitation of a data warehouse for the publication Sports News; which already disposes of a database but wishes to improve performance and exploitation of information.

La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa

Radiografía del estado de la prensa digital en 2009, con especial atención a la situación en España y referencias a la situación internacional. Los principales puntos tratados son: la crisis de la prensa, principales altas (La información.com y Factual) y bajas (Adn.es y Soitu.es), la vuelta al pago por contenidos, el conflicto entre los diarios y Google, la relación con Facebook y Twitter, el periodismo de enlaces, novedades en hemerotecas digitales y dispositivos de lectura para prensa. This radiography of the state of digital media in 2009 pays special attention to the situation in Spain and references to the international situation. The main points are: the crisis of the media, major ups (La información.com and Factual) and downs (Adn.es and Soitu.es), the return to pay-for-content, the conflict between newspapers and Google, the relationship with Facebook and Twitter, 'link journalism', developments in digital newspaper archives and reading devices for news.

Resumen: Radiografía del estado de la prensa digital en España en 2008, considerando los siguientes aspectos: crisis de la prensa, fin de una etapa, medios y redes sociales, microblogging, widgets y gratuidad de sus archivos digitales. Abstract: Review of the state of digital newspapers in Spain in 2008, considering the following aspects: media crisis, the end of an era, media and social networks, microblogging, widgets, and free access to digital archives.

Se analiza la presencia de blogs en dos tipos de publicaciones de características diferentes: los diarios digitales y las revistas científicas, en España. Se presenta el caso del blog de la revista 'El profesional de la información (EPI)'

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/68365, Publicació que recull el fruit d’un projecte d’investigació que tenia com a objecte analitzar, a través de la premsa espanyola, la complexa situació de la dècada negra algeriana dels anys noranta (1992-1999) i també la polèmica qüestió de la Llei de la Concòrdia Civil i de la Reconciliació Nacional de la primera dècada del segle XXI (2000-2009). La investigació, duta a terme a la Universitat d’Orà, s’emmarca en el “Projecte Algèria Universitats”, una iniciativa conjunta de la Xarxa Vives d’Universitats (la xarxa que aplega les universitats dels territoris de llengua catalana) i la CRUO (la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest (d’Algèria).