9 results on '"Desforestació"'
Search Results
2. Disseny d una assecadora de cardamom sostenible per a les comunitats de Zona Reina, Guatemala
- Author
-
Martí Valero, Àngela
- Subjects
Sustainability ,EXPRESION GRAFICA ARQUITECTONICA ,Desforestació ,Dryer ,Secadora ,Sostenibilidad ,Suitable technology ,Cardamomo ,Grado en Ingeniería Mecánica-Grau en Enginyeria Mecànica ,Cardamom ,Tecnologia apropiada ,Deforestación ,Tecnología apropiada ,Sostenibilitat ,Deforestation - Abstract
[ES] Este proyecto nace con el objetivo de solucionar uno de los principales problemas que tienen las comunidades de Zona Reina (Guatemala), la deforestación. Esta es causada por la práctica actual del secado del cardamomo. Actualmente, las secadoras que podemos encontrar en esta zona usan leña para deshidratar el cardamomo y su rendimiento es muy bajo. A este hecho se le debe añadir la necesidad que tienen las familias en llevar a cabo esta práctica, ya que el cardamomo ya secado se comercializa a un precio más elevado que el verde. Además, la venta de este producto es la principal, y para muchas familias, la única fuente de ingreso. El proyecto es diseñado durante la estancia en Guatemala gracias a las becas del Programa MERIDIES-Cooperación convocadas por el Centro de Cooperación al Desarrollo de la Universitat Politècnica de València i con la colaboración de las asociaciones Colectivo MadreSelva de Guatemala y Perifèries de Valencia. El trabajo está compuesto por las fases de recogida y divulgación de la información sobre el cardamomo y su secado, ya que a nivel internacional hay mucha desinformación, y de diseño de una secadora alternativa mediante tecnología apropiada para poder acabar con la deforestación, [EN] The project emerges from the objective to resolve one of the main problems which affect the Zona Reina s communities, deforestation. It is caused by the current practice to dry cardamom. Currently, the dryers, which we can observe in this zone, use firewood to dehydrate cardamom and, moreover, the efficiency is too low. Also, the necessity of the families to do this practice should be considered, because of the good of the dry cardamom. Furthermore, the main and for most of the families, the only income that they have is the sale of this product. This thesis is designed fundamentally during the stay in Guatemala thanks to a scholarship named Programa MERIDIES-Cooperació which is called by the Centro de Cooperación al Desarrollo of the Universitat Politècnica de València and in collaboration with the associations Colectivo Ecologista MadreSelva from Guatemala and Perifèries from Valencia. The project integrates the search and the revelation of information about the cardamom and its drying, because of the disinformation about this issue internationally, and the design of an alternative dryer by suitable technology to eradicate deforestation., [CA] Aquest projecte naix amb l’objectiu de solucionar un del principals problemes que tenen les comunitats de Zona Reina (Guatemala), la desforestació. Aquesta es causada per la pràctica actual per assecar el cardamom. Actualment les assecadores que podem trobar a aquesta zona utilitzen llenya per deshidratar el cardamom i el rendiment d’aquestes és molt baix. A aquest fet se li ha d’afegir la gran necessitat que tenen les famílies en dur a terme aquesta pràctica, ja que el cardamom ja assecat es comercialitza a més bon preu que el verd. A més a més, la venta d’aquest producte és la principal, i per a moltes famílies, l’única font d’ingrés. El projecte es dissenyat principalment durant l’estància a Guatemala gràcies a les beques del Programa MERIDIES-Cooperació oferida pel Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València i amb la col·laboració de les associacions Colectivo Ecologista MadreSelva de Guatemala i Perifèries de València. El treball consta de les etapes de recollida i divulgació d’informació sobre el cardamom i el seu assecat, ja que a nivell internacional hi ha molta desinformació, i de disseny d’una assecadora alternativa mitjançat tecnologia apropiada per poder acabar amb la desforestació
- Published
- 2022
3. Un análisis multinivel de población y deforestación en el Parque Nacional Sierra de Lacandón (Petén, Guatemala)
- Subjects
Usos del suelo ,Desforestació ,Crecimiento demográfico ,Déforestation ,Regressió multinivell ,Guatemala ,Régression multiniveau ,Multi-level regression ,Regresión multinivel ,Usos del sòl ,Usages du sol ,Deforestación ,Land use ,Population growth ,Creixement demogràfic ,Croissance démographique ,Deforestation - Published
- 2021
4. Un análisis multinivel de población y deforestación en el Parque Nacional Sierra de Lacandón (Petén, Guatemala)
- Author
-
Carr, David L., Murtinho, Felipe, Pan, William K. Y., Barbieri, Alisson, Bilsborrow, Richard E., Suchindran, Chirayath, and Whitmore, Thomas M.
- Subjects
Usos del suelo ,Desforestació ,Crecimiento demográfico ,Déforestation ,Regressió multinivell ,Guatemala ,Régression multiniveau ,Multi-level regression ,Regresión multinivel ,Usos del sòl ,Usages du sol ,Deforestación ,Land use ,Population growth ,Creixement demogràfic ,Croissance démographique ,Deforestation - Abstract
Aquest estudi examina els factors demogràfics associats amb la desforestació al Parc Nacional Sierra de Lacandon (PNSL), Guatemala, mitjançant una anàlisi de regressió multinivell. Més del 10 % del PNSL ha estat desforestat des de la meitat de la dècada de 1980, com a conseqüència del creixement demogràfic i les pràctiques de gestió agrícola. Utilitzant una anàlisi de regressió múltiple de dos nivells, aquest estudi examina dades demogràfiques i unes altres característiques de les llars per explicar variacions en el bosc artigat entre 241 finques agrícoles en vuit comunitats al PNSL. Aquesta metodologia té en compte la variació especial entre comunitats i entre llars, i abans no havia estat mai aplicada als tròpics. El model de regressió multinivell pot ajudar a explicar millor els impactes de factors propis de les comunitats i de les llars en la desforestació, per tant, pot contribuir a millorar les polítiques de desenvolupament., The paper examines depopulation factors associated with deforestation in the Natural park of the Sierra de Lacandón (PNSL), using multi-level regresión analysis. More than 10 percent of the park area has been deforested since the mid 1980s because of rural population growth and agricultural practices. By means of a two-level regression analysis the study use dem ographic and other household data to explain variations in deforested land in 241 agricultural estates in 8 communities of the PNSL. The methodology, not applied before in the tropics, takes into account spatial variations between communities and households. Multilvel regression allows for better results on the impacts of socioeconomic factors on deforestation, both at the community and at the household levels with important implications for development policies., Este estudio examina los factores demográficos asociados con la deforestación en el Parque Nacional Sierra de Lacandón (PNSL), Guatemala, utilizando un análisis de regresión multinivel. Más del 10% del PNSL ha sido deforestado desde mediados de la década de 1980, a causa del crecimiento demográfico de la población campesina y su subsiguiente manejo de la tierra. Utilizando un análisis de regresión múltiple de dos niveles, este estudio examina datos demográficos y otras características de los hogares para explicar variaciones en el bosque roturado entre 241 fincas agrícolas en ocho comunidades en el PNSL. Esta metodología, novedosa en el estudio de uso del suelo en los trópicos, toma en cuenta la variación espacial entre comunidades, así como entre hogares. Al usar modelos de multinivel, se puede llegar a resultados mejores sobre los impactos de los factores, tanto a nivel de comunidad como a nivel de hogar sobre la deforestación, con implicaciones más adecuadas para políticas de desarrollo.
- Published
- 2021
5. Construcción de la paz territorial y la paz ambiental en un contexto de cambio climático. Casos de estudio Antioquia y Guaviare
- Author
-
Franco Gantiva, Anna María, Castañer i Vivas, Margarida, Vicente i Rufí, Joan, and Universitat de Girona. Departament de Geografia
- Subjects
Desforestació ,Postconflicto ,Adaptación ,Paz territorial ,Colombia ,Colòmbia ,Paz ambiental ,Adaptació ,Amazonia ,504 - Ciències del medi ambient ,Canvi climàtic ,Cambio climático ,Climate change ,Postconflicte ,Territorial planning ,Desforestación ,Deforestation ,Pau territorial ,Environmental peace ,32 - Política ,Pau ambiental ,91 - Geografia. Viatges ,Planificación territorial ,Adaptability ,Amazònia ,Post-conflict ,Planificació territorial ,Territorial peace - Abstract
Colombia is highly vulnerable to climate change due to its geographical position and its economic dependence in the first sector. In 2016 the country created a historic opportunity to end the armed conflict and build territorial peace when the State and the FARC-EP signed the Peace Agreement. However, without being its objective, with the partial implementation of Point 1, climate change adaptation strategies were created. Once the Agreement is signed, the deforestation rate shot up to unprecedented levels with the support of legal and illegal side, putting at risk the carrying capacity of the ecosystem. This flagellum, that further threatens climate change resilience, revealed the urgency to implement environmental peace as well. The aim is to analyze the new land-use tools and how they become an opportunity to protect the environment, to solve socio-environmental conflicts and improve climate adaptability of the most vulnerable rural communities in two departments: Antioquia and Guaviare Colombia es un país altamente vulnerable al cambio climático por su posición geográfica y su dependencia en el primer sector de la economía. En 2016 el Estado y las FARC-EP firmaron el Acuerdo de Paz; el punto uno que aborda la reforma rural integral creó dos instrumentos de planificación territorial, cuyo objetivo es construir paz territoral. Sin embargo, sin ser la intención del Acuerdo, la implementación de estos dos instrumentos consolidaron estrategias de adptación al cambio climático. Tras la firma, la deforestación se convirtió en la principal amenaza socioambiental,lo que a su vez develó la urgente necesidad de hacer la paz ambiental. Se selección los departamentos: Antioquia y Guaviare, para develar cómo la construcción concertada de dichos instrumentos se convierte en una oportunidad para proteger el medio ambiente, solucionar los conflictos socioambientales derivados del uso del territorio y mejorar la adaptabilidad climática de las comunidades rurales más vulnerables Programa de Doctorat en Medi Ambient
- Published
- 2021
6. Uncovering REDD+ readiness in Mexico: Actors, discourses and benefit-sharing
- Author
-
Špirić, Jovanka, Corbera, Esteve, Reyes-García, Victoria, Porter-Bolland, Luciana, and Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
- Subjects
Ciències Experimentals ,Desforestació ,Deforestación ,México ,Mèxic ,Equity ,Deforestation ,Equitat ,Equidad ,Mexico - Abstract
La Reducción de Emisiones por Deforestación y Degradación forestal, además de la conservación, el manejo sostenible de bosques y aumento de reservas de carbón forestal (REDD+) es un mecanismo de política internacional que busca mitigar el cambio climático y, a su vez, aliviar la pobreza y contribuir a la conservación de biodiversidad en los países en desarrollo. La Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC) sentó las bases para el diseño e implementación de REDD+ en el 2005 y la arquitectura del mecanismo se finalizó en 2015. Durante ese período, los países miembros de CMNUCC debatieron y desarrollaron procedimientos y directrices sobre las cuestiones técnicas y de gobernanza de REDD+, incluyendo por ejemplo la forma de garantizar la participación significativa de todas las partes interesadas, y cómo respetar los derechos de los pueblos indígenas y las comunidades locales. Al mismo tiempo, varios países en desarrollo entraron en la fase de preparación para REDD+ y comenzaron a diseñar estrategias nacionales para la implementación de actividades REDD+. Esta tesis aborda tres cuestiones fundamentales para los académicos y profesionales interesados en REDD+, utilizando como ejemplo el proceso de preparación en México. Primero, analiza el diseño y la legitimidad de los mecanismos institucionales establecidos por el gobierno mexicano para elaborar la estrategia nacional REDD+. Segundo, identifica los discursos movilizados por los actores involucrados en el proceso y subraya cómo se reflejan esos discursos en los documentos de política nacional. Tercero, investiga las preferencias para la implementación de REDD+ y la distribución de beneficios en las dos comunidades rurales e identifica los factores que median dichas preferencias. A nivel nacional existe un alto nivel de centralización en la toma de decisiones por parte de las agencias federales de medio ambiente. Hay dos grupos de actores con percepciones opuestas sobre la legitimidad de la fase de preparación. Entre esos actores se identifican tres discursos sobre REDD+. El primer discurso moviliza argumentos de justicia ambiental para criticar los principios y fundamentos de REDD+ y, por lo tanto, no se refleja en decisiones políticas. El segundo está parcialmente institucionalizado y propugna las reformas políticas y legales para que la implementación de REDD+ logre beneficios sociales distribuidos de manera equitativa a nivel nacional. El tercer discurso apoya la implementación de REDD+ como un mecanismo eficiente de mitigación y domina en las discusiones nacionales. A nivel local, los resultados indican que la gente preferiría implementar una combinación de actividades productivas y de conservación con el apoyo del gobierno, a cambio de pagos directos. Los resultados también revelan que las preferencias individuales para la implementación y la distribución de beneficios de REDD+ dependen de la posesión de tierras, el género y el estatus social. Para concluir, esta tesis contribuye a un creciente cuerpo de investigación de gobernanza de REDD+. La tesis sugiere que el gobierno mexicano necesita descentralizar el proceso de diseño de REDD+ para mejorar su legitimidad y el grado de justicia percibido por los diferentes actores. Esto probablemente resultaría en un aumento de la participación y en la institucionalización de las distintas ideas promovidas por estos actores. En general, la tesis sugiere que los países pueden desarrollar una arquitectura REDD+ legítima y justa sólo si evitan reproducir un proceso político dirigido exclusivamente por el gobierno. Los países REDD+ deberían diseñar nuevos arreglos institucionales para reconocer la diversidad de actores involucrados en actividades de uso de la tierra y su poder desigual en el diseño de la política, siendo sensibles a la diversidad de discursos de como diseñar e implementar todas las políticas y programas., Reducing Emissions from Deforestation and forest Degradation, plus conservation, sustainable management of forests and enhancement of forest carbon stocks (REDD+) is an international policy mechanism that seeks to mitigate climate change, while potentially alleviating poverty and contributing towards biodiversity conservation in developing countries. The United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) laid the foundations for REDD+ design and implementation in 2005 and the mechanism’s architecture was finalised in 2015. During that period, parties to the UNFCCC debated and developed procedures and guidelines on REDD+ technical and governance issues, including for example how to guarantee the meaningful participation of all relevant stakeholders and how to respect the rights of indigenous peoples and local communities. In parallel, several developing countries, supported by multilateral and bilateral aid, entered the so-called REDD+ readiness phase and started developing national strategies for implementing REDD+ activities through specific policies and actions. This thesis addresses three main issues of concern for REDD+ scholars and practitioners using Mexico’s readiness process as an example. First, it analyses the design and legitimacy of the institutional arrangements established by the Mexican government to draft the REDD+ national strategy. Second, it identifies the REDD+ discourses mobilised by the actors involved in the country’s REDD+ readiness process and it highlights how such discourses are reflected in national policy documents, thus shedding light on dominant ideas and narratives permeating into the national strategy. Third, using two rural communities as case studies, the thesis investigates the preferred scenarios for REDD+ implementation and benefit-sharing at the local level, and it identifies the key contextual and socio-economic factors mediating such preferences. At the national level, there is a high level of decision-making centralisation within the federal government’s environment agencies and there are two groups of participating actors with contrasting perceptions about the legitimacy of the REDD+ readiness phase. Among these actors, three main REDD+ discourses are identified. The first discourse relies on global environmental justice arguments to challenge the assumptions and foundations of REDD+ and, therefore, such discourse is not reflected in policy decisions to date. The second and partly institutionalised discourse encourages legal and policy reforms for REDD+ implementation to achieve social benefits and equitable outcomes across national REDD+ stakeholders. The third and dominant discourse openly supports REDD+ implementation but remarks the importance of making it an effective mechanism from a mitigation perspective. At the local level, findings indicate that, in the hypothetical case that REDD+ activities had to be developed, local people would prefer to implement a combination of land-use productive and conservation activities with governmental support, in exchange of direct payments. The results also reveal that individual preferences for REDD+ implementation and benefit-sharing are mediated by land tenure, gender and social status. This thesis contributes to a growing body of research analysing REDD+ governance processes. It suggests that Mexico’s government needs to decentralise the REDD+ design process to improve its legitimacy and perceived fairness. This would likely increase actors’ participation and the institutionalisation of their ideas. Overall, the research suggests that countries can only develop legitimate and fair REDD+ architecture if they avoid reproducing old-fashioned, government-led policy processes that might result in unfair policies. Instead, REDD+ host countries should design novel institutional arrangements to recognise the diversity of actors involved in land-use activities and their uneven power in policy design, while being sensitive to a diversity of narratives and positions about how to operationalise REDD+ at the desk and on the ground.
- Published
- 2016
7. Environmental impacts of agriculture : a reality that must change
- Author
-
Piera Pérez, Laura, Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències, and Saura Mas, Sandra
- Subjects
Desforestació ,Agricultura ,Pol·lució ,Agriculture ,Environmental impacts ,Deforestation ,Soil degradation ,Pollution ,Impactes ambientals ,Degradació del sòl - Published
- 2014
8. El debat tecnoètic: Programació d'activitats per 1r i 2n d'ESO
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l'Educació, Almajano Pablos, María Pilar, Carrillo Junyent, Guillem, Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l'Educació, Almajano Pablos, María Pilar, and Carrillo Junyent, Guillem
- Abstract
La tecnologia no és neutral, i la seva aplicació planteja nombrosos problemes que tenen un impacte sobre el medi ambient o efectes sobre la salut. Per aquest motiu, en l'educació de la tecnologia no s'ha de perdre de vista els seus lligams socials. En la pràctica, però, el professorat disposa de pocs recursos i eines, i el sobrecarregat currículum fa que no es profunditzi suficientment en aquesta vessant, com s'ha confirmat durant l'observació al centre de pràctiques. Per això, s'han programat 5 d'activitats didàctiques per 1r i 2n d'ESO amb la finalitat de donar una eina al docent que li permeti abordar temes de debat tecnoètic i, sobretot, contribuir a la presa de consciència per part de l'alumnat. A l'hora de programar les activitats, s'ha tingut en compte el currículum de l'assignatura (Decret 143/2007), així com les tècniques de debat existents i alguns dels trets bàsics de l'aprenentatge cooperatiu (AP). Activitats programades: 1. Tecnologia i societat: introducció. La tecnologia de l’armament (1r d'ESO) 2. El consum de fusta i la desforestació (1r d'ESO) 3. L'ús racional i els riscos d'Internet (2n d'ESO) 4. Fonts d’energia: eficiència i sostenibilitat (2n d'ESO) 5. La societat de consum (2n d'ESO) En definitiva, amb aquest TFM es pretén: - Elaborar material per fomentar la reflexió, el debat i la presa de consciència de l'alumnat en torn la tecnologia i els problemes socials que comporta. - Donar eines al/la docent per portar el debat tecnoètic a l'aula (programació d'activitats 1r i 2n d'ESO). - Fer compatible la visió de tecnologia i societat amb el currículum de l'assignatura. - Donar una vessant més humana a l'assignatura de tecnologies. El debat és una eina educativa que permet tractar la dimensió social de la tecnologia i que, alhora, esdevé una metodologia molt útil per fomentar la participació de l'alumnat, la competència comunicativa i l'aprenentatge entre iguals.
- Published
- 2012
9. El debat tecnoètic: Programació d'activitats per 1r i 2n d'ESO
- Author
-
Carrillo Junyent, Guillem, Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l'Educació, and Almajano Pablos, María Pilar
- Subjects
Internet ,Treball en grup ,Technology -- Study and Teaching (Secondary) ,Desforestació ,Tecnologia ,Debats ,Activitats ,Ensenyament i aprenentatge::Metodologies docents::Aprenentatge cooperatiu [Àrees temàtiques de la UPC] ,Fonts d'energia ,Ensenyament i aprenentatge::Ensenyament secundari::ESO [Àrees temàtiques de la UPC] ,Tecnologia -- Educació secundària obligatòria - Abstract
La tecnologia no és neutral, i la seva aplicació planteja nombrosos problemes que tenen un impacte sobre el medi ambient o efectes sobre la salut. Per aquest motiu, en l'educació de la tecnologia no s'ha de perdre de vista els seus lligams socials. En la pràctica, però, el professorat disposa de pocs recursos i eines, i el sobrecarregat currículum fa que no es profunditzi suficientment en aquesta vessant, com s'ha confirmat durant l'observació al centre de pràctiques. Per això, s'han programat 5 d'activitats didàctiques per 1r i 2n d'ESO amb la finalitat de donar una eina al docent que li permeti abordar temes de debat tecnoètic i, sobretot, contribuir a la presa de consciència per part de l'alumnat. A l'hora de programar les activitats, s'ha tingut en compte el currículum de l'assignatura (Decret 143/2007), així com les tècniques de debat existents i alguns dels trets bàsics de l'aprenentatge cooperatiu (AP). Activitats programades: 1. Tecnologia i societat: introducció. La tecnologia de l’armament (1r d'ESO) 2. El consum de fusta i la desforestació (1r d'ESO) 3. L'ús racional i els riscos d'Internet (2n d'ESO) 4. Fonts d’energia: eficiència i sostenibilitat (2n d'ESO) 5. La societat de consum (2n d'ESO) En definitiva, amb aquest TFM es pretén: - Elaborar material per fomentar la reflexió, el debat i la presa de consciència de l'alumnat en torn la tecnologia i els problemes socials que comporta. - Donar eines al/la docent per portar el debat tecnoètic a l'aula (programació d'activitats 1r i 2n d'ESO). - Fer compatible la visió de tecnologia i societat amb el currículum de l'assignatura. - Donar una vessant més humana a l'assignatura de tecnologies. El debat és una eina educativa que permet tractar la dimensió social de la tecnologia i que, alhora, esdevé una metodologia molt útil per fomentar la participació de l'alumnat, la competència comunicativa i l'aprenentatge entre iguals.
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.