338 results on '"Crosas Armengol, Carles"'
Search Results
2. El Caire: perpetuum mobile
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, and Crosas Armengol, Carles
- Abstract
El Caire és una ciutat en moviment constant, pel dinamisme dels seus carrers i mercats, el pes d’una història mil·lenària i un creixement imparable que planteja grans reptes urbanístics., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2024
3. Reshaping Azbakeya in Central Cairo: a treasure of green threatened by harsh gray infrastructure
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Saura Vallverdú, Aleix, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, and Saura Vallverdú, Aleix
- Abstract
This article explores the urban transformation of Azbakeya in the heart of Central Cairo. Currently identified as a gray transportation hub at the confluence of viaducts and tunnels, it has been a key catalyst for the city’s changes, encapsulating the historical impact of both blue and green infrastructure in the unique context of a desert city. Azbakeya serves as a compelling case study, showcasing relevant shifts in the city’s history: evolving from a formidable lagoon integral to the city’s canals and ponds to its desiccation, emerging to a green center that would be modeled after the finest Parisian parks, just before its decay due to the city’s motorization. Set to reclaim its role as a metropolitan cornerstone, the research informs the present and future of this special piece in Cairo, emphasizing the significance of central nodes in the future of more sustainable, inclusive, and verdant metropolises., The research has received the support of the Department of Research and Universities of the Generalitat de Catalunya, REF. 2021 SGR 00590, and has also been possible through the financial support of the predoctoral grant of the second corresponding author FPU-UPC 2023 with the collaboration of Banco de Santander., Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament::6.6 - Per a 2020, protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.7 - Per a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.3 - Per a 2030, augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.4 - Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.6 - Per a 2030, reduir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.a - Donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals enfortint la planificació del desenvolupament nacional i regional, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.b - Per a 2020, augmentar substancialment el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i posen en marxa polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest, així com la resiliència davant dels desastres, i desenvolupar i posar en pràctica una gestió integral dels riscos de desastre a tots els nivells, d’acord amb el Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015.2030, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima::13.b - Promoure mecanismes per a augmentar la capacitat de planificació i gestió eficaces en relació amb el canvi climàtic als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament, centrats concretament en les dones, persones joves i comunitats locals i marginades, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres::15.9 - Per a 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local i als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima::13.2 - Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima::13.3 - Millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels efectes i l’alerta primerenca, Postprint (author's final draft)
- Published
- 2024
4. Del andén a la acera: continuidades e intermitencias alrededor de las estaciones ferroviarias de la Vall Baixa en la Barcelona metropolitana
- Author
-
Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Royo Zabala, Peio, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, and Royo Zabala, Peio
- Abstract
En el diàleg entre les estacions de ferrocarril i els seus entorns urbans, la definició precisa dels recorreguts entre l'andana i la vorera resulta una qüestió fonamental per a la promoció del transport públic i els recorreguts de vianants amables. Centrada al territori de la Vall Baixa del Llobregat, al sector ponent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta investigació observa el rosari d'estacions que es distribueixen sobre un corredor infraestructural que s'ofereix com a laboratori urbà privilegiat. L'anàlisi urbana de les onze estacions de ferrocarril i el seu entorn es basa en l'observació i la parametrització de quatre dimensions que defineixen el “bon encaix” entre els baixadors i la ciutat: l'arquitectura i el disseny de les estacions, la connexió de vianants i la urbanització de l'entorn, la densitat residencial circumdant i la mixtura funcional i la intensitat urbana. Utilitzant instruments de representació gràfica diversos, la investigació fa una diagnosi i prospectiva del conjunt, il·lustrant els casos d'estacions “ancorades” al seu entorn per diferència amb les que tenen una condició “flotant”. La investigació conclou establint algunes estratègies d'escala local i territorial, en relació amb la superació de l'efecte barrera de la infraestructura, la pacificació de l'entorn de les estacions, la densificació residencial selectiva i la promoció de mixtura d'usos. Es tracta en conjunt, d'accions extrapolables a un univers de casos més ampli, que de ben segur poden contribuir a una millor articulació de la metròpoli discontínua barcelonina a través de la consolidació de la constel·lació de microcentralitats ferroviàries., In the dialogue between railway stations and their urban surrounding areas, the precise definition of pathways between the platforms and the sidewalks becomes a key issue for promoting public transportation and pedestrian-friendly routes. Focused on the territory of La Vall Baixa del Llobregat, westwards of the Metropolitan Area of Barcelona, this research observes the string of stations distributed along an infrastructural corridor that serves as a privileged urban laboratory. The urban analysis of the eleven railway stations and their surroundings is based on the observation and parameterization of four dimensions that define the proper integration between the stations and the city: the architecture and design of the stations, the pedestrian connection and urbanization, the surrounding residential density, and the functional mix and urban intensity. Using various graphic representation tools, the research conducts a diagnosis and prospective study of the whole, illustrating the cases of stations "anchored" in their surroundings in contrast to those with a "floating" condition. The research concludes by establishing some strategies at the local and territorial scale in regards: overcoming the barrier effect of infrastructure, pacifying the surroundings of the stations, selectively densifying residential areas, and promoting mixed land use. All together, these actions represent approaches that can be applied to a broader range of cases, and certainly contribute to a better articulation of the discontinuous Barcelona metropolis through the consolidation of its constellation of railway urban micro-centralities., En el diálogo entre las estaciones de ferrocarril y sus entornos urbanos, la precisa definición de los recorridos entre el andén y la acera resulta una cuestión fundamental para la promoción del transporte público y los recorridos peatonales amables. Centrada en el territorio de la Vall Baixa del Llobregat, en el sector poniente del Área Metropolitana de Barcelona, esta investigación observa el rosario de estaciones que se distribuyen sobre un corredor infraestructural que se ofrece como un laboratorio urbano privilegiado. El análisis urbano de las once estaciones de ferrocarril y su entorno se basa en la observación y parametrización de cuatro dimensiones que definen el “buen encaje” entre los apeaderos y la ciudad: la arquitectura y diseño de las estaciones, la conexión peatonal y la urbanización del entorno, la densidad residencial circundante y la mixtura funcional e intensidad urbana. Utilizando instrumentos de representación gráfica diversos, la investigación hace una diagnosis y prospectiva del conjunto, ilustrando los casos de estaciones “ancladas” en su entorno por diferencia con las que tienen una condición “flotante”. La investigación concluye estableciendo algunas estrategias de escala local y territorial, en relación a la superación del efecto barrera de la infraestructura, la pacificación del entorno de las estaciones, la selectiva densificación residencial y la promoción de mixtura de usos. Se trata en conjunto, de acciones extrapolables a un universo de casos más amplio, que seguro pueden contribuir a una mejor articulación de la metrópolis discontinua barcelonesa a través de la consolidación de su constelación de micro-centralidades ferroviarias., Los autores quieren agradecer especialmente las muy valiosas contribuciones de los/las revisores/as anónimos que han enriquecido muy sustancialmente la versión original del artículo, tanto en forma como en fondo. Este trabajo se ha desarrollado en el marco del Laboratorio de Urbanismo, LUB, grupo de investigación financiado 2021 SGR 00590 AGAUR-Generalitat de Catalunya. Un reconocimiento muy especial al arquitecto Robert Rubió, quien desarrolló como estudiante de último curso buena parte del análisis gráfico de la investigación a través de una beca de colaboración con el Departamento de Urbanismo, Territorio y Paisaje de la UPC., Peer Reviewed
- Published
- 2024
5. De terra endins, al mar: anàlisi urbanística de la vulnerabilitat de les costes del Maresme
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Sabaté Bel, Joaquín, Moreno Sanz, Joan, Marin Vega, Celia, Crosas Armengol, Carles, Gómez Bautista, Helena, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Sabaté Bel, Joaquín, Moreno Sanz, Joan, Marin Vega, Celia, Crosas Armengol, Carles, and Gómez Bautista, Helena
- Abstract
Aquest treball analitza les costes del Maresme, una regió costanera situada al nord-est de Catalunya, amb l’objectiu de comprendre les seves afectacions davant del canvi climàtic i les seves derivades, observant-ho des del medi marí, però també mirant terra endins. L’entorn destaca per l’existència de moltes rieres i torrents que han configurat no només els ecosistemes sinó la vida social i la configuració de nuclis al llarg del temps, a les planes i a la costa. El punt de partida del treball, és l’anàlisi de dues rieres que transcorren per nuclis urbans i acaben desembocant al Mar Mediterrani. L’estudi dels valors i les vulnerabilitats del paisatge permet una perspectiva renovada del territori, on les fragilitats es converteixen en una oportunitat per donar pas a un nou paradigma. Aquest enfocament busca nous paisatges resilients que puguin adaptar-se i mitigar els impactes de la crisi climàtica i les seves conseqüències.
- Published
- 2024
6. Caminar la ciutat: anàlisi de la mobilitat peatonal a Reus
- Author
-
Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Peremiquel Lluch, Francisco, Busquets Sanromà, Juan, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Peremiquel Lluch, Francisco, and Busquets Sanromà, Juan
- Abstract
“Caminar la ciutat” se centra en l’anàlisi de la mobilitat peatonal a la ciutat de Reus. S’ofereix una breu contextualització del Camp de Tarragona, on s’ubica el municipi, per tal de comprendre millor el marc urbà i les seves característiques principals. S’analitzen els diferents tipus de mobilitat estructurada presents a la ciutat, centrant-se en la mobilitat peatonal. Aquesta elecció es fonamenta en la convicció que el futur de l’urbanisme exigeix millorar la qualitat de vida en les ciutats i revertir els urbanismes de “destrucció urbana” del segle XX centrats en l’automòbil. Es prenen en consideració les idees d’importants arquitectes com Jane Jacobs, Jan Gehl i Stephen Marshall. En el marc del cas d’estudi, es diferencia i s’estudia la mobilitat peatonal obligada i l’esporàdica, examinant els fluxos educatius i els d’oci que aquestes generen. A través d’aquesta recerca, s’intenta proporcionar una comprensió més profunda de la mobilitat peatonal a la ciutat, establint connexions entre els diferents fluxos i la configuració urbana. Les conclusions obtingudes pretenen servir de base per a futures propostes de millora del disseny urbà i de la planificació de la mobilitat a la ciutat., “Andar la ciudad” se centra en el análisis de la movilidad peatonal en la ciudad de Reus. Se ofrece una breve contextualización del Camp de Tarragona, donde se ubica el municipio, para comprender mejor el marco urbano y sus características principales. Se analizan los diferentes tipos de movilidad estructurada presentes en la ciudad, centrándose en la movilidad peatonal. Esta elección se fundamenta en la convicción que el futuro del urbanismo exige mejorar la calidad de vida en las ciudades y revertir los urbanismos de “destrucción urbana” del siglo XX centrados en el automóvil. Se toman en consideración las ideas de importantes arquitectos como Jane Jacobs, Jan Gehl y Stephen Marshall. En el marco del caso de estudio, se diferencia y se estudia la movilidad peatonal obligada y la esporádica, examinando los flujos educativos y los de ocio que estas generan. A través de esta investigación, se intenta proporcionar una comprensión más profunda de la movilidad peatonal en la ciudad, estableciendo conexiones entre los diferentes flujos y la configuración urbana. Las conclusiones obtenidas pretenden servir de base para futuras propuestas de mejora del diseño urbano y de la planificación de la movilidad en la ciudad., “Caminar la ciutat” focuses on the analysis of pedestrian mobility in the city of Reus. It offers a brief contextualization of the Camp de Tarragona, where the municipality is located, in order to better understand the urban framework and its main characteristics. The different types of structured mobility present in the city are analyzed, focusing on pedestrian mobility. This choice is based on the conviction that the future of urbanism requires improving the quality of life in cities and reversing 20th-century “urban destruction” urbanisms focused on cars. The ideas of important architects such as Jane Jacobs, Jan Gehl and Stephen Marshall are taken into consideration. Within the framework of the case study, compulsory and sporadic peat mobility is differentiated and studied, examining the educational and leisure flows that they generate. Through this research, we try to provide a deeper understanding of pedestrian mobility in the city, establishing connections between different flows and urban configuration. The conclusions obtained aim to serve as a basis for future proposals to improve urban design and mobility planning in the city.
- Published
- 2024
7. From land-use planning to mixed-use configuration: similarities and differences in two urban fragments of Barcelona Metropolis
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Villavieja Martínez, Enric, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Gómez Escoda, Eulalia Maria, and Villavieja Martínez, Enric
- Abstract
The city of zoning, inspired by the principles of the Charter of Athens, soon generated some rejection in the urban debate of the second half of the twentieth century. Since then, it has been an increasing awareness of the need for the mixed-use urban composition to remediate the inherited monofunctional areas, looking for more sustainable and more efficient metropolises. Thus, contemporary urban planning and design must provide empirical and objective approaches to the different variables that characterize the city and its fragments. This paper presents a 3-year funded research project linking mixticity and proximity with the aim to understand some of the clues on the mixed-use configuration in compact urban areas. Taking Barcelona as case study, the complex relationship between density, topology and accessibility is explored through an analysis that mixes GIS mapping and morphological drawings of small fragments of the city and its metropolitan area. A series of graphics on selected samples (around 25 hectares extension) depict novel views of the districts and emphasizes differences and similarities among the urban fabrics of the compact city, evaluating the concentration and intensity of different services and programs, looking for new tools for the assessment and promotion of the mixticity in cities., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)
- Published
- 2024
8. Flujos urbanos, estrategias e integración: análisis de tres proyectos de espacio público bajo la perspectiva del metabolismo urbano y social
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Peremiquel Lluch, Francisco, Pesoa Marcilla, Melisa, Coloma Picó, Eloi, Crosas Armengol, Carles, Castillo Bardají, Lucía, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Peremiquel Lluch, Francisco, Pesoa Marcilla, Melisa, Coloma Picó, Eloi, Crosas Armengol, Carles, and Castillo Bardají, Lucía
- Abstract
En los últimos años, la visión ecológica sobre la ciudad ha introducido nuevas perspectivas de análisis y diseño del entorno urbano. En este contexto, el metabolismo urbano resalta la importancia de los flujos de energía, materia y el agua. Concretamente, la relación entre el entorno construido y la gestión del agua supone un tema fundamental, sobre todo ante la situación de sequía actual. Este trabajo de final de grado busca examinar las interacciones entre los flujos de agua (metabolismo urbano) y los flujos relacionados con las personas (metabolismo social) mediante el análisis de casos de estudio del espacio público. Se evalúan las circunstancias actuales dentro de un marco teórico definido, prestando especial atención a los esfuerzos urbanísticos que abordan esta adaptación entre flujos. Posteriormente, se estudian tres casos a diferentes escalas, los cuales proporcionan una visión amplia de las estrategias y herramientas de diseño que facilitan el correcto funcionamiento de los flujos. El análisis profundiza en el proyecto de mayor envergadura, el Parque de Aranzadi en Pamplona. El trabajo concluye al presentar las pautas, derivadas del estudio previo, destinadas a facilitar el desarrollo de futuros proyectos que fomenten la gestión adecuada y el aprovechamiento sostenible del agua, minimizando el impacto en el uso público de estos espacios., In recent years, the ecological perspective on the city has introduced new perspectives on the analysis and design of urban environments. In this context, urban metabolism highlights the importance of energy, matter, and water flows. Specifically, the relationship between the built environment and water management is a crucial issue, especially given the current drought situation. This undergraduate thesis aims to examine the interactions between water flows (urban metabolism) and flows related to people (social metabolism) through the analysis of case studies of public spaces. The current circumstances are evaluated within a defined theoretical framework, with particular attention to urban efforts addressing this adaptation between flows. Subsequently, three case studies at different scales are examined, providing a comprehensive view of the strategies and design tools that facilitate the proper functioning of flows. The analysis delves into the largest-scale project, the Aranzadi Park in Pamplona. The thesis concludes by presenting guidelines derived from the previous study, aimed at facilitating the development of future projects that promote proper management and sustainable use of water, minimizing the impact on the public use of these spaces.
- Published
- 2024
9. Taxonomy and potential of the underground public parking facilities in Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Vinyes Ballbé, Rosina, Crosas Armengol, Carles, Solà Font, Joan, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Vinyes Ballbé, Rosina, Crosas Armengol, Carles, and Solà Font, Joan
- Abstract
Urban development and urban underground composition have been closely linked throughout history. In contemporary cities, underground networks and services have become critical in addressing humankind needs, not only with the underneath flows of water, energy and mobility systems, but also with some singular large underground containers that store thousands of cars in the inherited city of the 20th century city. The recent health and environmental crises have brought about a shift in priorities, with many European cities, prioritizing new modes of mobility in favour of environmental health. In this context, the presence of the car in the central city is progressively limited, and therefore, the car parks as a heritage of the automobile era are progressively misused. This research analyses first, the public underground parking facilities in Barcelona, describing the quantities and qualities of a hundred public buildings under the ground. These facilities are observed from different perspectives: their diverse size and depth, their substantial differences in regards their location, the constraints and potential linked to their diaphanous architecture with regular structures that allow a high degree of reuse, among others…… In the second part, the research provides insight into the criteria that should be considered in the gradual conversion of public underground parking facilities in Barcelona to accommodate new uses of general interest within these "buried urban gems". Between planning the whole and designing specific units, the research sets a dialogue between strategies and measures to make the most of these high-value urban assets., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2023
10. Eco-systemic urbanism in Greater Cairo: meaning, expression and potential of green infrastructure beside the Nile
- Author
-
Parcerisa Bundó, Josep, Golda-Pongratz, Kathrin, Rosselló i Nicolau, Maribel, Crosas Armengol, Carles, Saura Vallverdú, Aleix, Parcerisa Bundó, Josep, Golda-Pongratz, Kathrin, Rosselló i Nicolau, Maribel, Crosas Armengol, Carles, and Saura Vallverdú, Aleix
- Abstract
El següent treball és un estudi dels espais verds urbans de la ciutat del Caire a través de la lent de la infraestructura verda i els serveis ecosistèmics. Un enfocament multiescalar considera els aspectes territorials, locals i singulars dels espais verds urbans del Caire, desplegant una visió holística nodrida per la rica història i cultura de la capital egípcia. Abordat a través de la morfologia urbana, establim una metodologia per revelar el potencial latent i les característiques úniques de la relació entre els espais urbans i naturals de la ciutat. Mitjançant una recerca inductiva, desenvolupem un marc per quantificar i qualificar els espais verds significatius en relació amb el teixit urbà circumdant, suggerint una innovadora "inversió" de la lògica convencional relativa a l'estudi de les superfícies permeables en l'entorn construït. Examinem la composició dels fragments urbans i les seves característiques específiques per entendre com aconsegueixen l'èxit i explorar el seu potencial de millora. Proposem que el Caire, fundada al costat del Nil, va ser una ciutat verda, i pot tornar a ser-ho., El siguiente trabajo es un estudio de los espacios verdes urbanos de la ciudad de El Cairo a través de la lente de la infraestructura verde y los servicios ecosistémicos. Un enfoque multiescalar considera los aspectos territoriales, locales y singulares de los espacios verdes urbanos de El Cairo, desplegando una visión holística nutrida por la rica historia y cultura de la capital egipcia. Abordado a través de la morfología urbana, establecemos una metodología para revelar el potencial latente y las características únicas de la relación entre los espacios urbanos y naturales de la ciudad. Mediante una investigación inductiva, desarrollamos un marco para cuantificar y calificar los espacios verdes significativos en relación con el tejido urbano circundante, sugiriendo una innovadora "inversión" de la lógica convencional relativa al estudio de las superficies permeables en el entorno construido. Examinamos la composición de los fragmentos urbanos y sus características específicas para entender cómo logran el éxito y explorar su potencial de mejora. Proponemos que El Cairo, fundada junto al Nilo, fue una vez una ciudad verde, y puede volver a serlo., The following work is a study of the urban green spaces of the city of Cairo through the lens of green infrastructure and ecosystem services. A multi-scalar approach considers the territorial, the local, and the singular aspects of Cairo’s urban green spaces, deploying a holistic view nurtured by the rich history and culture of the Egyptian capital. Approached through urban morphology, we establish a methodology to reveal the latent potential and unique characteristics of the relationship between the city’s urban and natural spaces. Through inductive research, we develop a framework to quantify and qualify significant green spaces in relation to the surrounding urban fabric, suggesting an innovative ‘inversion’ of conventional logic regarding the study of permeable surfaces in the built environment. We examine the composition of urban fragments and their specific characteristics to understand how they achieve success and explore their potential for enhancement. We propose that Cairo, founded beside the Nile, was once a green city, and it can be so once again., Award-winning
- Published
- 2023
11. URBA·RE·MIX : de polígons industrials a barris mixtes = from industrial zones to mixed-use districts
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, Bayona Mas, Marta, Bellmunt Chiva, Jorge, Clua Uceda, Álvaro, Jornet Forner, Sebastia Andreu, Peremiquel Lluch, Francisco, Ruisánchez Capelastegui, Manuel, Crosas Armengol, Carles, Bayona Mas, Marta, Bellmunt Chiva, Jorge, Clua Uceda, Álvaro, Jornet Forner, Sebastia Andreu, Peremiquel Lluch, Francisco, and Ruisánchez Capelastegui, Manuel
- Abstract
"Urbanística 5-matí, ETSAB 2016-2019" -- Coberta, Text en català i anglès, Descripció del recurs: 23 novembre 2023, Inclou: Regeneració urbana d’àrees industrials : oportunitats i estratègies per a una metròpoli més sostenible = Urban regeneration in Industrial areas: opportunities and strategies for a more sustainable metropolis / Carles Crosas -- El sòl industrial com a oportunitat de transformació de la ciutat : els nous espais d’activitat econòmica = Industrial land as an opportunity to transform the city : new spaces for economic activity / Miquel Barceló -- Badalona en transformació = Badalona in transformation / David Martínez -- URBA-RE-MIX : la urbanística de la regeneració urbana i la mixticitat funcional = Urban regeneration and mixed-use urban design / Carles Crosas
- Published
- 2023
12. Vivienda de promoción pública en la posguerra en Lleida: repetición y especificidad del tipo, 8 casos
- Author
-
Steegmann Mangrane, David, Crosas Armengol, Carles, Cornadó Bardón, Còssima, Callís Freixas, Eduard, Ravetllat Mira, Pere Joan, Salazar Aloy, Aleix, Steegmann Mangrane, David, Crosas Armengol, Carles, Cornadó Bardón, Còssima, Callís Freixas, Eduard, Ravetllat Mira, Pere Joan, and Salazar Aloy, Aleix
- Abstract
Existeixen certes zones de les ciutats per les quals no es sol transitar, ostenten cert camp magnètic que ens repel·leix en lloc d'atreure'ns, les podríem qualificar fins i tot de forats negres si prenguéssim com a referència les teories derivistes establertes pels situacionistes al segle XX. Es tracta normalment de barris, gairebé sempre desafavorits i humils, pels quals generalment no es transita, ja sigui pel seu difícil accés o perquè s'ha aixecat un mur invisible en forma de estigma entre aquests i la resta de la ciutat. Es pressuposa, en tot moment, que allò que es pugui trobar al seu interior no té cap mena de valor. No obstant això, ocupen grans extensions d'espai dins de les nostres urbs, i el cert és que no se n'han estudiat les possibles qualitats, ni se'ls ha intentat treure cap mena de potencial. Tot habitant de la ciutat les coneix, però pocs podrien descriure com veritablement són. Els blocs de promoció pública aixecats durant la postguerra potser tenen poc a ensenyar-nos ja avui dia, ja s'han estudiat molt. La tesina doctoral de Cèsar Díaz, per exemple, és un treball de referència dins el camp de recerca. Queden llavors pocs punts on hi hagi la possibilitat de posar èmfasi. D'una manera gairebé banal, podríem concloure que la resta de casos, escampats pel territori, són variacions del tipus ja establert a les grans ciutats metropolitanes. No obstant, no és del tot així. Si bé la repetició tipològica, amb les seves peculiaritats corresponents, es troba present en aquest tipus d'obres, hi ha una altra part que les fa específiques del nou lloc que estan creant, concretament la seva voluntat d' “ordenar” allò que pressuposaven anomenar com a espai públic. Aquest treball manifesta la repetició i l'especificitat que tenen els polígons situats a Lleida construïts a l'època de postguerra. Una mostra representativa d'una arquitectura menor quant a interès, però no quant a les circumstàncies que l'envolten, ni pel que fa a les seves raons de ser., Existen ciertas zonas de las ciudades por las que no se suele transitar, ostentan cierto campo magnético que nos repele en lugar de atraernos, las podríamos calificar incluso de agujeros negros si tomásemos como referencia las teorías derivistas establecidas por los situacionistas en el siglo XX. Son normalmente de barrios, casi siempre desfavorecidos y humildes por los que generalmente no se transita caminando, ya sea por su difícil acceso o porque se ha levantado un muro invisible a modo de estigma entre estos y el resto de la ciudad. Se presupone en todo momento que aquello que se pueda encontrar en su interior carece de cualquier tipo de valor. Sin embargo, ocupan grandes extensiones de espacio dentro de nuestras urbes y lo cierto, es que no se han estudiado sus posibles cualidades, ni se les ha intentado sacar ningún tipo de potencial. Todo habitante de la ciudad los conoce, pero nadie podría describir como verdaderamente son. Los bloques de promoción pública levantados durante la posguerra quizás tengan poco que enseñarnos ya hoy en día, se han estudiado mucho. La tesina doctoral de Cèsar Díaz, por ejemplo, es un trabajo de referencia en el campo de investigación. De una forma casi banal, podríamos concluir que el resto de casos esparcidos por el territorio son variaciones del tipo ya establecido en las grandes ciudades metropolitanas. Sin embargo, no es del todo así. Si bien la repetición tipológica, con sus correspondientes peculiaridades, se encuentra presente en este tipo de obras, existe otra parte que las hace específicas del nuevo lugar que están creando, concretamente su voluntad de “ordenar” aquello que presuponían denominar como espacio público. El presente trabajo manifiesta la repetición y la especificidad que ostentan los polígonos situados en Lleida construidos en la época de posguerra. Una muestra representativa de una arquitectura menor en cuanto a interés, pero no en cuanto a las circunstancias que la rodean, ni en cuanto a sus razones de ser., There are certain parts of the city which are not usually walked. They seem to have like a negative magnetic field which repels us. Somehow, they could be described as black holes in the derive theory established by the situationists in the 20th century. These places are normally underprivileged and humble neighborhoods that are not easy to be walked through, either because of their difficult access or because it has been erected an invisible wall in form of stigma between them and the rest of the city. It is assumed at all times that what can be found inside lacks of any kind of interest or value. However, they occupy large areas of land inside our contemporary cities and really few people have studied their possibilities or have tried to see if they can have any kind of potential. Everybody in the surroundings knows the name of these places, but no one could describe how they really are. The housing built as public promotion during the postwar period may have little to teach us up to today. They have already been studied a lot, and the doctoral thesis from Cèsar Díaz could be used as a reference work in the field of research. Then, there are really few points remaining where there is the possibility to emphasize. In an almost banal way, we could say that the different cases scattered through the country are variations from the ones already developed in the large metropolitan cities. However, that is not exactly like this. Despite there is always a repetition of the architectonical type, there is also another part that makes them specific to the new place they are creating. That is their capacity to “order” what is supposed to be called as public space. The present work manifests the repetition and the specificity of the housing polygons located in Lleida and built during the postwar period. A representative sample of an architecture not really high in interest, but not in terms of the circumstances that surround it or its reasons of being., Award-winning
- Published
- 2023
13. Punto límite : proyecto de espacio público y regeneración de la costa en Malgrat de Mar
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, Maristany Jackson, Lorena, Arribas Sánchez, Cristina, Aguiló Aran, Claudi, Burgos González, Juan, Burgos González, Antonio, Crosas Armengol, Carles, Maristany Jackson, Lorena, Arribas Sánchez, Cristina, Aguiló Aran, Claudi, Burgos González, Juan, and Burgos González, Antonio
- Abstract
PUNTO LÍMITE es un proyecto que explora cómo poner en valor y conservar el paisaje y el frente costero de Malgrat de Mar a través de la intervención en el espacio público, investigando sobre soluciones que permitan la coexistencia de ambos. La propuesta se desarrolla en dos ámbitos de escala diferenciada. En primer lugar, se presenta una intervención territorial que, mediante la implementación de estrategias como la regeneración de sistemas dunares costeros y la reestructuración de la movilidad rodada, pretende recuperar y potenciar la biodiversidad de las playas a la vez que se aumenta la resiliencia de la costa frente a las amenazas del cambio climático. En segundo lugar, se lleva a cabo una reconfiguración urbana en torno a la plaza de Xesco Boix que tiene por objetivo articular la relación de la ciudad con la costa, lidiando con la barrera de una infraestructura ferroviaria que las separa. En paralelo, se reivindica la puesta en valor de la plaza como lugar identitario de Malgrat y como punto de contacto con todo un sistema de playas de alto valor ambiental por su cercanía al Delta del río Tordera.
- Published
- 2023
14. CICA : nou Centre d’Investigació i Capacitació Agroalimentària a partir de la rehabilitació del Molí de la Pedrera i el seu entorn
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, Aguiló Aran, Claudi, Arribas Sánchez, Cristina, Maristany Jackson, Lorena, Gutiérrez Torra, Oriol, González Valenzuela, Axel, Crosas Armengol, Carles, Aguiló Aran, Claudi, Arribas Sánchez, Cristina, Maristany Jackson, Lorena, Gutiérrez Torra, Oriol, and González Valenzuela, Axel
- Abstract
La imprescindibilitat de la sobirania alimentària es veu amenaçada per la manca de relleu generacional en el sector agroalimentari, amb els riscos inherents que implica dependre de tercers i d'importacions exteriors en factors estratègics. Així doncs, el present projecte té com a objectiu reivindicar el decadent patrimoni arquitectònic del Delta de la Tordera mitjançant la rehabilitació del Molí de la Pedrera, per establir-hi el Centre d'Investigació i Capacitació Agrària (CICA). Aquest centre funcionarà com a institució dedicada a la recerca, formació i divulgació, especialitzant-se en l'estudi i desenvolupament de tècniques i sistemes d'optimització per a la producció hortícola, i posteriorment s'ensenyaran i distribuiran entre tots els productors locals amb l'objectiu de millorar la seva competitivitat en el sector agroalimentari. A més a més, es durà a terme un innovador sistema integral de formació i assessorament tècnic, tant per a productors consolidats en el mercat com per a la nova generació d'agricultors, prioritzant un enfocament pràctic que apliqui el coneixement adquirit de manera efectiva. Així mateix, es crearà una marca associada als productes produïts al Molí de la Pedrera, contribuint a prestigiar, reivindicar i visibilitzar el gremi i el territori en què es desenvolupa. Aquest espai també tindrà com a finalitat servir d'aixopluc, punt de trobada i organització col·lectiva per als diferents agricultors del Delta de la Tordera, una mancomunitat on puguin reunir-se i compartir el seu coneixement amb la part formativa. Per últim, es durà a terme l'adequació de l'entorn del Molí de la Pedrera, resolent les discontinuïtats peatonals existents i millorant les connexions cap als nuclis municipals de Malgrat de Mar i Palafolls, mitigant en certa mesura l'amenaça d'inundacions que assetja aquest territori., La imprescindibilidad de la soberanía alimentaria se ve amenazada por la carencia de relieve generacional en el sector agroalimentario, con los riesgos inherentes que implica depender de terceros y de importaciones exteriores en factores estratégicos. Así pues, el presente proyecto tiene como objetivo reivindicar el decadente patrimonio arquitectónico del Delta de la Tordera mediante la rehabilitación del Molí de la Pedrera, para establecer el Centro de Investigación y Capacitación Agraria (CICA). Este centro funcionará como institución dedicada a la investigación, formación y divulgación, especializándose en el estudio y desarrollo de técnicas y sistemas de optimización para la producción hortícola, y posteriormente se enseñarán y distribuirán entre todos los productores locales con el objetivo de mejorar su competitividad en el sector agroalimentario. Además, se llevará a cabo un innovador sistema integral de formación y asesoramiento técnico, tanto para productores consolidados en el mercado como para la nueva generación de agricultores, priorizando un enfoque práctico que aplique el conocimiento adquirido de forma efectiva. Asimismo, se creará una marca asociada a los productos producidos en el Molí de la Pedrera, contribuyendo a prestigiar, reivindicar y visibilizar el gremio y el territorio en el que se desarrolla. Este espacio también tendrá como finalidad servir de cobijo, punto de encuentro y organización colectiva para los diferentes agricultores del Delta de la Tordera, una mancomunidad donde puedan reunirse y compartir su conocimiento con la parte formativa. Por último, se llevará a cabo la adecuación del entorno del Molí de la Pedrera, resolviendo las discontinuidades peatonales existentes y mejorando las conexiones hacia los núcleos municipales de Malgrat de Mar y Palafolls, mitigando en cierta medida la amenaza de inundaciones que asedia este territorio., The indispensability of food sovereignty is threatened by the lack of generational relief in the agri-food sector, with the inherent risks involved in depending on third parties and foreign imports for strategic factors. Therefore, the present project aims to reclaim the decadent architectural heritage of the Delta de la Tordera through the rehabilitation of the Molí de la Pedrera, in order to establish the Agricultural Research and Training Center (CICA). This center will function as an institution dedicated to research, training and dissemination, specializing in the study and development of optimization techniques and systems for horticultural production, and will subsequently be taught and distributed among all local producers with the aim of improving its competitiveness in the agri-food sector. In addition, an innovative comprehensive system of training and technical advice will be carried out, both for producers established in the market and for the new generation of farmers, prioritizing a practical approach that applies the knowledge acquired effectively. Likewise, a brand associated with the products produced at the Molí de la Pedrera will be created, contributing to the prestige, claim and visibility of the guild and the territory in which it is developed. This space will also serve as a shelter, meeting point and collective organization for the different farmers of the Delta de la Tordera, a community where they can meet and share their knowledge with the training part. Finally, the adaptation of the surroundings of the Molí de la Pedrera will be carried out, solving the existing pedestrian discontinuities and improving the connections to the municipal centers of Malgrat de Mar and Palafolls, mitigating to some extent the threat of floods that besieges this territory.
- Published
- 2023
15. Forms and patterns of mixticity in compact cities: mixed-use synergies in the Sagrada Familia neighbourhood of Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Crosas Armengol, Carles, Berra Sandin, Mikel, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Crosas Armengol, Carles, and Berra Sandin, Mikel
- Abstract
This article explores empirical and objective approaches to combinations of non-residential activities in contemporary urban settings. The research measures the mix of uses in compact cities through the analysis of an urban fragment of Barcelona with high population density that is strolled around daily by thousands of tourists and intensified by a unique combination of daily services, commercial uses and productive activities. The resulting cartography offers a parametric interpretation at the scale of plots, blocks and streets, and establishes some tools to better understand the spatial relations of urban functional mix and proximity., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2023
16. Reestructuració urbana a Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Vives Rey, Adrià, Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Vives Rey, Adrià
- Abstract
Anàlisi i proposta d'un projecte d'estructura urbana a Ciutat Meridiana, Análisis y propuesta de un proyecto de estructura urbana en Ciutat Meridiana, Analisys and proposal of an urban project in Ciutat Meridiana
- Published
- 2023
17. Una membrana en el nodo multiescalar: Ciudad Meridiana: reconexión desde la centralidad
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Jiménez Martínez, Sandra, Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Jiménez Martínez, Sandra
- Abstract
El projecte s'ha centrat al barri de Ciutat Meridiana, un polígon d'habitatge massiu construït als anys 60 del segle passat. Va néixer i continua aïllat de Barcelona i del seu entorn, amb enormes problemes d'adaptació al lloc, d'estructura, de serveis. També presenta problemes de definició de l'espai públic, - amb molt d'espai residual i molt poc d'espai públic conformat - de monotonia i de manca de varietat tipològica. I, naturalment, problemes socials., El proyecto se ha centrado en el barrio de Ciudad Meridiana, un polígono de vivienda masiva construido en los años 60 del pasado siglo. Nació, y continua, aislado de Barcelona y de su entorno, con enormes problemas de adaptación al sitio, de estructura, de servicios. También presenta problemas de definición del espacio público, - con mucho espacio residual y muy poco espacio público conformado - de monotonía y de falta de variedad tipológica. Y, naturalmente, problemas sociales., The project has focused on the neighborhood of Ciudad Meridiana, a massive housing estate built in the 60s of the last century. It was born, and continues to be, isolated from Barcelona and its surroundings, with enormous problems of adaptation to the site, structure and services. It also presents problems of definition of the public space, - with a lot of residual space and very little conformed public space - of monotony and lack of typological variety. And, naturally, social problems.
- Published
- 2023
18. Memorias pavimentadas: explorando la historia de las aceras de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Clua Uceda, Álvaro, Antuña Díaz, Lucía, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Clua Uceda, Álvaro, and Antuña Díaz, Lucía
- Abstract
L'acte de caminar, una de les accions més ancestrals i més invariables de l'ésser humà, ha experimentat, en canvi, una transformació notable en el seu significat, rellevància social i impacte a les ciutats. En èpoques passades, caminar era l'única opció de transport disponible, però actualment també s'ha convertit en una elecció conscient. Al llarg de la història, la presència del vianant a la ciutat ha patit canvis significatius. En temps antics, caminar era la forma dominant de desplaçar-se, però l'auge del transport motoritzat ha limitat la seva presència a les urbs. No obstant això, actualment hi ha un renovat interès per recuperar i promoure la participació activa del vianant, fomentant el caminar com una opció que és sostenible i beneficia la salut. Aquells que trien caminar tenen més control sobre el seu temps i gaudeixen de la llibertat d'aturar-se i apreciar-ne l'entorn. A més, es busca assolir una pacificació de les ciutats, reduint la presència de vehicles i creant espais més acollidors per al vianant., El acto de caminar, una de las acciones más ancestrales y más invariables del ser humano, ha experimentado en cambio una transformación notable en su significado, relevancia social e impacto en las ciudades. En épocas pasadas, caminar era la única opción de transporte disponible, pero en la actualidad también se ha convertido en una elección consciente. A lo largo de la historia, la presencia del peatón en la ciudad ha sufrido cambios significativos. En tiempos antiguos, caminar era la forma dominante de desplazarse, pero el auge del transporte motorizado ha limitado su presencia en las urbes. Sin embargo, en la actualidad, existe un renovado interés por recuperar y promover la participación activa del peatón, fomentando el caminar como una opción que es sostenible y beneficia la salud. Aquellos que eligen caminar tienen un mayor control sobre su tiempo y disfrutan de la libertad de detenerse y apreciar su entorno. Además, se busca lograr una pacificación de las ciudades, reduciendo la presencia de vehículos y creando espacios más acogedores para el peatón., The act of walking, one of the most ancient and most invariable actions of the human being, has instead experienced a notable transformation in its meaning, social relevance and impact on cities. In times past, walking was the only transportation option available, but nowadays it has also become a conscious choice. Throughout history, the presence of pedestrians in the city has undergone significant changes. In ancient times, walking was the dominant way to get around, but the rise of motorized transportation has limited its presence in cities. However, currently, there is renewed interest in recovering and promoting the active participation of pedestrians, promoting walking as an option that is sustainable and benefits health. Those who choose to walk have greater control over their time and enjoy the freedom to stop and appreciate their surroundings. In addition, the aim is to achieve pacification of cities, reducing the presence of vehicles and creating more welcoming spaces for pedestrians.
- Published
- 2023
19. Puerta, puerta, margen, margen
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, García Gómez, Alba, Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and García Gómez, Alba
- Abstract
L'objectiu del Projecte de Fi de Carrera del Màster Habilitant dins de l'especialitat d'urbanisme s'enfoca en la regeneració urbana del polígon de l'habitatge de la Ciutat Meridiana, un dels barris més vulnerables de la ciutat de Barcelona. El barri s'amaga de la ciutat rere Collserola. La topografia d'aquesta serra té un paper clau en el seu disseny. Els projectes obtinguts els anys 2021-22, 2022-23 generaran una àmplia visió analítica i propositiva mitjançant estratègies què formen una constel·lació de projectes, els quals junts - mai individualment - podran aconseguir la transformació del barri. "Porta, porta, marge, marge" se situa a la vora entre la serra de Collserola i el barri més alt de Ciutat Meridiana; concretament a la cota més alta, on comença el camí que connectarà amb el Cementiri de Collserola i el "sistema de camins". L'objectiu del projecte és assolir que la Porta a Collserola de Ciutat Meridiana funcioni en consonància amb el barri; i el marge, ara abrupte, es difumini amb una transició renaturalitzada i equipada., El objetivo del Proyecto Fin de Carrera del Máster Habilitante en la rama de urbanismo (T) se centra la regeneración urbana del polígono de vivienda Ciudad Meridiana, uno de los barrios más vulnerables de la ciudad de Barcelona. Se encuentra escondido de la ciudad por la sierra de Collserola, cuya topografía forma un papel clave en su diseño. Los proyectos obtenidos al finalizar el curso 2021-22 y 2022-23 generarán una amplia visión analítica y propositiva, trazando estrategias que conformen una constelación de proyectos, los cuales, juntos-nunca individualmente- podrán conseguir la transformación del barrio. Puerta, puerta, margen, margen se sitúa en el margen entre la sierra de Collserola y el barrio de Ciudad Meridiana; en la cota más alta, donde parte el sendero que conectará con el sistema de caminos y el Cementerio de Collserola. El objetivo del proyecto es conseguir que la Puerta a Collserola de Ciudad Meridiana funcione en consonancia con el barrio y el margen, ahora abrupto, se difumine con una transición renaturalizada y equipada., The aspiration of this Enabling Master’s Degree Final Project in Urban Planning (T) is centered on the urban regeneration of the Ciudad Meridiana housing polygon, one of the most vulnerable neighborhoods in Barcelona. It is hidden from the city by the Collserola mountain range, whose topography plays a key role in its design. The projects acquired at the end of the 2021-22 and 2022-23 courses will generate a broad analytical and proactive vision, outlining strategies that conform a constellation of projects, which together – and never individually - will be able to achieve the transformation of the neighborhood. Door, door Margin, margin is located on the margin between the Collserola mountain range and the neighborhood of Ciudad Meridiana; at the highest point, where the path that will connect with the system of roads and the Collserola Cemetery starts. The aim of the project is to ensure that the Ciudad Meridiana gateway to Collserola works in harmony with the neighborhood and the now abrupt margin is blurred with a renaturalized and equipped transition.
- Published
- 2023
20. Aigües civilitzades: una mirada a la cultura del banys d’Orient i Occident
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, Mayor Marco, Joan, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, and Mayor Marco, Joan
- Abstract
Aquest treball busca profunditzar en el paper de l’aigua dins l’arquitectura mitjançant l’anàlisi i comparació entre dues cultures, la romana i la japonesa. En l’antiguitat l’aigua era símbol essencial per fer de l’arquitectura un espai sagrat, al mateix temps amb aquesta és connotava una purificació del cos i ànima. Més endavant es descobreix l’importància dels banys en la salut humana, així doncs apareixen els primers espais destinats a la neteja personal. És aquí on aquest treball posarà èmfasi, l’anàlisi d’aquests espais destinats al bany i on arquitectura i aigua es relacionen de forma directa i passiva. En moltes ocasions se senten afirmacions com “L’aigua és el pitjor enemic de l’arquitectura” i és evident el motiu pel qual es diu, l’arquitectura neix també d’un propòsit de refugiar de les inclemències i perills de l’exterior, entre ells l’aigua, però com son aquests espais destinats a fer de l’aigua, un element civilitzat? Com l’arquitectura domestica l’aigua transformant l’espai en, no només un simple paratges destinat a la neteja, sinó un lloc detonant dels 5 sentits?., Este trabajo busca profundizar en el papel del agua en la arquitectura mediante el análisis y comparación entre dos culturas, la romana y la japonesa. En la antigüedad el agua era símbolo esencial para hacer de la arquitectura un espacio sagrado, al mismo tiempo con ésta se connotaba una purificación del cuerpo y alma. Más adelante se descubre la importancia de los baños en la salud humana, por lo que aparecen los primeros espacios destinados a la limpieza personal. Es aquí donde este trabajo hará hincapié, el análisis de estos espacios destinados al baño y donde arquitectura y agua se relacionan de forma directa y pasiva. En muchas ocasiones se sienten afirmaciones como "El agua es el peor enemigo de la arquitectura" y es evidente el motivo por el que se dice, la arquitectura nace también de un propósito de refugiar de las inclemencias y peligros del exterior , entre ellos el agua, pero ¿cómo son estos espacios destinados a hacer del agua, un elemento civilizado? ¿Cómo la arquitectura domestica el agua transformando el espacio en, no sólo un simple parajes destinado a la limpieza, sino un lugar detonante de los 5 sentidos?, This document seeks to deepen the role of water in architecture by analysing and comparing Roman and Japanese cultures. In ancient times, water was an essential symbol for making architecture a sacred space, at the same time connoting a purification of the body and soul. The importance of baths in human health is later discovered, so the first spaces for personal cleaning appear. This is where this work will place emphasis, the analysis of these bathing spaces and where architecture and water are directly and passively related. On many occasions, statements such as ‘water is the worst enemy of architecture’ are heard, and it is clear why it is said that architecture is also born out of a desire to take refuge from the inclementness and dangers of the outside world, including water, but how are these spaces intended to make water, a civilised element? How architecture domesticates water, transforming the space into not just a simple place for cleaning, but a place that triggers the 5 senses?, Award-winning
- Published
- 2023
21. Del pla a la realitat: espais lliures, parcs i jardins de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Florit Femenias, Joan, Vidal Badia, Marc, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Florit Femenias, Joan, and Vidal Badia, Marc
- Abstract
Aquesta investigació indaga en la relació entre els espais lliures verds de Barcelona i els successius episodis de planificació de la mateixa al llarg de la història. Es busca aclarir com els diferents plans pensats per la ciutat han configurat la presència, distribució i importància dels espais lliures, parcs i jardins de Barcelona. Alhora, es preté mostrar quins son els espais lliures projectats van quedar només sobre el paper. Partint de la ciutat existent a meitat del segle XIX, prèvia a l’aplicació del projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà, el treball vol explorar què n’ha que- dat, pel que fa als espais lliures, de cada una de les prefiguracions que van aportar els professionals de l’urbanisme per Barcelona: el Pla d’Eixample Cerdà, el Pla d’Enllaços, el Pla Macià, el Pla Comarcal, el PGM, etc. També s’estudien idees i projectes influents - sense rang de pla – que resul- ten rellevants en la provisió d’espais lliures: el primer parc de la ciutat, el cas de la Ciutadella, el projecte del Park Güell o la muntanya de Montjuïc. El treball busca mostrar com la ciutat ha anat adaptant-se a les necessi- tats i anhels de la societat, influïda per l’exercici de la planificació urba- na, i com, tanmateix, les dinàmiques urbanes han estat més fortes que la mateixa planificació construint allà on els plans preveien reserves d’espai lliure., This research investigates the relationship between Barcelona’s green open spaces and the successive episodes of city planning throughout history. It seeks to clarify how the different plans for the city have configured the pre- sence, distribution and importance of Barcelona’s open spaces, parks and gardens. At the same time, it will be seen which projected open spaces will remain only on paper. Starting from the city that existed in the middle of the 19th century, prior to the implementation of Ildefons Cerdà’s Eixample project, the work explores what has remained, in terms of open spaces, of each of the prefigurations that urban planning professionals contributed to Barcelona: the Pla d’Eixam- ple Cerdà, the Pla d’Enllaços, the Pla Macià, the Pla Comarcal, the PGM, etc. It also studies influential ideas and projects - without a plan range - that are relevant in the provision of free spaces: the first park of the city, the case of the Ciutadella, the Park Güell project or the Montjuïc mountain. The work seeks to show how the city has been adapting to the needs and desires of society, influenced by the exercise of urban planning, and how, therefore, urban dynamics have often been stronger than the planning itself, building where the plans foresaw reserves of free space., Award-winning
- Published
- 2023
22. A l'ombra de la infraestructura: transformació d'un espai degradat per un parc equipat a Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Muntaner Reig, Paula, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Muntaner Reig, Paula
- Abstract
El projecte planteja una visió pel desenvolupament urbà del barri. La idea central és la creació d'un entorn renaturalitzat i interconnectat que integri diversos usos i activitats, des d'oficines i tallers fins a activitat comercial, passant per l'agricultura urbana i l'oci. El concepte de sostenibilitat és la peça clau d'aquesta proposta, ja que busca promoure la biodiversitat, la conservació de l'aigua i la creació d'espais verds saludables. Aquest enfocament no només millora la qualitat de vida dels habitants del barri, sinó que també contribueix a reduir l'impacte ambiental i a fer front als reptes del canvi climàtic. La mobilitat sostenible és un altre aspecte fonamental. La promoció del transport públic i col·lectiu, així com dels desplaçaments a peu i en bicicleta, ajuda a reduir la dependència dels vehicles privats mentre s'ofereix un lloc on poder deixar-lo i commutar. Donant resposta a problemes actuals mentre es mira al futur. En resum, aquest projecte representa una visió per un futur urbà més sostenible i habitable. A través d'aquestes iniciatives, es crea un espai on la vida quotidiana es combina amb la conservació de la natura i la promoció de la salut, tot contribuint a una comunitat més resilient., El proyecto plantea una visión para el desarrollo urbano del barrio. La idea central es la creación de un entorno renaturalizado e interconectado que integre diversos usos y actividades, desde oficinas y talleres hasta actividades comerciales, pasando por la agricultura urbana y el ocio. El concepto de sostenibilidad es la pieza clave de esta propuesta, ya que busca promover la biodiversidad, la conservación del agua y la creación de espacios verdes saludables. Este enfoque no solo mejora la calidad de vida de los habitantes del barrio, sino que también contribuye a reducir el impacto ambiental y abordar los desafíos del cambio climático. La movilidad sostenible es otro aspecto fundamental. La promoción del transporte público y colectivo, así como de los desplazamientos a pie y en bicicleta, ayudan a reducir la dependencia de los vehículos privados mientras se proporciona un lugar donde estacionarlos y poder conmutar. Así se da respuesta a una problemática actual mientras se mira hacia el futuro. En resumen, este proyecto representa una visión para un futuro urbano más sostenible y habitable. A través de estas iniciativas, se crea un espacio donde la vida cotidiana se combina con la conservación de la naturaleza y la promoción de la salud, contribuyendo a una comunidad más resiliente., The project presents a vision for the urban development of the neighborhood. The central idea is the creation of a renaturalized and interconnected environment that integrates various uses and activities, from offices and workshops to commercial activities, including urban agriculture and leisure. The concept of sustainability is the key element of this proposal, as it aims to promote biodiversity, water conservation, and the creation of healthy green spaces. This approach not only improves the quality of life for the neighborhood's residents but also helps reduce environmental impact and address the challenges of climate change. Sustainable mobility is another fundamental aspect. The promotion of public and collective transportation, as well as walking and cycling, helps reduce dependence on private vehicles while providing a place for parking and commuting. This addresses current issues while looking toward the future. In summary, this project represents a vision for a more sustainable and livable urban future. Through these initiatives, a space is created where everyday life combines with nature conservation and health promotion, contributing to a more resilient community.
- Published
- 2023
23. Clúster (0,0) : relocalización y reorganización del motor agrario de la baja Tordera
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, Aguiló Aran, Claudi, Arribas Sánchez, Cristina, Maristany Jackson, Lorena, Sordo Ruiz, Manuel, Collado Saura, Miquel, Crosas Armengol, Carles, Aguiló Aran, Claudi, Arribas Sánchez, Cristina, Maristany Jackson, Lorena, Sordo Ruiz, Manuel, and Collado Saura, Miquel
- Abstract
El projecte se centra en la producció d'aliments i busca promoure un model de producció local i sostenible a la regió de la Baixa Tordera, formada per cinc municipis. El ràpid desenvolupament urbanístic ha amenaçat l'agricultura i ha generat problemes de sostenibilitat i gestió de territoris abandonats. Com a resposta, es va crear el consorci agrari "Espai Agrari de la Baixa Tordera" (EABT) per coordinar propostes de millora i gestionar el sector agrícola. S'ha proposat influir en la sostenibilitat a llarg termini del projecte abans d'abordar el desenvolupament de l'oficina tècnica. Els factors considerats inclouen la conservació del teixit parcel·lari, la promoció d'un model agroecològic, l'actualització de les infraestructures agràries, l'atracció de joves agricultors, la millora del sistema de control i gestió, i la distribució equitativa dels costos. La proposta proposa la col·laboració entre propietaris en la utilització d'infraestructures i serveis, reduint la càrrega econòmica i oferint un suport atractiu per als joves agricultors en comptes d'haver-ho d'emprendre en solitari. Els resultats esperats són la millora de la competitivitat del producte local, l'increment de la producció, la reversió de l'abandonament agrari, un major control i coneixement de l'agricultura a la Baixa Tordera, i l'atracció de talent i inversió. La implementació de la proposta requereix el desenvolupament d'infraestructures i el bon funcionament del consorci. L'oficina tècnica s'ubicarà en una edificació agrícola abandonada, adaptada a l'estructura existent. La proposta es divideix en un nucli col·lectiu amb l'oficina del consorci agrari i un centre de desenvolupament empresarial per a noves propostes relacionades amb el sector agrícola, amb l'objectiu de respondre a les necessitats actuals i habilitar el creixement futur., El proyecto se enfoca en la producción de alimentos y busca promover un modelo de producción local y sostenible en la región de Baja Tordera, compuesta por cinco municipios. El rápido desarrollo urbanístico ha amenazado la agricultura y generado problemas de sostenibilidad y gestión de territorios abandonados. En respuesta, se creó el consorcio agrario "Espai Agrari de la Baixa Tordera" (EABT) para coordinar propuestas de mejora y gestionar el sector agrícola. Se ha propuesto influir en la sostenibilidad a largo plazo del proyecto antes de abordar el desarrollo de la oficina técnica. Los factores considerados incluyen la conservación del tejido parcelario, la promoción de un modelo agroecológico, la actualización de las infraestructuras agrarias, la captación de jóvenes agricultores, la mejora del sistema de control y gestión, y la distribución equitativa de los costos. La propuesta propone la colaboración entre propietarios en la utilización de infraestructuras y servicios, reduciendo la carga económica y ofreciendo un soporte atractivo para los jóvenes agricultores. Se esperan resultados como la mejora de la competitividad del producto local, el aumento de la producción, la reversión del abandono agrario, un mayor control y conocimiento agrícola, y la atracción de talento e inversión. La implementación de la propuesta requiere el desarrollo de infraestructuras y el buen funcionamiento del consorcio. La oficina técnica se ubicará en una edificación agrícola abandonada, adaptada a la estructura existente. La propuesta se divide en un núcleo colectivo con la oficina del consorcio agrario y un centro de desarrollo empresarial para nuevas propuestas relacionadas con el sector agrícola, con el objetivo de responder a las necesidades actuales y habilitar el crecimiento futuro., The project focuses on food production and aims to promote a local and sustainable production model in the Baixa Tordera region, consisting of five municipalities. The rapid urban development has threatened agriculture and generated sustainability and management issues in abandoned territories. In response, the agricultural consortium "Espai Agrari de la Baixa Tordera" (EABT) was created to coordinate improvement proposals and manage the agricultural sector. It has been proposed to influence the long-term sustainability of the project before addressing the development of the technical office. The factors considered include the conservation of parcel fabric, the promotion of an agroecological model, the updating of agricultural infrastructures, attracting young farmers to the area, improving the control and management system, and the equitable distribution of costs. The proposal suggests collaboration among owners in the use of infrastructures and services, reducing the economic burden and providing an attractive support for young farmers instead of embarking on solo ventures. The expected results are the improvement of local product competitiveness, increased production, reversal of agricultural abandonment, better control and understanding of agriculture in Baixa Tordera, and attraction of talent and investment. The implementation of the proposal requires infrastructure development and the proper functioning of the consortium. The technical office will be located in an abandoned agricultural building, adapted to the existing structure. The proposal is divided into a collective nucleus with the agricultural consortium office and a business development center for new proposals related to the agricultural sector, with the aim of addressing current needs and enabling future growth.
- Published
- 2023
24. Coser y anclar: frente a la fragmentación, la reagrupación
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Pacheco Perelló, Aina, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Pacheco Perelló, Aina
- Abstract
Aquest projecte de final de carrera es centra en la regeneració urbana d'un dels polígons de habitatges més significatius de Barcelona de la dècada de 1960: Ciutat Meridiana. El treball es desenvolupa de manera paral·lela amb el projecte de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme) de l'Ajuntament de Barcelona, que busca definir una àrea de regeneració urbana a Ciutat Meridiana, un barri amb una estructura rígida, amb la finalitat de fomentar noves propostes transformadores. L'aparició del barri va ser impulsada per la necessitat de proporcionar habitatges a la intensa immigració cap a Barcelona, especialment a treballadors del sector industrial que es desplaçaven des de diverses regions de la península. Com a resultat, les construccions actuals presenten notables deficiències, com ara humitats, problemes de confort tèrmic, manca d'accessibilitat, entre altres. Aquests problemes es van fer evidents poc després de la inauguració del barri. A més, la seva ubicació aïllada respecte al centre de la ciutat i el seu emplaçament a l'eix del riu Besòs fan que sigui un barri on la vulnerabilitat social i les condicions residencials desfavorables predominen. Un component significatiu de la comunitat local és la seva associació de veïns, que continua lluitant activament per millorar les condicions de vida a Ciutat Meridiana. Actualment, aquesta associació està advocant per un canvi real al barri, amb l'objectiu de transformar el seu entorn i elevar la qualitat de vida dels seus habitants., Este proyecto de final de carrera se centra en la regeneración urbana de uno de los polígonos de vivienda más significativos de Barcelona de la década de 1960: Ciudad Meridiana. Este trabajo se desarrolla en paralelo con el proyecto del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo) del Ayuntamiento de Barcelona, que busca definir un área de regeneración urbana en Ciudad Meridiana, un barrio con una estructura rígida, con el propósito de fomentar nuevas propuestas transformadoras. El surgimiento del barrio fue impulsado por la necesidad de proporcionar viviendas a la intensa migración hacia Barcelona, especialmente a trabajadores del sector industrial que se desplazaban desde diversas regiones de la península. Como resultado, las construcciones actuales presentan notables deficiencias, como humedades, problemas de confort térmico, falta de accesibilidad, entre otros. Estos problemas se hicieron evidentes poco después de la inauguración del barrio. Además, su ubicación aislada en relación con el centro de la ciudad y su enclavamiento en el eje del río Besòs hacen que sea un barrio donde la vulnerabilidad social y las condiciones residenciales desfavorables predominan. Un componente significativo de la comunidad local es su asociación de vecinos, que sigue luchando activamente por mejorar las condiciones de vida en Ciudad Meridiana. Actualmente, esta asociación está abogando por un cambio real en el barrio, con el objetivo de transformar su entorno y elevar la calidad de vida de sus habitantes., This final degree project focuses on the urban regeneration of one of the most significant housing estates in Barcelona from the 1960s: Ciudad Meridiana. This work is developed in parallel with the project of the IMU (Municipal Institute of Urbanism) of the Barcelona City Council, which aims to define an urban regeneration area in Ciudad Meridiana, a neighborhood with a rigid structure, with the purpose of promoting new transformative proposals. The emergence of the neighborhood was driven by the need to provide housing for the intense migration to Barcelona, especially industrial sector workers who were moving from various regions of the peninsula. As a result, the current constructions have significant deficiencies such as dampness, thermal comfort issues, lack of accessibility, among others. These problems became evident shortly after the neighborhood's inauguration. Furthermore, its isolated location in relation to the city center and its location on the axis of the Besòs River make it a neighborhood where social vulnerability and unfavorable residential conditions prevail. A significant component of the local community is its neighborhood association, which continues to actively fight for improving living conditions in Ciudad Meridiana. Currently, this association is advocating for a real change in the neighborhood, with the aim of transforming its environment and raising the quality of life for its residents., Award-winning
- Published
- 2023
25. Sabor panorámico. Un viaje entre el valle y la gastronomía
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Perez Estrada, Oihane, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Perez Estrada, Oihane
- Abstract
Ciutat Meridiana, barri de Barcelona construït en els anys 60, és un dels grans polígons d'habitatge de la ciutat Comtal. El IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona) acompanya al curs, a definir un pla de regeneració urbana que resolgui les diverses problemàtiques actualment existents. S'entén la regeneració urbana com el conjunt de processos que adapta l'àmbit urbà per a una millora de les condicions del lloc i l'entorn, rehabilitant i millorant àrees deteriorades. Renovació, transformació i intensificació d'un entorn complet per a una millora social i econòmica, preservant la identitat cultural i social. Davant aquesta situació el principal objectiu del projecte és la intensificació de Ciutat Meridiana, de manera que es doti al barri d'una mixtura d'activitats per a l'atracció d'un nou tipus de població. A més, proporcionar una millora en la connectivitat i en els enllaços a la infraestructura verda que, actualment, es veuen condicionats a causa de la situació geogràfica del lloc. El projecte de plataformes contínues horitzontals entre la irregularitat topogràfica i pendents pronunciades neix de la voluntat d'entendre la condició geogràfica, buscant eliminar passos amb més del 20% d'arracada per a una correcta accessibilitat i connexió., Ciutat Meridiana, barrio de Barcelona construido en los años 60, es uno de los grandes polígonos de vivienda de la ciudad Condal. El IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona) acompaña al curso, a definir un plan de regeneración urbana que resuelva las diversas problemáticas actualmente existentes. Se entiende la regeneración urbana como el conjunto de procesos que adapta el ámbito urbano para una mejora de las condiciones del lugar y el entorno, rehabilitando y mejorando áreas deterioradas. Renovación, transformación e intensificación de un entorno completo para una mejora social y económica, preservando la identidad cultural y social. Ante esta situación el principal objetivo del proyecto es la intensificación de Ciutat Meridiana, de manera que se dote al barrio de una mixtura de actividades para la atracción de un nuevo tipo de población. Además, proporcionar una mejora en la conectividad y en los enlaces a la infraestructura verde que, actualmente, se ven condicionados debido a la situación geográfica del lugar. El proyecto de plataformas continuas horizontales entre la irregularidad topográfica y pendientes pronunciadas nace de la voluntad de entender la condición geográfica, buscando eliminar pasos con más del 20% de pendiente para una correcta accesibilidad y conexión., Ciutat Meridiana, a neighborhood in Barcelona built in the 1960s, is one of the major residential areas in the city. The IMU (Municipal Institute of Urbanism of Barcelona) is assisting in defining a plan for urban regeneration to address the various existing issues. Urban regeneration is understood as the set of processes that adapt the urban environment to improve the conditions of the place and surroundings by rehabilitating and enhancing deteriorated areas. It involves renewing, transforming, and intensifying an entire area for social and economic improvement while preserving cultural and social identity. In this context, the main objective of the project is to intensify Ciutat Meridiana by providing a mix of activities to attract a new type of population. Additionally, it aims to improve connectivity and links to green infrastructure, which are currently constrained by the geographical location of the area. The project of continuous horizontal platforms amidst the topographical irregularities and steep slopes arises from the desire to understand the geographic condition, aiming to eliminate slopes steeper than 20% for proper accessibility and connection.
- Published
- 2023
26. Nova centralitat a Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Torrens Narbon, Luis, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Torrens Narbon, Luis
- Abstract
Ciutat Meridiana sempre ha estat considerat un barri marginal de Barcelona, i, amb el plànol a la mà, fa aquesta sensació de desconnexió gairebé total amb la trama urbana de la ciutat. Tot i estar a tocar de les grans infraestructures de mobilitat d’accés a la ciutat comtal, i tenir una estació de Rodalies que la connecta amb el pulmó de Barcelona, Ciutat Meridiana sembla no estar aprofitant aquestes potencials oportunitats. L’objectiu d’aquest projecte és donar valor al barri, potenciant la seva estació i la connexió de la mateixa amb l’entorn que l’envolta, generant un nou centre neuràlgic dins de Ciutat Meridiana i propagar-lo cap a l’exterior. El projecte vol ser un reclam per a empreses i societat, vol aportar un ritme i un flux de gent del qual actualment el barri no disposa., Ciutat Meridiana siempre ha sido considerado un barrio marginal de Barcelona, y, con el plano en la mano, da esa sensación de desconexión casi total con la trama urbana de la ciudad. Pese a estar cerca de las grandes infraestructuras de movilidad de acceso a la ciudad condal, y tener una estación de Cercanías que la conecta con el pulmón de Barcelona, Ciutat Meridiana parece no estar aprovechando estas potenciales oportunidades. El objetivo de este proyecto es dar valor al barrio, potenciando su estación y la conexión de la misma con el entorno que le rodea, generando un nuevo centro neurálgico dentro de Ciutat Meridiana y propagarlo hacia el exterior . El proyecto quiere ser un reclamo para empresas y sociedad, quiere aportar un ritmo y un flujo de gente del que actualmente el barrio no dispone., Ciutat Meridiana has always been considered a marginal neighborhood of Barcelona and feels almost completely disconnected from the city. Despite being close to the major mobility infrastructures for access to Barcelona, and having a Rodalies station that connects it to the heart of the city, Ciutat Meridiana does not seem to be taking advantage of these potential opportunities. The aim of this project is to add value to the neighborhood, enhancing its station and its connection with the surrounding environment, generating a new nerve center within Ciutat Meridiana and spreading it outwards. The project wants to be a claim for companies and society, it wants to provide a rhythm and a flow of people that the neighborhood currently does not have.
- Published
- 2023
27. Faro: regeneración urbana mediante plazas, conexiones y niveles que permiten generar espacios públicos de congregación y la implantación de nuevas actividades
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Plazas Fernández, Àgata, Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Plazas Fernández, Àgata
- Abstract
En este Trabajo de fin de Máster y en colaboración con el Institut Municipal d’Urbanisme, se propone una estrategia de regeneración urbana en el barrio de Ciutat Meridiana, distrito de Nou Barris. Se ubica en el borde norte de la comarca del Barcelonès, en una posición privilegiada en la ladera este de Collserola junto al río Besòs, lo que otorga al entorno un alto valor medioambiental y paisajístico. El tejido urbano del barrio se puede definir como un polígono residencial estereotípico de los años 60 (bloques paralelos en repetición); Por lo tanto adolece de una serie de problemas bien conocidos y documentados: Un planeamiento deficiente y apresurado con la dificultad añadida de una topografía pronunciada. Este proyecto busca potenciar las oportunidades y cubrir las necesidades de la zona en la que se ubica. Por lo que se ha realizado un estudio previo para encontrar un punto estratégico donde maximizar la efectividad de la intervención.
- Published
- 2023
28. El dibuix de camp com una mirada reflexiva de l'arquitecte: rehabilitació, reutilització i regeneració de les masies de la Garrotxa
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Gilabert Sanz, Salvador, Iñiguez i Ribas, Jordi, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Gilabert Sanz, Salvador, and Iñiguez i Ribas, Jordi
- Abstract
Un enfocament a través del dibuix com a eina per captar dades des d'una mirada personal cap a les masies i entorn rural de la Garrotxa., Un enfoque a través del dibujo como herramienta para captar datos desde una mirada personal hacia las masías y entorno rural de la Garrotxa., An approach through drawing as a tool to capture data from a personal look at the farmhouses and rural environment of La Garrotxa.
- Published
- 2023
29. Les dues cares de la perifèria: l'ànalisi de l'espai públic de dos barris residencials de Santiago de Xile
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Muxí Martínez, Zaida, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Ramos Sanz, Anna Alexandra, Crosas Armengol, Carles, Sobrino Mora, María, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Muxí Martínez, Zaida, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Ramos Sanz, Anna Alexandra, Crosas Armengol, Carles, and Sobrino Mora, María
- Abstract
La ciutat de Santiago de Xile ha patit un creixement exponencial tant gran que ha generat una expansió, dilatció i fragmentació molt retllevant en l’àrea metropolitana, creant així, una gran desigualtat, desconexió i disparitat de creixament entre els fragments de la ciutat. Aquest fenòmen de creixement es veu reflectit actualment a com és cada barri a través del seu teixit, les diferents maneres d’habitar-lo i les interaccions dels seus espais amb els usuaris i usuàries. Els espais mostren paralel·lismes contraposats en les diverses comunes de la mateixa ciutat. Des de una mirada crítica, analítica i personal, es busca mostrar aquesta contraposició en dos casos d’estudi que representen la disperció general que es troba en la ciutat de Santiago de Xile, enfocant-se des de l’espai públic i les àrees verdes per expressar la problemàtica que pot trobar-se la ciutat., La ciudad de Santiago de Chile ha sufrido un crecimiento exponencial tan grande que ha generado una expansión, dilatción y fragmentación muy relevante en el área metropolitana, creando así una gran desigualdad, desconexión y disparidad de crecimiento entre los fragmentos de la ciudad. Este fenómeno de crecimiento se ve reflejado actualmente en cómo es cada barrio a través de su tejido, las diferentes formas de habitarlo y las interacciones de sus espacios con los usuarios y usuarias. Los espacios muestran paralelismos contrapuestos en las diversas comunas de la misma ciudad. Desde una mirada crítica, analítica y personal, se busca mostrar esa contraposición en dos casos de estudio que representan la disperción general que se encuentra en la ciudad de Santiago de Chile, enfocándose desde el espacio público y las áreas verdes por expresar la problemática que puede encontrarse la ciudad., The city of Santiago de Chile has undergone an exponential growth that has generated expansion, dilation and fragmentation that is very much diminishing in the metropolitan area, thus creating great inequality, disconnection and disparity of growth between the fragments of the city. This growth phenomenon is currently reflected in how each neighborhood is through its fabric, the different ways of inhabiting it and the interactions of its spaces with users. The spaces show parallels contrasting in the various communes of the same city. From a critical, analytical, and personal perspective, this contrast is sought in two study cases representing the general dislocation found in the city of Santiago de Chile, focusing from the public space and green areas to express the problems that the city can encounter.
- Published
- 2023
30. Cruïlla: reparació dinàmica del centre parroquial de Sant Bernat de Claravall a Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, González Prat, Oriol, Mas Pujó, Mauro, Jiménez Gómez, Eva, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and González Prat, Oriol
- Abstract
El projecte tracta un dels punts febles de Ciutat Meridiana, els equipaments que es troben tancats en si mateixos desvinculats del seu entorn. S'actua sobre un dels més singulars i amb una situació privilegiada respecte al barri, l'església i centre parroquial de Sant Bernat de Claravall. La regeneració urbana a Ciutat Meridiana no es pot abordar mitjançant actuacions aïllades sinó que es busca establir una estratègia general. S'actua sobre una estructura de nodes generant microcentralitats per reactivar la cota més elevada del barri, la carena, posant en relació les dues valls. L'àmbit d'actuació consisteix en una agregació de volums fruit d'addicions a l'església per cobrir les necessitats que han anat sorgint al barri. Es busca cohesionar i donar identitat a lo existent, intensificar la seva activitat i millorar la relació amb el seu entorn.
- Published
- 2023
31. ¡Vaya circo! Integrando redes como estrategia de regeneración
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Díaz Correas, Gonzalo, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Díaz Correas, Gonzalo
- Abstract
En aquesta xerrada, en col·laboració amb l'Institut Municipal d'Urbanisme, hem reflexionat sobre les diferents estratègies existents de regeneració urbana i com aplicar-les en un cas concret: el barri de Ciutat Meridiana. L'objectiu és desenvolupar propostes que reverteixin la situació precària en la qual es troba actualment, actuant en les àrees que poden generar una regeneració profunda i duradora. Per aconseguir-ho, s'han realitzat esforços per entendre la situació actual del barri, comprendre les seves dinàmiques i identificar els punts de conflicte que permetran la creació de solucions arquitectòniques. Aquestes solucions haurien de proporcionar permeabilitat a la trama urbana, respectar els usuaris existents i contribuir a espais ben dissenyats que serveixin com a referència i millorin la identitat del barri., En esta catedra, en colaboración con el Instituto Municipal de Urbanismo, se ha reflexionado sobre las distintas estrategias de regeneración urbana existentes y cómo aplicarlas en un caso en concreto: el barrio de Ciutat Meridiana. Es el objetivo pues elaborar propuestas que permitan revertir la situación de precariedad en la que se encuentra, actuando en los puntos que permitan activar una regeneración profunda y permanente. Para ello, se ha realizado un esfuerzo por comprender la situación actual del barrio, entender sus dinámicas y buscar los puntos de conflicto que permitirán generar respuestas arquitectónicas que deberán aportar permeabilidad a la trama urbana, respetando los usuarios existentes y aportando espacios bien diseñados, que aporten puntos de referencia e identidad al barrio., In this lecture, in collaboration with the Municipal Institute of Urbanism, we have reflected on the different existing urban regeneration strategies and how to apply them in a specific case: the Ciutat Meridiana neighborhood. The objective is to develop proposals that will reverse the precarious situation it is currently in by addressing the areas that can trigger a profound and lasting regeneration. To achieve this, efforts have been made to understand the current situation of the neighborhood, comprehend its dynamics, and identify the points of conflict that will enable the creation of architectural solutions. These solutions should provide permeability to the urban fabric, respect existing users, and contribute well-designed spaces that serve as landmarks and enhance the neighborhood's identity.
- Published
- 2023
32. Cascanueces: regeneración urbana en Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Olaortua Domingo, Patricia, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Olaortua Domingo, Patricia
- Abstract
El present projecte final de Carrera afronta el repte d’incidir en la regeneració urbana d’un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona: Ciutat Meridiana. Com la majoria dels polígons dels anys 60, el barri neix com a resposta a la manca d’habitatge que sofria la Barcelona de mitjans del segle XX. Des del seu naixement, Ciutat Meridiana presenta importants deficiències estructurals urbanístiques, però també socials i econòmiques, convertint-se en un apèndix d’una Barcelona que li don l’esquena metafòrica i geogràficament. Les actuacions han modificat el territori i, el pas del temps, el perfil dels seus habitants, no obstant això, el barri roman oblidat i desconegut per gran part de la població. El projecte busca posar en valor el major atractiu del barri: la seva condició de vora amb la Serra de Collserola. La disposició original del barri, el situa a la part alta d’una carena entre dues valls, sobre uns terrenys de pissarra que es caracteritzen per grans pendents. La relació urbana entre eixos vall-carena és inexistent, i és on apareixen les nombroses escales i ascensors que, sense punts de referència consolidats, es converteixen en meres connexions per salvar el desnivell. En aquest context, es detecta un lloc d’oportunitat on establir una transició a cota entre la trama urbana i la xarxa de camins existent. Al seu torn, es replanteja el model de parc residencial, s’estableix una nova estructura comercial i es potencia la xarxa d’equipaments. Tot això per tal d’aconseguir l’activació d’aquest enllaç i que aquest espai de trobada pugui contribuir a regenerar i transformar l’imaginari de Ciutat Meridiana., El presente proyecto de final de carrera afronta el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes polígonos de vivienda de Barcelona: Ciudad Meridiana. Como la mayoría de los polígonos de los años 60, el barrio nace como respuesta a la carencia de vivienda que sufría la Barcelona de mediados de siglo XX. Desde su nacimiento, Ciudad Meridiana presenta importantes deficiencias estructurales urbanísticas, pero también sociales y económicas, convirtiéndose en un apéndice de una Barcelona que le da la espalda metafórica y geográficamente. Las actuaciones han modificado el territorio y, el paso del tiempo, el perfil de sus habitantes, sin embargo, el barrio permanece olvidado y desconocido por gran parte la población. El proyecto busca poner en valor el mayor atractivo del barrio: su condición de borde con la Sierra de Collserola. La disposición original del barrio, lo sitúa en lo alto de una carena entre dos valles, sobre unos terrenos de pizarra que se caracterizan por grandes pendientes. La relación urbana entre ejes valle-carena es inexistente, y es donde aparecen las numerosas escaleras y ascensores que, sin puntos de referencia consolidados, se convierten en que meras conexiones para salvar el desnivel. En este contexto, se detecta un lugar de oportunidad dónde establecer una transición a cota entre la trama urbana y la red de caminos existente. A su vez, se replantea el modelo de parque residencial, se establece una nueva estructura comercial y se potencia la red de equipamientos. Todo ello buscando la activación de este enlace, cuyo espacio de encuentro compartido pueda contribuir a regenerar y transformar el imaginario de Ciutat Meridiana., This project deals with the challenge of tackling the urban regeneration of one of Barcelona's major housing areas: Ciutat Meridiana. Like most of the housing complexes of the 1960s, the neighbourhood was born as a response to the lack of housing in Barcelona in the mid-20th century. Since its birth, Ciudad Meridiana has presented important structural urbanistic, but also social and economic deficiencies, becoming an appendix of a Barcelona that metaphorically and geographically turns its back on it. The actions have modified the territory and, with the passage of time, the profile of its inhabitants, but the neighbourhood remains forgotten and unknown by a large part of the population. The project seeks to enhance the value of the neighbourhood's greatest attraction: its location on the edge of Collserola. The original arrangement of the neighbourhood places it at the top of a ridge between two valleys, on slate land characterised by steep slopes. The urban relationship between valley-hill axes is non-existent, and it is here where the numerous stairways and lifts appear which, without consolidated points of reference, become mere connections to save the unevenness. In this context, a place of opportunity is detected in which to establish a level transition between the urban grid and the existing net of paths. At the same time, the residential park model is reconsidered, a new commercial structure is established, and the network of facilities is strengthened. All of this is aimed at triggering the activation of this connection, whose shared meeting space can contribute to regenerate and transform the imaginary of Ciutat Meridiana., Award-winning
- Published
- 2023
33. Octopus
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Moreno i Ramos, Victor, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Moreno i Ramos, Victor
- Published
- 2023
34. Un encuentro entre testeros: repensando las unidades tipológicas mínimas de Ciudad Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Pedalino Curto, Clara, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Pedalino Curto, Clara
- Abstract
“Un encuentro entre testeros” és un projecte que busca superar l'homogeneïtat dels polígons residencials dels anys 60 introduint diversitat programàtica i residencial en el barri de Ciutat Meridiana i centrant la discussió en la manca d'espais de trobada i punts d'intensitat urbana a la ciutat existent, agreujada pel fort pendent sobre la qual es construeix el barri. Per a això, es reflexiona sobre la tipologia del bloc lineal aïllat, amb l'objectiu de generar noves agrupacions de blocs que puguin passar a considerar-se com les unitats tipològiques mínimes del barri. Aquestes unitats, en vincular-se a l'espai públic existent, busquen constituir punts d'intersecció i confluència en una trama actualment estèril. La proposta busca intervenir tant en l'espai construït dins d'aquestes agrupacions, requalificant els habitatges, com en l'espai lliure entre els blocs, recuperant les àrees intersticials per al seu ús comunitari en realitzar-se una topografia artificial i generant una infraestructura d'enllaç entre cotes centralitzada entre les testeres dels blocs., “Un encuentro entre testeros” es un proyecto que busca superar la homogeneidad de los polígonos residenciales de los años 60 introduciendo diversidad programática y residencial en el barrio de Ciudad Meridiana y centrando la discusión en la falta de espacios de encuentro y puntos de intensidad urbana en la ciudad existente, agravada por la fuerte pendiente sobre la que se construye el barrio. Para ello, se reflexiona sobre la tipología del bloque lineal aislado, con el objetivo de generar nuevas agrupaciones de bloques que puedan pasar a considerarse como las unidades tipológicas mínimas del barrio. Estas nuevas unidades, al vincularse al espacio público existente, pretenden constituir puntos de intersección y confluencia en una trama actualmente estéril. La propuesta busca intervenir tanto en el espacio construido dentro de estas agrupaciones, recualificando las viviendas, como en el espacio libre entre los bloques, recuperando las áreas intersticiales para su uso comunitario al realizarse una topografía artificial y generando una infraestructura de enlace entre cotas centralizada entre los testeros de los bloques., "Un encuentro entre testeros" is a project whose aim is to overcome the homogeneity of the residential polygons of the 1960s by introducing programmatic and residential diversity in the neighborhood of Ciudad Meridiana and focusing the discussion on the lack of meeting spaces and points of urban intensity in the existing city, aggravated by the steep slope where the neighborhood is built. To this end, there is a reflection on the typology of the isolated linear block, with the intention to generate new groupings of blocks that may be considered as the minimum typological units of the neighborhood. These aggregations, connecting to the existing public space, seek to provide points of intersection and confluence along a currently sterile grid. The proposal intends to intervene both in the built space within these groupings, by re-qualifying the dwellings, and in the free space between the blocks, by recovering the interstitial areas for community use through the generation of an artificial topography and the creation of a centralized linking infrastructure between the block ends., Award-winning
- Published
- 2023
35. Publicness: un estudio sobre la capacidad pública del espacio público en la ciudad contemporánea: Zaanstad, Berlín, Madrid, Tirana
- Author
-
Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, Unceta-Barrenechea Merino, Iñigo, Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, and Unceta-Barrenechea Merino, Iñigo
- Abstract
El trabajo propone una primera visión general donde se explican brevemente algunas de las principales cuestiones sobre las cuales reflexionar en la metrópolis. Se decide profundizar en el espacio público, entendiendo que este ha de ser el primer elemento intervenido y transformado para poder desarrollar unas ciudades de calidad. En este contexto, se introduce el concepto del Publicness. Un término que nos permite profundizar en el significado que tiene y en los elementos que componen al espacio público. Según el marco teórico planteado por el geógrafo Francesc Muñoz, se entiende publicness como la sumatoria de la usabilidad, la complejidad, la memoria y la accesibilidad que puede llegar a tener un espacio. Este trabajo pretende entender en la práctica e interpretar gráficamente la capacidad pública del espacio público a través de los conceptos que componen al publicness. Viendo hasta qué punto en un proyecto dichos elementos son de relevancia y sirven para analizar un determinado espacio público. Se toman 4 tipologías de intervención en el espacio público de la ciudad contemporánea (dentro de las muchas que existen) y se analiza un proyecto por cada una de ellas con el fin de saber cual es el grado de publicness que tienen además de ver la participación que tiene cada uno de sus componentes., Award-winning
- Published
- 2023
36. De reüll: els encants de Ciutat Meridiana
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Sunyer Morales, Marina, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Sunyer Morales, Marina
- Abstract
La situació social de Ciutat Meridiana actual es basa en el que podríem anomenar “el no lugar”. No hi ha cap incentiu per anar-hi a viure, tot i estar molt a prop de la infraestructura viaria, per carretera, tren i metro no te un bon sistema i es de difícil accés. Això em sembla molt important en quant a la lectura d'aquest lloc, perquè no està centralitzat no mira la ciutat i té poques similituds amb aquesta, la seva condició com penjant de la infraestructura és molt més similar al desenvolupament per exemple de Moncada i Reixac, Barberà del Vallès o Montornès. Es una lectura des de la cantonada, des del reüll. Literalment, 'del raconet de l'ull'. També 'from the corner of one's eye'. Esmentem també una altra expressió amb un sentit afí, 'look askance at', que vol dir 'mirar de reüll amb desconfiança'. Sinònim: De cua d'ull. Equivalent en anglès: Out of the corner of one's eye, La situación social de Ciudad Meridiana actual se basa en el que podríamos denominar “el no *lugar”. No hay ningún incentivo para ir a vivir, a pesar de estar muy cerca de la infraestructura *viaria, por carretera, tren y metro no té un buen sistema y se de difícil acceso. Esto me parece muy importante en en cuanto a la lectura de este lugar, porque no está centralizado no mira la ciudad y tiene pocas similitudes con esta, su condición como colgante de la infraestructura es mucho más similar al desarrollo por ejemplo de Moncada y *Reixac, Barberà del Vallès o *Montornès. Se una lectura desde la esquina, desde el reojo. Literalmente, 'del *raconet del ojo'. También '*from *the *corner *of *one's *eye'. Mencionamos también otra expresión con un sentido afín, 'look *askance *at', que quiere decir 'mirar de reojo con desconfianza'. Sinónimo: Con el rabillo del ojo. Equivaliendo en inglés: Out *of *the *corner *of *one's *eye, The social situation of Ciudad Meridiana today is based on what we could call "the no *place". There is no incentive to go to live, despite being very close to the road infrastructure, by road, train and metro it is not a good system and it is difficult to access. This seems to me very important in terms of reading this place, because it is not centralized does not look at the city and has few similarities with this, its condition as a pendant of the infrastructure is much more similar to the development for example of Moncada and *Reixac, Barberà del Vallès or *Montornès. It is a reading from the corner, from the corner of the eye. Literally, 'from *the *raconet of the eye'. Also '*from *the *corner *of *one's *eye'. We also mention another expression with a related sense, 'look *askance *at', meaning 'to look out of the corner of one's eye with distrust'. Synonym: With the corner of one's eye. Equivalent in English: Out *of *the *corner *of *one's *eye
- Published
- 2023
37. Horizontes urbanos: un espacio de transformación
- Author
-
Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, Khlus, Ivanna, Mas Pujó, Mauro, Hofert Feix, Karin Elke, Galindo González, Julián, Crosas Armengol, Carles, Bachs Bertran, Isabel, and Khlus, Ivanna
- Abstract
El proyecto tiene como objetivo principal abordar el problema de la accesibilidad, regeneración del espacio público y la falta de aparcamiento en esta zona urbana. La propuesta se centra en la creación de una infraestructura versátil que, en su fase inicial, funcionará como aparcamiento, pero que está diseñada de manera diáfana para poder adaptarse a las necesidades cambiantes del barrio en el futuro.
- Published
- 2023
38. Vulnerabilidad urbana, una lectura desde el agua: el rol del urbanismo en la gestión del agua en la región Metropolitana de Santiago, Chile
- Author
-
Ravetllat Mira, Pere Joan, Rubert de Ventós, Maria, Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri, Crosas Armengol, Carles, Alcázar Polidori, Benjamín, Ravetllat Mira, Pere Joan, Rubert de Ventós, Maria, Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri, Crosas Armengol, Carles, and Alcázar Polidori, Benjamín
- Abstract
La creciente urbanización y el cambio climático han suscitado una creciente preocupación por la vulnerabilidad urbana y la gestión del agua en los entornos urbanos. La búsqueda de soluciones sostenibles para abordar estos desafíos requiere un entendimiento profundo de cómo se interrelacionan los elementos clave del ecosistema acuático terrestre, el tejido urbano, la fragmentación espacial y el metabolismo urbano.. El cambio climático, día a día golpea los distintos rincones del planeta, afectando fuertemente el equilibrio en la naturaleza, aumentando de manera exponencial la crisis hídrica. Actualmente, se registra más del 50% de las comunas chilenas (rurales y urbanas) bajo decreto de escasez hídrica (DGA, 2023); demostrándose la importancia de gestionar correctamente el uso del agua en el territorio. En Chile la gestión de los recursos hídricos en el marco de la estructura urbana está definida por una deficiente planificación que no contempla una visión multisistémica que conciba a la ciudad como un organismo vivo, olvidando el impacto del agua en el territorio y considerándola como un elemento invisible dentro de la infraestructura urbana y de propiedad privada. La gestión del “azul urbano” puede influir positiva o negativamente en la forma urbana y en la vulnerabilidad que padece una parte importante de la población. De esta manera se busca desarrollar una lectura de diferentes escalas territoriales L, M y S, que destacará la influencia del agua en los tejidos urbanos desde una mirada Regional y Provincial (L y M) de los recursos hídricos en la RM hasta una mirada barrial (S) que define secciones de los canales como caso de estudio especifico. Esta investigación se propone examinar estas relaciones con el objetivo de contribuir a los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de las Naciones Unidas y promover un desarrollo urbano resiliente y equitativo, contribuyendo en: 6-Agua Limpia y Saneamiento, 10-Reducción de las Desigualdades, 11-Ciudades y Comunidades, Urbanization and climate change are increasingly raising concerns about urban vulnerability and water management in urban environments. Addressing these challenges sustainably requires a thorough understanding of how the key elements of the terrestrial aquatic ecosystem, the “urban fabric”, spatial fragmentation, and urban metabolism are interrelated. Climate change is progressively affecting various parts of the planet, significantly disrupting the natural balance and exacerbating the water crisis. Currently, over 50% of Chilean municipalities (both rural and urban) are subject to water scarcity decrees (DGA, 2023), underscoring the critical need for proper water management in the region. In Chile, water resource management within the urban framework is defined by deficient planning that lacks a multisystemic vision, failing to recognize the city as a living organism. Water is often overlooked within urban infrastructure and private property. The management of the “urban blue” can profoundly impact urban form and the vulnerability of a significant portion of the population. Our aim is to provide insights into different territorial scales (Large, Medium, and Small) to emphasize the influence of water on urban fabrics. This ranges from a regional and provincial view of water resources in the MR to a neighborhood-level view that defines sections of canals as a specific case study. This research aims to examine these relationships with the objective of contributing to the Sustainable Development Goals (SDGs) of the United Nations and to promote resilient and equitable urban development, contributing to: 6-Clean Water and Sanitation, 10-Reduction of Inequalities, 11-Sustainable Cities and Communities, 12- Responsible Production and Consumption, 13-Climate Action.
- Published
- 2023
39. Caminar i menjar: una mirada als recorreguts a peu al voltant d'una activitat quotidiana
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Martí Mas, Elisabet, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Gómez Escoda, Eulalia Maria, and Martí Mas, Elisabet
- Abstract
El present treball parteix del paral·lelisme entre el menjar i caminar, que són dues activitats quotidianes, intrínsecament humanes i elementals i que a la vegada reforcen la connexió de les persones amb la realitat tangible i sensorial que les envolta. L’estudi se centra en la ciutat de Barcelona, amb el seguiment de tres personatges i els seus hàbits alimentaris, a través de criteris com distàncies, quantitats, preus i circumstàncies. L’observació dels seus actes de caminar en relació amb la compra, preparació i consum d’aliments, centrant-se en l’escenari urbà i/o domèstic que envolta aquestes accions, porta a reflexions sobre diferents aspectes i característiques de la societat i la ciutat contemporànies. Així mateix, es debaten medita sobre qüestions relacionades amb les metròpolis occidentals actuals i la seva xarxa d’abastiment alimentari i infraestructura de serveis essencials, com ara la ciutat de proximitat o el paper dels mercats en l’actualitat. L’estudi, finalment, desenvolupa un seguit de cartografies que narren les interaccions entre les persones i la ciutat amb el menjar i el caminar., This study is based on the parallelism between two daily activities, walking and eating, which are both intrinsically human and elemental and reinforce people’s connection with the tangible and sensory reality that surrounds them. The research focuses on the city of Barcelona, tracking the habits of three individuals in relation to food, based on criteria such as distances, quantities, prices, and circumstances. By observing how these individuals walk in relation to food shopping and preparation and consumption, in the urban and/or domestic setting, the study reflects on various aspects and characteristics of contemporary society and the city. Additionally, the study considers various concepts and debates related to current Western metropolises and their food supply network and essential services infrastructure, such as the proximity city or the role of markets today. Finally, the study develops a series of maps that narrate the interactions between people and the city with food and walking., Award-winning
- Published
- 2023
40. Influència dels teixits urbans de les ciutats en el desenvolupament i el joc dels infants
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Franquesa Sànchez, Jordi, Garrofé Pascual, Maria De L'Alegria, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Franquesa Sànchez, Jordi, and Garrofé Pascual, Maria De L'Alegria
- Abstract
L’estudi neix en el marc d’un procés de modernització, creixement i consolidació, i fent crítica al successos d’hostilitat ( la gentrificació, la contaminació, la capitalització i on el vehicle és el principat agent articulador de l’urbanisme i del sistema) a través del qual moltes ciutats, per exemple, Barcelona, busquen la seva pacificació i la reversió d’aquest règim. Seguint les voluntats d’aquests processos de canvis, s’ha volgut buscar un subjecte dins de la societat que caracteritzés la vulnerabilitat, dins d’aquest artifici violent, per tal de poder fer un estudi sobre quins són els elements que aporten i instauren aquest canvi, i partint de la idea d’estudiar la problemàtica, per trobar-ne una solució, des de la base. Els infants, en tant que dependents dels seus cuidadors i en procés d’aprenentatge, és a dir, amb el seu desenvolupament en procés, són el subjecte escollit. La seva vulnerabilitat parteix del fet que no tenen del tot aplicades les conductes socials, entenen i perceben l’espai d’una manera diferent i, tenen unes necessitats on les cures estan més presents. S’ha enfocat aquest treball on l’eina principal són els estudis de camp. La intenció és analitzar el comportament i desenvolupament dels infants en els diferents teixits urbans. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència És a dir, caracteritzar, a partir de l’observació, els teixits urbans que permeten un major desenvolupament, entenent desenvolupament com a principal característica dels infants, on aprenentatge, percepció pròpia i joc tenen un paper rellevant. Per tant, aquells teixits que són més amables per al subjecte, i, sobretot, trobar quines són aquelles característiques urbanes i de disseny que els doten d’aquesta condició. Els teixits triats són l’Eixample de Barcelona, polígon d’habitatges (Montbau), teixit suburbà (el barri de Can Baró) i un centre històric (Gràcia), El estudio nace en el marco de un proceso de modernización, crecimiento y consolidación, y haciendo crítica al sucesos de hostilidad ( la gentrificación, la contaminación, la capitalización y donde el vehículo es el principado agente articulador del urbanismo y del sistema) a través del cual muchas ciudades, por ejemplo, Barcelona, buscan su pacificación y la reversión de este régimen. Siguiendo las voluntades de estos procesos de cambios, se ha querido buscar un sujeto dentro de la sociedad que caracterizara la vulnerabilidad, dentro de este artificio violento, para poder hacer un estudio sobre cuáles son los elementos que aportan e instauran este cambio, y partiendo de la idea de estudiar la problemática, para encontrar una solución, desde la base. Los niños, en cuanto que dependientes de sus cuidadores y en proceso de aprendizaje, es decir, con su desarrollo en proceso, son el sujeto escogido. Su vulnerabilidad parte del hecho que no tienen del todo aplicadas las conductas sociales, entienden y perciben el espacio de una manera diferente y, tienen unas necesidades donde las curas están más presentes. Se ha enfocado este trabajo donde la herramienta principal son los estudios de campo. La intención es analizar el comportamiento y desarrollo de los niños en los diferentes tejidos urbanos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y las niñas bajo una mirada física y de vivencia Es decir, caracterizar, a partir de la observación, los tejidos urbanos que permiten un mayor desarrollo, entendiendo desarrollo como principal característica de los niños, donde aprendizaje, percepción propia y juego tienen un papel relevante. Por lo tanto, aquellos tejidos que son más amables para el sujeto, y, sobre todo, encontrar cuáles son aquellas características urbanas y de diseño que los dotan de esta condición. Los tejidos elegidos son el Eixample de Barcelona, polígono de viviendas (Montbau), tejid, The study was born in the context of the evolution of modern cities towards a hostile and dangerous space that, due to gentrification, pollution, capitalization and where the vehicle is the main articulating agent of urbanism and the system, is no longer a place of and for life. After a process of modernization, growth and consolidation, and criticizing this event, many cities, for example, Barcelona, seek its pacification and the reversion of this regime. Following the will of these processes of change, we wanted to look for a subject within society that would characterize the vulnerability, within this violent artifice, in order to make a study on what are the elements that contribute and establish this change, and starting from the idea of studying the problem, to find a solution, from the base. Children, as dependent on their caregivers and in the process of learning, that is, with their development in process, are the chosen subject. Even so, I choose children as a representation of the vulnerability to the exposure that we, the neighbors of the city, suffer to these systems, as their vulnerability comes from the fact that they do not have social behaviors fully applied, they understand and perceive the space in a different way and they have needs where cures are more present. It is evident that each subject has its own characteristics and, therefore, its needs and deficiencies, but the sensitivity that they represent, also frames the other subjects: the neighbors who, close to being expelled within the city, do not find their space within it, such as the elderly, women, people with reduced mobility, people with functional diversity or physical or mental disabilities, migrants, young people with few economic resources... In addition, the way the city, the public space and the urban environment is designed will have a direct influence on the dependence of the most vulnerable neighbors, thus denying their full capacity for emancipation and binding them even more
- Published
- 2023
41. Versionando el “Urbanismo para arquitectos”: La docencia troncal del urbanismo en la Escuela de Arquitectura de Barcelona
- Author
-
Crosas Armengol, Carles and Crosas Armengol, Carles
- Abstract
The ‘Urbanism for architects’ is a teaching practice promoted since the 1970s from the Barcelona Urbanism Laboratory that continues to be present in the curriculum of the Barcelona School of Architecture nowadays some new ‘versions’ that are adapted in regards the substantial changes in the discipline. In a narrative that aims to connect the past with the present and the future, this article relates the epistemological bases that established this approach and examines its validity to face the challenges posed by contemporary urbanism. The review of the fundamental aspects that have characterized the training of Catalan architects is combined, on the one hand, with a precise description of the changes that have been introduced in the traditional ‘urban project’ course. On the other hand, a reflection is made on the fitting of this teaching tradition in the current structure of university curricula and the area of competence of architects in relation to the professional practices of urbanism and planning. In short, it is a critical approach to how new ‘versions’ of classic themes adapt their melodies to efficiently face the new challenges of the discipline and learning of urbanism., ‘L'urbanisme pour les architectes’, enseignement promu à partir des années 70 dès le Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, continue à être présent au programme de l'École d'architecture de Barcelone aujourd'hui dans de nouvelles ‘versions’ adaptées aux changements substantiels de la discipline. Dans un récit qui vise à relier le passé au présent et au futur, cet article relate les bases épistémologiques qui ont établi cette approche et examine sa validité pour faire face aux défis posés par l'urbanisme contemporain. L'examen des aspects fondamentaux qui ont caractérisé la formation des architectes catalans, est combiné d'une part avec la description précise des changements qui ont été introduits dans le cours traditionnel de ‘projet urbain’. D'autre part, une réflexion est menée sur l'insertion de cette tradition d'enseignement dans la structure actuelle des cursus universitaires et le domaine de compétence des architectes en relation avec les pratiques professionnelles de l'urbanisme et de l'aménagement. En bref, il s'agit d'une approche critique de la façon dont de nouvelles ‘versions’ de thèmes classiques modifient leurs mélodies pour faire face efficacement aux nouveaux défis de la discipline et de l'apprentissage de l'urbanisme., El ‘Urbanismo para arquitetos’, ensino promovido a partir dos anos 70 do Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, continua presente hoje o currículo da Escola de Arquitetura de Barcelona em algumas novas ‘versões’ que são adaptadas as mudanças substanciais na disciplina. Em uma história que visa conectar o passado com o presente e o futuro, este artigo relaciona as bases epistemológicas que estabeleceram essa abordagem e examina sua validade e validade para enfrentar os desafios colocados pelo urbanismo contemporâneo. A revisão dos aspetos fundamentais que caracterizaram a formação dos arquitetos catalães combina-se, por um lado, com a descrição precisa das mudanças que foram introduzidas no curso tradicional de ‘projeto urbano’. Por outro lado, é feita uma reflexão sobre o encaixe desta tradição de ensino na atual estrutura dos currículos universitários e na área de competência dos arquitetos em relação às práticas profissionais de urbanismo e planeamento. Em suma, é uma abordagem crítica de como novas ‘versões’ de temas clássicos modificam suas melodias para enfrentar com eficiência os novos desafios da disciplina e aprendizagem do urbanismo., El ‘urbanismo para arquitectos’, enseñanza impulsada a partir de los años 70 desde el Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, sigue presente hoy en el currículum de la Escuela de Arquitectura de Barcelona en algunas nuevas ‘versiones’ que se adaptan a los cambios sustanciales de la disciplina. En un relato que pretende conectar el pasado con el presente y el futuro, este artículo pone en relación las bases epistemológicas que asentaron esta aproximación y examina su vigencia y validez para afrontar los retos que plantea el urbanismo contemporáneo. La revisión de los aspectos fundamentales que ha caracterizado la formación de los arquitectos catalanes se combina, por un lado, con la descripción precisa de los cambios que se han introducido en el tradicional curso de ‘proyecto urbano’. Por el otro, se hace una reflexión sobre el encaje de esta tradición docente en la actual estructura de planes de estudio universitarios y en el espacio competencial de los arquitectos en relación a las prácticas profesionales del urbanismo y el planeamiento. Es, en resumen, una aproximación crítica sobre cómo nuevas ‘versiones’ de los temas clásicos modifican sus melodías para afrontar de forma eficiente los nuevos retos de la disciplina y del aprendizaje del urbanismo.
- Published
- 2023
42. Molí de la Sal: una isla de biodiversidad
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, Maristany Jackson, Lorena, Arribas Sánchez, Cristina, Aguiló Aran, Claudi, Garcia Hurtado, Marcos, Navarrete Pardo, Marcos, Crosas Armengol, Carles, Maristany Jackson, Lorena, Arribas Sánchez, Cristina, Aguiló Aran, Claudi, Garcia Hurtado, Marcos, and Navarrete Pardo, Marcos
- Abstract
El proyecto se sitúa en un antiguo molino de sal en Malgrat de Mar. Las ruinas esconden en su interior un ecosistema complejo que surge del abandono del lugar durante décadas, excepcional en el ecotono urbano – agroforestal, entorno a una bassa de agua permanente. En él, asociaciones naturalistas de la zona están dando clases de Educación Ambiental a los niños de las escuelas cercanas y desarrollando labores de preservación.El objetivo es recuperar el valor histórico del lugar, preservando el ecosistema y potenciando la labor de los agentes involucrados, creando una pequeña escuela de naturaleza con un aula y un taller. Una fase a largo plazo, planteada como un metabolismo . Para que la arquitectura sea consecuente con la educación ambiental, la construcción del edificio se basa en las teorías del estilo antropocénico y el materialismo termodinámico, buscando el mínimo impacto posible y tratando de cerrar los ciclos de flujos de agua, materia y energía. Por último, a petición de los agentes involucrados, se diseña una fase a corto plazo. Un proyecto de presupuesto mínimo planteado para que su ejecución sea viable cuanto antes, The project is located in an old mill salt in Malgrat de Mar. The ruins hide in inside a complex ecosystem that arises of the abandonment of the place for decades, exceptional in the urban ecotone – agroforestry, around a permanent water basin. In him, naturalist associations of the area are teaching environmental education classes children from nearby schools and developing preservation work. The objective is to recover the historical value of the place, preserving the ecosystem and promoting the work of the agents involved, creating a small school of nature with a classroom and a workshop. A long-term phase, posed as a metabolism . For architecture to be with consistent with environmental education, the construction of the building is based on the theories of anthropocenic style and thermod materialism dynamic, looking for the minimum possible impact and trying to close the cycles of water flows, Matter and energy. Finally, at the request of the agents involved created, a short-term phase is designed. A proposed minimum budget project so that its execution is viable as soon as possible, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima::13.2 - Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals
- Published
- 2023
43. Buits que reconverteixen barris: projectes renovadors per a la reactivació del sector La Maquinista i Bon Pastor
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Muxí Martínez, Zaida, Fernández Díaz, Laura, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Such Sanmartín, Roger, Crosas Armengol, Carles, Spanou, Ioanna, Muxí Martínez, Zaida, and Fernández Díaz, Laura
- Abstract
Un buit, una oportunitat. El passat històric del Bon Pastor, arrelat a un teixit industrial que s’ha anat consolidant amb el pas dels anys, ha provocat una deriva de conseqüències socials i físiques que han derivat a un aïllament d’aquest barri vers la ciutat. En un intent d’aprofitament del sòl industrial en desús, i amb una motivació afegida de treure un rèdit econòmic amb la reconversió d’aquest sòl improductiu en sòl amortitzable, es va iniciar un procés de regeneració urbana que responia a unes demandes totalment oposades a les del barri: la creació del Centre Comercial La Maquinista. Amb aquest projecte van arribar també nous habitatges, nous espais urbans de relació i nous veïns, així com nous paradigmes. Com cohesionaven aquest projecte amb el barri existent? Com es connectava aquesta nova peça amb els barris del costat? Com assumiria el barri tradicional aquest canvi tan dràstic de la terciarització massiva del terreny? Aquestes preguntes van tenir una resposta més o menys encertada en l’execució del projecte, però el que està clar és que tot i així avui dia es continuen fent, perquè no s’ha trobat una resposta que tanqui aquest debat. El context físic en el qual es troba el barri, amb un gran buit produït per les vies de tren que separen Sant Andreu del Bon Pastor i el buit generat per l’abandonament de l’activitat de l’antiga fàbrica la Mercedes són projectes que busquen donar una resposta definitiva a aquesta sensació d’aïllament, i buscaran la manera de cohesionar el Bon Pastor entre si i amb els municipis que el voreja.
- Published
- 2023
44. Capital a pedales: infraestructura ciclista en Madrid
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, Pifarré Carrera, Miguel, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Felip Ordis, Olga, Clua Uceda, Álvaro, Povedano Revilla, Marina, Crosas Armengol, Carles, and Pifarré Carrera, Miguel
- Abstract
El aumento de la conciencia ecológica en la sociedad ha hecho que las ciudades se hayan comenzado a replantear muchas cuestiones de diseño con el objetivo de reducir sus emisiones de gases contaminantes. Las miradas se dirigieron rápidamente hacia los vehículos privados, uno de los principales causantes de la polución en las ciudades. La bicicleta toma protagonismo como una alternativa de movilidad limpia, aportando, además, otros muchos beneficios (es más saludable, ocupa menos espacio, menos contaminación acústica, etc.) En Madrid, sin embargo, este cambio aún no ha llegado. Tímidamente se han hecho pequeños avances en este sentido pero el resultado sigue siendo una ineficaz red de carriles bici que apenas han convencido a los madrileños para moverse en bicicleta. En 2008, y más tarde en 2016, se redactaron sendos planes directores de movilidad ciclista. Un detallado estudio en el que se establecen las directrices para dotar a la ciudad de Madrid de una adecuada red de carriles bici. El trabajo analiza la actual infraestructura ciclista de Madrid, así como la de dos ciudades europeas, Barcelona y París. En segundo lugar se estudia el plan director de movilidad ciclista para la ciudad de Madrid. Finalmente se valorará la pertinencia de este plan resaltando sus puntos fuertes y sus puntos débiles y se intentará complementar con estrategias empleadas en Barcelona y París., The increase in ecological awareness in society has forced cities to reconsider many design issues with the aim of reducing their emissions of polluting gases. Eyes quickly turned to private vehicles, one of the main causes of pollution in cities. The bicycle takes center stage as a clean mobility alternative, also providing many other benefits (it is healthier, takes up less space, less noise pollution, etc.) In Madrid, however, this change has not yet arrived. Small and discreet advances have been made in this topic, but the result continues to be an ineffective network of bike lanes that have barely convinced the people of Madrid to move around by bike. In 2008, and later in 2016, two master plans for cycling mobility were drawn up. A detailed study establishing the guidelines to provide the city of Madrid with an adequate network of bike lanes. The work analyzes the current cycling infrastructure of Madrid, as well as the infrastracture of two European cities, Barcelona and Paris. Secondly, the cycling mobility master plan for the city of Madrid is studied. Finally, the relevance of this plan will be assessed, highlighting its strengths and weaknesses and an it will be complemented with strategies used in Barcelona and Paris., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant
- Published
- 2023
45. Versionando el “Urbanismo para arquitectos”: la docencia troncal del urbanismo en la Escuela de Arquitectura de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, and Crosas Armengol, Carles
- Abstract
El ‘urbanismo para arquitectos’, enseñanza impulsada a partir de los años 70 desde el Laboratorio de Urbanismo de Barcelona, sigue presente hoy en el currículum de la Escuela de Arquitectura de Barcelona en algunas nuevas ‘versiones’ que se adaptan a los cambios sustanciales de la disciplina. En un relato que pretende conectar el pasado con el presente y el futuro, este artículo pone en relación las bases epistemológicas que asentaron esta aproximación y examina su vigencia y validez para afrontar los retos que plantea el urbanismo contemporáneo. La revisión de los aspectos fundamentales que ha caracterizado la formación de los arquitectos catalanes se combina, por un lado, con la descripción precisa de los cambios que se han introducido en el tradicional curso de ‘proyecto urbano’. Por el otro, se hace una reflexión sobre el encaje de esta tradición docente en la actual estructura de planes de estudio universitarios y en el espacio competencial de los arquitectos con relación a las prácticas profesionales del urbanismo y el planeamiento. Es, en resumen, una aproximación crítica sobre cómo nuevas ‘versiones’ de los temas clásicos modifican sus melodías para afrontar de forma eficiente los nuevos retos de la disciplina y del aprendizaje del urbanismo, Postprint (published version)
- Published
- 2023
46. Salud, agua y territorio: infraestructuras hídricas y salud pública en el urbanismo del siglo XIX
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Martí Elias, Joan Maria, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, and Martí Elias, Joan Maria
- Abstract
La reciente preocupación por las ciudades saludables encuentra en los proyectos de subministro y saneamiento del urbanismo decimonónico del siglo XIX notables precedentes. En un siglo marcado por las grandes epidemias urbanas de cólera que tuvieron su origen en la contaminación de las aguas del subsuelo, la ingeniería de las obras públicas dio un impulso enorme mediante el trazado de nuevas infraestructuras en la ciudad. La estrecha relación entre el territorio y la gestión del agua, entre las canalizaciones urbanas y la salud, se convierten en una máxima en tantos proyectos de reforma y/o extensión en algunas grandes capitales. En Europa, los innovadores planteamientos higienistas de Chadwick (1845) construyen una base teórica centrada en la evacuación de las aguas residuales y la materia orgánica para garantizar la salud pública de sus habitantes. En el ámbito iberoamericano es interesante observar la coincidencia temporal con otros innovadores proyectos de modernización de tramas urbanas, siendo dos ejemplos: 1/ el proyecto de abastecimiento de aguas de La Habana, con el Acueducto de Albear y la red de distribución del agua diseñada a finales de siglo XIX por los ingenieros norteamericanos; y 2/ los detallados planos de alineaciones de las calles de Santiago de Chile, levantados por el destacado ingeniero Bertrand (1899) que fueron la base para la implementación de un moderno sistema de provisión y evacuación de aguas. En Barcelona, el proyecto y los estudios del arquitecto e ingeniero Pedro García Faria para la red de saneamiento de la ciudad de 1891 constituyen un ejemplo paradigmático en la historia de la construcción de la ciudad desde la perspectiva de la salud pública, a partir del equilibrio de los sistemas territoriales, que darán un paso adelante en relación al gran proyecto de Ensanche de Cerdà., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)
- Published
- 2023
47. Mixticidad, intensidad y densidad en tramas urbanas de tres ciudades españolas: A Coruña, Málaga y Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Villavieja Martínez, Enric, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. LUB - Laboratori d'Urbanisme de Barcelona, Crosas Armengol, Carles, Gómez Escoda, Eulalia Maria, and Villavieja Martínez, Enric
- Abstract
Este artículo presenta una aproximación al análisis fenomenológico y cuantitativo de las formas de la mixticidad en metrópolis contemporáneas, estableciendo un diálogo entre mezcla, densidad e intensidad de usos urbanos. Si bien son muchos los estudios teóricos que tratan las relaciones entre forma urbana y residencia, los ensayos sobre otros usos y actividades son menos explorados y codificables. La investigación trata de entender, por un lado, la diversidad de factores que inciden en la mezcla de usos urbanos; por el otro, busca medir la mixticidad como cualidad apreciada en la ciudad compacta, situándola en el centro de la discusión urbanística. De manera específica, esta contribución evalúa los equilibrios entre uso residencial y no-residencial – entre vivienda y resto de actividades – a través de una metodología de investigación y comunicación a partir de bases de datos abiertas y cartografías GIS. Si bien esta presentación se centra en la mirada y el mapeo a tendencias generales en distritos y barrios, el estudio se desarrolla a diversas escalas complementarias: con la mirada a los tejidos urbanos mediante la selección de fragmentos representativos que se comparan a través de una exploración metodológica común; y con la mirada a nivel de calle para determinar la influencia de las distintas actividades en planta baja, su interacción con los accesos a las viviendas y la viveza en las aceras. Barcelona y su área metropolitana son el principal campo de estudio y el lugar en el que se desarrolla la metodología de investigación. Complementariamente, otros fragmentos en las áreas metropolitanas de A Coruña y Málaga se analizan con las mismas herramientas y a las mismas escalas para testar la validez del método de trabajo; y comparar metrópolis que, pese a tener tamaños y rangos de población diferentes, comparten fenómenos análogos de transformación urbana., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)
- Published
- 2023
48. Versionando el “Urbanismo para arquitectos”. La docencia troncal del urbanismo en la Escuela de Arquitectura de Barcelona
- Author
-
Crosas Armengol, Carles, primary
- Published
- 2022
- Full Text
- View/download PDF
49. Forms and patterns of mixticity in compact cities. Mixed-use synergies in the Sagrada Familia neighbourhood of Barcelona.
- Author
-
Gomez-Escoda, Eulalia, Crosas Armengol, Carles, and Berra-Sandin, Mikel
- Subjects
CITIES & towns ,NEIGHBORHOODS ,POPULATION density ,CARTOGRAPHY - Abstract
This article explores empirical and objective approaches to combinations of non-residential activities in contemporary urban settings. The research measures the mix of uses in compact cities through the analysis of an urban fragment of Barcelona with high population density that is strolled around daily by thousands of tourists and intensified by a unique combination of daily services, commercial uses and productive activities. The resulting cartography offers a parametric interpretation at the scale of plots, blocks and streets, and establishes some tools to better understand the spatial relations of urban functional mix and proximity. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
- Published
- 2023
- Full Text
- View/download PDF
50. Forms and patterns of mixticity in compact cities. Mixed-use synergies in the Sagrada Familia neighbourhood of Barcelona
- Author
-
Gomez-Escoda, Eulalia, primary, Crosas Armengol, Carles, additional, and Berra-Sandin, Mikel, additional
- Published
- 2022
- Full Text
- View/download PDF
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.