Search

Aquest estudi examina els factors demogràfics associats amb la desforestació al Parc Nacional Sierra de Lacandon (PNSL), Guatemala, mitjançant una anàlisi de regressió multinivell. Més del 10 % del PNSL ha estat desforestat des de la meitat de la dècada de 1980, com a conseqüència del creixement demogràfic i les pràctiques de gestió agrícola. Utilitzant una anàlisi de regressió múltiple de dos nivells, aquest estudi examina dades demogràfiques i unes altres característiques de les llars per explicar variacions en el bosc artigat entre 241 finques agrícoles en vuit comunitats al PNSL. Aquesta metodologia té en compte la variació especial entre comunitats i entre llars, i abans no havia estat mai aplicada als tròpics. El model de regressió multinivell pot ajudar a explicar millor els impactes de factors propis de les comunitats i de les llars en la desforestació, per tant, pot contribuir a millorar les polítiques de desenvolupament., The paper examines depopulation factors associated with deforestation in the Natural park of the Sierra de Lacandón (PNSL), using multi-level regresión analysis. More than 10 percent of the park area has been deforested since the mid 1980s because of rural population growth and agricultural practices. By means of a two-level regression analysis the study use dem ographic and other household data to explain variations in deforested land in 241 agricultural estates in 8 communities of the PNSL. The methodology, not applied before in the tropics, takes into account spatial variations between communities and households. Multilvel regression allows for better results on the impacts of socioeconomic factors on deforestation, both at the community and at the household levels with important implications for development policies., Este estudio examina los factores demográficos asociados con la deforestación en el Parque Nacional Sierra de Lacandón (PNSL), Guatemala, utilizando un análisis de regresión multinivel. Más del 10% del PNSL ha sido deforestado desde mediados de la década de 1980, a causa del crecimiento demográfico de la población campesina y su subsiguiente manejo de la tierra. Utilizando un análisis de regresión múltiple de dos niveles, este estudio examina datos demográficos y otras características de los hogares para explicar variaciones en el bosque roturado entre 241 fincas agrícolas en ocho comunidades en el PNSL. Esta metodología, novedosa en el estudio de uso del suelo en los trópicos, toma en cuenta la variación espacial entre comunidades, así como entre hogares. Al usar modelos de multinivel, se puede llegar a resultados mejores sobre los impactos de los factores, tanto a nivel de comunidad como a nivel de hogar sobre la deforestación, con implicaciones más adecuadas para políticas de desarrollo.

Encara són nombrosos i basics els interrogants relatius a l'evolució historica dels components del creixement demogràfic de la població catalana. No cal assenyalar que la persistencia d'aquestes preguntes té l'origen, entre altres causes immediates, en les dificultats per a disposar del conjunt de dades necessaries per a confeccionar els indicadors demografics més adients. Tanmateix, són les limitacions característiques de la llarga etapa pre-estadística. Aquestes circumstancies condicionen, doncs, l'actual coneixement fragrnentari i limitat del paper d'aquells components del creixement, un dels quals és la mortalitat. La recerca sobre el comportament historic d'aquest fenomen ha tendit a subratllar de manera gairebé constant dos aspectes (Iglésies 1961; 1965-67; Vilar 1973; Nadal 1978). El primer, el manteniment a la població catalana del passat d'un nivell elevat de mortalitat, és a dir, dominat per taxes brutes superiors al 30 %, molt properes a les experimentades per altres regions de la Península Iberica i de la Mediterrania occidental. El segon, que, tot i que a partir del darrer quart del segle XVIII la població podria haver-se beneficiat de reduccions constants i moderades d'aquell nivell, no fou fins a la segona meitat del segle XIX que minva d'una manera significativa

Aquest article revisa les tesis sobre creixement demogràfic de Catalunya en el segle XVIII elaborades per Pierre Vilar, a partir de la reconstrucció de l’evolució dels baptismes en 254 parròquies de Catalunya que representen el 46,2% de la població. D’una banda es comprova l’ocultació dels recomptes de 1718 i 1787 i per l’altra s’aporten noves dades sobre el creixement de la població per comarques i de Catalunya en general., This paper revises the theses about demographic growth in Catalonia in the 18th century elaborated by Pierre Vilar, from the reconstruction of the evolution of the baptisms in 254 parishes of Catalonia who represent 46,2% of the total population. On the one hand the occultation of the counting of 1718 and 1787 is checked out and by the other, new datum about the growth of the population for regions and of Catalonia is brought.

El estudio del papel de los espacios residenciales en la formación urbana y metropolitana de Barcelona entre 1856 y 1970 revela cómo se conforma un modelo territorial polinuclear, caracterizado por las discontinuidades y vacíos internos, ya desde mediados del siglo XIX. Las formas urbanas relevantes en este contexto de crecimiento de la ciudad y del área metropolitana se pueden agrupar en tres categorías básicas: Ciutat Vella, el Ensanche Cerdà y las tramas urbanas residenciales. Son estas últimas los ámbitos de mayor absorción de los crecimientos demográficos hasta 1950 y configuran un espacio urbano donde las necesidades de vivienda y las tipologías de la edificación determinan la geometría del parcelario. Las relaciones, muchas veces contradictorias, de las tramas urbanas residenciales con el planeamiento metropolitano, por una parte, y con las políticas de vivienda, por otra, son analizadas desde el punto de vista del diseño de estrategias de tratamiento del parque de viviendas construido, en un momento de reestructuración interna del espacio residencial a escala metropolitana. L'estudi del paper dels espais residencials en la formació urbana i metropolitana de Barcelona entre 1856 i 1970 revela com es conforma un model territorial polinuclear, caracteritzat per les discontinuïtats i els buits interns, ja des de mitjans del segle XIX. Les formes urbanes rellevants en aquest context de creixement de la ciutat i l'àrea metropolitana es poden agrupar en tres categories bàsiques: Ciutat Vella, l'Eixample Cerdà i les trames urbanes residencials. Són aquestes últimes els àmbits de major absorció dels creixements demogràfics fins al 1950 i configuren un espai urbà on les necessitats d'habitatge i les tipologies d'edificació determinen la geometria del parcel·lari. Les relacions, moltes vegades contradictòries, de les trames urbanes residencials amb el planejament metropolità, d'una banda, i amb les polítiques d'habitatge, d'una altra, són analitzades des del punt de vista del disseny d'estratègies de tractament del parc d'habitatges construït, en un moment de reestructuració interna de l'espai residencial a escala metropolitana. L'étude du rôle des espaces residentiels dans la formation urbaine et métropolitaine de Barcelona entre 1856 et 1975 nous indique comment se forme un modèle territorial polynucléaire, caractérisé par les discontinuités et les vides internes, dès la moitié du XIXè siècle. Les formes urbaines relevantes, dans ce contexte d'accroissement de la ville et des aires métropolitaines, peuvent se regrouper en trois catégories basiques: Ciutat Vella, l'Ensanche Cerdà et les trames urbaines résidentielles. Ces dernières sont les milieux de majeure absortion des accroissements démographiques jusqu'à 1950 et représentent un espace urbain où les besoins de logement et les typologies de la construction déterminent la géométrie du parcellaire. Les relations, très souvent contradictoires, des trames urbaines résidentielles avec, d'une part, l'aménagement métropolitain et, d'autre part, les politiques de logement sont analysées du point de vue du dessin des estratégies de traitement du logement bâti, au moment de la restructuration interne de l'espace résidentiel à échelle métropolitaine. This study of the role played by residential development in the formation of urban and metropolitan Barcelona between 1856 and 1970 reveals how a polynuclear territorial model characterised by discontinuities and internal voids has been evolving since the middle of the nineteenth century. The urban forms that have been important in the growth of the city and metropolitan area fall into three basic categories: the Ciutat Vella, the Eixample Cerdà and the remaining residential areas. It was these other residential areas that accounted for the highest proportion of the demographic growth until 1950, and they configure an urban space where the needs of housing and the types of building used determine the geometry of the lot subdivision. The very often contradictory relationship between the urban residential areas and metropolitan planning, on the one hand, and housing policies, on the other, are analysed from the point of view of the design of strategies for dealing with the existing housing stock at a time of internal restructuring of the residential space on a metropolitan scale.

El Camp de Tarragona (España) participó con fuerza en la revolución comercial de la época moderna y la evolución de su población fue constante y creciente. Objetivo: analizar sifueron las graves crisis de mortalidad y la falta de salud lo que incentivó la evolución de la población en la zona, y el papel que estas tuvieron. Métodos: con registros parroquiales y censos se construye durante casi tres siglos y medio la evolución demográfica. Se presentan aspectos significativos de la mortalidad por crisis a través del método Dupâquier y Flinn. Resultados: la sequía es el indicador indirecto del stress económico y la salud. Las mayores defunciones ocurrían en años de malas cosechas, guerra o infección. Durante uno o varios años la mortalidad se elevó por encima de su nivel normal (nivel 4-5 determina graves crisis con el método Dupâquier). El Camp lo alcanzó cuatro veces: la primera vez, a principios del siglo XVII debido al factor determinante de la sequía, luego por enfermedad y las otras por guerra. Posteriormente, se dieron crisis urbanas y rurales. Conclusiones: la influencia de estas graves crisis sobre el crecimiento demográfico y económico era importante cuando la capacidad del hombre era limitada. El Camp supo mantener una hegemonía demográfica y económica importante en esta época. Graves crisis de mortalidad afectaron con dureza menguando la población. Como conclusión, el papel de la mortalidad por graves crisis no es determinante, aunque estas tuvieron un papel importante en la recuperación de los habitantes del Camp. Camp de Tarragona (Spain) participated strongly in the commercial revolution of the modern era and its population grew steadily. Objective: to analyze whether the serious mortality crisis and lack of health stimulated the evolution of the population in the area and what role these crisis played in them. Methods: demographic change is reconstructed with parish registers and census from nearly three centuries. Significant aspects of mortality by crisis are presented through the Dupâquier and Flinn method. Results: Drought is the indirect indicator of economic stress and health. Deaths increased in years of bad harvests, war or infection. For one or more years mortality rose above its normal level (level 4-5 determines serious crisis with the Dupâquier method). Camp reached this level on four times: in the early seventeenth century with drought as a determining factor, another time by disease and the other by war. It was succeeded by urban and rural crisis. Conclusions: The influence of these serious crisis on the population and economic growth was important when man's capacity was limited. The Camp was able to maintain an important demographic and economic hegemony at this time. Severe mortality crisis severely dwindled the population. As a conclusion, it is found that the role of mortality does not appear decisive for serious crisis but played an important role in the recovery momentum of the residents of Camp. info:eu-repo/semantics/publishedVersion