Search

Award-winning

En la cerca d’estratègies per a la intervenció i, en alguns casos, reactivació del patrimoni, les esglésies poden ser punts claus. A causa de guerres, desamortitzacions i pèrdues d’ús variades, aquests edificis acaben desapareixent enmig dels nostres boscos i ciutats. Les bigues es podreixen, els carreus cauen i una part de la nostra història es perd. Els projectes de reutilització d’esglésies en països europeus gaudeixen d’una gran popularitat a causa dels seus usos variats (pubs, biblioteques, zones esportives…). A Espanya, apareixen alguns exemples al nord de la península d’habitatges o skateparks. En canvi, aquest treball s’enfoca en el territori català per poder oferir una mostra del que poden arribar a ser aquests edificis abandonats si transformem l’ús, preservant els seus valors principals. És per això que, en aquest treball, es proposa una anàlisi de tres casos d’intervencions en esglésies gòtiques catalanes per tal de canviar-ne l’ús: l’església de Santa Maria de Vilanova de la Barca, l’Espai Santa Eulàlia a Gironella i l’església de l’antic convent de Sant Domènec a Cervera. La visió arquitectònica dels projectes i les visites realitzades permeten entendre quins són els objectius d’aquestes intervencions en edificis tan específics com les esglésies gòtiques i quins reptes i oportunitats sorgeixen en el procés de reutilització. esglésies - gòtic - reutilització - patrimoni - intervenció - canvi d’ús, En la búsqueda de estrategias para la intervención y, en ocasiones, reactivación del patrimonio, las iglesias pueden ser puntos clave. A causa de guerras, desamortizaciones y pérdidas de uso variadas, estos edificios acaban en medio de nuestros bosques y ciudades. Las vigas se pudren, las piedras caen y una parte de nuestra historia se pierde. Los proyectos de reutilización de iglesias en países europeos gozan de una gran popularidad a causa de sus usos variados (pubs, bibliotecas…). En España, aparecen algunos ejemplos al norte de la península como vivienda o skateparks. En cambio, este trabajo se enfoca en el territorio catalán para poder ofrecer una muestra de lo que pueden llegar a ser estos edificios abandonados si transforman el uso, preservando sus valores principales. Es por eso que, en este estudio, se propone un análisis de tres intervenciones en iglesias góticas catalanas para cambiar su uso: la iglesia del Convento de Sant Domènec de Cervera, l’Espai Santa Eulàlia de Gironella y la iglesia vieja de Santa Maria de Vilanova de la Barca. La visión arquitectónica de los proyectos y las visitas realizadas permiten comprender cuáles son los objetivos de estas intervenciones en edificios tan específicos como las iglesias góticas y qué retos y/o oportunidades surgen en el proceso de reutilización. iglesias - gótico - reutilización - patrimonio - intervención - cambio de uso, Award-winning

Treball Final del Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-BarcelonaArch (MBArch). The Contemporary Project, Transportation systems are one of the most essential structures of cities, which, with developments and expansions, have gradually become barriers in cities. In the aspect of development, transportation is the obvious element of barriers, such as railroads and trans-stations. Transportation systems also have a strong presence in urban areas which brings a big impact on natural landscapes. Railways are able to generate fractures and interruptions of the urban fabric, which alters the development of public capacities. The strategy to fix these issues is to reconnect the fractures and interruptions in cities. We are planning carefully the elements which must be put into the barrier in order to heal the fractures and interruptions while having the opportunities to find some potential areas for developing into the city's public spaces. Transportation used to be the primary topic for discussions with urban developers, but now Social activity become the center of discussions. Barcelona is a model of urban planning. Both the development of transportation and the design of city spaces are very prominent and impressive in Barcelona. The goal of this research is to reconnect the interactions between Barcelona and L'Hospitalet on a large urban scale and to use the spatial barriers which were cut by the railways as a basis for improvements. The idea is to use a gentle approach with tinyscale urban design in order to change the railroads and the surrounding areas. The elevated gardens of Rambla de Santa are the perfect material for this research. The original concept of this plan is to form a green linear connecting axis from the mountain to the sea, along with other green public spaces. Rambla de Santa is considered an antecedent and the initial catalyst for this proposal. A comprehensive study is conducted in this context, covering the area between Sants station and L'Hospitalet station. This study is focused on how to propose the solution of reconnecting public spaces and impr, Award-winning

Bilbao és una ciutat que ha patit una reconversió urbanística radical al llarg dels anys i aquesta transformació sempre ha anat marcada per la Ria del Nervión, o Ria de Bilbao, transcorrent al llarg de tot el municipi i per la geografia escarpada que la envolta. De vegades, deixant de banda l'oportunitat de relació entre aquest agent natural i la ciutat i imposant les seves grans infraestructures enginyers marcades pel passat industrial, miner i mercantil, però d'altres, amb una intenció i un afany de generar riquesa urbanística per tal d'assolir espais públics de qualitat que posen en relació la ciutat amb la ria. Aquesta transformació es va fer amb l'ajuda de peces icòniques que van donar a la ciutat una nova identitat globalitzada i universal. Però, principalment, es va centrar al municipi de Bilbao, deixant al marge moltes de les zones perifèriques de la Ria a la resta de l'àrea metropolitana, on encara queden restes d'una indústria ja obsoleta i un paisatge que no té interès urbanístic. Aquest treball pretén analitzar les relacions entre la ria, els intersticis, les trames urbanes que l'envolten i els usos històrics dels mateixos, i així identificar els espais residuals o d'oportunitat en zones que encara no ha patit aquesta transformació i així oferir-ne un estudi de possibles intervencions o estratègies a partir dels vectors fonamentals que l'han feta possible, identificant el paper que han jugat en la nova relació entre Ria i Ciutat., Bilbao es una ciudad que ha sufrido una reconversión urbanística radical a lo largo de los años y esta transformación siempre ha ido marcada por la Ría del Nervión, o Ría de Bilbao, transcurriendo a lo largo de todo el municipio y por la geografía escarpada que la rodea. A veces, dejando de lado la oportunidad de relación entre este agente natural y la ciudad e imponiendo sus grandes infraestructuras ingenieriles marcadas por su pasado industrial, minero y mercantil, pero otras, con una intención y un afán de generar riqueza urbanística a fin de alcanzar espacios públicos de calidad que ponen en relación la ciudad con la ría. Esta transformación se llevó a cabo con la ayuda de piezas icónicas que dieron a la ciudad una nueva identidad globalizada y universal. Pero, principalmente se centró en el municipio de Bilbao, dejando al margen muchas de las zonas periféricas de la Ría en el resto del área metropolitana, en las que todavía quedan restos de una industria ya obsoleta y un paisaje que carece de interés urbanístico. El presente trabajo pretende analizar las relaciones entre la ría, los intersticios, las tramas urbanas que la rodean y los usos históricos de los mismos, y así identificar los espacios residuales o de oportunidad en zonas que todavía no ha sufrido esta transformación y así ofrecer un estudio de posibles intervenciones o estrategias a partir de los vectores fundamentales que la han hecho posible, identificando el papel que han jugado en la nueva relación entre Ría y Ciudad., Bilbao is a city that has undergone a radical urban reconversion over the years and this transformation has always been marked by the Nervión estuary, or the Bilbao estuary, running through the entire municipality and by the steep geography that surrounds. Sometimes, leaving aside the opportunity for a relationship between this natural agent and the city and imposing its large engineering infrastructures marked by its industrial, mining, and commercial past, but other times, with an intention and desire to generate urban wealth to achieve quality public spaces that connect the city with the estuary. This transformation was carried out with the help of iconic pieces that gave the city a new globalized and universal identity. But it was mainly focused on the municipality of Bilbao, leaving out many of the peripheral areas of the Ría in the rest of the metropolitan area, where there are remains of an already obsolete industry and a landscape that lacks urban interest. The present work intends to analyse the relationships between the estuary, the interstices, the urban fabrics that surround it and their historical uses, and thus identify residual or opportunity spaces in areas that have not yet undergone this transformation and thus offer a study of possible interventions or strategies based on the fundamental vectors that have made it possible, identifying the role they have played in the new relationship between the estuary and the city., Award-winning

Aquest treball d’investigació consisteix en l'anàlisi, comparació i avaluació dels polígons d’habitatges massius dels barris de Sant Ildefons i Bellvitge, de Cornellà de Llobregat i Hospitalet de Llobregat. És arran de l'estigmatització que han patit les zones durant anys, que ha sorgit la motivació per estudiar l'actualitat d'aquests projectes urbans, que van ser creats per donar resposta a moviments migratoris. Centrant l'estudi en l'evolució urbana a través del context històric i geogràfic, per comprendre els canvis en el plantejament que han anat configurant el territori i les seves diferències actualment. Analitzaré i compararé els dos barris tant de forma qualitativa com de forma quantitativa, en funció de les dades que reflecteixen els paràmetres de: xarxa viària, zones d'aparcament, zones destinades a equipaments, ús i distribució dels espais lliures, activitat no residencial, ocupació residencial, tipologies i població. S'estudiarà el context històric i l’origen dels projectes, per poder entendre el procés de construcció, les modificacions viscudes i ús actual, enfocat a la qualitat de vida dels residents, avaluant quin és el millor pla d'acció per poder recomanar millores. I és en vers aquestes anàlisis que avaluaré cadascun dels barris, veient les diferències o similituds que presenten entre ells, podent elaborar propostes de millora., Este trabajo de investigación consiste en el análisis, comparación y evaluación de los polígonos de viviendas masivas de los barrios de Sant Ildefonso y Bellvitge, de Cornellà de Llobregat y Hospitalet de Llobregat. Es a raíz de la estigmatización que han sufrido las zonas durante años, que ha surgido la motivación para estudiar la actualidad de estos proyectos urbanos, que fueron creados para dar respuesta a movimientos migratorios. Centrando el estudio en la evolución urbana a través del contexto histórico y geográfico, para comprender los cambios en el planteamiento que han ido configurando el territorio y sus diferencias en la actualidad. Analizaré y compararé ambos barrios tanto de forma cualitativa como de forma cuantitativa, en función de los datos que reflejan los parámetros de: red viaria, zonas de aparcamiento, zonas destinadas a equipamientos, uso y distribución de los espacios libres, actividad no residencial, ocupación residencial, tipologías y población. Se estudiará el contexto histórico y el origen de los proyectos, para poder entender el proceso de construcción, las modificaciones vividas y uso actual, enfocado a la calidad de vida de los residentes, evaluando cuál es el mejor plan de acción para poder recomendar mejoras. Y es hacia estas análisis que evaluaré cada uno de los barrios, viendo las diferencias o similitudes que presentan entre ellos, pudiendo elaborar propuestas de mejora., This research work consists of the analysis, comparison and evaluation of the mass housing estates in the neighborhoods of Sant Ildefons and Bellvitge, in Cornellà de Llobregat and Hospitalet de Llobregat. It is from the stigmatization that these areas have suffered for years that the motivation arose to study the current status of these urban projects, which were created to respond to migratory movements. Focusing the study on the urban evolution through the historical and geographical context, in order to understand the changes in the approach that have been shaping the territory and its current differences. I will analyze and compare the two neighborhoods both qualitatively and quantitatively, according to the data that reflect the parameters of: road network, parking areas, areas allocated to facilities, use and distribution of open spaces, non-residential activity, residential occupation, typologies and population. The historical context and the origin of the projects will be studied, in order to understand the construction process, the modifications seen and current use, focused on the quality of life of the residents, assessing what is the best plan of action to be able to recommend improvements. And it is through these analyses that I will evaluate each of the neighborhoods, seeing the differences or similarities between them, in order to elaborate proposals for improvement.

El projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l’homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l’activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l’Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D’una banda, es fa referència a l’eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l’altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d’ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l’aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L’objectiu d’aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desenvolupament d’eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l’anàlisi d’indicadors sobre la seva morfologia urbana actual., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Aquest treball té com a voluntat principal posar en valor la Torre Bellesguard. Per tal que aquesta obra mai sigui malmesa, és important que les arquitectes tinguem clar el potencial de cada element. No es tracta d’una visió global de l’edifici, sinó que hem de ser capaces de posar en valor fins i tot el detall més petit per tal de potenciar el patrimoni que ens han deixat com a llegat els grans arquitectes que ens precedeixen. És important, abans d’una intervenció, conèixer bé i a fons allò que hem de tractar, i amb la finalitat d’aconseguir-ho, pretenc trobar una manera de fer comprendre als facultatius (preferentment arquitectes, però també poden ser historiadors, arqueòlegs, etc) cada peça i tros de la Torre Bellesguard. Per tal que aquest coneixement sigui exhaustiu i rigorós he optat per generar unes fitxes -a partir d’una base de dades- que apleguin tota la informació necessària i fonamental. Hi ha professionals que s’han dedicat a trobar la manera de poder registrar obres d’art, escultures, arquitectura i altres, per tant, utilitzaré aquest coneixement com a base. He escollit un ventall d’exemples que em serviran per extreure tots els ítems que requereix el meu cas d’estudi. Una vegada hagi creat la meva fitxa, prosseguiré a classificar uns quants elements per tal de posar-la a prova, i comprovar que realment compleixen l’objectiu de detallar i donar pautes suficients. És important reconèixer que tenim a les nostres mans la responsabilitat de conservar, potenciar i no fer malbé mai la riquesa arquitectònica que tenim; és per això que aquest treball va dirigit a totes aquelles arquitectes que treballen amb el patrimoni, que el miren amb afecte, i que lluiten per defensar els seus valors., Este trabajo tiene como principal voluntad poner en valor la Torre Bellesguard. Para que esta obra nunca sea estropeada, es importante que los arquitectos tengamos claro el potencial de cada elemento. No se trata de una visión global del edificio, sino que debemos ser capaces de poner en valor incluso el menor detalle para potenciar el patrimonio que nos han dejado como llegado los grandes arquitectos que nos preceden. Es importante, antes de una intervención, conocer bien y a fondo lo que debemos tratar, y con el fin de conseguirlo, pretendo encontrar una manera de hacer comprender a los facultativos (preferentemente arquitectos, pero también pueden ser historiadores, arqueólogos, etc) cada pieza y pedazo de la Torre Bellesguard. Para que este conocimiento sea exhaustivo y riguroso he optado por generar unas fichas -a partir de una base de datos- que reúnan toda la información necesaria y fundamental. Hay profesionales que se han dedicado a encontrar la manera de poder registrar obras de arte, esculturas, arquitectura y otros, por tanto, utilizaré este conocimiento como base. He escogido un abanico de ejemplos que me van a servir para extraer todos los ítems que requiere mi caso de estudio. Una vez que haya creado mi ficha, proseguiré a clasificar algunos elementos para ponerla a prueba, y comprobar que realmente cumplen el objetivo de detallar y dar pautos suficientes. Es importante reconocer que tenemos en nuestras manos la responsabilidad de conservar, potenciar y no dañar nunca la riqueza arquitectónica que tenemos; por eso este trabajo va dirigido a todas aquellas arquitectas que trabajen con el patrimonio, que lo miren con cariño, y que luchen por defender sus valores., The main purpose of this study is to highlight Torre Bellesguard. For this work to never be damaged, it is important that architects are clear about the potential of each element. It is not about a global vision of the building, but also the capacity to value even the smallest detail in order to enhance the heritage that the great architects who came before us have left us as a legacy. It is important, before an intervention, to know well and in depth what we have to deal. To achieve this, I intend to find a way to make the architects understand each piece and piece of the Torre Bellesguard. In order for this knowledge to be really meticulous, and not just carelessly overlooked, I have chosen to generate an index card - from a database - that collects all the necessary and fundamental information. There are professionals who have dedicated themselves to finding a way to be able to register works of art, sculptures, architecture and others, so I will use this knowledge as a basis. I have chosen a range of examples that will serve me to extract all the items that my case study requires. Once I have created my index card, I will proceed to classify a few elements in order to put it to the test, and check that they really fulfil the purpose of detailing and giving sufficient guidelines. It is important to recognize that what rests in our hands is the responsibility to preserve, enhance and never damage the architectural wealth we have; that is why this study is addressed to all those architects who work with heritage, who look at it with affection, and who fight to defend its values., Award-winning

La tesina explora l'evolució de la secció arquitectònica al llarg de la història i se centra en tres períodes clau: clàssic, modern i contemporani. S'analitzen els elements fonamentals de la secció arquitectònica a cada període i s'examinen els edificis i arquitectes que millor representen cada era. Es destaca la importància de la forma i la proporció a l'arquitectura, així com la influència de la ideologia i la cultura en la forma dels edificis. El treball conclou que la secció és essencial per comprendre els materials, l'estructura i la lògica tectònica d'un projecte, així com el context i les qualitats interiors. L'article proporciona exemples específics d'edificis i estructures que il·lustren els punts clau del treball i discuteix la influència de l'arquitectura antiga a l'arquitectura moderna i contemporània., La tesina explora la evolución de la sección arquitectónica a lo largo de la historia, centrándose en tres períodos clave: clásico, moderno y contemporáneo. Se analizan los elementos fundamentales de la sección arquitectónica en cada período y se examinan los edificios y arquitectos que mejor representan cada era. Se destaca la importancia de la forma y la proporción en la arquitectura, así como la influencia de la ideología y la cultura en la forma de los edificios. El trabajo concluye que la sección es esencial para comprender los materiales, la estructura y la lógica tectónica de un proyecto, así como su contexto y cualidades interiores. El artículo proporciona ejemplos específicos de edificios y estructuras que ilustran los puntos clave del trabajo y discute la influencia de la arquitectura antigua en la arquitectura moderna y contemporánea., The thesis explores the evolution of the architectural section throughout history, focusing on three key periods: classical, modern and contemporary. The fundamental elements of the architectural section in each period are analyzed and the buildings and architects that best represent each era are examined. The importance of form and proportion in architecture is highlighted, as well as the influence of ideology and culture on the shape of buildings. The work concludes that the section is essential to understand the materials, the structure and the tectonic logic of a project, as well as its context and interior qualities. The article provides specific examples of buildings and structures that illustrate the key points of the work and discusses the influence of ancient architecture on modern and contemporary architecture.

The population of Mumbai has tripled over the last 50 years or so, with no apparent end to be seen. What might be even more striking is that in the same period, the percentage of people living in informal settlements (chawls, slums, etc.) has risen to 40-50% of the total population. Although these dwellers comprise half of the population, their homes cover only 6% of the area. According to the Census of India, the conditions in which most of these people live are alarmingly unhygienic and unfit for habitation. If this is even remotely true, change is paramount. However, the lack of space and dense housing schemes have formed the identity of these informal settlements. A Chawl Culture, is established by the interaction, habitation and cultural practices that are seen within the in-between spaces rather than the housing dwellings themselves. The space between corridors, the courtyards between chawls and the alleys between the slums define the way of life and quality of space and, thus, the architecture itself. This has given rise to multiple pockets or enclaves within the city. The city of Mumbai is one of the best examples to discuss the growing rate of urbanization. The governing bodies of Mumbai respond to the immediate and prevalent density requirement by shifting the demographic of the densely packed informal settlements to high-rise apartment buildings. This approach, however quick and efficient, needs more consideration for the identity of these spaces. It creates a disjointed and exclusive urban fabric, ultimately losing these cultural enclaves, as seen in numerous developments across the city. “In the time of massive developments, there is no consideration of the in-betweens.” (Smithson 2002) The research aims to bridge the gap between the need for urban - conservation and the preservation of the in-between spaces, to ensure the remaining enclaves within the city are not lost while simultaneously trying to improve the quality of life for the people livin, The population of Mumbai has tripled over the last 50 years or so, with no apparent end to be seen. What might be even more striking is that in the same period, the percentage of people living in informal settlements (chawls, slums, etc.) has risen to 40-50% of the total population. Although these dwellers comprise half of the population, their homes cover only 6% of the area. According to the Census of India, the conditions in which most of these people live are alarmingly unhygienic and unfit for habitation. If this is even remotely true, change is paramount. However, the lack of space and dense housing schemes have formed the identity of these informal settlements. A Chawl Culture, is established by the interaction, habitation and cultural practices that are seen within the in-between spaces rather than the housing dwellings themselves. The space between corridors, the courtyards between chawls and the alleys between the slums define the way of life and quality of space and, thus, the architecture itself. This has given rise to multiple pockets or enclaves within the city. The city of Mumbai is one of the best examples to discuss the growing rate of urbanization. The governing bodies of Mumbai respond to the immediate and prevalent density requirement by shifting the demographic of the densely packed informal settlements to high-rise apartment buildings. This approach, however quick and efficient, needs more consideration for the identity of these spaces. It creates a disjointed and exclusive urban fabric, ultimately losing these cultural enclaves, as seen in numerous developments across the city. “In the time of massive developments, there is no consideration of the in-betweens.” (Smithson 2002) The research aims to bridge the gap between the need for urban - conservation and the preservation of the in-between spaces, to ensure the remaining enclaves within the city are not lost while simultaneously trying to improve the quality of life for the people livin ther

Como seres humanos nos caracteriza la habilidad de interpretar y atribuir significados a los varios aspectos de la vida; para poder vivir entre semejantes llegamos a conclusiones compartidas, generando construcciones sociales que están estrictamente vinculadas al mundo material. Lo socialmente construido se expresa como la capacidad de dar un sentido a la experiencia del mundo, es la estructura base para poder comunicarnos con los demás y formar el sistema de valor y creencias que orienta el desarrollo de la sociedad. El espacio construido se puede analizar como una de las formas que toman los constructos sociales; como resultado de las narrativas que interpretan la complejidad de las experiencias vividas. En este trabajo se analiza la forma urbana como resultado de una forma mental y la materialización de las narrativas en los espacios compartidos.

Bogotá Social Backbone propone el desarrollo de una columna vertebral de infraestructura social para las personas más necesitadas de Bogotá, aquellas que normalmente no tienen acceso a los servicios profesionales de un arquitecto. Seleccioné tres espacios "libres", abandonados y problemáticos a lo largo de la Avenida Caracas en Bogotá y tres clientes que los habitan; un drogadicto desplazado de El Bronx, una prostituta del barrio Santafé y un reciclador de la Caracas con 59. La arquitectura social se propone con el objetivo de ser una plataforma para que estas personas se reintegren dignamente a la sociedad, proporcionándoles una vivienda mínima, así como lugares para la formación y para el desarrollo de un proyecto de vida., Bogotá Social Backbone proposes the development of a backbone of social infrastructure for the most needed people in Bogota, those who usually do not have access to the professional services of an architect. I selected three "free", abandoned, and problematic spaces along the Caracas Avenue in Bogotá, and three clients who inhabit them; a drug addict who was displaced from El Bronx, a prostitute from Santafé neighborhood and a recycler from Caracas 59. Social architecture is proposed with the objective of being a platform for these people to reintegrate into society with dignity, providing minimal housing, as well as places for training and for the development of a life project., Award-winning

The city of Baku has experienced significant modifications and destruction to its urban fabric over the years, particularly during the Soviet era, resulting in damage to architectural and cultural heritage. This research by design focuses on the proposal of a pedestrian boulevard in Baku, with a series of social condensers built within exact footprints of "oblivions". The aim is to encourage socio-cultural engagement and strengthen identity through the social re-appropriation of these ignored urban traces. The proposal seeks to raise awareness about the city's cultural and urban heritage and promote controlled expansion - appropriate building height, materials, and spatial quality by incorporating educational institutions and social condensers that blend harmoniously with the surrounding environment. The concept revolves around the use of traditional carpet patterns as pavement - carpetscape, linking the social condensers and creating a sense of belonging and attachment to public spaces. The first social condenser, a trade and training center, is designed to revive the spirit of the former Alexander Nevsky Cathedral site, once a vibrant multicultural hub for trade routes. The complex acts as a hub for community interaction, cultural exchange, and learning about carpets and their historical significance. The second one transforms the former stock market area into a library and amphitheater, evoking the past functions. The third social condenser is located in the former Sovietski residential district, which was gentrified and transformed into a park, leaving a vacant area adjacent to Old Baku. Third social condenser - community center, reflects the dense and interconnected lifestyle of the former residents, incorporating functions such as an urban gallery, auditorium and co-working spaces, a kindergarten, and a retirement center., Award-winning

Amb aquest treball d’investigació em plantejo conèixer i analitzar l’estat actual del BIM en el món professional i les seves compatibilitats i sinergies amb el disseny i construcció d’estructures prefabricades de fusta.

Anàlisi de l'espai on es realitzen dels castells. Explicació del món dels castells, assaig, diades, etc. Radiografia de l'estat actual dels locals. Comparativa de tres locals com a casos d'estudi., Análisis del espacio donde se realizan de los "castillos". Explicación del mundo de los "castillos", ensayo, diadas, etc. Radiografía del estado actual de los locales. Comparativa de tres locales como casos de estudio., Analysis of the space where the castles (human tower) are performed. Explanation of the world of castles (human towers), rehearsal, diades, etc. Radiography of the current local state. Comparative of three premises as cases of study.

Las estructuras son una gran parte de los proyectos arquitectónicos y nuestras decisiones en todas las fases de diseño las condicionan en gran medida. Es por esto que como arquitectos debemos conocer y saber las dimensiones aproximadas de las estructuras que proyectamos. Este trabajo se centra en la presentación de la viga atirantada o viga Fink, un sistema constructivo que ofrece ligereza, tanto material como espacial, en edificios de grandes luces como pabellones o auditorios. Este sistema busca proponer proyectos cuya estructura es más ligera y por tanto más económica y ecológica gracias a un diseño en que la estructura deja de ser un simple elemento pasivo y pasa a estar activada. Este tipo de soluciones en que la estructura pasa a estar diseñada para trabajar junto al edificio requieren de coordinación con el diseño del resto de partes del edificio, por lo que es importante que, aunque no realicemos un cálculo preciso en cada uno de los pasos del proyecto, sepamos qué dimensiones de predimensionado irán tomando en cada paso del proceso., Structures are a large part of architectural projects and our decisions in all design phases condition them to a great extent. That’s why as architects we must know the approximate dimensions of the structures we are going to build. This thesis focuses on the presentation of the strut and tie beam or Fink truss, a construction system that offers lightness, both material and spatial, in buildings with large spans such as pavilions or auditoriums. This system seeks to propose projects whose structure is lighter and therefore more economical and ecological thanks to a design in which the structure ceases to be a simple passive element and becomes activated. This type of solution in which the structure is designed to work together with the building requires coordination with the design of the rest of the building's parts. It’s important that although we do not carry out a precise calculation in each of the steps of the project, we know what approximate dimensions they will take in each step of the process., Award-winning

En aquest projecte de final de màster, es plantegen tres intervencions a escales ben diferents en l'àmbit d'actuació del barri de Ciutat Meridiana, del districte de Nou Barris de Barcelones. El projecte s'inicia amb la identificació de les mancances i problemàtica de l'àmbit d'actuació, analitzant-lo des d'una escala metropolitana fins a una escala de barri i de bloc residencial. Un cop recollida tota aquesta informació documental, essencial per a entendre la realitat del barri i l'entorn, s'ha proposat un trinomi d'intervencions a escales urbanes diferenciades, que en conjunt articulen una proposta col·lectiva. Primerament, es plateja el traçat d'un nou eix connector entre els tres barris dels turons, per tal d'aconseguir trencar amb el seu aïllament innat i establir així relació transversal entre ells. Aquest nou eix connector se servirà de les propostes urbanes plantejades en l'entorn de Ciutat Meridiana, construint-se transversalment als turons, de la mà del futur aqüeducte transitable, i quedant teixit per dos grans corredors verds perpendiculars, que construiran els espasi llindar entre barris, unint d'aquesta manera també la serra de Collserola amb la llera del riu Besòs. Així doncs, un cop identificada aquesta intervenció de caràcter metropolità, es plateja una segona intervenció de caràcter més urbà i de barri, en l'actual emplaçament del mercat de Núria. Realitzant doncs, un nou traçat del de la secció i dels pendents en aquest punt del turó, per on el nou eix connector creuarà Ciutat Meridiana. Aquesta intervenció de caràcter més local de barri, pretén adaptar el teixit viari existent, per a fer-lo més amable i accessible, així com realinear-lo sobre el nou eix dels tes turons. Finalment es proposa, una reinterpretació i regeneració del concepte de bloc residencial construït a ciutat Meridiana, plantejant doncs, una intervenció que pretén connectar el bloc de caràcter residencial i privatiu, amb l'estructura urbana de caràcter públic., En este proyecto de fin de máster, se plantean tres intervenciones a escalas bien distintas en el ámbito de actuación del barrio de Ciutat Meridiana, del distrito de Nou Barrios de Barcelones. El proyecto se inicia con la identificación de las carencias y problemática del ámbito de actuación, analizándolo desde una escala metropolitana hasta una escala de barrio y de bloque residencial. Recogida toda esta información documental, esencial para entender la realidad del barrio y el entorno, se ha propuesto un trinomio de intervenciones a escalas urbanas diferenciadas, que en conjunto articulan una propuesta colectiva. Primeramente, se platea el trazado de un nuevo eje conector entre los tres barrios de las colinas, para conseguir romper con su aislamiento innato y establecer así relación transversal entre ellos. Este nuevo eje conector se servirá de las propuestas urbanas planteadas en el entorno de Ciutat Meridiana, construyéndose transversalmente en las colinas, de la mano del futuro acueducto transitable, y quedando tejido por dos grandes corredores verdes perpendiculares, que construirán los espacio umbral entre barrios, uniendo de esta forma también la sierra de Collserola con el cauce del río Besòs. Así pues, identificada esta intervención de carácter metropolitano, se plantea una segunda intervención de carácter más urbano y de barrio, en el actual emplazamiento del mercado de Núria. Realizando pues, un nuevo trazado del de la sección y de las pendientes en este punto de la colina, por donde el nuevo eje conector cruzará Ciutat Meridiana. Esta intervención de carácter más local de barrio, pretende adaptar el tejido viario existente, para hacerlo más amable y accesible, así como realinearlo sobre el nuevo eje de las colinas. Por último se propone, una reinterpretación y regeneración del concepto de bloque residencial construido en ciudad Meridiana, planteando pues, una intervención que pretende conectar el bloque de carácter residencial y privativo.

Emparrant ciutat representa una matriu de sistemes que entre ells tenen la capacitat de transformar el barri de Ciutat Meridiana. Un parc lineal, seguint el traçat del torrent del Bosc, genera una infraestructura verda a escala metropolitana que assoleix la funció de reconnectar àmbits i barris que, per la seva condició extrema de límit, han quedat disgregats. Per altra banda Abocar vi, porta sort! és un projecte que, des d'un petit edifici, provoca noves relacions dins el seu entorn. A través d'una série de camins, millora l'accessibilitat des de la cota baixa, fins la més elevada. Desmuntant i alterant la topografia, es fa del paisatge existent, un indret accessible i atractiu., Emparrant ciutat representa una matriz de sistemas que entre elllos tienen la capacidad de transformar el barrio de Ciudad Meridiana. Un parque lineal, siguiendo el trazado del torrent del Bosc, genera una infraestructura verde a escala metropolitana que asume la función de reconectar ámbitos y barrios que, por su condición extrema de límite, han quedado disgregados. Por otro lado Abocar vi, porta sort! es un proyecto que desde un pequeño edificio, provoca nuevas relaciones en su entorno. Mediante una serie de caminos, mejora la accesibilidad desde la cota baja hasta la más elevada. Desmontando y alterando la topografia, se consigue del pasiaje existente, un lugar accesible y atractivo., Emparrant ciutat represents a matrix of systems that between them have the capacity to transform the neighborhood of Ciutat Meridiana. A linear park, following the route of the torrent del Bosc, generates a green infrastructure on a metropolitan scale that achieves the function of reconnecting areas and neighborhoods that, due to their extreme boundary condition, have been disintegrated. On the other hand Abocar vi, porta sort! is a project that, from a small building, provokes new relationships with its surroundings. Through a series of paths, it improves accessibility from the lowest level to the highest. By dismantling and altering the topography, the existing landscape is made into an accessible and attractive place.

La fàbrica tèxtil Can Malvehy 1922-2022. Un cas irresolt Després de cinquanta anys d'activitat industrial tèxtil a Can Malvehy, va arribar el seu tancament i cinquanta anys més de paràlisi urbanística de tot el recinte. Malgrat això, el poc moviment econòmic produït per la fàbrica com a contenidor de diferents petites empreses, ha permès conservar l'antic recinte i mantenir-lo en un estat mínimament acceptable per poder plantejar-se avui la seva recuperació i regeneració. Aquest treball suposa, en primer lloc, fer la recerca necessària per conèixer aquest cas urbanístic de dimensions mitjanes, del qual s'ha publicat molt poca informació, i que ha estat oblidat pels arxius del patrimoni industrial català. En segon lloc, es compara Can Malvehy amb altres dos casos de fàbriques, la farinera Can Gili Vell al Poblenou i la tèxtil Font i Batallé a Terrassa, els planejaments de les quals han estat projectats i executats amb èxit tant pel resultat arquitectònic com de gestió. A partir d'aquesta comparativa, de l'anàlisi dels pocs antecedents de planejament desenvolupats des de l'AMB i l'Ajuntament de Molins de Rei, amb el resultat d'inviabilitat econòmica, i de l'anàlisi de les necessitats urbanístiques de la vila, faig una proposta de planejament per l'antiga fàbrica que fixa tots els paràmetres i en garanteix la viabilitat econòmica. Hi defineixo l´edificabilitat, l´ocupació, la distribució d'usos i els seus percentatges, la conservació i rehabilitació d'edificis antics com embolcall d'usos nous, i la construcció d'edificis de nova planta que esgotin l'aprofitament proposat. Tot això, tenint en compte una proposta d'habitatge social que sigui acceptable per a totes les parts (administració, propietaris i promotors). La viabilitat econòmica del planejament que suggereixo es demostra amb el mètode d’Anàlisi Econòmic de Viabilitat de l'Urbanisme i l'Arquitectura desenvolupat des de l’assignatura AE VUA dels Departaments de Tecnologia a l'Arquitectura i d’Urbanisme, The textile factory Can Malvehy 1922-2022. An unsolved case After fifty years of textile industrial activity in Can Malvehy, its closure came and another fifty years of urban planning paralysis of the entire site. However, there has been a little economic movement in there. The one produced by the factory as a container for different small companies that has allowed the old site to be preserved and kept in a minimally acceptable state, and eventually the consideration of its recovery and regeneration today. Firstly, this work involves doing the necessary research of this medium-sized urban case, about which very little information has been published, and forgotten by the Catalan industrial heritage archives. Secondly, Can Malvehy is compared with two other cases of factories, the Can Gili Vell flour mill in Poblenou and the Font i Batallé textile mill in Terrassa. Their plans have been successfully designed and executed both in terms of architectural and management results. This work begins from this comparison, the analysis of the few planning antecedents developed by the AMB and the Molins de Rei Council, with the result of economic unfeasibility, and from the analysis of the urban planning needs of the town. It's a planning proposal for the old factory that sets all the parameters and guarantees its economic viability. I define buildability, occupation, the distribution of uses and their percentages, the conservation, and rehabilitation of old buildings as an envelope for new uses, and the construction of new buildings that exhaust the proposed use. All this, and a social housing proposal that satisfies all parties (administration, owners, and developers). The economic viability of this planning is demonstrated with the method of Anàlisi Econòmic de Viabilitat de l’Urbanisme i l’Arquitectura Analysis developed from the subject AE VUA of the Departaments de Tecnologia a l'Arquitectura i d’Urbanisme i Ordenació del Territori, ETSAB. So, the work respon

Projecte d'un nou parc equipat per a la trobada i identificació col·lectiva de Ciutat Meridiana., Proyecto de un nuevo parque equipado para el encuentro e identificación colectiva de Ciutat Meridiana., Project of a new park equipped for the meeting and collective identification of Ciutat Meridiana.

La regeneració de Ciutat Meridiana parteix de l’estreta relació entre espais urbans i l’activitat que s’hi du a terme. Partint d'un nou nucli robust es proposa un eix estructurant que articuli tant peces existents com noves intervencions, generant complicitats entre elles per a assolir la transformació del barri punt a punt. La reubicació del mercat de Ciutat Meridiana, junt a un programa híbrid d'habitatge i centre de treball, sobre aquest nou “Eix Cívic” és el catalitzador de la transformació que es proposa. Reagrupant elements existents i articulant nous passos transversals acompanyats de programes productius, la intervenció té com a objectiu ser el bressol de la revitalització: és en la cota més baixa des d’on arrenca tot, a la tangent entre la vall del Besòs i Collserola, entre l’Autopista i la Plaça: allà on succeeix el canvi d’escala, de la metròpoli al barri. La porta de Ciutat Meridiana., La regeneración de Ciutat Meridiana parte de la estrecha relación entre espacios urbanos y la actividad que ahí se desarrolla. Partiendo de un nuevo núcleo robusto, se propone un eje estructurador que articuli tanto piezas existentes como nuevas intervenciones, generando complicidades entre ellas para aconseguir la transformación del barrio punto a punto. La re-ubicación del mercado de Ciutat Meridiana, junto a un programa híbrido de vivienda y centro de trabajo, sobre este nuevo "Eje Cívico" es el catalizador de la transformación que se propone. Reagrupando elementos existentes y articulando nuevos pasos transversales acompañados de programas productivos, la intervención tiene como objetivo ser la cuna de la re-vitalización: es en la cota más baja de donde parte todo, a la tangente entre el valle del Besòs y Collserola, entre la Autopista y la Plaza: ahí donde sucede el cambio de escala, de la metrópoli al barrio. La puerta de Ciudad Meridiana., The regeneration of Ciutat Meridiana is based on the close relationship between urban spaces and the activity that is undertaken there. Starting from a new robust core, a structuring axis is proposed, articulating both existing pieces and new interventions, generating complicities between them to achieve the transformation of the neighbourhood point by point. The relocation of the Ciutat Meridiana market, together with a hybrid program consisting both of housing and a work centre, on this new "Civic Axis" is the catalyst of the proposed transformation. By regrouping existing elements and articulating new transversal pathways accompanied by productive programs, the intervention aims to be the cradle of re-vitalization: it is at the lowest elevation where everything begins, at the tangent between the Besòs valley and Collserola, between the Freeway and the Square: where the change of scale takes place, from the metropolis to the neighbourhood. The gateway to Ciutat Meridiana.

La trama urbana actual de Ciudad Meridiana se caracteriza por bloques aislados rectangulares, con fachadas de pequeñas oberturas y monofuncionales como edificios residenciales, con viviendas en planta baja y sin relación visual entre el interior y la calle. Es esta propuesta se pretende remodelar esta tipología. Manteniendo el concepto de bloque, de manera que se adapta a la trama urbana actual, pero densificando su espacio entre bloques y dándole uso. Así, se propone la creación de una nueva centralidad potenciando las conexiones latentes del espacio y aportando densidad. Para la generación de la propuesta se escoge el lugar donde confluyen los dos nuevos itinerarios urbanos, donde se encuentra latente un punto de nueva centralidad en el centro de la zona alta del barrio de Ciudad Meridiana. Aquí se pretende integrar un programa que reactive la zona y que atraiga nuevos perfiles de residente y visitante, para generar diversidad demográfica.

DES-BLOQUE-O és un projecte de regeneració urbana al barri de Ciutat Meridiana ubicat a l'Eix Besòs, un polígon d'habitatge massiu construït l'any 1963. Davant la monofuncionalitat del polígon i la rigidesa de la seva xarxa es proposa una reestructuració dràstica que posi en relació als 3 eixos morfològics del barri generant nous enllaços que posin el focus als espais intersticials, reactivin el sistema de blocs i adoptin elements característics de la malla jerarquitzada. És important que aquests nous enllaços permetin l'aparició de nova activitat associada i generin 'carrers' en altura, estirant l'activitat actual del barri i generant noves economies que incloguin Ciutat Meridiana, DES-BLOQUE-O es un proyecto de regeneración urbana en el barrio de Ciudad Meridiana ubicado en el Eje Besòs, un polígono de vivienda masiva construido en 1963. Ante la monofuncionalidad del polígono y la rigidez de su red se propone una reestructuración drástica que ponga en relación los 3 ejes morfológicos del barrio generando nuevos enlaces que pongan el foco en los espacios intersticiales, reactiven el sistema de bloques y adopten elementos característicos de la malla jerarquizada. Es importante que estos nuevos enlaces permitan la aparición de nueva actividad asociada y generen ‘calles’ en altura, estirando la actividad actual del barrio y generando nuevas economías que incluyan a Ciudad Meridiana., DES-BLOQUE-O is an urban regeneration project in the neighbourhood of Ciudad Meridiana located in the Eje Besòs, a mass housing estate built in 1963. Faced with the monofunctionality of the estate and the rigidity of its network, a drastic restructuring is proposed to link the 3 morphological axes of the neighbourhood by generating new links that focus on interstitial spaces, reactivate the block system and adopt characteristic elements of the hierarchical grid. It is important that these new links allow the emergence of new associated activity and generate 'streets' in height, stretching the current activity of the neighbourhood and generating new economies that include Ciudad Meridiana., Award-winning

La situación de aislamiento a la que se ve sometida Ciudad Meridiana en sus diferentes escalas, tanto a nivel de distrito como dentro del propio barrio, ha invitado a realizar un ejercicio de exploración de posibles relaciones urbanas entre Ciudad Meridiana y los barrios de su alrededor. El proyecto de la cota 100, se centra en resolver esta situación de aislamiento, aprovechando la infraestructura de caminos ya existente dentro de Collserola y resolviendo las discontinuidades que la formalización del propio barrio han impuesto. De esta manera se genera una nueva conexión a cota entre Torre Barò y Ciudad Meridiana mediante un itinerario forestal vinculado a la sierra. Este itinerario se transforma al entrar en contacto con Ciudad Meridiana, dando lugar a un edificio que resuelve la transición entre el medio urbano y el medio forestal, a la vez que busca resignificar el carácter de ambos. Este nuevo enclave en el que se sitúa la propuesta, adquiere un carácter de centralidad vinculada a Collserola a través de un programa de escuela de hostelería y agraria que da respuesta a las necesidades del propio barrio como a las de un paisaje forestal cada vez más deteriorado. Esta nueva relación entre Ciudad Meridiana, Torre Barò, Can Cuyàs y Collserola, a través del itinerario y el proyecto generados, transforman la identidad del barrio trascendiendo los límites de la propuesta, convirtiendo Ciudad Meridiana en un nuevo “puerto” de Collserola. Transformando un espacio abandonado en uno de interés metropolitano.

Habitar Ciudad Meridiana es un proyecto de transformación urbana ubicada en Ciudad Meridiana, en el distrito de Nou Barris, Barcelona. Este proyecto toma la vivienda como motor de la regeneración urbana con el objetivo de plantear alternativas al modelo actual del barrio, entendiendo que el hecho de habitar va más allá del espacio residencial.

Siguiendo el objetivo de la regeneración urbana de Ciudad Meridiana y teniendo claros los indicadores, socio-culturales y económicos de vulnerabilidad, se concluye que el objetivo inicial de la propuesta regenerativa de ciudad Meridiana se centrará en la búsqueda de diversas actuaciones de intensificación sobre el área de trabajo. Teniendo por objetivo la regeneración del barrio, se llevarán a cabo una serie de actuaciones de intensificación que incidirán y abarcarán diferentes aspectos carentes pero necesarios en la transformación del mismo., Award-winning

En el trabajo se analiza la presencia de algunos contaminantes del aire y la relación que se establece entre ellos, especialmente en función de las horas del día y su ubicación. También se observa como nos afectan los diferentes niveles de polución en función de la orientación, de las características de las calles a las que dan fachada y especialmente de la temperatura.

El treball que es desenvolupa a continuació no és més que un acte de qüestionar o de dubtar de certes actituds o formes de tractar la façana, presents des de la tradició fins a la contemporaneïtat arquitectònica. Inicialment, amb el focus sobre el buit constructiu —com a recurs tècnic, formal i funcional—, s’arribarà a l’especificació en la seva nomenclatura en funció de la lògica estructural del parament en el qual aquest conjunt d’elements es realitza. A continuació, donat el fet que alguns d’aquests components es presenten de forma canviant, serem capaços d’entendre el confort variable com adient a la totalitat de la pell de l’edifici, en un context climàtic canviant; i, consegüentment, atès que molt pocs d’ells afavoreixen la variabilitat tèrmica, s’estudiarà els possibles processos d’intercanvi de calor en les immediateses de l’embolcall exterior, a fi de tenir les habilitats suficients i necessàries per proposar “noves” formes de variar la pell arquitectònica en relació amb el comportament tèrmic de l’arquitectura. Així, a tall de breu manifest a favor de la tècnica i la construcció —disciplines expressament lligades a les lògiques estructurals, projectuals i funcionals—, es vol transmetre com l’acte de dubtar ens pot portar a albirar camins coherents cap a pròsperes propostes.

El campo de la construcción en el mundo tuvo un gran respeto por el medio ambiente hasta convertirse en el más contaminante por la industrialización y la rápida necesidad de construcción masiva. El recurso a los materiales locales y naturales (arquitectura vernácula), fueron rápidamente reemplazados por el hormigón y el ladrillo que transmiten la imagen de una ejecución rápida y resistente. Mientras que la crisis climática nos impulsa a reducir los gases de efecto invernadero (CO2 equivalente), que la crisis sanitaria podría generar una escasez de materiales de construcción durante varios meses, la guerra en Ucrania aumenta considerablemente los riesgos de escasez e inflación de todos los costes de producción. En paralelo, de las primeras normativas al estándar de construcción, se requieren unos requisitos ambientales cada vez más estrictos para mejorar la eficiencia energética de los edificios. Hacen la energía un tema central en la construcción. Sabiendo que las pérdidas energéticas a través de la envolvente representan del 50 al 70% del total de pérdidas, un correcto aislamiento es una de las claves del éxito de una construcción energéticamente eficiente. Así, a memoria se centrará en el estudio de la envolvente y de los diferentes materiales de la pueden constituir. A lo largo de las décadas, ha ido adquiriendo un papel cada vez más importante, pasando de una simple protección a una piel activa capaz de aislar, tener en cuenta de la salud de los ocupantes hasta producir energía : el concepto de la arquitectura regeneradora. La elección de materiales sostenibles para la construcción de nuevos edificios se apoya en una lógica de menor impacto ecológico y tendrá consecuencias positivas directas en la interrelación Hombre y la Naturaleza.

La construcció de Macro-parcs eòlics al territori ha estat objecte de moltes crítiques. Aquest treball pretén analitzar les estratègies d’implementació de sistemes de producció d’energia eòlica al l’entorn prèviament construït i valorar la seva viabilitat. Es comença amb l’estudi de la situació actual de la tecnologia eòlica, s’aborden els factors que condicionen la seva integració i es classifiquen les estratègies a seguir. Per acabar, es comprova la viabilitat dels diferents mètodes mitjançant un exercici pràctic sobre la ciutat de Girona.

Cada any es produeixen mes de 4.000 milions de tones de ciment, representa al voltant del 8% de las emissions mundials de CO2 segons el centre d’estudis britànics Chatham House. “Si la industria cimentera fos un país seria el tercer emissor de CO2 mes gran del món, per darrera de Xina i Estats Units. El Ciment, com a component essencial del formigó, essent aquest últim material fabricat per el home mes utilitzat en la historia. Nomes l’aigua el supera com a recurs mes consumit en el planeta.” 2 Aquesta investigació planteja i experimenta una metodologia relativament nova d’optimitzar l’ús del formigó, en aquest cas específicament per a lloses de formigó, que podria tenir un impacte global en la reducció del consum de material i la petjada de carboni en el procés de construcció dels edificis i infraestructures. Aquesta metodologia es basa en l’ús d’algoritmes senzills que permetin l’optimizació topològica d’aquestes estructures per reduir la quantitat de formigó al mínim; metodologia ja apuntada i experimentada prèviament per altres autors. Tanmateix, aquests algoritmes d’optimització sovint donen lloc a geometries molt complexes que no es poden fabricar amb els mètodes actuals i habituals amb els que s’encofra el formigó. L’estudi analitza a través d’alguns casos d’estudi rellevants i d’una elaboració pròpia la manera de poder portar a la pràctica aquesta nova metodologia de treball amb el formigó, des de la seva geometria partint d’un model digital fins a la pròpia construcció a escala 1:1., Award-winning

El sistema proposat en la següent recerca consisteix en una estructura de forjat de formigó optimitzat a través de nervadures amb una geometria de volta, treballant a compressió. Aquest sistema, de base quadrada 3 x 3 m, està suportat per les quatre cantonades de l’element. Tanmateix, s’utilitzen uns elements tensors exteriors per assumir l’empenta horitzontal de la geometria de closca. Aquest sistema combinat d’optimització permet assolir les càrregues permanents i el pes propi a través de l’estructura de volta, mentre que assumeix les càrregues variables gràcies als nervis, ubicats seguint el flux d’esforços, allà on es requereix major quantitat de material. La solució busca adoptar els millors criteris extrets dels casos d’estudi investigats, tals com el Forjat HiLo, BRG, 2016 i el Sistema de Closca fina de Hawkins, 2020, per tal d’aconseguir, a través d’un procés de form finding, trobar la màxima optimització topològica, formal i de mida, per usar el mínim material, sense perdre la viabilitat constructiva de l’element. Únicament, a través de la construcció optimitzada de forjats s’aconsegueix disminuir considerablement el material emprat, respecte a la llosa tradicional de formigó, alleugerint també l’estructura vertical i la fonamentació. D’aquesta manera es redueixen les emissions de carboni de forma notable, fent servir una construcció conscient., El sistema propuesto en la siguiente investigación consiste en una estructura de forjado de hormigón optimizado utilizando nervios y una geometría de vuelta, trabajando a compresión. Este sistema, de base cuadrada 3 x 3 m, está soportada por las cuatro esquinas del elemento. Asimismo, se utilizan unos elementos tensores exteriores para asumir el empuje horizontal de la geometría de cáscara. Este sistema combinado de optimización permite alcanzar las cargas permanentes y el peso propio a través de la estructura de vuelta, mientras que asume las cargas variables gracias a los nervios, ubicados siguiendo el flujo de esfuerzos, allí dónde se requiere mayor cantidad de material. La solución busca adoptar los mejores criterios extraídos de los casos de estudio investigados, tales como el Forjado HiLo, BRG, 2016 y el Sistema de Cáscara fina de Hawkins, 2020, para conseguir, a través de un proceso de form finding, encontrar la máxima optimización topológica, formal y de medida, para usar el mínimo material, sin perder la viabilidad constructiva del elemento. Únicamente, a través de la construcción optimizada de forjados se consigue disminuir considerablemente el material utilizado, respecto a la losa tradicional de hormigón, aligerando también la estructura vertical y la cimentación. De esta manera, se reducen las emisiones de carbono de forma notable, utilizando una construcción consciente., The system proposed in the following research consists of an optimized concrete slab structure through ribs with a vault geometry, working in compression. This system, with a 3 x 3 m square base, is supported by the four corners of the element. However, external tension elements are used to assume the horizontal thrust of the shell geometry. This combined optimization system makes possible to achieve permanent loads and self-weight through the vault structure, while assuming variable loads thanks to the nerves, located following the load flow, where the greatest amount of material is required. The solution seeks to adopt the best criteria taken from the investigated case studies, such as the HiLo Floor, BRG, 2016 and the Hawkins Thin Shell System, 2020, to achieve, through a process of form finding, the maximum topological, formal, and size optimization, to use the minimum material, without losing the constructive viability of the element. Only through the optimized construction of slabs is it possible to considerably reduce the amount of material used, compared to the traditional concrete slab, also lightening the vertical structure and the foundation. In this way, carbon emissions are significantly reduced, using conscious construction., Award-winning

El objetivo principal de este proyecto es estudiar y evaluar el impacto medioambiental del hormigón estructural fabricado con áridos reciclados utilizado en la construcción de edificación. Para llegar a este objetivo se desarrollara un LCI (Life cycle inventory) y posteriormente se procederá con el análisis LCA (Life cycle Analysis) de tres hormigones HA-25/B/32/IIa: un hormigón convencional de árido grueso de cantera, el cual se ha calculado la dosificación según el método ACI, un hormigón con árido grueso reciclado con la misma dosificación de mortero, agua y áridos finos que el convencional de las mismas características y sustituyendo el árido grueso natural por reciclado en un 20% del total del árido grueso tal y como se recomienda en la instrucción técnica del Real Decreto 470/2021, de 29 de junio. Posteriormente se ha realizado el mismo análisis con un último hormigón con las mismas dosificaciones que el convencional, pero esta vez, sustituyendo el 100% del árido grueso natural por reciclado para poder cuantificar el potencial del árido en su máxima concentración. Cabe aclarar, que este último hormigón y siguiendo las recomendaciones de la anterior instrucción citada, debe ser ensayada su resistencia característica y comportamiento físico-químicos ya que puede variar cuando las concentraciones superan el 20%., Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

Amb la participació al programa europeu Cultures d'Avenir per a estudiants de màster de diferents camps artístics, que té com a objectiu repensar el futur de problemes socials que ens concerneixen avui dia, s'inicia un procés des de la documentació i la representació del discórrer de l'experiència així com l'abordament del sensellarisme des d'una perspectiva artística com a eina de treball per a una aproximació sobre aquesta realitat que permet repensar-la en termes arquitectònics i estudiar la relació entre les persones sense llar i l'arquitectura, i que juntament amb el suport de la literatura escrita sobre el tema, i l'estudi daquest fenomen a la ciutat de Barcelona a través de l'anàlisi formal i espacial de llocs freqüentats per aquestes persones, així com de recursos disposats per a aquests, es culmina amb propostes en forma de projectes arquitectònics que busquen proposar solucions i implementar espais que millorin les condicions de vida de les persones sense llar versades en el transcurs daquest document, incidint en les estratègies plantejades com a fruit del coneixement adquirit durant l'estudi de la temàtica tractada., Con la participación en el programa europeo Cultures d’Avenir para estudiantes de máster de diferentes ramas artísticas, que tiene como objetivo repensar el futuro de problemas sociales que nos conciernen hoy día, se inicia un proceso desde la documentación y representación del discurrir de la experiencia así como el abordamiento del sinhoharismo desde una perspectiva artística como herramienta de trabajo para una aproximación acerca de esta realidad que permite repensarla en términos arquitectónicos y estudiar la relación entre las personas sin hogar y la arquitectura, y que, junto con el apoyo de la literatura escrita sobre el tema, y el estudio de este fenómeno en la ciudad de Barcelona a través del análisis formal y espacial de lugares frecuentados por estas personas, así como de recursos dispuestos para los mismos, se culmina con propuestas en forma de proyectos arquitectónicos que buscan proponer soluciones e implementar espacios que mejoren las condiciones de vida de las personas sin hogar versadas en el transcurso de este documento, incidiendo en las estrategias planteadas como fruto del conocimiento adquirido durante el estudio de la temática tratada., With the participation in the European programme Cultures d’Avenir for master’s degree students from different artistic fields, which aims to rethink the future of social problems that concern us today, a process begins with the documentation and representation of the course of the experience as well as the approach to homelessness from an artistic perspective as a working tool for an approach to this reality that allows us to rethink it in architectural terms and study the relationship between homeless people and architecture, and which, together with the support of the literature written on the subject, and the study of this phenomenon in the city of Barcelona through the formal and spatial analysis of places frequented by these people as well as the resources available to them, culminates in proposals in the form of architectural projects that seek to propose solutions and implement spaces that improve the living conditions of the homeless people discussed in the course of this document, focusing on the strategies proposed as a result of the knowledge acquired during the study of the subject matter dealt with., Award-winning

Before the industrial revolution, walking was the most important daily activity for people. In the early 20th century, however, cities entered a period of rapid expansion and there was a spurt in the number of private cars. Roads and driveways, which cut off the continuity of public space, came into sharp conflict with walkers. Although in Europe and the United States, people gradually began to improve this situation by creating many contemporary pedestrian spaces. But in China, the conflict between walking and private cars is still being played out, and Shanghai's urban center Lujiazui is a stark example of this: a car-centric urban design, wide roads that cut off "human" space, pedestrian bridges that are passive and monotonous, and green spaces that are cut off and inaccessible. How can we reshape the center of Shanghai into a more pedestrian-friendly and vibrant place? We propose to create a continuous pedestrian system linking green spaces, using pedestrian bridges to avoid pedestrian-vehicle conflicts, while pedestrian bridges will no longer be monotonous passages, but public spaces.

En aquest estudi es parla de la transformació urbana de quatre dels espais públics que formen part de la trama urbana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com són un carrer, una plaça, un parc i un jardí, que van ser concebuts a l'origen -en el segle XX- amb bones idees i de visó clara, com va ser fomentar l'espai públic enfront del privat, promoure la rehabilitació de les zones degradades i integrant la vegetació a la ciutat no únicament com una cosa estètica sinó com la unió de la bellesa i la seva funció. No obstant això, obsoletes o diferents a les de la societat actual del segle XXI. La recerca d'aquests llocs ha procurat posar en valor els recursos necessaris que han intervingut en cadascuna de les rehabilitacions enfocades cap a una transformació urbana de qualitat. A través l'anàlisi exhaustiva d'aquests espais a l'origen, en termes de qualitat urbana, s'han pogut valorar i qualificar, alhora que, entendre quins i perquè van ser les estratègies dutes a terme en cadascun dels projectes de rehabilitació. Així doncs, amb el mateix criteri, s'ha valorat aquestes rehabilitacions, totes i cadascuna com a prioritat la sostenibilitat com a recurs indispensable per a perdurar en el temps, complint amb les necessitats socials, culturals, climàtiques i econòmiques, d'un model urbà del futur., En este estudio se habla de la transformación urbana de cuatro de los espacios públicos que forman parte de la trama urbana del Área Metropolitana de Barcelona, como son una calle, una plaza, un parque y un jardín, que fueron concebidos en su origen -en el siglo XX- con buenas ideas y de visón clara, como fue fomentar el espacio público frente al privado, promover la rehabilitación de las zonas degradadas e integrando la vegetación en la ciudad no únicamente como algo estético sino como la unión de la belleza y su función. Sin embargo, obsoletas o distintas a las de la sociedad actual del siglo XXI. La investigación de estos lugares ha procurado poner en valor los recursos necesarios que han intervenido en cada una de las rehabilitaciones enfocadas hacia una transformación urbana de calidad. A través el análisis exhaustivo de estos espacios en su origen, en términos de calidad urbana, se han podido valorar y calificar, a la vez que, entender cuáles y porque fueron las estrategias llevadas a cabo en cada uno de los proyectos de rehabilitación. Así pues, con el mismo criterio, se ha valorado dichas rehabilitaciones, todas y cada una como prioridad la sostenibilidad como recurso indispensable para perdurar en el tiempo, cumpliendo con las necesidades sociales, culturales, climáticas y económicas, de un modelo urbano del futuro., This study deals with the urban transformation of four of the public spaces that form part of the urban fabric of the Metropolitan Area of Barcelona, such as a street, a square, a park and a garden, which were originally conceived - in the 20th century - with good ideas and a clear vision, such as encouraging public space over private space, promoting the rehabilitation of degraded areas and integrating vegetation into the city not only as something aesthetic but as the union of beauty and its function. However, they are obsolete or different from those of today's 21st century society. The investigation of these places has sought to highlight the necessary resources that have been involved in each of the rehabilitations focused on a quality urban transformation. Through the exhaustive analysis of these spaces in their origin, in terms of urban quality, it has been possible to value and qualify, at the same time, to understand what and why the strategies carried out in each of the rehabilitation projects were. Thus, with the same criterion, these rehabilitations have been valued, each and every one of them with the priority of sustainability as an indispensable resource to last over time, meeting the social, cultural, climatic and economic needs of an urban model of the future.

L’habitatge és una part indissoluble del projecte urbanístic. L’incompliment del dret a l’habitatge digne i adequat ha generat problemes i reclamacions. Aquests han donat lloc a diferents respostes i formes d’organització per part de la ciutadania, especialment de les classes obreres, resultant instigador de diferents polítiques públiques i objecte de nombroses investigacions teòriques en diferents disciplines. Tanmateix, no sempre hi ha una lectura i un relat de la construcció de la ciutat que tingui en compte aquest factor. Aquesta recerca pretén analitzar l’impacte de les lluites pel dret a l’habitatge en el creixement i la morfologia urbana de la ciutat de Barcelona al segle XX i principis del XXI. L’objectiu és proposar una metodologia que permeti una lectura de la transformació urbana incorporant el conflicte i les lluites pel dret a l’habitatge com a factor d’anàlisi, contribuint així a l’estudi multivariant i la concepció complexa de la ciutat. El treball reconstrueix la taxonomia de les lluites identificades en diverses fonts acadèmiques i defineix un marc conceptual. Després es geolocalitzen i es realitzen mapes de calor, visualitzant la distribució espacial de les lluites i interpretant la relació amb les formes de creixement. Posteriorment, l’estudi se centra a aplicar la metodologia en dos casos concrets, a la Trinitat Nova i al Carmel, avaluant la transformació urbana produïda. Com s’ha transformat el territori abans i després de les lluites? Quina ha estat la dinàmica d’evolució? Quins instruments urbanístics han regulat el conflicte pel dret a l’habitatge? Com es pot aplicar els SIG per incorporar variables socials als estudis urbans? De què ens serveix estudiar la relació entre la construcció conflictiva i participada en la ciutat contemporània?, Award-winning

Ja fa més de 50 anys que es va urbanitzar aquest fragment de la Serra de Collserola per implantar-hi un gran polígon d’habitatges. Pràcticament d’un dia per l’altre van aparèixer una sèrie de blocs plantats en el que havien sigut uns terrenys forestals i agrícoles. La posició respecte a la ciutat, en uns terrenys limítrofs col·locats darrere Collserola, sovint ha exclòs el barri de l’imaginari col·lectiu de Barcelona, que només ha posat la mirada sobre el barri quan les reivindicacions veïnals s’han fet escoltar. La urgència per donar resposta a l’èxode rural va fer que aquest polígon es projectés i s’implantés de manera massiva i precipitada, sense atenció a l’espai públic i amb una forta mancança de serveis i equipaments públics per als habitants del barri. L’anàlisis detingut, tant urbanístic com social, revela el paper clau del Col·legi Mare Alfonsa Cavin com a motor de canvi per al barri. Socialment l’oferta educativa limitada, especialment en etapes post-obligatòries evidencia la necessitat de plantejar alternatives. El projecte planteja ampliar la xarxa de programes relacionats amb l’educació, augmentant l’oferta d’itineraris per donar continuitat als estudis obligatoris així com incorporar una sèrie de programes complementaris que puguin donar servei tant a l’escola com a la resta del veïnat. Urbanísticament, la parcel·la suposa un tap que bloqueja la connexió entre les dues cotes principals del barri degut al fort pendent de l’emplaçament i al tractament deficient del seu peperímetre, però la seva posició cèntrica entre aquestes dues cotes li confereix el potencial de transformació del barri. El projecte doncs planteja connectar la cota alta i baixa a través d’un nou eix cívic que estructuri el barri amb una seqüència d’espais públics i noves dotacions.

Aquest curs, el taller del Màster Habilitant de la línia d'Urbanisme, en col·laboració amb l'IMU, consisteix en la regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels grans polígons d'habitatge construïts als anys 60. Realitzar un projecte en aquest barri suposa un gran repte, ja que per a molts és considerat el barri que no s'hauria d'haver construït mai. La seva història, la manera en què va ser construït i el seu emplaçament, fan que Ciutat Meridiana es trobi en una situació encara no resolta i sigui un dels barris més vulnerables de la nostra ciutat. Aquest projecte és fruit d'un llarg recorregut ple d'incògnites que s'ha anat resolent a partir d'un procés de prova-error on s'ha anat descobrint la manera de rearticular el buit. L'inici de la reflexió sorgeix d'una pregunta bàsica: quina ciutat pot existir a Ciutat Meridiana? No pot ser igual a Barcelona quant a continuïtat, perquè les traces són elements aïllats. L'oportunitat està a buscar un espai on crear comunitat acceptant que no serà una ciutat central però tampoc la perifèria entesa en el mal sentit. Tots aquells espais intersticials que aparentment són residuals passen a treballar com sistemes agregats a les masses edificades mitjançant la multiplicació de l'estructura de carrers, que es torna una estratègia interessant per generar un espai comú. La clau és decidir si es vol que siguin simples espais de pas o siguin carrers en tots els sentits. Així s'aconsegueix que els blocs ja no siguin uns elements individuals col·locats sobre una topografia, sinó un conjunt de blocs i carrers sobre la topografia. Això permet afegir flexibilitat al bloc, reorganitzant la seva relació amb l'espai públic i apostant per noves fórmules residencials., This year, the workshop of the Master's Degree in Urban Planning, in collaboration with the IMU, consists of the urban regeneration of Ciutat Meridiana, one of the large housing neighborhoods built in the 60s. Carry out a project in this neighborhood represents a great challenge, since for many it is considered the neighborhood that should never have been built. Its history, the way it was built and its location mean that Ciutat Meridiana is in an unresolved situation and is one of the most vulnerable neighborhoods in our city. This project is the result of a long journey full of unknowns that has been resolved through a process of trial and error where the way to rearticulate the void has been discovered. The beginning of the reflection arises from a basic question: which city can exist in Ciutat Meridiana? It cannot be equal to Barcelona in terms of continuity, because the traces are isolated elements. The opportunity is to look for a space where to create community accepting that it will not be a central city but neither the periphery understood in the wrong sense. All those interstitial spaces that are apparently residual go on to work as aggregate systems in the built masses through the multiplication of the street structure, which becomes an interesting strategy to generate a common space. The key is to decide whether you want them to be simple passing spaces or streets in every direction. This is how the blocks are no longer individual elements placed on a topography, but a set of blocks and streets on the topography. This allows flexibility to be added to the block, reorganizing its relationship with the public space and opting for new residential formulas.

L’exercici ha plantejat la Regeneració Urbana del barri de Ciutat Meridiana, pertanyent al districte del Nou Barris de Barcelona. Tenint en compte l’anàlisi previ, aquest projecte vol connectar el barri amb el seu entorn més proper, activar l’ús de l’espai públic, aconseguir que la població resident al barri sigui diversa, millorar l’accessibilitat del barri i promoure la instal·lació de diferents usos i serveis en el barri. Per a fer-ho es potenciarà un dels punts forts d’aquest emplaçament, la seva proximitat al Parc Natural de Collserola. Aquest és el parc més gran de l’Àrea Metropolitana, el teló de fons de la ciutat de Barcelona que s’estén des Sant Just Desvern fins a Ciutat Meridiana on limita amb la Serra de Marina. Per a treballar de manera concreta l’emplaçament es troba al final de l’eix existent que es troba a la part de la carena del barri, en un punt elevat entre els dos trams d’aqüeducte. És un espai indefinit que limita amb el teixit urbà i amb Collserola, és on comencen i acaben diferents recorreguts de camins naturals. La intenció és crear una plaça mirador que connecti amb la xarxa de camins i que aquesta formi part d’una seqüència de places que arribin fins a l’altra part de l’aqüeducte on es troba el camp de futbol. Del resum de necessitats del barri s’extreu la idea de treballar en un equipament públic esportiu a l’aire lliure. L’ús d’aquest ha de ser per a tots els públic i amb el màxim de funcionament horari, ha de ser una peça d’atracció de mixicitat de persones cap al barri de Ciutat Meridiana i per això ha de ser un lloc singular. Tenint en compte la desaparició de les anteriors piscines d’estiu del barri i l’absència de substitutes per aquestes, el programa proposat és una nova piscina exterior municipal. El programa es complementarà amb una sala polivalent per a fer activitats esportives, vestuaris, zona de restaurant en contacte amb el carrer i un aparcament soterrani pels veïns i veïnes., El ejercicio ha planteado la Regeneración Urbana del barrio de Ciutat Meridiana, perteneciente al distrito del Nou Barris de Barcelona. Teniendo en cuenta el análisis previo, este proyecto quiere conectar el barrio con su entorno más cercano, activar el uso del espacio público, conseguir que la población residente en el barrio sea diversa, mejorar la accesibilidad del barrio y promover la instalación de diferentes usos y servicios en el barrio. Para ello se potenciará uno de los puntos fuertes de este emplazamiento, su proximidad con el Parque Natural de Collserola. Éste es el parque más grande del Área Metropolitana, el telón de fondo de la ciudad de Barcelona que se extiende desde Sant Just Desvern hasta Ciutat Meridiana donde limita con la Sierra de Marina. Para trabajar de forma concreta el emplazamiento se encuentra al final del eje existente que se encuentra en la parte de la cresta del barrio, en un punto elevado entre los dos tramos de acueducto. Es un espacio indefinido que limita con el tejido urbano y con Collserola, donde comienzan y terminan diferentes recorridos de caminos naturales. La intención es crear una plaza mirador que conecte con la red de caminos y que ésta forme parte de una secuencia de plazas que lleguen hasta la otra parte del acueducto en el que se encuentra el campo de fútbol. Del resumen de necesidades del barrio, se extrae la idea de trabajar en un equipamiento público deportivo al aire libre. El uso de éste debe ser para todos los públicos y con el máximo de funcionamiento horario, debe ser una pieza de atracción de mixticidad de personas hacia el barrio de Ciutat Meridiana y por eso debe ser un lugar singular. Teniendo en cuenta la desaparición de las anteriores piscinas de verano del barrio y la ausencia de sustitutas por éstas, el programa propuesto es una nueva piscina exterior municipal. El programa se complementará con una sala polivalente para realizar actividades deportivas, vestuarios, zona de restaurante en contacto c

La regeneració de Ciutat Merdiana s'ha de nodrir de l'experiència que altres polígons d'habitatges regenerats ja no donen. Concretament, la regeneració de Ciutat Meridiana partirà per trencar el seu aïllament físic respecte a la resta de la ciutat de Barcelona, ​​però també respecte als petits barris limítrofs. La reconnexió amb el seu entorn s'haurà de fer a través de recorreguts que comuniqui llocs d'interès, tant d'activitat econòmica, habitacional i d'ocupació, generant així noves sinergies entre els veïns i els dels barris confrontants. En aquesta reconnexió caldrà potenciar el contacte que també té el barri amb el Parc Natural de Collserola i cada cop és font de més tipus d'activitats (agricultura, esport, lleure, cultura…) podent així ser la porta d'entrada a Collserola des del Riu Besòs i la Serralada de Marina. El projecte se situarà a la cruïlla d'aquests dos eixos d'intervenció, generant un pol d'activitat i connexions físiques a peu, trencant amb l'aïllament, alhora que genera una nova microcentralitat d'activitats socioeconòmiques a la part alta del barri, generant així un pol d'activitat al costat oposat a la Plaça Roja El programa que ocuparà aquest espai de connexió atraurà diversos tipus de gent i usuaris que, a Ciudad Meridiana, lloc incomunicat fins aleshores. Generant així noves inquietuds als seus visitants esporàdics. El Centre de Tecnificació participarà molt activament d'aquesta atracció tant d'aficionats a l'esport com de professionals, podent així prestar ajudes a la gent més desafavorida del barri i potenciant en el nivell educatiu dels joves del barri. Tot i que es creu que aquest tipus d'equipament ben gestionat per entitats privades dedicades al sector pot ser més beneficiós per al barri, també s'ha tingut que estem parlant d'un projecte de regeneració enclavat en un conjunt de projectes que busquen aquest mateix concepte, per tant s'ha pensat des de n primer moment en dissenyar el conjunt, en la seva resiliència per a un futur i com el, La regeneración de Ciudad Merdiana debe nutrirse de la experiencia que otros polígonos de viviendas regenerados ya no están dando. Concretamente, la regeneración de Ciudad Meridiana, partirá por romper su aislamiento físico respecto al resto de la ciudad de Barcelona, pero también respecto a su pequeños barrios colindantes. La reconexión con su entorno deberá realizar-se a través de recorridos que comunique lugares de interés, tanto de actividad económica, habitacional y de empleo, generando así nuevas sinergias entre sus vecinos y los de los barrios colindantes. En esta reconexión habrá que potenciar el contacto que también tiene el barrio con el Parque Natural de Collserola y cada vez es fuente de mas tipos de actividades (agricultura, deporte, ocio, cultura…) pudiendo así ser la puerta de entrada a Collserola desde el Rio Besós y la Cordillera de Marina. El proyecto se situará en la encrucijada de estos dos ejes de intervención, generando un polo de actividad y conexiones físicas a pie, rompiendo con el aislamiento, a su vez que se genera una nueva microcentralidad de actividades socioeconómicas en la parte alta del barrio, generando así un polo de actividad en el lado opuesto a la Plaza Roja El programa que ocupará este espacio de conexión atraerá a diversos tipos de gente y usuarios que, a Ciudad Meridiana, lugar incomunicado hasta entonces. Generando así nuevas inquietudes en sus visitantes esporádicos. El Centro de Tecnificación participara muy activamente de esta atracción tanto de aficionados al deporte como de profesionales del mismo, pudiendo así prestar ayudas a la gente mas desfavorecida del barrio y potenciando en nivel educativo de los jóvenes del barrio. Aunque se cree que este tipo de equipamiento bien gestionado por entidades privadas dedicadas al sector puede ser lo mas beneficioso para el barrio, también se ha tenido de que estamos hablando de un proyecto de regeneración enclavado en un conjunto de proyectos que buscaran este mism, The regeneration of Ciudad Merdiana must draw on the experience that other regenerated housing estates are no longer providing. Specifically, the regeneration of Ciudad Meridiana will begin by breaking its physical isolation from the rest of the city of Barcelona, ​​but also from its small neighboring neighbourhoods. The reconnection with its surroundings must be carried out through routes that communicate places of interest, both economic activity, housing and employment, thus generating new synergies between its neighbors and those of the adjoining neighborhoods. In this reconnection, it will be necessary to strengthen the contact that the neighborhood also has with the Collserola Natural Park and it is increasingly a source of more types of activities (agriculture, sports, leisure, culture...) thus being able to be the gateway to Collserola from the Besós River and the Cordillera de Marina. The project will be located at the crossroads of these two axes of intervention, generating a pole of activity and physical connections on foot, breaking with isolation, while generating a new micro-centrality of socioeconomic activities in the upper part of the neighborhood, generating thus a pole of activity on the opposite side of Red Square The program that will occupy this connection space will attract different types of people and users who, to Ciudad Meridiana, a place isolated until then. Thus generating new concerns in its sporadic visitors. The Technification Center will participate very actively in this attraction for both sports fans and professionals, thus being able to provide aid to the most disadvantaged people in the neighborhood and promoting the educational level of the neighborhood's youth. Although it is believed that this type of equipment well managed by private entities dedicated to the sector can be the most beneficial for the neighborhood, it has also been assumed that we are talking about a regeneration project nestled in a set of projects that seek, Award-winning

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: The Contemporary Project, Research focuses on the renovation of the abandoned or disused 19th-century railway stations to adapt them into the contemporary city as public exodus centers. The birth of railroad transportation became an evolution in transportation history, which was followed by the appearance of railway stations which evolved from simple cottages to cathedrals and palaces. Due to their “node” and “place” characters, station buildings became a convergence place of various social classes during history until the fall of railroad transportation in mid of 20th century and the abandonment of railway stations. On the contrary, stations, rather than being places keeping people away, have a very powerful potential to be hedonistic public spaces in contemporary cities through the five qualities that station buildings have. Thus, the research examines deeply three case studies that follow different strategies for the readaptation of abandoned 19th-century stations. Atocha Railway Station has been extended linearly behind the former station, and the historical building is used as a public space amidst the tropical garden. Railroads in Orsay Station have been moved laterally under the ground level, and the former station transformed into a museum which is a contemporary public space. The last case study, which is proposed by the author in Haydarpasa Railway Station, creates a new centrality by detaching the station terminal from the historical building. The former station is functioned as a cultural center, while the public space between the old and new station becomes a convergence place. Since railroad transportation is the strongest candidate to be the main actor of green and sustainable transportation in the near future, most 19th-century station buildings would gain importance to be the central point of dense transportation traffic. Thus, renovation of former stations as public exodus centers defines them as a meeting place for society and the city., Award-winning

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: The Contemporary Project, Este estudio abordará la problemática de los asentamientos en terrenos privados, tomando como "muestra" el caso particular de la "Toma 17 de Mayo", un asentamiento informal ubicado en la ciudad de Santiago, específicamente en la comuna de Cerro Navia, un sector periférico de la capital de Chile. Este carácter "fronterizo" del caso de estudio elegido es de gran importancia para entender el problema de la suburbanización y el consiguiente fenómeno de expansión urbana de la ciudad. Ya sea en asentamientos informales o en barrios "formales" o planificados, el fenómeno global contemporáneo de suburbanización masiva del suelo rural exige nuestra atención como arquitectos para pensar en la planificación y el asentamiento de este fenómeno urbano hasta ahora definido por la especulación, las preferencias particulares y una gobernanza generalmente débil a nivel comunitario. El proyecto y la investigación se abordarán de forma diferente, desde una dimensión de asentamiento urbano hasta una propuesta de proyecto arquitectónico. En ambas escalas se tratará de diseñar a través de conceptos que fortalezcan el sentido de pertenencia y comunidad, sentimiento de gran relevancia a la hora de desarrollar proyectos de vivienda social. La solución habitacional abordará el problema del hacinamiento y el estándar de la dimensión mínima. Este conflicto no sólo se debe a un problema de recursos económicos sino también de carácter social. Es necesario pensar en una vivienda que permita cierta flexibilidad al desarrollo y evolución de una familia, un núcleo social en constante cambio a lo largo del tiempo. Traducción realizada con la versión gratuita del traductor www.DeepL.com/Translator, This study will address the problem of settlements on private land, taking as a "sample" the particular case of the "Toma 17 de Mayo", an informal settlement located in the city of Santiago, specifically in the district of Cerro Navia, a peripheral section of the capital of Chile. This " border" character of the chosen case study is of great significance to understanding the problem of suburbanization and the city's consequent phenomenon of urban sprawl. Whether in informal settlements or "formal" or planned neighborhoods, the contemporary global phenomenon of massive suburbanization of rural land demands our attention as architects to think about the planning and settlement of this urban phenomenon so far defined by speculation, particular preferences, and generally weak governance at the community level. The project and research will be approached differently, from an urban settlement dimension to an architectural project proposal. In both of these scales, we will try to design through concepts that strengthen the sense of belonging and community, a feeling of great relevance when developing social housing projects. The housing solution will address the problem of overcrowding and the standard of the minimum dimension. This conflict is not only due to a problem of economic resources but also social character. It is necessary to think of housing that allows certain flexibility to the development and evolution of a family, a social nucleus in constant change over time.

El projecte final de carrera afronta el repte d’incidir en la regeneració urbana d’un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona construits als anys 60: el barri de Ciutat Meridiana. El projecte s’emmarca dins d’un conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme per part de l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona), que actualment està definint un àmbit de regeneració urbana a Ciutat Meridiana per resoldre les diverses problemàtiques existents i potenciar, entre altres factors, l’activació econòmica, la rehabilitació dels edificis, la millora de l’espai públic i la generació d’energia renovable., El proyecto final de carrera afronta el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes polígonos de vivienda de Barcelona construidos en los años 60: el barrio de Ciudad Meridiana. El proyecto se enmarca dentro del conjunto de actuaciones que se estan llevando a cabo por parte del IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), que actualmente está definiendo un ámbito de refeneración urbana en Ciudad Meridiana para resolver las distintas problematicas existentes y potenciar, entre otros factores, la activación económica, la rehabilitación de los edificios, la mejora del espacio público y la generación de energia renovable., The final project faces the challenge of influencing the urban regeneration of one of the large housing estates in Barcelona built in the 60s: the neighborhood of Ciutat Meridiana. The project is part of the set of actions that are being carried out by the IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), which is currently defining an area of ​​urban renewal in Ciutat Meridiana to solve the different existing problems and promote, among other factors, economic activation, the rehabilitation of buildings, the improvement of public space and the generation of renewable energy.

La regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels polígons d'habitatge construïts a la perifèria de Barcelona al llarg dels anys seixanta, és el tema proposat per a desenvolupar el projecte final de carrera. El projecte s'emmarca dins de les actuacions que s'estan duent a terme per part de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona) i el mateix Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, per intentar resoldre les problemàtiques del lloc. L’exercici convida a canviar la visió negativa sobre les perifèries, deixant d'etiquetar-les com a llocs oblidats i marginats, per començar a veure-les com llocs d'oportunitats, allí on encara no hi ha les regles i es poden plantejar nous models urbans. Són territoris que esperen ser activats i formar part de la metròpolis., La regeneración urbana de Ciudad Meridiana, uno de los polígonos de vivienda construidos a la periferia de Barcelona a lo largo de los años sesenta, es el tema propuesto para desarrollar el proyecto final de carrera. El proyecto se enmarca dentro de las actuaciones que se están llevando a cabo por parte del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo de Barcelona) y el mismo Ayuntamiento de Barcelona, a través del Plan de Barrios de Zona Norte 2021-2024, para intentar resolver las problemáticas del lugar. El ejercicio invita a cambiar la visión negativa sobre las periferias, dejando de etiquetarlas como lugares olvidados y marginados, para empezar a verlas como lugares de oportunidades, allí donde todavía no hay las reglas y se pueden plantear nuevos modelos urbanos. Son territorios que esperan ser activados y formar parte de la metrópolis., The urban regeneration of Ciudad Meridiana, one of the housing estates built on the periphery of Barcelona over the 1960s, is the proposed theme for developing the final career project. The project is framed within the actions being carried out by the IMU (Civil Institute of Urbanism in Barcelona) and the City Council itself, through Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, to attempt to resolve the site's issues. The exercise invites you to change the negative view of the peripherals, not labeling them as forgotten and marginalized places, but starting to see them as places of opportunity, where the rules are not yet in place and new urban models can be proposed. They are territories that expect to be activated and part of the metropolis.

El projecte desenvolupat al llarg del curs de MArqEtsaB se centra en el barri de Ciutat Meridiana, situat al Districte de Nou barris, darrere la primera carena (des del mar) de Collserola, convertint-la en un dels barris més aïllats i allunyat de la ciutat de Barcelona. L’objectiu del curs ha estat la discussió sobre la Regeneració Urbana a ciutat Meridiana. Aquesta voluntat ha esculpit els diferents projectes del curs, per tal d’aconseguir de transformar, el que a penes s’ha vist com un barri, a causa de la falta de tota mena d’elements i les carències socials que arrosseguen pel barri. Tot i treballar en la línia d’Urbanisme s’ha exigit la concreció edificadora dels elements projectats, convertint el curs en un exercici col·laboratiu, afrontant la multi-escalaritat més amb un caràcter en grup i alhora convertir l’exercici en un esforç de connexió entre projectes, concatenació, col·laboració i coordinació, forjant les baules d’una cadena que es proposa a l’esquelet estructural de ciutat meridiana. Amb el concepte de regeneració sempre present, les propostes d’aquest curs volen específicament fer les preguntes adequades i donar les respostes precises, més enllà de la concreció material, específica i constructiva, ja que els diferents projectes busquen una organització un plantejament que respongui i ajudi al barri, i la versatilitat d’aquest impedeix solidificar en una proposta fixa exposada com una solucion màgica, on un edifici resolgui tots els problemes del barri, perquè això difereix molt de la realitat. El vessant del treball, per tant, se sustenta sobre dos pilars, el vessant de la teoria, l’anàlisis i la deducció de les preguntes adients pel barri i les solucions concretes que cada alumne ha presentat, i que no es poden llegir de cap manera de manera individual ni al barri ni a les propostes de la resta d’alumnes.

El ritme de consum de recursos de la població va a passos accelerats. La sofisticació de les tecnologies impliquen un consum energètic cada cop més important, problemàtica també reflectida en el sector de la construcció. És clar que hem d’aprendre a consumir menys, per això el treball investiga l’aprofitament i millora d’edificis antics, juntament amb l’aplicació d’estratègies bioclimàtiques i tecnologies de producció d’energia renovable. El treball analitza com es percep el problema des d’Europa i quines solucions estan sobre la taula. En segon lloc s’extreu un catàleg de solucions arquitectòniques i constructives a través de l’estudi exhaustiu de propostes en el Solar Decathlon Europe, un concurs universitari europeu d’arquitectura sostenible. Finalment es realitza un cas pràctic de rehabilitació energètica en un edifici antic d’Olesa de Montserrat aplicant les solucions més adequades., The rhythm of resource intake of the population is growing at an increasing rate. The technology sophistication implies an increasing energetic intake, problem which is also found in the construction field. We have to learn to use less, that’s for sure, that’s why this paper studies the leverage and improvement of the older buildings, with the application of bioclimatic strategies and renewable energy production technologies. This paper studies how is this problem seen from Europe and which solutions are taken up. Secondly, an architectonic and constructive catalogue is made through an exhaustive study of projects from Solar Decathlon Europe, a European university contest in sustainable architecture. At last, a case study of energetic rehabilitation in an old building in Olesa de Montserrat is performed, applying the most adequate solutions., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant