Search

Selecció d'articles, ponències i presentacions il·lustratives dels darrers deu anys d'història del Consorci i dels seus projectes i activitats. Selección de artículos, ponencias y presentaciones ilustrativas de los últimos diez años de historia del Concorcio y de sus proyectos y actividades. Selection that illustrates different moments of the last ten years Consortium's history and its projects and activities.

L'estudi analitza l'impacte de les revistes digitals sobre la conducta informativa del personal docent i investigador de les universitats catalanes. El treball té com a punt de partida diverses investigacions quantitatives realitzades anteriorment, a partir de l'anàlisi de les dades d'ús de les revistes electròniques i d'enquestes entre el professorat universitari.En aquest treball es complementen els resultats previs amb l'obtenció de dades derivades de l'aplicació de tres tècniques qualitatives: l'enquesta oberta, l'entrevista i el grup de discussió.Els resultats corroboren la predisposició dels investigadors vers l'ús de les revistes digitals i un increment en la quantitat d'articles i de revistes consultades. No obstant, la lectura esdevé més superficial. La disponibilitat de recursos electrònics implica una davallada de les visites físiques a la biblioteca. La consulta sistemàtica de títols via web i les alertes per correu electrònic estan reemplaçant la consulta de novetats físicament a la biblioteca, i la cerca és una opció molt popular entre els investigadors per mantenir-se al dia en les seves àrees de coneixement. Els cercadors d'Internet, especialment Google i Google Scholar, s'han convertit en fonts d'informació molt importants per als acadèmics que, no obstant, experimenten problemes tant per gestionar la informació com per interactuar amb la diversitat de recursos que han de fer servir., The investigation examines the impact of journals on the information behavior of teachers and researchers from Catalan universities. The paper is a starting point to several previously performed quantitative research, based on analysis of data on use of electronic journals and surveys among university faculties. This work complements the previous results by obtaining data from the application of three qualitative methods: survey, open interview and discussion group. The results stress the openness of researchers towards the use of digital journals and an increase in the number of journal articles consulted. However, reading becomes shallower. The availability of electronic resources implies a decline in physical visits to the library. The systematic consultation of web titles and alerts are email updates of physically replacing the query to the library and the search option is very popular among researchers to keep abreast of knowledge in their areas. Internet search engines, especially Google and Google Scholar, have become important sources of information for scholars, however, they have experienced problems both for managing information as to interact with the diverse resources that researchers must used.

Desde 1999 el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) ha creado una nueva línea de trabajo, junto con el Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA), para promocionar la investigación que se lleva a cabo en Cataluña y al mismo tiempo contribuir al movimiento mundial de depositar la producción académica y de investigación en la red de forma abierta. Este movimiento mundial, que recibe el nombre de Open Access, ha sido puesto en marcha con la finalidad de crear alternativas al paradigma de pagar por tener acceso a la información que se ha elaborado, muy a menudo, con financiación y recursos públicos. Esta nueva línea de trabajo son los depósitos institucionales. En esta comunicación presentamos brevemente el estado actual de los depósitos cooperativos implementados, su contenido (estándares usados, derechos de autor, preservación, etc.) y su continente (programas y tecnología utilizada, protocolos, etc.).

Desde 1999 el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) ha creado una nueva línea de trabajo, junto con el Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA), para promocionar la investigación que se lleva a cabo en Cataluña y al mismo tiempo contribuir al movimiento mundial de depositar la producción académica y de investigación en la red de forma gratuita. Este movimiento mundial, que recibe el nombre de Open Access, ha sido puesto en marcha por las instituciones que financian la investigación con la finalidad de crear alternativas al paradigma de pagar por tener acceso a la información que se ha elaborado en la propia institución. Esta nueva línea de trabajo son los repositorios institucionales. En la tercera edición de estas mismas Jornadas presentamos una comunicación sobre los repositorios institucionales que por entonces teníamos implementados. Ahora después de dos años presentamos su estado actual y reflexionamos sobre la estrategia para lograr la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenido (estándares usados, derechos de autor, preservación, etc.), su continente (programas y tecnología utilizada, protocolos, etc.) y comentamos los resultados obtenidos en los seis años de experiencia desde que se puso en marcha el primero.

En la petita història de l'automatització de les biblioteques de Catalunya, la dècada dels vuitanta es caracteritza pels sistemes in house i la dels noranta, per l'aparició i expansió dels programes de claus en mà. A l'inici del segle actual, les biblioteques del CBUC es plantegen el reemplaçament del sistema que algunes havien estat usant des de 1989. El 2004, les dues xarxes de biblioteques públiques catalanes se sumen al procés de canvi de sistema. S'expliquen els diferents moments del procés de selecció, les decisions que es van prendre i perquè, els treballs tècnics previs, així com la metodologia de selecció., In the short history of library automation in Catalonia, the 1980s were characterised by «in house» systems and the 1990s, by the arrival and extension of «turnkey» programmes. At the beginning of the current century, the libraries of the Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya decided to replace the system that some had been using since 1989. In 2004, the two networks of Catalan public libraries joined the process for a change in system. The article explains about the different stages of the selection process, the decisions taken and the reasons for them, the prior technical studies, as well as the method used for selection.

Los consorcios han sido una de las novedades más influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los últimos cinco años. Su expansión territorial y en actividades los ha convertido en un fenómeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) en el ámbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperación existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inició sus actividades de contratación de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrónicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolución de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visión de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratación y accesibles remotamente a través de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el ámbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo según los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigación. Está previsto crear un cuarto repositorio para imágenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnológicos sino establecer mecanismos de relación con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrónica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes. Els consorcis han estat una de les novetats més influents en la realitat bibliotecària mundial dels darrers cinc anys. La seva expansió territorial i en activitats els han convertit en un fenomen que ha canviat profundament les formes tradicionals de definir els serveis bibliotecaris. L’examen atent de les activitats que ha desenvolupat el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) en l’àmbit de les biblioteques digitals és una mostra de les possibilitats de cooperació existents en aquests inicis del Segle XXI. El CBUC va iniciar les seves activitats de contractació de continguts digitals el 1998. Els productes i serveis llicenciats es van agrupar sota el nom de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC conté actualment unes 6.800 revistes-e, 58 BBDD i 4.100 llibres-e. De forma bastant paral·lela en el temps va néixer un servidor de sumaris electrònics de revistes i un servidor de tesis doctorals a text complet. L'evolució de les necessitats de les biblioteques ha comportat que avui al CBUC es tingui la visió de la BDC com un servei format per dues grans parts: a) els productes exteriors subjectes a contractació i accessibles remotament mitjançant serveis comercials, i, b) servidors d'aquells objectes digitals generats en l'àmbit del CBUC i que només podem posar a la xarxa nosaltres mateixos. Per gestionar aquesta segona part de la BDC hem de constituir magatzems o dipòsits digitals. Entre les diverses possibilitats, el CBUC ha optat per crear dipòsits institucionals col·lectius de diferents tipus segons els materials que contenen. Fins al moment s’han creat tres dipòsits: un per a tesis, un per a revistes i un per a literatura grisa d’investigació. Està previst crear un quart dipòsit per a imatges. La ponència finalitza amb els aprenentatges del CBUC en matèria de dipòsits. El principal és que la major dificultat per a crear-los no són els elements tecnològics sinó establir mecanismes de relació amb el professorat i la universitat perquè els diferents documents creats de forma electrònica passin a formar part dels dipòsits institucionals corresponents.

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va començara gestionar recursos electrònics l’any 1998 amb la posada en marxa de laBiblioteca Digital de Catalunya (BDC). Es fa un repàs de com, des de llavors, la BDC s’ha dividit en dues línies de treball: la contractació de recursos electrònics comercials i l’elaboració de dipòsits electrònics col·lectius d’accés lliure on s’inclou informació generada per les pròpies institucions. D’aquests últims se’n presenta l’estat actual., The Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC) began to manage electronic resources in 1998 with the establishment of the Digital Library of Catalonia (BDC). This article reviews how, since that date, the BDC has divided into two lines of work: contracting commercial electronic resources and establishing collective electronic open access repositories to store information created by the member institutions themselves. The current situation of these repositories is discussed., El Consorci de Bibliotecas Universitàries de Catalunya (CBUC) empezó a gestionar recursos electrónicos el año 1998 con la puesta en marcha de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). Se repasa como, desde entonces, la BDC se ha dividido en dos líneas de trabajo: la contratación de recursos electrónicos comerciales y la elaboración de depósitos electrónicos colectivos de acceso libre en los que se contiene información generada por las propias instituciones. De estos últimos se presenta el estado actual.

Selecció d'articles, ponències i presentacions il·lustratives dels deu anys d'història del Consorci i dels seus projectes i activitats. Selección de artículos, ponencias y presentaciones ilustrativas de los diez años de historia del Concorcio y de sus proyectos y actividades. Selection that illustrates different moments of ten years Consortium's history and its projects and activities.

L'origen del present treball se situa en l'afany de modelització de fenòmens cooperatius aplicats a situacions reals. Des d'aquest punt de vista, parteix la idea d'estudiar el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).La intenció és estudiar com cal distribuir els costos que genera el CBUC entre els seus membres. En aquest sentit, el punt de vista de la Teoria de Jocs hi juga un paper interessant.En el capítol es presenta l'estructura de funcionament del CBUC, els seus objectius i els serveis que presta. En particular, ens centrem en la Biblioteca Digital de Catalunya, que és la institució que proveeix els membres del CBUC de l'accés a revistes científiques en format electrònic. Es presenten els models de fixació de preus d'algunes de les editorials amb què manté contacte el Consorci i els mètodes d'assignació dels costos generats per la subscripció de les revistes electròniques per part del Consorci. En el capítol 3 es presenta el model teòric d'estudi a partir del problema de demanda, basat en un conjunt de compradors interessats en l'adquisició d'un conjunt de béns que controla un venedor, el subconjunt de béns que desitja adquirir cadascun dels compradors i per les funcions de costos que determinen el preu dels béns.Seguint una anàlisi cooperativa, associem a cada problema de demanda un joc cooperatiu de costos que anomenem joc de costos cooperatiu de demanda. El joc determina per a cada coalició possible de jugadors, el cost d'adquisició d'un conjunt de béns quan cooperen entre ells.L'objectiu és determinar possibles solucions al problema de repartiment de costos que es genera en la compra conjunta. Així s'estudien condicions per determinar l'existència de distribucions en el core. Es simplifica el model general restringint les demandes dels jugadors (problema de demanda binària) i es determina el valor de Shapley del joc associat.En el cas de funcions de costos constants, el principal resultat és la descripció algèbrica que es realitza de la classe dels jocs constants de demanda. El capítol 4 estudia els jocs de demanda amb descompte, originats a partir de l'acord entre el CBUC i l'editorial Academic Press. Les funcions de costos que avaluen els costos dels béns introdueixen descomptes a partir del volum de demanda. Les funcions determinen l'obtenció de jocs còncaus.Els jocs de demanda amb descompte guarden relació amb els bankruptcy games o jocs de fallida. La relació permet l'obtenció de resultats sobre el core del joc i el valor de Shapley.Finalment, s'hi inclou una aplicació del model estudiat, basat en les dades reals de l'acord entre el CBUC i l'editorial Academic Press Ideal. L'aplicació compara la distribució que usa el CBUC per assignar costos amb les solucions clàssiques de la Teoria de Jocs obtingudes del joc de demanda amb descompte associat al problema. Es proposa el valor de Shapley com la solució més adient.El capítol 5 presenta els jocs de demanda amb externalitats, que parteix de l'acord entre el CBUC i l'editorial Kluwer. El model es basa en l'obligatorietat per part dels compradors d'adquirir tots el paquet de béns del venedor.El joc resultant és 1-còncau. En destaca la importància degut a què no existeix massa literatura sobre jocs k-convex originada en problemes. La 1-concavitat implica l'existència de distribucions en el core, la determinació de la seva estructura i l'obtenció de fórmules per al nucleolus i el valor de tau.Finalment, s'analitza una aplicació del model de demanda amb externalitats basada en les dades de l'acord entre el CBUC i l'editorial Kluwer. Les solucions estudiades en el model es presenten com a alternatives al mètode de distribució determinat pel Consorci. Es proposa el nucleolus com aquell concepte de solució que millor s'adapta a la problemàtica presentada.En l'apèndix s'adjunten els quadres necessaris per a la resolució de les aplicacions dels capítols 4 i 5.

La ponència fa una introducció sobre la teoria, els objectius i els problemes de la detecció i l'eliminació de registres duplicats en bases de dades bibliogràfiques. A continuació, s'explica el procés de creació del Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb una breu introducció històrica. Finalment s'analitza i es descriu el procés d'elaboració i el funcionament del programa de detecció de duplicats del CCUC.

L'article descriu els treballs tècnics previs a la creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducció històrica i descriu detalladament el procés d'elaboració i el funcionament del programa de detecció i eliminació de registres bibliogràfics duplicats que s'ha elaborat per a la càrrega inicial i alimentació d'aquesta base de dades., The article describes the technical work foreseen in the creation of the Union Catalogue for the Universities of Catalonia (CCUC). It starts with a brief historical introduction and provides a detailed description of the process involved in the development and functioning of a program specifically designed to detect and eliminate any duplicate references registered, which has been developed for the initial input of records and the subsequent addition of data to this database.