14 results on '"Conflicte ambiental"'
Search Results
2. Participación pública en la gestión de residuos radiactivos : el emplazamiento del ATC
- Subjects
Participación social ,Comunicació del risc ,Conflicto ambiental ,Residuos radiactivos ,Environmental conflict ,Radioactive waste ,Social participation ,Comunicación del riesgo ,Residus radioactius ,Conflicte ambiental ,Participació social ,Risk communication - Published
- 2021
3. L'activisme femení en conflictes ambientals : reflexions en clau feminista i apunts per a la gestió del medi
- Subjects
Écoféminisme ,Ecofeminisme ,Conflicto ambiental ,Gender ,Environmental conflict ,Public participation ,Gènere ,Ecofeminism ,Conflit environnemental ,Participation publique ,Participació ciutadana ,Género ,Participación ciudadana ,Ecofeminismo ,Genre ,Conflicte ambiental - Published
- 2021
4. L’activisme femení en conflictes ambientals. Reflexions en clau feminista i apunts per a la gestió del medi
- Author
-
Mercè Agüera Cabo
- Subjects
gènere ,conflicte ambiental ,ecofeminisme ,participació ciutadana ,Geography (General) ,G1-922 - Abstract
Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l’experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l’anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l’article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l’entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l’activisme de les dones. S’hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l’herència ambiental i la degradació del paisatge. En l’organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l’article, s’hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s’hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l’activisme ambiental femení. Segon, s’hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals locals.
- Published
- 2008
- Full Text
- View/download PDF
5. Emotional political ecologies. The role of emolions in the politics of environmental conflicts: two case studies in Chile and Mexico
- Author
-
González Hidalgo, Marien, Zografos, Christos, Bustos Gallardo, Beatriz, Kallis, Giorgos, and Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
- Subjects
Ciències Experimentals ,Emociones ,Emotions ,Emocions ,Conflicto ambiental ,Environmental conflict ,Ecologia política ,Ecología política ,Conflicte ambiental ,Political ecology - Abstract
Esta tesis explora el papel, usualmente ignorado o subestimado, que las emociones desempeñan en los conflictos ambientales. Como varios estudios han mostrado recientemente, considerar las emociones en el análisis de los conflictos ambientales facilita la comprensión de cómo se estructura el orden socioeconómico, cómo se construyen las subjetividades políticas y cómo se producen las movilizaciones sociales. Sin embargo, todavía necesitamos comprender mejor, conceptual y empíricamente, las relaciones entre emoción, poder y conflicto ambiental. Esta tesis define inicialmente un marco teórico para la consideración de “lo emocional” en ecología política (lo que llamo Ecologías Políticas Emocionales, EPEms), revisando bibliografía en ecología política feminista, geografías emocionales, antropología social y cultural, psicología social y sobre movimientos sociales. Mi revisión señala que las EPEms necesitan emplear un marco multidimensional que capture las dimensiones psicológica, “más-que-humana”, geográfica, social y política que se entrecruzan en las subjetividades en los conflictos ambientales. Mi revisión también define los vacíos en la literatura identificados en esta tesis: la necesidad de considerar las "emociones negativas" como la rabia o el trauma presentes en los conflictos ambientales, así como explorar las posibilidades de “sanación”. Los capítulos empíricos de esta tesis se desarrollan mediante una metodología de investigación común, adaptando estrategias habituales de investigación en ecología política - estudio de caso con énfasis en métodos etnográficos - para captar "lo emocional". En el primer caso empírico, analizo el desarrollo histórico y contemporáneo del extractivismo forestal en el sur de Chile, en territorios indígenas Mapuche. Mi análisis muestra que la industria forestal avanza asegurando el control del territorio mediante intervenciones disciplinarias, con el objetivo de gobernar subjetividades para que los sujetos colaboren en el proyecto extractivista. Sin embargo, individuos y comunidades interfieren en este proyecto: sus reivindicaciones de soberanía les permiten ejercer control sobre su propio proceso de subjetivación. En este proceso, destaco el papel de la expresión colectiva de emociones "negativas" como la rabia y el dolor, que considero recursos cruciales que ayudan a las comunidades Mapuche a mantener la resistencia. En el segundo caso empírico exploro las formas en que la práctica psicoterapéutica permite entender mejor los procesos de subjetivación indígena y campesina en conflicto, analizando talleres basados en Terapia Gestalt organizados por una ONG en el sur de Chiapas, México. La evidencia empírica sirve para discutir el papel de las intervenciones terapéuticas a la hora de facilitar la reflexividad individual-colectiva y la participación en asuntos comunitarios. Mi análisis también establece que las “intervenciones sanadoras” necesitan abordar explícitamente cuestiones estructurales de poder para ir más allá de una reflexividad des-contextualizada y des-politizada. Mi investigación permite discutir el trabajo político de las emociones en los conflictos ambientales, destacando tres formas simultáneas y contrapuestas en que las emociones interactúan en los conflictos ambientales: gubernamentalidad emocional, opresión emocional y movilización emocional. Esta interacción muestra una ambivalencia, es decir una tensión constante entre el papel de las emociones como canales para la subversión del poder hegemónico y su papel en la reproducción del mismo. Sostengo que considerar "lo emocional" como un espacio de poder y conflicto ofrece oportunidades a los movimientos socio-ambientales para abrir espacios de re-articulación de las relaciones de poder dentro y fuera de los movimientos, así como a la investigación en ecología política, expandiendo el análisis del desarrollo de los conflictos en las esferas privadas/públicas, individuales/colectivas y considerando posiciones inestables y contradictorias en los puntos de vista de diferentes actores sociales. La investigación en el marco de las EPEms que desarrolla esta tesis puede servir de base para futuras investigaciones interesadas en revelar y transformar las sutilezas de las relaciones de poder y los desafíos que implican los conflictos ambientales., This thesis explores the usually unseen and undervalued political work that emotions do in environmental conflicts. As several feminist and affect political ecologists and geographers have begun to discuss, analysing the role of emotions on environmental conflicts can enable a better understanding of how social and economic orders develop, how political subjectivities are built and how and why social mobilisations take place. However, we still need to better understand, both conceptually and empirically, the relations between emotion, power and environmental conflict. This thesis first draws a theoretical framework for the consideration of emotion in political ecology (what I name Emotional Political Ecologies, EmPEs), reviewing work in the field of feminist political ecology, emotional geographies, social and cultural anthropology, social psychology and social movements. This critical literature review indicates that EmPEs need to employ a multi-dimensional framework that captures the psychological, more-than-human, geographical, social and political dimensions that intersect subjectivities in environmental conflicts. My review also defines the research gaps addressed in this thesis: the need to engage with “negative emotions” – such as anger or trauma – present in environmental conflicts, as well as to further explore the political ecologies of “healing”. The empirical chapters of this thesis are organised under a shared research strategy, adapting established political ecology research strategies – case study method with an emphasis on ethnographic methods – in order to grasp “the emotional”. In the first empirical case of this thesis, I analyse the historical and contemporary development of forestry extractivism in southern Chile, specifically in and around indigenous Mapuche territories. My analysis shows that commercial forestry advances by securing land control through disciplinary interventions, which aim to govern subjectivities and create subjects that can help secure capital accumulation and extractivism. Nevertheless, individuals and communities get in the way of this project as they mobilise sovereignty claims that permit them to exercise control over the process of their own subject-making. My analysis highlights the emotional dimension of the process of political subjectivation, especially via the collective expression of “negative” emotions such as anger and sorrow, which I find to be crucial resources that help Mapuche communities maintain resistance. In the second empirical chapter of this thesis, I explore the ways in which psychotherapeutic practice sheds light on indigenous and peasant subjectivation processes through analysing the Gestalt Therapy workshops organised by a local NGO in southern Chiapas, Mexico. Empirical evidence serves as the basis from which to discuss the role of psychotherapeutic practice in facilitating individual and collective reflexivity, and in fostering political fellowship and participation in community matters. My analysis also establishes that “healing interventions” need to explicitly engage with structural issues of power in order to move beyond de-contextualised, and thus depoliticised, reflexivity. My research serves to discuss the political work of emotions in environmental conflicts, highlighting three simultaneous, contradictory and creative ways in which emotions interplay in environmental conflicts: emotional environmentality, emotional oppression and emotional environmentalism. This interplay highlights a constantly unresolved tension between the role of emotions as a channel for the subversion of hegemonic power and, conversely, their role in reproducing hegemonic power dynamics. I argue that considering “the emotional” as a space of power and conflict offers opportunities for socio-environmental movements to open spaces for re-articulating power relationships inside and outside movements, as well as for political ecologists to further consider the private and public, the individual and collective spheres of environmental conflicts and the unstable standpoints of the different social actors participating in conflicts. Further exploring the field of EmPEs can inform political ecological analysis aimed at unpacking and transforming the subtle power relationships and challenges that environmental conflicts involve.
- Published
- 2017
6. Reportatge fotogràfic dels principals conflictes ambientals de Catalunya
- Author
-
Pairó Cortada, Paula, Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, and Cervera Vallve, Xavier
- Subjects
Ecologia humana ,Medi ambient ,Catalunya ,Fotografia ,Conflicte ambiental - Abstract
Catalunya és un territori que històricament ha viscut molts conflictes ambientals. Els grups ecologistes s'han anat expandint pel territori i actualment, darrere de cada conflicte hi ha una entitat ecologista reivindicant una solució. Amb aquest treball es pretén donar una idea general de l'abast dels conflictes ambientals a Catalunya, les seves conseqüències i les possibles solucions. A més, a través de la veu de 8 experts en medi ambient s'han seleccionat els 3 principals conflictes ambientals i s'ha plantejat com s'il·lustrarà un reportatge sobre aquesta temàtica. Cataluña es un territorio que históricamente ha vivido muchos conflictos ambientales. Los grupos ecologistas se han ido expandiendo por el territorio y actualmente, detrás de cada conflicto hay una entidad ecologista reivindicando una solución. Con este trabajo se pretende dar una idea general del alcance de los conflictos ambientales en Cataluña, sus consecuencias y las posibles soluciones. Además, a través de la voz de 8 expertos en medio ambiente se han seleccionado los 3 principales conflictos ambientales y se ha planteado como se ilustrará un reportaje sobre esta temática. Catalonia is a territory that has historically experienced many environmental conflicts. The environmental groups have been expanding by the territory and at the moment, behind each conflict there is an ecological entity claiming for solution. This tesis pretends to give a general idea of the scope of environmental conflicts in Catalonia, their consequences and possible solutions. In addition, 8 environmental experts have selected the 3 main environmental conflicts, which will illustrate how this report will be planned on this subject.
- Published
- 2017
7. The Political Ecology of conflicts on wind energy. A case study in Catalonia
- Author
-
Christos Zografos and Sergi Saladié
- Subjects
catalunya ,conflicte ambiental ,ecologia política ,lcsh:G1-922 ,energia eòlica ,lcsh:Geography (General) - Abstract
The study explores reasons behind conflicts regarding the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the «macro-concentration» of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia’s centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits’ distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways.
- Published
- 2012
8. La mediatització del conflicte ambiental el cas de les terres de l’Ebre
- Author
-
Prades Tena, Jordi, Departament d'Estudis de Comunicació, Universitat Rovira i Virgili., Farré Coma, Jordi, and Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació
- Subjects
mediatització ,349 - Branques especialitzades del dret. Matèries legals vàries ,conflicte ambiental ,environmental conflict ,mediatización ,070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació ,agua i energía ,93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local ,water and energy ,316 - Sociologia. Comunicació ,aigua i energia ,conflicto ambiental ,mediatization - Abstract
Aquesta tesi identifica les transformacions socioculturals i en els mitjans de comunicació que, arran del conflicte ambiental, han tingut lloc a les Terres de l’Ebre en el període 2000-2015. A través de la mediatització, l’anàlisi detecta camps, moments i objectes mediatitzats fruit d’aquestes transformacions, en els nivells macro, meso i micro, en dos àmbits: la comunicació (local) i el dret (global). La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu, un reframing del conflicte cap al consens. Certament, la confirmació de la hipòtesi no significa que les diferències entre els actors en disputa s’hagin resolt, però hi ha nous punts per a l’acord. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es presenta com una oportunitat incerta: És una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local i a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment., Esta tesis identifica las transformaciones socioculturales y en los medios de comunicación que, a raíz del conflicto ambiental, han tenido lugar en las Tierras del Ebro en el período 2000-2015. A través de la mediatización, el análisis detecta campos, momentos y objetos mediatizados fruto de estas transformaciones, en los niveles macro, meso y micro, en dos ámbitos: la comunicación (local) y el derecho (global). La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre ejemplifica el cambio de un discurso negativo, victimista y resignado a un discurso propositivo, un reframing del conflicto hacia el consenso. Ciertamente, la confirmación de la hipótesis no significa que las diferencias entre los actores en disputa se hayan resuelto, pero hay nuevos puntos para el acuerdo. La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre se presenta como una oportunidad incierta: Es una herramienta válida para implementar políticas de sostenibilidad y en este sentido puede ser útil para apaciguar aspectos económicos y sociales del conflicto a nivel local y a corto y medio plazo. En cambio, pasada por el tamiz de la cultura de los derechos revisada, la reserva no parece servir para resolver el conflicto ambiental, dado que reproduce el modelo de la modernización ecológica que el capitalismo impone globalmente., This thesis identifies social, cultural and media transformations that, as a result of environmental conflict, have taken place in the Terres de l'Ebre in the period 2000-2015. Through mediatization, the analysis detects mediatized fields, moments and objects -as a result of these changes-, in the macro, meso and micro level in two areas: communication (local) and law (global). The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre illustrates the switch from a negative discourse reflecting victimization and resignation to a purposeful discourse reflecting action, enthusiasm and hope that points to something more than just agreeing to disagree. Although the confirmation of the hypothesis does not mean that the differences between the players in dispute have been resolved, there are new points to the agreement. The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre is an uncertain opportunity. It is a valid tool for implementing sustainability policies and in this sense it may be useful to appease social and economic aspects of the conflict at a local level and at short and medium term. Instead, from a culture of rights' point of view, the reserve does not seem to be useful to resolve the environmental conflict, given that it reproduces the ecological modernization model that capitalism imposes globally.
- Published
- 2015
9. Public participation in radioactive waste management: Location of centralized temporary storage facilities
- Author
-
Prades, Jordi, Gonzalo, Juan Luis, de la Varga, Aitana, and Farré, Jordi
- Subjects
risk communication ,environmental conflict ,radioactive waste ,social participation ,comunicación del riesgo ,conflicto ambiental ,residuos radiactivos ,participación social ,comunicació del risc ,conflicte ambiental ,residus radioactius ,participació social - Abstract
El significat de la participació pública en el conflicte ambiental va més enllà del seu contingut normatiu. La participació, entesa com a procés de comunicació, no és solament una eina de mediació en els conflictes ambientals, sinó que també és constitutiva en la definició dels actors del conflicte i dels significats que aquests atorguen a la participació mateixa i al risc. Aquest article analitza el conflicte generat a Espanya entorn del projecte de magatzem temporal centralitzat (ATC) de combustible nuclear gastat i residus radioactius d’alta activitat, a més del seu centre tecnològic associat (CTA), per comprovar en quina mesura diversos actors i el públic en general van participar en el procés de selecció de l’emplaçament, així com fins a quin punt podran participar en el procediment d’autorització de l’ATC i en la gestió dels residus radioactius. L’anàlisi qualitativa mostra que les diferències d’encaix entre les dimensions sociopolítica, administrativa i judicial del cas, així com les diverses interpretacions que els actors del conflicte atorguen a la participació pública, van dificultar l’exercici d’aquesta. Es conclou que la participació pública en matèria nuclear hauria de regular-se específicament i que els comitès d’informació poden ser eficaços per incorporar el públic en els processos participatius, encara que la lògica institucional limita la incorporació de noves veus a aquests processos. Malgrat els esforços per evolucionar d’una visió tècnica i jeràrquica a una aproximació sociocientífica, sembla que les dificultats en la gestió democràtica dels residus radioactius continuaran., Meanings of public participation in environmental conflicts surpass legislation and go beyond the normative. Participation as a communication process is not only a useful tool in environmental conflict-solving, but also a key component in order to define actors and meanings about scientific and technological risks. This article analyzes the conflict arising in Spain around the ATC project for the centralized temporary storage of spent nuclear fuel (SF) and high level radioactive waste (HLW) and its associated technology center. The aim is to determine to what extent various actors and the general public participated in the site selection process, and to what extent they can participate in the authorization procedure of the ATC and in the management of radioactive waste. Qualitative analysis shows that the different interpretations of public participation by the stakeholders involved in the conflict, as well as the differences between the socio-political, administrative and legal dimensions of the case, make public participation difficult. We conclude that public participation in the nuclear field should be specifically regulated and information committees may be effective in engaging the public in participation processes, but that the institutional logic limits the incorporation of new voices in those processes. Despite efforts to evolve from a technical and hierarchical approach to a social scientific view, it appears that the difficulties in the democratic management of radioactive waste will remain., El significado de la participación pública en el conflicto ambiental va más allá de su contenido normativo. La participación, entendida como proceso de comunicación, no es solo una herramienta de mediación en los conflictos ambientales, sino que también es constitutiva en la definición de los actores del conflicto y de los significados que estos otorgan a la participación misma y al riesgo. Este artículo analiza el conflicto generado en España en torno al proyecto de almacén temporal centralizado (ATC) de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos de alta actividad, además de su centro tecnológico asociado (CTA), para comprobar en qué medida diversos actores y el público en general participaron en el proceso de selección del emplazamiento, así como hasta qué punto podrán participar en el procedimiento de autorización del ATC y en la gestión de los residuos radiactivos. El análisis cualitativo muestra que las diferencias de encaje entre las dimensiones sociopolítica, administrativa y judicial del caso, así como las diversas interpretaciones que los actores del conflicto otorgan a la participación pública, dificultaron el ejercicio de esta. Se concluye que la participación pública en materia nuclear debería regularse específicamente y que los comités de información pueden ser eficaces para incorporar al público en los procesos participativos, aunque la lógica institucional limita la incorporación de nuevas voces a dichos procesos. Pese a los esfuerzos por evolucionar de una visión técnica y jerárquica a una aproximación sociocientífica, parece que las dificultades en la gestión democrática de los residuos radiactivos van a continuar.
- Published
- 2015
10. The Political Ecology of conflicts on wind energy. A case study in Catalonia
- Author
-
Sergi Saladié and Christos Zografos
- Subjects
Energia eòlica ,Catalonia ,Geography, Planning and Development ,Écologie politique ,Conflicto ambiental ,Catalunya ,Catalogne ,Environmental conflict ,Energía eólica ,Ecologia política ,Énergie éolienne ,Conflit environnemental ,Cataluña ,Ecología política ,Conflicte ambiental ,Wind energy ,Earth-Surface Processes ,Political ecology - Abstract
L’estudi investiga raons que expliquen un conflicte sobre la instal·lació de parcs eòlics a la Terra Alta, una comarca rural de Catalunya. N’identifiquem tres raons principals. Primer, i d’acord amb el marc conceptual d’ecologia política, el conflicte eòlic forma part d’un conflicte més generalitzat sobre la «macroconcentració» d’instal·lacions energètiques al sud de Catalunya que generen energia i beneficis econòmics, principalment per al centre del desenvolupament econòmic català. Segon, l’impacte paisatgístic dels projectes eòlics xoca amb iniciatives locals que impulsen el paisatge com un actiu valuós capaç de sustentar la vida a la comarca. Tercer, desequilibris de poder en el sistema formal de presa de decisions sobre parcs eòlics impedeixen la inclusió de valors locals com a criteris en el procés de presa de decisions, i això també genera conflicte. Per a un desenvolupament sostenible de l’energia eòlica, la importància del potencial del vent com a criteri principal de localització ha de ser reavaluada, i la negociació de la distribució de beneficis s’ha de fer de la manera més oberta possible., El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalación de parques eólicos en la Terra Alta, una comarca rural de Cataluña. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecología política, el conflicto eólico forma parte de un conflicto más generalizado sobre la «macroconcentración» de instalaciones energéticas en el sur de Cataluña que generan energía y beneficios económicos, principalmente para el centro del desarrollo económico catalán. Segundo, el impacto paisajístico de los proyectos eólicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Tercero, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques eólicos impiden la inclusión de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones, y eso también genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energía eólica, la importancia del potencial del viento como criterio principal de localización debe ser reevaluada, y la negociación de la distribución de beneficios debe hacerse de la forma más abierta posible., The study explores reasons behind conflicts regarding the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the «macro-concentration» of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia’s centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits’ distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways.
- Published
- 2012
11. De l'espoli a icona territorial, el cas de les oliveres mil·lenàries del Maestrat
- Author
-
Pérez Soriano, Josep
- Subjects
conflicte ambiental ,UNESCO::SOCIOLOGÍA ,sociologia rural, sostenibilitat ,SOCIOLOGÍA [UNESCO] - Abstract
L'article descriu un cas de conflicte pels tres vessants de la sostenibilitat, mediambiental, social i econòmica. Amb l’espoli de centenars d’oliveres mil•lenàries observat al Maestrat des de l'any 2000, un grup de llauradors endegaria una estratègia defensiva del patrimoni natural i una altra més ofensiva, què tractaria de valoritzar-lo. Una dècada després han capgirat una espiral insostenible d’una manera innovadora: aquest patrimoni monumental ara es protegeix, l’oli cobra reconeixements d’abast mundial, i encara més: defensant un mar d’oliveres improductives, les més velles del món, han trobat una icona d’identitat territorial que transcendeix les fronteres provincials i els ajuda a redreçar la seua postergació territorial perifèrica.
- Published
- 2012
12. L’activisme fémenin en conflicts environnementaux: réflexions feministes et notes pour la gestion environnemental
- Author
-
Agüera Cabo, Mercè
- Subjects
Women and the environment ,Écoféminisme ,Ecofeminisme ,Conflicto ambiental ,Gender ,Environmental conflict ,Public participation ,Gènere ,Ecofeminism ,Medi ambient -- Participació ciutadana ,Conflit environnemental ,Dones i medi ambient ,Participation publique ,Participació ciutadana ,Género ,Participación ciudadana ,Ecofeminismo ,Genre ,Environnement -- Citizen participation ,Conflicte ambiental - Abstract
Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l’experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l’anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l’article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l’entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l’activisme de les dones. S’hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l’herència ambiental i la degradació del paisatge. En l’organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l’article, s’hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s’hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l’activisme ambiental femení. Segon, s’hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals locals., ¿Qué argumentos motivan a las mujeres a implicarse en la lucha ciudadana relacionada con conflictos ambientales locales? ¿Es relevante la experiencia de género para interpretar dicho activismo? A partir del análisis de tres plataformas ciudadanas que han emergido en Cataluña a raíz de problemáticas territoriales de tipo ambiental, el artículo explora la relevancia del género en los motivos de movilización de las mujeres. La investigación, inspirada en la teoría feminista, parte de la hipótesis que las experiencias (individuales) de la feminidad (entendida como designaciones, normas y símbolos colectivos) intervienen en el momento de conformar nuestra percepción, vivencia y valoración del entorno, y, por lo tanto, pueden filtrarse en las razones que inspiran el activismo de las mujeres. Se concluye que aquellas plataformas ciudadanas que canalizan argumentaciones de tipo experiencial son más atractivas para las mujeres. Sus intereses, definidos a partir de la vivencia de género, se centran en la salud, la calidad de vida, la herencia ambiental y la degradación del paisaje. En la organización en la que domina una orientación ideológica, en cambio, las mujeres son menos numerosas que los hombres, jóvenes, y con un alto nivel educativo. Sus opiniones no siguen las tendencias observadas en las otras dos organizaciones. En la última parte del artículo, se reflexiona sobre estas conclusiones en relación con dos temas complementarios. Primero, se debate desde el pensamiento feminista sobre la hipótesis del «cuidado» como rol de la feminidad que permite interpretar el activismo ambiental femenino. Segundo, se plantea una discusión desde la perspectiva de los estudios de género sobre la crisis de legitimidad política que caracteriza a los conflictos ambientales locales., What are the arguments behind women who engage in citizens’ fights against local environmental conflicts? Is gender relevant to interpret their activism? The article shows results from a research focused on three citizens’ committees for environmental problems in Catalonia, and explores the relevance of gender in the reasons for campaigning of women. The study is based in ecofeminist theory. The main hypothesis is that the (individual) experience of femininity (understood as collective norms and symbols) shapes our perceptions, experiences and values about the environment. The conclusions point that citizens’ committees using experience-based reasons are appealing for women. Their interests are framed in the gender experience, and focus on health, quality of life, environmental heritage and landscape degradation. Women are less numerous, younger and with higher education degrees in the organisation with an ideological orientation. Their opinions are also different from the other two organisations. A reflexion on two related topics derived from those conclusions is found in the last part of the article. First, we discuss about the «caring» hypothesis to explain women’s environmental activism from the point of view of feminism . Second, we introduce the issue of the political legitimacy crisis proper of local environmental conflicts from the point of view of gender studies.
- Published
- 2008
13. Participación pública en la gestión de residuos radiactivos. El emplazamiento del ATC
- Author
-
Jordi Farré, Jordi Prades, Aitana de la Varga, and Juan Luis Gonzalo
- Subjects
Sociology and Political Science ,Participación social ,Comunicació del risc ,Conflicto ambiental ,Social Sciences ,Residuos radiactivos ,Environmental conflict ,Social participation ,Comunicación del riesgo ,Residus radioactius ,residuos radiactivos ,Participació social ,Risk communication ,participación social ,HM401-1281 ,comunicación del riesgo ,Sociology (General) ,Radioactive waste ,conflicto ambiental ,Conflicte ambiental ,Social Sciences (miscellaneous) - Abstract
El significado de la participación pública en el conflicto ambiental va más allá de su contenido normativo. La participación, entendida como proceso de comunicación, no es solo una herramienta de mediación en los conflictos ambientales, sino que también es constitutiva en la definición de los actores del conflicto y de los significados que estos otorgan a la participación misma y al riesgo. Este artículo analiza el conflicto generado en España en torno al proyecto de almacén temporal centralizado (ATC) de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos de alta actividad, además de su centro tecnológico asociado (CTA), para comprobar en qué medida diversos actores y el público en general participaron en el proceso de selección del emplazamiento, así como hasta qué punto podrán participar en el procedimiento de autorización del ATC y en la gestión de los residuos radiactivos. El análisis cualitativo muestra que las diferencias de encaje entre las dimensiones sociopolítica, administrativa y judicial del caso, así como las diversas interpretaciones que los actores del conflicto otorgan a la participación pública, dificultaron el ejercicio de esta. Se concluye que la participación pública en materia nuclear debería regularse específicamente y que los comités de información pueden ser eficaces para incorporar al público en los procesos participativos, aunque la lógica institucional limita la incorporación de nuevas voces a dichos procesos. Pese a los esfuerzos por evolucionar de una visión técnica y jerárquica a una aproximación sociocientífica, parece que las dificultades en la gestión democrática de los residuos radiactivos van a continuar. El significat de la participació pública en el conflicte ambiental va més enllà del seu contingut normatiu. La participació, entesa com a procés de comunicació, no és solament una eina de mediació en els conflictes ambientals, sinó que també és constitutiva en la definició dels actors del conflicte i dels significats que aquests atorguen a la participació mateixa i al risc. Aquest article analitza el conflicte generat a Espanya entorn del projecte de magatzem temporal centralitzat (ATC) de combustible nuclear gastat i residus radioactius d'alta activitat, a més del seu centre tecnològic associat (CTA), per comprovar en quina mesura diversos actors i el públic en general van participar en el procés de selecció de l'emplaçament, així com fins a quin punt podran participar en el procediment d'autorització de l'ATC i en la gestió dels residus radioactius. L'anàlisi qualitativa mostra que les diferències d'encaix entre les dimensions sociopolítica, administrativa i judicial del cas, així com les diverses interpretacions que els actors del conflicte atorguen a la participació pública, van dificultar l'exercici d'aquesta. Es conclou que la participació pública en matèria nuclear hauria de regular-se específicament i que els comitès d'informació poden ser eficaços per incorporar el públic en els processos participatius, encara que la lògica institucional limita la incorporació de noves veus a aquests processos. Malgrat els esforços per evolucionar d'una visió tècnica i jeràrquica a una aproximació sociocientífica, sembla que les dificultats en la gestió democràtica dels residus radioactius continuaran. Meanings of public participation in environmental conflicts surpass legislation and go beyond the normative. Participation as a communication process is not only a useful tool in environmental conflict-solving, but also a key component in order to define actors and meanings about scientific and technological risks. This article analyzes the conflict arising in Spain around the ATC project for the centralized temporary storage of spent nuclear fuel (SF) and high level radioactive waste (HLW) and its associated technology center. The aim is to determine to what extent various actors and the general public participated in the site selection process, and to what extent they can participate in the authorization procedure of the ATC and in the management of radioactive waste. Qualitative analysis shows that the different interpretations of public participation by the stakeholders involved in the conflict, as well as the differences between the socio-political, administrative and legal dimensions of the case, make public participation difficult. We conclude that public participation in the nuclear field should be specifically regulated and information committees may be effective in engaging the public in participation processes, but that the institutional logic limits the incorporation of new voices in those processes. Despite efforts to evolve from a technical and hierarchical approach to a social scientific view, it appears that the difficulties in the democratic management of radioactive waste will remain.
- Published
- 2015
- Full Text
- View/download PDF
14. El litoral : naturalesa domada?
- Author
-
Serra Cobo, Jordi and Roca Bosch, Elisabet
- Subjects
Agents modeladors ,Gestió Integrada de les Zones Costaneres ,Equilibri de la costa ,Medi físic litoral ,Erosió litoral ,Conflicte ambiental ,Tipus de litoral - Abstract
La singularitat del sistema litoral ens ve donada per la seva complexitat i per les relacions que s'estableixen entre els diferents subsistemes que el componen. Com a medi físic i biològic cal tenir present que els ecosistemes més productius i amb una biodiversitat més elevada del planeta, com són els aiguamolls i els esculls coralins, es troben a la franja litoral i concentren una important varietat de recursos genètics. Tanmateix, la seva funció esmorteïdora de l'energia marina protegeix les activitats que es desenvolupen a la terra emergida de les amenaces naturals d'origen marí. D'altra banda, com a medi socioeconòmic, està caracteritzat per una confluència d'usos inhabitual en d'altres sistemes territorials, reforçat per un espai eminentment productiu i divers des d'un punt de vista econòmic i altament valorat i desitjat socialment. Des de la vessant jurídica i institucional que regula el sistema, se superposa la naturalesa pública de la major part de les zones de contacte entre la terra i el mar, l'anomenat Domini Públic Marítimo-Terrestre (DPMT), i dels seus recursos naturals. En conjunt, hi convergeixen una gran varietat de competències sectorials i una riquesa d'interessos, públics o privats, que en fan de la seva gestió una tasca força complexa.
- Published
- 2004
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.