Search

[eng] In the present thesis, analytical methods based on gas chromatography coupled with mass spectrometry, both single (GC-MS) or tandem (GC-MS/MS), have been developed and optimized for the detection and quantification of persistent organic pollutants (POPs) such as organochlorinated pesticides (OCPs) and polychlorinated byphenils (PCBs) and emerging pollutants such as organophosphate esters (OPEs), which are currently used as flame retardants, additives and plasticizers. Another family of flame retardants, also classified as POPs, polybrominated diphenil ethers (PBDEs), was also studied and quantified using already optimized and validated methods. The presence of target POPs in environmentally protected areas of the Iberian Peninsula has been evaluated using seagull eggs as bioindicators. Two species, namely yellow-legged gull (Larus michahellis) and Audouin´s gull (Larus Audouinii), have been selected for this purpose. The former is an abundant and widely distributed species with scavenging and opportunistic behavior, while the later is more vulnerable, even though the population is growing during recent years and new colonies are emerging, and showed a strict fish-based diet. Pollution levels detected in gull eggs were dominated by PCBs, followed by various OCPs. Among OCPs, high levels of dichlorodiphenyldichloroethylene (DDE) were found, which is a metabolic and degradation product of dichlorodiphenyltrichloroethane (DDT), a pesticide widely used during the last decades of the 20th century, which showed high toxicity for birds, being able to reduce the reproduction success because it may affect the eggshell thickness and prevent hatching when present at high enough levels. PBDEs were also widespread in the marine environments of the Iberian Peninsula but at lower levels. Audouin´s gull eggs showed higher pollution levels than yellow-legged gulls from the same colonies, suggesting differences in their feeding habits and their bioaccumulation capacity of POPs. In general, Atlantic colonies were less exposed to POPs pollution than Mediterranean ones. POPS and OPEs were also found in soil and sediment samples from four different protected areas in southern China. Protected areas such as national parks and natural reserves are of especial importance to preserve biodiversity and the natural evolution of ecosystems and are supposed to be pristine because human activities are restricted or forbidden within their geographic boundaries. However, OPEs were commonly found in the samples studied, and were the dominant pollutants, probably due to their current use and related to human activities in the surroundings of the protected areas or the touristic activities that take place within these areas. POPs were detected at lower levels than OPEs, but the alfa isomer of hexachlorocyclohexane, as well as the decabrominated PBDE congener, BDE 209, were the most frequently detected pollutants, being widespread in the environment due to their high production and consumption volumes in China during last decades. The occurrence of POPs and OPEs was also evaluated in soils, sediments and free ranged hen eggs collected in Baihe village, Qingyuan County, Guangdong province of China. This is a hotspot for pollution, associated with electrical and electronic equipment waste (e-waste) because several non-formal workshops were set there. The disassembling of e-waste and recovering of valuable metals became the principal economic activity at the end of the last century and beginning of the present century. Non valuable residues, mostly plastics, have been dumped for years in a little pond that was identified as the main source of pollution of the surrounding ecosystem. The migration of OPEs from the plastic dump to the water and their accumulation in the sediment of the polluted pond has been evidenced, as well as the spread of pollution to other water bodies in the same area. Moderate to high environmental risks were estimated for the presence of target pollutants in abiotic matrixes. Human consumption of free-ranged hen eggs from Baihe village was found to be a route of exposure to pollutants through the diet, posing considerable risks to human health regarding the levels of PCBs and PBDEs found., [spa] En la presente tesis doctoral se ha estudiado la presencia y distribución de pesticidas organoclorados y retardantes de llama en áreas ambientalmente protegidas de España y China y en una zona afectada por residuos electrónicos en China. Para ello se han desarrollado y aplicado métodos multiresiduo basados en cromatografía de gases acoplada a espectrometría de masas, tanto simple como en tándem, para la detección y cuantificación de, por un lado, contaminantes cuyo uso ha sido restringido y prohibido bajo las directrices del Convenio de Estocolmo y conocidos por sus características fisicoquímicas como compuestos orgánicos persistentes (COPs), los cuales incluyen pesticidas organoclorados (OCPs por sus siglas en inglés), bifenilos policlorados (PCBs) y polibromodifenil éteres (PBDEs) y, por otro lado, una familia de contaminantes emergentes utilizados como plastificantes, aditivos y retardantes de llama como son los ésteres organofosforados (OPEs). En España, el estudio de COPs se ha llevado a cabo mediante el uso de huevos de gaviota como bioindicadores de la contaminación ambiental y se han evaluado los niveles de estos compuestos antropogénicos en las mayores colonias de gaviotas de la península Ibérica, constituidas en zonas con diferentes grados de protección ambiental. Los compuestos detectados a mayor nivel fueron los OCPs, y más en concreto el dicloro difenil tricloroetano (DDT) y sus productos de degradación, seguidos por los PCBs y a menores niveles los PBDEs. En China, se ha detectado la presencia tanto de COPs como de OPEs en suelos y sedimentos de zonas protegidas como parques nacionales y/o reservas naturales que, en principio, deberían ser prístinas. Los contaminantes detectados a mayores niveles fueron los OPEs, probablemente debido a su uso actual. Sin embargo, el isómero alfa del hexaclorociclohexano, así como el PBDE 209 demostraron ser ubicuos en el medio ambiente, lo cual concuerda con los grandes volúmenes de producción y consumo de los mismos en el país asiático. Los OPEs fueron identificados a muy elevadas concentraciones en aguas, suelos, sedimentos y huevos de gallina muestreados en Baihe, un pueblo del sur de China cuya principal actividad económica ha sido, durante las últimas décadas, el reciclaje de residuos electrónicos para la recuperación de metales valiosos. Esta actividad ha conllevado la acumulación de plásticos en un pequeño lago, que se ha identificado como la fuente de contaminación de los compartimentos ambientales del ecosistema. PCBs y PBDEs también se detectaron a elevadas concentraciones en suelos y sedimentos, e incluso en huevos lo cual permitió identificar riesgos, no sólo ambientales, sino también para la salud humana.

The Sundarbans, a highly biodiverse tropical ecosystem stretching across India and Bangladesh, is also the largest mangrove forest in the world. Organochlorine compounds (OCs) have been extensively used for agriculture and sanitary purposes in the region. OCs can accumulate in biological tissues and biomagnify in organisms through food webs, for which reason they reach high concentrations in top predators. Because marine food webs are long and marine predators are extensively used in the region as human food, assessment of potential health-related risks caused by OC pollution is in order. This study is the first to determine the concentration of PCBs in fish and crustaceans from the Sundarbans mangroves, their accumulation trends through the food web, and the potential toxicological risk that their consumption poses to humans. DDT concentrations, which had already been assessed in the region, were also determined. The median concentrations ranged from below detection limits to 176.3 ng g−1 lipid weight for tDDT and 275.9 ng g−1 for PCBs. Overall, these concentrations were lower than those usually observed in other regions of the world, apparently as a result of the interplay of several factors: low environmental organochlorine inputs, the physical and climatic characteristics of an ecosystem dominated by high temperatures in a highly flushed ecosystem that dilutes and rapidly disperses pollutants, and the comparatively short food chain lengths that, similarly to other mangrove ecosystems, characterize the Sundarbans. Organochlorine concentrations were 2-3 orders of magnitude lower than commonly accepted tolerance levels, so their consumption do not pose a sensible risk to the population. However, concentrations of DDT in dry fish from retail markets were higher because this compound is used for pest control during fish processing. Potential risks involved in this practice likely outweigh potential benefits, so it is recommended that this compound is substituted by less hazardous alternatives.

En aquest estudi s’avaluen algunes de les vies d’exposició principals a diversos contaminants, concretament als compostos organoclorats (OCs) i metalls traça, en infants. La recerca se centra en tres poblacions localitzades al sud d’Europa: Menorca, Astúries i Tarragona. Aquestes tres cohorts han servit de model poblacional per avaluar l’exposició a través de la dieta, l’exposició ambiental i la transferència mare-nen durant l’embaràs, respectivament. S’ha realitzat una anàlisi química en més de 600 mostres humanes, concretament en sèrum i orina, i de productes alimentaris per determinar un ampli ventall d’OCs i metalls traça, tot emprant Cromatografia de Gasos amb Detector de Captura d'Electrons (GC-ECD) i Espectrometria de Masses per Plasma d'Acoblament Inductiu (ICP-MS), respectivament. Els resultats més destacables d’aquesta tesi es descriuen a continuació. La meitat dels peixos capturats al mar Mediterrani han sobrepassat els nivells de mercuri establerts per la Unió Europea pel consum humà. Així mateix, les ingestes estimades de mercuri en la cohort de Menorca també han sobrepassat les ingestes tolerables establertes per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), essent el peix la principal font d’incorporació d’aquest metall (entorn el 80%). Per contra, les concentracions d’OCs en els aliments han estat molt per sota dels límits establerts. S’ha observat que el pes i el nivell tròfic dels peixos són factors clau per descriure els patrons d’acumulació d’aquests compostos, degut als processos de bioacumulació i biomagnificació. D’altra banda, els nivells de metalls traça en la població infantil d’Astúries han estat més alts que els trobats en estudis previs, probablement com a conseqüència de l’elevada activitat industrial i minera de la zona. En aquesta cohort, també s’han relacionat les concentracions altes d’arsènic en orina amb el consum de peix, tot i que aquest arsènic està en forma química no tòxica. Tanmateix, s’ha observat una correlació inversament significativa entre els nivells de cobalt en orina i de ferritina en sang. En situacions d’alta demanda de ferro, com en l’època de creixement en la que es troben aquests nens, l’organisme augmenta l’expressió del transportador d’ions divalent DMT1, que també incorpora cobalt. També s’ha observat una concentració de cobalt molt més alta en els nens amb anèmia per dèficit de ferro. Finalment, a la cohort de Tarragona, s’ha vist per primera vegada un augment significatiu de les concentracions dels OCs en sèrum matern entre el primer trimestre de l’embaràs i el part, probablement degut a una mobilització de les reserves de greix i a l’augment del volum de sang durant aquest període. Els nivells d’OCs mesurats en sang de cordó s’han correlacionat significativament amb les concentracions d’aquests composts en sèrum matern. Aquesta distribució resulta d'una font materna predominant que transfereix els contaminants al fetus. S’ha determinat l’edat i l’índex de massa corporal de les mares com els factors principals que determinen les concentracions d’OCs en el cos humà. Des d’un punt de vista de salut pública i de la regulació ambiental, cal dedicar una atenció especial a aquests contaminants, per la seva persistència en el medi ambient i facilitat d’incorporar-se al cos humà, particularment mitjançant l’alimentació i la respiració. Tot i que una part dels compostos estudiats estan prohibits o regulats, aquest estudi confirma la presència d’aquests contaminants ja en les primeres etapes de la vida infantil i, per tant, posa de manifest la necessitat d’ampliar la recerca sobre els factors que en determinen la distribució ambiental i exposició humana. Això permetrà millorar la informació disponible a l’hora de millorar la salut de la població des de les accions de la política sanitària. The present research assesses some of the main routes of exposure to various pollutants, specifically organochlorine compounds (OCs) and trace metals, in infants. It focuses on three populations, located in southern Europe: Menorca, Asturias and Tarragona. These three cohorts have served as a population model to evaluate exposure through diet, environment and mother-child transfer during pregnancy, respectively. A chemical analysis has been carried out in more than 600 serum and urine human samples, along with food products to determine a wide range of OCs and trace metals. This was undertaken using Gas Chromatography with Electron Capture Detector (GC- ECD) and Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry (ICP-MS), respectively. The most remarkable results of this Ph.D. are described below. Half of the fish caught in the Mediterranean Sea have exceeded the levels of mercury established by the European Union for human consumption. Likewise, the estimated ingestion of mercury in the cohort of Menorca has also exceeded tolerable intakes established by the European Food Safety Authority (EFSA), with being the main source of incorporation of this metal (approximately 80%). Conversely, concentrations of OCs in foods have been well below the established limits. It has been observed that weight and trophic level of fish are key factors in the accumulation patterns of these compounds, due to the bioaccumulation and biomagnification processes. On the other hand, the levels of trace metals in the population of Asturias have been higher than those found in previous studies. This is likely a result of the high industrial and mining activity in the area. In this cohort, the high concentrations of arsenic in urine with fish consumption has also been identified. This form of arsenic, though, is not toxic. An inversely significant correlation, however, between levels of urinary cobalt and ferritin in the blood has been observed. In situations of higher iron demand -as occurring during the growth stage in which these children are - the body increases the expression of the DMT1 divalent ion transporter, which also incorporates cobalt. It has also been observed that cobalt concentrations are much higher in children with iron deficiency anaemia. Finally, in the cohort of Tarragona, a significant increase in OC concentrations in maternal serum has been found for the first time between the first trimester of pregnancy and childbirth. This is likely due to a mobilization of the fat reserves and the increase in blood volume during this period. The levels of OCs measured in cord blood have been significantly correlated with the concentrations of these compounds in maternal serum. This distribution is the result of a predominantly maternal source that transfers contaminants to the foetus. The age and the body mass index of mothers have been determined as the main factors that determine the concentrations of OCs in the human body. From a point of view of public health and environmental regulation, special attention must be given to these pollutants; due to their persistence in the environment and the ease of incorporation into the human body- mostly thorough the diet and reparation. Despite most of the studied compounds currently being banned or strictly controlled, this study confirms the presence of these pollutants already in the early stages of childhood life. This highlights the need to expand research on the factors that determine the environmental distribution and human exposure. Through this, it is anticipated that there will be an improvement in the health of the population; as a result of the advances in available information.

La major part de les activitats industrials ocasionen danys mediambientals, provocats per una mala gestió dels residus i un mal aïllament a l'hora d'eliminar algunes d'aquestes matèries. Això provoca que les substàncies contaminants acabin penetrant en el subsòl, i, el que és pitjor, a les aigües subterrànies, provocant una ràpida i forta expansió del focus de contaminació. En aquest treball es desenvoluparà d'una interfase gràfica per l'anàlisi de riscos associats a problemes de contaminació per organoclorats.

[spa] En un periodo de tiempo determinado, solamente una fracción de la cantidad total de una sustancia química presente en la columna de agua o en el sedimento está en forma bioaccesible o biodisponible. Por otra parte, aun cuando la fracción disuelta de un contaminante puede ser muy baja y a veces indetectable, una exposición muy larga puede dar lugar a su acumulación por parte de los organismos. Esta cuestión es especialmente relevante para los contaminantes hidrofóbicos, que tienden a persistir en el ambiente uniéndose a las partículas de sedimento y a ser acumulados por la biota. Una determinación precisa del riesgo asociado a la presencia de estos contaminantes en el medio acuático debe partir de medidas que tengan en cuenta su disponibilidad espacial y temporal para los seres vivos en cada circunstancia. La tesis se enmarca en este contexto y se centra en dos grupos de contaminantes haloaromáticos: el histórico pesticida diclorodifeniltricloroetano (DDT) y sus productos de transformación (DDX, en conjunto) y los retardantes de llama difeniléteres polibromados (PBDE), incluidos más recientemente en la legislación. El objetivo general era el desarrollo y aplicación de métodos analíticos con los que medir sus concentraciones en las distintas fases o compartimentos del medio acuático que fuesen representativas exposición real de los organismos vivos. En la primera parte de la tesis, se empleó una técnica moderna para la extracción cuantitativa en sedimento y en peces, adecuada a los requisitos normativos actuales de exhaustividad para la vigilancia de contaminantes. Para ello, se optimizó un método analítico mediante extracción selectiva con líquidos presurizados (SPLE) acoplada a cromatografía de gases y espectrometría de masas (GC-MS) que permitió realizar una extracción y purificación simultánea de las muestras con una reducción importante del tiempo de análisis, la manipulación de la muestra y el uso de disolventes frente a métodos tradicionales. Los métodos optimizados fueron aplicados para el análisis de PBDE y DDX en muestras de sedimentos y peces procedentes de distintos puntos de la costa peninsular y en la cuenca del río Ebro. La metodología desarrollada permitió, además, la detección en estas muestras de hexabromociclododecano (HBCD), un retardante de llama que comenzaba a utilizarse como sustituto de los PBDE y cuya presencia en el medioambiente apenas había sido descrita en ese momento. El análisis de las muestras demostró las diferencias relativas con que los peces acumulan cada uno de los analitos respecto a sus cantidades en el sedimento. Posteriormente, se evaluaron dos tipos de técnicas biomiméticas que utilizan una fase sustituta para cuantificar el contaminante bioaccesible y bioacumulable en el medio. En primer lugar, la extracción exhaustiva de los contaminantes presentes en los sedimentos realizada mediante el método de SPLE fue comparada con la extracción acuosa con Tenax®, lo que permitió cuantificar la fracción susceptible de pasar a la fase disuelta en periodos concretos de tiempo o fracción bioaccesible. La existencia de fracciones residuales de contaminante que mantienen asociados a la fase particulada de manera casi irreversible, diferentes según los analitos, es una de las causas que contribuyen a la formación de los patrones diferenciales entre biota y sedimento. Por último, dentro de la línea de trabajo de técnicas biomiméticas, se evaluó la aplicabilidad de distintas versiones de un dispositivo de muestreo pasivo en fase experimental, el Chemcatcher®, capaz de acumular los PBDE y DDX disueltos en el medio y proporcionar una medida promediada en el tiempo. Los límites de detección obtenidos indican que este sistema podría ser apto para el monitoreo de estos contaminantes en cuerpos de agua muy contaminados como efluentes de depuradoras, pero no para determinar las concentraciones en que se suelen encontrar en aguas superficiales., [eng] In a given period of time, only a fraction of the total amount of a chemical present in the water column or in the sediment is bioaccesible or bioavailable. In turn, even though the dissolved fraction of a contaminant may be very low, sometimes undetectable, a long exposure can lead to accumulation by the organisms. This issue is especially relevant for hydrophobic contaminants, as they tend to persist in the environment bound to sediment particles and to be accumulated by biota. The thesis is focused on two groups of pollutants haloaromatics: the historical pesticide dichlorodiphenyltrichloroethane (DDT) and its transformation products, and the flame retardants polybrominated diphenyl ethers (PBDEs), most recently included in legislation. The overall objective was the development and application of analytical methods by which to measure their concentrations in different phases or compartments in the aquatic environment that take into account the spatial and temporal availability for living beings. In the first part of the thesis, a modern technique for quantitative extraction from sediment and fish, adapted to current regulatory requirements of exhaustiveness for monitoring of pollutants, was used. In order to do so, an analytical method by selective extraction with pressurized liquids (SPLE) coupled to gas chromatography and mass spectrometry (GC-MS) was optimized. Optimized methods were applied for the analysis of sediment and fish samples from different parts of the mainland coast and the Ebro river basin. The developed methodology also allowed detection of hexabromocyclododecane (HBCD), a flame retardant that was just beginning to be used as a substitute for PBDEs and whose presence in the environment had just been described in that time. Afterwards, two types of biomimetic techniques using a surrogate phase for measuring the bioavailable and bioaccumulative pollutant in the medium were evaluated. First, the exhaustive extraction of contaminants in the sediment carried by SPLE method was compared with the aqueous extraction with Tenax®, allowing to quantify the fraction susceptible of passing to the dissolved phase in specific time periods or bioaccessible fraction. Finally, within the line of work of biomimetic techniques, the applicability of different versions of an experimental passive sampling device, the Chemcatcher®, able to accumulate PBDEs and DDX dissolved in the medium and provide a time-averaged measure was assessed.

7 pages, 6 tables.-- PMID: 15531428 [PubMed].-- PMCID: PMC1247607.-- Printed version published Nov 2004., Organochlorine compounds have been linked to increased risk of several cancers. Despite reductions in their use and fugitive release, they remain one of the most important groups of persistent pollutants to which humans are exposed, primarily through dietary intake. We designed a case-control study to assess the risk of colorectal cancer with exposure to these chemicals, and their potential interactions with genetic alterations in the tumors. A subsample of cases (n = 132) and hospital controls (n = 76) was selected from a larger case-control study in Barcelona, Catalonia, Spain. We measured concentrations in serum of several organochlorines by gas chromatography. We assessed point mutations in K-ras and p53 genes in tissue samples by polymerase chain reaction/single-strand conformation polymorphism and assessed expression of p53 protein by immunohistochemical methods. An elevated risk of colorectal cancer was associated with higher serum concentrations of mono-ortho polychlorinated biphenyl (PCB) congeners 28 and 118. The odds ratio for these mono-ortho PCBs for middle and higher tertile were, respectively, 1.82 [95% confidence interval (CI) , 0.90-3.70] and 2.94 (95% CI, 1.39-6.20) . alpha-Hexachlorocyclohexane, hexachlorobenzene, and p,p´-DDE (4,4´-dichlorodiphenyltrichloroethene) showed nonsignificant increases in risk. Risk associated with mono-ortho PCBs was slightly higher for tumors with mutations in the p53 gene but was not modified by mutations in K-ras. Mono-ortho PCBs were further associated with transversion-type mutations in both genes. These results generate the hypothesis that exposure to mono-ortho PCBs contributes to human colorectal cancer development. The trend and magnitude of the association, as well as the observation of a molecular fingerprint in tumors, raise the possibility that this finding may be causal., The study was supported by grants from the Fundació La Marató de TV3 (48/95), the Spanish Fondo de Investigaciones Sanitarias (FIS 96/0797, FIS 00/0027, FIS 01/1264, FIS 03/0114, ISCIII, Red de Centros RCESP C03/09, and Red de Centros de Cancer C03/10) and Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología (SAF 00/81), and a European Union Marie Curie Fellowship for M.H. (HPMFCT 2000-00888).

En aquest projecte s’ha desenvolupat i validat un programa de MatLab per determinar l’eliminació de compostos volàtils en l’aire mitjançant carbó actiu. El programa (Active Carbon SATuration, Acsat) s’ha aplicat a aire provinent de tractaments d’aigua subterrània, com són air sparging, bombeig i tractament d’air stripping i extracció de vapors del sòl., mitjançant carbó actiu. A mesura que s’ha anat creant el programa s’ha validat amb un model lineal de transports de contaminants i un model binari que considera la cinètica. Els models s’han validat per mitjà d’exemple en articles i comparant aquest entre ells incloent una sèrie d’hipòtesis. S’han modelitzat diversos paràmetres d’un flux d’aire amb diverses concentracions de mescles binàries dels contaminants volàtils per estudiar la seva evolució un cop travessat el llit de carbó actiu i establir la sensibilitat dels temps de ruptura i la concentració màxima. El programa elaborat ha permès determinar la corba de ruptura de diversos volàtils quan es produeix la saturació del carbó actiu en una columna i el senyal de sortida d’ un detector PID del corrent efluent respecte el percentatge de senyal PID del corrent influent per conèixer el moment aproximat de regenerar el carbó actiu. El projecte forma una part d’un projecte emmarcat dins del projecte europeu anomenat SmartStripping. En el present projecte s’ha elaborat un manual del programa. Paral·lelament, també s’ha realitzat l’estudi experimental d’equilibri de vapors saturats d’alguns compostos volàtils (tetracloroetilè, percloroetilè, 1-2-dicloroetà i 1,1,2- tricloroetà) amb carbó actiu per determinar l’adsorció màxima. El projecte conté una part experimental per estudiar l’equilibri de vapors saturats procedents de 4 compostos volàtils utilitzant la tècnica de termogravimetria (TGA) i la determinació certs paràmetres del carbó actiu, com són la determinació de la densitat de bulk, densitat de partícula i la porositat del carbó actiu.

A new sensitive and selective method based on on-line solid-phase extraction (SPE) coupled to liquid chromatography/electrospray ionization tandem mass spectrometry (LC/ESI-MS/MS) using a triple quadrupole mass spectrometer has been developed for the determination of epichlorohydrin (ECH) in different types of water samples. ECH is not easily determined directly by ESI-MS as it is not readily ionized, and it has a low molecular mass and high polarity. Thus, prior derivatization of ECH was necessary, employing 3,5-difluorobenzylamine as a derivatizing agent with Fe(III) as a catalyst. In order to achieve accurate quantification, correcting for matrix effects, losses in the derivatization process and instrumental deviations, isotope labelled ECH (ECH-d(5)) was added as an internal standard (IS) to the water samples. The method was validated based on European SANCO guidelines using drinking and other types of treated water spiked at two concentration levels (0.1 and 1.0 microg/L), the lower level having been established as the limit of quantification (LOQ) of the method. Satisfactory accuracy (recoveries between 70 and 103%), precision (RSD 0.99) were obtained. The limit of detection (LOD) was set up at 0.03 microg/L. The method was applied to different water samples (drinking water and water samples collected from a municipal treatment water plant). In order to enhance confidence, five selected reaction monitoring (SRM) transitions were acquired, thus obtaining a simultaneous reliable quantification and identification of ECH in water, even at sub-ppb levels

[spa] Los retinoides, también conocidos como vitamina A, son compuestos esenciales para muchas funciones biológicas. Los retinoides se clasifican entre los biomarcadores apropiados para el control de los contaminantes ambientales porque algunos contaminantes químicos, principalmente los compuestos organoclorados, alteran su metabolismo y concentraciones en los tejidos. En los mamíferos marinos, y especialmente en cetáceos, la información sobre estos compuestos es muy escasa. Así, la presente investigación se centra en la evaluación de la aplicabilidad de los niveles de retinoides como biomarcadores de exposición a contaminantes organoclorados en poblaciones de cetáceos. El primer paso fue seleccionar el tejido más apropiado para evaluar los niveles de retinoides en cetáceos. El estudio de la distribución corporal de retinoides en el delfín común (Delphinus delphis) mostró que la grasa es el tejido más aconsejable para tal fin, ya que presenta concentraciones de retinoides suficientemente elevadas y, dada su elevada contribución a la masa corporal total, representa un sustancioso depósito corporal de estos compuestos. Además, la grasa puede ser fácilmente obtenida mediante técnicas de recolección de biopsias no destructivas y ampliamente experimentadas. Las concentraciones de retinoides diferían significativamente entre las distintas posiciones y secciones de grasa analizadas, siendo la región anterior-ventral la que presentaba las concentraciones más altas y la posterior-dorsal las más bajas. Por tanto, es necesario utilizar siempre la misma posición corporal para poder asegurar fiabilidad al comparar los niveles de retinoides en grasa de cetáceos de diferentes estudios. Los retinoides son moléculas extremadamente sensibles a la luz, oxidación y excesivo calor, por lo que sus concentraciones pueden sufrir alteraciones desde la muerte de un individuo hasta la recolección de sus tejidos. El estudio del efecto del tiempo post-mortem sobre las concentraciones de retinoides en la grasa de seis marsopas comunes (Phocoena phocoena) mostró que los niveles de retinoides se mantienen estables durante 48 horas tras la muerte del animal. Por tanto, las muestras de grasa procedentes de animales capturados muertos, no preservados, son adecuadas para monitorear retinoides en cetáceos, siempre que sean recogidas durante las 48 horas post-mortem. Esta afirmación no puede extenderse a los cetáceos encontrados varados, ya que suelen localizarse pasadas las 48 horas desde su muerte, tras haber permanecido un tiempo fuera del agua y, además, después de haber padecido largas enfermedades que pueden haber afectado su estatus corporal de retinoides. Para evaluar el efecto que los contaminantes producen sobre los niveles de retinoides en los delfines, es necesario estudiar la influencia de las variables biológicas (sexo, edad, condición nutritiva o actividad reproductiva) sobre las concentraciones de ambos compuestos. Se observó que el efecto del sexo y la edad sobre los niveles de retinoides en la grasa de delfín común y de delfín mular (Tursiops truncatus) variaba sustancialmente en función de la especie y colectivo investigado y que las concentraciones de retinoides y lípidos estaban íntimamente relacionadas. Cuantas más potenciales variables influyentes puedan ser minimizadas, más se ajustará la búsqueda de la utilidad de los retinoides como biomarcadores. Las investigaciones de la presente tesis determinaron una relación causa-efecto entre exposición a contaminantes organoclorados y disminución de retinoides corporales únicamente en machos de delfines mulares y a partir de un umbral moderado-alto de exposición a los organoclorados. Los estudios deberían extenderse a otras especies de odontocetos, concentrándolas en los individuos machos adultos (con concentraciones más altas) y en poblaciones sometidas a unos niveles de exposición superiores a los umbrales de respuesta aquí determinados. De este modo será posible discernir si las variaciones de retinoides observadas son originadas por factores naturales o son un efecto directo de la contaminación., [eng] Retinoids, also known as Vitamin A, are non-endogenous molecules that are essential in a number of physiological functions. Since their metabolism and tissue concentration are affected by exposure to organochlorine compounds, they have been proposed as biomarkers of the impact of this group of pollutants. Blubber retinoid concentrations in the common dolphin (Delphinus delphis) were found to be high and to represent a significant contribution to total retinoid body load. Given that blubber can be readily obtained using non-invasive biopsy techniques, this tissue is proposed as a tissue of choice for monitoring retinoid status in cetaceans. However, blubber topographical variation in retinoids should be taken into account to ensure consistent sampling. Blubber can be regarded as a reliable tissue for the assessment of the retinoid status of unpreserved specimens kept up to 48 under natural conditions. Nevertheless, this conclusion should not be unreservedly extended to stranded individuals. In this case, corpses are usually found over 48 hours post-mortem, they are directly exposed to sunlight and may have been subjected to temperature rises due to sun irradiation. A number of biological traits (age, sex, diet, incidence of disease, occurrence of lactation or lipid composition) may have influenced the retinoid and organochlorine levels detected in the bottlenose (Tursiops truncatus) and common dolphins examined. Therefore, these factors should be taken into account when attempting the use of retinoids as biomarkers of organochlorine pollutants. Male bottlenose dolphins showed a significant negative correlation between organochlorine and retinoid concentrations. This observation indicates that effects on blubber retinoid levels occurred at high OC exposures. Pollutant levels in female bottlenose and common dolphins were moderate and likely to be below threshold levels above that a toxicological response is to be expected. Further research is required, focusing initially on male dolphins and with higher sample size, to clarify the potential cause-effect relationship between high levels of organochlorines and retinoid depletion in dolphins.

Los retinoides, también conocidos como vitamina A, son compuestos esenciales para muchas funciones biológicas. Los retinoides se clasifican entre los biomarcadores apropiados para el control de los contaminantes ambientales porque algunos contaminantes químicos, principalmente los compuestos organoclorados, alteran su metabolismo y concentraciones en los tejidos. En los mamíferos marinos, y especialmente en cetáceos, la información sobre estos compuestos es muy escasa. Así, la presente investigación se centra en la evaluación de la aplicabilidad de los niveles de retinoides como biomarcadores de exposición a contaminantes organoclorados en poblaciones de cetáceos. El primer paso fue seleccionar el tejido más apropiado para evaluar los niveles de retinoides en cetáceos. El estudio de la distribución corporal de retinoides en el delfín común (Delphinus delphis) mostró que la grasa es el tejido más aconsejable para tal fin, ya que presenta concentraciones de retinoides suficientemente elevadas y, dada su elevada contribución a la masa corporal total, representa un sustancioso depósito corporal de estos compuestos. Además, la grasa puede ser fácilmente obtenida mediante técnicas de recolección de biopsias no destructivas y ampliamente experimentadas. Las concentraciones de retinoides diferían significativamente entre las distintas posiciones y secciones de grasa analizadas, siendo la región anterior-ventral la que presentaba las concentraciones más altas y la posterior-dorsal las más bajas. Por tanto, es necesario utilizar siempre la misma posición corporal para poder asegurar fiabilidad al comparar los niveles de retinoides en grasa de cetáceos de diferentes estudios. Los retinoides son moléculas extremadamente sensibles a la luz, oxidación y excesivo calor, por lo que sus concentraciones pueden sufrir alteraciones desde la muerte de un individuo hasta la recolección de sus tejidos. El estudio del efecto del tiempo post-mortem sobre las concentraciones de retinoides en la grasa de seis marsopas comunes (Phocoena phocoena) mostró que los niveles de retinoides se mantienen estables durante 48 horas tras la muerte del animal. Por tanto, las muestras de grasa procedentes de animales capturados muertos, no preservados, son adecuadas para monitorear retinoides en cetáceos, siempre que sean recogidas durante las 48 horas post-mortem. Esta afirmación no puede extenderse a los cetáceos encontrados varados, ya que suelen localizarse pasadas las 48 horas desde su muerte, tras haber permanecido un tiempo fuera del agua y, además, después de haber padecido largas enfermedades que pueden haber afectado su estatus corporal de retinoides. Para evaluar el efecto que los contaminantes producen sobre los niveles de retinoides en los delfines, es necesario estudiar la influencia de las variables biológicas (sexo, edad, condición nutritiva o actividad reproductiva) sobre las concentraciones de ambos compuestos. Se observó que el efecto del sexo y la edad sobre los niveles de retinoides en la grasa de delfín común y de delfín mular (Tursiops truncatus) variaba sustancialmente en función de la especie y colectivo investigado y que las concentraciones de retinoides y lípidos estaban íntimamente relacionadas. Cuantas más potenciales variables influyentes puedan ser minimizadas, más se ajustará la búsqueda de la utilidad de los retinoides como biomarcadores. Las investigaciones de la presente tesis determinaron una relación causa-efecto entre exposición a contaminantes organoclorados y disminución de retinoides corporales únicamente en machos de delfines mulares y a partir de un umbral moderado-alto de exposición a los organoclorados. Los estudios deberían extenderse a otras especies de odontocetos, concentrándolas en los individuos machos adultos (con concentraciones más altas) y en poblaciones sometidas a unos niveles de exposición superiores a los umbrales de respuesta aquí determinados. De este modo será posible discernir si las variaciones de retinoides observadas son originadas por factores naturales o son un efecto directo de la contaminación., Retinoids, also known as Vitamin A, are non-endogenous molecules that are essential in a number of physiological functions. Since their metabolism and tissue concentration are affected by exposure to organochlorine compounds, they have been proposed as biomarkers of the impact of this group of pollutants. Blubber retinoid concentrations in the common dolphin (Delphinus delphis) were found to be high and to represent a significant contribution to total retinoid body load. Given that blubber can be readily obtained using non-invasive biopsy techniques, this tissue is proposed as a tissue of choice for monitoring retinoid status in cetaceans. However, blubber topographical variation in retinoids should be taken into account to ensure consistent sampling. Blubber can be regarded as a reliable tissue for the assessment of the retinoid status of unpreserved specimens kept up to 48 under natural conditions. Nevertheless, this conclusion should not be unreservedly extended to stranded individuals. In this case, corpses are usually found over 48 hours post-mortem, they are directly exposed to sunlight and may have been subjected to temperature rises due to sun irradiation.A number of biological traits (age, sex, diet, incidence of disease, occurrence of lactation or lipid composition) may have influenced the retinoid and organochlorine levels detected in the bottlenose (Tursiops truncatus) and common dolphins examined. Therefore, these factors should be taken into account when attempting the use of retinoids as biomarkers of organochlorine pollutants. Male bottlenose dolphins showed a significant negative correlation between organochlorine and retinoid concentrations. This observation indicates that effects on blubber retinoid levels occurred at high OC exposures. Pollutant levels in female bottlenose and common dolphins were moderate and likely to be below threshold levels above that a toxicological response is to be expected. Further research is required, focusing initially on male dolphins and with higher sample size, to clarify the potential cause-effect relationship between high levels of organochlorines and retinoid depletion in dolphins.

La toxicologia és l'estudi dels efectes adversos que causen compostos químics en organismes vius. Certs tòxics són específics per a neurones o grups de neurones resultant en el seu dany o la seva mort. La present tesi doctoral tracta aspectes neurotoxicològics de plaguicides organoclorats i compostos de mercuri. Els pesticides organoclorats produeixen en mamífers un síndrome d'hiperexcitabilitat acompanyat de convulsions mentre que el mercuri produeix malalties neurodegeneratives. Al sistema nerviós central de mamífers el glutamat és el neurotransmissor excitador principal, mentre que l'àcid gamma-aminobutíric (GABA) i glicina són els neurotransmissors inhibidors principals. Els pesticides organoclorats inhibeixen els corrents induïts per GABA interaccionant al lloc de la picrotoxinina del receptor GABAA, i d'altra banda els compostos de mercuri afecten a la transmissió sinàptica a través de múltiples accions en receptors i canals iònics, actuant selectivament sobre les cèl·lules granulars de cerebel in vivo. Els objectius de la tesi van ser: (1) l'estudi del bloqueig del receptor de glicina en comparació al receptor GABAA per part dels compostos organoclorats i (2) l'alteració del sistema GABAèrgic i glutamatèrgic així com la viabilitat neuronal per part dels compostos de mercuri. Cultius primaris de cèl·lules granulars de cerebel glutamatèrgiques que expressen funcionalment el receptor GABAA i el receptor de glicina van ser utilitzats al llarg de tot l'estudi. La inhibició del flux de clorur induït per glicina diferencia el lindà dels ciclodiens. El lindà va inhibir amb potència similar tant el flux de clorur induït per GABA com l'induït per glicina, mentre que l'-endosulfà i el dieldrin van ser molt més potents al receptor GABAA que al receptor de glicina. Un model farmacofòric obtingut mitjançant anàlisis computacionals va mostrar una regió formadora de ponts d'hidrogen responsable de l'acció diferencial dels ciclodiens al receptor GABAA, mentre que cinc regions hidrofòbiques estarien mediant l'acció dels ciclodiens i el lindà en ambdós receptors. Metilmercuri i clorur de mercuri alteraren la farmacologia del receptor GABAA potenciant la unió de flunitrazepam al lloc modulador de les benzodiazepines. A més a més, ambdós compostos de mercuri van inhibir el transport de glutamat i van produir paral·lelament a aquest efecte un increment del glutamat alliberat al medi i la oligomerització del transportador de glutamat neuronal EAAT3. La pèrdua de viabilitat mitocondrial produïda per metilmercuri i clorur de mercuri va ser prèvia a la neuronal i no relacionada amb excitotoxicitat. El metilmercuri va produir una mort neuronal dependent de mitocondri però independent de caspases a través de la translocació del factor iniciador de l'apoptosis (AIF) del mitocondri cap al nucli. Al llarg d'aquest treball els efectes d'ambdós compostos de mercuri han estat mimetitzats per un agent alquilant de grups sulfhidril i revertits per agents reductors indicant un mecanisme d'acció universal d'oxidació de les cisteïnes per a aquests compostos. Malgrat aquest mecanisme comú, metilmercuri i clorur de mercuri tenen accions diferencials en alguns dels seus efectes així com en la seva potència, que podria estar determinada per la capacitat del mercuri en un o dos llocs d'acomplexació (CH3Hg+ i Hg+2). Ambdós compostos de mercuri van causar un increment de clorur intracel·lular, i la omissió de clorur al medi d'assaig o bé la presència d'un bloquejant de canals de clorur no dependent de receptor van determinar alguns dels efectes dels compostos de mercuri observats. En conclusió, els pesticides organoclorats produeixen una neurotoxicitat mediada per receptor actuant sobre la neurotransmissió inhibidora mentre que els compostos de mercuri tenen un ampli ventall d'accions en diferents dianes tant al sistema de neurotransmissió inhibidor com excitador així com a nivell de les vies de mort neuronal.

1) INTRODUCCIÓEl grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial.S'usaren com a plaguicides a l'agricultura, la ramaderia i també a la llar; formaren part dels programes de salut pública per prevenir malalties infeccioses transmeses per insectes i també s'empraren en certs processos industrials.La utilització d'aquests productes comportà la seva arribada al medi ambient, on a causa de llur baixa degradabilitat romanen durant llargs períodes de temps, facilitant llur difusió cap a altres ecosistemes gràcies als diferents factors meteorològics i els corrents d'aigua. L'elevada lipofília dels OCs comporta llur incorporació a la biomassa i gràcies a les diferents relacions tròfiques entre els organismes han arribat a tots els éssers vius, que els acumulen als sistemes rics en lípids; i a través dels cicles biològics retornen al medi.D'entre tots els OCs coneguts només tractarem aquells que en estudis anteriors han presentat unes concentracions elevades a nivell de teixit adipós humà a la zona motiu d'estudi:* El p,p'-diclorodifeniltricloroetà (p,p'-DDT) i del seu principal metabolit el p,p'-diclorodifenildicloroetè (p,p'-DDE). El primer s'ha utilitzat com a insecticida a l'agricultura, la ramaderia i la llar, també per controlar infeccions transmeses per insectes, per exemple la malària. Els efectes associats al p,p'-DDT són a nivell de la transmissió dels impulsos axonals. A nivell experimental se'l relaciona amb tumors hepàtics i segons la classificació de productes cancerígens, definida per la IARC, es troba al grup 2B. També a nivell experimetal el p,p'-DDT i el p,p'-DDE han presentat una marcada acció xenoestrogènica i antiandrogènica. El p,p'-DDE se l'associa amb càncers mamaris i, a igual que el p,p'-DDT, es troba al grup 2B definit per la IARC.* Un altre OC important, a la zona, és l'hexaclorobenzè (HCB), que s'utilitzà com a fungicida i també en alguns processos industrials. A nivell humà provoca porfíria cutània, demostrat a rel de la intoxicació que tingué lloc a Turquia entre els anys 1956-1959. A nivell experimental se l'associa amb càncers hepàtics i de tiroides, també el trobem classificat al grup 2B de possibles cancerígens.* Un altre tipus d'OC el formen els 9 isòmers d'hexaclorociclohexà; de tots ells ens centrarem amb els més abundants: el beta i el gamma. El gamma-HCH s'ha utilitzat com a plaguicida, mentre el beta-HCH no es coneix que hagi format part com a principi actiu de cap plaguicida. L'isòmer gamma afecta, també, a la transmissió dels impulsos nerviosos, encara que el mecanisme d'acció és diferent al del p,p'-DDT. Ambdós isòmers es relacionen amb càncers a nivell experimental, el gamma amb tumors hepàtics i el beta amb tumors mamaris; a igual que els anteriors OCs també es consideren de la classe 2B de productes cancerígens.* Per últim parlarem dels PCBs; amb aquest nom es coneixen 209 compostos diferents. Cada un d'ells rep el nom de congènere i es diferencien pel nombre de clors, entre 1 i 10, i per la seva distribució espacial. Són els únics dels OCs analitzats, que s'utilitzen principalment a la indústria i de forma més concreta a la relacionada amb l'electricitat. Alguns dels PCBs tenen una estructura espacial i un mecanisme d'acció semblant a les dioxines són els anomenats coplanaris (no-orto) i considerats els més tòxics. En humans, els PCBs s'associen amb immunodepressions, afeccions hepàtiques, irritacions cutànies i infertilitats. Certs experiments els apunten com a possibles promotors hepatocarcinògens.2) OBJECTIUSEls objectius del treball foren:1. Anàlisi de residus organoclorats en teixit adipós humà d'una mostra de la població del Partit Judicial de Lleida seleccionada durant el període 1989 i 1994.2. Relacionar els resultats obtinguts amb les variables edat i sexe.3. Relacionar els resultats obtinguts dels diferents organoclorats entre ells mateixos.4. Comparar els resultats actuals amb els obtinguts en anys anteriors.5. Comparar els resultats obtinguts amb els d'altres zones de l'Estat Espanyol i internacionals.3) MATERIAL I MÈTODESa) Descripció de la població: Les mostres procedeixen de les comarques: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.La població d'aquestes comarques presenta un percentatge de gent de més de 55 anys superior a la mitjana de Catalunya i el percentatge de menys de 55 es troba per sota de la mitjana, reflexe d'una població amb un grau d'envelliment superior a la mitiana de Catalunya.Econòmicament en aquestes comarques tenen un important pes totes les activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia; Només durant els últims anys a les comarques de la Segarra i l'Urgell ha pres rellevància la indústria.b) Descripció de la mostra: S'analitzaren 84 mostres procedents d'autòpsies realitzades al Partit Judicial de Lleida. En seleccionar-les es tingué en compte: que tots els individus fossin residents a la zona motiu d'estudi; que haguessin nascut a l'Estat Espanyol i que haguessin mort per traumatisme o accident i que en cap cas no estessin relacionades, amb intoxicacions químiques.La mostra consta d'un 32% de dones i un 68% d'homes. Per edats hi ha un 24% entre 15 i 34 anys, un 15% entre 35 i 54 anys, un 39% entre 55 i 74 anys i un 22% entre 75 i 94 anys.El mètode d'extracció ha estat validat per estudis anteriors al nostre laboratori i també per estudis internacionals.c) Processament: Es parteix de 0,5 g. de teixit adipós, extret de la zona subcutània abdominal, se'n extreuen els compostos lipòfils amb hexà i es neteja l'extracte amb sulfúric (mètode descrit per Bierof - Aronson). En el cas dels plaguicides, un cop lliures de lípids, es concentra el volum i es passa a cromatografia de gasos. En el cas dels PCBs es realitza una 2a neteja amb un cartutx de gel de sílice i com a fase mòbil el toluè, es concentra el volum i es passa a determinar per cromatografia de gasos. Per a l'anàlisi s'utilitza un aparell de cromatografia de gasos 5890 II de HP i una columna de Supeco SPB-5 (30m x 0,25mm x 0,25mm).4) RESULTATS I DISCUSSIÓ:Segons els resultats obtinguts podem veure que el 100% de les mostres contenen p,p'-DDE, HCB, beta-HCH i PCBs, un 93% contenenp,p'-DDT i un 57% contenen gamma-HCH.El més abundant continua sent elp,p'-DDE i el menys abundant el gamma-HCH. En respecte la suma global de tots els residus OCs, cada un representa: el p,p'-DDE 39,4%, els PCBs 22,2%, el beta-HCH 20,97%, l' HCB 13,07%, el p,p'-DDT 3,98% i el gamma-HCH 0,35%.En analitzar els diferents congèneres de PCBs identificats, aquests es van caracteritzar per tenir tots entre 5 i 9 àtoms de clor, encara que majoritàriament en tenien entre 6 i 7. Els PCBs més majoritaris van ser: el PCB 153, el PCS 180, el PCS 138 i el PCS 170; entre tots quatre representen el 50% de la concentració total de PCBs. Segons la toxicitat que Safe (1985) defineix per cada PCB, es comprova que els PCBs coplanaris, els més tòxics, no es troben a nivells detectables, dels mono-orlo (una mica menys tòxics) se'n troben cinc (105, 118, 167, 156 i 157) i per últim dels di-orto (molt menys tòxics) se'n troben diversos; destacarem els quatre més abundants (l53, 180, 138 i 170).En comparar els resultats per sexes es va veure que tots els OCs presentaven una concentración superior en dones que en homes, amb l'única excepció del gamma-HCH. Però només tres mostraren diferències estadísticament significatives, el p,p'-DDE, el beta-HCH i l'HCB.Aquests tres mateixos OCs van presentar relació amb l'edat. Corroborant el que ja s'havia trobat en estudis anteriors com el realitzat per M. Lezaun a la població de Navarra dels anys 1991-92.A la mateixa unitat s'havien fet unes determinacions anteriors, els anys 1985-87, amb mostres de la mateixa procedència, autòpsies. Al comprovar els resultats es va veure que tots els nivells d'OCs havien disminuït a excepció dels PCBs. No es pogué arribar a trobar un motiu per aquest lleuger augment.També miraren les relacions entre les diferents concentracions d'OCs. Els resultats obtinguts foren que a part de la relació, ja esperada, entre p,p'-DDE i p,p' -DDT, existien relació entre els OCs HCB i beta-HCH, HCB i p,p'-DOE i per últim entre beta-HCH i p,p'-DDE. Són els tres OCs que mostren una més clara relació amb l'edat i el sexe, es probable que això faciliti l'existència d'una relació entre ells.En comparar els resultats amb altres zones es pot comprovar que globalment el nivell d'OCs al Pla de Lleida i l'Urgell no són molt diferents a la resta de Catalunya. En canvi són molt més alts que els de països com Gran Bretanya, U.S.A. o Canadà.De forma individual cada producte presenta una concentració més o menys remarcable segons el país o l'àrea amb que es compari. Així per exemple, a l'àrea del pla de Lleida i de l'Urgell els PCBs i el beta-HCH són els OCs amb concentració més alta respecte les dades d'altres zones trobades a la bibliografia; els PCBs, un tòxic més aviat industrial; i el beta-HCH, un compost no utilitzat com a principi actiu en cap dels plaguicides: llur procedència es relaciona més aviat amb l'alimentació. Malgrat tot no es poden descartar altres procedències desconegudes fins aquest moment., The organochloride compounds are, at the moment, some of the most important toxic products in the world due to their low degradation and easy bioaccumulation. In the long term, these products could produce some toxic effects, such as immunodeficiency, infertility or cancer. For these reasons the purpose of this study was to analyse the evolution of these compounds in human tissues.Samples were obtained from autopsies in the area of Pla de Lleida and Pla d'Urgell (west Catalonia, north-east Spain) during the period 1989-1994.The results obtained confirmned the presence of P.P'-DDE, HCB, beta-HCH and PCBs in all samples. While p.p'-DDT was present in 93% of samples, gamma-HCH was only present in 57%.P.P'-DDE was the most important OCs present in samples and gamma-HCH was the least important. Other remarkable concentrations were PCBs and beta-HCH, which were bigger than those found in any other country.The organochloride levels obtained in this area were similar to the previously published results for the rest of Catalonia and were higher than the levels published for other European countries, the U.S.A. or Canada.HCB, beta-HCH and P.P'-DDE levels are inter-related and correlated with sex and age.Nevertheless, pesticides and PCBs levels had decreased in comparison with concentrations determined during the period 1985-87 in the same area. There is only one exception for the PCBs concentrations observed, because the results obtained were slightly higher than those previously published.

Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/67430, Human health risk assessment is the basis for groundwater contamination and remediation goals definitions. Chlorinated solvents have a high toxicity for humans, even at low concentrations, and are important soil and groundwater pollutants. The main objective of this work is to assess the human health risk derived of exposition to a contaminated groundwater using a commercial Risk Analysis model (RBCA) and taking into consideration different exposure factors. A case study was used. Some risk differences were observed using specific exposure factors in different countries, which were explained by differences in life style.