Search

Esta comunicación tiene como principal objetivo valorar la incidencia de las TIC en destinos turísticos seleccionados de la montaña española (Picos de Europa, Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas y Sierra de Guadarrama), y concretamente: a) Conocer el grado de aplicación de las TIC en los casos de estudio en relación a la creación de producto, información y promoción de los destinos; b) Investigar las potencialidades que brindan las nuevas tecnologías (GPS, códigos QR, realidad aumentada, apps, etc.) en la creación de productos turísticos innovadores y el fomento de los destinos; y c) valorar la contribución de las TIC en la consecución de unas prácticas turísticas más sostenibles.La investigación tiene fines descriptivos, evaluativos y prospectivos y por ello la propuesta metodológica se caracteriza por un diseño multiestratégico que integra diferentes procedimientos: revisión de documentos y páginas web y análisis del discurso.Los principales resultados identifican que aunque los destinos han avanzado en la adopción de las TIC, las emplean básicamente para proporcionar información a los usuarios, mientras que el resto de las etapas de consumo turístico no se encuentran aún bien desarrolladas en el entorno digital. Las propias redes sociales tampoco han adquirido todavía un rol central como una herramienta de información y promoción de los destinos. Así, se evidencia que queda aún un largo camino para explotar todas las potencialidades que ofrecen las TIC al turismo de montaña., This communication has as main objective to assess the incidence of ICT in selected tourist destinations of the Spanish mountain (Picos de Europa, Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas and Sierra de Guadarrama), and specifically: a) To know the level of application of ICTs in case studies in relation to product creation, information and promotion of destinations; B) to research the potential of new technologies (GPS, QR codes, augmented reality, apps, etc.) in the creation of new tourism products and the promotion of destinations; and c) to assess the contribution of ICTs to achieve more sustainable tourism practices. The research has descriptive, evaluative and prospective purposes and therefore the methodological proposal is characterized by a multi-strategic design that integrates different procedures: review of documents and web pages, and discourse analysis. The main results identify that although the destinations have progressed in the adoption of the ICT, they use it basically to provide information to users, while the rest of the tourist consumption phases are not yet well developed in the digital environment. The social networks have not yet acquired a central role as a tool for information and promotion of destinations. Thus, it is evident that there is still a long way to exploit ICT potential to mountain tourism.

This communication has as main objective to assess the incidence of ICT in selected tourist destinations of the Spanish mountain (Picos de Europa, Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas and Sierra de Guadarrama), and specifically: a) To know the level of application of ICTs in case studies in relation to product creation, information and promotion of destinations; B) to research the potential of new technologies (GPS, QR codes, augmented reality, apps, etc.) in the creation of new tourism products and the promotion of destinations; and c) to assess the contribution of ICTs to achieve more sustainable tourism practices. The research has descriptive, evaluative and prospective purposes and therefore the methodological proposal is characterized by a multi-strategic design that integrates different procedures: review of documents and web pages, and discourse analysis. The main results identify that although the destinations have progressed in the adoption of the ICT, they use it basically to provide information to users, while the rest of the tourist consumption phases are not yet well developed in the digital environment. The social networks have not yet acquired a central role as a tool for information and promotion of destinations. Thus, it is evident that there is still a long way to exploit ICT potential to mountain tourism. Esta comunicación tiene como principal objetivo valorar la incidencia de las TIC en destinos turísticos seleccionados de la montaña española (Picos de Europa, Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas y Sierra de Guadarrama), y concretamente: a) Conocer el grado de aplicación de las TIC en los casos de estudio en relación a la creación de producto, información y promoción de los destinos; b) Investigar las potencialidades que brindan las nuevas tecnologías (GPS, códigos QR, realidad aumentada, apps, etc.) en la creación de productos turísticos innovadores y el fomento de los destinos; y c) valorar la contribución de las TIC en la consecución de unas prácticas turísticas más sostenibles.La investigación tiene fines descriptivos, evaluativos y prospectivos y por ello la propuesta metodológica se caracteriza por un diseño multiestratégico que integra diferentes procedimientos: revisión de documentos y páginas web y análisis del discurso.Los principales resultados identifican que aunque los destinos han avanzado en la adopción de las TIC, las emplean básicamente para proporcionar información a los usuarios, mientras que el resto de las etapas de consumo turístico no se encuentran aún bien desarrolladas en el entorno digital. Las propias redes sociales tampoco han adquirido todavía un rol central como una herramienta de información y promoción de los destinos. Así, se evidencia que queda aún un largo camino para explotar todas las potencialidades que ofrecen las TIC al turismo de montaña.

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Josep Coma Guitart, La Carrerada de Santa Coloma és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Cunit l’any 2019 i pretenia recuperar i preservar el llegat patrimonial del món ramader a través de la conservació de l’antiga via pecuària que connecta els municipis de Cunit i Santa Coloma de Queralt. Aquest Treball de Final de Màster pren bona part d’aquesta feina que s’ha fet i dissenya un projecte encaminat cap a la creació d’una ruta cultural no turística que permeti, no només posar en valor i recuperar el llegat ramader de Catalunya, sinó també per dinamitzar l’ús de molts dels camins rurals de les comarques d’interior, els quals promocionaran el coneixement d’un territori generalment poc conegut. El desconeixement del món ramader en l’actualitat, la substitució dels antics mètodes d’explotació, el desús dels camins i la deixadesa per part de les institucions per frenar el deteriorament de la xarxa de vies pecuàries de Catalunya, posa en evidència la urgència d’actuar per protegir el patrimoni ramader abans sigui massa tard.

Treballs Finals de Grau en Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Josep Coma i Guitart, Aquest Treball Final de Grau està realitzat per l’alumne Joan Molina Segura, estudiant de 4t de Grau en Geografia a la Universitat de Barcelona. El professor encarregat de tutoritzar el treball és en Josep Coma i Guitart. Enquadrat dins l’apartat de dinàmiques urbanes, regionals i locals, aquest treball està orientat cap a una voluntat d’aprofundir en el coneixement d’un dels majors impactes mediambientals, socials i econòmics que pateix el terme municipal de Begues (Baix Llobregat) des de la segona meitat del segle XX: les extraccions de pedra a cel obert o pedreres . La història del municipi de Begues des dels anys 60 del segle XX en endavant no es pot entendre sense tenir en compte les pedreres establertes, ja que aquestes han contribuït decisivament en la fisonomia actual de la muntanya i el desenvolupament urbanístic del poble. L’interès en aquesta temàtica específica respon a la motivació personal de voler confeccionar un treball que serveixi per a respondre algunes de les inquietuds i dubtes que de sempre m’ha generat l’existència d’aquesta activitat tan característica del municipi. El treball esta dividit en tres grans blocs que conformen els deu apartats previstos a l’índex: El primer bloc ha de servir com a introducció a la problemàtica que es vol desenvolupar al llarg del treball, per tant, conté els elements primordials que ajudaran a construir les bases que després es desenvoluparan als següents blocs.  El primer bloc Apartats introductoris o La descripció de l’àmbit d’estudi o La definició d’objectius i metodologia o Les hipòtesis preliminars o Funcionament i cronologia de les pedreres a Begues El segon bloc ja entra amb les característiques i problemàtiques de les pedreres de Begues. Amb el coneixement adquirit durant la lectura del bloc introductori, ara ens endinsem ja en el quid de la qüestió.  El segon bloc: Les pedreres: característiques legals i problemàtiques associades o Les pedreres i la seva legalitat o Descripció de la problemàtica existent o Les pedreres vistes des de la perspectiva ambiental o Les pedreres vistes des de la perspectiva social i econòmica El tercer i últim bloc, conté les conclusions finals del treball, algunes propostes de futur i tant la bibliografia emprada durant la redacció com els annexos.