Search

Trabajo presentado en el X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs (L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus), celebrado en Queralbs (el Ripollès) el 29 y 30 de septiembre y 1 de octubre de 2017., [CA] L’etnobotànica és una disciplina situada en la interfície entre les ciències naturals i les ciències humanes que s’ocupa de les relacions entre les persones i les plantes al llarg del temps i la seva projecció en l’avenir.Als Països Catalans, dues tesis doctorals dels anys 1990 (una de les quals, de tema pirinenc) van ser pioneres i des de llavors es treballa en aquest camp, de manera que el territori és força ben conegut des d’aquest punt de vista en el marc europeu i, dins de Catalunya, justament el Pirineu és un dels territoris més ben prospectats. El nostre grup de recerca en etnobotànica (www.etnobiofic.cat), de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), s’ocupa d’estudis etnoflorístics (catàlegs de noms i altres sabers sobre els vegetals) en el domini lingüístic català, especialment a Catalunya i les Illes Balears. A més, hem emprès investigacions d’altra mena, com etnobotànica històrica, usos de plantes per a finalitats concretes, metaanàlisis i comparacions entre les diferents àrees de llengua catalana o entre elles i altres zones, i relacions entre etnobotànica i filogènia. En aquesta comunicació presentem, a part d’una breu introducció a la matèria, qüestions de mètode i resultats del seu conreu en terres catalanes, centrant-nos en el Pirineu d’àmbit cultural i lingüístic català, és a dir de Catalunya (Catalunya del Nord inclosa) i Andorra. Això permetrà treure conclusions sobre l’estat actual de la qüestió en la part catalana de la serralada. També farà possible constatar quins territoris són més ben coneguts i quins mereixen especial atenció per a emplenar buits en la recerca dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat vegetal en l’àmbit pirinenc. Farem igualment al·lusió a investigacions en altres zones culturals pirinenques per valorar la idoneïtat de fer-ne i difondre’n un estudi global i comparatiu., [EN] Ethno-botany is a discipline situated at the interface between the natural and human sciences that deals with the relationship between people and plants over time and its projection in the future. In the Catalan-speaking countries, there were two pioneering doctoral theses in the 1990s (one of them on the subject of the Pyrenees), and abundant work has been done in this field since then. The territory is therefore quite well known from this point of view in the framework of Europe and, within Catalonia, the Pyrenees is one of the best-surveyed territories. Our ethno-botanical research group (www.etnobiofic.cat), of the University of Barcelona and the Botanical Institute of Barcelona (IBB), does ethnofloristic studies (lists of names and other knowledge of plants) in the Catalan-speaking area, particularly Catalonia and the Balearic Islands.We have also used other types of research, such as historical ethno-botany, uses of plants for specific purposes, metaanalyses and comparisons between the different Catalan linguistic areas or between them and other areas, and connections between ethno-botany and phylogeny. Besides a brief introduction to the subject, in this paper we present questions of methodological strategies and the results of its implementation in Catalonia, focusing on the Pyrenees that are culturally and linguistically Catalan, i.e., Catalonia (including North Catalonia) andAndorra. This will enable us to draw conclusions about the current state of art in the Catalan part of themountains.It will also make it possible to see which territories are better known and which deserve special attention in order to fill gaps in our research into the traditional knowledge relative to plant biodiversity in the Pyrenees.We shall also refer to research in other cultural areas of the Pyrenees to assess the suitability of doing it and to disseminate a comparative, overall study of it., A les institucions que han subvencionat la nostra recerca a través de diversos projectes: Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2005ACOM00024, 2009ACOM00012, 2009ACOM00013), Institut Ramon Muntaner (AP2007/07), Ajuntament de Figueres (XI Beca de recerca «Ciutat de Figueres» – 2009), Ministeri de Ciència i Innovació (CSO2014-59704-P) i Institut d’Estudis Catalans (PRO2017-S02-VALLES).

«Llibre de Joseph Cubí, de la parròquia de Sovellas» és el títol del document a partir del qual s’ha elaborat aquest article. Es tracta d’un llibret de quart que es podria datar entre el segle xviii i el xix, en el qual es recullen 68 remeis per guarir malalties de tot tipus. L’anàlisi del document permetrà de situar-lo històricament i geogràficament, i l’estudi dels remeis ajudarà a identificar les plantes emprades en aquests tractaments. Això, juntament amb la identificació mèdica dels remeis, permetrà al lector de fer-se una idea de les propostes que ofereix aquest document. Finalment, es mostrarà l’edició del document, respectant-ne al màxim l’escriptura original., «Llibre de Joseph Cubí, de la parròquia de Sovellas» (“Book of Joseph Cubí, from the parish of Sovellas”) is the title of the document used to produce this article. It is a quarto book that dates from sometime between the xviii and the xix centuries and compiles 68 remedies for curing all kinds of illnesses. Analysis of the document will enable it to be pinpointed historically and geographically, and study of the remedies will help to identify the plants used in these treatments. This, together with medical identification of the remedies, will help readers to shape an idea of the remedies that appear in this document. The article lastly features a transcript of the document, whichhas been produced with maximum respect for the original script.

El proyecto “Latus 2006 – 2009” desarrollado en el Parque Nacional Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera ha tenido como objetivo estudiar los distintos aspectos de la biología y ecología de Scyllarides latus necesarios para diseñar medidas de gestión específicas que aseguren la recuperación y conservación de la especie. En concreto se ha identificado la dinámica de la población (abundancia y demografía), los hábitats preferenciales y la movilidad/ fidelidad de la especie. Asimismo se ha determinado el ciclo reproductor y se ha realizado una primera aproximación al conocimiento del patrón de crecimiento en el medio natural. Para la consecución de estos objetivos se han aplicado técnicas de evaluación directa (censos visuales en inmersión) y técnicas de marcado-recaptura clásicas. El estudio se ha llevado a cabo en hábitats rocosos entre 0 y 50 m de profundidad en 15 zonas del Parque Nacional., Centro Oceanográfico de Baleares (IEO) y Dirección General de Pesca del Govern de les Illes Balears

Aquesta tesi doctoral ha demostrat que els esculls artificials (ARs) de les Balears presentaren una colonització del 74% de les espècies en els primers 17 mesos de fondeig, i que el substrat original del lloc determinà la velocitat de colonització. El principal efecte dels ARs ha estat el de concentrar peixos de mida mitjana i grossa, si bé s’ha demostrat que aquest efecte no ha incrementat el risc de sobreexplotació en l’àrea d’influència. Les reserves marines de Balears han servit per recuperar les poblacions de peixos d’interès pesquer, tant a zones de màxima protecció com a zones parcialment protegides. La determinació de la capacitat de càrrega a les zones de màxima protecció i la determinació dels factors ambientals que la determinen ha permès avaluar l’estat de conservació del litoral pel que respecta els peixos amb interès pesquer., Esta tesis doctoral ha demostrado que los arrecifes artificiales (ARs) de Baleares presentaron una colonización del 74% de las especies en los primeros 17 meses de fondeo, si bien el substrato original del lugar determinó la velocidad de colonización. El principal efecto de los ARs ha sido el de concentrar peces de tamaño medio y grande, si bien se ha demostrado que este efecto no ha incrementado el riesgo de sobreexplotación en el área de influencia. Las reservas marinas de Baleares han servido para recuperar las poblaciones de especies de interés pesquero, tanto en las zonas de máxima protección como en zonas parcialmente protegidas. La determinación de la capacidad de carga en las zonas de máxima protección y el análisis de los factores ambientales que la determinan ha permitido evaluar el estado de conservación del litoral balear por lo que respecta a las especies de peces con interés pesquero

56 p., fot., [EN]We present in this work a recipe booklet of medicinal plant uses produced by a forest warden of Bolòs (Camprodon, Ripollès, Catalan Pyrenees) in the beginning of the 20th century. Apart from its facsimile reproduction, we provide its transcription in normalised orthography and we study several aspects of its content. The author, Pere Puigmal i March (Bolòs 1878 – Camprodon 1966), was the son of the Bolòs’ forest warden and went to Barcelona to learn the job of carriage maker. Once his father died, he was his substitute in the post. During this period, friends from Bolòs and Camprodon asked him to go to Barcelona and consult there some women considered as having powers in order they explain him some remedies for the illnesses they suffered. The original text contains only the transcription of the recipes. One would expect that Puigmal’s language reflected the High river Ter valley’s variant of eastern Catalan dialect, but reading the manuscript shows that the information does not come from the his Pyrenean area, but from Barcelona. We include in the present paper a list of the plants mentioned in the manuscript with some comments. In general, species (or at least genus) identification is unequivocal. For each plant the scientific name is provided, as well as several details, such as the used part, some morphological characters, the origin, and the use, remarking whether its current use is documented. Out of 43 plants mentioned in the manuscript, 39 (i.e. 90.7%) are still employed in the field of phytotherapy., [CAT]En aquest treball es presenta un receptari d’usos medicinals de plantes produït per un guardabosc de Bolòs (Camprodon, Ripollès) a la primeria del segle xx. A part de reproduir-lo en facsímil, se’n fa una transcripció amb l’ortografia normalitzada i se n’estudien diversos aspectes. L’autor, en Pere Puigmal i March (Bolòs 1878 – Camprodon 1966), era fill del guardabosc de Bolòs i va anar a aprendre l’ofici de carreter a Barcelona. Un cop mort el pare, va substituir-lo en el càrrec. Durant aquella època, amics de Bolòs i de Camprodon li encarregaven que anés a Barcelona a consultar unes vidents, per tal que li indiquessin remeis per als mals que patien. El text original conté només la transcripció de les receptes. Caldria esperar que la llengua de Puigmal reflectís la variant de l’Alta Vall del Ter del català oriental, però la lectura del manuscrit mostra que la informació recollida a la llibreta no prové de l’àrea pirinenca d’on l’autor és originari, sinó de Barcelona. En aquest treball s’inclou una llista de les plantes esmentades en el manuscrit amb alguns comentaris. En general, la identificació de l’espècie (o almenys del gènere) és inequívoca. Per a cada planta es consigna el seu nom científic i es dóna algun detall sobre aspectes com la part usada, algun caràcter morfològic, l’origen i l’ús, tot remarcant si actualment se n’ha documentat la utilització. De les 43 plantes mencionades al manuscrit, 39 (és a dir un 90,7%) es fan servir encara en l’àmbit de la fitoteràpia.

Populations of large large decapods have diminished due to intense fishing pressure and habitat modification along the widely inhabited coast. During the last decade some of the well established marine protected areas (MPAs) in the Western Mediterranean have led to growing densities of one of the most sought after large decapods, the slipper lobster Scyllarides latus (Latreille, 1803). A four year monitoring study was conducted to assess seasonal dynamics and habitat preference of S. latus in the Cabrera Archipelago National Park. Sampling was carried out through underwater visual census on rocky habitats at 0 - 50 m depth. The species may be found in caves, under boulders, and on walls and slopes at depths of up to 35 m, showing a preference for caves at 5 to 20 m depth. These hábitats provide diverse shelter types that are used during the daily period of trophic inactivity. S latus has a marked seasonality with highest densities occurring in late spring, and they disappear almost entirely from rocky coastal habitats in mid-summer. Knowledge of the preferred habitats and spatial pattern of the species is needed for implementing appropriate management schemes to stimulate their recovery

Investigadores Estudiantes

The fish assemblage associated with an artificial reef composed of small blocks (12 m³) with high structural complexity set in a Posidonia oceanica (L) Delile, 1813 meadow has been studied for 2 years by means of visual censuses. The fish assemblage was dominated qualitatively by species with medium home ranges living; in the surrounding areas of the blocks (mainly Labridae species), and numerically by schooling mid water species. After 38 months of deployment the progressive colonisation of species living on the blocks and the surrounding areas was still ongoing. The colonisation process interacts with seasonal changes, and no clear variations in the fish community variables were observed. The type of block used and the situation of the reef seem inappropriate to the aims for which it was deployed. La evolución de la comunidad íctica de un arrecife artificial situado sobre pradera de Posidonia oceanica (L.) Delile, 1813 y formado por pequeños bloques (12 m³) de gran complejidad estructural se ha estudiado mediante censos visuales durante dos años. Cualitativamente la comunidad íctica está dominada por especies con desplazamientos medios que viven en las proximidades de los módulos (principalmente lábridos) y cuantitativamente por especies gregarias que se distribuyen en la columna de agua. A los 38 meses del fondeo del arrecife aun se observa la colonización de los bloques por especies que viven en sus proximidades o sobre los mismos. El proceso de colonización interacciona con las variaciones estacionales, no observándose una tendencia clara en los parámetros poblacionales. El tipo de módulo utilizado y la localización del arrecife no parecen ser apropiados para la consecución de los objetivos perseguidos en su inmersión. Instituto Español de Oceanografía