Search

Aquest projecte de final de carrera es centra en la regeneració urbana d'un dels polígons de habitatges més significatius de Barcelona de la dècada de 1960: Ciutat Meridiana. El treball es desenvolupa de manera paral·lela amb el projecte de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme) de l'Ajuntament de Barcelona, que busca definir una àrea de regeneració urbana a Ciutat Meridiana, un barri amb una estructura rígida, amb la finalitat de fomentar noves propostes transformadores. L'aparició del barri va ser impulsada per la necessitat de proporcionar habitatges a la intensa immigració cap a Barcelona, especialment a treballadors del sector industrial que es desplaçaven des de diverses regions de la península. Com a resultat, les construccions actuals presenten notables deficiències, com ara humitats, problemes de confort tèrmic, manca d'accessibilitat, entre altres. Aquests problemes es van fer evidents poc després de la inauguració del barri. A més, la seva ubicació aïllada respecte al centre de la ciutat i el seu emplaçament a l'eix del riu Besòs fan que sigui un barri on la vulnerabilitat social i les condicions residencials desfavorables predominen. Un component significatiu de la comunitat local és la seva associació de veïns, que continua lluitant activament per millorar les condicions de vida a Ciutat Meridiana. Actualment, aquesta associació està advocant per un canvi real al barri, amb l'objectiu de transformar el seu entorn i elevar la qualitat de vida dels seus habitants., Este proyecto de final de carrera se centra en la regeneración urbana de uno de los polígonos de vivienda más significativos de Barcelona de la década de 1960: Ciudad Meridiana. Este trabajo se desarrolla en paralelo con el proyecto del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo) del Ayuntamiento de Barcelona, que busca definir un área de regeneración urbana en Ciudad Meridiana, un barrio con una estructura rígida, con el propósito de fomentar nuevas propuestas transformadoras. El surgimiento del barrio fue impulsado por la necesidad de proporcionar viviendas a la intensa migración hacia Barcelona, especialmente a trabajadores del sector industrial que se desplazaban desde diversas regiones de la península. Como resultado, las construcciones actuales presentan notables deficiencias, como humedades, problemas de confort térmico, falta de accesibilidad, entre otros. Estos problemas se hicieron evidentes poco después de la inauguración del barrio. Además, su ubicación aislada en relación con el centro de la ciudad y su enclavamiento en el eje del río Besòs hacen que sea un barrio donde la vulnerabilidad social y las condiciones residenciales desfavorables predominan. Un componente significativo de la comunidad local es su asociación de vecinos, que sigue luchando activamente por mejorar las condiciones de vida en Ciudad Meridiana. Actualmente, esta asociación está abogando por un cambio real en el barrio, con el objetivo de transformar su entorno y elevar la calidad de vida de sus habitantes., This final degree project focuses on the urban regeneration of one of the most significant housing estates in Barcelona from the 1960s: Ciudad Meridiana. This work is developed in parallel with the project of the IMU (Municipal Institute of Urbanism) of the Barcelona City Council, which aims to define an urban regeneration area in Ciudad Meridiana, a neighborhood with a rigid structure, with the purpose of promoting new transformative proposals. The emergence of the neighborhood was driven by the need to provide housing for the intense migration to Barcelona, especially industrial sector workers who were moving from various regions of the peninsula. As a result, the current constructions have significant deficiencies such as dampness, thermal comfort issues, lack of accessibility, among others. These problems became evident shortly after the neighborhood's inauguration. Furthermore, its isolated location in relation to the city center and its location on the axis of the Besòs River make it a neighborhood where social vulnerability and unfavorable residential conditions prevail. A significant component of the local community is its neighborhood association, which continues to actively fight for improving living conditions in Ciudad Meridiana. Currently, this association is advocating for a real change in the neighborhood, with the aim of transforming its environment and raising the quality of life for its residents.

El present treball parteix de l’estudi d’un cas centrat en una família d’origen andalús, concretament de Còrdova. Que davant la necessitat i la idea d’obtenir una millor vida, va emigrar cap a Barcelona als anys seixanta. L’arribada de migrants a qualsevol ciutat provoca un canvi i una evolució d’aquesta, es contemplen noves maneres d’entendre l’habitatge. És per això, que des d’aquesta història concreta, però expositiva del que van passar moltes persones en aquella època, es pot arribar a entendre una part de l’evolució de l’habitatge a Barcelona, tant com les conseqüències directes en les persones que arriben a un nou lloc, desconegut, i sense un sostre digne. Però l’objectiu d’aquest treball no és redundar en qüestions socials, polítiques o econòmiques, sinó que la raó i columna vertebral serà investigar sobre els espais on aquests migrants van confiar la seguretat i confort de la seva llar. Es narra la trajectòria de migració del camp a la ciutat, així com s’analitzen les diferents “cases” que van habitar. Des de la casa familiar del poble, fins a l’habitatge que van aconseguir comprar a Ciutat Meridiana, passant per una barraca al Camp de la Bota, un pis compartit, i una feina a Via Augusta que els va donar també, un lloc per viure. Això es fa des de la veu pròpia d’en Juan (91 anys), partint de converses banals, però també profundes, mirant de contextualitzar-ho amb fets històrics, recerca biogràfica, bibliografia i consultes a l’arxiu municipal., The following paper is based on the case study of a family of Andalusian origin, from Córdova to be concrete. Who in front of the need and desire to obtain a better life, emigrated to Barcelona in the sixties. The arrival of migrants to any city induces it to change and evolve, and new ways to understand housing are taken into account. This is why, parting from this particular story, which is also telling of what a lot of people had to go through at that time, we can begin to understand a part of Barcelona’s housing evolution, as well as the direct consequences on the people that settle in a new unknown place without a dignified roof. However, the aim of this paper is not to dwell on social, political or economic questions, instead, the reason and backbone will be the investigation of the spaces in which these migrants entrusted their security and comfort of their homes. Narrated will be the journey of migration from the countryside to the city, along with the analysis of the different “houses” where they resided. From the family home in the village to the dwelling they managed to afford in Ciutat Meridiana, passing through a shanty in Camp de la Bota, a shared flat, and a job at Via Augusta that also gave them a place to live. All this is done through the experience of Juan (91 years old), starting with banal but also deep conversations, trying to contextualise it with historical facts, biographical research, bibliography and consultations to the municipal archive.

El barraquismo surge como respuesta a la incapacidad de ciertas clases sociales a acceder a una vivienda digna. Es una problemática que muchas ciudades sufren o han sufrido a lo largo de la historia y que en muchas de ellas han marcado su crecimiento y su configuración actual. Barcelona fue una de esas ciudades que sufrió el fenómeno del barraquismo y que actualmente vuelve a sufrirlo. Estos asentamientos empezaron a surgir a finales del s.XIX y perduraron durante gran parte del s.XX, llegando a su mayor auge entre 1920 -1950. Las grandes inmigraciones que sufrió la ciudad sumada a la escasez de vivienda, los elevados precios y la incapacidad de construcción de viviendas por falta de recursos, provocaron que empezaran a surgir asentamientos de barracas por varias zonas de la ciudad. La problemática de las barracas no se llegó a solucionar hasta los años 50-60, cuando se empezó una construcción masiva de polígonos residenciales que abastecían la demanda de vivienda. Sin embargo, la construcción rápida, sin urbanización y a bajo coste tuvo consecuencias en la calidad constructiva de las edificaciones y las condiciones de vida que ofrecían a sus residentes. Por estos motivos, el objetivo del trabajo consiste en mostrar el fenómeno del barraquismo en esta época de la ciudad de Barcelona y su posterior realojo en los polígonos de vivienda, para comparar la mejora de condiciones de vida que ofrecían y analizar si fue la mejor opción posible., The shantytown arises as a response to the inability of certain social classes to access decent housing. It is a problem that many cities suffer or have suffered throughout history and that in many of them have marked their growth and their current configuration. Barcelona was one of those cities that suffered from the phenomenon of squatting and is currently suffering again. These settlements emerged at the end of the 19th century and lasted for a large part of the 20th century, reaching their peak between 1920 and 1950. The large immigration that the city suffered, added to the shortage of housing, the high prices and the inability to build houses due to lack of resources, caused shanty towns to begin to emerge in various areas of the city. The problem of the shacks was not solved until the 1950s and 1960s, when the massive construction of residential estates that met the demand for housing began. However, rapid construction, without urbanization and at low cost, had consequences on the constructive quality of the buildings and the living conditions offered to its residents. For these reasons, the objective of the work is to show the phenomenon of shantytowns in this period of the city of Barcelona and its subsequent relocation to housing estates, to compare the improvement in living conditions that they offer and to analyze if it was the best option. possible.

Proposta de conjunt residencial de nova planta a la zona limítrof entre el barri d’Horta i el Parc Natural de Collserola. Un sistema articulat de bancals i traçats sinuosos, com dits urbans entrellaçats amb dits de vegetació que teixeixen ciutat i natura. Als aterrassaments construïts, tretze edificis plurifamiliars que parteixen del mateix patró de palazzina, alberguen els habitatges en les seves tres plantes d’alçada i, al seu voltant, espais comunitaris els connecten amb els recorreguts d’accés. Prenent com a referències més pròximes l’obra de J.A. Coderch i els escrits de C. Martí, es treballa tant l’expressió formal de l’arquitectura, com el caràcter dels habitatges. S’aventura un mode de vida alternatiu a la ciutat, sense caure en el pintoresquisme, gràcies a la combinació de la funcionalitat i la solvència., Propuesta de conjunto residencial de nueva planta en la zona limítrofe entre el barrio de Horta y el Parque Natural de Collserola. Un sistema articulado de bancales y trazados sinuosos, como dedos urbanos entrelazados con dedos de vegetación que tejen ciudad y naturaleza. En los aterrazamientos construidos, trece edificios plurifamiliares que parten del mismo patrón de palazzina, albergan las viviendas en sus tres plantas de altura y, a su alrededor, espacios comunitarios los conectan con los recorridos de acceso. Tomando como referencias más próximas la obra de J.A. Coderch y los escritos de C. Martí, se trabaja tanto la expresión formal de la arquitectura, como el carácter de las viviendas. Se aventura un modo de vida alternativo en la ciudad, sin caer en el pintoresquismo, gracias a la combinación con la funcionalidad y la solvencia., Proposal of a new residential complex in the border area between the neighborhood Horta and the Natural Park of Collserola. An articulated system of terraces and winding paths, like urban fingers intertwined with fingers of vegetation that weave city and nature. In the built terraces, thirteen multi-family buildings based on the same palazzina pattern, shelter the houses on their three floors and, around them, community spaces connect them with the access routes. Taking as closest references the work of J.A. Coderch and the texts of C. Martí, both the formal expression of architecture and the character of the houses are labored. An alternative way of life is ventured in the city, without falling into the picturesque, thanks to the combination with functionality and solvency.

El proyecto consiste en la consolidación y revitalización de la Colonia Santiveri, sector 12 de la Marina del Prat Vermel. El principal reto del proyecto consiste en cómo pasar de un modelo de casa crujía unifamiliar a una organización plurifamiliar sin perder los valores inherentes de la primera, entre los que destaca la importancia de la calle como elemento que sustenta la vida del conjunto., Award-winning

Projecte d'un nou parc equipat per a la trobada i identificació col·lectiva de Ciutat Meridiana., Proyecto de un nuevo parque equipado para el encuentro e identificación colectiva de Ciutat Meridiana., Project of a new park equipped for the meeting and collective identification of Ciutat Meridiana.

La regeneració de Ciutat Meridiana parteix de l’estreta relació entre espais urbans i l’activitat que s’hi du a terme. Partint d'un nou nucli robust es proposa un eix estructurant que articuli tant peces existents com noves intervencions, generant complicitats entre elles per a assolir la transformació del barri punt a punt. La reubicació del mercat de Ciutat Meridiana, junt a un programa híbrid d'habitatge i centre de treball, sobre aquest nou “Eix Cívic” és el catalitzador de la transformació que es proposa. Reagrupant elements existents i articulant nous passos transversals acompanyats de programes productius, la intervenció té com a objectiu ser el bressol de la revitalització: és en la cota més baixa des d’on arrenca tot, a la tangent entre la vall del Besòs i Collserola, entre l’Autopista i la Plaça: allà on succeeix el canvi d’escala, de la metròpoli al barri. La porta de Ciutat Meridiana., La regeneración de Ciutat Meridiana parte de la estrecha relación entre espacios urbanos y la actividad que ahí se desarrolla. Partiendo de un nuevo núcleo robusto, se propone un eje estructurador que articuli tanto piezas existentes como nuevas intervenciones, generando complicidades entre ellas para aconseguir la transformación del barrio punto a punto. La re-ubicación del mercado de Ciutat Meridiana, junto a un programa híbrido de vivienda y centro de trabajo, sobre este nuevo "Eje Cívico" es el catalizador de la transformación que se propone. Reagrupando elementos existentes y articulando nuevos pasos transversales acompañados de programas productivos, la intervención tiene como objetivo ser la cuna de la re-vitalización: es en la cota más baja de donde parte todo, a la tangente entre el valle del Besòs y Collserola, entre la Autopista y la Plaza: ahí donde sucede el cambio de escala, de la metrópoli al barrio. La puerta de Ciudad Meridiana., The regeneration of Ciutat Meridiana is based on the close relationship between urban spaces and the activity that is undertaken there. Starting from a new robust core, a structuring axis is proposed, articulating both existing pieces and new interventions, generating complicities between them to achieve the transformation of the neighbourhood point by point. The relocation of the Ciutat Meridiana market, together with a hybrid program consisting both of housing and a work centre, on this new "Civic Axis" is the catalyst of the proposed transformation. By regrouping existing elements and articulating new transversal pathways accompanied by productive programs, the intervention aims to be the cradle of re-vitalization: it is at the lowest elevation where everything begins, at the tangent between the Besòs valley and Collserola, between the Freeway and the Square: where the change of scale takes place, from the metropolis to the neighbourhood. The gateway to Ciutat Meridiana.

La trama urbana actual de Ciudad Meridiana se caracteriza por bloques aislados rectangulares, con fachadas de pequeñas oberturas y monofuncionales como edificios residenciales, con viviendas en planta baja y sin relación visual entre el interior y la calle. Es esta propuesta se pretende remodelar esta tipología. Manteniendo el concepto de bloque, de manera que se adapta a la trama urbana actual, pero densificando su espacio entre bloques y dándole uso. Así, se propone la creación de una nueva centralidad potenciando las conexiones latentes del espacio y aportando densidad. Para la generación de la propuesta se escoge el lugar donde confluyen los dos nuevos itinerarios urbanos, donde se encuentra latente un punto de nueva centralidad en el centro de la zona alta del barrio de Ciudad Meridiana. Aquí se pretende integrar un programa que reactive la zona y que atraiga nuevos perfiles de residente y visitante, para generar diversidad demográfica.

La situación de aislamiento a la que se ve sometida Ciudad Meridiana en sus diferentes escalas, tanto a nivel de distrito como dentro del propio barrio, ha invitado a realizar un ejercicio de exploración de posibles relaciones urbanas entre Ciudad Meridiana y los barrios de su alrededor. El proyecto de la cota 100, se centra en resolver esta situación de aislamiento, aprovechando la infraestructura de caminos ya existente dentro de Collserola y resolviendo las discontinuidades que la formalización del propio barrio han impuesto. De esta manera se genera una nueva conexión a cota entre Torre Barò y Ciudad Meridiana mediante un itinerario forestal vinculado a la sierra. Este itinerario se transforma al entrar en contacto con Ciudad Meridiana, dando lugar a un edificio que resuelve la transición entre el medio urbano y el medio forestal, a la vez que busca resignificar el carácter de ambos. Este nuevo enclave en el que se sitúa la propuesta, adquiere un carácter de centralidad vinculada a Collserola a través de un programa de escuela de hostelería y agraria que da respuesta a las necesidades del propio barrio como a las de un paisaje forestal cada vez más deteriorado. Esta nueva relación entre Ciudad Meridiana, Torre Barò, Can Cuyàs y Collserola, a través del itinerario y el proyecto generados, transforman la identidad del barrio trascendiendo los límites de la propuesta, convirtiendo Ciudad Meridiana en un nuevo “puerto” de Collserola. Transformando un espacio abandonado en uno de interés metropolitano.

Habitar Ciudad Meridiana es un proyecto de transformación urbana ubicada en Ciudad Meridiana, en el distrito de Nou Barris, Barcelona. Este proyecto toma la vivienda como motor de la regeneración urbana con el objetivo de plantear alternativas al modelo actual del barrio, entendiendo que el hecho de habitar va más allá del espacio residencial.

Siguiendo el objetivo de la regeneración urbana de Ciudad Meridiana y teniendo claros los indicadores, socio-culturales y económicos de vulnerabilidad, se concluye que el objetivo inicial de la propuesta regenerativa de ciudad Meridiana se centrará en la búsqueda de diversas actuaciones de intensificación sobre el área de trabajo. Teniendo por objetivo la regeneración del barrio, se llevarán a cabo una serie de actuaciones de intensificación que incidirán y abarcarán diferentes aspectos carentes pero necesarios en la transformación del mismo., Award-winning

Ja fa més de 50 anys que es va urbanitzar aquest fragment de la Serra de Collserola per implantar-hi un gran polígon d’habitatges. Pràcticament d’un dia per l’altre van aparèixer una sèrie de blocs plantats en el que havien sigut uns terrenys forestals i agrícoles. La posició respecte a la ciutat, en uns terrenys limítrofs col·locats darrere Collserola, sovint ha exclòs el barri de l’imaginari col·lectiu de Barcelona, que només ha posat la mirada sobre el barri quan les reivindicacions veïnals s’han fet escoltar. La urgència per donar resposta a l’èxode rural va fer que aquest polígon es projectés i s’implantés de manera massiva i precipitada, sense atenció a l’espai públic i amb una forta mancança de serveis i equipaments públics per als habitants del barri. L’anàlisis detingut, tant urbanístic com social, revela el paper clau del Col·legi Mare Alfonsa Cavin com a motor de canvi per al barri. Socialment l’oferta educativa limitada, especialment en etapes post-obligatòries evidencia la necessitat de plantejar alternatives. El projecte planteja ampliar la xarxa de programes relacionats amb l’educació, augmentant l’oferta d’itineraris per donar continuitat als estudis obligatoris així com incorporar una sèrie de programes complementaris que puguin donar servei tant a l’escola com a la resta del veïnat. Urbanísticament, la parcel·la suposa un tap que bloqueja la connexió entre les dues cotes principals del barri degut al fort pendent de l’emplaçament i al tractament deficient del seu peperímetre, però la seva posició cèntrica entre aquestes dues cotes li confereix el potencial de transformació del barri. El projecte doncs planteja connectar la cota alta i baixa a través d’un nou eix cívic que estructuri el barri amb una seqüència d’espais públics i noves dotacions.

Aquest curs, el taller del Màster Habilitant de la línia d'Urbanisme, en col·laboració amb l'IMU, consisteix en la regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels grans polígons d'habitatge construïts als anys 60. Realitzar un projecte en aquest barri suposa un gran repte, ja que per a molts és considerat el barri que no s'hauria d'haver construït mai. La seva història, la manera en què va ser construït i el seu emplaçament, fan que Ciutat Meridiana es trobi en una situació encara no resolta i sigui un dels barris més vulnerables de la nostra ciutat. Aquest projecte és fruit d'un llarg recorregut ple d'incògnites que s'ha anat resolent a partir d'un procés de prova-error on s'ha anat descobrint la manera de rearticular el buit. L'inici de la reflexió sorgeix d'una pregunta bàsica: quina ciutat pot existir a Ciutat Meridiana? No pot ser igual a Barcelona quant a continuïtat, perquè les traces són elements aïllats. L'oportunitat està a buscar un espai on crear comunitat acceptant que no serà una ciutat central però tampoc la perifèria entesa en el mal sentit. Tots aquells espais intersticials que aparentment són residuals passen a treballar com sistemes agregats a les masses edificades mitjançant la multiplicació de l'estructura de carrers, que es torna una estratègia interessant per generar un espai comú. La clau és decidir si es vol que siguin simples espais de pas o siguin carrers en tots els sentits. Així s'aconsegueix que els blocs ja no siguin uns elements individuals col·locats sobre una topografia, sinó un conjunt de blocs i carrers sobre la topografia. Això permet afegir flexibilitat al bloc, reorganitzant la seva relació amb l'espai públic i apostant per noves fórmules residencials., This year, the workshop of the Master's Degree in Urban Planning, in collaboration with the IMU, consists of the urban regeneration of Ciutat Meridiana, one of the large housing neighborhoods built in the 60s. Carry out a project in this neighborhood represents a great challenge, since for many it is considered the neighborhood that should never have been built. Its history, the way it was built and its location mean that Ciutat Meridiana is in an unresolved situation and is one of the most vulnerable neighborhoods in our city. This project is the result of a long journey full of unknowns that has been resolved through a process of trial and error where the way to rearticulate the void has been discovered. The beginning of the reflection arises from a basic question: which city can exist in Ciutat Meridiana? It cannot be equal to Barcelona in terms of continuity, because the traces are isolated elements. The opportunity is to look for a space where to create community accepting that it will not be a central city but neither the periphery understood in the wrong sense. All those interstitial spaces that are apparently residual go on to work as aggregate systems in the built masses through the multiplication of the street structure, which becomes an interesting strategy to generate a common space. The key is to decide whether you want them to be simple passing spaces or streets in every direction. This is how the blocks are no longer individual elements placed on a topography, but a set of blocks and streets on the topography. This allows flexibility to be added to the block, reorganizing its relationship with the public space and opting for new residential formulas.

L’exercici ha plantejat la Regeneració Urbana del barri de Ciutat Meridiana, pertanyent al districte del Nou Barris de Barcelona. Tenint en compte l’anàlisi previ, aquest projecte vol connectar el barri amb el seu entorn més proper, activar l’ús de l’espai públic, aconseguir que la població resident al barri sigui diversa, millorar l’accessibilitat del barri i promoure la instal·lació de diferents usos i serveis en el barri. Per a fer-ho es potenciarà un dels punts forts d’aquest emplaçament, la seva proximitat al Parc Natural de Collserola. Aquest és el parc més gran de l’Àrea Metropolitana, el teló de fons de la ciutat de Barcelona que s’estén des Sant Just Desvern fins a Ciutat Meridiana on limita amb la Serra de Marina. Per a treballar de manera concreta l’emplaçament es troba al final de l’eix existent que es troba a la part de la carena del barri, en un punt elevat entre els dos trams d’aqüeducte. És un espai indefinit que limita amb el teixit urbà i amb Collserola, és on comencen i acaben diferents recorreguts de camins naturals. La intenció és crear una plaça mirador que connecti amb la xarxa de camins i que aquesta formi part d’una seqüència de places que arribin fins a l’altra part de l’aqüeducte on es troba el camp de futbol. Del resum de necessitats del barri s’extreu la idea de treballar en un equipament públic esportiu a l’aire lliure. L’ús d’aquest ha de ser per a tots els públic i amb el màxim de funcionament horari, ha de ser una peça d’atracció de mixicitat de persones cap al barri de Ciutat Meridiana i per això ha de ser un lloc singular. Tenint en compte la desaparició de les anteriors piscines d’estiu del barri i l’absència de substitutes per aquestes, el programa proposat és una nova piscina exterior municipal. El programa es complementarà amb una sala polivalent per a fer activitats esportives, vestuaris, zona de restaurant en contacte amb el carrer i un aparcament soterrani pels veïns i veïnes., El ejercicio ha planteado la Regeneración Urbana del barrio de Ciutat Meridiana, perteneciente al distrito del Nou Barris de Barcelona. Teniendo en cuenta el análisis previo, este proyecto quiere conectar el barrio con su entorno más cercano, activar el uso del espacio público, conseguir que la población residente en el barrio sea diversa, mejorar la accesibilidad del barrio y promover la instalación de diferentes usos y servicios en el barrio. Para ello se potenciará uno de los puntos fuertes de este emplazamiento, su proximidad con el Parque Natural de Collserola. Éste es el parque más grande del Área Metropolitana, el telón de fondo de la ciudad de Barcelona que se extiende desde Sant Just Desvern hasta Ciutat Meridiana donde limita con la Sierra de Marina. Para trabajar de forma concreta el emplazamiento se encuentra al final del eje existente que se encuentra en la parte de la cresta del barrio, en un punto elevado entre los dos tramos de acueducto. Es un espacio indefinido que limita con el tejido urbano y con Collserola, donde comienzan y terminan diferentes recorridos de caminos naturales. La intención es crear una plaza mirador que conecte con la red de caminos y que ésta forme parte de una secuencia de plazas que lleguen hasta la otra parte del acueducto en el que se encuentra el campo de fútbol. Del resumen de necesidades del barrio, se extrae la idea de trabajar en un equipamiento público deportivo al aire libre. El uso de éste debe ser para todos los públicos y con el máximo de funcionamiento horario, debe ser una pieza de atracción de mixticidad de personas hacia el barrio de Ciutat Meridiana y por eso debe ser un lugar singular. Teniendo en cuenta la desaparición de las anteriores piscinas de verano del barrio y la ausencia de sustitutas por éstas, el programa propuesto es una nueva piscina exterior municipal. El programa se complementará con una sala polivalente para realizar actividades deportivas, vestuarios, zona de restaurante en contacto c

Aquest treball posa el focus sobre el parc edificatòri actual, en concret sobre 4 polígons residencials de Barcelona i voltants (la Mina, Sant Roc, la Verneda i la Pau i finalment Sant Cosme). Es vol analitzar el potencial d’alguns dels blocs d’habitatges d’aquests de patir un procés de rehabilitació energètica que millori substancialment els seus comportaments energètics alhora que les condicions de comfort i habitabilitat dels mateixos. S’estudia com els contextos socio-econòmics afecten les possibilitats de rehabilitació energètica i quines són les subvencions que permetrien actuar en comunitats complexes. Paral·lelament també s’analitzen i classifiquen les tipologies d’edificis dins d’aquests polígons en funció les seves característiques formals per tal de triar una sola tipologia per polígon que esdevingui un cas d’estudi i posteriorment realitzar un anàlisi transversal dels 4 casos. Es realitza també anàlisi entorn als mètodes i tècniques per abordar rehabilitacions energètiques, ja siguin tractant l’envolupant o les instal·lacions dels edificis, i en quin grau aquestes suposen una millora sobre el comportament final de l’edifici. Així doncs, caldrà analitzar correctament el context socio-econòmic, el conjunt de característiques formals i l’estat de conservació dels edificis per a determinar les bases per a l’elecció d’edificis amb potencial., This work focuses on the current dwelling stock specifically on 4 residential estates in and around Barcelona (La Mina, Sant Roc, La Verneda and La Pau and finally Sant Cosme). The aim is to analyze the possibilities of these housing blocks to undergo an energy rehabilitation process that substantially improves its energy performance as well as the comfort and habitability conditions. This investigation studies how socio-economic contexts affect the possibilities of energy rehabilitation and what are the subsidies that would allow action in complex communities. At the same time, the typologies of buildings within these polygons are also analyzed and classified according to their formal characteristics in order to choose a single typology per building estate that becomes a case study and subsequently carry out a cross-sectional analysis of the 4 cases. It is the record of an extensive analysis of the methods and techniques to deal with energy renovations, as well as the envelope or the facilities of the buildings, and to what extent they have a lot to do with the final behavior of the building. Therefore, it will be necessary to properly analyze the socio-economic context, the set of formal characteristics and the state of conservation of the buildings to determine the bases for the choice of buildings with potential.

El projecte final de carrera afronta el repte d’incidir en la regeneració urbana d’un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona construits als anys 60: el barri de Ciutat Meridiana. El projecte s’emmarca dins d’un conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme per part de l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona), que actualment està definint un àmbit de regeneració urbana a Ciutat Meridiana per resoldre les diverses problemàtiques existents i potenciar, entre altres factors, l’activació econòmica, la rehabilitació dels edificis, la millora de l’espai públic i la generació d’energia renovable., El proyecto final de carrera afronta el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes polígonos de vivienda de Barcelona construidos en los años 60: el barrio de Ciudad Meridiana. El proyecto se enmarca dentro del conjunto de actuaciones que se estan llevando a cabo por parte del IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), que actualmente está definiendo un ámbito de refeneración urbana en Ciudad Meridiana para resolver las distintas problematicas existentes y potenciar, entre otros factores, la activación económica, la rehabilitación de los edificios, la mejora del espacio público y la generación de energia renovable., The final project faces the challenge of influencing the urban regeneration of one of the large housing estates in Barcelona built in the 60s: the neighborhood of Ciutat Meridiana. The project is part of the set of actions that are being carried out by the IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), which is currently defining an area of ​​urban renewal in Ciutat Meridiana to solve the different existing problems and promote, among other factors, economic activation, the rehabilitation of buildings, the improvement of public space and the generation of renewable energy.

La regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels polígons d'habitatge construïts a la perifèria de Barcelona al llarg dels anys seixanta, és el tema proposat per a desenvolupar el projecte final de carrera. El projecte s'emmarca dins de les actuacions que s'estan duent a terme per part de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona) i el mateix Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, per intentar resoldre les problemàtiques del lloc. L’exercici convida a canviar la visió negativa sobre les perifèries, deixant d'etiquetar-les com a llocs oblidats i marginats, per començar a veure-les com llocs d'oportunitats, allí on encara no hi ha les regles i es poden plantejar nous models urbans. Són territoris que esperen ser activats i formar part de la metròpolis., La regeneración urbana de Ciudad Meridiana, uno de los polígonos de vivienda construidos a la periferia de Barcelona a lo largo de los años sesenta, es el tema propuesto para desarrollar el proyecto final de carrera. El proyecto se enmarca dentro de las actuaciones que se están llevando a cabo por parte del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo de Barcelona) y el mismo Ayuntamiento de Barcelona, a través del Plan de Barrios de Zona Norte 2021-2024, para intentar resolver las problemáticas del lugar. El ejercicio invita a cambiar la visión negativa sobre las periferias, dejando de etiquetarlas como lugares olvidados y marginados, para empezar a verlas como lugares de oportunidades, allí donde todavía no hay las reglas y se pueden plantear nuevos modelos urbanos. Son territorios que esperan ser activados y formar parte de la metrópolis., The urban regeneration of Ciudad Meridiana, one of the housing estates built on the periphery of Barcelona over the 1960s, is the proposed theme for developing the final career project. The project is framed within the actions being carried out by the IMU (Civil Institute of Urbanism in Barcelona) and the City Council itself, through Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, to attempt to resolve the site's issues. The exercise invites you to change the negative view of the peripherals, not labeling them as forgotten and marginalized places, but starting to see them as places of opportunity, where the rules are not yet in place and new urban models can be proposed. They are territories that expect to be activated and part of the metropolis.

Bibliografia sobre els edificis del conjunt residencial a Passeig de la Bonanova, 92, Barcelona. Arquitectes: MBM (Martorell, Bohigas, Mackay), Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Aquest treball és un estudi sobre l’arquitecte Manuel Baldrich i en concret sobre una de les seves obres més rellevants; tant per escala com per les seves qualitats arquitectòniques; les Llars Anna Gironella de Mundet, que es van construir a Barcelona entre els anys 1954 i 1957. La figura de Baldrich no ha estat molt estudiada des de la perspectiva contemporània i en concret en el cas de les Llars Mundet trobem molt poca bibliografia i aquesta no està centrada en els aspectes arquitectònics del projecte sinó en aspectes vivencials dels usuaris que relaten la seva experiència en primera persona. Si que hi ha un anàlisi arquitectònic fet pel propi arquitecte en el moment de finalització de les obres; però no hi ha disponible a dia d’avui un document d’anàlisi de les Llars Mundet com a projecte arquitectònic inscrit en la Barcelona dels anys cinquanta i en l’obra del principal arquitecte de la Diputació de Barcelona entre 1950 i 1966. A continuació es realitza aquesta tasca de contextualització d’aquesta obra primer dins el corpus d’obres del seu arquitecte i després dins el panorama arquitectònic del moment, tant a Barcelona com a Europa. A través d’un anàlisi primer del complex com a un projecte global i després edifici per edifici es podran establir un seguit de relacions amb arquitectures modernes provinents de llocs tan distants com Itàlia i Finlàndia.

El treball presentat mostra un extensa anàlisi del barri del Sud-oest del Besòs que conclou en 7 propostes diferents. Són petites tesis sobre les modificacions que podrien patir les plantes baixes dels edificis que hi ha entre Rambla Prim i Alfons el Magnànim. La motivació principal és donar visibilitat al barri i incrementar les relacions amb la resta de la ciutat. També es proposa una nova edificació amb ús d'equipament mix que conté l'ampliació del CAP actual, habitatges dotacionals, un menjador social, una cooperativa i un espai per a joves., El trabajo presentado muestra un extenso análisis del barrio del Sud-oest del Besòs que concluye en 7 propuestas diferentes. Son pequeñas tesis sobre las modificaciones que podrían sufrir las plantas bajas de los edificios que hay entre Rambla Prim y Alfons el Magnànim. La motivación principal es dar visibilidad en el barrio e incrementar las relaciones con el resto de la ciudad. También se propone una nueva edificación con uso de equipamiento mixto que alberga la ampliación del CAP actual, viviendas dotacionales, un comedor social, una cooperativa y un espacio para jóvenes.

El present projecte proposa crear una Nova Centralitat a l'antic barri del Sud-Oest de Besòs de Barcelona a partir de la reordenació del C/Alfons el Magnànim (tram entre el C/Cristobal de Moura i el C/Ramon Llull) com a nou corredor verd urbà, la conversió dels C/Ferrer Bassa i C/Lluís Borassà com a nous eixos per a vianants i la projecció de dos nous edificis d'usos mixtos un dels quals substitueix l’ actual Mercat Municipal.

A lo largo de los años, la arquitectura se va adaptando a las necesidades de la población; y este polígono originalmente conformado por un sector obrero, ha padecido múltiples problemáticas, tanto arquitectónicas como sociales. Se trata de dar a conocer el origen del barrio y maximizar sus posibilidades, para generar un mayor movimiento y actividad, dando a conocer nuevos programas que potencien la conexión con su entorno, sin dejar de lado su originalidad y esencia característica como polígono barcelonés.

El barrio del Besòs se encuentra con una seria de problemáticas y falta de jerarquización que no permite una buena calidad de vida de sus habitantes. En este proyecto se pone en valor los bloques existentes mediante unas galerias que aportan calidad de vida, calidad energética y aumentan la superfície útil de unas viviendas mínimas de 40m2. La reorganización de la manzana se contempla con una nuevo frente en Cristóbal de Moura que refuerza su vertiente verde y metropolitana. Este nuevo edificio híbrido aporta en PB+1 los equipamientos y servicios que escaseaban en la zona, aportando variabilidad y diversidad al ámbito. En cuanto a la vivienda, se proyectan nuevas tipologias de viviendas pasantes y con posibilidad de adaptarse a cada usuario. Con todo ello, el proyecto intenta añadir lo mínimo necesario para mejorar el dia a dia de los vecinos del barrio.

El proyecto desarrollado tiene el objetivo de regenerar una parte parcial del polígono residencial Sud-Oest Besòs con la finalidad de convertir esta intervención en el inicio de una nueva propuesta urbana para el barrio a través de la recuperación de los espacios libres del plan parcial original, así como la urbanización de estos espacios pensados para la sociedad actual. Partiendo de una base de análisis e investigación sobre el origen y los problemas sociales, arquitectónicos y paisajísticos actuales del barrio se pretende recuperar un espacio, bajo las condiciones de diseño del respeto por la historia del barrio, así como las exigencias y urgencias actuales de este. Enfatizando en los vecinos, pero sin olvidar este carácter metropolitano y la conexión con la ciudad, haciendo que el barrio cree nuevas sinergias a partir de tres escalas: escala metropolitana, escala ciudad y escala de barrio. El proyecto busca mejorar el barrio a través de un urbanismo humano y sensible con las necesidades actuales y su entorno, fomentando los espacios al aire libre y mejorar la calidad de vida de los ciudadanos, sin olvidar la relevancia de este polígono residencial como patrimonio arquitectónico e histórico de la ciudad de Barcelona. Fomentando así la regeneración del barrio desde el pasado para la construcción de un futuro mejor.

El treball explica una part de la història de Barcelona i la seva àrea metropolitana des de l’experiència dels meus avis i, alhora, és també una reflexió al voltant de l’habitatge, la llar i l’arquitectura., El trabajo explica una parte de la historia de Barcelona y su área metropolitana desde la experiencia de mis abuelos y, a la vez, es también una reflexión sobre la vivienda, el hogar y la arquitectura.

El projecte s'ha realitzat amb la col·laboració del IMU, on es demanava una proposta de regeneració urbana pel barri del sud-oest del Besòs. L'objectiu del meu projecte consisteix en reordenar l'espai de la zona sud del barri, un barri amb clares problemàtiques de relació amb el seu entorn dins de la ciutat de Barcelona. La construcció en el passat de grans blocs residencials, equipaments tancats al barri i grans espais lliures sense cap relació amb les seves plantes baixes, han fet que aquest polígon residencial no generi cap tipus d'activitat social en el seu interior. Es per això que la meva proposta constribueix per una banda, a crear una jerarquia viaria en sentit transversal que solucioni la connexió del barri amb la ciutat, i per l'altre, el poder acotar l'espai públic actual mitjançant la reagrupació dels blocs d'habitatges generant espacios comunitaris on crear interacció veïnal. Aquesta millora del àmbit residencial es complementaria amb l'ampliació i reconnexió de l'equipament escolar localitzat en aquest sector amb els seus dos carrers colindants. D'aquesta manera es vol donar importancia a les plantes baixes amb la rehabilitació de locals existents i la creació de locals nous que interactuiin en la vida diària de la gent., El proyecto se ha realizado con la colaboración del IMU, donde se pedía una propuesta de regeneración urbana para el barrio del sud-oest del Besòs. El objetivo de mi proyecto ha consistido en reordenar el espacio de la zona sur de este barrio, un barrio con claras problemáticas de relación con su entorno dentro de la ciudad de Barcelona. La construcción en los años 60 de grandes bloques de viviendas, equipamientos cerrados al barrio y grandes espacios libres sin relación alguna con las plantas bajas, han hecho que este polígono residencial no genere actividad social en su interior. Es por eso que mi propuesta contribuye por un lado, a crear una jerarquía viaria de manera transversal que solucione la conexión del barrio con la ciudad, y por otro lado, el poder acotar el espacio público actual mediante la reagrupación de los bloques de viviendas generando espacios comunitarios donde crear interacción vecinal. Esta mejora del ámbito residencial se completaría con la ampliación y reconexión del equipamiento escolar localizado en este sector con sus dos calles colindantes. Se pretende de esta manera, dar importancia a las plantas bajas con la rehabilitación de locales existentes y creación de locales nuevos que interactúen con la vida diaria de la gente.

Postprint (author's final draft)