Search

BackgroundDeficits in psychosocial functioning are present in the early stages of psychosis. Several factors, such as premorbid adjustment, neurocognitive performance, and cognitive reserve (CR), potentially influence functionality. Sex differences are observed in individuals with psychosis in multiple domains. Nonetheless, few studies have explored the predictive factors of poor functioning according to sex in first-episode psychosis (FEP). This study aimed to explore sex differences, examine changes, and identify predictors of functioning according to sex after onset. Materials and methodsThe initial sample comprised 588 individuals. However, only adults with non-affective FEP (n = 247, 161 males and 86 females) and healthy controls (n = 224, 142 males and 82 females) were included. A comprehensive assessment including functional, neuropsychological, and clinical scales was performed at baseline and at 2-year follow-up. A linear regression model was used to determine the predictors of functioning at 2-year follow-up. ResultsFEP improved their functionality at follow-up (67.4% of both males and females). In males, longer duration of untreated psychosis (beta = 0.328, p = 0.003) and worse premorbid adjustment (beta = 0.256, p = 0.023) were associated with impaired functioning at 2-year follow-up, while in females processing speed (beta = 0.403, p = 0.003), executive function (beta = 0.299, p = 0.020) and CR (beta = -0.307, p = 0.012) were significantly associated with functioning. ConclusionOur data indicate that predictors of functioning at 2-year follow-up in the FEP group differ according to sex. Therefore, treatment and preventative efforts may be adjusted taking sex into account. Males may benefit from functional remediation at early stages. Conversely, in females, early interventions centered on CR enhancement and cognitive rehabilitation may be recommended. We are extremely grateful to all participants. This study is part of a coordinated-multicentre Project, funded by the Ministerio de Economia y Competitividad (PI08/0208; PI11/00325; PI17/01066; PI20/00344; and PI14/00612), Instituto de Salud Carlos III - Fondo Europeo de Desarrollo Regional, Union Europea, Una manera de hacer Europa, Centro de Investigacion Biomedica en Red de salud Mental, CIBERSAM, by the CERCA Programme/Generalitat de Catalunya and Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia I Coneixement (2017SGR1355). Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en la convocatoria corresponent a l'any 2017 de Concessio de Subvencions del Pla Estrategic de Recerca i Innovacio en Salut (PERIS) 2016-2020, Modalitat Projectes de Recerca Orientats A l'Atencio Primaria, Amb el Codi d'Expedient SLT006/17/00345. MB is also grateful for the support of the Institut de Neurociencies, Universitat de Barcelona. SA has been supported by a Sara Borrell (CD20/00177), funded by Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), and co-funded by European Social Fund "Investing in your future". NV thanks the BITRECS project, which has received funding from the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Sklodowska-Curie grant agreement No. 754550 and from "La Caixa" Foundation (ID 100010434), under the agreement LCF/PR/GN18/50310006. CT has been supported by a `Miguel Servet' postdoctoral contract (CPI14/00175), and Miguel Servet II contract (CPII19/00018). EV thanks the support of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (PI15/00283; PI21/00787) integrated into the Plan Nacional de I + D + I y cofinanciado por el ISCIII-Subdireccion General de Evaluacion y el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER); CIBERSAM; and the Comissionat per a Universitats i Recerca del DIUE de la Generalitat de Catalunya to the Bipolar Disorders Group (2017 SGR 1365) and the SLT006/17/00357 project, from PERIS 2016-2020 (Departament de Salut). CERCA Programme/Generalitat de Catalunya. A. Ibinez thanks the support of the Madrid Regional Government and European Union Structural Funds (S2017/BMD3740; AGES-CM 2-CM), and the support of CIBERSAM. We also would like to thank the authors of the PEPs group who participated in the development of this manuscript.

Adolescence is a critical developmental period characterised by emotional, social and physical changes which can leave young people vulnerable to mental health difficulties. A wide body of research suggests that emotion regulation may be one of the central transdiagnostic constructs of adolescent psychopathology. Similarly, alexithymia, the term used to describe those who have difficulty expressing and identifying their own and others' emotions, has been cited as a developmental construct that emerges in adolescence. Although extensively researched in adulthood there has been less focus on the potential link between adolescent psychopathology and alexithymia. This review aims to address the gap in the literature by exploring this link. A systematic review was conducted according to the PRISMA guidelines. Eighteen studies were identified through a literature search of PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts and Google Scholar. All included studies investigated adolescent psychopathology and alexithymia. Specifically, seven studies reported on eating disorders, three on self-harm, two on post-traumatic stress disorder and two on borderline personality disorder. Of the remaining four studies one each investigated the link with depression, psychological distress, trauma and psychosis. The association between alexithymia and multiple psychopathologies in adolescence suggests that screening for alexithymia when treating these disorders may have important implications for both clinical practice and mental health intervention in this vulnerable population. Results are interpreted in the discussion. Future directions for research on adolescent psychopathology and alexithymia are also discussed. La adolescencia es un periodo crítico del desarrollo caracterizado por diversos cambios emocionales, sociales y físicos. Dichos cambios se convierten en factores de vulnerabilidad para la apariencia de problemas de salud mental. Un gran abanico de estudios empíricos destaca la regulación emocional como uno de los factores transdiagnósticos centrales de la psicopatología en la adolescencia. Asimismo, la alexitimia, el término utilizado a fin de describir a aquellas personas que tienen dificultades para expresar e identificar sus propias emociones y las de los demás, se ha citado como una característica del desarrollo que surge en la adolescencia. Aunque se investigó este vínculo de manera extensa en la población adulta, hay una carencia de literatura sobre este tema en la población adolescente. Por consiguiente, la presente revisión aborda esta brecha en la literatura al explorar dicho vínculo. Se realizó una revisión sistemática de acuerdo con las pautas de PRISMA. Dieciocho estudios fueron identificados mediante una búsqueda bibliográfica en PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts y Google Scholar. Todos los estudios incluidos en esta revisión investigaron la psicopatología en la adolescencia y alexitimia. Específicamente, siete estudios informaron sobre trastornos alimentarios, tres sobre autolesiones, dos sobre el trastorno de estrés postraumático y dos sobre el trastorno límite de la personalidad. Los últimos cuatro estudios investigaron el vínculo con depresión, angustia psicológica, trauma y psicosis. La asociación entre la alexitimia y múltiples psicopatologías en la adolescencia sugiere que la detección de alexitimia al tratar estos trastornos puede tener implicaciones importantes tanto para la práctica clínica como para la intervención de salud mental en esta población vulnerable. Se interpretan los resultados en la discusión. Es más, se proponen algunas futuras líneas de investigación relacionadas con la psicopatología adolescente y alexitimia. L'adolescència és un període crític del desenvolupament caracteritzat per diversos canvis emocionals, socials i físics. Aquests canvis es converteixen en factors de vulnerabilitat per a l'aparença de problemes de salut mental. Un gran ventall d'estudis empírics destaca la regulació emocional com un dels factors transdiagnósticos centrals de la psicopatologia en l'adolescència. Així mateix, la alexitimia, el terme utilitzat a fi de descriure a aquelles persones que tenen dificultats per a expressar i identificar les seves pròpies emocions i les dels altres, s'ha citat com una característica del desenvolupament que sorgeix en l'adolescència. Encara que es va investigar aquest vincle de manera extensa en la població adulta, hi ha una manca de literatura sobre aquest tema en la població adolescent. Per consegüent, la present revisió aborda aquesta bretxa en la literatura en explorar aquest vincle. Es va realitzar una revisió sistemàtica d'acord amb les pautes de PRISMA. Divuit estudis van ser identificats mitjançant una cerca bibliogràfica en PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts i Google Scholar. Tots els estudis inclosos en aquesta revisió van investigar la psicopatologia en l'adolescència i alexitimia. Específicament, set estudis van informar sobre trastorns alimentaris, tres sobre autolesions, dues sobre el trastorn d'estrès posttraumàtic i dos sobre el trastorn límit de la personalitat. Els últims quatre estudis van investigar el vincle amb depressió, angoixa psicològica, trauma i psicosi. L'associació entre la alexitimia i múltiples psicopatologies en l'adolescència suggereix que la detecció de alexitimia en tractar aquests trastorns pot tenir implicacions importants tant per a la pràctica clínica com per a la intervenció de salut mental en aquesta població vulnerable. S'interpreten els resultats en la discussió. És més, es proposen algunes futures línies de recerca relacionades amb la psicopatologia adolescent i alexitimia.

En los últimos años se ha detectado un aumento de los trastornos de ánimo en la adolescencia y España se sitúa entre los primeros países europeos con mayor incidencia. La educación emocional es una estrategia de intervención y prevención que ha demostrado ser capaz de optimizar múltiples competencias individuales e interpersonales, y mejorar el bienestar general de los adolescentes. Este trabajo propone revisar la literatura científica de los últimos cinco años referida a los serious games o videojuegos terapéuticos específicamente desarrollados para fomentar la inteligencia emocional. Se realizó una revisión sistemática acorde a las indicaciones de la declaración PRISMA, donde solo once estudios de diferentes países europeos cumplieron los criterios de inclusión y exclusión. Los resultados mostraron un incremento general en las condiciones experimentales: mejora en las habilidades prosociales, control de la impulsividad, aprendizaje de estrategias de resolución de conflictos... No obstante, el tamaño de efecto no ha sido estadísticamente significativo para demostrar empíricamente que este beneficio se deba exclusivamente a la utilización del serious game. A pesar de las limitaciones en el diseño de las publicaciones revisadas, los serious games pueden ser una herramienta innovadora y útil en el campo de la psicología preventiva y terapéutica juvenil. Se concluye que Actualmente esta investigación se encuentra en sus primeras etapas y es necesaria más investigación para decidir el futuro de los serious games como una herramienta potencial en las terapias con adolescentes. En els últims anys s'ha detectat un augment dels trastorns d'ànim en l'adolescència i Espanya se situa entre els primers països europeus amb major incidència. L'educació emocional és una estratègia d'intervenció i prevenció que ha demostrat ser capaç d'optimitzar múltiples competències individuals i interpersonals, i millorar el benestar general dels adolescents. Aquest treball proposa revisar la literatura científica dels últims cinc anys referida als serious games o videojocs terapèutics específicament desenvolupats per a fomentar la intel·ligència emocional. Es va realitzar una revisió sistemàtica concorde a les indicacions de la declaració PRISMA, on només onze estudis de diferents països europeus van complir els criteris d'inclusió i exclusió. Els resultats van mostrar un increment general en les condicions experimentals: millora en les habilitats prosocials, control de la impulsivitat, aprenentatge d'estratègies de resolució de conflictes... No obstant això, la grandària d'efecte no ha estat estadísticament significatiu per a demostrar empíricament que aquest benefici es degui exclusivament a la utilització del serious game. Malgrat les limitacions en el disseny de les publicacions revisades, els serious games poden ser una eina innovadora i útil en el camp de la psicologia preventiva i terapèutica juvenil. Es conclou que Actualment aquesta recerca es troba en les seves primeres etapes i és necessària més recerca per a decidir el futur dels serious games com una eina potencial en les teràpies amb adolescents. In recent years, an increase in mood disorders in adolescence has been detected and Spain is among the first European countries with the highest incidence. Emotional education is an intervention and prevention strategy that has proven to be able to optimize multiple individual and interpersonal competences, and to improve the general well-being of adolescents. This paper proposes to review the scientific literature of the last five years referred to serious games or therapeutic video games specifically developed to promote emotional intelligence. A systematic review was carried out according to the indications of the PRISMA declaration, where only eleven studies from different European countries met the inclusion and exclusion criteria. The results showed a general increase in the experimental conditions: improvement in prosocial skills, control of impulsivity, learning of conflict resolution strategies.... However, the effect size was not statistically significant enough to demonstrate empirically that this benefit is exclusively due to the use of the serious game. Despite the limitations in the design of the reviewed publications, serious games can be an innovative and useful tool in the field of preventive and therapeutic psychology for young people. It is concluded that this research is currently in its early stages and more research is needed to decide the future of serious games as a potential tool in therapies with adolescents.

La importancia del desarrollo de la educación emocional en el colectivo de personas con TEA es una de las variables cuya importancia permite a estas personas la adaptación social óptima y la mejora de la calidad de vida en todos los ámbitos vitales. La presente propuesta de programa de intervención en educación emocional (EMPA-TEA), tiene como Objetivo: Estudiar la significancia de la implementación de un programa de educación emocional en niños y niñas con TEA escolarizados en centros ordinarios de la Ciudad Autónoma de Ceuta. Para tal fin se propone el siguiente Método: la construcción de una muestra aleatoria de 30 niños/as con edades comprendidas entre 3 a 6 años, que serán evaluados en dimensiones de competencia emocional mediante los siguientes instrumentos: TEST de Caras, (Barón-Cohen, 1997); EQ (Test Cociente Emocional de Baron-Cohen, 2004); IDEA (Inventario del Espectro Autista, Riviere, 2002) y Prueba ACACIA (Tamarit, 1994). Discusión y Conclusiones: El análisis de la información cuantitativa recogida será evaluada en un diseño de medidas repetidas y con un contraste bilateral con un nivel de confianza del 95%; de esta prueba determinaremos la significancia de la implementación del EMPA-TEA en la muestra y la posibilidad de generalizar su eficacia al resto de la población de niños y niñas con TEA de la Ciudad Autónoma de Ceuta. La importància del desenvolupament de l'educació emocional en el col·lectiu de persones amb TEA és una de les variables la importància de les quals permet a aquestes persones l'adaptació social òptima i la millora de la qualitat de vida en tots els àmbits vitals. La present proposta de programa d'intervenció en educació emocional (EMPA-*TEA), té com a Objectiu: Estudiar la significança de la implementació d'un programa d'educació emocional en nens i nenes amb TEA escolaritzats en centres ordinaris de la Ciutat Autònoma de Ceuta. Per a tal fi es proposa el següent Mètode: la construcció d'una mostra aleatòria de 30 nens/as amb edats compreses entre 3 a 6 anys, que seran avaluats en dimensions de competència emocional mitjançant els següents instruments: TEST de Cares, (Baró-Cohen, 1997); EQ (Test Quocient Emocional de Baron-Cohen, 2004); IDEA (Inventari de l'Espectre Autista, Riviere, 2002) i Prova ACÀCIA (Tamarit, 1994). Discussió i Conclusions: L'anàlisi de la informació quantitativa recollida serà avaluada en un disseny de mesures repetides i amb un contrast bilateral amb un nivell de confiança del 95%; d'aquesta prova determinarem la significança de la implementació del EMPA-*TEA en la mostra i la possibilitat de generalitzar la seva eficàcia a la resta de la població de nens i nenes amb TEA de la Ciutat Autònoma de Ceuta. The importance of the development of emotional education in the group of people with ASD is one of the variables whose importance allows these people the optimal social adaptation and improvement of the quality of life in all vital areas. The present proposal of an intervention program in emotional education (EMPA-TEA), has the following objective: To study the significance of the implementation of an emotional education program in children with ASD schooled in ordinary centers of the Autonomous City of Ceuta. To this end, the following method is proposed: the construction of a random sample of 30 children aged between 3 and 6 years, which will be evaluated in dimensions of emotional competence through the following instruments: Faces TEST, (Baron-Cohen, 1997); EQ (Emotional Quotient Test by Baron-Cohen, 2004); IDEA (Autism Spectrum Inventory, Riviere, 2002) and ACACIA Test (Tamarit, 1994). Discussion and Conclusions: The analysis of the quantitative information collected will be evaluated in a repeated measures design and with a bilateral contrast with a confidence level of 95%; from this test we will determine the significance of the implementation of the EMPA-TEA in the sample and the possibility of generalizing its effectiveness to the rest of the population of children with ASD in the Autonomous City of Ceuta.

[This corrects the article DOI: 10.3389/fpsyt.2022.982583.]., (Copyright © 2023 Serra-Navarro, Amoretti, Verdolini, Forte, Sánchez-Torres, Vieta, Clougher, Lobo, González-Pinto, Panadero, Roldán, Carvalho, de la Serna, Toll, Ramos-Quiroga, Torrent, Cuesta, Bernardo and PEPs Group.)