Search

El Dijous Sant de 1414, 1415 o 1416, més d'una seixantena d'homes armats de parròquies del Maresme i del Vallès assaltaren i incendiaren el castell de Mataró, que cremà durant vuit o deu dies i quedà reduït a cendres; l'endemà, talaren àrbres i vinyes; i, el tercer dia, encara feren destrosses a la plaça de la vila. Aquest és l'episodí colpidor de la història del castell que ens presenta Roser Salicrú, un episodi que ens descobreix nombroses dades inèdites de la seva realitat física i que, a més, per la particular conjuntura en què es produí, pogué significar el seu abandó definitiu.

El 1366, Pere el Cerimoniós, necessitat de diners a causa del conflicte de Sardenya, havia venut el castell de Mataró, per 6500 lliures, a Pere de Màrgens. A principis del segle XV, després de diversos plets entre els seus hereus, el castell era en mans de Baltasar de Màrgens, descendent col·lateral de Pere i fill del jurista Antoni de Torres. A causa de la insuficiència de les seves rendes i per poder fer front a les seves necessitats econòmiques, la monarquia catalano-aragonesa havia de recórrer, sovint, a l'alienació de part del seu patrimoni, que, posteriorment, en moments de millora o d'estabilitat, intentava recuperar. Durant el regnat de Ferran d'Antequera, va iniciar-se una onada de processos de recuperació de patrimoni alienat, a la qual les Corts van concedir, el 1413, a Barcelona, un donatiu de 100 mil lliures. La lluïció del castell de Mataró, el 1419, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, és fruit de tot això.

El 1366, Pere de Màrgens, escrivà de ració reial, va adquirir a Pere el Cerimoniós el castell de Mataró. Coral Cuadrada ha reconstruït la successió i cronologia dels senyors feudals del castell fins a aquella data (1), però segueixen subsistint nombrosos buits documentals respecte als successors de Pere de Màrgens i, en general, sobre les vicissituds esdevingudes al llarg del segle XV fins a l'assoliment definitiu de la sostracció de la jurisdicció feudal, a finals de la centúria, entre aquells que el regentaren i els pobladors del seu terme. Un buidatge sistemàtic de la documentació de Cancelleria Reial del regnat de Ferran d'Antequera (1412-1416) conservada a i'Arxiu de la Corona d'Aragó ens ha donat accés a diversos documents, majoritàriament inèdits, que fan referència a aquest castell. Això ens ha permès reconstruir parcialment el seu regiment, encara que sense dades cronològiques massa concretes, i resseguir els primers moviments dels seus habitants per a la lluïció del castell, aconseguida el 1419. Pellicer, seguit, després, per Ribas, que es basa en el seu estudi però que introdueix algun nou detall, reconstrueix la successió dels feudals de Mataró immediata a Pere de Màrgens, amb dades de vegades confuses i parcialment errònies.