Search

Este artículo realiza una revisión bibliográfica del estado actual del conocimiento de la fibra de Algodón orgáni­co de color natural intrínseco (Naturally Colored Orga­nic Cotton, NaCOC). En primer lugar, se relacionan las primeras referencias históricas de esta fibra que cabe situarlas en Perú alrededor de 4.500 años AC, si bien existen también otras referencias más tardías en Méji­co, Egipto y la China. Se relacionan asimismo las casi 30 tonalidades de color que se conocen y cultivan ac­tualmente en Perú, en pequeñas cantidades por diver­sas comunidades rurales que son aprovechadas indus­trialmente por algunas empresas textiles locales. Se hace asimismo una revisión de la evolución del cultivo, producción y comercio de los 27 países del mundo que cultivan e investigan sobre este tipo de algodón, des­tacando especialmente la China que actualmente es el mayor productor. Se relacionan, asimismo, las diferen­tes investigaciones realizadas para la mejora genética de esta fibra con el fin de conseguir que tuviera propie­dades textiles similares a los del algodón convencional, destacando especialmente los trabajos pioneros de la bióloga americana Sally Fox. La parte central de este artículo se centra en describir los diferentes estudios realizados sobre el origen de las variedades de color natural del algodón, estructura, composición y pigmen­tos, principalmente de los loci de genes identificados donde residen los alelos que producen las variaciones de color. También se explican extensamente los efec­tos del descrudado y lavado de las fibras que curio­samente y a diferencia de las fibras blancas teñidas, provoca un incremento de la intensidad del color con este tratamiento. Se describen también las ceras y su distinta presencia en función del color, las propiedades textiles de las fibras, que si bien inicialmente eran muy inferiores al algodón convencional actualmente se ha conseguido una mejora muy notable alcanzando valo­res similares, aunque todavía inferiores, a los, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

In recent decades, polycotton canvases, which are made with mixtures of cotton and synthetic fibres, have appeared on the market and are used by artists. The aim of this article is to identify, characterise, and evaluate the mechanical behaviour before and after an ageing process of three representative types of polycotton canvases, and to compare them with the more traditional and studied linen canvases. The characterisation results provide information on the proportion of fibres in the three polycottons studied, as well as new technologies in the spinning and sizing of their yarns. A new measurement system that improves the accuracy of measuring the effective cross-sectional area of the canvas has been developed. The dynamometric and bursting tests results allow us to quantify the lower resistance of polycotton canvases compared to traditional linen. Additionally, they reveal some peculiarities such as a greater stiffness of the warp compared to the weft threads in polycotton canvases. This is opposite to what occurs in linen canvases. The differences between warp and weft threads in polycotton canvases, along with the use of the open-end spinning system, provide valuable information for proper conservation and future restoration interventions. Additionally, the open-end spinning system involves a greater water absorption capacity compared to ring yarn fabrics, The authors express their gratitude to Núria Oriols and Carme Ramells from the Museu Nacional de Catalunya, MNAC, for their contribution in the interpretation of the FTIR results. We also thank Núria Pedragosa and Daniel Morales for their her help in providing information on some paintings (MNAC, Museu Nacional de Catalunya, and MACVAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castellón). The authors also greatly appreciate the support of Beatriz Amante, Edwin Pinto, Bartomeu Salas, Montse Guerrero, and Paloma López from the Intexter Institute of Textile Research and Industrial Cooperation of Terrassa, for their invaluable support in the experimental part of the study and for guiding in the use of their instruments, equipment and laboratories, Postprint (published version)

En este artículo se presenta el proyecto RECYWASTEX, propuesta que pretende avanzar en el conocimiento del reciclado mecánico de textiles que se acumulan en los vertederos. También se describe el equipamiento de que dispone el Grupo de Investigación en Tecnología Textil-TECTEX, del Instituto de Investigación Textil y Cooperación industrial (INTEXTER) del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya relativo al reciclaje textil mecánico de fibra a fibra, Postprint (published version)

This research aimed to examine how household washing influences the colorimetric characteristics of natural colored organic cotton (NaCOC) fabrics. The colorimetric properties of (NaCOC) fabrics were assessed both before and after undergoing washing for up to 30 cycles. The findings indicated that washing significantly influenced the colorimetric properties of naturally dyed cotton fabrics, as evidenced by changes in lightness and saturation. The most significant difference in color between the two samples was observed after the initial wash, highlighting the reduction in both parameters, lightness and saturation, after this first washing. Between the second and fifth washes, there are notable differences in these parameters. However, from the fifth wash, the variation in color difference was minimal. Additionally, the FTIR-ATR analysis of the extracts in petroleum ether and subsequently in ethanol of the NaCOC fabrics, before and after home washing, in conjunction with a comparison with shrinkage, demonstrated that the latter process was accountable for the darkening of the sample, The authors would like to express their gratitude to Mr. Francisco José Barahona, Mr. Oliver García, Mrs. Montserrat Guerrero, Mr. Ferran Parés and Mrs. Zurine Ramírez for their assistance in the experimental work, Postprint (published version)

El grupo de investigación de ingeniería textil (TECTEX) INTEXTER y del Departamento de Ciencia e Ingeniería de Materiales de la Universitat Politècnica de Catalunya tiene como principal objetivo el desarrollo y optimización de nuevos materiales, procesos y tecnologías de la cadena de valor de la industria textil (desde la producción y caracterización de fibras y tejidos, procesos de tintura y acabado, hasta productos textiles). La finalidad de la actividad de nuestro grupo de investigación es reducir los impactos ambientales, aumentar la circularidad y optimizar los materiales, procesos y tecnologías textiles, así como desarrollar soluciones de alto valor añadido. Todo ello para contribuir a la creación de un sector textil más sostenible y competitivo. En particular, la investigación que llevamos a cabo en TECTEX se centra en contribuir a resolver los retos globales y las necesidades de competitividad industrial europea relacionadas con la transición ecológica y la transición digital, así como con el desarrollo de nuevas soluciones de alto valor añadido enfocadas principalmente al desarrollo de dispositivos y sistemas para aplicaciones biomédicas. En este artículo se presentarán los principales proyectos que actualmente estamos liderando desde nuestro grupo de investigación, como son los proyectos relacionados con la obtención de fibras naturales a partir de residuos agrícolas (HEMPQUAL), la obtención de colorantes naturales a partir de residuos agrícolas (OLIWASTEX), el reciclaje de residuos textiles por métodos mecánicos (RECYWASTEX), el desarrollo de materiales compuestos de cemento reforzados con fibras y estructuras textiles (RECYBUILDMAT), el electrohilado para aplicaciones biomédicas (ONCOFIBRAS y la aplicación del blockchain y trazabilidad a la industria textil (TRICK), Los proyectos presentados en este artículo han recibido financiación de las siguientes entidades: Gobierno de España, Agencia estatal de investigación: PID2019-108067RB-I00/ AEI/10.13039/501100011033 (proyecto RECYBUILDMAT) Gobierno de España y Unión Europea: TED2021-130611B-I00 (proyecto RECYWASTEX), financiado por MCIN/AEI/10.13039/501100011033 y por la Unión Europea “NextGenerationEU”/PRTR Generalitat de Catalunya: ACE034/21/000053 (proyecto ONCOFIBRAS); 2021PROD00074 (proyecto OLIWASTEX), 2021PROD00079 (proyecto HEMPQUAL) Unión Europea: H2020-958352-TRICK (proyecto TRICK), Postprint (published version)

Aquest estudi analitza la tècnica de disseny de patrons de residu zero i el seu impacte en la indústria de la moda per tal de fer aquest més sostenible i menys costós. L'objectiu de l'anàlisi és identificar les principals directrius de la tècnica i proposar un producte conceptual que utilitzi el mètode per optimitzar els dissenys i minimitzar els residus tèxtils, el que resulta uns costos econòmics i energètics significatius. Per arribar a l’objectiu primerament es presenta un estat de la qüestió on es planteja el concepte general “residu zero” així com els seus orígens i la informació rellevant per poder donar relació al terme dins de la indústria de la moda i aprofundint aquest en el patronatge. Per altra banda s’estudien els mètodes convencionals de creació de moda i els mètodes residu zero, així com un estudi de mercat que abarca informació tant de l’àmbit educatiu, del disseny i del negoci. A més a més es presenten els diferents criteris a tenir en compte per aconseguir un producte que tingui èxit i sigui sostenible al mateix temps. Per altra banda es presenta el resum del pressupost de l’estudi així com l’anàlisi i valoració de les implicacions ambientals i socials. Finalment l’estudi conclou que per aconseguir els canvis cap a una indústria sostinguda i sostenible és important sobretot aconseguir una estreta col·laboració entre el disseny de moda, l’educació del disseny de moda i la producció, sent important el consumidor, la política i l’economia. Sense aquestes bases, és complicat que la tècnica del patronatge residu zero pugui arribar a ajudar a portar una de les indústries més contaminants del planeta a ser més amigable amb aquest

El Instituto de Investigación Textil y Cooperación Industrial de Terrassa (INTEXTER), fue creado por Orden Ministerial de 10.6.1964 con el fin de contribuir al apoyo y desarrollo tecnológico de la industria textil española de aquel entonces. Actualmente INTEXTER es un Instituto Universitario de Investigación de la Universitat Politècnica de Catalunya, ubicado en el Campus de esta Universidad en la ciudad de Terrassa. La actividad de este centro se concentra principalmente en la investigación básica y aplicada de las tecnologías utilizadas en la industria textil, así como la formación de investigadores, transferencia de tecnología y servicios a la industria textil y sectores afines. El personal de INTEXTER está formado por unas 40 personas entre personal docente e investigador, doctorandos, becarios y personal de administración y servicios. La investigación se realiza a través de 6 grupos de investigación SGR reconocidos por la AGAUR que trabajan en diversos proyectos con el eje transversal de la sostenibilidad y los ODS de NNUU como depuración de aguas residuales de efluentes textiles, microfibras, reciclado de residuos textiles, fibras naturales, colorantes naturales procesos de ennoblecimiento limpios, eficiencia energética, ACV, etc. así como otras tecnologías textiles como tejidos funcionales, microcápsulas, nanofibras, etc. El Instituto dispone de plantas piloto para la obtención de hilados mediante tecnología de hilatura de anillos, rotor, chorro de aire, electrohilatura de nanofibras, así como de tisaje, diversas líneas de no tejidos y de procesos de tintura y acabado. Participa en proyectos europeos, estatales y autonómicos, así como convenios con empresas para el desarrollo de nuevos productos y procesos. Realiza asimismo servicios de análisis, asesoramiento y dictámenes de defectos de fabricación a más de un centenar de empresas españolas. En este artículo se exponen las principales actividades y proyectos actuales del INTEXTER, Postprint (published version)

Els principals objectius de l’economia circular es basen en l’optimització dels recursos. Amb aquesta visió, es realitza un estudi d’investigació per l’obtenció de fils aptes pel tissatge de calada amb mescles que incorporen residus de denim post-consum, jute post-consum o desperdici de cotó orgànic de pentinadora, mitjançant el reciclatge mecànic. S’estudia la influència del triturat en el reciclatge mecànic en els teixits de denim postconsum avaluant mescles de 80/20 Tencel/Denim per cada pas, arribant a la conclusió que 2 passos són els òptims pel reciclatge mecànic d’aquest teixit, basant-nos en l’avaluació de la qualitat dels fils resultants i altres aspectes econòmics. A continuació, es realitza una mescla final, incloent cotó orgànic de pentinadora en la composició, considerant la recomanació de passos. Finalment, es realitzen i avaluen 5 fils amb mescles formades per Denim i fibres d’origen cel·lulòsic. També es realitza un estudi del reciclatge mecànic dels sacs de jute post-consum. Inicialment, es realitzen un total de 5 fils amb mescles de fibres d’origen cel·lulòsic dels quals s’escull finalment la mescla 50/25/25 Tencel/Cotó orgànic de pentinadora/Jute postconsum, degut a la seva avaluació tècnica. Amb aquest fil resultant, es dissenyen 6 teixits formats en la seva totalitat per aquest fil o, en alguns casos, incloent fils de cotó verge o viscosa en sentit trama, amb l’objectiu de poder avaluar les propietats que aporta el fil en el teixit. Per últim, es realitza un estudi sobre el reciclatge de cotó orgànic de pentinadora preconsum. S’avaluarà la influència del títol comparant un fil de 12Nc i un de 8,5Nc amb igual composició (70/15/15 Tencel/Cotó orgànic de pentinadora/Kapok), concloent que a major títol el fil presenta major irregularitat i vellositat

L’objectiu d’aquest treball és determinar la influència que tenen 60 cicles de rentat i assecat domèstics en diversos aspectes d’un tipus de teixit concret, el denim o texà. El nombre de cicles de l’estudi permet simular l’envelliment de diferents tipus de teixit denim en un període d’entre 1 i 3 anys. S’avaluen propietats estructurals; gramatge, gruix, estabilitat dimensional i densitat lineal, propietats a l’ús; pilling, abrasió i solidesa al fregament, propietats mecàniques; resistència a la tracció, resistència a l’esqueix i rigidesa a la flexió i propietats estètiques; colorimetria dels teixits. Els assajos es condueixen sota normes ISO i UNE. Els cicles de rentat i assecat deterioren els teixits i el seu comportament varia en funció de la seva composició. L’estabilitat dimensional varia en els primers cicles de rentat, i posteriorment s’estabilitza, així com el gramatge, el gruix i la densitat lineal. La degradació del color afavorida pel desgast del teixit a major nombre de rentats, torna els teixits més blanquinosos i la solidesa del color al fregament augmenta. Les propietats mecàniques, resistència a la tracció, esqueix i rigidesa a la flexió, es veuen directament afectades pels rentats, i disminueixen, especialment en els primers cicles. En les propietats a l’ús de les mostres denim, s’observa una tendència a la disminució de la resistència a l’abrasió a major nombre de cicles de rentat. En el cas del pilling, les fibres escollides tenen un paper essencial en el seu resultat. Aquest estudi serveix com a precedent per obrir el debat respecte a la qualitat de les prendes que es comercialitzen actualment en el sector del denim. Amb els resultats obtinguts es planteja la qüestió sobre la durabilitat dels teixits texans i com es poden qualificar per considerar-se acceptables o rebutjables

Este artículo muestra la influencia del coeficiente de ligadura sobre algunas de las propiedades mecánicas utilizadas habitualmente en las especificaciones industriales de los tejidos de calada: resistencia a la tracción, alargamiento a la rotura, resistencia al desgarro, resistencia al estallido y estabilidad dimensional. Se obtienen modelos de regresión simple que visualizan la variación de los anteriores parámetros con la variación del coeficiente de ligadura. También se analiza el efecto del coeficiente de ligadura sobre la permeabilidad al aire y se compara con los resultados de otros autores, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables, Postprint (published version)

Ponència presentada a la 4a edició de la Jornada Industria Téxtil y Sostenibilidad, celebrada el 5 de novembre de 2021.

En el presente trabajo de Final de Grado se realiza un estudio de las mascarillas destinadas a proteger frente al Covid-19. Dicho interés surge por la emergencia vivida a nivel mundial en los últimos meses. Se realiza una recogida teórica de la información básica definiendo los tipos de mascarillas que existen y contra qué, y a quién deben proteger y describiendo, además, la normativa recientemente establecida para cada clasificación. De manera más concreta, se estudian dos parámetros de las mascarillas: la respirabilidad del tejido y el ajuste de estas. Ambas son características fundamentales para garantizar su eficacia. Experimentalmente, se evalúa el fenómeno físico de la respirabilidad en una selección de mascarillas y tejidos de los cuales se extraen resultados de cómo diversos factores (humedad, número de capas de tejido, zona de la costura y permeabilidad al aire) influyen en este parámetro. En cuanto al ajuste, en el presente proyecto se realiza un estudio práctico donde se determinan y analizan las zonas críticas y sus posibles soluciones de diseño para minimizar el fenómeno de las fugas, uno de los mayores problemas en la actualidad

La falta de material de protección frente al COVID-19 afecta de forma alarmante a los profesionales de la salud, pero también a los cuidadores de personas mayores, profesionales de la limpieza, alimentación, transporte, fuerzas del orden, etc. Los equipos de protección individual (EPI) que deben utilizarse para COVID19 son, principalmente, las mascarillas, las gafas, los guantes y la ropa de protección, siendo esta última en la que nos vamos a centrar en este artículo, Postprint (author's final draft)

En este proyecto se ha hecho un análisis de la situación actual entorno a los residuos textiles, los sistemas de recogida existentes, los sistemas de clasificación y los diferentes tratamientos. También se ha realizado un estudio de las características de los residuos textiles post-consumo a nivel de composición, a partir de productos textiles del mercado, donde se ha encontrado que el 66% de la ropa de vestir analizada está compuesta por mezclas de fibras, en cambio en la ropa de hogar la mayoría son monomaterial. Por otro lado, se ha propuesto un nuevo sistema de recogida de dichos residuos para la ciudad de Terrassa mediante camiones tipo punto limpio móvil que permiten una preclasificación de residuos y una identificación del usuario para concienciar y motivar a los ciudadanos; así como una propuesta de rediseño de la imagen de marca de la Cooperativa Roba Amiga

Postprint (published version)

Premi UPC d’Economia Circular al millor Treball de Fi de Grau (2020). El jurat ha destacat “l’excel·lència general del treball i la consideració del procés global pel que fa a la circularitat". El premi es va lliurar en el decurs de la 5a Jornada UPC Recircula, realitzada en format virtual a la universitat el 24 de novembre de 2020, Aquest treball estudiarà tots els camps necessaris per tal de poder crear una marca de moda sostenible a partir dels principis de l’economia circular. L’economia circular és un nou model de produir i consumir el qual tracta de donar una segona vida als productes que ja han arribat al final de la seva vida útil. És per això que, en el món de la indústria tèxtil de moda, aquests productes es reciclen o bé mecànicament o bé químicament per tal de tornar a crear fibra, que posteriorment serà fil, seguidament serà teixit i finalment una nova peça de roba. Així doncs, tots els aspectes del treball es faran des d’aquesta perspectiva més sostenible. Per poder confeccionar una peça de roba es necessita la base: el teixit. Per poder crear o dissenyar un teixit és molt important pensar en la composició d’aquest i l’aspecte que es vol obtenir, per tant es necessita la matèria prima: els fils. Finalment, per poder dissenyar els fils es necessita conèixer quines fibres es poden mesclar, quines propietats aporten cadascuna i quins percentatges poden aportar els millors resultats de resistència. Aquest desglossament ràpidament fet podria arribar a ser el resum de la part tèxtil ja que cada aspecte comentat s’estudiarà, es tindrà en compte i es fabricarà a la vida real. L’economia circular sobretot es tindrà en compte a l’hora d’elaborar els fils ja que es procurarà que tinguin un % de matèria reciclada o bé que els teixits finalment confeccionats puguin tornar a ser reciclats. Per altra banda, si es vol crear una marca de roba és molt important convèncer a l’usuari que hi compri, fent-lo sentir còmode i que tingui una bona experiència durant tot el procés. És per això, que mitjançant la tècnica del Design Thinking s’endinsarà en l’estudi del target i es procurarà dissenyar tot allò que composa l’experiència d’usuari de la manera més adaptada a les necessitats del client. Es prototiparan i dissenyaran aspectes com l’etiquetatge, el pàckaging i la pàgina web, Award-winning

Postprint (author's final draft)

El artículo analiza las diferencias entre el concepto sostenible y sostenibilista aplicado a la industria textil, así como que la sostenibilidad es una propiedad emergente de un sistema complejo., Postprint (published version)

The aim of this study was to identify the latent structure and potential relationships between two sets of frictions measurements of warp-and-weft fabrics made with the sliding method and the Kawabata system (KES FB-4 method). First, linear relationships between all pairs of friction-related variables for the two methods were assessed and found to be weak and statistically not significant in most cases. Second, linear regression was applied to the variables previously exhibiting significant correlation only but the variables were found not to be useful for developing accurate predictive models. Third, multiple linear regression between a Kawabata variable and various parameters of the sliding method was used to construct a model that proved inaccurate owing to multicollinearity in the regressors; also, the method only allowed a single-dependent variable to be related. This was not the case with canonical correlation, which allowed two sets of variables to be correlated through multivariate analysis. This technique revealed a significant relationship between the two sets of friction-related variables, Postprint (author's final draft)

En aquest projecte de final de grau, s’ha realitzat un estudi per identificar i quantificar els residus tèxtils generats en un procés de producció de teixits tècnics de protecció personal. L’objectiu principal de l’estudi és implementar un procés de reciclatge i el posterior procés de tractament de la matèria, per tal d’obtenir finalment un fil amb un alt percentatge de fibra reciclada, que tingui la resistència suficient per a poder ser teixit novament en teixits de calada, mantenint certes propietats tècniques. Inicialment s’ha realitzat un estudi teòric, analitzant tota la línia de producció actual, i quantificant de manera aproximada els residus generats en cada etapa del procés de fabricació d’una peça de roba. S’han plantejat possibles millores per tal de reduir al màxim la generació de residus, i s’ha dissenyat una possible metodologia de recollida d’aquests residus per tal de tractar-los, per aconseguir un nou ús i poder introduir-los de nou dins de la línia productiva de fabricació. La segona part del projecte consta d’una prova pilot del procés, realitzada conjuntament amb l’empresa Marina Tèxtil, la qual ha proporcionat la matèria reciclable, i ha permès posar en pràctica la metodologia del procés de recollida i el posterior tractament de la matèria plantejat. S’han dut a terme diferents proves de filatura, a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) conjuntament amb una Filatura Open-End, on s’ha aconseguit de resultat un fil amb un 80% de matèria reciclada i un 20% de matèria de reforç. El fil obtingut ha presentat la suficient resistència mecànica a la tracció per tal de poder ser teixit com a fil de trama, en un teler de pinça. En les proves de tissatge, s’han realitzat els controls de qualitat necessaris per avaluar les propietats del fil reciclat aconseguit, així com també les característiques i propietats tècniques del teixit resultant. Durant el procés de realització del projecte, s’han assolit to

En este artículo se comentan, brevemente, las principales novedades y tendencias sobre los equipos de control de laboratorio de ensayos físicos de materiales textiles, que, en opinión del autor, se presentaron el la ITMA 2019 de Barcelona. En esta edición de la ITMA, no se presentaron novedades relevantes en cuanto a principios de medida de las propiedades de fibras, hilos y tejidos sino fundamentalmente mejoras en el diseño, ergonomía, software y funcionalidades de los equipos tradicionales ya conocidos. Se presentaron asimismo adaptaciones de los equipos convencionales para la medida de propiedades de textiles especiales en cuanto a la tipología de fibras y grosor de los hilos. Se observó también la irrupción de firmas, fundamentalmente asiáticas, que ofrecían versiones económicas de equipos clásicos de laboratorio. En Barcelona se constató la pérdida del predominio -en algunos casos monopolio- que algunas firmas tenían en ciertos ensayos. Sin embargo, hoy en día, la gestión de la abundante información que suministran los equipos de laboratorio, su relación con el sistema control de calidad del proceso de producción y su utilización para la simulación y diseño, requieren una infraestructura informática y especialmente del software de análisis de datos que sólo ofrecen de aquellas grandes firmas que hasta hace poco prácticamente monopolizaban la oferta de ciertos equipos, Postprint (published version)

En aquest projecte s’estudia la influència de la torsió en les propietats físiques dels fils de polièster fabricats a partir d’un procés de filatura convencional. També, com influeix aquesta torsió i la variació de longituds de malla en les propietats físiques dels teixits de punt, obtinguts a partir d’una tricotosa circular. Gràcies als estudis relacionats amb els paràmetres analitzats en aquest projecte podem determinar que els resultats que obtindrem seran: al augmentar la torsió la vellositat del fil disminuirà, incrementarà la vivacitat, més regularitat, més resistència i més allargament. En els teixits s’hauria de determinar que el pilling i l’abrasió es redueixen a mesura que la torsió augmenta i la propietat de la resistència a l’esclat creix a mesura que la torsió baixa. Pel que fa a la longitud de malla hauria d’influir en els teixits de manera que: a longituds de malla més grans el pilling i l’abrasió augmenten mentre que quan la longitud de malla decreix la resistència a l’esclat s’accentua. Per tal de determinar si aquestes hipòtesis són correctes es faran els assajos pertinents sota la normativa vigent

Alguns sectors industrials emergents estan establint models de negoci amb un alt impacte ambiental. El disseny de procés d'aquests sistemes de producció no incorpora les externalitats que genera, ni contempla mesures per reintroduir i reutilitar alguns materials, especialment per a la protecció i la garantia de qualitat del producte. El sector del menjar preparat s'inclou en aquest marc. El creixement del sector comporta un increment de l´ús d'envasos d'un sol ús. Aquest estudi vol valorar alternatives de producte i de model de negoci per incorporar una estratègia alternativa que permeti reincoporar els envasos d'un sol ús del sector en una estratègia d'economia circular.

El presente Trabajo Final de Grado tiene por objetivo comparar el Método Kawabata y el Método del patín en el estudio de la fricción de los tejidos. Dicho interés surge porque el primer método, que es ampliamente conocido, es costoso y enrevesado. El Método del patín, en cambio, es más asequible y de fácil manejo. Se busca, pues, una relación matemático-estadística que permita sustituir el Método Kawabata por el Método del patín, corroborando que exista una alta relación entre ellos. Para realizar dicha investigación, se utilizan 13 tejidos de calada de pañería de hombre y mujer e invierno y verano. Las probetas utilizadas son elaboradas por urdimbre y por trama y siempre se realizan los ensayos por el derecho del tejido. Por último, se realiza el estudio estadístico mediante el análisis multivariante entre todas las variables de ambos métodos (R estática trama y urdimbre, R dinámica trama y urdimbre, MIU trama y urdimbre, MMD trama y urdimbre, SMD trama y urdimbre) para encontrar correlaciones significativas entre pares de variables y se realizó el análisis de correlaciones canónicas de todos los conjuntos de variables de ambos métodos

This study reports the effects of age and culling of breeding adults on movements and dispersal rates of Yellow-legged Gulls (Larus michahellis) from a western Mediterranean colony (the Medes Islands) based on recaptures and resightings of birds banded as chicks. Juveniles (1-year-old birds) were most frequently located in the French coast of Biscay and in the Western North Mediterranean. Older gulls became concentrated near the colony and its surroundings (core area), with 3rd year sub-adults and adults accounting for more than 70% and 90% of resightings in this area, respectively. Culling of breeding adults increased the dispersal rate of juveniles (pre-cull: 62.6% ± 6.0 SD; post-cull: 71.2% ± 6.4 SD) and mean distance of resightings of juveniles (pre-cull: 250.5 km ± 267.6 SD; post-cull: 367.6 km ± 300.1 SD), and favored displacement of juveniles to the French Atlantic coast. Culling also increased the dispersal rate of adults (pre-cull: 31.7% ± 16.6 SD; post-cull: 38.8% ± 16.3 SD) and mean distance of adult resightings (pre-cull: 27.4 km ± 108.7 SD; post-cull: 35.7 km ± 113.0 SD). This could be attributed to an increase in the number of gulls recruited to other colonies near the Medes Islands after culls. Culling performed in the Medes Islands colony seems to have effects at metapopulation level, conditioning the dynamics and management of other colonies, Postprint (author's final draft)

En este proyecto se realiza un estudio comparativo entre 10 muestras de algodón tejidas con un ligamento diferente y cuantificado por el coeficiente de ligadura (kl). Mediante la realización de los ensayos físico-mecánicos de tracción, desgarro, estallido, encogimiento, expansión higral, rigidez a la flexión y permeabilidad al aire, se realiza el estudio comparativo para comprobar la influencia del kl sobre el comportamiento de estos tejidos siguiendo las normas requeridas para cada ensayo

El cotó orgànic de color natural intrínsec és una fibra pigmentada des del seu naixement, creix en tons verds i marrons. Això es deu a les propietats genètiques inherents de la planta. El seu conreu té un menor rendiment agrícola y la fibra té unes propietats tèxtils (llargada, finor resistència i micronaire), d’un nivell més baix que la fibra de cotó convencional. Al present projecte, hom realitza un treball experimental a partir d’una fibra de cotó de color natural (Bru Buffalo) per analitzar la influència que té el rentat domèstic en algunes propietats estructurals i funcionals del teixit obtingut amb aquesta fibra. S’exposen també els processos de filatura i de tissatge realitzats per l’obtenció d’un teixit de calada objecte d’estudi, on el fil de trama està fet per la mateixa fibra, juntament amb els assajos de control de qualitat. Finalment, hom realitza una anàlisi dels resultats obtinguts que permet treure una sèrie de conclusions sobre ell

En tecnología textil, el estudio de los fenómenos de fricción de fibras, hilos y tejidos tiene un gran interés puesto que permite conocer y predecir su comportamiento a lo largo del ciclo textil. El acabado silk-like es una práctica industrial que tiene por objeto conseguir que los tejidos de PES 100% presenten unes propiedades de cayente y mano similares a la seda natural. En este estudio se ha analizado la influencia de los parámetros del proceso de acabado silk-like sobre las propiedades friccionales de los tejidos de calada acabados mediante este método. In textile technology, the study of the friction phenomena of fibres, yarns and fabrics is of great interest because it allows to know and to predict their behaviour throughout the textile cycle. Silk-like finishing, is used to obtain 100% PES fabrics mimicking natural silk in drape and hand. In this study, the influence of the parameters of the silk-like finishing process on the frictional properties of the polyester fabrics finished by this method have analyzed, Postprint (published version)

Seven drape indicators and four of the parameters assessed in the UPC ring test were determined by using canonical correlations in 15 commercial drapery fabrics of variable composition, aerial weight and weave type. A regression equation relating drape ratio (%DR) and parameter h in the ring test was thus established. Based on the results, the ring test provides a useful tool for the routine industrial assessment of drape in finished drapery fabrics without the need for additional equipment to determine the drape, Postprint (published version)