Search

Aquesta recerca té per objectiu determinar les dificultats dels mitjans digitals en el consum del continguts audiovisuals en català en els joves. Per tal d’abordar aquesta recerca, s’ha realitzat un anàlisi documental de l’estat del català en els mitjans audiovisuals de major projecció i consum dels joves. Per tal d’interpretar aquestes dades, s’ha entrevistat a cinc actors per ser referents en el seu camp, i el paper de les seves respectives organitzacions o figures en el camp audiovisual. Així mateix, s’han celebrat dos grups de discussió amb joves per què fessin les seves pròpies interpretacions de l’estat de la qüestió i aportessin els seus hàbits i preferències de consums. El desenvolupament d’aquestes tècniques estrictament qualitatives ha permès recopilar les suficients dades i l’anàlisi d’aquestes per donar resposta al problema d’investigació This research aims to determine the difficulties that digital media face regarding the consumption of audiovisual content in Catalan among young people. In order to address this topic, this paper develops a documentary analysis covering of the current state of Catalan in the audiovisual media with the greatest projection among young people. In order to interpret this data, the paper interviews five agents with a role in their respective organizations or as relevant figures in the audiovisual environment. There were also two focus groups with young people to gather their own interpretations of the state of the issue and contribute with reports of their consumption habits and preferences. The development of these strictly qualitative techniques has made it possible to collect enough data to address the research problem presented

Drawing on fieldwork conducted between 2002 and 2012 in Switzerland, Catalonia and different zones of francophone Canada in sites related to heritage and cultural tourism, we argue that tourism, especially in multilingual peripheries, is a key site for a sociolinguistic exploration of the political economy of globalization. We link shifts in the role of language in tourism to shifts in phases of capitalism, focusing on the shift from industrial to late capitalism, and in particular on the effects of the commodification of authenticity. We examine the tensions this shift generates in ideologies and practices of language, concerned especially with defining the nature of the tourism product, its public and market, and the management of the tourism process. This results in an as yet unresolved destabilization of hitherto hegemonic discourses linking languages to cultures, identities, nations and States. Sobre la base del nostre treball de camp realitzat entre 2002 i 2012 en llocs

El primer objectiu d’aquest treball és analitzar el llenguatge del turisme a la ciutat de Girona en temporada alta (juliol i agost) en un sentit pragmàtic. En aquest treball ens centrarem en una anàlisi del llenguatge turístic des del punt de vista de les situacions comunicatives on és utilitzat. El segon objectiu és conèixer l’opinió dels turistes sobre la llengua catalana mitjançant una enquesta feta a dos-cents turistes The first objective of this paper is to analyze the language of tourism in the city of Girona in high season (July and August) in a pragmatic sense. We focus on an analysis of language from the tourist point of view of communicative situations where it is used. The second objective is to know the opinion of the tourists on the Catalan language through a survey of two hundred tourists

La història social de la llengua se sol enfocar des de l’òptica dels grans actors col·lectius. Aquest article vol reflexionar sobre els parlants com a subjectes de la història social de la llengua i sobre les fonts que permeten una aproximació als parlants, més concretament als immigrants de la Catalunya contemporània. En narratives molt diverses, els immigrants parlen sobre el seu territori de procedència o les condicions econòmiques, però també sobre les llengües, i ho fan per expressar les actituds lingüístiques més variades. Els prejudicis o els usos lingüístics, tòpics habituals d’aquestes narratives, entren de ple en el camp de la història social de la llengua. Els parlants no poden ser, de manera permanent, els altres de les disciplines que tenen el temps com a eix narratiu., The social history of language is usually focused on large collective actors. This article aims to reflect both on individual speakers as subjects of the social history of language and on the sources which allow these speakers, in this case contemporary immigrants to Catalonia, to be characterized. In diverse narratives, these immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, but also about languages, and in doing so express highly varied linguistic attitudes. Prejudice and language usage, both recurring topics in these narratives, fall fully within the field of social history of language. Individual speakers cannot perpetually be left out of disciplines whose narrative axis is time., La historia social de la lengua se suele enfocar desde la óptica de los grandes actores colectivos. Este artículo pretende reflexionar sobre los hablantes como sujetos de la historia social de la lengua» y sobre las fuentes que permiten una aproximación a los hablantes, más concretamente a los inmigrantes de la Cataluña contemporánea. En narrativas muy varias, los inmigrantes hablan sobre su territorio de procedencia o las condiciones económicas, pero también sobre las lenguas, y lo hacen para expresar las actitudes lingüísticas más distintas. Los prejuicios o los usos lingüísticos, tópicos habituales de estas narrativas, entran de lleno en el campo de la historia social de la lengua. Los hablantes no pueden ser, de modo permanente, los otros de las disciplinas que tienen el tiempo como eje narrativo.

L'article proposa una anàlisi del canvi lingüístic dels joves catalans a partir del concepte de 'mudes lingüístiques'. Els autors exposen el concepte, el relacionen amb el canvi lingüístic i analitzen contextos com l'escola, l'institut, la universitat, les primeres feines i l'esfera privada.

Aquest treball analitza, d'una banda, la percepció de la vitalitat etnolingüística d'una mostra d'estudiants universitaris de la província de Girona. De l'altra, relaciona la vitalitat percebuda amb el sentiment d'identitat al grup de pertinença. 112 estudiants catalanoparlants que s'autocategoritzen com a catalans (identitat catalana) han respost el Qüestionari de vitalitat subjectiva, en l'adaptació al català. Aquest instrument avalua les creences sobre la vitalitat del grup propi i la llengua (en aquest cas el català), i el grup exocèntric i la llengua (en aquest cas el castellà). Els resultats mostren que els estudiants perceben que la seva llengua (el català) té més estatus i suport institucional que el castellà, però menys demografia (índex de naixements, immigració, matrimonis mixtos, emigració). La identitat també es correlaciona positivament amb la percepció de la vitalitat etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen amb relació al paper de la vitalitat en les eleccions de la llengua de formació (català enfront de castellà) en la comunicació diària, així com en el nivell social on es configuren polítiques lingüístiques per a afavorir la comunicació en català en els àmbits dels negocis, la política, l'educació i els mitjans de comunicació. This article analyses, on the one hand, the perception of ethno-linguistic vitality in a sample of university students in the province of Girona, and, on the other, links this perceived vitality to the feeling of identity in the group to which they belong. 112 Catalan-speaking students who described themselves as Catalan (Catalan identity) responded to the questionnaire on subjective vitality, in terms of adaptation to Catalan. This instrument assesses the beliefs about one's own group's and its language's vitality (in this case Catalan) and that of the exocentric group and language (in this case Spanish). The results show that the students see their language (Catalan) as having greater status and institutional support than Spanish, but a lower demographic impact (birth rate, immigration, mixed marriages, emigration). Identity is also positively correlated with the perception of ethno-linguistic perception. These results are discussed in relation to the role of vitality in the choice of the language for education (Catalan versus Spanish) and day-to-day communication, and the level at which language policy is defined in order to promote communication in Catalan in the fields of business, politics, education and the media. Este trabajo analiza, por un lado, la percepción de la vitalidad etnolingüística de una muestra de estudiantes universitarios de la provincia de Gerona. Por otro lado, relaciona la vitalidad percibida con el sentimiento de identidad en el grupo de pertenencia. 112 estudiantes catalanohablantes que se autocategorizan como catalanes (identidad catalana) han respondido el Cuestionario de vitalidad subjetiva, en la adaptación al catalán. Este instrumento evalúa las creencias sobre la vitalidad del grupo propio y la lengua (en este caso el catalán), y el grupo exocéntrico y la lengua (en este caso el castellano). Los resultados muestran que los estudiantes perciben que su lengua (el catalán) tiene más status y apoyo institucional que el castellano, pero menos demografía (índice de nacimientos, inmigración, matrimonios mixtos, emigración). La identidad también se correlaciona positivamente con la percepción de la vitalidad etnolingüística. Estos resultados se discuten con relación al papel de la vitalidad en las elecciones de la lengua de formación (catalán frente a castellano) en la comunicación diaria, así como en el nivel social donde se configuran políticas lingüísticas para favorecer la comunicación en catalán en los ámbitos de los negocios, la política, la educación y los medios de comunicación.

Most analyses of the sociolinguistic aspects of immigration focus on contexts where a single language is official and widely used. In bilingual Catalonia, newly arriving immigrants find themselves in a situation where the administration seeks to treat Catalan as a fully functional public language while large sectors of the local population still treat it as a minority language not adequate to be spoken to strangers. Popular language practices and discourses often seem to suggest that Catalan serves to assert identity while Spanish serves for practical communicative purposes, thus contradicting the official narratives over language and integration. Thus, what we find is that immigrants are required to adjust to different, competing, often blatantly contradictory linguistic ideologies and practices. In this article, I will seek to describe these contradictions and historical changes together with their implications for the local political economy of intergroup relations. I begin with a brief theoretical grounding of the concepts uses. To this follows a historical account of educational language policies addressed to immigrants since the mid-1980s. A change in official discourses from language as national symbol to language as a means for social cohesion is documented. Language policies are contrasted with ethnographic data on linguistic practices in everyday life in various settings. To conclude, I reflect on the significance of these phenomena for a general understanding of the role of languages in the construction of social difference in contemporary societies.

Sovint ens qüestionem la situació actual de la llengua catalana i com aquesta seguirà el seu curs. El camí que ha fet el català ha tingut entrebancs de tot tipus, però a dia d'avui, es manté ferm a bona part dels Països Catalans. La situació lingüística a Catalunya sembla viure una conjuntura curiosa: mentre que l'ensenyament de la llengua catalana és, avui per avui, garantit a tots els centres públics, l'ús que els ciutadans fan del català és força variable i, en funció de la zona, es troba en cert retrocés. Davant d'aquesta radiografia, un dels aspectes que pot esdevenir més interessant per entendre aquest procés és analitzar la consciència que els parlants tenen dels seus usos lingüístics per tal de desgranar quins són els factors que dificulten o ajuden l'ús de la llengua minoritària en determinats àmbits de la societat catalana. A menudo nos cuestionamos la situación actual de la lengua catalana y como ésta seguirá su curso. El camino que ha hecho el catalán ha tenido tropiezos de todo tipo, pero a día de hoy, se mantiene firme en buena parte de los Países Catalanes. La situación lingüística en Cataluña parece vivir una coyuntura curiosa: mientras que la enseñanza de la lengua catalana está, hoy por hoy, garantizada en todos los centros públicos, el uso que los ciudadanos hacen del catalán es muy variable y, en función de la zona, se encuentra en cierto retroceso. Ante esta radiografía, uno de los aspectos que puede ser más interesante para entender este proceso es analizar la conciencia de que los hablantes tienen de sus usos lingüísticos para desgranar cuáles son los factores que dificultan o ayudan al uso de la lengua minoritaria en determinados ámbitos de la sociedad catalana.