Search

El presente trabajo de investigación examina la figura del portavoz corporativo como líder de opinión. En la actualidad existen nuevos canales de comunicación disponibles que permiten a las empresas dirigirse directamente a su público objetivo e incrementar el alcance de sus mensajes. A través de una metodología cualitativa se observa la presencia y actividad en medios de dos portavoces contemporáneos relevantes a nivel nacional e internacional con el objetivo de identificar el desarrollo de su estrategia comunicativa a través de un análisis histórico. Para ello, se elabora una ficha de registro que recoge 30 comunicaciones distintas en tres etapas temporales diferenciadas para cada uno de los portavoces. Se han definido en cada caso los recursos, medios y canales empleados, así como el mensaje fuerza transmitido. Gracias a la recopilación de datos se procede a una comparativa que confirma el planteamiento inicial. Existe una tendencia positiva que demuestra que los CEO portavoces puede convertirse en nuevos líderes de opinión dentro de la sociedad actual. La pieza clave para lograrlo es la planificación de una estrategia comunicativa alineada con los valores de la empresa a la que representan en constante actualización acorde a los temas que lideren la agenda mediática. Esta resolución presenta nuevas oportunidades y riesgos dentro de la comunicación corporativa que pone de manifiesto la necesidad de renovar la materia de formación de los portavoces acorde al contexto y tendencias comunicativas vigentes. The current research explores the figure of the executive spokesperson as an opinion leader. Nowadays, there are new communication channels available that allow companies to directly address their target audiences and increase the reach of their messages. Through a qualitative methodology, the presence and activity in the media of two relevant spokespersons at both national and international level are observed with the aim to identify the development of their communication strategy based on an historical analysis. To do so, a record sheet has been created to collect 30 different statements within three defined time periods for each of the selected spokesperson. In all cases, the resources, media, and channels used have been defined, as well as the message delivered. Thanks to the data collected, a comparative assessment that confirms the initial approach has been carried out. There is a positive trend which shows that CEO spokesperson can become new opinion leaders in today’s society. The key to achieving this status is by the exhaustive planning of a communication strategy aligned with the values of the company they represent which is constantly updated to the issues leading the media agenda. This resolution presents new opportunities and risks in the field of corporate communications that highlight the need to update the training of spokespersons in line with the current environment and communication trends. El present treball de recerca examina la figura del portaveu corporatiu com a líder d'opinió. En l'actualitat existeixen nous canals de comunicació disponibles que permeten a les empreses dirigir-se directament al seu públic objectiu i incrementar l'abast dels seus missatges. A través d'una metodologia qualitativa s'observa la presència i activitat en mitjans de dos portaveus contemporanis rellevants a nivell nacional i internacional amb l'objectiu d'identificar el desenvolupament de la seva estratègia comunicativa a través d'una anàlisi històrica. Per a això, s'elabora una fitxa de registre que recull 30 comunicacions diferents en tres etapes temporals diferenciades per a cadascun dels portaveus. S'han definit en cada cas els recursos, mitjans i canals emprats, així com el missatge força transmès. Gràcies a la recopilació de dades es procedeix a una comparativa que confirma el plantejament inicial. Existeix una tendència positiva que demostra que els CEO portaveus pot convertir-se en nous líders d'opinió dins de la societat actual. La peça clau per a aconseguir-ho és la planificació d'una estratègia comunicativa alineada amb els valors de l'empresa a la qual representen en constant actualització concorde als temes que liderin l'agenda mediàtica. Aquesta resolució presenta noves oportunitats i riscos dins de la comunicació corporativa que posa de manifest la necessitat de renovar la matèria de formació dels portaveus concorde al context i tendències comunicatives vigents.

En el següent TFM es presenta el pla de comunicació de la casa rural Calç Tanet. La proposta neix de la voluntat i passió pels esdeveniments i el món rural, des de molt petita he tingut molt clar que volia tenir un espai propi on poder organitzar esdeveniments especials en un entorn únic. Penso que mai tindràs una segona oportunitat per a causar una bona primera impressió. La comunicació no és només un element de venda, sinó que s'ha convertit en un element d'imatge i reputació. Per aquest motiu s'aposta per a desenvolupar un projecte comunicatiu que parteix d'una estratègia que ens permeti posicionar el projecte, descriure qui som, que volem i com el difonem, per a arribar al target establert i construir una comunitat. És per això que, el present Treball de Final de Màster parteix d'una base teòrica, on s'explica la comunicació estratègica, el pla de comunicació i el màrqueting especialitzat en el sector A més, es duu a terme una fase d'anàlisi interna i externa, és a dir, una auditoria inicial per a conèixer la situació real del projecte, així com la definició d'objectius, a fi de desenvolupar una proposta de valor que ens permeti explicar que té de diferent Calç Tanet. El pla de comunicació també planteja el posicionament de la marca, és a dir, que farem, i defineix una sèrie d'estratègies, tàctiques i accions per a definir com ho farem. Finalment, aquest contempla la part d'analítica del projecte, que ens proporciona dades del rendiment de les accions, per a saber que va bé i que no, i millorar en futures estratègies. En el siguiente TFM se presenta el plan de comunicación de la casa rural Cal Tanet. La propuesta nace de la voluntad y pasión por los acontecimientos y el mundo rural, desde muy pequeña he tenido muy claro que quería tener un espacio propio donde poder organizar acontecimientos especiales en un entorno único. Pienso que nunca tendrás una segunda oportunidad para causar una buena primera impresión. La comunicación no es solo un elemento de venta, sino que se ha convertido en un elemento de imagen y reputación. Por este motivo se apuesta para desarrollar un proyecto comunicativo que parte de una estrategia que nos permita posicionar el proyecto, describir quién somos, que volamos y como lo difundimos, para llegar al target establecido y construir una comunidad. Es por eso por lo que, el presente Trabajo de Final de Máster parte de una base teórica, donde se explica la comunicación estratégica, el plan de comunicación y el marketing especializado en el sector Además, se lleva a cabo una fase de análisis interno y externa, es decir, una auditoría inicial para conocer la situación real del proyecto, así como la definición de objetivos, a fin de desarrollar una propuesta de valor que nos permita explicar que tiene de diferente Cal Tanet. El plan de comunicación también plantea el posicionamiento de la marca, es decir, que haremos, y define una serie de estrategias, tácticas y acciones para definir como lo haremos. Finalmente, este contempla la parte de analítica del proyecto, que nos proporciona datos del rendimiento de las acciones, para saber que va bien y que no, y mejorar en futuras estrategias. The following TFM presents the communication plan for the rural house Cal Tanet. The proposal was born from the desire and passion for events and the rural world, since I was very young, I have been very clear that I wanted to have my own space where I could organise special events in a unique environment. I think you never get a second chance to make a good first impression. Communication is not only an element of sales but has become an element of image and reputation. For this reason, we are committed to develop a communication project that starts from a strategy that allows us to position the project, describe who we are, what we fly and how we spread it, to reach the established target and build a community. That is why this master's Final Project starts from a theoretical basis, where strategic communication, the communication plan and specialised Marketing in the sector are explained. In addition, an internal and external analysis phase is carried out, i.e. an initial audit to find out the real situation of the project, as well as the definition of objectives, in order to develop a value proposal that allows us to explain what is different about Cal Tanet. The communication plan also sets out the positioning of the brand, what we will do and defines a series of strategies, tactics and actions to define how we will do it. Finally, it includes the analytical part of the project, which provides us with data on the performance of the actions, to know what is going well and what is not and to improve future strategies.

Con la llegada del Covid-19 la organización de eventos se volvió un gran reto, dejando de ser este un cara a cara con las personas y volviéndose una adaptación a nuevos formatos, pensado en cumplir siempre con las expectativas de los asistentes y de los objetivos trazados en cada evento organizado. La Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito, es un evento, que inició en 1978 con el nombre de Bienal de Arquitectura de Quito, este se lleva a cabo cada 2 años pares, en el año de 1994, en su novena edición cambia su nombre a Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito, a lo largo de su historia, han participado más de 6000 obras realizadas en el continente americano y se ha tenido alrededor de 3.000 asistentes tanto nacionales como internacionales. La Bienal es un evento reconocido a nivel nacional e internacional. Se desarrolla en tres ejes de acción: Concurso Bienal, Evento Académico y Eventos Culturales. En el primer eje se muestran obras arquitectónicas de todo el continente. En el Evento Académico se desarrollan charlas con profesionales de todo el mundo relacionadas con la temática que se plantea para esa edición. El tercer eje, Eventos Culturales consta de exposiciones, visitas guiadas al centro histórico de Quito y las Fiestas de Clausura. En este caso, se va a realizar un análisis del evento Bienal Panamericana de Arquitectura de Quito sin pandemia año 2018 y con pandemia año 2020, a su vez se realiza el plan de comunicación de la bienal 2022 post pandemia. With the arrival of the Covid-19, the planification of events became a big challenge, about being able to be a face to face with people and becoming an adaptation to new formats, designed to always satisfy the expectations of attendees and the intended objectives in each event. The Pan-American Biennial of Architecture of Quito, is an event, which began in 1978 with the name of Quito Architecture Biennial, this is done every two years, in 1994, in ninth edition the name changes to Pan-American Biennial of Quito Architecture, throughout its history, more than 6000 works carried out on the American continent has been involved and around 3,000 national and international assistants have been had. The Biennial is a recognized event at the national and international level. The Biennial is developed in three axes of action: Biennial contest, academic event and cultural events. In the first axis, architectural works of the whole continent are shown. In the academic event, speeches are developed with professionals around the world related to the subject that arises for that edition. The third axis, cultural events consists of exhibitions, guided tours to the historic center of Quito and the closing parties. In this case, an analysis of the Pan American Biennial Event of Quito Architecture is going to be carried out without pandemic year 2018 and with pandemic year 2020, in turn the communication plan of the 2022 post pandemic biennial is carried out. Amb l'arribada del Covid-19 l'organització d'esdeveniments es va tornar un gran repte, deixant de ser aquest un cara a cara amb les persones i tornant-se una adaptació a nous formats, pensat a complir sempre amb les expectatives dels assistents i dels objectius traçats en cada esdeveniment organitzat. La Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito, és un esdeveniment, que va iniciar en 1978 amb el nom de Biennal d'Arquitectura de Quito, aquest es duu a terme cada 2 anys paris, l'any de 1994, en la seva novena edició canvia el seu nom a Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito, al llarg de la seva història, han participat més de 6000 obres realitzades en el continent americà i s'ha tingut al voltant de 3.000 assistents tant nacionals com internacionals. La Biennal és un esdeveniment reconegut a nivell nacional i internacional. Es desenvolupa en tres eixos d'acció: Concurs Biennal, Esdeveniment Acadèmic i Esdeveniments Culturals. En el primer eix es mostren obres arquitectòniques de tot el continent. En l'Esdeveniment Acadèmic es desenvolupen xerrades amb professionals de tot el món relacionades amb la temàtica que es planteja per a aquesta edició. El tercer eix, Esdeveniments Culturals consta d'exposicions, visites guiades al centre històric de Quito i les Festes de Clausura. En aquest cas, es realitzarà una anàlisi de l'esdeveniment Biennal Panamericana d'Arquitectura de Quito sense pandèmia any 2018 i amb pandèmia any 2020, al seu torn es realitza el pla de comunicació de la biennal 2022 post pandèmia.

Este Trabajo de Fin de Máster tiene como objetivo estudiar el proceso de organización de los festivales heavy metal y analizar el estado actual de los eventos de este género musical en España a través de un estudio de caso: Resurrection Fest. La investigación parte de una revisión bibliográfica de los principales estudios acerca de la organización y producción de eventos y de la organización de los festivales de música, para a continuación, utilizando la metodología del análisis documental, la observación participante y el estudio de caso, analizar el proceso de organización y producción del festival Resurrection Fest en tres etapas: preproducción, producción y postproducción del evento. This academic dissertation aims to study the organization process of heavy metal festivals and to analyze the current state of the events of this musical genre in Spain through a case study: Resurrection Fest. The research starts with a literature review of the main studies on the organization and production of events and the organization of music festivals, and subsequently, using the methodology of documentary analysis, participant observation and case study, the organization and production process of the Resurrection Fest festival is analyzed in three stages: pre-production, production and post-production of the event. Aquest Treball de Fi de Màster té com a objectiu estudiar el procés d'organització dels festivals heavy metall i analitzar l'estat actual dels esdeveniments d'aquest gènere musical a Espanya a través d'un estudi de cas: Resurrection Fest. La recerca parteix d'una revisió bibliogràfica dels principals estudis sobre l'organització i producció d'esdeveniments i de l'organització dels festivals de música, per a a continuació, utilitzant la metodologia de l'anàlisi documental, l'observació participant i l'estudi de cas, analitzar el procés d'organització i producció del festival Resurrection Fest en tres etapes: preproducció, producció i postproducció de l'esdeveniment.

La web 4.0 ha puesto al alcance de las organizaciones multitud de herramientas para poder mejorar las relaciones con sus públicos. A pesar de que estos públicos buscan cada vez una mayor interacción y diálogo con las organizaciones, y que estas cada vez son más conscientes de la importancia del modelo de relaciones públicas bidireccional simétrico para conseguir el beneficio mutuo, son pocas las organizaciones que utilizan las posibilidades que a este respecto ofrece la web 4.0. En este trabajo académico hemos analizado el nivel dialógico y los temas que tratan en sus blogs las ONG en España. Buscamos establecer si las ONG aprovechan las posibilidades que les ofrece el blog para la creación de diálogo y relaciones a largo plazo con sus stakeholders, influyendo así en su reputación ante ellos. Con este propósito, hemos analizado tanto el blog como las últimas cinco entradas de cada una de las seis organizaciones que disponen de esta herramienta, de las treinta y dos que pertenecen a Plataforma de ONG de Acción Social. Para el estudio hemos empleado una metodología cuantitativa y de análisis de contenidos, para lo que hemos establecido veintiuna variables basadas en los cinco principios dialógicos de Kent y Taylor (1998), y una división en dos grandes bloques de los temas tratados por las ONG en sus blogs, en función de su capacidad o no de favorecer el diálogo y las relaciones a largo plazo. Los resultados indican que las ONG estudiadas no sacan partido de las posibilidades que les ofrece el blog como generador de diálogo con sus públicos. A pesar de que los datos obtenidos indican que los temas que tratan en su mayoría son susceptibles de generar diálogo y relaciones a largo plazo con los stakeholders, solo una ONG alcanza un nivel dialógico alto, mientras que el resto tienen un nivel medio o bajo. The web 4.0 has made available to organizations a broad variety of tools to improve the relationship with their audiences. Even though these audiences increasingly seek greater interaction and dialogue with organizations, and that these are increasingly aware of the importance of the symmetric two-way public relations model to achieve mutual benefit, few organizations use the possibilities that in this regard offers the web 4.0. In this academic work we have analysed the dialogic level and the issues that NGOs in Spain deal with in their blogs. We seek to establish whether NGOs take advantage of the possibilities offered by the blog to create dialogue and long-term relationships with their stakeholders, thus influencing their reputation with them. For this purpose, we have analysed both the blog and the last five entries of each of the six organizations that have this tool, out of the thirty-two that belong to the NGO Platform for Social Action. For the study we have used a quantitative methodology and content analysis, for which we have established twenty-one variables based on the five dialogic principles of Kent and Taylor, and a division into two large blocks of the issues addressed by NGOs in their blogs, depending on their ability or not to promote a dialogue and long-term relationships. The results indicate that the NGOs studied do not take advantage of the possibilities offered by the blog as a generator of dialogue with their audiences. Despite the fact that the data obtained indicate that most of the topics they deal with foster a dialogue and long-term relationships with stakeholders, only one NGO reaches a high dialogic level, while the rest have a medium or low level. La web 4.0 ha posat a l'abast de les organitzacions multitud d'eines per a poder millorar les relacions amb els seus públics. A pesar que aquests públics busquen cada vegada una major interacció i diàleg amb les organitzacions, i que aquestes cada vegada són més conscients de la importància del model de relacions públiques bidireccional simètric per a aconseguir el benefici mutu, són poques les organitzacions que utilitzen les possibilitats que referent a això ofereix la web 4.0. En aquest treball acadèmic hem analitzat el nivell dialògic i els temes que tracten en els seus blogs les ONG a Espanya. Busquem establir si les ONG aprofiten les possibilitats que els ofereix el blog per a la creació de diàleg i relacions a llarg termini amb les seves stakeholders, influint així en la seva reputació davant ells. Amb aquest propòsit, hem analitzat tant el blog com les últimes cinc entrades de cadascuna de les sis organitzacions que disposen d'aquesta eina, de les trenta-dues que pertanyen a Plataforma d'ONG d'Acció Social. Per a l'estudi hem emprat una metodologia quantitativa i d'anàlisi de continguts, per al que hem establert vint-i-una variables basades en els cinc principis dialògics de Kent i Taylor (1998), i una divisió en dos grans blocs dels temes tractats per les ONG en els seus blogs, en funció de la seva capacitat o no d'afavorir el diàleg i les relacions a llarg termini. Els resultats indiquen que les ONG estudiades no treuen partit de les possibilitats que els ofereix el blog com a generador de diàleg amb els seus públics. A pesar que les dades obtingudes indiquen que els temes que tracten en la seva majoria són susceptibles de generar diàleg i relacions a llarg termini amb els stakeholders, només una ONG aconsegueix un nivell dialògic alt, mentre que la resta tenen un nivell mitjà o baix.

Las redes sociales han modificado el modelo de comunicación hasta ahora instaurado que se basaba en el uso de los medios de comunicación de masas para crear un vínculo entre las instituciones y sus públicos. Asimismo, también han transformado la percepción que tienen las empresas sobre este ámbito, pues la comunicación, sobre todo la digital, se ha convertido en un fenómeno de cada vez más relevancia social. Las entidades museísticas no se han quedado exentas a este cambio y se han ido adaptando a este nuevo paradigma, aunque muchas de ellas siguen sin ser conscientes del gran potencial que tienen las nuevas tecnologías. Esto es, la oportunidad de acercarse a sus visitantes de manera diferente, de llegar a más gente y de atraer nuevos sectores de público al museo. No obstante, conseguir estos beneficios no será posible a menos que se diseñe un plan adecuado a estas plataformas y que, por tanto, se haga un buen uso de ellas, ya que no basta con estar presentes, sino que hay que establecer una estrategia global y eficaz. Por consiguiente, en el presente estudio se describe la importancia de los medios sociales, su empleo en las instituciones museísticas y los beneficios que les aportan, así como un plan de comunicación digital diseñado exclusivamente para el Museo Arqueológico Provincial de Alicante, a fin de que esta entidad pueda implantarlo en su departamento de comunicación para sacarle el máximo provecho a sus medios y redes sociales. Social media have changed the traditional communication model based on mass media creating the bond between institutions and their public. They have also transformed the way in which companies understand this field, as communication, especially online, has become an increasingly relevant social phenomenon. Museums have not been unaffected by that change so they had to adapt to this new paradigm, although many of them are still unaware of the great potential new technologies have. That is, the opportunity to approach their visitors differently, to reach more people and to attract new audience to the museum. However, in order to get those benefits, they have to create an appropriate plan designed specifically for these platforms and make good use of them, as it is not enough to be present, but a global and effective strategy must be established. Therefore, this study describes the importance of social media, their purpose in museums and the benefits they bring to the company, as well as a digital communications plan designed exclusively for the Museo Arqueológico Provincial de Alicante, so that this organization can introduce it to its communication department and get the most out of its social media and networks. Les xarxes socials han modificat el model de comunicació fins ara instaurat que es basava en l'ús dels mitjans de comunicació de masses per a crear un vincle entre les institucions i els seus públics. Així mateix, també han transformat la percepció que tenen les empreses sobre aquest àmbit, perquè la comunicació, sobretot la digital, s'ha convertit en un fenomen de cada vegada més rellevància social. Les entitats museístiques no s'han quedat exemptes a aquest canvi i s'han anat adaptant a aquest nou paradigma, encara que moltes d'elles segueixen sense ser conscients del gran potencial que tenen les noves tecnologies. Això és, l'oportunitat d'acostar-se als seus visitants de manera diferent, d'arribar a més gent i d'atreure nous sectors de públic al museu. No obstant això, aconseguir aquests beneficis no serà possible tret que es dissenyi un pla adequat a aquestes plataformes i que, per tant, es faci un bon ús d'elles, ja que no n'hi ha prou amb ser presents, sinó que cal establir una estratègia global i eficaç. Per consegüent, en el present estudi es descriu la importància dels mitjans socials, el seu ús en les institucions museístiques i els beneficis que els aporten, així com un pla de comunicació digital dissenyat exclusivament per al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, a fi que aquesta entitat pugui implantar-lo en el seu departament de comunicació per a treure-li el màxim profit als seus mitjans i xarxes socials.

El sector editorial juega un papel relevante dentro de la industria cultural en España, que en el último año ha experimentado un incremento en el número de lectores de libros por ocio en su tiempo libre. En relación a esto, la librería tradicional sigue siendo el principal canal de compra. A través de técnicas propias de la comunicación y las relaciones públicas, este proyecto tiene como objetivos dar una mayor visibilidad a la Federación de Librarías de Galicia y convertir a sus asociadas en promotoras culturales. La estrategia proactiva propuesta se enmarca en la celebración del Xacobeo 2021-22, lo que permite una mayor proyección de las acciones. Partiendo de un análisis de la organización y la definición de metas y objetivos específicos, este plan de comunicación presenta tácticas innovadoras que han sido diseñadas para alcanzar un mayor reconocimiento de la entidad y favorecer su posicionamiento. La agrupación afronta el reto de transformar a sus asociadas en auténticas Librarías Mestras con el refuerzo de su identidad corporativa y la ejecución de actividades que propician la interactuación con sus públicos. Las acciones creativas formuladas combinan los canales tradicionales con los medios online, con especial foco en la creación de comunidades en las plataformas sociales para conectar con los diferentes targets. Esto reafirma la trascendencia que hoy tienen las herramientas digitales como medio versátil, inmediato y accesible. Este plan se adecúa a las características y recursos de la Federación. Una precisa evaluación permitirá conocer el alcance de las tácticas para determinar la consecución de los objetivos planteados. Con todo, al tiempo que se da una mayor proyección a la organización, se potencia la venta de libros en los establecimientos asociados, se fomenta la lectura y se ensalza la labor del personal de las librerías de Galicia. El sector editorial juga un paper rellevant dins de la indústria cultural a Espanya, que en l'últim any ha experimentat un increment en el nombre de lectors de llibres per oci en el seu temps lliure. En relació a això, la llibreria tradicional continua sent el principal canal de compra. A través de tècniques pròpies de la comunicació i les relacions públiques, aquest projecte té com a objectius donar una major visibilitat a la Federació de Librarías de Galícia i convertir a les seves associades en promotores culturals. L'estratègia proactiva proposada s'emmarca en la celebració del Xacobeo 2021-22, la qual cosa permet una major projecció de les accions. Partint d'una anàlisi de l'organització i la definició de metes i objectius específics, aquest pla de comunicació presenta tàctiques innovadores que han estat dissenyades per a aconseguir un major reconeixement de l'entitat i afavorir el seu posicionament. L'agrupació afronta el repte de transformar a les seves associades en autèntiques Lliuraries Mestras amb el reforç de la seva identitat corporativa i l'execució d'activitats que propicien la interactuació amb els seus públics. Les accions creatives formulades combinen els canals tradicionals amb els mitjans en línia, amb especial focus en la creació de comunitats en les plataformes socials per a connectar amb els diferents targets. Això reafirma la transcendència que avui tenen les eines digitals com mig versàtil, immediat i accessible. Aquest pla s'adequa a les característiques i recursos de la Federació. Una precisa avaluació permetrà conèixer l'abast de les tàctiques per a determinar la consecució dels objectius plantejats. Amb tot, al mateix temps que es dóna una major projecció a l'organització, es potencia la venda de llibres en els establiments associats, es fomenta la lectura i s'enalteix la labor del personal de les llibreries de Galícia. The publishing industry has an important role in the cultural sector in Spain, which has experienced a significant growth in people who read books for leisure in recent years. In this respect, bookshops continue to be the main purchasing channel. Through communication and public relations techniques, the main objectives of this project are to give greater visibility to Federación de Librarías de Galicia (Galician Bookshops Federation) and to encourage its members into cultural promoters. This proactive strategy is part of the celebration of Xacobeo 2021-22, which assists the impact of the actions. Based on an analysis of the organization and the definition of its specific goals and objectives, this communication plan presents innovative tactics that have been designed to achieve greater recognition of the society and promote its positioning as a brand. By adopting this plan, the association can support the challenge of turning its members into genuine master booksellers by strengthening the corporate identity and by promoting activities which allow it to interact with the audiences. The creative actions proposed here combine both traditional and online media channels, with a special focus on creating communities on social media platforms to connect with the target audience. This illustrates the importance that digital tools have today as versatile, adaptable, immediate and accessible channels. This plan is adapted to the characteristics and resources of the Federation. An accurate analysis will later facilitate the evaluation of each tactic to determine the achievement of the goals. In conclusion, while the actions are implemented the sale of books in the associated establishments is promoted, reading is encouraged and the staff of the Galician bookshops become authentic cultural masters.

La globalización y la expansión de la tecnología han abierto las puertas a las empresas para dar visibilidad a sus negocios en los mercados locales e internacionales, la forma en la que desarrollan su actividad empresarial y su impacto en la sociedad. Al mismo tiempo, este nuevo escenario mundial, altamente competitivo en los negocios y con sociedades cada vez más empoderadas, críticas y exigentes con los diferentes actores políticos, sociales y económicos, ha vuelto más compleja y exigente la interacción de las empresas con los públicos con los que se relacionan. En este sentido, la comunicación, vista como un vehículo dentro de un proceso mayor denominado relaciones públicas, juega un papel relevante para que las organizaciones se muestren ante la diversidad de sus stakeholders, tanto a nivel interno como externo, tal y como quieren ser vistas y puedan gestionar su reputación con el fin último de contribuir a sus metas de negocio desde la misión, visión, valores y cultura sobre los que se cementan. Del mismo modo que trazan sus planes de negocios basándolos en el análisis y proyecciones (planificación) a través de la evaluación de numerosas variables y posibles escenarios, también deben seguir una hoja de ruta estratégica, bien definida y clara, para posicionarse favorablemente ante sus diferentes públicos. Ese plan estratégico, en este caso de comunicación, debe empezar desde 'dentro' de las organizaciones (identidad, imagen y comunicación interna) para, desde la coherencia y consistencia, lograr relaciones de confianza sólidas y sostenidas en el tiempo 'fuera' de la institución. Tomando como punto de partida esta perspectiva, este Trabajo Fin de Máster se centra en la elaboración de un plan de comunicación para IBT Group en Perú, filial del holding empresarial de origen español especializado en la ejecución de obras públicas, con los objetivos principales de visibilizar a la organización en el mercado local y mejorar las relaciones con sus actuales stakeholders. El plan, a través de la comunicación, busca que la organización sea conocida y reconocida favorablemente entre sus públicos con la intención de ayudar a concretar futuros proyectos empresariales en el país con las instituciones públicas y también las privadas. La globalització i l'expansió de la tecnologia han obert les portes a les empreses per donar visibilitat als seus negocis en els mercats locals i internacionals, la forma en què desenvolupen la seva activitat empresarial i el seu impacte en la societat. A el mateix temps, aquest nou escenari mundial, altament competitiu en els negocis i amb societats cada vegada més empoderades, crítiques i exigents amb els diferents actors polítics, socials i econòmics, ha tornat més complexa i exigent la interacció de les empreses amb els públics amb els quals es relacionen. En aquest sentit, la comunicació, vista com un vehicle dins d'un procés major denominat relacions públiques, juga un paper rellevant perquè les organitzacions es mostrin davant la diversitat dels seus stakeholders, tant a nivell intern com extern, tal com volen ser vistes i puguin gestionar la seva reputació amb la finalitat última de contribuir a les seves metes de negoci des de la missió, visió, valors i cultura sobre els quals es cimenten. De la mateixa manera que tracen els seus plans de negocis basant-los en l'anàlisi i projeccions (planificació) a través de l'avaluació de nombroses variables i possibles escenaris, també han de seguir un full de ruta estratègica, ben definida i clara, per posicionar-se favorablement davant els seus diferents públics. Aquest pla estratègic, en aquest cas de comunicació, ha de començar des de "dins" de les organitzacions (identitat, imatge i comunicació interna) per a, des de la coherència i consistència, aconseguir relacions de confiança sòlides i sostingudes en el temps "fora" de la institució. Prenent com a punt de partida d'aquesta perspectiva, aquest Treball Fi de Màster es centra en l'elaboració d'un pla de comunicació per IBT Group a Perú, filial de l'holding empresarial d'origen espanyol especialitzat en l'execució d'obres públiques, amb els objectius principals de visibilitzar a l'organització en el mercat local i millorar les relacions amb els seus actuals stakeholders. El pla, a través de la comunicació, busca que l'organització sigui coneguda i reconeguda favorablement entre els seus públics amb la intenció d'ajudar a concretar futurs projectes empresarials al país amb les institucions públiques i també les privades. Nowadays, globalisation and technological growth has open the door to organisations to show not only their activities locally and broadly but also how they can impact positively on society. Simultaneously, as the new worldwide scenery has become highly competitive and societies are increasingly empowered and demanding, companies are challenged with interacting with skateholders in complex and demanding ways. Therefore, communication, seen as a vehicle within a major process called public relations, plays a key role to show organisations themselves to their stakeholders as they want to be seen. By doing so, companies can manage their reputation in order to reach their business strategy, according to their mission, vision and values. As companies define their business strategy based on analysis and planning by taking into account a range of scenarios and risk factors, it is highly recommended that they design a roadmap to forge links with their stakeholders. To do this in terms of communication, the starting point has to be seeked from the inside of the organisation by focusing their communication on consistency and coherency. As a result, companies can reach long-term reliable relationships outside the organization According to this point of view, this dissertation introduces a communication plan for IBT Group Peru, a Spanish-based leading business group in the execution of civil public projects. This dissertation aims to create knowledge about the company for society and improve relationships with its current stakeholders. In other words, the plan seeks the company to be known and recognised positively by its targets so that the company might be able to execute new projects in the country.

La investigación propone el análisis de festivales cinematográficos en modalidad presencial e híbrida, con el fin de conocer las posibles similitudes y ventajas de aplicación de las técnicas ofrecidas a los stakeholders. Los festivales son eventos social o culturalmente complejos que se repiten ocasionalmente o varían tanto como varía la propia complejidad de la vida diaria (Gerrard, 2000). Del hito marcado por la pandemia (SARS-CoV-2) y su posterior crisis global nace el interés por investigar en profundidad los distintos estilos de eventos. El impacto económico que ha tenido esta situación sin precedentes en el sector de la organización de eventos ha sido de una gran magnitud (Estanyol, 2020). Este trabajo se ha situado dentro de los siguientes ámbitos: El desarrollo, resultados y similitudes existentes entre tres grandes festivales presenciales e híbridos en el entorno cinematográfico del Estado español. La incidencia de los procesos virtuales en entornos de branding y networking El primer enfoque analiza tres grandes festivales cinematográficos incluidos en el listado de certámenes regulados por la International Federation Of Film Producers Associations (FIAPF, por sus siglas en castellano): San Sebastián, Sitges y Bilbao, en su edición de 2019 y material hemerográfico de las ediciones híbridas de 2020. El segundo enfoque alude a la importancia y cambios registrados en este tipo de eventos como instrumento de transmisión de los valores de marca de organizaciones participantes y patrocinadores, así como el intercambio de información profesional y establecimiento de conexiones entre los asistentes. "El número de festivales ha crecido de manera espectacular en los últimos años, de manera que casi todas las ciudades de España y del resto de Europa tienen uno o varios festivales dedicados a alguna manifestación artística" (Devesa, 2009). La presencia de las organizaciones en los festivales de cine como figura patrocinadora u organizadora garantiza la asociación de "la propia marca corporativa a un evento de prestigio nacional e internacional con una trayectoria de excelencia", premisa publicada por el Festival de San Sebastián en un comunicado de prensa (2018), aplicable al resto de certámenes cinematográficos objetos de este estudio. The research proposes the analysis of film festivals in face-to-face and hybrid modality, in order to know the possible similarities and advantages of applying the techniques offered to stakeholders. Festivals are socially or culturally complex events that recur occasionally or vary as much as the complexity of daily life itself varies (Gerrard, 2000). From the milestone marked by the pandemic (SARS-CoV-2) and its subsequent global crisis, the interest to investigate in depth the different styles of events was born. The economic impact that this unprecedented situation has had in the event organization sector has been of great magnitude (Estanyol, 2020). This work has been located within the following areas: " The development, results and existing similarities between three large face-to-face and hybrid festivals in the cinematographic environment of the Spanish State" The incidence of virtual processes in branding and networking environments. The first approach analyzes three major film festivals included in the list of competitions regulated by the International Federation of Film Producers Associations (FIAPF, for its acronym in Spanish): San Sebastián, Sitges and Bilbao, in its 2019 edition and newspaper material from the 2020 hybrid editions. The second approach refers to the importance and changes registered in this type of event as an instrument for transmitting the brand values of participating organizations and sponsors, as well as the exchange of professional information and the establishment of connections between attendees. "The number of festivals has grown dramatically in recent years, so that almost all cities in Spain and the rest of Europe have one or more festivals dedicated to some artistic manifestation" (Devesa, 2009). The presence of organizations in film festivals as a sponsor or organizer guarantees the association of "the corporate brand itself to an event of national and international prestige with a track record of excellence", a premise published by the San Sebastian Festival in a statement Press (2018), applicable to the rest of the film competitions that are the subject of this study. La recerca proposa l'anàlisi de festivals cinematogràfics en modalitat presencial i híbrida, amb la finalitat de conèixer les possibles similituds i avantatges d'aplicació de les tècniques ofertes als stakeholders. Els festivals són esdeveniments social o culturalment complexos que es repeteixen ocasionalment o varien tant com varia la pròpia complexitat de la vida diària (Gerrard, 2000). De la fita marcada per la pandèmia (SARS-CoV-2) i la seva posterior crisi global neix l'interès per investigar en profunditat els diferents estils d'esdeveniments. L'impacte econòmic que ha tingut aquesta situació sense precedents en el sector de l'organització d'esdeveniments ha estat d'una gran magnitud (Estanyol, 2020). Aquest treball s'ha situat dins dels següents àmbits: El desenvolupament, resultats i similituds existents entre tres grans festivals presencials i híbrids en l'entorn cinematogràfic de l'Estat espanyol. La incidència dels processos virtuals en entorns de branding i networking. El primer enfocament analitza tres grans festivals cinematogràfics inclosos en el llistat de certàmens regulats per la International Federation Of Film Producers Associations (FIAPF, per les seves sigles en castellà): Sant Sebastià, Sitges i Bilbao, en la seva edició de 2019 i material hemerogràfic de les edicions híbrides de 2020. El segon enfocament al·ludeix a la importància i canvis registrats en aquesta mena d'esdeveniments com a instrument de transmissió dels valors de marca d'organitzacions participants i patrocinadors, així com l'intercanvi d'informació professional i establiment de connexions entre els assistents. "El nombre de festivals ha crescut de manera espectacular en els últims anys, de manera que gairebé totes les ciutats d'Espanya i de la resta d'Europa tenen un o diversos festivals dedicats a alguna manifestació artística" (Devesa, 2009). La presència de les organitzacions en els festivals de cinema com a figura patrocinadora o organitzadora garanteix l'associació de "la pròpia marca corporativa a un esdeveniment de prestigi nacional i internacional amb una trajectòria d'excel·lència", premissa publicada pel Festival de Sant Sebastià en un comunicat de premsa (2018), aplicable a la resta de certàmens cinematogràfics objectes d'aquest estudi.

Twitter se ha convertido en una herramienta imprescindible para la comunicación política, especialmente entre las nuevas fuerzas políticas. El objetivo del presente trabajo es analizar el comportamiento de Vox y de Santiago Abascal en Twitter entre el 1 y el 21 de enero de 2020, momento en el que se conforma el gobierno de coalición, se disuelve la posibilidad de terceras elecciones y el partido se asienta como tercera fuerza del estado. Para ello, se lleva a cabo un análisis cualitativo para determinar la estrategia, la agenda temática, el estilo y los componentes ideológicos de Vox. Los resultados arrojan que su estrategia prioriza el marco temático por encima del juego político; que implementa su estrategia a través de una agenda temática polémica que busca monopolizar el debate mediático; que estamos ante un partido conservador radical no populista, y que mientras Vox ejerce funciones de difusión, Abascal mantiene un perfil bajo para mostrarse como un líder convencional de una opción política aceptable. Twitter has become an essential tool for political communication, specially among new political forces. The aim of this research is to analyze Vox's behaviour on Twitter from 1st to 21st of January, 2020, when the coalition government is formed, the possibility of third elections is dissolved and Vox is established as the third political force. To do this, a qualitative analysis is carried out to determine Vox's strategy, it's political agenda, style and ideological components. Results have shown that its strategy prioritizes the issue frame over the political competition; that it implements its strategy through a controversial agenda that seeks to monopolize the media debate; that Vox is a radical non-populist conservative party, and that while Vox exercises broadcasting functions, Abascal maintains a low profile to show himself as a conventional leader of an acceptable political option. Twitter s'ha convertit en una eina imprescindible per a la comunicació política, especialment entre les noves forces polítiques. L'objectiu del present treball és analitzar el comportament de Vox i de Santiago Abascal en Twitter entre l'1 i el 21 de gener de 2020, moment en el qual es conforma el govern de coalició, es dissol la possibilitat de terceres eleccions i el partit s'assenteixi com a tercera força de l'estat. Per a això, es duu a terme una anàlisi qualitativa per a determinar l'estratègia, l'agenda temàtica, l'estil i els components ideològics de Vox. Els resultats llancen que la seva estratègia prioritza el marc temàtic per sobre del joc polític; que implementa la seva estratègia a través d'una agenda temàtica polèmica que busca monopolitzar el debat mediàtic; que estem davant un partit conservador radical no populista, i que mentre Vox exerceix funcions de difusió, Abascal manté un perfil baix per a mostrar-se com un líder convencional d'una opció política acceptable.

Este Trabajo Final de Máster contiene la memoria del desarrollo y el proceso de creación de la estrategia y plan de comunicación de la startup Egan, una escuela de desarrollo personal y viajes transformadores que se encuentra en fase de iniciación. El objetivo de la estrategia y el plan de comunicación radica en marcar la hoja de ruta de acciones que nos permita dar visibilidad a Egan y potenciar su crecimiento a través de la creación de una identidad de marca (branding) y la utilización de técnicas Growth hacking que le proporcionen visibilidad. This End of Master Project contains the report of the development and creation process of the strategy and communication plan of the start-up company Egan, a personal development and transformational travels school which is in a beginning phase. The objective of the strategy and the communication plan is to set the roadmap for actions that allow us to ensure the visibility of the company and strengthen its growth through the creation of a brand identity and using growth hacking techniques. Aquest Treball Final de Màster conté la memòria del desenvolupament i el procés de creació de l'estratègia i pla de comunicació de la startup Egan, una escola de desenvolupament personal i viatges transformadors que es troba en fase d'iniciació. L'objectiu de l'estratègia i el pla de comunicació rau en marcar el full de ruta d'accions que ens permeti donar visibilitat a Egan i potenciar el seu creixement a través de la creació de una identitat de marca (branding) i la utilització de tècniques Growth al sistema que li proporcionin visibilitat.

Aquest treball final de grau es centra en la gestió de comunicació de crisi en una emergència sanitària en un sector concret, els esdeveniments, on el seu principal actiu és la imatge. És important que les organitzacions tinguin un bon pla de comunicació per pal·liar els efectes negatius que la crisi pugui portar a la imatge d'una fira, congrés, recinte o esdeveniment. Una bona gestió davant de tots els públics involucrats pot reforçar les edicions segu¿ents i la imatge de marca un cop passada la crisi. Hi ha situacions extraordinàries i imprevisibles com la pandèmia del Covid-19, ningú estava preparat ni tenia un pla de gestió per una crisi sanitària d'aquesta magnitud, es per això que es farà un anàlisi de la gestió de comunicació que el sector firal i de congressos ha realitzat en l'evolució de la crisi del coronavirus a l'estat espanyol. Estudiarem com han actuat els recintes firals més importants del país, Fira de Barcelona i IFEMA, així com el primer gran esdeveniment internacional suspès, Mobile world congress 2020. This final degree work focuses on crisis communication management in a health emergency in a specific sector, events, where its main asset is image. It is important that the organizations have a good communication plan to mitigate the negative effects that the crisis may bring to the image of a fair, congress, venue or event. A good management infront of all the involved publics can reinforce the following editions and the brand image once the crisis is over. There are extraordinary and unpredictable situations such as the Covid-19 pandemic, nobody was prepared or had a management plan for a health crisis of this magnitude, that is why we are going to analyze the communication management that the fair and congress sector has carried out in the evolution of the coronavirus crisis in the Spanish state. We will study how the most important trade shows of the country, Fira de Barcelona and IFEMA, have acted, as well as the first major international event suspended, Mobile world congress 2020. Este trabajo final de grado se centra en la gestión de comunicación de crisis en una emergencia sanitaria en un sector concreto, los acontecimientos, donde su principal activo es la imagen. Es importante que las organizaciones tengan un buen plan de comunicación para paliar los efectos negativos que la crisis pueda llevar a la imagen de una feria, congreso, recinto o acontecimiento. Una buena gestión ante todos los públicos involucrados puede reforzar las ediciones siguientes y reforzar la imagen de marca una vez pasada la crisis. Hay situaciones extraordinarias e imprevisibles como la pandemia del Covid-19; Nadie estaba preparado ni tenía un plan de gestión para una crisis sanitaria de esta magnitud, es por eso que se realizará un análisis de la gestión de comunicación que el sector ferial y de congresos ha realizado en la evolución de la crisis del coronavirus en el estado español. Estudiaremos cómo han actuado los recintos feriales más importantes del país, Fira de Barcelona y IFEMA, así como el primer gran evento internacional suspendido, Mobile world congress 2020.

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), sota la marca visible de Voluntaris.cat, és una plataforma de referència a Catalunya en la promoció i el reconeixement del voluntariat social. Inscrita oficialment en el Registre d'Entitats l'any 1989, la institució representa una organització sense afany de lucre que aglutina al voltant de 339 entitats socials de diferents àmbits: infància, joventut, pobresa, gent gran, sensellarisme, exclusió social, gènere, etc. El Tercer Sector Social a Catalunya, format per un conjunt d'associacions, fundacions, cooperatives i altres entitats que aglutinen diferents formes jurídiques, és un dels pilars de la democràcia al país en l'assoliment d'una societat més inclusiva, humana i equitativa per a tota la ciutadania. En aquest sentit, les entitats socials han trobat en les noves tecnologies una nova manera de comunicar, una oportunitat per informar, educar i sensibilitzar als seus públics objectius sobre les causes que atenen i que responen a les seves missions organitzacionals. Voluntaris.cat, amb representació als quatre territoris (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida), en el seu paper d'entitat de segon nivell té l'oportunitat d'elaborar un pla de comunicació interna que articuli la difusió de les activitats, informes, campanyes esdeveniments i dates assenyalades i connecti a les entitats de primer nivell, o d'acció directa, que representa en matèria de voluntariat. En aquest sentit, la Federació Catalana de Voluntariat Social té com a objectiu donar serveis a les seves entitats federades amb una àmplia gama de recursos: formació, assegurances, promoció comunitaria, salut, comunicació, etc. En aquest treball, precisament, es presenta un pla de comunicació interna, a través d'un anàlisi crític de l'entitat, i reforçat amb bibliografia i documentació de l'àmbit de la comunicació interna i el Tercer Sector, per tal d'articular un projecte pràctico professionalitzador que es pugui aplicar en el si de l'organització seguint una estratègia, tàctica, accions, calendari i avaluació determinada. Així doncs, el present treball, representa el primer pla de comunicació interna de la FCVS en commemoració del seu 30è aniversari. La Federación Catalana de Voluntariado Social (FCVS), bajo la marca visible de Voluntaris.cat, es una plataforma de referencia en Cataluña en la promoción y el reconocimiento del voluntariado social. Inscrita oficialmente en el Registro de Entidades en 1989, la institución representa una organización sin afán de lucro que aglutina alrededor de 339 entidades sociales de diferentes ámbitos: infancia, juventud, pobreza, gente mayor, sensellarisme, exclusión social, género, etc. El Tercer Sector Social en Cataluña, formado por un conjunto de asociaciones, fundaciones, cooperativas y otras entidades que aglutinan diferentes formas jurídicas, es uno de los pilares de la democracia al país en el logro de una sociedad más inclusiva, humana y equitativa para toda la ciudadanía. En este sentido, las entidades sociales han encontrado en las nuevas tecnologías una nueva manera de comunicar, una oportunidad para informar, educar y sensibilizar a sus públicos objetivos sobre las causas que atienen y que responden a sus misiones organizacionales. Voluntaris.cat, con representación en los cuatro territorios (Barcelona, Tarragona, Girona y Lleida), en su papel de entidad de segundo nivel tiene la oportunidad de elaborar un plan de comunicación interna que articule la difusión de las actividades, informes, campañas acontecimientos y fechas señaladas y conecte a las entidades de primer nivel, o de acción directa, que representa en materia de voluntariado. En este sentido, la Federación Catalana de Voluntariado Social tiene como objetivo dar servicios a sus entidades federadas con una amplia gama de recursos: formación, seguros, promoción comunitaria, salud, comunicación, etc. En este trabajo, precisamente, se presenta un plan de comunicación interna, a través de un análisis crítico de la entidad, y reforzado con bibliografía y documentación del ámbito de la comunicación interna y el Tercer Sector, para articular un proyecto pràctico professionalitzador que se pueda aplicar en el seno de la organización siguiendo una estrategia, táctica, acciones, calendario y evaluación determinada. Así pues, el presente trabajo, representa el primer plan de comunicación interna de la FCVS en conmemoración de su 30.º cumpleaños. The Catalan Federation of Social Volunteering (FCVS), under the well-known brand of Voluntaris.cat, is a recognised platform promoting and recognising social volunteering in Catalonia. Officially registered in the Approved Entities Registry in 1989, the institution represents a non-profit organisation joining over 339 social non-profits from many domains: childcare, youth, poverty, elderly people, homelessness, social exclusion, gender, etc. The Third Sector, formed by a huge range of associations, foundations, cooperatives and other non-profit legally constituted, is one of the bridges of democracy in Catalonia in the achivement of a more inclusive, human and equitative society for all. In this sense, non-profits have found in new techologies a new path of communicating, an emerging chance to inform, educate and raise awareness among their target over the challenges they face and also answer their organizational missions. Voluntaris.cat, that has representatives along the four regions of Catalonia (Barcelona, Tarragona, Girona and Lleida), has the opportunity within its role of federation to create an internal communications plan that join the promotion of activities, reports, campaigns, events and important dates, as well as connecting the non-profits working face-to-face with underseved communities, within the voluntary domain. In this sense, the goal of The Catalan Federation of Social Volunteering is to give services to non-profit members with a huge range of resources, including education, insurance, community service, healthcare, communications, etc. In this work, therefore, an intern communications plan is presented througout a critical analysis of the organisation, supported by academical references from the field of intern communications and Third Sector. The main goal is announcing a professional project that could be applied within the organisation following a strategy, tactics, actions, calendar and selected avaluation. Nonetheless, the current work represents the first intern communications plan of FCVS, in celebration of its 30's.

Dadas las circunstancias producidas a raíz de la llegada del COVID-19 a España a inicios de 2020, los eventos corporativos se han visto obligados a reinventarse para poder adaptarse a los nuevos tiempos, lo que supone un gran desafío para la industria. Los eventos corporativos son una herramienta de comunicación cuyo objetivo es trasladar mensajes a públicos definidos, que comparten un mismo espacio con el emisor y que les lleve a crear una determinada posición. Hasta el momento han demostrado ser una herramienta estratégica de comunicación para las empresas puesto que consiguen impactos directos e interactivos con su público. La pandemia ha supuesto un cambio incuestionable en la manera en que se organizan, comunican y transmiten dichos eventos, abriendo paso al formato digital, en el que la comunicación 2.0 juega un papel fundamental. No obstante, es cierto que antes del COVID-19 los eventos corporativos ya estaban incorporando innovaciones tecnológicas, con el fin de mejorar las experiencias de los asistentes y dar paso a eventos más interactivos, impactantes y sorprendentes. En estos momentos de escasa demanda, en el que el sector estudia cómo reinventarse, conocer en profundidad el campo en el que se mueven los eventos corporativos es de suma importancia. Por ello, el siguiente trabajo consiste en analizar y comparar cómo se entendían los eventos corporativos antes de la llegada de la enfermedad por coronavirus y cómo han ido evolucionando hasta el momento, permitiendo conocer así todos sus formatos. Las conclusiones a las que se llegue después del análisis efectuado servirán para plantear posibles alternativas sobre el futuro de la organización de los eventos corporativos. Donades les circumstàncies produïdes arran de l'arribada del COVID-19 a Espanya a inicis de 2020, els esdeveniments corporatius s'han vist obligats a reinventar-se per a poder adaptar-se als nous temps, la qual cosa suposa un gran desafiament per a la indústria. Els esdeveniments corporatius són una eina de comunicació l'objectiu de la qual és traslladar missatges a públics definits, que comparteixen un mateix espai amb l'emissor i que els porti a crear una determinada posició. Fins al moment han demostrat ser una eina estratègica de comunicació per a les empreses perquè aconsegueixen impactes directes i interactius amb el seu públic. La pandèmia ha suposat un canvi inqüestionable en la manera en què s'organitzen, comuniquen i transmeten aquests esdeveniments, obrint pas al format digital, en el qual la comunicació 2.0 juga un paper fonamental. No obstant això, és cert que abans del COVID-19 els esdeveniments corporatius ja estaven incorporant innovacions tecnològiques, amb la finalitat de millorar les experiències dels assistents i donar pas a esdeveniments més interactius, impactants i sorprenents. En aquests moments d'escassa demanda, en el qual el sector estudia com reinventar-se, conèixer en profunditat el camp en el qual es mouen els esdeveniments corporatius és de summa importància. Per això, el següent treball consisteix a analitzar i comparar com s'entenien els esdeveniments corporatius abans de l'arribada de la malaltia per coronavirus i com han anat evolucionant fins al moment, permetent conèixer així tots els seus formats. Les conclusions a les quals s'arribi després de l'anàlisi efectuada serviran per a plantejar possibles alternatives sobre el futur de l'organització dels esdeveniments corporatius. Due to the circumstances produced as a result of the arrival of COVID-19 in Spain in the beginning of 2020, corporate events have been forced to reinvent in order to adapt to the new reality, which is a big challenge for the industry. Corporate events are a communication tool used in order to convey messages to defined audiences that share the same space with the speaker and that leads them to create a certain position. So far they have proven to be a strategic communication tool for companies since they achieve direct and interactive impacts with their audience. The pandemic has led to an unquestionable change in the way the events are organized, communicated and transmitted, opening the way to the digital format, in which communication 2.0 plays a fundamental role. It is true that before COVID-19 corporate events were already incorporating technological innovations, in order to improve the experiences of attendees and make way for more interactive, impactful and surprising events. In these moments of low demand, the sector is studying how to reinvent itself, knowing in depth the field in which they operate is of utmost importance. Therefore, the following thesis consists of analyzing and comparing how corporate events were understood before the arrival of the coronavirus disease and how they have evolved so far, allowing knowing all their formats. The conclusions reached after the carried out analysis will serve to propose possible alternatives on the future of the organization of corporate events.

El Plan de difusión de eventos de la Red Territorial UOC, de la que formo parte, surge de la necesidad de hacer un análisis de reflexión acerca de las actividades de comunicación y difusión de eventos que llevamos haciendo desde hace años, sin una estructura definida de acciones y una coordinación con el departamento de comunicación que se encarga de las redes sociales en la Universitat. Debido a la propia naturaleza de la Red Territorial, que tiene funciones muy diversas, debe coordinarse con muchos departamentos de la UOC. Puede decirse que es un departamento transversal, que da soporte presencial a las actividades de la Universitat, proporcionando un matiz territorial y de cercanía a la comunidad UOC compuesta por alumnos, graduados, potenciales alumnos, profesores y tutores repartidos por España. Sin olvidar que el principal objetivo es dar notoriedad a la Universitat, cuando se llevan a cabo actividades presenciales en el territorio como pueden ser jornadas, mesas redondas, presentaciones, comidas con la comunidad, etc. que no son meramente institucionales, como las Jornadas Anuales Alumni, los Actos de Graduación, la Inauguración de Puntos o Sedes, etc., existe un vacío comunicativo en las redes sociales que sería interesante cuestionar para poder establecer una planificación de estas actividades organizadas por la Red Territorial. Este trabajo pretende, principalmente, reflexionar desde el interior de la organización y a partir de la experiencia laboral y los conocimientos adquiridos en el máster. Poner sobre la mesa esta necesidad en el ámbito de la Comunicación, especialmente en las redes, y sacar conclusiones. The Events and Communications plans of UOC Territorial Network, of which I take part in, arises from the need to make a reflection analysis about diffusion and communication of events, that we have been doing for years, without any clear action defined structure anda coordination with the communication department in charge of social networks at University. Due to its very nature of the Territorial Network, that has various functions, needs to be coordinated with many UOC departments. It can be said to be a transversal department which provides on-site support to the University activities, providing a territorial nuance and closeness to the UOC community consisting of students, graduates, potential students, teachers and tutors spread all over Spain. Not forgetting that the main objective is giving prominence to the University, when on-site activities are carried out in the territory, such as conferences, round tables, presentations, lunches with the community, ect. which are not merely institutional, such as Alumni annual working day, Graduation ceremonies, Inauguration of Headquarters, ect. There is a communicative vacuum in social networks, that would be interesting to question to be able to establish a planning for these activities organized by the Territorial Network. This work is mainly aimed to reflect on the inside of the organization and from work experience and acquired knowledge in the master. Putting forward this proposal as a necessity in the field of communication, especially in network and draw conclusions. El Pla de difusió d'esdeveniments de la Xarxa Territorial UOC, de la qual formo part, sorgeix de la necessitat de fer una anàlisi de reflexió sobre les activitats de comunicació i difusió d'esdeveniments que portem fent des de fa anys, sense una estructura definida d'accions i una coordinació amb el departament de comunicació que s'encarrega de les xarxes socials en la Universitat. A causa de la pròpia naturalesa de la Xarxa Territorial, que té funcions molt diverses, ha de coordinar-se amb molts departaments de la UOC. Pot dir-se que és un departament transversal, que dóna suport presencial a les activitats de la Universitat, proporcionant un matís territorial i de proximitat a la comunitat UOC composta per alumnes, graduats, potencials alumnes, professors i tutors repartits per Espanya. Sense oblidar que el principal objectiu és donar notorietat a la Universitat, quan es duen a terme activitats presencials en el territori com poden ser jornades, taules rodones, presentacions, menjades amb la comunitat, etc. que no són merament institucionals, com les Jornades Anuals Alumni, els Actes de Graduació, la Inauguració de Punts o Seus, etc., existeix un buit comunicatiu en les xarxes socials que seria interessant qüestionar per a poder establir una planificació d'aquestes activitats organitzades per la Xarxa Territorial. Aquest treball pretén, principalment, reflexionar des de l'interior de l'organització i a partir de l'experiència laboral i els coneixements adquirits en el màster. Posar sobre la taula aquesta necessitat en l'àmbit de la Comunicació, especialment en les xarxes, i treure conclusions.

Una de de les idees que impregna el present treball final de màster és que el caràcter de proximitat a la ciutadania dels ajuntaments els converteix en agents de canvi fonamentals pel que fa a l'aplicació de polítiques públiques amb impacte real en els ciutadans i ciutadanes. Dins d'aquestes polítiques, hi trobem les que estan relacionades amb la igualtat de gènere home-dona i LGTBI. Aquestes s'han incorporat en els últims anys a l'agenda social mundial gràcies a la tendència creixent de qüestionament del sistema patriarcal iniciada amb moviments com el #MeToo l'octubre de 2017 o d'altres com les vagues feministes dels últims 8 de març. En el cas de l'Ajuntament de Mataró, l'equipament dedicat a la implantació de polítiques de gènere dona-home i LGTBI és el CIRD, Centre d'Informació i Recursos per a les Dones i servei d'atenció a la diversitat sexual i de gènere. Tot i l'important repte comunicatiu amb què es troba, aquest equipament mai ha comptat amb un pla de comunicació i, per tant, el repte que es proposa aquest treball és la seva elaboració. Tot i que es podria pensar que n'hi ha prou en aplicar-hi els preceptes principals de la comunicació corporativa, la bibliografia existent demostra que la comunicació al si de les institucions públiques presenta certes singularitats. Cal tenir en compte, per exemple, que aquestes estan gestionades per alts càrrecs subjectes als períodes electorals i que gestionen béns intangibles que són propietat del propi receptor de les comunicacions, és a dir, la ciutadania en general. Concretament, en el cas de les polítiques d'igualtat de gènere dona-home i LGTBI, també cal predicar amb l'exemple i parar especial atenció a l'ús que es fa del llenguatge. L'auditoria de comunicació per a l'elaboració del pla es basa en contactes personals, entrevistes i enquestes adreçades a les responsables i treballadores del CIRD, l'estudi de fonts documentals com els plans d'igualtat de què disposa l'Ajuntament de Mataró a nivell intern i extern i l'anàlisi dels continguts publicats a les xarxes socials i al web municipal. D'aquesta se'n desprèn una bona gestió de la comunicació interna, tant a nivell d'ajuntament com del CIRD, tot i que es proposa complementar-la amb iniciatives per a la seva optimització. Quant a la comunicació externa, el CIRD gestiona campanyes que se celebren anualment i per a les quals ja existeix tot un engranatge que en permet la difusió òptima. Les propostes que inclou el pla de comunicació, doncs, van encaminades a la generació d'una imatge de marca unificada, així com a acabar de reforçar les campanyes existents a nivell de xarxes socials i encetar noves campanyes que estan previstes per al període entre juny del 2020 i juliol del 2021, tant a nivell offline com online. En aquest sentit, el repte més gran s'ha trobat en la segmentació dels públics objectius, ja que si bé certes comunicacions s'adrecen a sectors concrets de la ciutadania, la necessitat de conscienciació ciutadana i educació social quant a les polítiques d'igualtat provoca que sigui convenient que aquestes arribin a tota la població. One of the key ideas which has influenced this Master dissertation lies in the fact that the close proximity to its citizens makes local governments fundamental agents of change when implementing policies with real impact on the public. Amongst such policies are those relating to gender and LGTBI equality. As patriarchy is continuing to be challenged since the #MeToo movement of October 2017 or 8 March feminist strikes of recent years, these policies are consolidating themselves in the global social agenda. In the case of the Mataró council, the office responsible for implementing gender equality and LGTBI policies is the CIRD (Centre of Information and Women's Resources and office for sexual and gender diversity). Despite the communicative challenges it is facing, the CIRD has never had a communications plan and thus its elaboration is the aim of this dissertation. While it might seem sufficient to simply apply key corporate communication principles, current bibliography suggests that public service communication presents its own set of unique traits. After all, at the forefront of public institutions are high office politicians who are subject to election periods and who manage intangible assets, the owners of which are the very receivers of said communication, i.e. the general public. Specifically, gender and LGTBI equality policies require leading by example as well as special attention to language use. The communications audit necessary for creating the communications plan relied on personal contacts, interviews and surveys directed at CIRD administrators and employees, the analysis of primary sources such as the Mataró council's Equality plans at the internal and external level, as well as the analysis of the council's posts on social media and its website. At an internal level, communications management proves effective, both at the council level and the CIRD level, though further complementary initiatives are recommended to enhance its success. As concerns external communication, the CIRD runs annual campaigns which are already managed and optimally broadcast. The communications plan proposes to create a more unified brand image, as well as to further reinforce existing campaigns run on social media, and initiate new campaigns suggested for the period between July 2020 and June 2021, both at an offline and online level. In this sense, the greatest challenge has been target group segmentation: while certain communications are addressed at specific sectors, the need to provide social education and raise public awareness of equality policies requires that they be accessible to the entire population. Una de de las ideas que impregna el presente trabajo final de máster es que el carácter de proximidad a la ciudadanía de los ayuntamientos los convierte en agentes de cambio fundamentales en cuanto a la aplicación de políticas públicas con impacto real en los ciudadanos y ciudadanas. Dentro de estas políticas, encontramos las que están relacionadas con la igualdad de género hombre-mujer y LGTBI. Estas se han incorporado en los últimos años a la agenda social mundial gracias a la tendencia creciente de cuestionamiento del sistema patriarcal iniciada con movimientos como lo #MeToo el octubre de 2017 u otros como las huelgas feministas de los últimos 8 de marzo. En el caso del Ayuntamiento de Mataró, la equipación dedicada a la implantación de políticas de género mujer-hombre y LGTBI es lo CIRD, Centro de Información y Recursos para las Mujeres y servicio de atención a la diversidad sexual y de género. Todo y el importante reto comunicativo con que se encuentra, esta equipación nunca ha contado con un plan de comunicación y, por lo tanto, el reto que se propone este trabajo es su elaboración. A pesar de que se podría pensar que hay bastante al aplicar los preceptos principales de la comunicación corporativa, la bibliografía existente demuestra que la comunicación al si de las instituciones públicas presenta ciertas singularidades. Hay que tener en cuenta, por ejemplo, que estas están gestionadas por altos cargos sujetos en los periodos electorales y que gestionan bienes intangibles que son propiedad del propio receptor de las comunicaciones, es decir, la ciudadanía en general. Concretamente, en el caso de las políticas de igualdad de género mujer-hombre y LGTBI, también hay que predicar con el ejemplo y parar especial atención al uso que se hace del lenguaje. La auditoría de comunicación para la elaboración del plan se basa en contactos personales, entrevistas y encuestas dirigidas a las responsables y trabajadoras del CIRD, el estudio de fuentes documentales como los planes de igualdad de que dispone el Ayuntamiento de Mataró a nivel interno y externo y el análisis de los contenidos publicados en las redes sociales y en el web municipal. De esta se desprende una buena gestión de la comunicación interna, tanto a nivel de ayuntamiento como del CIRD, a pesar de que se propone complementarla con iniciativas para su optimización. En cuanto a la comunicación externa, lo CIRD gestiona campañas que se celebran anualmente y para las cuales ya existe todo un engranaje que permite la difusión óptima. Las propuestas que incluye el plan de comunicación, pues, van encaminadas a la generación de una imagen de marca unificada, así como a acabar de reforzar las campañas existentes a nivel de redes sociales y comenzar nuevas campañas que están previstas para el periodo entre junio del 2020 y julio del 2021, tanto a nivel offline como en línea. En este sentido, el reto más grande se ha encontrado en la segmentación de los públicos objetivos, puesto que si bien ciertas comunicaciones se dirigen a sectores concretos de la ciudadanía, la necesidad de concienciación ciudadana y educación social en cuanto a las políticas de igualdad provoca que sea conveniente que estas lleguen a toda la población.

Aquest Treball Final de Màster (TFM), de modalitat pràctico-professionalitzadora, presenta una proposta de pla de comunicació per a l'emissora local Ràdio Canet, aprofitant el seu 40è aniversari. S'aposta per desenvolupar un projecte comunicatiu que parteix d'una estratègia proactiva centrada en aprofitar aquest aniversari per organitzar un acte que permeti impulsar el coneixement de la ràdio entre els seus públics i n'incrementi la percepció positiva. This Final Master's Thesis (TFM), of a practical-professional nature, presents a communication proposal for the local radio station Ràdio Canet, taking advantage of its 40th anniversary. It is committed to developing a communication project based on a proactive strategy focused on taking advantage of this anniversary to organize an event that will promote the knowledge of radio among its audiences and increase its positive perception. Este Trabajo de Fin de Master (TFM), de la modalidad practico-profesionalizadora, presenta una propuesta de plan de comunicación para la emisora local de Radio Canet, aprovechando su 40 aniversario. Se apuesta por desarrollar un proyecto comunicativo que parte de una estrategia proactiva centrada en aprovechar este aniversario para organizar un acto que permita impulsar el conocimiento de la entidad entre sus públicos y aumente la percepción positiva que se tiene de ella.

En España, el Tercer Sector social está constituido por 30,000 mil entidades no lucrativas. La Fundación Vicki Bernadet forma parte de ese gran tejido de entidades sociales y tiene una misión clara: caminar con la sociedad hacia un mañana en el que los niños y niñas no sufran abusos sexuales. El TFM que presentamos es la elaboración de un plan de comunicación integral (Plan de Comunicación ¿Cuento contigo¿) como herramienta estratégica para sensibilizar a la comunidad sobre la misión de la Fundación Vicki Bernadet y su trabajo contra los abusos sexuales infantiles, concretamente sobre aquellos producidos en el ámbito familiar o entorno de confianza. A Espanya, el Tercer Sector social està constituït per 30,000 mil entitats no lucratives. La Fundació Vicki Bernadet forma part d'aquest gran teixit d'entitats socials i té una missió clara: caminar amb la societat cap a un demà en el qual els nens i nenes no sofreixin abusos sexuals. El TFM que presentem és l'elaboració d'un pla de comunicació integral com a eina estratègica per a sensibilitzar a la comunitat sobre la missió de la Fundació Vicki Bernadet i el seu treball contra els abusos sexuals infantils, concretament sobre aquells produïts en l'àmbit familiar o entorn de confiança. The Third Spanish Sector is made up of 30,000 non-profit entities, most of which are private associations and foundations. Fundación Vicki Bernadet is part of this web of social entities and has a clear mission: "fighting for a future where children do not suffer sexual abuse." The FMP we present is the elaboration of a communication plan as a strategic tool to raise community awareness about the mission of Fundación Vicki Bernadet and its work against child sexual abuse, specifically those produced in domestic environments.

Aquest Treball Final de Màster explora el sector de la moda i la cultura dedicada als més petits per descobrir quina és la millor manera de comunicar aquest nou esdeveniment i dissenyar-ne el pla de comunicació que ha de permetre posicionar el Rec Kids entre els millors certàmens de moda d'Europa. Atreure el mateix volum de públic que en l'edició per adults, aconseguir que la població catalana en conegui l'existència i una obtenir bona reputació seran els principals objectius d'aquesta primera edició. Este Trabajo Final de Máster explora el sector de la moda y la cultura dedicada a los más pequeños para descubrir cuál es la mejor manera de comunicar este nuevo acontecimiento y diseñar el plan de comunicación que tiene que permitir posicionar la Reguera Kids entre los mejores certámenes de moda de Europa. Atraer el mismo volumen de público que en la edición por adultos, conseguir que la población catalana conozca la existencia y una obtener buena reputación serán los principales objetivos de esta primera edición. This final master's project explores the fashion and culture sector dedicated to young people in order to discover the best way to communicate this new event and design the communication plan to position the Rec Kids among the best fashion events in Europe. To ensure the same audience numbers as the adult edition, to ensure that the Catalan community continues to exist and to obtain a good reputation will be the main objectives of this first edition.

Aquest treball planteja una nova modalitat d'agència d'organització d'esdeveniments corporatius sostenibles que operi a Catalunya amb especial focus a Barcelona. Si bé és cert que hi ha algunes agències en el territori espanyol que ja realitzen accions en aquest àmbit, no n'hi ha cap que hagi adoptat la sostenibilitat íntegrament en tots els actes que organitza. Avui en dia, la societat espanyola està cada vegada més conscienciada amb la importància de la protecció de l'entorn mediambiental. Aquesta és una realitat que reflecteixen nombrosos estudis de mercat, com el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre del 2016. En aquest sentit, les empreses han anat adoptant cada vegada més un rol responsable. Algunes només ho han fet dins del marc de la legalitat vigent i en canvi d'altres, han anat més enllà i han adoptat una postura proactiva. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ha esdevingut una prioritat per aquestes últimes. Però aquesta realitat no s'ha traslladat a l'àmbit de l'organització d'esdeveniments. D'aquesta situació neix la proposta d'aquest projecte, a partir de la intuïció de l'existència d'un nínxol de mercat que relaciona esdeveniments i sostenibilitat, i que es pretén posar en pràctica en la vida real. En una primera etapa del treball es realitza un estudi teòric exhaustiu amb l'objectiu d'analitzar tota la literatura existent referent a la sostenibilitat en els esdeveniments. Això permet detectar que la fonamentació teòrica d'aquest àmbit és molt reduïda, encara que aquests elements per separat comptin amb una base teòrica molt extensa. This project introduces a new type of sustainable corporate event management agency that operates in Catalonia with special focus in Barcelona. While it is true that there are some Spanish agencies that already carry out actions in this field, none of them have integrally adopted sustainability at the events which these organise. Nowadays, Spanish society is increasingly aware of the importance of protecting the environment. This is a reality reflected by different market surveys, such as the opinion barometer of the Spanish Sociological Research Centre (CIS) of November 2016. In this regard, companies have increasingly taken a responsible role. Some of which have only done so within the framework of current legislation, others have gone further and have taken a proactive stance. In this way, Corporate Social Responsibility (CSR) has become a priority for the latter. However, this reality has not permeated the event management field. This situation has led to the proposal of this project based on the intuition that there is a niche that links sustainability to events, and which is intended to be implemented. In the first phase of the project, a comprehensive desk-based study is conducted with the aim of analysing all the existing literature regarding sustainability in events. This has brought to light that there is little theoretical foundation on this area, although these subjects have a very broad theoretical basis separately. Este trabajo plantea una nueva modalidad de agencia de organización de acontecimientos corporativos sostenibles que opere en Cataluña con especial foco a Barcelona. Si bien es cierto que hay algunas agencias en el territorio español que ya realicen acciones en este ámbito, no hay ninguno que haya adoptado la sostenibilidad íntegramente en todos los actos que organiza. Hoy en día, la sociedad española está cada vez más concienciada con la importancia de la protección del entorno medioambiental. Esta es una realidad que reflejan numerosos estudios de mercado, como el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) de noviembre del 2016. En este sentido, las empresas han ido adoptando cada vez más un rol responsable. Algunas solo lo han hecho dentro del marco de la legalidad vigente y en cambio otros, han ido más allá y han adoptado una postura proactiva. De este modo, la Responsabilidad Social Corporativa (RSC) ha acontecido una prioridad por estas últimas. Pero esta realidad no se ha trasladado al ámbito de la organización de acontecimientos. De esta situación nace la propuesta de este proyecto, a partir de la intuición de la existencia de un nicho de mercado que relaciona acontecimientos y sostenibilidad, y que se pretende posar en práctica en la vida real. En una primera etapa del trabajo se realiza un estudio teórico exhaustivo con el objetivo de analizar toda la literatura existente en lo referente a la sostenibilidad en los acontecimientos. Esto permite detectar que la fundamentación teórica de este ámbito es muy reducida, aunque estos elementos por separado cuenten con una base teórica muy extensa.

El sector carni és un dels més importants de l'economia catalana, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, moltes de les quals mantenen una política de comunicació generalment de perfil baix. En un moment en què aquesta indústria és cada vegada més al punt de mira de consumidors, moviments ecologistes i animalistes, sindicats i governants, quin tipus de comunicació convé més? Exclusivament reactiva en cas de crisi? O proactiva per destacar-ne els beneficis i millorar la reputació? Aquest projecte pretén destacar els beneficis que aporta el fet de tenir una política de comunicació ben definida al sector de la indústria alimentària i, especial-ment a la indústria càrnia, així com la necessitat de comptar amb un pla de comunicació de crisi tenint en compte els riscos creixents. El treball presenta una estratègia de comunicació per al Grup Salvi, un conglomerat d'empreses de l'àmbit porcí que té presència als tres sectors d'activitat econòmica: des de la cria i engreix del porc (sector primari), passant per la transformació de la carn i l'elaboració d'embotit (secundari) i, finalment, la venda del producte acabat (terciari), tant B2B (proveint xarcuteries, grans superfícies i restauració, principalment a Catalunya) com B2C, a través de botigues pròpies. Es proposa un pla de gestió de la reputació, amb un especial focus en les accions online per augmentar la visibilitat de l'empresa i millorar la comunicació amb els seus públics. Per altra banda, tenint en compte els creixents riscos als quals s'enfronta la indústria càrnia, es fa una anàlisi sobre les potencials crisis a les quals està exposat el grup, centrant-se en la fase proactiva del cicle de gestió de conflictes. El sector cárnico es uno de los más importantes de la economía catalana, formado mayoritariamente por pequeñas y medianas empresas, muchas de las cuales mantienen una política de comunicación generalmente de perfil bajo. En un momento en que esta industria es cada vez más en su punto de mira de consumidores, movimientos ecologistas y animalistas, sindicatos y gobernantes, ¿qué tipo de comunicación conviene más? ¿Exclusivamente reactiva en caso de crisis? O proactiva para destacar los beneficios y mejorar la reputación? Este proyecto pretende destacar los beneficios que aporta el hecho de tener una política de comunicación muy definida al sector de la industria alimentaria y, especial-mente a la industria cárnica, así como la necesidad de contar con un plan de comunicación de crisis teniendo en cuenta los riesgos crecientes. El trabajo presenta una estrategia de comunicación para el Grupo Salve, un conglomerado de empresas del ámbito porcino que tiene presencia a los tres sectores de actividad económica: desde la cría y engorde del cerdo (sector primario), pasando por la transformación de la carne y la elaboración de embutido (secundario) y, finalmente, la venta del producto acabado (terciario), tanto B2B (proveyendo charcuterías, grandes superficies y restauración, principalmente en Cataluña) como B2C, a través de tiendas propias. Se propone un plan de gestión de la reputación, con un especial foco en las acciones online para aumentar la visibilidad de la empresa y mejorar la comunicación con sus públicos. Por otro lado, teniendo en cuenta los crecientes riesgos a los cuales se enfrenta la industria cárnica, se hace un análisis sobre las potenciales crisis a las cuales está expuesto el grupo, centrándose en la fase proactiva del ciclo de gestión de conflictos. The meat industry is one of the most important sectors in the Catalan economy, mainly composed of small and medium-sized businesses, many of which maintain a low profile communication policy. This industry is increasingly at the spotlight of consumers, environmental and pro-animal movements, trade unions and public decision-makers. In this context, what kind of communication is best suited? A reactive communication only when a crisis appears? Or is it better to have a pro-active one to highlight its benefits and improve its reputation? This project aims to highlight the benefits of having a well-defined communication policy in the food industry and, especially, in the meat industries, as well as the need to have a crisis communication plan taking into account the growing risks. In the next pages, a communication plan for Grup Salvi is presented. This is a group of companies in the porcine sector that has presence in the three sectors of economic activity: from the breeding and fattening of pigs (primary sector), through the transformation of meat and the preparation of cold meat (secondary) and, finally, the sale of the finished product (tertiary), both B2B (providing delica-tessens, supermarkets, bars and restaurants, mainly in Catalonia) such as B2C, through their own stores. This project proposes a reputation management plan, with a special focus on the online actions in order to increase the visibility of the company and improve the communication with their stakeholders. On the other hand, given the growing risks faced by the meat industry, the project presents an analysis of the potential crises, focusing on the proactive phase of the conflict management cycle.

La comunicació d'institucions científiques necessita superar el doble repte de, en primer lloc, fer arribar als públics objectiu, molt diversos, un missatge amb diferents capes de complexitat i, en segon lloc, fer-ho a partir d'equips mixtes on conviuen tan científics amb formació en comunicació com comunicadors formats en les bases de la ciència. Per bé que existeixen cursos de formació específics pensats per a reduir l'impacte de perfils tan especialitzats, és raonable preguntar-se si existeix un biaix comunicatiu en funció de la composició dels departaments encarregats d'aquesta tasca. D'existir, hom podria cercar la composició i repartiment de tasques òptima entre professionals per tal d'aprofitar al màxim els punts forts de cada perfil. En aquest treball s'ha desenvolupat i implementat un mètode de mesura capaç de detectar els biaixos existents en la tasca comunicadora dels cinc millors centres CERCA i determinar si es deu a la composició dels seus departaments de comunicació o, per contra, respon a altres criteris. L'estudi cobreix tres grans àrees comunicatives: 1) l'activitat a Twitter; 2) la presència en mitjans de comunicació i, 3) la disseminació de resultats científics. Els centres estudiats són: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l'Institut de Nanociències i Nanotecnologia de Catalunya (ICN2). Corporate science communication needs to overcome a double challenge. Firstly, to deliver a message containing multiple layers of complexity to a highly diverse target audience and, secondly, do it from teams composed by a mixture of professional communicators, some with a background in communication and others in science. Notwithstanding the various formal training aimed at reducing the impact of so specialised profiles, it is reasonable to ask whether a communication bias exists according to the specific composition of the departments in charge. Would such bias be real, one could try to find the best professional composition and task assignment to maximize the strengths of each profile in the benefit of the overall communication effort. The present report develops and implements a measuring method to detect bias in the communication task from the top five CERCA research centres and determine whether it is attributable to the department¿s composition or other criteria. The research covers three broad communication areas: 1) Twitter activity; 2) mass media presence and, 3) scientific results dissemination. Centres under study are: Centre de Regulació Genòmica (CRG), Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) and Institut de Nanociències i Nanotecnologia de Catalunya (ICN2). La comunicación de instituciones científicas necesita superar el doble reto de, en primer lugar, hacer llegar a los públicos objetivo, muy diversos, un mensaje con diferentes capas de complejidad y, en segundo lugar, hacerlo a partir de equipos mixtas donde conviven tan científicos con formación en comunicación como comunicadores formados en las bases de la ciencia. Si bien existen cursos de formación específicos pensados para reducir el impacto de perfiles tan especializados, es razonable preguntarse si existe un sesgo comunicativo en función de la composición de los departamentos encargados de esta tarea. De existir, se podría buscar la composición y reparto de tareas óptima entre profesionales para aprovechar al máximo los puntos fuertes de cada perfil. En este trabajo se ha desarrollado e implementado un método de medida capaz de detectar los sesgos existentes en la tarea comunicadora de los cinco mejores centres BUSCA y determinar si se debe a la composición de sus departamentos de comunicación o, por el contrario, responde a otros criterios. El estudio cubre tres grandes áreas comunicativas: 1) la actividad en Twitter; 2) la presencia en medios de comunicación y, 3) la diseminación de resultados científicos. Los centros estudiados son: el Centro de Regulación Genómica (CRG), el Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona (IRB), el Instituto de Bioenginyeria de Cataluña (IBEC), el Instituto de Ciencias Fotónicas (ICFO) y el Instituto de Nanociencias y Nanotecnología de Cataluña (ICN2).

This academic work presents a communications plan for Fundació ACE. This is a non-profit entity that fights against Alzheimer's disease. The project sets for the very first defined internal communications strategy for an entity with 25 years of history, formed by more than 80 workers spread across three buildings in the city of Barcelona. Nowadays, internal corporative communications are becoming part of the communication strategy of medium and large businesses that realize the importance of making an effort in maintaining a well-inform internal audience that is synchronized with the objectives of the organization. Fundació ACE created its first communications department five years ago, realizing to the need to have a professional team in the field. This investigation exemplifies a model to enforce the corporative requirements of Fundació ACE, that establishes the necessary steps to compose a referential model in internal communications. It designs a bundle of tactics to connect the entity with the workers. The study situates the business importance of the information needs of the internal public. It also analyzes the work climate to rate impact in team motivation. Related to practical methodology, an internal auditory has been performed by analyzing the corporate documents that register the data and impact of the entity. Afterwards, the information of the intern public was collected by using a survey mechanism. Consequently, a meeting with the Chief Communications Officer was arranged in order to discern the communications priorities. This analysis of the status of internal communications at Fundació ACE is a revealing study of the modus operandi with all the weaknesses and strengths of the communication and internal public of the entity. The analyzed position is justified by the answers of the workers to generate a new way of operations in the communications department. The communications plan opens brand new communicative possibilities while also being fortified by existing channels to generate a communication flow that improves the status of the employees. Aquest treball presenta un pla de comunicació interna per a Fundació ACE. És una entitat del tercer sector, que lluita per combatre la malaltia de l'Alzheimer. El projecte suposa la primera definició estratègica de comunicació interna per una entitat amb 25 anys d'història, en què suma més de 80 treballadors repartits en tres edificis de la ciutat de Barcelona. En l¿actual panorama, la comunicació corporativa interna està començant a ser part de les estratègies de comunicació de mitjanes i grans empreses, que s'adonen de la importància de dedicar esforços a mantenir un públic intern informat i en sincronia amb els objectius de l'organització. Fundació ACE va crear el primer departament de comunicació fa cinc anys, donada la necessitat de tenir un equip de comunicació professionalitzat a l'entitat. La investigació exemplifica un model dissenyat per reforçar les necessitats corporatives de la marca Fundació ACE, que estableixi les guien necessàries per esdevenir un model de referència en el camp de la comunicació interna. Es planteja una dinàmica d'accions a mida per connectar l'ens comunicatiu amb el públic intern. L'estudi emfatitza en la necessitat d'informació dels treballadors i analitza el clima laboral per valorar l'impacte en la motivació de l'equip. Pel que fa a la metodologia pràctica, es porta a terme una auditoria de comunicació interna mitjançant l'anàlisi dels documents corporatius, que registren les dades i l'impacte de l'organització. Seguidament, es recull informació del públic intern mitjançant el mecanisme d'enquesta. Consegüentment, es fixa una reunió amb la directora de comunicació de Fundació ACE per discernir les necessitats prioritàries en termes de comunicació interna. La present anàlisi de l'estat de la comunicació interna de Fundació ACE és un document revelador del modus operandi amb les debilitats i fortaleses de l'organització en termes de comunicació i el seu públic intern. La situació analitzada es justifica amb les respostes dels treballadors per tal de traçar les tàctiques d'un nou sistema operatiu del departament de comunicació amb els empleats. El pla de comunicació intern obre noves possibilitats comunicatives, alhora que es nodreix amb els canals existents per tal de generar un flux comunicatiu, que fomenti el reconeixent de les persones que formen part de Fundació ACE. Este trabajo presenta un plan de comunicación interna para Fundación ACE. Es una entidad del tercer sector, que lucha para combatir la dolencia del Alzheimer. El proyecto supone la primera definición estratégica de comunicación interna por una entidad con 25 años de historia, en que suma más de 80 trabajadores repartidos en tres edificios de la ciudad de Barcelona. En el actual panorama, la comunicación corporativa interna está empezando a ser parte de las estrategias de comunicación de medias y grandes empresas, que se dan cuenta de la importancia de dedicar esfuerzos a mantener un público interno informado y en sincronía con los objetivos de la organización. Fundación ACE creó el primer departamento de comunicación hace cinco años, dada la necesidad de tener un equipo de comunicación profesionalizado a la entidad. La investigación ejemplifica un modelo diseñado para reforzar las necesidades corporativas de la marca Fundación ACE, que establezca las guían necesarias por devenir un modelo de referencia en el campo de la comunicación interna. Se plantea una dinámica de acciones a medida para conectar el ente comunicativo con el público interno. El estudio enfatiza en la necesidad de información de los trabajadores y analiza el clima laboral para valorar el impacto en la motivación del equipo. En cuanto a la metodología práctica, se lleva a cabo una auditoría de comunicación interna mediante el análisis de los documentos corporativos, que registran los datos y el impacto de la organización. Seguidamente, se recoge información del público interno mediante el mecanismo de encuesta. Consiguientemente, se fija una reunión con la directora de comunicación de Fundación ACE por discernir las necesidades prioritarias en términos de comunicación interna. El presente análisis del estado de la comunicación interna de Fundación ACE es un documento revelador del modus operandi con las debilidades y fortalezas de la organización en términos de comunicación y su público interno. La situación analizada se justifica con las respuestas de los trabajadores para trazar las tácticas de un nuevo sistema operativo del departamento de comunicación con los empleados. El plan de comunicación interno abre nuevas posibilidades comunicativas, a la vez que se nutre con los canales existentes para generar un flujo comunicativo, que fomente el reconociendo de las personas que forman parte de Fundación ACE.

Aquest projecte presenta un pla de comunicació interna per a l'oficina de Londres d'una empresa d'educació financera (l'Entitat) que ofereix cursos d'inversió en propietat. Es tracta de la primera estratègia formal de comunicació interna (CI) en els 25 anys d'història de l'organització. Aquest treball exemplifica com la CI serveix per assolir objectius més enllà dels informatius. Es proposa un programa d'accions per satisfer les necessitats d'informació i, alhora, millorar l'ambient de treball, enfortir la cultura de l'organització i incrementar el rendiment dels treballadors. En la fase inicial d'investigació, a través de la realització d'entrevistes, observació activa, anàlisi documental i enquestes, es realitza una auditoria de CI per detectar les principals necessitats comunicatives i la problemàtica més rellevant. Havent fet un estudi teòric comparatiu de models d'auditoria, es dur a terme una adaptació pròpia de les preguntes de l'enquesta del mètode de International Communication Association (ICA). This project presents an Internal Communications Plan for the London office of a financial education company (The Company) that offers property-investing courses. This is the first formal Internal Communications (IC) strategy in the 25 years of the organisation¿s history. This project exemplifies how IC serves to achieve more goals than mere information. The proposed programme of actions seeks to meet the need for information, as well as promote a better work environment, strengthen the company culture, and increase employee performance. In the initial investigation phase, through interviews, active observation, document analysis and surveys, an Internal Communication Audit is carried out to detect the main communicative needs and the most relevant issues. Having conducted a comparative, theoretical study of audit models, the questions from the survey of the International Communication Association have been adapted. Este proyecto presenta un plan de comunicación interna para la oficina de Londres de una empresa de educación financiera (la Entidad) que ofrece cursos de inversión en propiedad. Se trata de la primera estrategia formal de comunicación interna (CI) en los 25 años de historia de la organización. Este trabajo ejemplifica como la CI sirve para lograr objetivos más allá de los informativos. Se propone un programa de acciones para satisfacer las necesidades de información y, a la vez, mejorar el ambiente de trabajo, fortalecer la cultura de la organización e incrementar el rendimiento de los trabajadores. En la fase inicial de investigación, a través de la realización de entrevistas, observación activa, análisis documental y encuestas, se realiza una auditoría de CI para detectar las principales necesidades comunicativas y la problemática más relevante. Habiendo hecho un estudio teórico comparativo de modelos de auditoría, se llevar a cabo una adaptación propia de las preguntas de la encuesta del método de International Communication Association (ICA).

Este trabajo fin de Máster tiene como objetivo demostrar mediante el planteamiento de un plan de comunicación real, qué herramientas, tácticas y acciones puede utilizar una microempresa como Siderit para lograr cubrir sus necesidades de comunicación y en-contrar un lugar de reconocimiento dentro de su sector. Aquest treball fi de Màster té com a objectiu demostrar mitjançant el plantejament d'un pla de comunicació real, quines eines, tàctiques i accions pot utilitzar una microempresa com Siderit per aconseguir cobrir les seves necessitats de comunicació i en-contrar un lloc de reconeixement dins del seu sector. The aim of this master's thesis is to demonstrate, through the presentation of a real communication plan, what tools, tactics and actions a micro-enterprise like Siderit can use to cover their communication needs and find a place of recognition within your sector.