Search

Performance analysis appears to be widely accepted by players, coaches and sports scientists as useful feedback to achieve better results on the coaching process (Liu, Hopkins, & Gómez, 2016). Although there are several studies on the different variables and performance indicators in team sports like basketball, handball or soccer (Garcia-Rubio, Gómez, LagoPeñas, & Ibañez, 2015; Prieto, Gómez, & Sampaio, 2015), there are few data on this topic in roller hockey.

Summary. The forces exerted on a suspension device have been examined in the upper body exercises such as push-ups or inverted row. However, there is a lack of evidence with regard to the effects of a suspension device on force production in lower limb exercises. For this reason, this aim of this study was to determine the effects of body position, contraction patterns and pace on force production by the lower limb during the execution of suspended lunge exercises. Ten physically active male university students (n = 10, age = 23.70±2.83 years old) performed sixteen suspended lunges in four different positions and at three different paces (60, 70, and 80 beats per minute). A load cell was used to assess the forces exerted on the suspension device. Force data were analysed with factorial repeated measurements (ANOVA). Significant main effects for position in concentric force (p= .000), average force (p= .002), and for frequency in peak force (p= .004) were found. Peak force was significantly higher in all positions for dynamic contraction type than for isometric suspended lunge. In conclusion, a greater distance of the feet, frequencies around 70 beats per minute and the dynamic contraction type all contributed to enhancing the forces exerted on the suspension strap in the performance of the lunge exerciseResum. Les forces exercides sobre un dispositiu de suspensió han estat examinades en exercicis com les flexions de braços o el rem invertit. No obstant això, hi ha una manca d’evidències investigant l’efecte dels dispositius de suspensió sobre la producció de força a l’extremitat inferior. Per aquesta raó, l’objectiu de l’estudi va ser determinar els efectes de la posició corporal, els règims de contracció i la velocitat d’execució sobre la producció de força de l’extremitat inferior durant l’exercici del lunge en suspensió. Es van reclutar joves universitaris físicament actius (n= 10, edat = 23.70±2.83 anys) per fer setze lunges en suspensió en quatre posicions i tres ritmes diferents (60, 70, i 80 batecs per minut). Es va utilitzar una cèl·lula de força per valorar les forces exercides sobre el dispositiu de suspensió. Les dades de força es van analitzar amb l’ANOVA factorial de mesures repetides. Es va obtenir un efecte principal per la posició en la força concèntrica (p= .000), força mitjana (p= .002), i per la freqüència en el pic de força (p= .004). El pic de força va ser significativament més alt durant la contracció dinàmic en comparació amb la isomètrica en totes les posicions. Les posicions amb amplituds més grans entre cames, freqüències al voltant dels 70 batecs per minut i el règim de contracció dinàmic milloren les forces exercides sobre el dispositiu de suspensió en l’exercici de lunge

The purpose of this study was to quantify the competitive balance in both men’s and women’s professional division roller hockey competitions (Spanish and Portugal leagues) comparing the results obtained according to the sex of participants. The sample was composed of 5,942 roller hockey games (2,044 in Spanish male league, 1,580 in Spanish female league, 1,814 in Portuguese male league and 504 in Portuguese female league) between the 2009-2010 and 2017-18 seasons. To calculate the competitive balance, it was used the Accumulated Points Difference index andthe one way ANOVA followed by Tukey Post Hoc multiple comparison test. The results showed that male leagues are more balanced than female (71.41±11.29 vs. 79.65±5.75 for Spanish leagues and 75.56±7.54 vs. 80.16±15.01 for Portuguese leagues). The results in relation to the sex of participants are consistent with previous studies in other sports like football. The analysis of the competitive balance could be useful for the governing body of Roller Hockey Federations to have quantitative data of the equality that exists in each league and to asses if it is necessary to introduce changes in the competition to make it more equalized in order to increase the audience.

El objetivo de este trabajo fue comparar y cuantificar las asimetrías neuromusculares entre las extremidades inferiores que presentan los jugadores de hockey sobre patines. Un objetivo secundario fue correlacionar el índice de asimetrías (ASI) entre las diferentes pruebas neuromusculares testadas. Un total de 27 jugadores de sexo masculino de hockey sobre patines (edad = 20,59 ± 3,81 años) realizaron diferentes pruebas neuromusculares de forma unilateral: 1) Test de salto vertical con contra-movimiento (SLCJ), 2) Batería de saltos horizontales (Hop test: single, triple y crossover hop test) y 3) Prueba de velocidad con cambio de dirección (COD test). Se observaron diferencias significativas (p 10% en el test de SLCJ, situación considerada como posible factor de riesgo de lesión. Solamente se obtuvo una correlación significativa entre el SLCJ y el COD test. En consecuencia, y con el objetivo de identificar las asimetrías entre miembros inferiores, es importante considerar la valoración de las diferencias capacidades neuromusculares. The aim of the current study was to compare and quantify the neuromuscular lower limb asymmetries present in roller hockey players and its link to high risk of injury. A secondary purpose was to correlate the index of asymmetries (ASI) between the different neuromuscular tests performed. 27 male roller hockey players (age = 20.59 ± 3.81 years) performed the single leg countermovement jump (SLCJ), the Hop Test battery (single hop test, triple hop test and crossover hop test) and the change of direction test (COD test). Significant differences were observed (p 10% in the SLCJ, a situation considered as an injury risk factor. Only a significant correlation was obtained between the SLCJ and the COD test. Consequently, it is suggested that the complete neuromuscular profile between lower limbs be evaluated with the different tests, for both in the conditioning programs and in the injury prevention and return-to- play.

Recently, some authors suggested that many unilateral actions (e.g. jumping and changes of direction) a team sport player is required to perform in practice or match occur not only in the vertical direction but also in horizontal and lateral direction (Hewit et al., 2012; Meylan, et al., 2010). Therefore, when assessing unilateral tasks it’s important to consider different directions to create an accurate profile player

The latest findings on the ergogenic effects of a dentistry-design, bite-aligning mouthpiece require additional research to assess its impact on anaerobic ability and ventilatory parameters. This paper was aimed at determining the ergogenic acute effects of wearing a custom-made mouthpiece on oral airflow dynamics, 30-s Wingate Anaerobic Test performance parameters. Twenty-eight healthy and physically-active male subjects (age: 24.50 ± 3.32, height: 181.34 ± 7.4, weight: 78.14 ± 8.21), were voluntarily studied. The subjects were first briefed on the test protocols, and then performed the 30s Wingate test and Spirometer test. The experimental trials were performed in a random counterbalanced order. We evaluate maximum expiratory volume (VEmax L min(-1)), mean power (W kg(-1)), peak power (W kg(-1)), time to peak (s), rate to fatigue (Ws(-1)) and lactate production (mMol L(-1)), rate of perceived exertion (RPE). There were significant differences between mouthguard and no-mouthguard conditions in mean power (W kg(-1)), peak power (W kg(-1)), time to peak (s), and rate to fatigue (Ws(-1)) for the 30-s Wingate Anaerobic Test. Significantly lower lactate production (mMol L(-1)) was observed, in mouthguard condition but no significant differences were found in RPE. In airflow dynamics, the VEmax L min(-1) was significantly higher when comparing the mouthguard and the no mouthguard conditions in both forced and unforced conditions. In conclusion, wearing a customized mouthguard improves anaerobic ability and increases forced expiratory volume. This study will help practitioners improve athlete's performance in anaerobic activities where high intensity action might provoke jaw-clenching, contributing in reductions of lactate and fatigue, and improving ventilatory parameters.

Purpose: To adapt the work endurance recovery (WER) method based on randori maximal time to exhaustion (RMTE) for combat situations in judo. Methods: Eleven international-standard judo athletes (7 men and 4 women; mean age 20.73 ± 2.49 y, height 1.72 ± 0.11 m, body mass 67.36 ± 10.67 kg) were recruited to take part in the study. All participants performed a maximal incremental test (MIT), a Wingate test (WIN), a Special Judo Fitness Test (SJFT), and 2 RMTE tests. They then took part in a session at an international training camp in Barcelona, Spain, in which 4 methods of load quantification were implemented: the WER method, the Stagno method, the Lucia method, and the session rating of perceived exertion (RPEsession). Results: RMTE demonstrated a very high test–retest reliability (intraclass correlation coefficient = .91), and correlations of the performance tests ranged from moderate to high: RMTE and MIT (r = .66), RMTE and WIN variables (r = .38–.53), RMTE and SJFT variables (r = .74–.77). The correlation between the WER method, which considers time to exhaustion, and the other systems for quantifying training load was high: WER and RPEsession (r = .87), WER and Stagno (r = .77), WER and Lucia (r = .73). A comparative repeated-measures analysis of variance of the normalized values of the quantification did not yield statistically significant differences. Conclusions: The WER method using RMTE is highly adaptable to quantify randori judo sessions and enables one to plan a priori individualized training loads.

The main objective of this study was to examine the effect of different judo training loads on heart rate variability (HRV) measurements, to determine if they can be used as valid indicators in monitoring stress and recovery in judo athletes. Fourteen male national-standard judo athletes were randomly divided into 2 groups, and each group followed a different type of training, namely, a high training AU4 load (HTL) and a moderate training load program (MTL). Data collection included HRV measurements, a Recovery Stress Questionnaire for athletes (RESTQ-SPORT), and strength measurements, 4 weeks before and after the training program. The HTL group had lower square root of the mean squared AU5 difference of successive RR intervals, very low frequency, high frequency, short-term variability, short-range scaling exponents, general recovery, sport-specific recovery, general stress, maximum strength, maximum power, and higher low/high frequency ratio at posttest compared with pretest (p # 0.05). The HTL group showed lower short-range and long-range scaling exponents, general recovery, sport-specific recovery, and higher general stress than the MTL group in posttest measurements (p # 0.05). In conclusion, judo athletes enrolled in an HTL program showed an imbalance of the autonomic nervous system with decreased vagal modulation, together with a decrease in strength parameters, higher markers for stress, and a lower perception of recovery.

The objective of this study is to examine the sensitivity to and changes in heart rate variability (HRV) in stressful situations before judo competitions and to observe the diff erences among judo athletes according to their competitive standards in both offi cial and unoffi cial competitions. 24 (10 male and 14 female) national- and international-standard athletes were evaluated. Each participant answered the Revised Competitive State Anxiety Inventory (CSAI-2R) and their HRV was recorded both during an offi cial and unoffi cial competition. The MANOVA showed signifi cant main eff ects of the athlete’s standard and the type of competition in CSAI-2R, in HRV time domain, in HRV frequency domain and in HRV nonlinear analysis (p < 0.05). Internationalstandard judo athletes have lower somatic anxiety, cognitive anxiety, heart rate and low-high frequency ratio than national-standard athletes (p < 0.05). International-standard athletes have a higher confi dence, mean RR interval, standard deviation of RR, square root of the mean squared diff erence of successive RR intervals, number of short-term variability, long-term variability, longrange scaling exponents and short-range scaling exponent than national-standard judo athletes. In conclusion, international-standard athletes show less pre-competitive anxiety than the nationalstandard athletes and HRV analysis is sensitive to changes in pre-competitive anxiety.

Background/Objective: Basketball players commonly use mouthguards for protecting their mouths fromcollisions with other players. Besides, literature reports that specific types of mouthguards may becomean ergogenic device that facilitates a powerful jaw clenching, and a subsequent concurrent activationpotentiation through this remote voluntary contraction of the mandible muscles.Methods: A randomized within-subjects design was used to study the effects of this mechanism onmuscular performance (vertical jump, agi lity, bench press power and leg press power) into two differentconditions (mouthguard and no mouthguard) in high-standard basketball players (n ¼ 13). A meandifferences analysis and a responder analysis were conducted.Results: Significant improvements were found (p < 0.05) in all vertical jump protocols using themouthguard when compared to the no mouthguard conditions. However, no significant differences werefound between the two conditions in agility and power (except in one load of bench press). Nevertheless,p-values were closer to statistical significance when analyzing the total time for the agility T-Test thanwhen the first split time was under consideration (p ¼ 0.111 and p ¼ 0.944, respectively).Conclusion: This study demonstrated that the use of custom-made, bite-aligning mouthguard had anergogenic effect on jump outcomes and inconclusive results in agility T-Test in professional basketballplayers. From the results obtained in the present study, the use of this type of mouthguards seems to bemore justified in power actions on the court than in the strength and conditioning sessions at the gym inwell-trained players.

Arran de la importància que donem al factor tàctica individual en els esports d'equip es va idear un mètode d'anàlisi de la tàctica individual ofensiva en el futbol. El primer pas de la recerca va consistir en la creació d'una plantilla d'observació on es veu reflectida la situació concreta i les informacions necessàries per poder-la analitzar. Per poder observar les situacions de forma correcta i precisa vam veure que la millor solució era tenir-les enregistrades en una cinta de vídeo, ja que així els observadors veuen la mateixa imatge. Una vegada definit el mètode, el vam dur a la pràctica observant el comportament de Michael Laudrup, jugador de reconegut prestigi internacional. Per acabar vam treure tota una sèrie de conclusions, en funció dels resultats, on vèiem que la meitat de les jugades Laudrup decidia de forma idònia i, a la vegada, ens oferia el perfil tècnico-tàctic del jugador estudiat. Amb aquest mètode, basat en l' observació de mitjans audiovisuals, es pot determinar l'encert en la presa de decisions d'un jugador en situacions reals de joc. Per valorar quina és larnillor opció en qualsevol jugada call' entrenament dels observadors basat en el criteri de riscbenefici

En este trabajo se presenta una propuesta metodológica para analizar una acción de juego del voleibol, la cobertura del ataque, desde la perspectiva del modelo competitivo. Atendiendo a los distintos niveles de interacción conductual que pueden desarrollar los jugadores de un mismo equipo, se diseñó un instrumento de observación ad hoc que permite realizar análisis sincrónicos y diacrónicos de la acción objeto de estudio. Una vez verificada la calidad del dato, se efectuó un estudio exploratorio de la jugadora líbero en el que se detectaron 19 patrones de cobertura en distintas situaciones de juego. Los resultados obtenidos reforzaron la idea de que cada jugador debe asumir un área de responsabilidad de cobertura determinada para cada zona de ataque en particular. This study presents a methodological proposal that uses a competitive model to analyze a game action in volleyball known as the attack coverage. An ad hoc observation tool was designed to carry out synchronic and diachronic analyses of the action under study whilst taking into account the different levels of behavioural interaction that can occur between players on the same team. Once the quality of the data had been verified, we carried out an exploratory study of the libero player and found 19 coverage patterns in different game situations. The results reinforced the idea that each player should take responsibility for a specific area of coverage in each particular attack zone. Los autores agradecen el apoyo de los siguientes proyectos: “Avances tecnológicos y metodológicos en la automatización de estudios observacionales en deporte” (Dirección General de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación, Gobierno de España, PSI 200801179); y "Grup de recerca e innovació en dissenys (GRID). Tecnología i aplicació multimedia i digital als dissenys observacionals” (Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya, 2009 SGR 829).

El raonament, la cognició i el comportament dels individus intel·ligents han estat un dels eixos en el camp de la mesura de les aptituds esportives en els darrers anys. La seva perspectiva multicanal, la dificultat per acotar-ne l'origen i la seva incidència en el rendiment i l'aprenentatge esportius n'han estat, possiblement, les raons fonamentals. Aquesta dificultat en el camp de la recerca científica, s'ha obviat en el terreny de la praxis en el món de l'entrenament. Nombrosos entrenadors/es i especialistes utilitzen termes com "jugadors llestos", "esportistes espavilats" i "comportaments intel·ligents " dins els terrenys de joc amb molta freqüència, i amb no menys encert. Parlen de subjectes que troben la solució bona en situacions diverses de menor o major complexitat. En aquesta línia, el criteri cognitiu s'ha erigit com un bon indicador del nivell d'expertesa esportiva (Starkes, 1987; Abernethy, 1988, 1994; Helsen i Starkes, 1999; Ward i Williams, 2003). El caràcter multifactorial que explica la capacitat d'aprenentatge i de rendiment esportiu i la manca d'eines psicomètriques per avaluar les aptituds funcionals necessàries per a la pràctica esportiva (Riera, 2005), justifiquen el plantejament d'una proposta de disseny d'un test d'aquestes característiques. Aquesta tesi doctoral ofereix un instrument de mesura de les aptituds cognitives esportives des d'una perspectiva psicomètrica. Després d'establir un marc de referència per a la classificació de les habilitats esportives (Riera, 2001), de definir el constructe d'aptitud cognitiva esportiva (Buscà, 2005) i després de revisar els principals estudis i instruments que tenen per objectiu avaluar diversos constructes psicològics relacionats amb la cognició en situacions esportives, es procedeix a la construcció d'un test per avaluar les aptituds cognitives a l'esport (TACE). Per tal de plasmar les situacions esportives de forma intel·ligible minimitzant, així, la influència del raonament verbal d'ítems escrits, s'han dibuixat 75 situacions esportives que es corresponen amb problemes reals que es donen en l' esport i que cobreixen tan les habilitats bàsiques com les tècniques i les tàctiques. Els ítems es presenten en una aplicació informàtica molt intuïtiva per a què cada subjecte pugui respondre de forma autònoma i amb el ritme propi. Per cada situació, es presenten 5 opcions de resposta de les quals una ha de ser escollida pel subjecte de forma obligatòria. Després de fer una prova pilot amb una mostra seleccionada (n=57) i de procedir a l'anàlisi dels ítems i dels distractors, es van seleccionar 64 ítems els quals es van administrar en la versió consolidada del TACE a una mostra d'estudiants de secundària (n=242). De la segona anàlisi dels ítems, se'n van consolidar 56 els resultats dels quals es van utilitzar per realitzar l'estudi empíric per determinar la fiabilitat i la validesa del test. Es van calcular indicadors de fiabilitat amb un valor d'α de Cronbach de 0,77 (n=56) i una correlació de Pearson entre test i retest de 0,72 (n=69) i es van establir criteris de validesa de contingut, de criteri i de constructe. L'opinió d'experts i una correlació de Pearson entre el resultat en el TACE i un criteri extern de valoració del professor d'educació física (r=0,40; pL'anàlisi factorial va permetre establir indicis raonables per estimar la validesa de constructe del test així com per confirmar la qualitat psicomètrica dels ítems. Una primera aproximació exploratòria (valor mitjà d'extracció de r=0,64) va permetre extreure 23 factors incapaços de contribuïr a l'explicació del constructe. Una posterior anàlisi factorial per categories d'ítems (valor mitjà d'extracció de r=0,92) va permetre extreure dos factors diferenciats que explicaven el 79,87% de la variància i que s'associaven als conceptes de tècnica i de tàctica a causa de les altres correlacions que aquests factors tenien amb les categories d'ítems associades a aspectes tècnics i tàctics dels esports. Els resultats es discuteixen en relació a altres processos de construcció d'instruments psicomètrics de caire esportiu., The aim of this doctoral thesis is to provide an instrument to measure the cognitive abilities in sport from a psychometric point of view. Once the reference frame to classify the abilities in sport is established (Riera, 2001; 2005), to define the cognitive ability construct (Buscà, 2005), and to review the most prominent research and instruments the aim of which is to evaluate the different psychological constructs related to cognition in sporting frames, this paper is meant to develop a test to evaluate the cognitive abilities in sport (TACE). In order to comprehensibly capture the varied conditions in sport, the influence of verbal reasoning in the shown items has been minimized. A number of 75 sporting situations corresponding to real cases have been described. Such situations cover the basic together with the technical and tactical skills. The items are shown in a very intuitive computerized application so as each subject of study can answer autonomously and at a pace of his own. For every single situation five answering options are presented one of them to be compulsorily chosen. After a pilot scheme on a selected sample (n=57) and the following analysis of the items and distractors is carried out, a number of 64 items were selected which, in the consolidated version of TACE, were fed to a sample of secondary students (n=242). From the second analysis of items, 56 results were consolidated which were used to set up an empirical study to determine the validity and reliability of the test. Reliability indicators were worked out with 0.77 Cronbach's α value and some validity criteria to content, to criteria and to construct were established. Reasonable signs to consider the test validity were set up by experts' opinion, a Pearson's correlation between the TACE results and an external evaluation from the physical education teacher together with the mean comparison among samples subgroups and factorial analysis. Results are explained in relation to other processes of construction of psychometric tools in the sport area.

L'hoquei sobre patins és un esport d'equip amb una llarga tradició històrica i reconegut èxit esportiu en el nostre territori, però amb escassa literatura científica. L'anàlisi de les variables de rendiment és cada vegada més utilitzat i acceptat pels entrenadors i esportistes. Per aquest motiu, conèixer els diferents indicadors i variables de rendiment de cada esport, i la seva influència en el resultat final, és de gran utilitat. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és analitzar la influència de les variables contextuals i de joc en l'hoquei sobre patins. Per assolir-ho, s'han estudiat diferents variables a partir de l'anàlisi de les classificacions dels equips, de les actes dels partits i del visionat de partits. Els resultats obtinguts han permès efectuar 11 publicacions en revistes, que constitueixen el cos principal de la tesi, i s'han dividit en quatre blocs temàtics. El primer bloc (Estudis I, II, III, IV i V) tracta sobre les variables contextuals i la seva influència en el rendiment dels equips. En aquests treballs s'analitzen aspectes com el fet de jugar a casa, marcar el primer gol del partit, anar guanyant a la mitja part, així com el nivell del rival o jugar sense públic a les grades. De la mateixa manera, també es mostra el poder predictiu independent de cadascuna d'aquestes variables i quan es complementen entre elles. De forma genèrica, es demostra que les variables contextuals influeixen en el resultat dels partits, essent el nivell dels equips i el resultat a la mitja part les variables predictives més potents. El segon bloc (Estudis VI, VII i VIII) analitza les accions a pilota parada (penals i faltes directes) i la seva influència en el resultat dels partits. Els resultats obtinguts confirmen que el rendiment de les accions a pilota parada té una gran rellevància en el resultat final, i de forma més global en el rendiment dels equips a final de temporada. El tercer bloc (Estudis IX i XI) quantifica l'equilibri competitiu de les principals lligues europees d'hoquei sobre patins, mostrant que de forma genèrica hi ha més desigualtat que en altres esports. Finalment, en el quart bloc (Estudis X i XI) es comparen alguns dels aspectes analitzats en aquesta tesi com el fet de jugar a casa o l'equilibri competitiu segons el gènere de la competició, trobant algunes diferències rellevants entre les lligues masculines i femenines. En conclusió, hi ha variables contextuals i de joc que influeixen en el rendiment i en el resultat final en els partits d'hoquei sobre patins. Conèixer adequadament els factors estudiats pot ajudar als entrenadors i jugadors a adaptar millor les seves estratègies i objectius d'entrenament abans de cada competició, establint un millor coneixement i comprensió de el joc, i així poder aconseguir un millor rendiment esportiu. El hockey sobre patines es un deporte de equipo con una larga tradición histórica y reconocido éxito deportivo en nuestro territorio, pero con escasa literatura científica. El análisis de las variables de rendimiento es cada vez más utilizado y aceptado por entrenadores y deportistas. Por este motivo, conocer los distintos indicadores y variables de rendimiento de cada deporte, y su influencia en el resultado final, es de gran utilidad. Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar la influencia de las variables contextuales y de juego en el hockey sobre patines. Para ello, se han estudiado distintas variables a partir del análisis de las clasificaciones de los equipos, de las actas de los partidos y del visionado de partidos. Los resultados obtenidos han permitido efectuar once publicaciones en revistas, que constituyen el cuerpo principal de la tesis, y se han dividido en cuatro bloques temáticos. El primer bloque (Estudios I, II, III, IV y V) trata sobre las variables contextuales y su influencia en el rendimiento de los equipos. En estos trabajos se analizan aspectos como el hecho de jugar en casa, de marcar el primer gol del encuentro, de ir ganando a la media parte, así como el nivel del rival o jugar sin público en las gradas. Asimismo, también se muestra el poder predictivo independiente de cada una de estas variables y cuando se complementan entre ellas. De forma genérica, se demuestra que las variables contextuales influyen en el resultado de los partidos, siendo el nivel de los equipos y el resultado a la media parte las variables predictivas más potentes. El segundo bloque (Estudios VI, VII y VIII) analiza las acciones a pelota parada (penaltis y faltas directas) y su influencia en el resultado de los partidos. Los resultados obtenidos confirman que el rendimiento de las acciones a pelota parada tiene una gran relevancia en el resultado final, y de forma más global en el rendimiento de los equipos a final de temporada. El tercer bloque (Estudios IX y XI) cuantifica el equilibrio competitivo de las principales ligas europeas de hockey sobre patines, mostrando que de forma genérica hay más desigualdad que en otros deportes. Finalmente, en el cuarto bloque (Estudios X y XI) se comparan algunos de los aspectos analizados en esta tesis como el hecho de jugar en casa o el equilibrio competitivo según el género de la competición, encontrando algunas diferencias relevantes entre las ligas masculinas y femeninas. En conclusión, existen variables contextuales y de juego que influyen en el rendimiento y en el resultado final en los partidos de hockey sobre patines. Conocer adecuadamente los factores estudiados puede ayudar a los entrenadores y jugadores a adaptar mejor sus estrategias y objetivos de entrenamiento antes de cada competición, estableciendo un mejor conocimiento y comprensión del juego, y así poder conseguir un mejor rendimiento deportivo. Rink hockey is a team sport with a historical tradition and recognised success in our territory, but is rarely featured in scientific literature. However, because the analysis of performance variables is increasingly used and accepted by coaches and athletes, knowing the different performance indicators and variables of each sport and their influence on competitive outcomes can be quite useful. The aim of this doctoral thesis is to analyse the influence of contextual and game variables in rink hockey. Different variables have been studied in the analysis of the teams’ rankings, official scoresheets and scouting reports from recorded matches. The results obtained have been reported in 11 journal publications, which constitute the main body of the thesis, divided into four thematic sections. The first section (Articles I, II, III, IV and V) analyses the influence of contextual variables on teams’ performance. In those articles, aspects such as the game location, first goal, halftime status, the opponent’s level and playing without spectators are analysed. Likewise, the independent predictive power of each variable alone and in interaction with each other is reported. As a general trend, contextual variables influence the outcomes of matches, with the level of the teams and the halftime status as the most powerful predictive variables. The second section (Articles VI, VII and VIII) analyses the influence of individual set-pieces (i.e. penalties and free direct hits) on the outcome of matches. The results confirmed that individual set-pieces greatly influence the outcomes and, more globally, teams’ performance at the end of seasons. The third section (Articles IX and XI) quantifies the competitive balance in major European rink hockey leagues and shows that there is more inequality in rink hockey than in other sports. Last, in the fourth section (i.e. Articles X and XI), some topics analysed in the thesis, including the fact of playing at home and the competitive balance, are compared according to the gender of the league, which reveals some relevant differences between men’s and women’s leagues. In conclusion, some contextual and game variables influence teams’ performance and the outcome of matches in rink hockey. Knowing the factors studied can help coaches and players to better adapt their strategies and training objectives before each competition, to have a better understanding of the game and, as a result, to improve their performance.

Actualment, els dispositius de suspensió són un dels materials més utilitzats per produir pertorbació i enfortir de forma global la majoria de grups musculars. Encara que, manquen evidències dels seus efectes sobre l’extremitat inferior. Així, l’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser quantificar la producció de força, l’activitat muscular i la magnitud de la pertorbació a l’esquat búlgar i altres exercicis de l’extremitat inferior en condicions d’inestabilitat. Es van analitzar 18 estudis per dur a terme una revisió sistemàtica (estudi 1) i 75 participants físicament actius van ser reclutats per realitzar els diferents estudis transversals sobre els efectes dels dispositius de suspensió, les superfícies inestables i les vibracions mecàniques (plataforma vibratòria i vibració superposada) en exercicis de l’extremitat inferior (estudis 2-6). Es va confirmar que l’activació a la part inferior del cos només va ser investigada en el concentrat d’isquiosurals en suspensió (estudi 1). La posició i el ritme d’execució (70 bpm) van ser determinants per la producció de força exercida sobre el tirant de suspensió a l’esquat búlgar (estudi 2). El dispositiu de suspensió a l’esquat búlgar va augmentar les forces verticals contra el terra (estudi 3). Sobre el dispositiu la producció de força va ser major quan el nivell d’inestabilitat era baix (estudi 3 i 4), però a nivell muscular el dispositiu va ser igual de demandant que l’exercici tradicional (estudi 3). Un augment de la pertorbació, va incrementar l’activació muscular (estudis 3, 4, 5) i la magnitud de la inestabilitat per l’esquat búlgar i el mig squat amb barra (estudis 4 i 5). Així, la vibració superposada en un dispositiu de suspensió esdevé un repte per incrementar el nivell de pertorbació i millorar la força, la resistència muscular i l’estabilització (estudi 6). A més, els sensors de força són una eina adequada i usable per valorar les forces exercides sobre els dispositius de suspensió, i l’ús de l’acceleròmetre permet determinar la magnitud de la pertorbació que ofereixen els diferents materials desestabilitzadors mesurant l’acceleració del centre de masses corporal. Actualmente, los dispositivos de suspensión son uno de los materiales más utilizados para producir perturbación y fortalecer globalmente la mayoría de los músculos. Aunque, faltan evidencias de sus efectos sobre la extremidad inferior. Así, el objetivo principal de esta tesis doctoral fue cuantificar la producción de fuerza, la actividad muscular y la magnitud de la perturbación en la sentadilla búlgara y otros ejercicios de la extremidad inferior en condiciones de inestabilidad. Se analizaron 18 estudios para llevar a cabo una revisión sistemática (estudio 1) y 75 participantes físicamente activos fueron reclutados para realizar los diferentes estudios transversales sobre los efectos de los dispositivos de suspensión, las superficies inestables y las vibraciones mecánicas (plataforma vibratoria y vibración superpuesta) en ejercicios de la extremidad inferior (estudios 2-6). Se confirmó que la activación en la parte inferior del cuerpo sólo fue investigada en el concentrado de isquiosurales en suspensión (estudio 1). La posición y el ritmo de ejecución (70 bpm) fueron determinantes para la producción de fuerza ejercida sobre el tirante de suspensión en la sentadilla búlgara (estudio 2). El dispositivo de suspensión en la sentadilla búlgara aumentó las fuerzas verticales contra el suelo (estudio 3). Sobre el dispositivo la producción de fuerza fue mayor cuando el nivel de inestabilidad era bajo (estudio 3 y 4), pero a nivel muscular el dispositivo fue igual de demandante que el ejercicio tradicional (estudio 3). Un aumento de la perturbación incrementó la activación muscular (estudios 3, 4, 5) y la magnitud de la inestabilidad en la sentadilla búlgara y la media sentadilla con barra (estudios 4 y 5). Así, la vibración superpuesta en un dispositivo de suspensión se convierte en un reto para incrementar el nivel de perturbación y mejorar la fuerza, la resistencia muscular y la estabilización (estudio 6). Además, los sensores de fuerza son una herramienta adecuada y usable para valorar las fuerzas ejercidas sobre los dispositivos de suspensión, y el uso del acelerómetro permite determinar la magnitud de la perturbación que ofrecen los diferentes materiales desestabilizadores midiendo la aceleración del centro de masas corporal. Nowadays, suspension devices are one of the most widely used pieces of equipment to produce perturbation and strengthen most muscle groups globally. However, there is a lack of evidence of their effects on the lower limb. Thus, the main objective of this doctoral thesis was to quantify force production, muscle activity and the magnitude of perturbation in the Bulgarian squat and other lower extremity exercises under unstable conditions. Eighteen studies were analysed for a systematic review (study 1) and 75 physically active participants were recruited to perform the different cross-sectional studies on the effects of suspension devices, unstable surfaces, and mechanical vibrations (vibration platform and superimposed vibration) on lower limb exercises (studies 2-6). It was confirmed that lower body activation had only been previously investigated in the suspended hamstring curl (study 1). Position and pace (70 bpm) were determinants for the force exerted on the suspension strap in the Bulgarian squat (study 2). The suspension device in the Bulgarian squat increased the vertical ground reaction forces (study 3). The force production was higher on the device when the level of instability was low (study 3 and 4), but for muscle activity the device was just as demanding as a traditional exercise (study 3). Increased perturbation enhanced muscle activation (studies 3, 4, 5) and the magnitude of instability in the Bulgarian squat and barbell half-squat (studies 4 and 5). Thus, superimposed vibration on a suspension device becomes a challenge to increase the level of perturbation and improve strength, muscular endurance, and stabilisation (study 6). In addition, load cells are a suitable and practical tool to assess the forces exerted on suspension devices, and the use of an accelerometer makes it possible to determine the magnitude of the perturbation offered by different equipment providing instability by measuring the acceleration of the body's centre of mass.

L’objectiu final d’aquesta Tesi és identificar aspectes crítics de la utilització del servei en el voleibol i voleibol de platja d’alt nivell. Per aconseguir-ho quatre estudis, emmarcats dintre de l’anàlisi del rendiment esportiu, es van dur a terme. Els resultats de les nostres investigacions mostren que el servei és una habilitat tècnica important en les disciplines del voleibol però no pot explicar per si mateixa el resultat d’un partit. No obstant això, sembla un element clau en la prevenció d’atacs contraris eficaços i el seu resultat està clarament influenciat per les habilitats executades en salt. Una execució reeixida del servei és una qüestió complexa, i té una component física, tècnica, estratègica i tàctica. Una correcta utilització d’aquesta habilitat tècnica és fonamental per desequilibrar el resultat d’un partit. Ara bé, altres aspectes han estat identificats també com a rellevants per tenir èxit en un partit de voleibol o voleibol de platja., The ultimate goal of this Dissertation was to identify critical aspects of the use of service in high-level volleyball and beach volleyball. To address this purpose four studies on different aspects of service performance, framed into the field of performance analysis, were conducted. The results of our investigation show that service is a very important skill in volleyball disciplines but it cannot explain by itself the result of a match. Nevertheless, it seems a key element in preventing an effective attack. Service behavior and its ability to impair the opponent’s game is clearly influenced by jump abilities. The successful execution of the service is a complex issue, and has a physical, technical, strategic and tactical component. Proper use of this technical skill is capital in making the result of a match uneven. However, some other aspects have been identified as relevant to success in a volleyball or beach volleyball match.

L’objectiu final d’aquesta Tesi és identificar aspectes crítics de la utilització del servei en el voleibol i voleibol de platja d’alt nivell. Per aconseguir-ho quatre estudis, emmarcats dintre de l’anàlisi del rendiment esportiu, es van dur a terme. Els resultats de les nostres investigacions mostren que el servei és una habilitat tècnica important en les disciplines del voleibol però no pot explicar per si mateixa el resultat d’un partit. No obstant això, sembla un element clau en la prevenció d’atacs contraris eficaços i el seu resultat està clarament influenciat per les habilitats executades en salt. Una execució reeixida del servei és una qüestió complexa, i té una component física, tècnica, estratègica i tàctica. Una correcta utilització d’aquesta habilitat tècnica és fonamental per desequilibrar el resultat d’un partit. Ara bé, altres aspectes han estat identificats també com a rellevants per tenir èxit en un partit de voleibol o voleibol de platja, The ultimate goal of this Dissertation was to identify critical aspects of the use of service in high-level volleyball and beach volleyball. To address this purpose four studies on different aspects of service performance, framed into the field of performance analysis, were conducted. The results of our investigation show that service is a very important skill in volleyball disciplines but it cannot explain by itself the result of a match. Nevertheless, it seems a key element in preventing an effective attack. Service behavior and its ability to impair the opponent’s game is clearly influenced by jump abilities. The successful execution of the service is a complex issue, and has a physical, technical, strategic and tactical component. Proper use of this technical skill is capital in making the result of a match uneven. However, some other aspects have been identified as relevant to success in a volleyball or beach volleyball match.