Search

[cat] La tesi pretén delinear un quadre diversificat de la gestió dels perills de la mar, del conflicte marítim a la Corona d’Aragó entre 1410 i 1458. La cronologia comprèn un dels períodes de la seva màxima expansió en el Mediterrani: des del final del regnat de l’últim rei de la casa de Barcelona, Martí l’Humà, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim. La recerca s’emprèn a partir del punt de vista privilegiat de les tres principals ciutats marítimes de la Corona: Barcelona, València i Mallorca. L’estructura de la tesi s’articula en quatre grans blocs o capítols. El primer, de caràcter introductori, reconstrueix els orígens de la relació entre els diversos òrgans de poder i la guerra marítima: el paper del rei, a través del control dels armaments privats i de la seva pròpia flota, comandada per l’almirall; el de les ciutats marítimes i, successivament, el de la Diputació i el de les corporacions de mercaders. El segon capítol analitza les funcions i la composició de la flota reial i de les flotes ciutadanes. El tercer, versa sobre la guerra de cors privada: els seus objectius, la seva evolució durant les diverses conjuntures polítiques i els seus resultats. Finalment, el quart està dedicat a la captivitat com a conseqüència de la pirateria, específicament als mitjans de redempció lligats al binomi econòmic captura-rescat i al doble ús i rendibilitat de les captures humanes entre cristians i musulmans. La guerra de cors, la pirateria i la guerra marítima en general, com a parts d’un mateix prisma triangular, representaren activitats econòmiques fortament influenciades per les decisions polítiques i els ritmes de la diplomàcia internacional, que, com a conseqüència, comportaren importants repercussions socials. Els mecanismes ofensivo-defensius, les actituds i les respostes conjunturals identificades a les mars durant els regnats dels dos primers Trastàmara marcarien el precedent de futures actuacions en una època molt més convulsa en el camp marítim i naval, mentre que, a la vegada, serien exclusivament representatives d’una realitat política, administrativa i conceptual en vies de desaparició., [eng] This PhD dissertation offers a diversified picture of the management of maritime threats and conflicts in the Crown of Aragon between 1410 and 1458. The chronology covers one of the periods of the Crown’s maximum expansion in the Mediterranean: from the end of the reign of Martin the Humane, the last king of the house of Barcelona, to the death of the second king of the house Trastámara, Alfonso the Magnanimous. My research undertakes the point of view of the three most important maritime cities of the Crown: Barcelona, Valencia and Majorca. The thesis is structured in four big chapters. The first one, by way of introduction, reconstructs the origins of the connections between different management authorities and the maritime war. It analyses the role of the king in controlling privateers and his own fleet, commanded by the admiral; the role of maritime cities, and, successively, that of the Diputació and merchant corporations. The second chapter analyzes the function and composition of the royal fleet and cities’ fleet. The third one deals with the privateering war and includes its objectives, its evolution through various political circumstances and its effects. Finally, the fourth part is dedicated to captivity as a consequence of piracy. This last chapter focuses on the ransoming means linked to the economic duality capture- rescue and on the double use and profitability of human captures between Christians and Muslims.

Reseña bibliográfica de: Maria Barceló I Crespí, Gabriel Ensenyat i Pujol. Flandes i la Mallorca Medieval a traves dels Pont (segles XV i XVI), Palma, Documenta Balear, 2019, 257 pp. ISBN 978-84-17113-59-9., Ressenya del llibre on es descriu com dos dels importants autors de la història medieval de Mallorca analitzen la projecció comercial de l’illa a través de l’estudi d’una de les famílies de mercaders més influents de la Baixa Edat Mitjana mallorquina: els Pont.

Pirateria en època Medieval : L’autora del text ha guanyat el I Premi de Recerca Antoni de Capmany, convocat pel Museu Marítim de Barcelona en el marc de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània, amb el Treball Final de Màster titulat: Pirateria, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d’Aragó en temps de Ferran d'Antequera.

[EN] Throughout the Late Middle Ages, the cities of the Crown of Aragon obtained by the sovereign several resources to stock up on cereals and especially wheat. One of these was the royal grant generally known as Vi vel gratia, that allowed them to seize shipments of foreign victuals in cases of extreme need. That privilege, applied to maritime transport of grain, involved the authorization of practices previously considered as piratical, now protected by provisions of the King applied only in times of famine. Even so, such activities were the basis of conflicts, especially between the maritime cities of the Crown. This article analyzes the use of this royal grant by the great coastal cities of the Crown of Aragon –notably Barcelona, Valencia and Mallorca– in order to ensure their own supply by sea, particularly during dearth. The strategy deployed to this effect is, in fact, a form of institutionalized violence, legally sustained thanks to the support of the Aragonese kings from the first third of the fourteenth century. As can be seen, the objective that legitimated this type of action carried out by the cities was, ultimately, the need to ensure the supply of consumer goods –and especially wheat– to the population. However, it is difficult to think that the adoption of this type of measures would respond exclusively to the solidarity of the agents of the local power. Rather, we are dealing with coercive formulas used by urban elites to safeguard their interests in a context of conflict, such as the Mediterranean world, during the two last centuries of the Middle Ages. Likewise, the use of these strategies by the urban powers, supported by the officers of the king, became a cause of conflicts between the authorities of Barcelona, Valencia and Mallorca., [ES] A lo largo de la Baja Edad Media, las ciudades de la Corona de Aragón obtuvieron de los soberanos varios recursos para abastecerse de cereales y, en especial, de trigo. Uno de ellos fue la concesión real generalmente conocida como Vi vel gratia, la cual les permitía apoderarse de los cargamentos de vituallas ajenas en casos de necesidad extrema. Dicho privilegio, aplicado al transporte marítimo de cereales, supuso la autorización de prácticas anteriormente consideradas como piráticas, ahora amparadas por disposiciones reales circunscritas a las épocas de carestía. Aun así, tales actividades fueron la base de conflictos, especialmente entre las ciudades marítimas de la Corona.

[EN] This article exposes the main results of the Master's Dissertation titled "Piratería, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d'Aragó en temps de Ferran d'Antequera", awarded the Antoni de Capmany first prize. Through the sources of the three most important maritime cities of the Crown of Aragon - Barcelona, Valencia and Mallorca - piracy, captivity and the defence systems of the coast have been studied during the reign of the first King of house Trastámara (1412-1416). The objective has been to analyse the maritime insecurity in the coasts of the Crown in re!ation to the diplomatic policy exercised by Ferdinand l., [ES] En el presente artículo se exponen los principales resultados del trabajo final de máster titulado "Piratería, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d'Aragó en temps de Ferran d'Antequera", ganador del I Premio Antani de Capmany. A través de las fuentes de las tres ciudades marítimas más importantes de la Corona de Aragón - Barcelona, Valencia y Mallorca-, se han estudiado la piratería, el cautiverio y la defensa costera durante el reinado del primer monarca Trastámara (1412-1416). El objetivo ha sido analizar la inseguridad marítima en las costas de la Corona con relación a la política diplomática ejercida por Fernando l., [CA] En el present article s'exposen els principals resultats del treball final de màster titulat "Pirateria, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d'Aragó en temps de Ferran d'Antequera", guanyador del I Premi Antani de Capmany. A través de les fonts de les tres ciutats marítimes més importants de la Corona d'Aragó - Barcelona, València i Mallorca-, s'han estudiat la pirateria, la captivitat i la defensa costanera durant el regnat del primer monarca Trastàmara (1412-1416). L'objectiu ha estat analitzar la inseguretat marítima a les costes de la Corona amb relació a la política diplomàtica exercida per Ferran I.