Search

The arrival of a new generation of mobile networks as 5G (5th Generation), brings with it greater complexity in the management of the network due to new services and scenarios. In this context, SON (Self-Organizing Networks) becomes a key factor, given its ability for automate tasks and reduce human workload. Monitoring the network turns out be a crucial task, as it acts as the basis for the other SON functions. This paper proposes a methodology for automate monitoring of mobile networks based on their KPI (Key Performance Indicator). This project is partially funded by the Junta de Andalucía through the UMA-CEIATECH-11 (DAMA-5G) project. It is also framed in the PENTA Excellence Project (P18-FR-4647) by the Consejería de Transformación Económica, Industria, Conocimiento y Universidades (Regional Ministry of Economic Transformation, Industry, Knowledge and Universities). Moreover, it is also partially funded by Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech.

The failures resulting from cells outages or the partial loss of communications infrastructures make it impossible to serve users in the affected area. Such services would allow them to establish communication in order to get help or provide additional information about the situation to the emergency services. To solve this problem, a compensation method based on a drone deployment is proposed to be used in emergency situations. The proposed algorithm determines the position and power configuration of the drones to cover the affected area. To test and evaluate the effectiveness of the system, the throughput offered in the network after the deployment of the drones is analyzed and compared with a uniform distribution of drones. Este trabajo ha sido financiado por la Junta de Andalucía (Consejería de Transformación Económica, Industria, Conocimiento y Universidades, Proyecto de Excelencia PENTA, P18-FR-4647) y a través del II Plan Propio de Investigación y Transferencia de la Universidad de Málaga. Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech.

Uno de los importantes trabajos topográficos del Cuerpo de Estado Mayor español llevados a cabo en la década de 1860 fue la cartografía de los escenarios de las batallas de Julio César en Hispania. Se hicieron a petición de Napoleón III, para ilustrar la Histoire de Jules César que dirigía el emperador francés. Fue una obra ambiciosa y compleja, por la escala empleada (1:20.000) y por la extensión comprendida (4.637 km2). Los trabajos se realizaron en las comarcas del sur de las provincias de Córdoba , en 1864 y principios de 1865, y el resultado se presentó en París en junio de 1865. Un ejemplar de los mapas finales, junto con 12 acuarelas de paisajes, se conserva en la Biblioteca del Palacio Real. Este trabajo reforzó el prestigio del Cuerpo de Estado Mayor. El éxito de la empresa avalaba la opción del general y primer ministro Narváez de confiar al Ejército los trabajos del mapa nacional, en 1866. En 1867 el Estado Mayor llevó a cabo una segunda fase del trabajo, con objeto de completar la zona cartografiada hasta el margen de las láminas previstas. Pero, por diversas razones, hasta 1887 no se publicó el atlas que incluía 4 láminas fruto de los trabajos topográficos efectuados por los oficiales del Estado Mayor, aunque sin indicar en modo alguno la procedencia de los mapas. Un final más bien mezquino para el ingente, rápido y eficaz trabajo realizado por los militares españoles entre 1864 y 1867. The maps of the battle scenarios of Julius Caesar in Hispania were one of the important topographic works carried out by the Spanish General Staff in the 1860s. They were made at the request of Napoleon III, to illustrate the Histoire de Jules César led by the French emperor. It was an ambitious and complex work, due to the scale used (1:20,000) and the large area covered (4,637 km2). The topographical works were carried out in the south of the provinces of Córdoba (Andalusia) and Lleida (Catalonia), in 1864 and early 1865. The results were presented in Paris in June 1865. A copy of the final maps, along with 12 landscape watercolors, are stored in the Library of Palacio Real (Madrid). This work reinforced the prestige of the General Staff Corps. The success obtained supported the option by General and Prime Minister Narvaez to entrust the National Map works to the Army, in 1866. In 1867 the Estado Mayor carried out a second phase of the work, in order to complete the area to the margin of the planned sheets. But, for several reasons, the atlas was not published until 1887. Four of its plates were a result of the topographical work carried out by the Spanish officers, although the origin of the maps was not indicated in any way. A rather poor end to the huge, fast and efficient work done by the Spanish military between 1864 and 1867. L'un des importants travaux topographiques du corps d'État-Major espagnol réalisé dans les années 1860 était la cartographie des scènes des batailles de Jules César en Hispanie. Ils ont été réalisés à la demande de Napoléon III, pour illustrer l'Histoire de Jules César dirigée par l'empereur français. Ce fut un travail ambitieux et complexe, en raison de l'échelle utilisée (1: 20 000) et de l'étendue géographique du projet (4 637 km2). Les travaux ont été réalisés dans les régions méridionales des provinces de Cordoue (Andalousie) et de Lérida (Catalogne) en 1864 et au début de 1865, et le résultat a été présenté à Paris en juin 1865. Une copie des cartes finales, ainsi que 12 aquarelles de paysage, sont conservées à la bibliothèque du Palacio Real (Madrid). Ces documents renforcent le prestige du corps d'État-Major. Le succès obtenu a soutenu l'option du général et premier ministre Narváez de confier le travail de la carte nationale à l'Armée, en 1866. En 1867, l'État-Major a effectué une deuxième phase des travaux, afin d'achever la zone cartographiée jusqu'à la marge des planches prévues. Mais, pour diverses raisons, ce n'est qu'en 1887 que l'atlas fut publié, en comprenant 4 planches à la suite du travail topographique effectué par les officiers de l'État-Major, sans toutefois indiquer en aucune façon l'origine des cartes. Une fin plutôt malheureuse au travail énorme, rapide et efficace effectué par l'Armée espagnole entre 1864 et 1867. Trabajo realizado en el proyecto de investigación «Ciudad y territorio en la cartografía española: una perspectiva histórica» (CSO2017-87080-P) del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

Sovint la ciutat no s’ha construït a partir de grans operacions d’eixample impulsades pels ajuntaments sinó per l’acumulació d’iniciatives particulars d’urbanització. El ric fons arxivístic de l’antic municipi de Sarrià (unit a Barcelona d’ençà 1922) permet documentar detalladament aquest procés urbanístic, principalment en mans dels propietaris dels terrenys. La majoria d’expedients contenen cartografia, en general planimetries de factura modesta, però sovint de gran transcendència per explicar la gènesi de la xarxa viària actual. Es documenten els principals expedients de caire urbanístic localitzats. S’identifiquen els arquitectes municipals que van supervisar les propostes particulars d’urbanització o van realitzar els planejaments promoguts per l’Ajuntament.

És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d'una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalunya i al nord del País Valencià, a l'igual que el diminutiu collet (turonet) que també s'empra a la Catalunya Central. Entre els colls referits a muntanyes n'hi ha de tan coneguts com: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina., Generally ignored, in Catalan a coll is not just a pass in the mountain, but formerly also meant (and even preferred) to the mountains themselves, whether isolated or like a prominence of a mountain slope. This archaic sense is still preserved in southern Catalonia and northern Valencia, as well as the diminutive collet (hill) which is also used in central Catalonia. Among the colls referring to the mountains there are so known as: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola or Collsuspina., Generalmente se ignora que, en catalán, un coll no únicamente es un puerto de montaña, sino que antiguamente se refería también (e incluso preferentemente) a las propias montañas, ya se trate de una elevación aislada o bien la prominencia de una vertiente montañosa. Esta acepción arcaica todavía se conserva en las tierras del sur de Cataluña y norte del País Valenciano, al igual que el diminutivo collet (colina) que también se utiliza en el centro de Cataluña. Entre los colls referidos a montañas las hay tan conocidas como: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina.

Extret del llibre: Nomenclátor que comprende las poblaciones... de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana. Té la particularitat remarcable d'incloure totes les entitats de poblament des de la dels agrupaments de qualsevol nombre de cases fins a les cases aïllades, nom per nom. Aquest magne recull estadístic té un interés històric, geogràfic i lingúístic. Es completa amb una detallada cartografia del poblament, agrupat i dispers, de la Catalunya de l'any 1860.

El nou Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) preveu la creació de vegueries, enteses en la doble funció d’ens local en substitució de les diputacions i com a àmbit d’actuació perifèrica de la Generalitat. Resta per aclarir l’encaix de la vegueria amb la província estatal. Hores d’ara la planificació del territori i bona part de l’administració perifèrica de la Generalitat s’organitza en 7 àmbits, en tant que l’Estat manté inalterada la seva organització en 4 províncies. S’estudien els precedents històrics de les vegueries contemporànies i en particular el debat i gestació de 9 regions en temps de la Generalitat republicana (1931-1939). Es posa de relleu la important aportació intel·lectual d’Enric Lluch en la reforma i simplificació del mapa de vegueries (de 9 a 7). Es planteja el feixuc trànsit efectuat des de la idea de “província única” al plantejament d’un increment en el nombre de províncies-vegueries. El nuevo Estatuto de autonomía de Cataluña (2006) prevé la creación de veguerías, entendidas en la doble función de ente local en substitución de las diputaciones y como ámbito de actuación periférica de la Generalitat. Queda por aclarar el encaje de la veguería con la provincia estatal. De momento la planificación del territorio y buena parte de la administración periférica de la Generalitat se organiza en 7 ámbitos, mientras que el Estado mantiene inalterada su organización en 4 provincias. Se estudian los precedentes históricos de las veguerías contemporáneas y en particular el debate y gestación de 9 regiones en tiempo de la Generalitat republicana (1931-1939). Se pone de relieve la importante aportación intelectual de Enric Lluch en la reforma y simplificación del mapa de veguerías (de 9 a 7). Se plantea el laborioso tránsito realizado desde la idea de “província única” al planteamiento de un incremento en el número de provincias-veguerías. The new Statute of Autonomy of Catalonia (2006) foresees the creation of vegueries, a new political entity at the local level with the dual role to replace the provincial governments and to become the space of peripheral government action of the Generalitat. It is still undefined the fitting of this new entity within the state provinces. At the moment the territorial planning and a great part of the peripheral administration of the Generalitat are organized in seven areas, while the state maintains unaltered the organization in four provinces. This paper analyzes the historical precedents of the contemporary jurisdictions and in particular the debate and development of 9 regions during the time of the republican Generalitat (1931-1939). It is also pointed out the significant intellectual contribution of Enric Lluch in order to reform and simplify of vegueries map (from 9 to 7). It is brought up also the cumbersome transition from the idea of the single province to the approach of an increase in the number of provinces- vegueries.

Durant la segona meitat del s. XIX la província de Girona va ser objecte d'una intensa activitat cartogràfica per part d'un col·lectiu de cartògrafs que ha romàs, fins no fa gaire, força desconegut: el dels agrimensors. Aquests professionals en l'art de mesurar terres i traçar plànols parcel·laris s'ocuparen de realitzar diversos treballs, tant de caire públic com privat: llibres d'amidament de terres; aixecament de plànols parcel·laris municipals; repartiment de comunals; plànols d'usos hídrics o representació cartogràfica de propietats rústiques particulars.

Es presenten els sistemes electorals vigents a Catalunya en els consells comarcals, les diputacions i el Parlament. S’analitzen en particular els aspectes geogràfics: les circumscripcions i la representació política dels territoris. Es discuteixen les alternatives proposades. Es treballa amb la hipòtesi d’un increment en el nombre de comarques i en el de províncies (que serien anomenades vegueries), d’acord amb les directrius senyalades en l’anomenat Informe Roca. Es propugna la presència dels alcaldes en el Consell comarcal i dels presidents dels consells comarcals en la Diputació. Es defensa la introducció d’una part d’elecció directa en la composició de consells comarcals i diputacions. Es propugna una llei electoral del Parlament català de caràcter continuïsta i pragmàtic, adaptada a un increment de les circumscripcions electorals de 4 a 7. S’adapta el sistema electoral del Congrés dels Diputats a la creació de 2 noves províncies: Catalunya Central i Terres de l’Ebre, The different electoral systems in use at Catalonia (to the Parliament and to the two local entities that have a role of assisting municipalities) are presented. Attention is payed to geographical aspects such as redistricting and the territorial distribution of power. It defends the increase of the number of comarques and provinces (vegueries), according to the suggests made by an independent commission (Roca Report). It advice that mayors should be members of the council of comarca; in the same way, presidents of comarca should be in the Diputació. It is also defended a part of direct election to the councils of comarca and provincial diputacions. A new electoral law to the Catalan parliament is exposed. This is made with pragmatic aims: it is an adaptation to the increase from four to seven electoral districts. Finally, the electoral system to the Spanish parliament would consider two new provinces in Catalonia

Santa Coloma de Queralt és –juntament amb Calaf i Cervera– un dels nodes d’una comarca tradicional sense unitat funcional. Aquest sector meridional de la Segarra històrica –la Baixa Segarra– és un territori escassament poblat on Santa Coloma, a 25 km de les ciutats més pròximes, exerceix com a indiscutible centre de serveis i d’ocupació. Els mapes turístics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (figura 1) identifiquen 9 municipis com a pertanyents al sector de la Baixa Segarra; fora de la província de Tarragona, també localitats com Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma. Als 3.107 ciutadans empadronats a Santa Coloma (2007), la resta de la rodalia només hi afegeix entre 800 i 1.600 habitants, depenent de la delimitació, més o menys àmplia, que adoptem per a la contrada. Pel que fa a superfície, la Baixa Segarra compta –segons com la considerem– entre 220 km2 (més que el Garraf ) i 275 km2 (més que el Pla de l’Estany). Cap de la quarantena de nuclis de població d’aquesta rodalia té més de 150 habitants, fet que explica l’absoluta concentració de serveis –fins i tot en el nivell escolar de primària– a Santa Coloma.