Search

Maria Pilar Perea i Àngels Massip-Bonet editors literaris, Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (23è : 2015 : Barcelona, Catalunya), Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-tresena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 23), el qual, amb el títol «Noves aproximacions a la lexicografia dialectal», va tractar les diferents relacions que es poden establir entre la dialectologia i la lexicografia. En el marc d’aquesta trobada es va fer un èmfasi especial en els aspectes següents: els diversos elements diatòpics que són presents en els diccionaris dialectals, considerats tant des de la perspectiva diacrònica com des de la perspectiva diacrònica; la descripció de projectes que vinculen les disciplines esmentades —les característiques del Tresor lexicogràfic valencià o l’explotació informàtica del Diccionari català-valencià-balear—, i els aspectes més remarcables que configuren els diccionaris espontanis, duts a terme per autors no lingüistes, tot destacant la seva aplicació en l’estudi de la variació i del canvi lingüístics. El darrer capítol presenta una visió de l’estatut epistemològic del lèxic i la semàntica des de la mirada de la complèxica (complexitat) i presenta relacions entre l’estudi d’aquests vessants de la lingüística i aspectes de la cognició íntimament relacionats amb aquells des de la visió de la neurociència.

Àngels Massip-Bonet editor literari, Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (17è : Barcelona, Catalunya), La variació de tot tipus que es manifesta en qualsevol llengua és el símptoma (o la manifestació) del canvi. Podem dir que la variació lingüística resulta de captar una imatge estàtica de la llengua però projectada en el contínuum tetradimensional espai-temps. Per la seva pròpia naturalesa, la variació, doncs, només pot ser estudiada des d’un punt de vista integracional i tenint en compte la dimensió temporal. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.

Compartir ideas. La universidad va al instituto es un proyecto de aprendizaje servicio transversal de la Universidad de Barcelona. Este representa una propuesta de aprendizaje servicio que bajo una estructura común permite la participación de estudiantes y profesorado de distintas disciplinas en un mismo proyecto. El aprendizaje servicio (ApS) es una propuesta formativa que permite el desarrollo de diferentes tipos de aprendizajes a partir de la implicación en necesidades sociales reales con la intención de transformarlas (Tapia, 2001; Martínez, 2008; Puig, 2009). En este tipo de proyectos están presentes simultáneamente la intencionalidad pedagógica y la intencionalidad solidaria. Se pueden definir como experiencias educativas solidarias protagonizadas por estudiantes, que tienen como objetivo atender a una necesidad de los destinatarios a la vez que planificar y mejorar la calidad de los aprendizajes (Tapia, 2006).

Esta comunicación presenta las principales claves de análisis y evaluación de la 1a edición del proyecto Compartir Ideas. La Universidad va al instituto. Este es un proyecto de aprendizaje servicio transversal que consiste en un ciclo de conferencias-taller impartidas por estudiantes de la UB sobre temes de interés general relacionados con sus estudios. El objetivo es compartir conocimientos y conversar sobre un tema que la universidad trabaja y que será relevante para la formación del alumnado de secundaria., El proyecto cuenta con el apoyo del Vicerectorado de Política Docente y Lingüística de la Universitat de Barcelona.

El triangle llengua-comunicació-societat emmarca els fenòmens més característics del pla sociohumà i, per avançar en el coneixement del seu funcionament, cal desafiar les aproximacions tradicionals i les més formalitzadores a favor d’enfocaments complèxics, transdisciplinaris i qualitatius integrats. Atesa la gran diversitat cognitiva i cultural dels humans, com també de les seves especificitats emocionals i comportamentals, tenim el repte d’intentar construir un cos teòric i metodològic adequat a les propietats característiques dels fenòmens humans per avançar cap a una sociocomplexitat cognitivoemotiva. Aquest volum vol posar en relació el cervell, la societat i la llengua, tres sistemes complexos adaptatius íntimament imbricats que són a la base de la comunicació humana. La principal aportació de l’obra rau en el fet que els autors aborden diverses temàtiques des d’una visió holística i complèxica emfasitzant les interrelacions i els fenòmens emergents.

En aquest article pretenem posar de relleu l'interès de la perspectiva CAS (llengua considerada com a Sistema Complex Adaptatiu) per a la investigació de la llengua i més concretament per a la investigació de la variació històrica i geogràfica. Parlem de l'evolució del llenguatge, entesa com els processos cognitius que donen lloc al canvi cultural i lingüístic. L'enfocament CAS considera el llenguatge com un fenomen emergent, "el resultat de l'activitat, el comportament col·lectiu i acumulatiu d'agents lingüístics a través del temps' (Frank i Gontier 2013:39).

La cultura tradicional relacionada amb les plantes ha estat fins fa ben poc un dels pilars fonamentals de la medicina popular. A través d’aquest article fem un breu repàs a la recerca etnològica i etnobotànica duta a terme al Lluçanès (Catalunya central) per part de diversos autors durant el segle xx i esbossem els aspectes metodològics i alguns resultats d’una recerca etnobotànica actual que té com a finalitat revisar i completar les dades precedents.

Des dels temps més reculats, les societats humanes han fet una utilització i una gestió de la natura per a treure'n profit en aspectes diversos de la vida, entre els quals l'alimentari i el medicinal han jugat papers preponderants, però no han pas estat, ni de bon tros, els únics. En aquest treball exposarem els resultats d'enquestes etnobotàniques realitzades en els darrers anys a gairebé dos centenars d'informants de la comarca, tot comentant particularment les qüestions més relacionades amb les plantes que configuren el paisatge i llurs usos populars més vinculats amb la llar i la vida rurals.

In this article, we analyse the characteristics of the grammaticalization process that originates connectors, taking as analysis corpus the book «Costums de Tortosa». We have identified the temporal forms that became interordinate connectors (causal, consecutive, concessive, conditional and adversative), and have outlined the characteristics of the semantic change and of the sintactical reanalysis which can be observed in this process. As an example of this general process, we have analysed the semantic change in the case «encara» / «encara que» and the sintactical reanalysis in the semifixed structure «jasia ço que».

[cat] Estudiem les característiques lexicals del dialecte de la llengua catalana anomenat tortosí, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d"Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella, i que es pot caracteritzar com un parlar de transició entre el català nord-occidentel i el valencià. A més de fer un inventari -unes 4.000 entrades- dels mots característics d'aquest parlar (mots exclusius del dialecte o que en el dialecte presenten una particularitat formal o semàntica), n'estudiem més específicament un miler, d'acord amb la següent estructura: Mot. Transcripció fonètica -sempre que ho creguem necessari-. Categoria gramatical. Significat. Àrea d'ús del mot (que ens permet de veure les concordances entre el parlar estudiat -del qual tenim informeció directa, de camp- amb els altres dialectes de la llengua -dels quals tenim información bibliogràfica: fonts lexicogràfiques, monografies dialectals-. Precisem amb (L), (F) o (S) si l'àrea assignada es refereix a l'extensió del lexema o de la variant formal o de la variant semàntica. Documentació antiga. Diccionaris (constatem 1"aparició o no del mot en els vocabularis específics de la zona o en els diccionaris valencians o generals). Vitalitat d'ús i documentació actual en textos escrits i en entrevistes orals. Etimologia. El model d'estructura de les entrades que proposem creiem que podria servir de pauta per a futurs estudis monogràfics de cara a poder aprofitar al màxim la aportació que aquestes monografies suposen. Per a la documentació dels mots ens hem basat en obres publicades i també en material inèdit que aportem, en forma d'edició critica, en els volums segon (documents escrits -textos que a més de l'interès lingüístic, tenen interès també per als historiadors orals, per als antropòlegs o per als etnòlegs-) i tercer (textos orals) d'aquesta tesi. Dediquem també un capítol a analitzar en quina mesura l'ensenyament del català a l'escola tendeix a uniformar el lèxic en la zona objecte d'estudi cap al lèxic considerat estàndard. I un altre, a detectar les actituds interdialectals entre els parlants tortosins i els barcelonins. Es tracta, doncs, d'un treball de dialectologia on emprem els mètodes tradicionals combinats amb els de la sociolingüística i els de l'antropologia. L'anàlisi comparativa del vocabulari bàsic tortosí, valencià i nord-occidental respecte d'un inventari de mots bàsics (1.500) del català central, demostra la coincidència major amb el lèxic valencià que no pas amb el nord-occidental -tot i que en la classificació dialectal vigent el tortosí es considera un subdialecte d"aquest darrer-. Constatem també que -com era d"esperar- només un 11% del vocabulari bàsic tortosí és diferent del vocabulari bàsic general de l'inventari susdit. Els criteris de selecció de mots que havien de constar en l'inventari ha estat el següent: 1) Criteri de propietat lèxica, pel qual s'inclouen mots que, essent netament catalans, es reserven a un ús literari o restringit (abellir, atansar, eixir, bla(n)), mentre que en el dialecte estudiat són d'ús comú. 2) Criteri de determinació de l'objecte: paraules del català general que en tortosí corresponen a objectes i significats diferents (llevar, moll) 3) Criteri d"especificitat semàntica. També s'inclouen mots que tenen una accepció molt precisa i, en aquests casos, només ens ocupem d'aquesta accepció i no de la més general. 4) Criteri d'exclusió formal: detectem els casos en què el tortosí empra una de les formes sinònimes esteses per tot el domini i exclou completamente l'altra. També aquest criteri ens serveix per incloure o no els castellanismes: si són l'únic mot emprat, l'incloem, si hi ha altres mots usuals, no. 5) Criteri de diversitat geogràfica en el sentit propi. S'inclouen paraules noves des de tots els punts de vista: (semer, enrònia, guaixar), Hem pogut constatar la gran riquesa lexical del dialecte tortosí, que, com la major part dels dialectes catalans està en perill de pèrdua perquè els parlants tendeixen a la simplificació i a la substitució de mots genuïns per préstec de l'espanyol, o, en el millor dels casos, per l'equivalent estàndard. Un inventari d'aquesta mena -on intentem de donar una forma escrita apta per al mot dialectal- creiem que, en l'etapa de normalització en què es troba el català, pot ser útil perquè molts mots són recuperables, sobretot si els escriptors estan segurs que és legítim d'emprar-los., [eng] We consider the lexical characteristics of the Catalan dialect known as "tortosí" and which can be described as a transitional dialect between Northwest Catalan and Valencian. In addition to presenting en inventory of approximately 4,000 terms characteristic of this speech area (words exclusive to the dialect or which present a formal or semantic peculiarity in the dialect), the thesis studies 1,000 terms in depth, according to the following structure, which is proposed as B model for lexical entries: "Word", "Phonetic transcription" (when necessary), "Grammatical category", "Meaning", "Geographic area" where used (which allows us to see similarities between the dialect under study, for which we have data from field work, and other Catalan dialects, for which we have published references such as lexicographic sources or dialect monographs. We use (L)/(F)/(S) to see if the assigned area refers to the extension of the lexeme or to the formal or semantic variant. "Old documents", "Dictionaries": we record the appearance or absence of the word lists specific to the area or in dictionaries of Valencian or of Catalan in general, "Degree of use" and current frequency in documents and oral interviews. "Etymology" To document words, we have based ourselves on published works as well as on unpublished materials, which we present with annotations in the second (written documents) and third (transcription of oral passages) volumes of this dissertation. We also dedicate a chapter to analyzing the way the teaching of Catalan in schools is tending to homogenize the lexicon in this area end make it more similar to that of the standard language. Another chapter discusses the attitudes between speakers of the Tortosa dialect and speakers from Barcelona. In sum this dissertation presents dialect work in a traditional framework combined with elements of sociolinguistic and anthropological methodology. Comparative analysis of the basic vocabulary of "Tortosí", Valencian, and Northwestern Catalan with respect to the inventory of basic vocabulary (1,500 words) of Central Catalan indicates a higher degree of similarity with Valencian, as opposed to Northwestern Catalan, although the traditional dialect divisions classify "Tortosí" as a subdialect of Northwestern Catalan and not Valencian. We record the tremendous lexical variety of this dialect which, as is the case for most Catalan dialects is in danger of disappearing because speakers autoctonous words with loans from Spanish, or from the standard dialect.

En moltes de les ciències físiques i biològiques contemporànies s"ha anat veient cada dia més clar la necessitat de complementar l"estratègia analítica, que es basa en la localització dels últims components, amb un enfocament que també tingui en compte la complexa interacció dels elements i les influències dinàmiques del context on aquestes es produeixen. És així com avui podem avançar en la comprensió del funcionament de molts organismes com a tals, dels ecosistemes, i, de fet, segons la hipòtesi «Gaia», de tot el planeta.

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: M. Àngels Massip i Bonet, [cat] Aquest treball presenta, ressegueix i planifica una situació d’aprenentatge per a l’alumnat d’Aula d’Acollida del primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria. En aquesta, es posa èmfasi en l’ensenyament i aprenentatge del registre col·loquial en català per tal d’afavorir i augmentar la inclusió de l’alumna receptora de la intervenció en el seu grupclasse i en el context de la societat d’arribada, tot fent servir l’experiència de la lectura com a eix vertebrador de tota la investigació. Així doncs, i mitjançant l’adaptació en clau de Lectura Fàcil de la novel·la Xènia, tens un WhatsApp, escrita per Gemma Pasqual i Escrivà, en aquest treball s’intenta donar resposta a la necessitat de l’alumnat d’Aula d’Acollida de disposar de més materials d’aula extrets de la literatura que, d’igual manera que els lingüístics, afavoreixin l’assoliment de totes les competències en llengua catalana i permetin a l’alumnat nouvingut esdevenir adults qualificats amb la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta dels seus companys i companyes.

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutora: Àngels Massip i Bonet, [eng] The ethics of the journalistic profession raises very diverse questions and challenges. Taking into account the tension between the right to information and the right to privacy -together with the principle of confidentiality-, and based on two real cases that exemplify it, this research aims to study the ethical commitment of journalists to the two rights taken into account and the principle of confidentiality. The conclusion is reached that these two rights cannot be legitimised within the same ethical framework, but that it is possible to improve the way of reporting by means of an appropriate contextualization and by providing the audience with a complete framework of knowledge (both in the ethical and in the other dimensions implied by the newsworthy fact)., [cat] L’ètica de la professió periodística planteja interrogants i reptes molt diversos. Atesa la tensió entre el dret a la informació i el dret a la intimitat –juntament amb el principi de confidencialitat–, i a partir de dos casos reals que ho exemplifiquen, en aquesta investigació es vol estudiar el compromís ètic dels periodistes amb els dos drets tinguts en compte i el principi de confidencialitat. S’arriba a la conclusió que aquests dos drets no es poden legitimar dins el mateix marc ètic, però que és possible millorar la forma d’informar mitjançant una contextualització adequada i aportant a l’audiència un marc complet de coneixement (tant en la dimensió ètica com en la resta de dimensions que implica el fet noticiable).

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutora: M.Àngels Massip Bonet, Las investigaciones sobre expresión de empatía en las redes sociales se han limitado hasta ahora casi que exclusivamente al campo de la psicología social, como también los temas correlacionados, como: motivaciones en la red social; necesidades y satisfacciones en la red social; usos y gratificaciones, etc. Sin embargo, considerando que, dentro de los llamados grupos de Facebook, la comunicación es el objetivo y fin mismo de la red social, entendemos de fundamental importancia llevar este tema y sus posibilidades de investigación al campo teórico de la comunicación. La comunicación no violenta1, propuesta por el psicólogo Marshall Rosenberg, es un proceso de comunicación que se centra en el uso del lenguaje y las palabras para conectarnos unos a los otros y enriquecer nuestras vidas. La propuesta de este trabajo es analizar un grupo de práctica de comunicación no violenta (CNV) en Facebook, a partir de un muestreo de miembros del grupo online que también practiquen este método en grupos presenciales, con el fin de contrastar las dos experiencias y percepciones y, así, poder reflexionar sobre las posibilidades y alcances hacia una comunicación compasiva en las redes sociales, en especial en Facebook. Algunos objetivos secundarios que este trabajo pretende cumplir son: entender las necesidades buscadas x atendidas cuando un miembro se adhiere a un grupo para practicar comunicación no violenta; analizar las diferencias entre comunicación oral y escrita; reflexionar sobre la comunicación en las redes sociales en la actualidad.

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada (Comunicació Social), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutors: Àngels Massip Bonet, Rafael Andreu Civit, Aquest estudi tracta un tema prou conegut, les relacions a la feina, concretament les males relacions i l'assetjament psicològic o mobbing, encara que s'aborda des d'un punt de vista diferent de l'habitual: els missatges a través del correu electrònic. L'objectiu principal és posar en relleu la importància de tenir en consideració el llenguatge, específicament el llenguatge escrit dels correus electrònics, i saber interpretar el que s'hi amaga per posar en evidència relacions malaltes a la feina i situacions d'assetjament. Després de caracteritzar el fenomen i de triar les bases teòriques més idònies per fer una primera aproximació, s'assaja amb l'anàlisi de tres casos la metodologia que es pren com a punt de partida—Watzlawick (2017), al qual s'arriba des de Parés (2005a), i Andreu (2015). Els resultats confirmen la rellevància de prendre en consideració qüestions com la impossibilitat de no comunicar, mitjançant el rebuig o les desqualificacions de la comunicació; la mescla d'estructures de nivells de comunicació; el doble vincle, la paradoxa —Watzlawick (2017)—, i la caracterització de persones a partir dels esquemes personals que proposa Andreu (2015). Es conclou amb uns primers indicis i la confirmació que és possible i necessari per a les víctimes i els àmbits empresarial, administratiu i judicial construir un mètode de detecció de l'assetjament a partir dels correus electrònics de la víctima. Paraules

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutora: M. Àngels Massip

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutores: M. Àngels Massip i Neus Nogué, L’objectiu general d’aquest treball és el de descriure les realitzacions de cinc trets dialectals propis de l’àrea septentrional de transició en quaranta-cinc informants pertanyents a poblacions i franges d’edat diferenciades del Baix Empordà. Hem escollit aspectes morfològics per tal d’inscriure’ns en la trajectòria dels pocs estudis que s’han fet d’aquesta àrea (que sovint s’han reduït al lèxic i a la presència de l’article salat a les zones costaneres) i establir una certa reciprocitat entre aquests treballs. Un altre dels objectius principals de la recerca és observar l’evolució que poden haver patit els trets lingüístics en qüestió amb el pas dels anys.

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2012-2013, Tutors: M. Àngels Massip i Bonet i Neus Nogué Serrano, Un mot d’origen llatí, àrab, germànic o de qualsevol altre substrat o superestrat ha evolucionat de diferent manera a cadascuna de les llengües i l’adaptació que s’ha produït ha estat influenciada per diversos factors. Molts mots d’origen llatí que formen part del nostre vocabulari bàsic han tingut un pas previ en una altra llengua romànica abans d’establir-se definitivament al català. Aquest fet ha comportat que aquestes paraules hagin adquirit les característiques fonètiques d’aquesta llengua estrangera i que, per tant, hagin incorporat trets fonètics que no són propis de la llengua catalana. En aquest sentit, el català no és cap excepció, ja que ha desenvolupat, com qualsevol altra llengua romànica, aquest paper de transmissor de mots a altres 2 llengües i així és com avui en dia trobem catalanismes en el francès, en el sard, en l’italià o en el castellà. Un dels motius per entendre el traspàs de mots d’una llengua a una altra és el domini que les nacions i els estats han tingut al llarg de la història sobre determinats territoris. L’occità, que va ser una llengua i una cultura molt influent fins a principis de segle XIII, va exportar fora de les seves fronteres terminologia religiosa, literària i de la vida cortesana, és el cas de mots com capellà, hostal, rima, trobador o balada; a finals de segle XVIII el francès va aportar a les llengües del seu entorn una gran quantitat de gal·licismes, per exemple el mots com fusell, blonda, bucle o bijuteria; al seu torn, el castellà durant els segle XVII i XVIII també va donar al francès paraules com ara algarade, camarade o casque (Gargallo i Bastardas 2007)...