Search

The article analyzes the relationship between teachers and families in terms of four elements: a) the metaphor of school as country; b) a critical analysis of the current models of school-parent relationships; c) the importance of inequalities and the struggle against school failure in this aspect of education; and d) the growing, internationally verified relevance of the relationship between school, family and students’ academic results. The suggested perspective, restores the relationship between teachers and families at the heart of the teacher’s daily routines and educational identity. This is achieved through a proposal based on the inclusion of all families, the importance of strong bonds among them in the struggle against social inequalities and in favor of success at school for all students, and teachers’ responsibilities and skills as well as the joint educational responsibility model of relationships with all families En este artículo se presenta un modelo de anál isis de las relaciones entre docentes y familias basada en cuatro elementos: a) La metáfora de la escuela como país; b) El análisis crítico de los modelos actuales de relaciones entre escuela y progenitores de los alumnos; c) La centralidad de las desigualdades y la lucha contra el fracaso escolar en el análisis de este ámbito educativo; y d) La creciente relevancia, contrastada internacionalmente, de la relación entre cómo se dan los vínculos entre escuela y familia y los resultados académicos de los alumnos/as. Así, el modelo propuesto, resitúa las relaciones entre docentes y familias en el centro de la tarea cotidiana del maestro/a y de su identidad docente. Y lo hace con una propuesta basada en: la inclusión de todas las familias; en la centralidad de un buen vínculo con todas ellas; en la lucha contra la reproducción de las desigualdades sociales; y por el éxito escolar de todo el alumnado. Esta propuesta se fundamenta en la responsabilidad y la capacidad docente en ese envite, así como en el modelo de la corresponsabilidad educativa en la relación con todas las familias

Article d'opinió sobre la convivència social a Salt

Article de reflexió sobre la diversitat cultural a les escoles

L'article és fill d'una conversa pública organitzada pel Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona sobre «El futur de l'escola i l'escola del futur». L'autor dóna una rellevància especial a les pulsions següents del moment present: el sentit actual i futur de la institució escolar; la privatització de l'educació; el paper substantiu de les famílies; la dificultat per construir les identitats de les persones; el cànon curricular. ____________________________________________________________ Cet article est né à la suite d’une conversation publique organisée par le Département de Théorie et Histoire de l’Éducation de l’Université de Barcelone sur le thème « L’avenir de l’école et l’école de l’avenir ». L’auteur donne une importance toute spéciale aux pulsions du moment présent : le sens actuel et futur de l’institution scolaire ; la privatisation de l’éducation ; le rôle essentiel des familles ; la difficulté pour construire les identités des individus ; le cursus canonique, This paper follows on from a talk organized by the Department of Theory and History of Education of the University of Barcelona titled El futur de l’escola i l’escola del futur (‘The future of schools and the school of the future’). The paper focuses on the factors that are determining the direction of education, including the present and future meaning of the school as an institution, the privatization of education, the importance of families in child education, the difficulty of building individuals’ identities, and finally the curricular canon., El artículo es hijo de una conversación pública organizada por el Departamento de Teoría e Historia de la Educación de la Universidad de Barcelona sobre «El futuro de la escuela y la escuela del futuro». El autor da una relevancia especial a las pulsiones siguientes del momento presente: el sentido actual y futuro de la institución escolar; la privatización de la educación; el papel sustantivo de las familias; la dificultad por construir las identidades de las personas; el cánon curricular.

L'article –un exercici de memòria– dóna compte d'un procés formatiu que s'ha alimentat dels escenaris viscuts (el lleure educatiu, la universitat, l'escola, la societat catalana, la recerca), de la petjada profunda de diverses persones que alhora han estat mestres i amigues, i d'algunes lectures que han estat fites i referents essencials en la conformació d'una identitat pedagògica. ______________________________________________ L'article –un exercice de mémoire– rend compte d'un processus de formation qui s'est alimenté des scénarios vécus (le loisir éducatif, l'université, l'école, la société catalane, la recherche), de la trace profonde de diverses personnes qui ont été en même temps enseignants et amis, ainsi que de certaines lectures qui ont été faites et de référents essentiels dans la conformation d'une identité pédagogique., This paper takes a look back at the past and acknowledges an education process fuelled by situations that have been experienced (educational leisure activities, university, school, Catalan society and research), the deep impact of various people who have been teachers and friends, and some landmark interpretations that have become points of reference in the formation of a pedagogical identity., El artículo –un ejercicio de memoria– da cuenta de un proceso formativo que se ha alimentado de los escenarios vividos (el ocio educativo, la universidad, la escuela, la sociedad catalana, la investigación), de la huella profunda de varias personas que a su vez han sido maestros y amigas, y de algunas lecturas que han sido hitos y referentes esenciales en la conformación de una identidad pedagógica.

Ressenya del llibre F. Javier García Castaño & Antonia Olmos Alcaraz (Ed). Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela. Madrid, Trotta (Ciencias Sociales/Estudios Migratorios), 2012. _______________________________________________ Critique du livre F. Javier García Castaño & Antonia Olmos Alcaraz (Ed). Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela. Madrid, Trotta (Ciencias Sociales/Estudios Migratorios), 2012., Review of book F. Javier García Castaño & Antonia Olmos Alcaraz (Ed). Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela. Madrid, Trotta (Ciencias Sociales/Estudios Migratorios), 2012., Reseña del libro F. Javier García Castaño & Antonia Olmos Alcaraz (Ed). Segregaciones y construcción de la diferencia en la escuela. Madrid, Trotta (Ciencias Sociales/Estudios Migratorios), 2012.

L'article és un intent d'acotar, descriure i realçar les funcions dels pedagogs i les pedagogues en els instituts d'educació secundària: uns professionals competents en l'assessorament psicopedagògic; en la convivència i humanització de l'ensenyament; en l'atenció a la diversitat d'alumnes; en l'orientació i la tutoria; en la formació permanent, la innovació educativa, la coordinació i el lideratge, i en la participació democràtica de tota la comunitat educativa. També fa referència a la formació professional i, més específicament, a les funcions que podrien desenvolupar en la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, i en el mòdul de Formació i Orientació laboral. ____________________________________________________ Cet article est une tentative de définition, de description et de renforcement des fonctions des pédagogues dans les instituts d'éducation secondaire: des professionnels compétents dans le conseil et le suivi psychopédagogiques en cohabitation et humanisation de l'enseignement, en attention à la diversité des élèves, en orientation et tutorat, en formation permanente, en innovation éducative, en coordination et en leadership, et en participation démocratique de toute la communauté éducative. Il fait aussi référence à la formation professionnelle et, plus spécifiquement, aux fonctions qu'ils pourraient développer dans la famille professionnelle des services socioculturels ainsi que dans la communauté et le module de formation et d'orientation professionnelle., In this article, we aim to define, describe and highlight the functions of teachers in secondary education institutions. These professionals are skilled in psychological and pedagogical assessment, coexistence and humanization in education, the consideration of student diversity, guidance and tutorship, lifelong learning, educational innovation, coordination and leadership and the democratic participation of the entire educational community. In addition, we refer to professional training and specifically to the functions that could be carried out in social and cultural services professions, in the community, and in the module of vocational training and career guidance., El artículo es un intento de acotar, describir y realzar las funciones de los pedagogos y las pedagogas en los institutos de educación secundaria: unos profesionales competentes en el asesoramiento psicopedagógico, en la convivencia y humanización de la enseñanza, en la aten-ción a la diversidad de alumnos, en la orientación y la tutoría, en la formación permanente, la innovación educativa, la coordinación y el liderazgo, y en la participación democrática de toda la comunidad educativa. También hace referencia a la formación profesional y, más específicamente, a las funciones que podrían desarrollar en la familia profesional de Servicios Socioculturales y en la Comunidad y en el módulo de Formación y Orientación laboral.

La filosofía pasa por las palabras y por la manera de interrogarlas, aunque muchas veces no se generan dudas ni se reflexionan en torno a ellas. Ninguna teoría pedagógica niega la importancia de enseñar a pensar a los jóvenes. Es una preocupación ver a los adolescentes que se manejen bien con la informática, que memoricen temas de la asignatura de sociales, que hagan buena letra y que ejerciten las matemáticas, pero sin aprender a pensar por ellos mismos. Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034 ESP

Resumen basado en el de la publicación Es un hecho que las tecnologías de la comunicación -con lo que comportan las pantallas, mediación digital y acciones multi tareas- han invadido definitivamente el espacio de la escuela en cualquier área, hasta aquellas más protegidas de la educación formal preuniversitaria. Algunas voces críticas alertan algunos peligros ante esta situación como la hipertrofia del "yo", el aumento del egocentrismo y de un egoísmo dolente. Estos y otros fenómenos psicológicos y éticos podría atribuirse a la digitalización de la escuela. Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034 ESP

Article d'opinió sobre la convivència social a Salt

Crònica amb valoració personal d'un fet que va generar un fort dèbat social entorn al cas de tres nenes magrebines que varen deixar d'anar a escola

A partir del curs 1999-2000 s'inicia a Catalunya l'aplicació generalitzada dels cicles formatius de la nova formació professional implantada per la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), aprovada el ja llunyà 1990. Amb tot, alguns centres de les comarques de Girona ja ho han fet aquest curs mateix i la majoria entraran el curs vinent en el nou sistema

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

La recerca ha de tenir ben clars els seus objectius: coneixer quina és la realitat, i proposar petites millores, que facin més rendibles els mitjans que s'hi aboquen, que facin més felices i mes lliures les persones implicades, que garanteixin l'acompliment dels objectius pretesos i que heneficiïn el màxim nombre possible d'homes i dones

Partint de l'afirmació del polític català Rafel Campalans «política vol dir pedagogia» es mostra com, en general, els polítics professionals fan un mal ús de la paraula pedagogia, assimilant-la sovint a la simple propaganda. Més endavant, s'argumenta que la desafecció política de la ciutadania no és només un sentiment subjectiu, sinó que obeeix també a raons més estructurals: el poder i el paper de l'economia i l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació, començant pels mitjans de comunicació de masses. Per exemplificar el que pot ensenyar la pedagogia a la política, s'analitzen les aportacions teoricopràctiques de dos grans pedagogs del segle XX: Paulo Freire i Lorenzo Milani. De Freire es destaca que el punt de partida per a qualsevol intervenció política o educativa ha de ser la comprensió de la realitat que viuen els altres. I de Milani s'emfasitza la seva capacitat d'indignació i de transformar aquesta indignació en acció política i educativa., Departing from the assertion of the Catalan politician Rafel Campalans «politics means pedagogy», the article shows how in general professional politicians misuse the word pedagogy, often equating it to mere propaganda. At a later point it is argued that the political disenchantment of citizens is not only a subjective feeling, but is rather also due to more structural reasons: the power and the role of the economy and the impact of the information and communication technologies, beginning with the mass media. To illustrate what pedagogy could teach politics, he analyses the theoretical and practical contributions of two great 20th Century pedagogues: Paulo Freire and Lorenzo Milani. Regarding Freire, he emphasises that the point of departure for any political or educational intervention must be the understanding of other people’s reality. And he highlights Milani’s capacity for indignation and for transforming this indignation into political and educational action.

Educació per a la ciutadania i drets humans (ECDH) és una àrea que neix amb la LOE, aprovada per les Corts espanyoles l'abril de 2006

L’evidència de la multiplicitat de cultures a l’escola planteja molts interrogants sobre la manera com han de ser-hi presents aquestes cultures. Si volem que contribueixin a construir una cultura comuna plenament inserida en el nostre país, com podem convertir les dificultats d’aquest objectiu en clau d’oportunitat?

L'article exposa i questiona diverses teories sobre la pedagogia i la pedagogia intercultural

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural?L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds., The thesis wants to reply four questions. Which conception of intercultural education, do Catalonia need in the 21st century? How has the educational system of Catalonia faced the arrival of foreign origin pupils? What kinds of changes will have to propitiate in the school curriculum in order to make a more scientific and fairer education? Which has to be the training that we have to offer to the teaching staff of the basic education to guarantee an intercultural education?The intercultural education that is advocated in this thesis is that which it proposes to work so that all pupils learn to life in open and plural societies. In the intercultural education that is proposed there are three different emphases; the one that puts the accent on the ethical aspects, in the didactic aspects and in the cultural or curricular ones. And regarding the formation of the teachers, it is said that one of the first objective has to be the revision of the knowledge themselves and actitudes.

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

Aquest text correspon a la lliçó inaugural del curs 2001-2002 de la Societat Catalana de Pedagogia, dictada el dia 9 d’octubre de 2001 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans El propòsit d’aquest text és fer una mena de balanç del que han estat els plantejaments teòrics i pràctics de la pedagogia centrada en la immigració i la interculturalitat, fixant-me en dos moments: el de l’emergència d’aquest nou àmbit d’estudi i actuació, que situo en els anys que van de 1989 a 1993; i el de la situació que vivim actualment i que considero significativament diferent. La hipòtesi de partida era que la pedagogia hi havia tingut una presència més aviat subalterna i poc decidida, marcada per la inhibició i la dependència d’altres disciplines científiques, i per una certa ingenuïtat en cercar un territori propi, fins a cert punt incontaminat, diferenciat del contradictori i complex entramat social, ple d’irracionalitats i conflictes. L’argument hipotètic es tancava amb una crida al compromís pedagògic, és a dir, moral i polític, amb tots els ciutadans -tant els que ho són de dret com els que ho són de fet- i amb la comunitat de referència, per contribuir alhora a incrementar els índexs de llibertat, justícia i cohesió social

En aquest treball es presenta una anàlisi dels canvis que ha patit el camp de la pedagogia en els darrers temps. A més a més s’analitza el nou cicle que s’inaugura en l’ensenyament caracteritzat per la situació social, econòmica i cultural que ha instaurat la globalització. Així mateix, també es reflexiona sobre si aquests canvis afavoreixen una millora en la qualitat del sistema educatiu espanyol i sobre quin ha de ser el paper de l’educador en aquest nou panorama., This paper offers an analysis of the recent changes which occurred in the pedagogy field. It also analyzes the new cycle in teaching, which is characterized by the social, economical and cultural situation resulting from globalization. Besides, the article also studies whether these changes improve the quality of the Spanish educative system and what educational role this situation should offer., En este trabajo se presenta un análisis de los cambios que ha experimentado el campo de la pedagogía en los últimos tiempos. Además se analiza el nuevo ciclo que se inaugura en la enseñanza caracterizado por la situación social, económica y cultural que ha instaurado la globalización. Así mismo, también se reflexiona sobre si estos cambios favorecen una mejora en la calidad del sistema educativo español y sobre cuál ha de ser el papel del educador en este nuevo panorama.

Aporta dades sobre l'objecció de consciència i valora el canvi cap a la prestació social substitutòria

Els Premis Baldiri Reixach foren convocats per primer cop a final de l'any 1977 per la Fundacio Carulla-Font i s'atorgaren durant el curs escolar de 1978-79. En aquests 20 anys d'història no solament s'han produït canvis en el context social, cultural i escolar català, sinó també en els mateixos Premis

Síntesi de les 3 ponències de la taula rodona "L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines" sobre el perquè del naixement i la desaparició dels Moviments de Renovació Pedagògica a Girona

Anàlisi sobre la tipologia, característiques i condicions dels alumnes estudiants de Magisteri a Girona amb aportacions de dades estadístiques a mitjans dels anys 90

Article de reflexió sobre l'evolució que ha experimentat l'educació intercultural a Europa

L'escola tradicional s'ha vist impotent quan s'ha reconegut el dret que tenen tots els alumnes a rebre atenció educativa en els centres ordinaris, independentment de les seves característiques individuals. Si, per una banda, la realitat escolar és -i ha estat sempre- heterogknia i desigual, per l'altra, tots els alumnes participen d'un mateix sistema educatiu que es proposa el ple desenvolupament de la seva personalitat, l'adquisició d'hibits intel.lectuals, de tkcniques de treball i de coneixements en tots els imbits del saber, la capacitació per a l'exercici d'activitats professionals, la preparació per participar activament en la vida social i cultural ... tal i com ha quedat escrit en l'article 1 de la LOGSEL

Article d'opinió sobre la convivència social a Salt

El Plan para la Lengua y la Cohesión Social es un proyecto estratégico del gobierno de Cataluña para la mejora de la educación. Sus tres objetivos fundamentales son: consolidar la lengua catalana, fomentar la educación intercultural y promover la igualdad de oportunidades. Este artículo explica el origen y las finalidades del Plan, sus ejes estratégicos y emblemáticos, y los contextos socioculturales y políticos en los que se plantea y desarrolla The Language and Social Cohesion Plan is a strategic project from the Catalonian Government in order to improve education. Its three main aims are: to consolidate the Catalan language, to promote intercultural education and to ensure equal opportunities. This article explains the origin and purposes of the Plan, its most strategic and emblematic points and the sociocultural and politic context in which the Plan appears and is developed

Parlar sobre com viuen la diversitat els nens i les nenes se'ns fa molt difícil des del nostre punt de vista de persones adultes i ens caldrà estar molt amatents a fer una observació sistemàtica i continuada de les reaccions, les relacions i les creences de l'alumnat

The present doctoral thesis, which combines compilation with research, aims to give an insight into the presence of the Catalan language in schools over the last three hundred years. Needless to say, it pays special attention to the periods and topics that have not been given much consideration by other authors. The current study has gathered data about the main attacks suffered by Catalan schools over the last three centuries. It also describes in detail the precedents of the Catalanisation of schools during the second half of the 19th century and during the first third of the 20th century. A thorough and comprehensive study of the editorial and propagandistic work piece by Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, from its inception until today, has been undertaken, too. Finally, there is a summary of the cultural and civic resistance during Franco’s regime, as well as an analysis and contextualisation of the Premis Baldiri Reixac, within the framework of the reintroduction of Catalan at schools during the democratic period, especially from 1978 onwards Aquesta tesi doctoral, que combina la compilació amb la investigació, pretén donar una idea de conjunt del que ha estat la presència de la llengua catalana a l’escola al llarg dels últims tres-cents anys tot i que, lògicament, ha estudiat més a fons els períodes i les temàtiques menys treballades per altres autors. S’han historiat els principals atacs que ha rebut l’escola catalana durant els últims tres segles. S’han estudiat els precedents de la catalanització escolar durant la segona meitat del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. S’ha elaborat un estudi exhaustiu de l’obra editorial i propagandística de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana des de la seva creació fins als nostres dies. Finalment, s’ha sintetitzat la resistència cultural i cívica durant el franquisme i s’han analitzat i contextualitzat els Premis Baldiri Reixac en el marc de la reintroducció del català a l’escola que es va produir en època democràtica, a partir sobretot de 1978

Aquesta Tesi Doctoral parteix d'una motivació i sensibilització personal pels temes i les problemàtiques socials i ambientals. Del convenciment personal que l'educació per a la sostenibilitat pot tenir un paper important com a generador de canvis. Del fet de ser conscient de la magnitud i complexitat de la situació actual a nivell global i de la necessitat de contribuir a la recerca d'alternatives sostenibles a nivell local. La Tesi té tres objectius. El primer, conèixer la percepció i la projecció de les problemàtiques socials i ambientals dels nostres infants tant a nivell local com global. És a dir, saber que pensem els infants sobre els problemes socials i ambientals de la Terra actualment i com veuen el futur. El segon, definir i delimitar el concepte d’educació per a la sostenibilitat com a base i somni col•lectiu per proporcionar-nos raons essencials i humanes per reorientar l'educació a la nostra societat. I el tercer, proposar la creació i construcció d’un model psicopedagògic per educar per a la sostenibilitat que revitalitzi el fet educatiu cap a la millora de les relacions dels éssers humans entre nosaltres mateixos i dels humans amb la biosfera. Aquesta Tesi es situa dins el marc del paradigma crític o d’aproximació crítica per què parteix d’un compromís personal en la transformació de la realitat. Tot i aquests marc conceptual s’utilitzen metodologies quantitatives i qualitatives en la recerca., This thesis has arisen from my personal motivation and personal awareness of issues and social and environmental problems. It is my personal conviction that providing education on sustainability can play an important role as a generator of change. This means being aware of the magnitude and complexity of the current global situation and the need to contribute to finding sustainable alternatives locally.The thesis has three goals. First, understand the perception and projection of social and environmental problems of our children both locally and globally. That is to say, we know what children think about social and environmental problems on Earth today and how they see the future. The second goal is to define and delimit the concept of education for sustainability as the basis and use this as a platform to provide essential human reasons to re-orientate education in our society. The third goal proposes the creation and construction of a pedagogical and psychological educational model to provide education on sustainability that would re-vitalize education towards improving relations between human beings and between human beings and the biosphere. This thesis is situated within a critical paradigm or critical approach which is based on a personal commitment to the transformation of reality. In addition, this conceptual framework uses quantitative and qualitative methods in the research.

Les Escoles de Segones Oportunitats són associacions creades amb l’objectiu d’oferir una oportunitat en aquells joves que han quedat exclosos del nostra sistema educatiu. Pretén trencar amb els estigmes formats sobre aquests joves, donant-los-hi una altra visió i nous recursos per poder tornar a encaminar la seva vida. Per això en aquest treball es proposa un projecte d’E2O a Salt, que pretén atendre, orientar i formar a joves que es troben en una situació educativa i laboral complicada, desmotivats i sense objectius, a causa de les seguides frustracions que han patit o pateixen al seu dia a dia. Pyxís, és un concepte de l’antic grec del qual deriva la paraula Pyx·i·dis que significa brúixola. Objecte que es fa servir per indicar i orientar a la persona per tal d’emprendre un camí o un altre en funció del lloc on vulgui anar. L’orientació dels alumnes és un dels pilars fonamentals del nostre projecte, ja que considerem que és un recurs que facilita als joves a determinar el seu propòsit i saber quin camí emprendre per aconseguir-ho. El desenvolupament d’aquest projecte es basa en diverses fonts, entre les quals es destaquen: el Pla Educatiu de Salt, que proporciona informació sobre el context educatiu en aquesta ciutat; també es destaca Dewey que parla sobre el model experimental en el qual s’inspira el projecte i finalment es fa una petita recerca sobre els models d’orientació existents per tal de seleccionar els adequats a les activitats proposades en el projecte. The Second Opportunity Schools are associations created with the purpose of offering an opportunity to the youngster excluded from our educational system. It intends to break through the stigmas formed on those, giving them another vision and new resources to be able to re-direct their lifes. Due to those reasons this project proposes an E2O project in Salt, which aims to help, orientate and train young people who find themselves in a difficult and complicated, educational and labor situation due to the frustrations they have suffered or suffer daily. Pyxís is a greek concept form which derive the word Pyx· i ·dis which means compass. An object that indicates and guides people form path to path depending on the goals that they want to achieve. The orientation of the students is one of the fundamental pillars of

Aquest estudi pretén ser l’anàlisi i avaluació d’un projecte pedagògic: “Gravem, Aprenem!”. Aquest s’inicia amb la intenció de voler treballar les Habilitats per la Vida a partir del Cinema com a mètode pedagògic amb joves en situació de risc. El recorregut del projecte va donar lloc a un procés educatiu a analitzar i avaluar. Aquesta anàlisi i avaluació es porten a terme a partir de la pròpia observació participant, l’anàlisi qualitatiu d’entrevistes i enquestes tant als participants com als professionals. Finalment, tot aquest recorregut a abocat a la creació d’un material didàctic, per treballar el cinema, més dos curtmetratges que els propis joves van desenvolupar

En aquest treball s’explica com els adolescents tornen a re-vincular-se a l’aprenentatge i al sistema educatiu. Aquesta vinculació ocorre gràcies al vincle que l’educador crea amb l’educand i de quina manera es treballa per aconseguir-ho. La característica principal d’aquests nois/es és que estan diagnosticats amb trastorns mentals, de manera que la relació amb el centre educatiu, majoritàriament és poca o pràcticament nul·la

El niño que llega a la escuela lo hace con un contexto familiar que le conforma como individuo, aportándole unas pautas emocionales que configuran su identidad y su autoestima. Pero, ¿cómo afectan estas emociones al niño en la escuela? Este estudio pretende observar y responder, precisamente, ésta pregunta, a través de la consigna de que la familia es el núcleo central emocional del niño, y la responsable última de su bienestar. Para indagar en estos vínculos emocionales, la investigación parte de la visión que el niño tiene de estos, a partir de dibujos, una técnica invasiva y lúdica

El present treball és una investigació de tres associacions que treballen en l’etapa d’educació infantil (entre els 1 i 6 anys) i que van ser creades per grups de famílies i educadors amb l’objectiu de donar un espai per als nens que fos coherent amb la seva manera d’entendre l’educació i la criança. Aquests projectes es poden concebre com a alternatius ja que tot i que no és una etapa obligatòria, han sorgit com una alternativa a l’escola convencional

El treball està estructurat en tres blocs. El primer és una petita síntesi de la historia l’escola; el segon és un apartat on es descriuen els trets singulars del centre i que han forjat la seva idiosincràsia i el tercer bloc pretén fer un repàs sobre les mesures que es van aplicar o encara es duen a terme a l’escola per a la correcta integració dels nens nouvinguts. Al final d’aquest treball s’inclou un apartat on s’exposen els problemes i els reptes que té l’escola en un futur immediat i les conclusions que serveixen per a valorar l’assoliment o no dels objectius del treball així com la formulació d’algunes possibles propostes de millora

Investigació educativa de caràcter qualitatiu que estudia l’educació lliure. La recerca es basa en quatre experiències educatives alternatives actuals que presenten diversos models pedagògics, en l’àmbit de l’Estat Espanyol: Paideia, educació llibertària; Ojo de agua, ambient educatiu; i l’àmbit de Catalunya: El Roure, escola viva i La Llavor, escola Waldorf, per tal de conèixer, analitzar i contrastar les seves pràctiques educatives, observant les seves possibilitats en el moment de crisi educativa actual