Search

This article presents a tool for visual discourse analysis that allows stylistic research indicators to be systematised. The tool, called Matrix for Documentary Analysis, is based on the theoretical aspects of visual semiotics. It can be used to describe or forecast the scope of trends in graphic design and visual communication. This article also presents a test carried out on a trend in logotype design in Spain during the first decade of the 21st century known as Pollination. The results confirmed that Pollination affects more the redesigned signs than the new designs, allowing us to think in a restyling trend phenomenon attached to the use of internet., El presente artículo propone una herramienta de análisis del discurso visual que permite sistematizar indicadores estilísticos en las tendencias de diseño gráfico y comunicación visual. La herramienta, Matriz de Análisis Documental, se fundamenta en las bases teóricas de la semiótica visual. En este artículo se presenta también su rendimiento aplicado sobre el estudio de una tendencia en el diseño de logotipos, ocurrida en España en la primera década del siglo XXI, a la que hemos llamado Polinización. Los resultados confirman que afecta con más intensidad a los signos rediseñados que a los nuevos diseños, sugiriendo una tendencia asociada al uso de internet.

L’estudi té per objectiu fonamental difondre el patrimoni artístic de quatre pobles indígenes xilens: Diaguita, Mapuche, Selk’nam i Rapanui, que són representatius de cada macro regió geogràfica del país: nord, centre, sud (corresponents al Xile continental) i la Polinèsia. Això mitjançant el rescat dels elements gràfics i la seva actualització mitjançant mecanismes propis del disseny gràfic. En aquest aspecte, el fonament de la investigació és desenvolupar un projecte original i interdisciplinari que aporti a la difusió de l’art dels pobles indígenes de Xile, per perpetuar el seu llegat i enfortir la imatge cultural dins i fora del país. Així, aquesta memòria fa servir el disseny gràfic per sintetitzar i clarificar, des d’una perspectiva semiòtica, la qüestió del grafisme com a cultura immaterial dels pobles indígenes xilens. La intenció és crear símbols sobre la base del nostre objecte d’estudi, els signes indígenes, per presentar-los a un públic contemporani. En aquest sentit, la percepció juga també un paper fonamental en l’emissió i la recepció dels missatges que volen ser transmesos perquè l’usuari arribi a comprendre el que volem presentar. La recomposició dels signes indígenes xilens permetrà experimentar fins a quin punt es poden manipular sense que perdin la identitat original i igualment conèixer la interpretació del receptor en percebre els nous dissenys. En aquest sentit, pretenem transmetre el resultat entre un públic interessat per conèixer aquesta herència, fet que possibilitarà la construcció d’una identitat propera al llegat cultural dels avantpassats. El propòsit de desenvolupar un sistema de signes basat en les creacions dels pobles indígenes xilens amb elements del present es relaciona igualment amb la manera de difondre el significat dels nous signes a un públic actual per tal de reconstruir el passat i recontextualitzar-lo a través de l’experimentació visual. Per a l’elaboració de la recerca cal conèixer el procés interpretatiu de l’usuari, cosa que també es relaciona amb el seu entorn cultural i la seva posició al món. Així mateix, és fonamental que el públic aprengui gràficament i que percebi els nous símbols amb pràctiques de disseny que generen instàncies per interactuar amb els nous símbols ia més enfortir el codi de reconeixement dels signes originals. D’aquesta manera podem rescatar part de la cultura xilena i lliurar valor a aquells elements que la identifiquen i diferencien. El estudio tiene por objetivo fundamental difundir el patrimonio artístico de cuatro pueblos indígenas chilenos: Diaguita, Mapuche, Selk’nam y Rapanui, que son representativos de cada macro región geográfica del país: norte, centro, sur (correspondientes al Chile continental) y la Polinesia. Esto a través del rescate de los elementos gráficos y su actualización mediante mecanismos propios del diseño gráfico. En ese aspecto, el fundamento de la investigación es desarrollar un proyecto original e interdisciplinario que aporte en la difusión del arte de los pueblos indígenas de Chile, para perpetuar su legado y fortalecer la imagen cultural dentro y fuera del país. Así, esta memoria usa el diseño gráfico para sintetizar y clarificar, desde una perspectiva semiótica, la cuestión del grafismo como cultura inmaterial de los pueblos indígenas chilenos. La intención es crear símbolos en base a nuestro objeto de estudio, los signos indígenas, para presentarlos a un público contemporáneo. En ese sentido, la percepción juega también un papel fundamental en la emisión y la recepción de los mensajes que pretenden ser transmitidos para que el usuario llegue a comprender lo que queremos presentar. La recomposición de los signos indígenas chilenos permitirá experimentar hasta qué punto se pueden manipular sin que pierdan su identidad original e igualmente conocer la interpretación del receptor al percibir los nuevos diseños. En ese sentido, pretendemos transmitir el resultado entre un público interesado por conocer esta herencia, lo que posibilitará la construcción de una identidad cercana al legado cultural de sus antepasados. El propósito de desarrollar un sistema de signos basado en las creaciones de los pueblos indígenas chilenos con elementos del presente se relaciona igualmente con la manera de difundir el significado de los nuevos signos a un público actual a fin de reconstruir el pasado y recontextualizarlo a través de la experimentación visual. Para la elaboración de la investigación es necesario conocer el proceso interpretativo del usuario, lo que también se relaciona a su entorno cultural y su posición en el mundo. Asimismo, es fundamental que el público aprenda gráficamente y que perciba los nuevos símbolos con prácticas de diseño que generan instancias para interactuar con los nuevos símbolos y además fortalecer el código de reconocimiento de los signos originales. De esta manera podemos rescatar parte de la cultura chilena y entregar valor a aquellos elementos que la identifican y diferencian. The study’s main objective is to disseminate the artistic heritage of four Chilean indigenous peoples: Diaguita, Mapuche, Selk’nam and Rapanui, who are representative of each geographical macro region of the country: north, center, south (corresponding to continental Chile) and the Polynesia. This through the rescue of the graphic elements and their updating through mechanisms of graphic design. In this aspect, the basis of the research is to develop an original and interdisciplinary project that contributes to the dissemination of the art of the indigenous peoples of Chile, to perpetuate their legacy and strengthen the cultural image inside and outside the country. Thus, this report uses graphic design to synthesize and clarify, from a semiotic perspective, the issue of graphics as an immaterial culture of Chilean indigenous peoples. The intention is to create symbols based on our object of study, indigenous signs, to present them to a contemporary audience. In this sense, perception also plays a fundamental role in the emission and reception of the messages that need to be transmitted so that the user understands what we want to present. The recomposition of the Chilean indigenous signs will make it possible to experiment to what extent they can be manipulated without losing their original identity and also to know the interpretation of the receiver when perceiving the new designs. In this sense, we intend to transmit the result among a public interested in learning about this heritage, which will enable the construction of an identity close to the cultural legacy of their ancestors. The purpose of developing a system of signs based on the creations of Chilean indigenous peoples with elements of the present is also related to how to spread the meaning of the new signs to a current public in order to reconstruct the past and recontextualize it through visual experimentation. For the elaboration of the investigation it is necessary to know the interpretive process of the user, which is also related to his cultural environment and his position in the world. Likewise, it is essential that the public learn graphically and that they perceive the new symbols with design practices that generate instances to interact with the new symbols and also strengthen the recognition code of the original signs. In this way we can rescue part of the Chilean culture and add value to those elements that identify and differentiate it. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia

Els carrers de les ciutats són entorns visualment fèrtils perquè les institucions es relacionin amb els seus ciutadans a través de múltiples mitjans de comunicació. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació han derivat aquesta comunicació cap a les plataformes digitals i xarxes socials, però l’entorn visual urbà és encara un espai d’interacció comunicatiu utilitzat per empreses i institucions públiques per comunicar-se amb els seus usuaris. La tipologia de missatges que trobem en l’espai públic és múltiple i divers. Les ciutats s’han convertit en un entorn habitat per milers de persones que, durant el dia a dia, transiten pels seus carrers i places, quedant així exposats a tot tipus d’impactes comunicatius. Les institucions públiques utilitzen aquesta exposició com una oportunitat per enviar missatges a la ciutadania, a través de campanyes institucionals, per generar missatges de temàtiques ben diverses relacionades amb polítiques de convivència, drets socials, rehabilitació d’habitatges, discriminació, cultura o festivitats, entre d’altres. De tots els formats en què s’integren en aquestes campanyes, el cartell és possiblement l’element urbà que més ha perdurat en la convivència visual de les ciutats. En parets o marquesines, el cartell té la capacitat de relacionar-se visualment amb els ciutadans de forma més que efectiva, generant ambients comunicatius agradables i recurrents. És en el context institucional que la present investigació posiciona la mirada sobre el cartell, analitzant des de diverses disciplines el comportament dels elements gràfics que en conformen la superfície gràfica. El disseny d’una eina d’anàlisi que actua sobre una mostra de cartells de l’Ajuntament de Barcelona, ofereix un seguit de paràmetres que permeten analitzar la significació concreta del text sobre l’estructura gràfica del cartell institucional, visibilitzant aquelles àrees relacionades amb el Disseny Gràfic més rellevants per extreure informació útil per una investigació en disseny. Així, s’ofereix un escenari de relació de diferents àmbits que permeten articular la transferència de coneixement en l’àmbit del Disseny gràfic i les Metodologies d’Anàlisi Visual, necessaris per estudiar les peculiaritats significants i funcionalitats visuals del cartell institucional barceloní. Las calles de las ciudades son entornos visualmente fértiles para que las instituciones se relacionen con sus ciudadanos a través de múltiples medios de comunicación. La irrupción de las Tecnologías de la Información y la Comunicación han derivado esta comunicación hacia plataformas digitales y redes sociales, pero el entorno visual urbano es todavía un espacio de interacción comunicativo utilizado por empresas e instituciones públicas para comunicarse con sus usuarios. La tipología de mensajes que encontramos en el espacio público es múltiple y diverso. Las ciudades se han convertido en un entorno habitado por miles de personas que, día a día, transitan por sus calles y plazas, quedando así expuestos a todo tipo de impactos comunicativos. Las instituciones públicas utilizan esta exposición como una oportunidad para enviar mensajes a la ciudadanía, a través de campañas institucionales, para generar mensajes de temáticas muy diversas relacionadas con políticas de convivencia, derechos sociales, rehabilitación de viviendas, discriminación, cultura o festividades, entre otros. De todos los formatos en que se integran en estas campañas, el cartel es posiblemente el elemento urbano que más ha perdurado en la convivencia visual de las ciudades. En paredes o marquesinas, el cartel tiene la capacidad de relacionarse visualmente con los ciudadanos de forma más que efectiva, generando ambientes comunicativos agradables y recurrentes. Es en el contexto institucional que la presente investigación posiciona la mirada sobre el cartel, analizando desde varias disciplinas el comportamiento de los elementos gráficos que conforman la superficie gráfica. El diseño de una herramienta de análisis que actúa sobre una muestra de carteles del Ayuntamiento de Barcelona, ofrece una serie de parámetros que permiten analizar la significación concreta del texto sobre la estructura gráfica del cartel institucional, visibilizando aquellas áreas relacionadas con el Diseño Gráfico más relevantes para extraer información útil para una investigación en diseño. Así, se ofrece un escenario de relación de diferentes ámbitos que permiten articular la transferencia de conocimiento en el ámbito del Diseño Gráfico y las Metodologías de Análisis Visual, necesarios para estudiar las peculiaridades significantes y funcionalidades visuales del cartel institucional barcelonés. City streets are visually fertile environments for institutions to relate to their citizens through multiple media. The iruption of Information and Communication Technologies has derived this communication to digital platforms and social networks, but the urban visual environment is still a communication interaction space used by companies and public institutions to communicate with their users. The type of messages that we find in public space are multiple and diverse. Cities have become an environment inhabited by thousands of people who, during the day, transit through their streets and squares, thus being exposed to all kinds of communication impacts. Public institutions use this exposure as an opportunity to send messages to the citizens, through institutional campaigns, generating messages from diverse topics related to coexistence policies, social rights, housing rehabilitation, discrimination, culture, or festivities, among others. Of all the formats in which they are integrated into these campaigns, the poster is possibly the most enduring urban element in the visual coexistence of cities. On walls or marquesses, the poster has the ability to relate visually to citizens more than effectively, generating pleasant and recurring communication environments. It is in the institutional context that this research positions the gaze on the poster, analysing from various disciplines the behavior of the graphic elements that make up the graphical surface. The design of an analysis tool that acts on a sample of Barcelona City Council posters, offers a number of parameters that allow us to analyze the concrete meaning of the text on the graphical structure of the institutional poster, showing the areas related to Graphic Design more relevants to extract useful information for a design investigation. Thus, we offer a relationship scenario of different fields that enable the transfer of knowledge in the field of Graphic Design and Visual Methodologies, necessary to study the significant peculiarities and visual features of the Barcelona institutional poster. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia