Search

La proclamació de la Segona República va permetre i estimular un ampli moviment de reforma encaminat tant a la resolució de vells problemes com a la democratització de les instituciones socials i polítiques. En aquest marc, a l'amplia zona regada pel Canal d'Urgell es va generar un doble conflicte: la democratització del Sindicat de Regants, fins aleshores controlats pels grans propietaris i el boicot al pagament del novè, d'acord amb l'anomenat Conveni de Madrid de 1862 cobrava la Societat Canal d'Urgell.

Aquest volum constitueix un recull de les presentacions que es van fer en una jornada de treball celebrada el 19 de febrer de 2010 i organitzada pel Cercle de Lingüística Aplicada (CLA) de la Universitat de Lleida (UdL). El CLA és un grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya, que en aquell moment tot just iniciava un projecte sobre la internacionalització i el multilingüisme a tres universitats ubicades en entorns bilingües1, i que té una llarga trajectòria de recerca sobre el multilingüisme i la interculturalitat. Aquesta trajectòria ha propiciat que, des de l’any 2009, el grup s’hagi interessat per la interrelació que hi pot haver en el context de l’ensenyament universitari entre les polítiques universitàries relacionades amb la internacionalització i el multilingüisme. En aquesta mateixa línia, el tema de la jornada fou “De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula”, i estava adreçada específicament als vicerectorats i serveis de les universitats catalanes responsables del disseny i desplegament de les polítiques lingüístiques i d’internacionalització. Així doncs, amb el conjunt de ponències que s’apleguen en aquesta publicació, pretenem continuar el debat i l’intercanvi d’experiències que fa més de dos anys vam començar entre les universitats catalanes per tal de millorar llurs polítiques i pràctiques plurilingües davant el procés d’internacionalització. El projecte “Internacionalización y multilingüismo en universidades en contextos bilingües: Cataluña, País Vasco y Gales” va ser finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref.: FFI2008-00585/FILO).

Coordinació editorial i edició a cura de: Joan Sagués San José, Conxita Mir Curcó i Jaume Barrull Pelegrí Llibre elaborat a partir de la XXIX campanya Coneixes la Teva Ciutat ...? realitzada per l'Ateneu Popular de Ponent amb el patrocini del Memorial Democratic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Servei d'Història de la UdL. 144 p.

Premsa i historia: Lleida , 1936-39

El treball es centra en l’estudi de la nova forma d’organització interna amb que s’ha dotat el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra - MST, representada en el territori per les conegudes com a ‘brigades’; en concret es tracta del cas de la Brigada Salvador Allende, que té el seu radi d’actuació en la Regió Nord-oest de l’estat meridional de Paraná. Els treballs de camp en assentaments i campaments, ens han permès dimensionar de quina manera la nova forma d’organització ha suposat un increment en el grau d’implicació i de participació de les famílies Sense Terra, i com d’aquest fet se’n deriva un augment significatiu en el grau de qualificació dels processos antagonistes que el MST protagonitza contra l’avanç del projecte capitalista per a l’agricultura brasilera. Ambdós models entren en conflicte al intentar implementar, en uns mateixos territoris, els respectius projectes de societat; ja sigui per continuar dedicant grans extensions de terra a la ramaderia bovina i al cultiu de canya de sucre o per reconvertir-les en petites explotacions familiars on es produeix aliments saludables., El trabajo se centra en estudio de la nueva forma de organización interna con que se ha dotado el Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra - MST, representada en el territorio por las conocidas como ‘brigadas’; en concreto se trata del caso de la Brigada Salvador Allende, que tiene su rayo de actuación en la Región Noroeste del estado meridional de Paraná. Los trabajos de campo en asentamientos y campamentos, nos han permitido dimensionar de que manera la nueva forma de organización ha supuesto un incremento en el grado de implicación y de participación de las familias Sin Tierra, y como de este hecho se deriva un aumento significativo en el grado de cualificación de los procesos antagonistas que el MST protagoniza contra el avance del proyecto capitalista para la agricultura brasileña. Los dos modelos entran en conflicto al intentar implementar, en unos mismos territorios, los respectivos proyectos de sociedad; ya sea para continuar dedicando grandes extensiones de tierra a la pecuaria bovina y al cultivo de caña de azúcar o para reconvertirlos en pequeñas explotaciones familiares donde se producen alimentos saludables., The work focuses on studying the new form of internal organization that the Movement of Landless Rural Workers – MST has adopted, that is represented in the territory by what is known as the 'brigades', in particular, the case of the Brigade Salvador Allende, which has its strongest performance in the Northwest Region of the southern state of Parana. The field work in settlements and camps, has allowed us to dimensionate which is the new form of organization has led in to an increase in the degree of involvement and participation of landless families, and as of this fact results in a significant increase in the degree of qualification of the adversarial process that the MST stars against the advance of the capitalist project for Brazilian agriculture. The two models are in conflict cause they are trying to implement, in the same territories, the respective projects of society, either to continue to devote large tracts of land to livestock cattle and the cultivation of sugar cane or converting them into small family farms where they produce healthy food.

Aquesta obra és un recull biogràfic de la vida política, econòmica, social i cultural de les terres de Lleida al llarg del segle XX, cercant una imatge global de la societat lleidatana contemporània. Per més que s’hagi preferit el criteri alfabètic al cronològic, aquest no és un diccionari enciclopèdic, sinó un llibre d’història sobre la passada centúria. Els responsables d’aquesta edició procedeixen del camp docent i investigador de la història contemporània i aquesta constitueix una de les raons principals que expliquen que el diccionari prengui en compte la història política, econòmica i social, i els corrents culturals dels anys transcorreguts entre els inicis del regnat d’Alfons XIII, la mort de Franco i el desmantellament del règim dictatorial, tot seguint un fil cronològic que passa per la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista, i que s’acaba amb la transició política i la consolidació del règim democràtic.

Correspondència rebuda o/i escrita per Joan Agell, escrits de Joan Agell, documents del Centre català de Nova York, documents diversos, escrits diversos i recull de premsa

Correspondència rebuda o/i escrita per Emili Granier-Barrera, documents diversos sobre el PSUC, documents relacionats amb Joan Comorera, papers personals i recull de premsa.

Articles de premsa, material i documentació personal de Clara Candiani, periodista d'origen francès que va viatjar a Espanya durant la Guerra Civil. Escrits sobre la situació de Catalunya durant la Guerra Civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments. Papers personals de Josep M. Trias i Peitx relacionats amb les seves activitats a l'exili. Documentació diversa sobre refugiats polítics a l'exili. Escrits sobre qüestions generals relacionades amb l'Estat Espanyol als anys seixanta.

El qüestionament constant al que s'ha sotmès l'Estat del Benestar arreu del món, des de les diferents postures polítiques, socials i econòmiques, ha provocat una crisi de desconfiança ideològica entre les forces polítiques que governen el món en l'actualitat. Així als EUA, per exemple, adduint la permanent contradicció entre drets socials i llibertat individual, els neoconservadors han abandonat, a la pràctica, el principi de garantir un nivell de vida mínim entès com a dret social. D'aquesta manera el Senat i el Congrés, amb majoria republicana, han proposat reduir els fons per a l'assistència sanitària dels vells, els nens i les dones embarassades. També han sofert conseqüències similars els medicaments dels pobres i dels aturats, i els programes d'higiene i salut laboral dels treballadors. Per contra, mentre s'han reduït aquestes despeses socials han augmentat substancialment les despeses militars.Un altre fet rellevant i a tenir en compte és la incitació permanent a la divisió de la classe treballadora que ha anat perdent la seva capacitat adquisitiva. L'acusació més freqüent que s´ha fet és que els únics beneficiaris de les prestacions socials que fa l'Estat són, fins ara, els negres, hispans o altres grups minoritaris. Això ha motivat l'aparició de forts components de xenofòbia ja que, en darrer terme, la culpa s'imputa a la mateixa classe a la qual s'ha considerat incapaç d'elevar el seu propi nivell de vida (Navarro, 1995)1 . Les concepcions d'aquest pensament liberal, que considera l'Estat del Benestar com una causa important de la lentitud del creixement econòmic i de l'augment de l'atur, s'exporten al món occidental durant els anys vuitanta i noranta.Aquest plantejament ha provocat que les societats desenvolupades atribueixin a la despesa "desproporcionada" inherent a l'Estat del Benestar la seva problemàtica econòmica. El major creixement econòmic i menor atur als EUA respecte els països de la Unió Europea, s'han atribuït, per exemple, al fet que als estats americans hi ha una menor protecció social. Així, diversos governs europeus estan seguint polítiques de debilitament de l'Estat del Benestar, cosa que comporta un cost social elevat per als sectors populars i urbans., El cuestionamiento constante al que se ha sometido el Estado del Bienestar arreo del mundo, desde las diferentes posturas políticas, sociales y económicas, ha provocado una crisis de desconfianza ideológica entre las fuerzas políticas que gobiernan el mundo en la actualidad. Así en los EUA, por ejemplo, aduciendo la permanente contradicción entre derechos sociales y libertad individual, los neoconservadores han abandonado, a la práctica, el principio de garantizar un nivel de vida mínimo entendido como derecho social. De esta manera el Senado y el Congreso, con mayoría republicana, han propuesto reducir los fondos para la asistencia sanitaria de los viejos, los niños y las mujeres embarazadas. También han sufrido consecuencias similares los medicamentos de los pobres y de los desempleados, y los programas de higiene y salud laboral de los trabajadores. Por el contrario, mientras se han reducido estas gastos sociales han aumentado sustancialmentesubstancialmente los gastos militares.Otro hecho relevante y a tener en cuenta es la incitación permanente a la división de la clase trabajadora que ha ido perdiendo su capacidad adquisitiva. La acusación más frecuente que se ha hecho es que los únicos beneficiarios de las prestaciones sociales que hace el Estado son, hasta ahora, los negros, hispanos o otros grupos minoritarios. Esto ha motivado la aparición de fuertes componentes de xenofobia puesto que, en último término, la culpa se imputa a la misma clase a la cual se ha considerado incapaz de elevar su propio nivel de vida (Navarro, 1995)1 . Las concepciones de este pensamiento liberal, que considera el Estado del Bienestar como una causa importante de la lentitud del crecimiento económico y del aumento del paro, se exportan al mundo occidental durante los años ochenta y noventa.Este planteamiento ha provocado que las sociedades desarrolladas atribuyan al gasto "desproporcionada" inherente al Estado del Bienestar su problemática económica. El mayor crecimiento económico y menor paro a los EUA respeto los países de la Unión Europea, se han atribuido, por ejemplo, al hecho que a los estados americanos hay una menor protección social. Así, varios gobiernos europeos están siguiendo políticas de debilitamiento del Estado del Bienestar, cosa que comporta uno coste social elevado para los sectores populares y urbanos.