Search

Over half of women with psychosis are mothers. Research suggests that mothers with psychosis face unique challenges affecting both their mental health prognosis and their relationship with their children. Moreover, those children have a higher risk of developing a mental disorder. Notwithstanding, interventions specifically tailored to these families remain largely uncovered. Metacognitive Training (MCT) has demonstrated its efficacy in improving cognitive insight, symptom management, and social cognition in people with psychosis. However, there is no evidence of the efficacy of MCT in a family setting (MCT-F). This study describes the first adaptation of MCT for mothers with psychosis and their adolescent children in an online group setting. The phases (assessment, decision, adaptation, production, topical experts' integration) of the ADAPT-ITT model were systematically applied through a participatory approach (n = 22), including a first-person perspective and involving qualitative (e.g., topical expert literature review and consensus groups, interviews, thematic analyses) and quantitative methods. While MCT's core components were retained, participants guided adaptations both in content and delivery. The findings suggest the importance of community engagement and sharing decision-making processes to demonstrate the acceptability and feasibility of the adapted intervention. Employing a structured approach such as the ADAPT-ITT model ensures readiness of the new training for efficacy trials.

[ES] "La visualidad rostri-publicitaria. Máscaras trans-humanas, de la fotografía del rostro a la transformación urbana de las personas en mercancía.", coloca en el centro del análisis el fenómeno urbano que se da con la presencia masiva, repetitiva y persistente de publicidad que utiliza rostros fotografiados como parte de su estrategia comercial. Asume que en la urbanidad se vive una guerra simbólica que tiene como antecedente siglos de utilización del poder de las imágenes como instrumento de domesticación ideológica. Entiende a la ciudad no solo desde su materialidad como la suma de sus edificios y construcciones físicas, sino también desde su óptica imaginaria en donde convergen los sentires y experiencias de las personas que la habitan, analizando de manera particular el papel de la publicidad exterior como una influencia permanente en el paisaje urbano y cómo a través de su presencia desmedida puede transformarse en contaminación visual. Esta investigación identifica al retrato fotográfico como una estrategia fundamental en las lógicas publicitarias de los últimos tiempos y construye una teoría propia e inédita que vincula la semiótica del rostro humano con la manera de percibir el mundo y la realidad en la que nos encontramos. Se catalogan y definen las características principales de la "visualidad rostri-publicitaria" como concepto central de esta tesis doctoral y se explica cómo a través de ella, las personas son transformadas en mercancía para comercializarlas impunemente. Para complementar el análisis, se acuñan los términos "máscara trans-humana", "publicidad rostrificada", "retratos rostri-publicitarios", "entretenimiento rostri-publicitario" y "contra-visualidades rostri-publicitarias". En contraste, se estudian prácticas artísticas que presentan imágenes alternativas a las dominantes provenientes de la industria publicitaria. Mediante el trabajo de artistas, colectivos y personas libres, se visibilizan las categorías principales que articulan la util, [CA] "La visualitat rostri-publicitària. Màscares trans-humanes, de la fotografia del rostre a la transformació urbana de les persones en mercaderia.", col·loca en el centre de l'anàlisi el fenomen urbà que es dona amb la presència massiva, repetitiva i persistent de publicitat que utilitza rostres fotografiats com a part de la seua estratègia comercial. Assumeix que en la urbanitat es viu una guerra simbòlica que té com a antecedent segles d'utilització del poder de les imatges com a instrument de domesticació ideològica. Entén a la ciutat no sols des de la seua materialitat com la suma dels seus edificis i construccions físiques, sinó també des de la seua òptica imaginària on convergeixen els sentires i experiències de les persones que l'habiten, analitzant de manera particular el paper de la publicitat exterior com una influència permanent en el paisatge urbà i com a través de la seua presència desmesurada pot transformar-se en contaminació visual. Aquesta investigació identifica al retrat fotogràfic com una estratègia fonamental en les lògiques publicitàries dels últims temps i construeix una teoria pròpia i inèdita que vincula la semiòtica del rostre humà amb la manera de percebre el món i la realitat en la qual ens trobem. Es cataloguen i defineixen les característiques principals de la "visualitat rostri-publicitària" com a concepte central d'aquesta tesi doctoral i s'explica com a través d'ella, les persones són transformades en mercaderia per a comercialitzar-les impunement. Per a complementar l'anàlisi, s'encunyen els termes "màscara trans-humana", "publicitat rostrificada", "retrats rostri-publicitaris", "entreteniment rostri-publicitari" i "contra-visualitats rostri-publicitàries". En contrast, s'estudien pràctiques artístiques que presenten imatges alternatives a les dominants provinents de la indústria publicitària. Mitjançant el treball d'artistes, col·lectius i persones lliures, es visibilitzen les categories principals que articulen la utilització c, [EN] "The face-advertising visuality. Trans-human masks, from the photograph of the human face to the urban transformation of people into merchandise.", places at the center of the analysis the urban phenomenon that occurs with the massive, repetitive and persistent presence of advertising that uses photographed human faces as part of the of business strategy. Assumes that within urbanity there is a constant symbolic war which is preceded by an historic use of power through images, as it has served as an instrument of ideological domestication. This research understands the city not only from its materiality view, in other words, as the sum of buildings and physical constructions, but also from his imaginary perspective. In the imaginary perspective of cities, the feelings and experiences of people converge, where is particularly relevant to analyze the role of outdoor advertising, as it is a permanent influence on the urban landscape, which in turn has an excessive presence that can be transformed into visual pollution. This research identifies the photographic portrait as a fundamental strategy in the advertising logics of recent times and it creates an unpublished and own theory of the author that links semiotics of human face with the way of perceiving the world and the reality in which people live. The main characteristics of the "face-advertising visuality" are cataloged and defined as the core concept of this PhD thesis, which is explained through this document highlighting how people are transformed into merchandise to be marketed with impunity. To complement this analysis the terms "trans-human mask", "face advertising", "face-advertising portraits", "face-advertising entertainment" and "face-advertising counter-visuals" are created. In contrast, in this thesis studies artistic practices that present alternative images to the dominant ones from the advertising industry. Through the work of artists, groups and free people in this thesis are visible the main

[EN] This project is mainly a personal reflection and a method of learning about the photographic medium; attends in various ways to concepts that have been manifesting as the project has progressed. Thinking about the relationship between human / machine (photographic) / environment, a rhizomatic influence system is articulated that establishes relationships between concepts such as: abstraction, physics, reflection / reflection, philosophy or mathematics, among others. This photographic experience has been carried out through practice; with various optical systems that alter the vision of the registered environment, and generate a semiotic code project that responds to personal concerns. This work is part of a process that neither begins nor ends here; so it is necessary to consider it a reflexive pause of something that will continue to evolve, always with constant interests towards the technical possibilities of the photographic medium and the personal perceptions of the environment., [ES] Este proyecto es principalmente, una reflexión personal y un método de aprendizaje sobre el medio fotográfico; atiende de diversas formas, a conceptos que se han ido manifestando a medida que ha ido avanzando el proyecto. Pensando en la relación entre humano/maquina (fotográfica)/entorno, se articula un sistema de influencia rizomática que establece relaciones entre conceptos como: abstracción, física, reflejo/reflexión, filosofía o matemáticas, entre otros. Esta experiencia fotográfica se ha llevado a cabo a través de la práctica; con diversos sistemas ópticos que alteran la visión del entorno registrado, y generan un proyecto en clave semiótica que responde a unas inquietudes personales. Este trabajo es parte de un proceso que ni empieza ni termina aquí; por lo que hay que considerarlo una pausa reflexiva de algo que continuará evolucionando, siempre con unos intereses constantes hacia las posibilidades técnicas del medio fotográfico y las percepciones personales del entorno., [CA] Aquest projecte és principalment, una reflexió personal i un mètode d'aprenentatge sobre el medi fotogràfic; atén de diverses formes, a conceptes que s'han anat manifestant a mesura que ha anat avançant el projecte. Pensant en la relació entre humà / màquina (fotogràfica) / entorn, s'articula un sistema d'influència rizomàtica que estableix relacions entre conceptes com: abstracció, física, reflex / reflexió, filosofia o matemàtiques, entre d'altres. Aquesta experiència fotogràfica s'ha dut a terme a través de la pràctica; amb diversos sistemes òptics que alteren la visió de l'entorn registrat, i generen un projecte en clau semiòtica que respon a unes inquietuds personals. Aquest treball és part d'un procés que ni comença ni acaba aquí; per la qual cosa cal considerar-lo una pausa reflexiva d'alguna cosa que continuarà evolucionant, sempre amb uns interessos constants cap a les possibilitats tècniques de l'mitjà fotogràfic i les percepcions personals de l'entorn.