Search

Codi del projecte: 2019PID-UB/006, Les simulacions clíniques són una eina eficaç en l'entrenament i l'adquisició de competències específiques professionalitzadores a l'entorn del dietista-nutricionista. La introducció d'experiències pràctiques viscudes (“saber fer”) i de reflexió en el context docent farà que els estudiants, abans de les pràctiques externes obligatòries als centres, tinguin millors habilitats per enfrontar-se a situacions reals. L’objectiu principal d’aquest projecte d’innovació docent ha estat construir un model que implementés experiències d'aprenentatge basades en la simulació en la matèria de dietoteràpia per tal que els alumnes assoleixin habilitats pròpies del dietista nutricionista a través de simular entorns i casos reals. Aquest objectiu general es concreta en diferents objectius específics: O1. Adquirir formació en aprenentatge basat en experiències de simulació per part del professorat per esdevenir instructors. O2. Dissenyar experiències d’aprenentatge basades en simulacions identificant les diferents fases en el seu desenvolupament. O3. Demostrar l’habilitat d’introduir la metodologia de simulació a les assignatures de dietoteràpia. Per dur a terme aquests objectius, s'ha requerit la formació del professorat per actuar com a instructors per a la consecució de l'activitat: briefing, visualització de la simulació i debriefing. Per iniciar les simulacions al grau, s'ha adquirit material audiovisual de casos clínics simulats amb bones i males praxis. La temàtica comuna dels casos clínics és el tractament dietètic-nutricional de malalties on aquest és essencial per tractar la malaltia. Les simulacions van ser implementades en dues assignatures durant el curs 2020-21: a) a quart curs, a l'assignatura de pràctiques externes abans d'iniciar les estades als centres clínics (n= 60) i b) a tercer, al final de semestre de l'assignatura de dietoteràpia (n=70). Els resultats han estat molt satisfactoris ja que s'ha implementat al grau la simulació de casos clínics en dietoteràpia clínica, permetent incrementar les habilitats de reflexió dels estudiants per enfrontar-se a situacions reals. L'experiència viscuda pels estudiants va ser valorada molt positivament en relació amb la metodologia, la dinàmica i la reflexió de les seves habilitats. Les simulacions són una eina docent innovadora i essencial per a la formació dels professionals de la salut., RIMDA - UB. Projecte 2019PID-UB/006

Resumen Introducción: la disfagia es un síntoma invalidante, incómodo, con repercusiones en aspectos básicos del bienestar. El test SWAL-QoL esta validado para comprobar el impacto de la disfagia en la calidad de vida (QoL). Métodos: estudio descriptivo transversal (enero 2018). Pacientes con tratamiento de espesante aleatorizados a partir de la base de datos interna de la Unidad de Nutrición y Dietética. Entrevistas telefónicas al paciente o cuidador. Test SWAL-QoL, 11 secciones: carga de enfermedad, síntomas, selección de alimentos, apetito, duración comidas, miedos, comunicación, salud mental, sueño/descanso, fatiga y afectación social. Puntuación ajustada con escala Likert (-). Resultados finales transferidos linealmente de 0 a 100 (mejor puntuación positiva). Interpretación: 0-49, impacto severo (IS); 50-70, impacto moderado (IM); y 71-100, impacto discreto o sin impacto (ID/NI). Variables: sexo, edad, días de tratamiento, vivienda en domicilio (D)/residencia(R); indicación de espesante comercial (EC) con MECV-V: néctar (N), miel (M), pudín (P); días con EC, tipo de dieta: puré (DP), blanda (SD), mixta (DM), normal (DN); secciones SWAL-QoL. Resultados: en total, 202 pacientes de 85 años (23-103); IQR: 12. Mayoría de mujeres, 57,9 %; 43,1 % D/56,9 % R. SWAL-QoL: 19,3 % IS, 59,9 % IM y 20,8 % ID/NI. Usar menos espesante demostró mejor QoL, IS en pudín: 21,1 % vs. Néctar: 15,3 %, p = 0,04. Las dietas realizadas fueron: 66,3 % DP; 3 % DB; DM 21,3 %, y DN 9,4 %. En R, más DP (86,1 %) que en D (40,2 %), p < 0,001. DP asociada a peor QoL: % de ID o no impacto en DP, 15,7 % vs. 30,8 % en el resto de dietas, p = 0,016. Analizando cada sección por D/R, diferencia significativa entre miedos, mayor en D (57,01 ± 36,41) vs. R (48,70 ± 27,03), p < 0,001; peor salud mental en R: 66,44 ± 34,30 vs. D: 47,48 ± 24,06, p < 0,001; mejor selección de alimentos en D (75,86 ± 34,12) vs. R (68,17 ± 33,60), p < 0,01. Conclusiones: definir la percepción de la QoL contribuye a una mejor comprensión de las necesidades del paciente. Es necesaria más información para afrontar sus miedos, para adecuar mejor la viscosidad de los líquidos y la textura de la dieta. Se recomienda aumentar la diversidad alimentaria en las residencias.