Search

Implants quirúrgics; Sistema Nacional de Salut; Efectivitat Implantes quirúrgicos; Sistema Nacional de Salud; Efectividad Surgical implants; National Health System; Effectiveness En termes d’efectivitat, el monitoratge dels resultats dels diferents models de pròtesi utilitzats en artroplàsties de genoll i de maluc pot ser útil tant en l’àmbit clínic o en l’econòmic com per als pacients. A més, aquesta monitorització podria ajudar a reduir la quantitat de procediments de revisió de les pròtesis primàries. A Espanya, i més concretament a Catalunya, avui dia no es duu a terme cap monitoratge de manera sistemàtica dels diferents models de pròtesi disponibles al mercat. En aquest context, els objectius d’aquest treball són: 1) avaluar l’efectivitat a curt i a llarg termini dels diferents models de pròtesi de genoll i de maluc utilitzats a Catalunya entre el gener del 2005 i el desembre del 2016; 2) identificar aquells models que presenten resultats pitjors dels esperats respecte d’aquells amb les mateixes característiques. La monitorización de los resultados, en términos de efectividad, de los diferentes modelos de prótesis utilizados en artroplastias de rodilla y cadera puede ser útil tanto a nivel clínico y económico, como para los pacientes. Además, esta monitorización podría ayudar a reducir el número de procedimientos de revisión de las prótesis primarias. En España, y más concretamente en Cataluña, hasta la fecha no se realiza una monitorización de forma sistemática de los diferentes modelos de prótesis disponibles en el mercado. Dentro de este contexto, los objetivos de este trabajo son: 1) evaluar la efectividad a corto y medio plazo de los diferentes modelos de prótesis de rodilla y cadera utilizados en Cataluña entre enero del año 2005 y diciembre de 2016; 2) identificar aquellos con resultados peores de los esperados respecto a los de sus mismas características. Monitoring the results of the implanted hip and knee prostheses models might be useful at clinical and economic levels and for patients. Additionally, this monitoring could help to reduce the burden of revision of primary arthroplasties. In Spain and specifically in Catalonia, there is not a systematically monitoring of the different prostheses models available. Therefore, in this framework the aims of this study are: 1) to assess the effectiveness at short and médium term of the hip and knee prostheses models implanted in Catalonia between January 2005 and December 2016; and 2) to identify those models with possible worse results regarding those with the same characteristics.

Qualitat assistencial; Indicadors; Eines metodològiques; BiblioINDICA Calidad asistencial; Indicadores; Herramientas metodológicas; BiblioINDICA Quality care; Indicators; Methodological tools; BiblioINDICA Es va plantejar un estudi diagnòstic de necessitat i per conceptualitzar una nova biblioteca virtual d’indicadors i d’eines metodològiques per donar suport a l’avaluació de la qualitat assistencial. Aquest estudi s’emmarca a la xarxa col·laborativa i científica del CIBERESP (CIBER Epidemiología y Salud Pública) i REDISSEC (Red de Investigación en Servicios de Salud en Enfermedades Crónicas), finançades per l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII).

Noves tecnologies; Salut mental; Adolescents Nuevas tecnologías; Salud mental; Adolescentes New technologies; Mental health; Adolescents Aquest treball ha tingut per objectiu identificar l'impacte que l'ús de les tecnologies mòbils i xarxes socials pot tenir sobre el desenvolupament o prevenció de trastorns depressius entre els adolescents. Es tracta d’un estudi desenvolupat a partir de la revisió sistemàtica de l'evidència disponible sobre el tema.

Artroplastia primaria de hombro; Sistema Nacional de Salud; Efectividad clínica Primary shoulder arthroplasty; Spanish Health System; Clinical effectiveness Artroplàstia primària d’espatlla; Sistema Nacional de Salut; Efectivitat clínica Dins les artroplàsties primàries d’espatlla, hi ha dos tipus de substitució articular en funció de les parts de l’espatlla reemplaçades per pròtesis: s’anomena artroplàstia parcial quan se substitueix només la part de l’articulació que correspon a la part superior del braç (cap de l’húmer proximal), i artroplàstia total si també es reemplaça la part que correspon a l’espatlla (cavitat glenoide de l’escàpula). En aquest àmbit, un dels avenços tècnics més destacats ha estat l’aparició dels models inversos, en els qual s’intercanvia la funció entre el component protèsic de l’húmer proximal i la cavitat glenoide de l’escàpula. En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre els anys 2000 i 2015, es van fer prop de 25.000 substitucions de l’articulació de l’espatlla i 2.500 revisions de substitucions d’espatlla. Aquest tipus d’intervenció es va prescriure a pacients que presentaven malalties degeneratives com ara artrosi, artritis, etc., fractures agudes, artropaties per ruptura del manegot dels rotatoris i dolor i limitació funcional com a conseqüència d’un traumatisme. A més, es van prescriure a pacients amb una ruptura massiva i crònica dels tendons de l’articulació de l’espatlla. La seva finalitat, en tots els casos, era aconseguir una articulació útil, estable i indolora. Atès el volum creixent d’aquest tipus de procediments en els darrers anys, així com els requisits tecnològics i formatius per a la seva execució, els objectius específics d’aquest informe són, en primer lloc, descriure les característiques de la població intervinguda, els procediments realitzats i la tendència temporal d’ús d’artroplàsties d’espatlla en el Sistema Nacional de Salud; en segon lloc, descriure els resultats publicats pels registres d’artroplàsties d’espatlla i dels models emprats en l’àmbit internacional; i per últim, descriure l’evidència científica disponible en termes d’efectivitat i seguretat de les artroplàsties primàries d’espatlla i/o dels models emprats dins el Sistema Nacional de Salud (SNS) Aquests tres objectius persegueixen la finalitat de facilitar la presa de decisions i, en el futur, promoure l’avaluació d’aquest tipus de procediments en comparació amb d’altres alternatives terapèutiques. There are two types of joint replacements within the primary shoulder arthroplasty procedure, depending on which parts are replaced by a prosthesis. A partial arthroplasty replaces only the portion of the joint corresponding to the upper arm (proximal humeral head), while a total arthroplasty replaces said portion as well as the glenoid cavity and scapula, which corresponds to the back. In this branch of surgery, one of the most outstanding technological advancements has been the incorporation of inverted models, which change the role between the prosthetic component of the proximal humerus and glenoid cavity of the scapula. In the Spanish Health System, approximately 25,000 shoulder replacements and 2,500 shoulder replacement revisions were performed between 2000 and 2015. This type of intervention was primarily indicated for patients who had pain and functional limitation resulting from trauma, degenerative disease, or massive, chronic rupture of the shoulder joint tendons. The objective in all cases was to achieve a useful, stable and pain-free joint. Given the growing volume of this type of procedure in recent years, and the technological and training requirements for its execution, this report has two main aims. First, to describe the results of prosthetic replacement procedures in the shoulder joint and the characteristics of patients intervened in the Spanish Health System and, second, to describe the results of shoulder prostheses using the information available in arthroplasty registries. These two objectives strive to facilitate decision making and promote the future evaluation of these types of procedures in comparison with other therapeutic alternatives. Dentro de las artroplastias primarias de hombro, existen dos tipos de reemplazo articular en función de las partes del hombro sustituidas mediante prótesis: se denomina artroplastia parcial cuando se sustituye solo la parte de la articulación que corresponde a la parte superior del brazo (cabeza del húmero proximal), y artroplastia total si también se reemplaza la parte que corresponde al hombro (cavidad glenoidea de la escápula). En este ámbito, uno de los avances técnicos más destacados ha sido la aparición de los modelos invertidos, en los que se intercambia la función entre el componente protésico del húmero proximal y la cavidad glenoidea de la escápula. En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre los años 2000 y 2015, se realizaron aproximadamente 25.000 reemplazos de la articulación del hombro y 2.500 revisiones de sustituciones de hombro. Este tipo de intervenciones se prescribieron a pacientes que presentaban enfermedades degenerativas como artrosis, artritis, etc., fracturas agudas, artropatías por ruptura del manguito rotador, y dolor y limitación funcional como consecuencia de un traumatismo. Además, se prescribieron a pacientes con una ruptura masiva y crónica de los tendones de la articulación del hombro. Su finalidad, en todos los casos, fue conseguir una articulación útil, estable e indolora. Dado el creciente volumen de este tipo de procedimientos en los últimos años, y los requisitos tecnológicos y formativos para su ejecución, los objetivos específicos de este informe son, en primer lugar, describir las características de la población intervenida, los procedimientos realizados y la tendencia temporal de utilización de artroplastias de hombro en el Sistema Nacional de Salud; en segundo lugar, describir los resultados publicados por los registros de artroplastias de hombro y de los modelos utilizados en el ámbito internacional; y por último, describir la evidencia científica disponible, en términos de efectividad y seguridad, de las artroplastias primarias de hombro y/o de los modelos utilizados en el ámbito del Sistema Nacional de Salud (SNS). Estos tres objetivos persiguen la meta de facilitar la toma de decisiones y, en un futuro, promover la evaluación de este tipo de procedimientos en comparación con otras alternativas terapéuticas.