Search

Descripció del recurs: 9 gener 2023, Este libro recoge las bases teóricas y prácticas de varios cursos de la asignatura de Proyectos V-tardes de cuarto curso del Departamento de Proyectos Arquitectónicos (DPA), de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la Universitat Politécnica de Catalunya (UPC), entre los años 2019 y 2022. Durante estos tres cursos se ha contado con la participación de más de 300 estudiantes, un equipo de profesorado de 8 personas y 2 estudiantes con una beca de aprendizaje. El documento reúne un conjunto de reflexiones, casos de estudio y ejercicios de estudiantes, estructurados en función de los objetivos pedagógicos de la asignatura. Todo este contenido es la síntesis de una actitud docente activa y reflexiva frente al proyecto. Una docencia que pretende introducir al estudiantado en la práctica arquitectónica desde la realidad construida y su entorno, partiendo de la cultura actual y pasada, con la intención de construir estrategias operativas para afrontar el proyecto.

Hablar de patrimonio industrial ferroviario en la ciudad de Barcelona, es referirse a la red del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB). Esta ha experimentado de manera progresiva un crecimiento continuo en infraestructuras y edificios asociados, que le han permitido adaptarse a la continua expansión de la ciudad, siendo este transporte un pilar necesario e indispensable para el ejercicio de las actividades diarias para sus habitantes. Estas infraestructuras demandan un continuo proceso de mantenimiento y de actualización tecnológica, para que puedan preservar su capacidad de prestación de los servicios. Pero en las rehabilitaciones se da especial importancia a la funcionalidad (valor instrumental), y por esta razón, se ha empezado a borrar las huellas de un gran pasado y donde suelen incorporar nuevos lenguajes, materiales o sistemas constructivos. Cuando la intervención en el patrimonio es prioritaria, se ha de conservar su autenticidad y significado cultural, haciéndolo compatible con el lenguaje propio de la actualidad y la utilidad. Por ese motivo, sería necesario hacer un inventario de estas infraestructuras entre 1924 hasta 1970, que evite la pérdida de elementos, materiales y sistemas constructivos, al no existir un criterio de protección patrimonial ferroviaria para valorarlos y conservarlos. Y, por otro lado, el caso de estudio poniendo de relieve, revalorizando el Taller Central de Material Móvil en La Sagrera que está dentro de un conjunto de edificaciones que pertenecen al Ferrocarril Metropolitano de Barcelona (FMB). El más grande, en esta época, en él se desarrolla la actividad de taller, íntegramente en planta semisótano, en una superficie total de 9.427 m2 . Con una estética que corresponde a la arquitectura aplicada al entorno industrial, que combina la tradición de las fábricas con dientes de sierra y con la fuerza y sinceridad del hormigón armado. El Taller Central es el punto de partida para futuras intervenciones en las infraestructuras y e

Conferència a càrrec de l'Arquitecte Pere Cabrera per a l'assignatura Projecte i Ciutat, Projectes VT, 1r quadrimestre 2020-2021. Presentació de Berta Bardí (PA-UPC), Profesora i coordinadora de l'assignatura.

La construcció de l’arquitectura per a la industria entre els anys 1939 i 1969 a l’àrea de Barcelona va suposar un repte per a tots els que hi van intervenir, doncs en un entorn de postguerra amb greus limitacions econòmiques, tècniques i culturals, va sorgir la necessitat de construir nous edificis industrials, amb nous programes com ara la química, l’alimentació, l’electrònica o el motor i amb noves necessitats d’espais de grans dimensions, diàfans, lluminosos i ben ventilats. Es presenta a continuació una primera recerca sobre les aportacions tècniques rellevants en la construcció d’aquests edificis, que van ser motor d’innovació en tots els nivells i que es van desenvolupar en una situació excepcional, de la que es pretén analitzar els protagonistes, les circumstàncies, els motors de la innovació, el context material i les limitacions normatives.

El present treball de final de grau es basa en la rehabilitació i la proposta de canvi d’ús d’una nau industrial, catalogada perquè esdevingui un equipament comunitari destinat a ateneu de fabricació digital per al barri de Sant Andreu del Palomar de la ciutat de Barcelona. Segons dades cadastrals, l’edifici data de l’any 1900i es troba ubicat dins del recinte industrial històric de la Coats i Fabra, més coneguda pels propis veïns i veïnes del barri com a Fabra i Coats. L’accés principal al recinte industrial s’efectua pel número 20 del Carrer de Sant Adrià, davant de la plaça de Can Fabra. També s’hi pot accedir per algun dels seus accessos alternatius ubicats als Carrers de Sant Adrià, Gran de Sant Andreu i Parellada.Inicialment, l’edifici objecte del present treball, estava destinat a ús de magatzem. En aquest edifici es preparaven i s’apilaven les comandes que havien de sortir per carretera a tots el indrets del país. L’objectiu del present treball és el de, partint d’una valoració de l’estat de conservació de l’edifici i respectant totes les ordenances i normatives que en regulen la seva conservació, redactar un projecte de rehabilitació i, per tant, consolidació de la nau en qüestió. Tanmateix, proposar un nou ús que s’ajusti millor i fomenti la creació de sinergies entre els nous usos esdevinguts a la resta de les naus del conjunt industrial on s’ubica l’edifici. El nous ús proposat és el d’ateneu de fabricació digital per al barri de Sant Andreu del Palomar. Els ateneus de fabricació digital, recuperant la descripció que en fa l’Ajuntament de Barcelona, són llocs per aprendre i col·laborar en diferents projectes i formen part del desenvolupament social de la ciutat. Tanmateix, són un servei públic que divulga la tecnologia i la ciència de la fabricació digital, ja que tothom pot gaudir dels espais, les màquines, les eines i els recursos públics de que disposen, i proposar projectes que repercuteixin i millorin la qualitat de vida dels usuaris i usuàries d’aq

Trabajo fin de grado modalidad intercambios académicos. Università della Basilicata, Facoltà di Architettura. Matera, Italia., [ES] El presente Trabajo fin de grado trata del análisis histórico y cultural del edificio de Bombas Gens, en Valencia. En 1835 se creó en la calle de Sagunto un taller de fundición y forja llamado Talleres Gens. Comenzó como un pequeño taller de fabricación de pequeña maquinaria agrícola, convirtiéndose en una de las principales empresas en ese sector. Más tarde, en 1930, se trasladan a la Av. de Adolfo Beltrán (actual Av. Burjassot) amplian la fábrica y se dedican a la fabricación de válvulas hidráulicas. Se convierte en un referente dentro de su sector, y llega a ser una de las más importantes de España. Esta nueva fábrica a la que se traslada toda la actividad está diseñada por un arquitecto valenciano muy reconocido en la época, Cayetano Borso di Carminati. En esta construcción muestra un gran gusto estético y tiene muy en cuenta a los trabajadores de la fábrica, diseñando para ellos el comedor y los vestuarios. La parte más característica es su fachada. En ella combina un repertorio decorativo clásico y casticista con detalles muy claros del estilo Art Decó, un estilo propio de las artes decorativas desarrolladas entre 1920 y 1939 en Europa y América. Con este estilo el arquitecto quiso dar presencia a la edificación, saliéndose totalmente de una fachada típicamente fabril. Es la primera fachada de tipología fabril con tratamiento arquitectónico, donde se buscó más la decoración que la funcionalidad. Lo que se pretende realizar en este proyecto, es un análisis histórico del edificio y su relación con la arquitectura industrial en Valencia, así mismo, se indaga sobre el estilo arquitectónico elegido por el arquitecto, sobre su importancia y su significado en la época. Se realizará un estudio y análisis del estado original, de la tipología del edificio, de los materiales que se emplearon, de su construcción y de su uso. También se lleva a cabo un estudio del estado proyectado, explicando los materiales que se han conservado y lo que ha podido cambiar del edifici, [EN] This Final Degree Paper deals with the historical and cultural analysis of the Bombas Gens building in Valencia. In 1835, the businessman Baltasar Gens created a small foundry and forge workshop in calle Sagunto called Talleres Gens, beginning a business trajectory that lasted until the beginning of the 1990s. Years later, the original business was divided into two parts. And it is when in 1914, the original business was divided into two parts, creating the company Gens y Dalli, dedicated to the manufacture of small agricultural machinery, industrial valves and hydraulic pumps under the brand GEYDA. Already in 1930, the company that was acquiring important prestige, Carlos Gens Minguet commissioned the architect Cayetano Borso di Carminati the construction of the headquarters. The place chosen for the new facilities is a plot of about 4500 m2 Avenida Burjassot, which at that time is on the outskirts of the city but gradually in those times were establishing small industries. Cayetano Borso di Carminati, a renowned architect of the time, shows great aesthetic taste and takes the workers very much into account, planning changing rooms with showers and a dining room for them. In terms of aesthetics, the architect combines a classical and casticist decorative repertoire with details of Art Déco, a style typical of the decorative arts developed in the period between the wars, between 1920 and 1939 in Europe and America. In Valencia there are several civil and residential buildings "Art Déco", an artistic style strongly influenced by modernism and characterised by stylised and dynamic forms and by the use of very vivid colours. To sum up, Art Decó first and foremost sought decoration over functionality.

Proyecto fin de grado modalidad convenios con empresas e instituciones. Empresa: Factoría Ford España S.L., [ES] El proyecto consta del seguimiento técnico de una obra de rehabilitación de cubiertas en varios edificios industriales, en la factoría de Ford, situada en el polígono industrial de Almusafes. Para realizar el trabajo, se elaboran documentos técnicos del seguimiento de la obra, originados a partir de modificados del proyecto inicial y de los detalles no presentes en el proyecto, con los controles de calidad del material, constructivos y de la seguridad. también se realiza el control del estudio económico de proyecto de obra necesario para su ejecución. Se llevan a cabo revisiones periódicas del estado general y del avance en obra, recopilando toda la información de la ejecución y comprobando que cumple con la normativa actual, realizando las correcciones técnicas de las no conformidades en obra. Los documentos del seguimiento en obra están comprendidos desde finales de febrero hasta finales del mes de junio, finalizando las prácticas en la empresa., [EN] This project is about a work tracking of a comprehensive Refurbishment of roofs in industrial buildings, within the Ford factory in the industrial estate of Almusafes. To carry out the work, technical documents for the monitoring of the work are produced, originated from modifications of the initial project and the details not present in the project, with the quality controls of the material, construction and safety. Also there is realized the control of the economic study of project of work necessary for his execution. There are carried out periodic reviews of the general condition and of the advance in work, compiling all the information of the execution and verifying that it complies with the current regulation, realizing the technical corrections of the non-conformities in work. The documents of the follow up in work start from the end of February to the end of June, finishing the practices in the company.

[ES] Este trabajo sigue la construcción de una ampliación de la nave de motores de la factoría Ford ubicada en Almussafes, Valencia. En él se pueden apreciar los trabajos que se han realizado en esta obra durante mi periodo de prácticas en Itercon y un análisis del proyecto de ejecución, además se han explicado apartados específicos de la obra completa dentro de los capítulos de control de calidad, control de costes y seguridad y salud., [EN] This work follows the construction of an expansion of the engine ship of the Ford factory located inAlmussafes, Valencia.In it you can see the work that has been done in this work during my internship in Itercon and an analysis of the execution project, also have explained specific sections of the complete work within thechapters of quality control, control of costs and safety and health. This work is done thinking about the reading and easy compression of anyone who wants to consult it., [CA] Aquest treball segueix la construcció d'una ampliació de la nau de motors de la factoria Ford situada a Almussafes, València. Es poden apreciar els treballs que s'han realitzat en aquesta obra durant el meu període de pràctiques en Itercon i un anàlisi del projecte d'execució, a més s'han explicat apartats específics de l'obra completa dins dels capítols de control de qualitat, control de costos i seguretat i salut.

Es tracta del Treball final de grau en la modalitat de pràcticum. Aquest té una durada de cinc mesos i que es desenvolupa part en treball de despatx i part com a direcció d’execució de les obres. El projecte es desenvolupa sobre el seguiment de la nova construcció de l'edifici de l'Institut Martí Pous (rehabilitació de l’antiga fàbrica Fabra i Coats), assignada per part d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. Durant el transcurs del projecte, l’objectiu propi és el de posar en practica els coneixements adquirits durant els quatre anys acadèmics i alhora adquirir coneixements dins del mon laboral i d’aquesta manera impulsarà a tenir constància del treball dins del mon professional. Tot això es dur a terme a traves de la pràctica tant en despatx com en visites d’obra, portant un control sobre aquesta a traves de programes i documents els quals s’exposaran a continuació. Per tant, es realitzarà en certa manera la pràctica de direcció d’execució d’obra, a través d’activitats com control de qualitat, certificacions, plannings, etc., les quals permetran donar una visió més aclaridora del treballs diaris. També es interessant ja que l’edifici engloba tipus de treballs diferents dins del àmbit arquitectònic, ja que es tracta d’una rehabilitació amb elements històrics a conservar, i alhora es realitzant treballs d’obra nova.

El projecte realitzat es basa en realitzar un canvi d’ús d’un dels mòduls o magatzems de la Tabacalera de Tarragona. El conjunt arquitectònic de la Tabacalera de Tarragona, de 68.000 m2, data del segle XX. Les obres van començar l’any 1922 i van acabar el juny de 1931. L’equip d’enginyers de la companyia arrendadora de la fàbrica de tabacs van ser els encarregats de la realització del projecte: Miguel Quesada i Roberto Navarro, amb intervenció de l’arquitecte gaudinista Francesc Quintana, continuador de la Sagrada Família. Les obres van ser dirigides posteriorment per l’enginyer Josep Tulla i Planellas. Es tracta d’un conjunt d’edificis que compta amb un estil seguint la tradició de les antigues fàbriques reials espanyoles, iniciada amb les monarquies absolutes. El conjunt Tabacalera segueix l’estructura d’un palau versallesc amb pavellons, patis i jardins. Tot i que l’esquelet dels edificis presenta una estructura racionalista, les façanes van revestides amb un llenguatge acadèmic, classicista i ornamentació Beaux Arts. L’espai escollit per a la realització del projecte és el mòdul o magatzem 4 de la Tabacalera, que compta amb 3.000m2. Actualment aquest mòdul està en desús.

Aquest treball és l'adaptació i canvi d'ús i aixecament de façanes de l'antiga fàbrica modernista Arañó i CiA a un centre educatiu per nois d'entre 16 i 18 anys. Construïda a principis del segle XX i projectada per l'arquitecte barceloní Jaume Gustà i Bondia, situada al barri de Sants a Barcelona. La fàbrica es dedicava a la confecció de teixits i panes durant els anys de producció. Un cop finalitzada la seva vida de producció, l'entitat Club Esportiu Mediterrani, CEM, se n'ha fer càrrec fins a dia d'avui. El treball és el projecte bàsic de l'estudi de la interacció de tots els edificis del recinte. El conjunt consta d'aules d'estudi, un dels edificis estarà destinat a termes administratius i despatxos, una nova sala polivalent i una piscina coberta. No s'han tingut en compte càlculs de càrregues d'estructures ni d'instal·lacions. Aquest serà un futur projecte.

El trabajo gira alrededor de la tradición funcional, un concepto aparecido en Inglaterra en el contexto de revisión teórica de la arquitectura moderna sucedido después de la 2ª Guerra Mundial. En particular el concepto fue desarrollado por dos autores pertenecientes al círculo de la revista The Architectural Review, para la cual trabajaron durante varias décadas en la labor de reflexionar y adaptar los principios modernos; se trata de James Richards, editor y autor de una multitud artículos, y Eric de Maré, colaborador habitual de la revista que desarrolló toda una carrera como teórico valiéndose de la fotografía como medio de exploración y análisis. La tradición funcional, por tanto, puede entenderse como una revisión crítica del principio del funcionalismo, indagando en el modo en que se produce la relación entre una función inicial y la forma definitiva que adquiere en la arquitectura, y la primera conclusión a la que llegan sus autores es que esta relación tiene necesariamente una dimensión histórica, es decir, que se encuentran otros ejemplos en el pasado en los que la forma es una clara consecuencia de su función. Esta hipótesis se muestra en diferentes publicaciones pertenecientes a estos autores que usan como ejemplos para mostrarla, el caso de los canales de Inglaterra por un lado, y para la primera arquitectura industrial inglesa, por otro. Finalmente, se observa que esta reflexión tuvo cierta influencia en el pensamiento y la obra del arquitecto James Stirling, en particular, en la que fue su primera etapa asociado con James Gowan; en esta etapa ambos desarrollaron conjuntamente el proyecto de la Facultad de Ingeniería de Leicester, en el que se puede apreciar la presencia de esta preocupación teórica.

El TFG que a continuació exposo és una pràctica d’obra realitzada sobre les tasques que he desenvolupat treballant com a auxiliar de Direcció d’Execució a l’empresa SGS Tecnos, S.A., a la delegació de Barcelona. Amb l’ objectiu de fer palesa l’aplicació pràctica de les capacitats adquirides durant els estudis de grau, en especial en tot allò referent a la gestió, control d'execució, control de qualitat i seguiment econòmic d’una obra s’ explica, per una banda la metodologia de treball implantada a SGS Tecnos per a gestionar les direccions d’obra de promoció pública i per una altra banda, l’aplicació d’aquest procediment de gestió en el seguiment de les dues obres en les que actualment estic treballant com a assistent de direcció d’execució: la rehabilitació del Castell de Montjuïc i la rehabilitació del Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats a la ciutat de Barcelona, mitjançant un setmanari de treball. La realització d’aquest treball m’ha permès identificar i assolir les tasques pròpies del director d’execució en un entorn laboral real, adquirint noves competències envers a la solució de problemàtiques aparegudes durant el procés d’execució d’una obra de rehabilitació, i el control econòmic de l’obra. Treballant en la rehabilitació del Castell de Montjuïc, he comprovat que en aquest tipus d’obres, sovint cal fer modificacions dels sistemes constructius previstos a projecte per tal de respectar al màxim el patrimoni existent, mentre que la dificultat tècnica de la façana metàl·lica de la Fabra i Coats, ha fet palesa la importància de fer un bon seguiment de l’execució i del posterior control de qualitat, per tal d’assegurar que tot es duia a terme segons el calculat a projecte.

Proposta de rehabilitació i canvi d’ús de l’antiga fàbrica Cristalerías Planell S.A. situada al barri Les Corts de Barcelona. Edifici protegit, ja que forma part dels edificis catalogats pel seu caràcter modernista. Es proposa la rehabilitació del conjunt de l’estructura, i la restauració de les façanes, intentant recuperar el seu estat original. Es realitza l'estudi històric sobre l’evolució de l’edifici ,les diferents funcions que ha desenvolupat al llarg de la seva vida, i com funciona constructivament, doncs ha patit diverses reformes. Es definirà una proposta de canvi d’ús, on crear un nou espai pel barri. Després d’un estudi sobre les necessitats de la zona, es conclourà la necessitat de fer una escola d’adults i un espai on fer conferències i activitats pel barri.

La Sucrera del Segre va ser la segona fàbrica de sucre de remolatxa a Catalunya, després de la de Vic i una de les més grans de Espanya. Però aquesta gran fàbrica no està prou valorada per la societat, ja que l’edifici actual no es troba en bon estat.

El present projecte tracta sobre l’adequació de l’edifici de l’antiga Companyia Auxiliar del Comerç i la Industria per a la creació d’estudis integrats dins la vivenda complint amb les exigències bàsiques de seguretat i utilització del nou Codi Tècnic d’Edificació. L’edifici CACI data del 1899 i esta situat a Badalona. Es tracta d’un edifici aïllat amb una superfície útil de 4273,24 m² i una superfície construïda de 5331,95 m²; repartits en blocs de fins a 6 plantes. Antigament va ser destinada a la industria tèxtil i al sector químic. L’objectiu principal del projecte de rehabilitació i canvi d’ús es treure rendiment d’aquest edifici que considerem que esta molt desaprofitat. Per això volem desenvolupar la creació de vivendes amb petits tallers incorporats aprofitant la carcassa i estructura de la construcció existent, de forma que crearíem un recinte on les persones podrien treballar i fer la seva vida quotidiana. Els objectius del projecte també són, per descomptat, complir amb certs aspectes mediambientals, per tal de aconseguir que l’edifici resultant sigui sostenible (reutilització d’aigües, construcció amb materials reciclats, eficiència tèrmica, abastiment d’aigua calenta mitjançant energia solar, etc.). Pels interessats en el projecte, cal saber que en aquest modifiquem els espais i distribucions interiors del edifici, adequant-lo al seu nou us, i dotant-lo de instal·lacions i serveis necessaris per a la vida contemporània. Es tracta de un edifici històric, amb una estructura en bones condicions, per tant aprofundim en el tema de instal·lacions, tant en la memòria com en els planells de la documentació gràfica. També donem importància a la nova distribució, a enderrocs, plaques solars, amidaments, etc. Estem a favor d’instal·lacions basades en energia renovable, de baix cost de manteniment i gran valor mediambiental. Contemplem la possibilitat d’incorporar sistemes d’acumulació d’energia mitjançat plaques solars i altres elements d’estalvi, com és, evitar p

Postprint (published version)

L'empresa Uralita, en els seus inicis, per impulsar la fabricació de productes amb fibrociment va construir un edifici, que no només complia amb la funció de factoria sinó que també era imatge de companyia. Actualment podem trobar algun esment sobre l'edifici, però no es coneix l'existència de cap ressenya. L'objectiu del treball es tracta de la recerca d'informació relacionada amb aquest edifici emblemàtic, agrupar la documentació i grafiar-lo de forma conceptual. El propòsit és deixar constància històrica d'un edifici industrial innovador a la seva època, que en el present ha caigut en l'oblit.

Este proyecto contempla la recuperación patrimonial de un antiguo edificio industrial compuesto por varias naves con una altura comprendida de planta baja más cinco, que será destinado a uso cultural, donde albergara él futuro Museu del comic i l'ilustració de Catalunya. El edificio era una nave industrial conocida como CACI (Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria), situada en la calle Eduard Maristany 183-195 de la ciudad de Badalona. El proyecto comprende el estudio de las obras de consolidación que se han realizado para poder asegurar el estado estructural; Demoliciones y apeos, Consolidación estructura de forjados, recuperación estructura de cubierta, reparación y limpieza de fachadas de fabrica de ladrillo, para poder ocupar y utilizar el edificio hará falta actuaciones posteriores a este proyecto. Fruto del acuerdo elaborado principalmente entre el Alcalde de Badalona, Jordi Serra junto con el Departamento de Cultura y Medios de Comunicación, elaboran el proyecto de creación del Museu del Cómic y la Ilustració de Catalunya , además de otros representantes del sector que forman parte de la comisión de trabajo del Plan director para el nuevo equipamiento, decidieron situar el Museo del Comíc i la Ilustració de Catalunya en el edificio Compañía Auxiliar de Comercio y la Industria (CACI) , ubicado en la ciudad de Badalona. Así fue como se inicio la recuperación patrimonial de la antigua fábrica CACI, conocida como el “COCO”, para uso cultural, y que derivo en el proyecto de consolidación que se estudiara en este trabajo.

This Final Project consists of a change of use of a listed building by the Badalona’s Administration. The building chosen is the Anis del Mono Factory located at Eduard Maristany Street number 115, 08912 district of the city of Badalona. Our proposal is based on changing the use of manufacturing, processing, storage and distribution of a product, for the use as a municipal headquarters (City Hall). Previously there has been a historical study which reflects the major political events, social and economic events in Badalona last century. Also have explained the principles and major characteristics of modernism and Novecentismo, styles coexisting in several buildings that make up the architectural complex of Anis del Mono Factory. Once framed our project in history, goes on to describe each of the buildings, which explains the past use, present use and the proposed use. There are 5 main buildings that make up the complex: BUILDING A: Building modernist, year of construction 1870 BUILDING B: Building novecentista, year of construction 1916 BUILDING C: Building novecentista, year of construction 1916 BUILDING D: Building novecentista, construction year 1922 BUILDING E: Industrial buildings, construction early 60s The "A" building has cast a function room and a bar. This building is connected to the ground floor of building B which are located the offices of mayor and sub-mayor. General registration areas, Social Services, Citizen, and Road Opening Licences are reflected in building C. At the building D of similar construction characteristics as the building C, has been projected a small local police station. Finally at Building E sections are located Planning, Municipal Finance, Culture and Activity License.

El present projecte final de grau és el desenvolupament de la meva experiència professional com Arquitecte Tècnic duent a terme la tasca de Cap d’Obra d’edificació en l’empresa constructora privada durant els darrers 7 anys. Per aquest motiu us presento com a projecte final de grau el seguiment de l’obra més recent i alhora més important que he portat a terme com a Cap d’Obra des dels meus inicis, tan per el seu pressupost d’execucció material, com per la seva singularitat ja que intervenen processos d’obra nova i de rehabilitació en el mateix. El tret principal del projecte és la recuperació de l’antiga nau industrial, catalogada de mitjans de segle passat, per encavir un centre escolar municipal públic d’educació infantil i primària. Alhora proposa un respecte rigorós per les característiques formals, constructives i de materials entre les parts existents i les de nova edificació, sense oblidar el concepte general d’intervenció que a simple vista queda molt marcat i contrastat. Un especte singular del projecte és la vessant econòmica, que al tractar-se d’un projecte a preu tancat o claus en mà, on una part molt significativa del mateix és l’adaptació de l’edifici existent a conservar, sota els requeriments dels espais establerts en el programa del Departament d’Ensenyament de Catalunya, ha significat projectar unes superfícies útils tan dels d’espais de circulació com d’aularis i despatxos, molt superiors a les establertes en el citat programa. Això ha comportat que des de l’inici hi hagués present una desviació econòmica molt significativa, solsament recuperable a través d’un seguiment molt precís i eficient del procés de control i gestió de costos de tots els recursos emprats, alhora de la necessitat d’introduir canvis en els processos constructius a desenvolupar. Cal fer menció especial en l’organització i el desenvolupament de les obres les quals han sigut molt acurades i amb un temps limitat per tal de poder finalitzar el projecte en el termini establert, no