Search

Purpose: The purpose of the present work is to introduce into scientific circulation the results of technical and technological analysis of tissue samples found during excavation of Novotroitskoye-1 burial ground and to discuss some issues related to their interpretation. The paper deals with the fragments of pants, and hems of the items from a tomb of one of the Mound 15 of the necropolis of Novotroitskoye-1, discovered during the excavations by A.P. Umansky, in Talmensky district of the Altai territory. Currently, these findings are stored in the Historical Museum of the Altai State Pedagogical University (funds numbers: 39, 40, 44). Results: the study found out that the raw material basis of the fabric is wool. The threads are twisted. Their colours are various shades of brown. The threads of the supposed «basics» and «duck» are indistinguishable, their thickness in the samples is almost the same. Total slack strands in the leaf tissue must be an evidence of that they were made on a simple fixture without fixing, perhaps, on a vertical loom, although due to the lack of edges we won't discuss it in oreder to be on safe side. The studied object is small in size, has no obvious errors in weaving, but is excessively damaged by negligent storage. The first fragment of the study, most likely, refers to men's pants. The second and third fragments probably relate to the hem of a female waist (skirt) or shoulder (dress) clothing. The main difference between the considered fragments is that the cloth of men's clothing is linen, and the one of women's is twill. This is probably due to the gender differentiation of clothing among the population of the Upper Ob River Basin in the Early Iron Age. Conclusions: The analysis of findings provided a new perspective on design methods for making hem shoulder or waist clothing, traditional casual clothing of the population of the Upper Ob River Basin in the Early Iron Age. The data obtained in the course of the study make it possible to consider in more detail the issues related to the study of archaeological textiles within the complex subject of clothing of the ancient population of North Asia.

El análisis de fábricas, es decir, la orientación y el ángulo de buzamiento de los objetos, constituye una técnica resolutiva en el estudio de los procesos de formación de yacimientos. En este artículo presentamos una síntesis de las principales aproximaciones realizada alrededor de esta técnica de análisis aplicada en los últimos años en conjuntos arqueológicos, así como su aplicación en el caso de los niveles de la transición paleolítico medio/superior de la Cova Gran. Dicha metodología se integra en nuestro método de excavación, que hemos sistematizado a lo largo de los años con el desarrollo de modelos teóricos y aplicaciones tecnológicas (Mora, 1994; Martínez- Moreno et al., 2011). Aportando nuevos datos a estudios previos, se comparan las fábricas sedimentarias frente a las arqueológicas de dichos niveles, hallando diferencias significativas entre estos dos tipos de fábricas. Tales observaciones, junto con otros atributos, denotan procesos de formación diferenciados que señalan la incidencia de la actividad humana en los procesos tafonómicos de los artefactos arqueológicos así como una escasa incidencia de perturbaciones sin/postdeposicionales en este tramo de la secuencia de la Cova Gran. L'anàlisi de fàbriques, és a dir, l'orientació i l'angle de cabussament dels objectes, constitueix una tècnica resolutiva en l'estudi dels processos de formació de jaciments. En aquest article presentem una síntesi de les principals aproximacions realitzades al voltant d'aquesta tècnica d'anàlisi aplicada durant els últims anys en conjunts arqueològics, així com la seva aplicació en el cas dels nivells de la transició paleolític mitjà/superior de la Cova Gran. Tal metodologia s'integra en el nostre mètode d'excavació, que hem sistematitzat al llarg dels anys amb el desenvolupament de models teòrics i aplicacions tecnològiques (Mora, 1994; Martínez-Moreno et al., 2011). Aportant noves dades a estudis previs, es comparen les fàbriques sedimentàries enfront de les arqueològiques dels nivells mencionats, i afloren diferències significatives entre aquests dos tipus de fàbriques. Aquestes observacions, conjuntament amb altres atributs, denoten processos de formació diferenciats que assenyalen la incidència de l'activitat humana en els processos tafonòmics dels artefactes arqueològics, així com una escassa incidència de pertorbacions sin/postdeposicionals en aquest tram de la seqüència de la Cova Gran. Fabric analysis, that is the study of orientation and slope of the objects, constitutes a resolving technique in the study of site formation processes. In this paper we present a synthesis of the different approaches undertaken around this technique applied during the last years in archaeological contexts, and it application in the case of Middle/Upper Paleolithic levels of Cova Gran. This methodology is integrated in our excavation method that we have systematized along the last years with the development of theoretical models and technological applications (Mora 1994, Martínez-Moreno et al. 2011). We provide new data to previous studies through the comparison of sedimentary fabrics vs. archaeological fabrics of the mentioned levels and, with this procedure, significant differences arise between both fabric types. These observations, along with other features, reflect to differentiated formation processes that point to the human activity incidence in the taphonomic processes of the archaeological artifacts and the scarce incidence of syn/post-depositional disturbances in this part of Cova Gran archaeological sequence.

L’anàlisi de fàbriques, és a dir, l’orientació i l’angle de cabussament dels objectes, constitueix una tècnica resolutiva en l’estudi dels processos de formació de jaciments. En aquest article presentem una síntesi de les principals aproximacions realitzades al voltant d’aquesta tècnica d’anàlisi aplicada durant els últims anys en conjunts arqueològics, així com la seva aplicació en el cas dels nivells de la transició paleolític mitjà/superior de la Cova Gran. Tal metodologia s’integra en el nostre mètode d’excavació, que hem sistematitzat al llarg dels anys amb el desenvolupament de models teòrics i aplicacions tecnològiques (Mora, 1994; Martínez-Moreno et al., 2011). Aportant noves dades a estudis previs, es comparen les fàbriques sedimentàries enfront de les arqueològiques dels nivells mencionats, i afloren diferències significatives entre aquests dos tipus de fàbriques. Aquestes observacions, conjuntament amb altres atributs, denoten processos de formació diferenciats que assenyalen la incidència de l’activitat humana en els processos tafonòmics dels artefactes arqueològics, així com una escassa incidència de pertorbacions sin/postdeposicionals en aquest tram de la seqüència de la Cova Gran., Fabric analysis, that is the study of orientation and slope of the objects, constitutes a resolving technique in the study of site formation processes. In this paper we present a synthesis of the different approaches undertaken around this technique applied during the last years in archaeological contexts, and it application in the case of Middle/Upper Paleolithic levels of Cova Gran. This methodology is integrated in our excavation method that we have systematized along the last years with the development of theoretical models and technological applications (Mora 1994, Martínez-Moreno et al. 2011). We provide new data to previous studies through the comparison of sedimentary fabrics vs. archaeological fabrics of the mentioned levels and, with this procedure, significant differences arise between both fabric types. These observations, along with other features, reflect to differentiated formation processes that point to the human activity incidence in the taphonomic processes of the archaeological artifacts and the scarce incidence of syn/post-depositional disturbances in this part of Cova Gran archaeological sequence., El análisis de fábricas, es decir, la orientación y el ángulo de buzamiento de los objetos, constituye una técnica resolutiva en el estudio de los procesos de formación de yacimientos. En este artículo presentamos una síntesis de las principales aproximaciones realizada alrededor de esta técnica de análisis aplicada en los últimos años en conjuntos arqueológicos, así como su aplicación en el caso de los niveles de la transición paleolítico medio/superior de la Cova Gran. Dicha metodología se integra en nuestro método de excavación, que hemos sistematizado a lo largo de los años con el desarrollo de modelos teóricos y aplicaciones tecnológicas (Mora, 1994; Martínez- Moreno et al., 2011). Aportando nuevos datos a estudios previos, se comparan las fábricas sedimentarias frente a las arqueológicas de dichos niveles, hallando diferencias significativas entre estos dos tipos de fábricas. Tales observaciones, junto con otros atributos, denotan procesos de formación diferenciados que señalan la incidencia de la actividad humana en los procesos tafonómicos de los artefactos arqueológicos así como una escasa incidencia de perturbaciones sin/postdeposicionales en este tramo de la secuencia de la Cova Gran.