Search

D’ençà de la dècada de 1990 l’Arc Mediterrani té una presència destacada en els discursos espacials elaborats en regions com Catalunya, el País Valencià, el Llenguadoc-Rosselló i Provença Alps-Costa Blava. L’article analitza les aportacions de quatre teòrics al desenvolupament d’aquest concepte espacial: Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista i Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) i Robèrt Lafont (1923-2009)., Since the 1990s the «Mediterranean Arch» has a strong presence in thespatial discourses made in regions such as Catalonia, Valencian Community, Languedoc-Roussillon and Provence Alpes-Côte d’Azur. The paper examines the contributions to the development of this spatial concept made by four theoreticians: Nicolau M. Rubió Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) and Robèrt Lafont (1923-2009)

L'article avalua la cooperació territorial entre els territoris a banda i banda del Pirineu, prenent la seva àrea oriental i emmarcant-la en el context més ampli de l'Arc Mediterrani. El recurs al concepte braudelià de longue durée permet veure la cooperació territorial com a part d'una nova etapa d'integració europea i major pes dels governs subestatals. Les euroregions i altres vies de cooperació estan facilitant de nou l'aproximació entre territoris que les fronteres estatals havien aïllat durant els darrers segles. La cooperació territorial també té un paper creixent en la política de veïnatge de la UE. Tanmateix, caldrà encara superar molts obstacles per arribar a unes relacions transfrontereres veritablement fluides. Més enllà de realitzacions materials o de noves normatives, cal també un canvi en els mapes mentals de la ciutadania i de les institucions., The article evaluates Territorial Cooperation between the territories on both sides of the Pyrenees, taking its Eastern area and framing it in the broader context of the Mediterranean Arc. The use of Braudel’s concept longue durée allows understanding Territorial Cooperation as part of a new phase of European integration and greater importance of sub-state governments. Euroregions and other forms of cooperation are facilitating a new approach between territories separated by state borders during the last centuries. Territorial Cooperation has also a growing role in the EU neighbourhood policy. However, we must still overcome many obstacles to achieve truly smooth cross-border relations. In addition to material achievements or new regulations, a change in mental maps of citizens and institutions is also required., El artículo evalúa la cooperación territorial entre los territorios a uno y otro lado del Pirineo, tomando su área oriental y enmarcándola en el contexto más amplio del Arco Mediterráneo. El recurso al concepto braudeliano de longue durée permite ver la cooperación territorial como parte de una nueva etapa de integración europea y mayor peso de los gobiernos subestatales. Las euroregiones y otras vías de cooperación están facilitando de nuevo la aproximación entre territorios que las fronteras estatales habían aislado durante los últimos siglos. La cooperación territorial también tiene un papel creciente en la política de vecindad de la UE. Sin embargo, habrá que superar todavía muchos obstáculos para llegar a unas relaciones transfronterizas verdaderamente fluidas. Más allá de realizaciones materiales o de nuevas normativas, es necesario también un cambio en los mapas mentales de la ciudadanía y de las instituciones.

D’ençà de la dècada de 1990 l’Arc Mediterrani té una presència destacada en els discursos espacials elaborats en regions com Catalunya, el País Valencià, el Llenguadoc-Rosselló i Provença Alps-Costa Blava. L’article analitza les aportacions de quatre teòrics al desenvolupament d’aquest concepte espacial: Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista i Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) i Robèrt Lafont (1923-2009), Since the 1990s the «Mediterranean Arch» has a strong presence in thespatial discourses made in regions such as Catalonia, Valencian Community, Languedoc-Roussillon and Provence Alpes-Côte d’Azur. The paper examines the contributions to the development of this spatial concept made by four theoreticians: Nicolau M. Rubió Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) and Robèrt Lafont (1923-2009)

Les Terres de l'Ebre duen a terme importants esdeveniments que afectaran de manera decisiva el futur del seu territori. La presa de consciència de la importància d'aquests esdeveniments per part de la seva població ha conduït a un procés de debat i reflexió sobre el present i el futur del propi territori que, més enllà de les reivindicacions específiques sobre alguns aspectes concrets, ha permès elaborar una proposta de desenvolupament i ordenació del territori basada en els seus propis recursos, les activitats lligades al lloc, la qualitat de vida de les persones i el respecte als recursos naturals i el paisatge., The Terres de l’Ebre are currently living important events that will affect in a decisive way the future of its territory. The awareness of the population of the importance of these events have led to a process of debate and reflection on the future of the territory itself that, beyond the specific claims about some concrete aspects, has allowed the elaboration of a development proposal and land planning based on its own resources, the activities linked to the place, the quality of life of people and the respect to the natural resources and landscape., Las Terres de l’Ebre llevan a cabo en la actualidad importantes cambios que afectarán de manera decisiva al futuro de su territorio. La toma de conciencia de la importancia de estos cambios por parte de su población ha conducido a un proceso de debate y reflexión sobre el presente y el futuro del propio territorio que, más allá de las reivindicaciones específicas sobre algunos aspectos concretos, ha permitido elaborar una propuesta de desarrollo y ordenación de territorio basada en sus recursos propios, las actividades ligadas al lugar, la calidad de vida de las personas y el respeto a los recursos naturales y el paisaje.