333 results on '"Aquilué Junyent, Inés"'
Search Results
2. Corbera d’Ebre: el paisatge de la Batalla de l'Ebre i l'evolució urbana
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Ferrer Forés, Jaime Jose, Ecomard Puig, Felip, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Ferrer Forés, Jaime Jose, and Ecomard Puig, Felip
- Abstract
Aquesta investigació se centra en la història i l’evolució urbanística de Corbera d’Ebre, una població que va ser escenari d’importants esdeveniments durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquesta localitat, situada a la comarca de la Terra Alta a Catalunya, va patir els efectes de la guerra com moltes altres zones de l’interior de l’actual Catalunya. El moment més significatiu per la població durant la Guerra Civil va ser la Batalla de l’Ebre. El poble es trobava prop del front d’una de les batalles més importants de la guerra, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938. Aquesta batalla va ser una ofensiva republicana per intentar canviar el curs de la guerra, però va ser un fracàs i va acabar amb una derrota de les forces republicanes. Aquest fet va portar a la destrucció del poble. A conseqüència de la batalla, Corbera d’Ebre va ser gairebé completament destruïda. El poble va patir importants danys i moltes de les seves edificacions van ser arrasades. La imatge de les cases en runes esdevingué un símbol de la destrucció que va patir el país durant la guerra. Després de la guerra, es va iniciar el procés de reconstrucció del poble. El nucli es va abandonar a causa de les destrosses i es van començar a construir les noves edificacions a la part inferior de la vall. Avui en dia, Corbera d’Ebre és coneguda com el “Poble en Runes” i es conserva com a record del què va ser la Guerra Civil Espanyola i els seus efectes devastadors. El Poble Vell ha estat preservat com un memorial i un recordatori de la fragilitat de la pau, la tragèdia de la guerra i les seves conseqüències.
- Published
- 2024
3. Un futuro para la cuenca minera leonesa de El Bierzo
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Sabaté Bel, Joaquín, Tsiouti, Andri, Padial Fernández, Rebeca, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Sabaté Bel, Joaquín, Tsiouti, Andri, and Padial Fernández, Rebeca
- Abstract
Durante el siglo XX la comarca leonesa de El Bierzo vive el auge de la extracción minera de carbón, la que se convierte en la principal fuente económica y seña de identidad de la región, hasta su cierre definitivo hace apenas unos años. El carbón marca la comarca en todos los aspectos, culturales, económicos y sociales, dejando además tras de sí un gran legado, el patrimonio minero que aún queda por poner en valor. Con punto de partida la pregunta de cómo el patrimonio minero puede contribuir en la recuperación de El Bierzo tras el declive de la actividad minera, nos dedicamos a identificar los valores tangibles e intangibles asociados; el estado en el que se encuentran al día de hoy; las iniciativas de protección y valorización llevadas a cabo hasta la fecha; las oportunidades y los inconvenientes que condicionan la recuperación del patrimonio minero de El Bierzo. A continuación, reforzando nuestro estudio con referencias de proyectos pioneros realizados en el ámbito nacional e internacional, ofrecemos algunas propuestas y estrategias que podrían contribuir en la regeneración de la comarca, convirtiendo sus recursos culturales en mecanismos de desarrollo local, recuperando el orgullo de la población minera por su pasado minero olvidado.
- Published
- 2024
4. Del Teixit a l’acer : l’habitatge de la classe obrera a l’Anglaterra de 1785 a 1900
- Author
-
Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Giner Olcina, Josep, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Barba Colomer, Bet, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Giner Olcina, Josep, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Barba Colomer, Bet
- Abstract
A mitjans del segle XIX, les condicions laborals i les condicions de vida de la classe obrera són insostenibles. Per una banda, la por a un alçament dels treballadors, i per tant la necessitat de controlar la població, i la garantia econòmica, que invertir en les reformes generarà beneficis, portaran a millores en les condicions laborals i de l’habitatge. Aquestes reformes conduiran a la creació d’un nou rol domèstic per a la dona, i la imposició definitiva del model familiar (com a estructura residencial i productiva). Aquest treball analitza el canvi de paradigma habitacional, a partir d'un anàlisi formal de les tipologies constructives del segle XIX., A mediados del siglo XIX, las condiciones laborales y las condiciones de vida de la clase obrera son insostenibles. Por un lado, el miedo a un levantamiento de los trabajadores, y por tanto la necesidad de controlar a la población, y la garantía económica, que invertir en las reformas generará beneficios, llevarán a mejoras en las condiciones laborales y de la vivienda. Estas reformas conducirán a la creación de un nuevo rol doméstico para la mujer, y la imposición definitiva del modelo familiar (como estructura residencial y productiva). Este trabajo analiza el cambio de paradigma habitacional a partir de un análisis formal de las tipologías constructivas del siglo XIX., In the middle of the 19th century, the working and living conditions of the working class were unsustainable. On the one hand, the fear of a workers' uprise, and therefore the need to control the population, and the economic guarantee that investing in reforms will be cost-effective, will lead to improvements in working and housing conditions. These reforms will lead to the creation of a new domestic role for women and the definitive imposition of the family model (as a residential and productive structure). This work analyzes the change in the housing paradigm based on a formal analysis of the construction typologies of the 19th century.
- Published
- 2024
5. Rehabilitació, reutilització i regeneració de les masies de la Garrotxa: cas d'estudi
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Gilabert Sanz, Salvador, Alberich Vilà, Arnau, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Gilabert Sanz, Salvador, and Alberich Vilà, Arnau
- Abstract
Més concretament, farem un projecte de rehabilitació integral amb un triple balanç econòmic, ecològic i social. És a dir, un estudi detallat de la gent que viu allà, les necessitats, la seva història, el seu desenvolupament econòmic, mirant el seu futur però tenint en compte el passat per tal de resoldre les seves necessitats i obrint un món de futur per la seva fertilitat econòmica i social. Sempre mirant al passat, s’estudiarà l’edifcació a nivell arquitectònic (tipología, volumetría, sistemes constructius, patologies), tota la història sociocultural i la relació amb l’entorn de la masia per contextualitzar i ser més sensibles a l'hora d’actuar. Seguidament, farem una recerca de les tipologies dels edificis i els seus usos, i com la gent els ha hàbitat, els habita i com pot ser una nova reutilització o revitalització o nou us, dintre del mateix ecosistema sense trencar-lo. 5
- Published
- 2024
6. La Introducció a l'arquitectura : una aproximació a diferents maneres d'iniciar als estudiants en la composició de l’arquitectura
- Author
-
Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Segura Niñerola, Guillem, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Segura Niñerola, Guillem
- Abstract
Anàlisi de com pot ser la introducció a l'arquitectura per als estudiants de primer curs.
- Published
- 2024
7. Meanwhile : estratègies i intervencions temporals : solucions de millora enfront del risc d'inundabilitat en el Pla del Besòs
- Author
-
Sauquet Llonch, Roger Joan, Vancells Guérin, Xavier, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Martínez Aragay, Júlia, García Vidal, Pol, Sauquet Llonch, Roger Joan, Vancells Guérin, Xavier, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Martínez Aragay, Júlia, and García Vidal, Pol
- Abstract
El nostre treball de màster aborda la transformació responsable de l'entorn urbà de Montcada i Reixac, marcat pel creixement del barraquisme. En vista de la perillositat per inundació, i davant el repte de millorar les condicions de vida sense desplaçar les comunitats existents, ens trobem en la confluència d'interessos, entre la intenció de la gent que hi viu (de no traslladar-se) i la voluntat de l'ajuntament de realitzar un desallotjament (a llarg termini) del Pla del Besòs. Busquem aportar una intervenció inicial de millora a l'entorn actual, tot establint un diàleg que posi d'acord entitats i propietaris locals. Arribem a la conclusió i proposem, actuar com a associació mentrestant (meanwhile) tot aquest llarg procés es va duent a terme en el pas dels anys. Amb dues d'estratègies arribem a l'objectiu d'abaixar la perillositat i vulnerabilitat del col·lectiu resident. Per un costat s'ofereix una sèrie de recomanacions i instruccions per tal d'aconseguir autoconstruccions resilients a la inundabilitat. Paral·lelament, es proposa una solució temporal de dos volums fora de la línia de perillositat, que funcioni tant com a refugi en cas d'emergència, com a eina d'integració econòmica i social.
- Published
- 2024
8. By-pass hídrico : intervención en el polígono industrial 'La Ferrería' para la mejora de la gestión del agua a través de intervenciones urbanas
- Author
-
Sauquet Llonch, Roger Joan, Vancells Guérin, Xavier, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Faus Bosch, Mireia, Vivas Álvarez, Sara, Sauquet Llonch, Roger Joan, Vancells Guérin, Xavier, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Faus Bosch, Mireia, and Vivas Álvarez, Sara
- Abstract
Los polígonos industriales representan las superficies más impermeables dentro de las tipologías de uso del suelo. En la cuenca del Besós estos han ido sustituyendo los espacios de ribera reduciendo así las zonas de recarga para el acuífero y generando nuevas zonas inundables. Con el agua, como elemento protagonista, se presenta la intervención en el polígono industrial de la Ferrería situado entre el río Ripoll y la Riera de Sant Cugat. Por un lado, se propone la implantación de parterres inundables y pavimentos drenantes con el objetivo de infiltrar la escorrentía superficial al acuífero. Por otro lado, para mitigar los efectos de la inundabilidad se forman dos nuevos meandros artificiales que aumentan el espacio de los cursos fluviales colindantes. Ambas intervenciones generan, como consecuencia, una alta cantidad de volumen de tierras de excavación y la necesidad de trasladar una pista de atletismo existente a otro lugar. Con esta premisa, se desplaza y desarrolla el equipamiento deportivo en la parcela del espacio patrimonial de Torre Na Joana creando de esta manera un nuevo parque equipado. Las pistas deportivas se incorporan adaptándose a la topografía y preexistencias históricas mientras que en la masía se proyectan los vestuarios y las zonas de servicio a estos espacios deportivos. La intervención arquitectónica propuesta en Torre Na Joana tiene como fundamento dos conceptos principales: la estrategia de consolidación del patrimonio histórico y la implantación de un programa efímero relativo a los espacios deportivos. Esta dualidad se plantea desde la reflexión de originar un proyecto donde el programa pueda ser reemplazable en un futuro sin afectar a la consolidación del espacio patrimonial, que es permanente.
- Published
- 2024
9. Peter Zumthor : la arquitectura de la luz
- Author
-
Rivera Marinel·lo, Inés de, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Martí Perillo, Ignacio, Rivera Marinel·lo, Inés de, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Martí Perillo, Ignacio
- Abstract
“La realidad arquitectónica sólo puede tratarse de que un edificio me conmueva o no” Peter Zumthor. Tras esta simple cita de uno de los arquitectos más reconocidos del actual panorama internacional se desarrolla mi trabajo. La primera vez que escuché la filosofía de Zumthor a la hora de desarrollar sus edificios me pareció increíble la simplicidad con la que lo explicaba. Un arquitecto de su talla lo hacía tan comprensible que me llamó la atención y decidí estudiar su obra. El desarrollo de este trabajo no deja de ser una excusa más para aprender sobre él. En el momento de iniciar no tenía claro como hacerlo, hasta que investigando sobre muchos de sus proyectos me fijé en un denominador común en todos ellos, los dibujos. Esos dibujos iniciales transmitían con fuerza las ideas principales de cada proyecto y fue a partir de ahí que decidí desarrollar mi trabajo. Cruzando la filosofía arquitectónica expuesta en una conferencia con los dibujos de la práctica profesional. Y a partir de ahí ver a que conclusiones se pueden llegar sobre la obra de Zumthor, si ha habido continuidad en su obra, si ha habido variaciones con el tiempo. Es decir, este trabajo va encaminado a entender un lenguaje arquitectónico específico y ver su evolución y sus distintas facetas según el contexto de cada proyecto.
- Published
- 2024
10. L'Espai dins Macbeth : un diàleg en tres formats
- Author
-
Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Rull Bertran, Rosa Maria, Puigneró Plans, Neus, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Rull Bertran, Rosa Maria, and Puigneró Plans, Neus
- Abstract
El present treball de final de grau sorgeix d’un interès personal pel món del cinema i del teatre en contraposició, o més aviat en relació amb l’arquitectura. Aquest estudi explica com l’obra teatral ‘Macbeth’ de William Shakespeare, una obra literària que sempre m’ha generat gran curiositat, ja que sent un text del segle XVII continua essent de gran interès i innovació en l’àmbit escènic; i com, d’aquesta mateixa història se n’han fet diverses representacions en 3 formats diferents, teatre, òpera i cinema. Aquesta aventura de treball, parteix del dia que vaig veure la nova pel·lícula del cineasta nord-americà Joel Coen ‘The tragedy of Macbeth’, i vaig quedar impactada pel concepte cinematogràfic i el seu disseny de producció, ja que és una obra escenogràficament fascinant i poètica a la vegada que captura amb molta força visual la psicologia dels personatges. Llavors, vaig decidir que m’interessaria fer algun estudi comparatiu dels espais escènics de Macbeth, incloent-hi també la pel·lícula mencionada; per això, se’m va ocórrer la idea de comparar la mateixa obra en tres tipologies de format en la que existeix aquesta història, partint evidentment del text. Vaig tenir la sort que a principis d’aquest any s’estava fent una representació de Macbeth al Teatre Lliure dirigida per Pau Carrió, i que l’any passat s’havia fet una representació molt notòria de l’òpera de Macbeth de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu.
- Published
- 2024
11. Dispositivos, arquitecturas y artefactos hidráulicos preindustriales : Atlante abierto de cuatro sistemas infraestructurales del agua preindustriales con lógicas tecnológicas, arquitectónicas y ecológicas relevantes en la ciudad contemporánea
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Calvo Beltrán, María Del Carmen, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Calvo Beltrán, María Del Carmen
- Abstract
En este trabajo se estudian las infraestructuras del agua de cuatro ciudades desde una aproximación metodológica multiescalar. La investigación toma como punto de partida la noción del ciclo del agua y la aproximación a las tecnologías y las técnicas tradicionales en el manejo del agua. Desde la revolución industrial, las ciudades han descartado el ciclo hídrico dentro de sus redes de suministro de agua. Es por esto que este trabajo se enfoca en el estudio de los dispositivos hidráulicos precursores a los del sistema de agua a presión. Para abordar el amplio catálogo de elementos que forman los infinitos sistemas de suministro y regulación del agua haría falta un estudio mucho más extenso y profundo. Por lo tanto, se plantea el inicio de un atlante a través de la lectura de cuatro modelos ejemplares de los cuales cada uno ocupa un capítulo. Para construir el atlante se ha elaborado una síntesis de la investigación bibliográfica de cada caso -sustancial para elaborar y explicar las representaciones del atlante- que se ha añadido al final del trabajo en forma de anexos. (1) El primer capítulo se centra en el modelo de acueductos en la ciudad de Roma durante el imperio romano y también en la reutilización de este circuito durante los siglos de la Roma barroca y renacentista. (2) El segundo capítulo aborda el modelo de los qanats en Yazd, una ciudad-oasis en el centro de Irán. (3) El tercer capítulo se sitúa en la red de abastecimiento de Barcelona con el Rec Comtal desde la Edad Media y la red municipal que traía el agua desde Collserola hasta el sistema de fuentes de la ciudad. (4) Por último se presenta el caso de Gujarat, una región al norte de la India que antes de la moderna explotación masiva de pozos y bombas, se abastecía de agua a través de sus característicos stepwells o cisternas escalonadas.
- Published
- 2024
12. Topografies, topologies i toposicions : setanta-quatre referències sobre l'arquitectura del lloc
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Camps Carré, Bernat, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Camps Carré, Bernat
- Abstract
La tesi és un recull de referències, a través de les quals es plantegen qüestions sobre la relació entre arquitectura i topografia. Un primer bloc descriu aquestes possibles relacions; un segon les estudia i analitza a través de figures; el tercer és subjectiu i parla de les relacions establertes entre totes les referències del treball., La tesis es una recopilación de referencias, a traves de las cuales se plantean cuestiones sobre la relación entre arquitectura y topografía. Un primer bloque describe estas posibles relaciones; un segundo las estudia e analiza a través de figuras; el tercero es subjetivo y habla de las relaciones establecidas entre todas las referencias del trabajo., The thesis is a recopilation of references, from which questions about the relation between architecture and topography are raised. A first block describes these possible relations; a second one studies and analyzes them from a series of figures; the third is subjective and speaks about the relations established between all the thesis' references.
- Published
- 2024
13. Transformaciones y continuidad de la calle Gran Colombia como modelo de revitalización urbana: Rez de Ville
- Author
-
Gómez Escoda, Eulalia Maria, Aquilué Junyent, Inés, Onecha Pérez, Ana Belén, Llop Torné, Carles Joan, Ravetllat Mira, Pere Joan, Zambrano Rodríguez, Miguel Rooney, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Aquilué Junyent, Inés, Onecha Pérez, Ana Belén, Llop Torné, Carles Joan, Ravetllat Mira, Pere Joan, and Zambrano Rodríguez, Miguel Rooney
- Abstract
Esta investigación toma como referencia los criterios estructuradores del concepto de la Rez de Ville, basándose en la investigación de David Mangin y Soraya Boudjenane donde se propone que la activación de las ciudades en buena parte pasa por un buen uso, una buena prestancia, una buena arquitectura y un buen simbolismo de la planta baja, teniendo estas manifestaciones, morfologías y tipologías muy diversas según la ciudad. La investigación profundiza en la transformación y revitalización urbana de la calle Gran Colombia, destacando el papel vital que juegan las plantas bajas en el reforzamiento del tejido urbano. Al explorar esta calle como un microcosmos de la vida urbana, la tesina expone la capacidad de la Rez de Ville para dinamizar, revitalizar y enriquecer la vida pública, ofreciendo perspectivas innovadoras sobre el diseño la planificación urbana y la conservación que pueden ser aplicadas a otros contextos para mejorar la interacción entre el entorno y quienes lo habitan. Revitalizar o regenerar el centro histórico a través de sus calles implica activar un equilibrio entre el espacio público y privado. La calle Gran Colombia es tomada como un LAB de estudio debido a su proceso morfogenético de grandes mutaciones, presentando una oportunidad para estudiar este fenómeno. Las fluctuaciones económicas, idiosincrásicas y los perfiles de poder han contribuido significativamente a los cambios observados en esta calle. Además, la implantación del tranvía ha provocado un cambio profundo en la configuración y funcionalidad de la calle, por ende esta investigación pretende analizar cómo estos cambios pueden ser aprovechados para revitalizar la Gran Colombia, utilizando los potenciales del plano unitario y en continuidad que incluso supera la propia condición del límite de la fachada, extendiéndose hacia los interiores., This research takes as a reference the structuring criteria of the concept of Rez de Ville, based on the profound inquiries of David Mangin and Soraya Boudjenane, where it is proposed that the activation of cities largely depends on good use, good presence, good architecture, and good symbolism of the ground floor. These manifestations, morphologies, and typologies vary greatly depending on the city. The research delves into the transformation and urban revitalization of Gran Colombia Street, highlighting the vital role that ground floors play in strengthening the urban fabric. By exploring this street as a microcosm of urban life, the thesis exposes the capacity of Rez de Ville to energize, revitalize, and enrich public life, offering innovative perspectives on urban design, planning, and conservation that can be applied to other contexts to improve the interaction between the environment and its inhabitants. Revitalizing or regenerating the historic center through its streets involves activating a balance between public and private space. Gran Colombia Street is taken as a study lab due to its morphogenetic process of significant mutations, presenting an opportunity to study this phenomenon. Economic fluctuations, idiosyncrasies, and power profiles have significantly contributed to the changes observed on this street. Additionally, the implementation of the tram has caused a profound change in the configuration and functionality of the street; therefore, this research aims to analyze how these changes can be leveraged to revitalize Gran Colombia, utilizing the potentials of the unified and continuous plan that even surpasses the very condition of the facade limit, extending into the interiors.
- Published
- 2024
14. Recerca sobre la reconversió dels nusos viaris en connectors metropolitans : com podem transformar les infraestructures viàries actuals en intercanviadors de mobilitat?
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Lacoma Báez, Marc, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Lacoma Báez, Marc
- Abstract
En aquest treball es realitza una recerca sobre com podem reconvertir els nusos viaris en Connectors Metropolitans, detectant una sèrie de problemàtiques a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a objecte d’estudi, i tenint com a objectiu la transformació de les infraestructures viàries actuals en intercanviadors de mobilitat. És per això que s’analitzen rigorosament les diverses infraestructures de mobilitat de l’AMB, tant els seus dissenys i funcionalitats, com les demandes d’ús i volums de trànsit diaris. Els diversos conceptes aplicats i definits al llarg del treball s’han elaborat gràcies a consideracions particulars i a la investigació de diferents treballs de la mateixa índole. S’entrecreuen totes les capes d’informació per així obtenir unes relacions entre elles, i poder concretar quins àmbits d’estudi s’analitzen de manera rigorosa i metòdica, tant la seva evolució al llarg de la història, com la diagnosi de l’estat actual de cada conjunt de nusos viaris. S’investiguen diverses referències projectuals amb les que, junt amb intencions i valoracions pròpies, es defineixen una sèrie d’estratègies d’actuació i directrius per transformar els les infraestructures de viàries actuals en intercanviadors de mobilitat, reconvertint els Nusos Viaris en Connectors Metropolitans, amb la implementació i adaptabilitat a cada situació urbano-territorial específica. S’ha elaborat tot un conjunt de cartografies, diagrames i ideogrames per representar les informacions exposades, i tot i manegar moltes dades i capes, s’ha intentat que siguin documents intel·ligibles i sintètics. Es realitza un Visor Conceptual com a monitorització de la metodologia, amb la intenció de que acabi sent una versió digital de la producció gràfica.
- Published
- 2024
15. Casa a Eivissa : primera casa pròpia de l'Albert Illescas
- Author
-
Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Garfias Silvestre, Fàtima, Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Garfias Silvestre, Fàtima
- Abstract
La finalitat d'aquest treball més enllà dels requisits acadèmics és fer l'estudi i anàlisi d'una de la casa pròpia d'Albert Illescas, la primera casa que va fer de jove a principis dels anys 60 a Eivissa. A través d'aquesta primera etapa de jove arquitecte, es pretén donar a conèixer els seus primers passos, a través de l'enteniment de com posicionar-se i adaptar-se en l'entorn - en aquest cas a l'Illa d'Eivissa dins de la urbanització de Can Pep Simó-, les diferents influències a la casa, el tracte de la llum, geometria i ombres per a crear ambients que causen a l'usuari una sensació de benestar. D'aquesta manera es tracta d'entendre una manera de fer arquitectura domèstica, que anava en contra dels estàndards preestablerts de l'època i a favor de projectar obres amb la major sensibilitat, perquè la persona gaudeixi un espai pensat per a ser viscut. El treball consta d'una part grupal dividida en dos, la posta en context teòric d'Albert Illescas, titulada "Tres cases pròpies: les obres d'Albert Illescas", una part conclusiva titulada "Reflexions finals", i el propi treball individual de l'estudi en concret de la casa Eivissa d'Albert Illescas, titulat "Casa Eivissa - Primera casa pròpia"., La finalidad de este trabajo más allá de los requisitos académicos es hacer el estudio y análisis de una de la casa propia de Albert Illescas, la primera casa que hizo de joven a principios de los años 60 en Ibiza. A través de esta primera etapa de joven arquitecto, se pretende dar a conocer sus primeros pasos, a través del entendimiento de como posicionarse y adaptarse en el entorno, en este caso en la Isla de Ibiza dentro de la urbanización de Can Pep Simó, la diferentes influencias en la casa, el trato de la luz, geometría y sombras para crear ambientes que causan al usuario una sensación de bienestar. De esta forma se trata de entender una manera de hacer arquitectura doméstica, que iba en contra de los estándares preestablecidos de la época y a favor de proyectar obras con la mayor sensibilidad, para que la persona disfrute un espacio pensado para ser vivido. El trabajo consta de una parte grupal dividida dos, la puesta en contexto teórico de Albert Illescas, titulada TRES CASES PRÒPIES: LES OBRES D’ALBERT ILLESCAS, una parte conclusiva titulada RFLEXIONES FINALES, y el propio trabajo individual del estudio en concreto de la casa Ibiza de Albert Illescas, titulado Casa Eivissa - Primera casa pròpia., The purpose of this work beyond the academic requirements is to study and analyze one of Albert Illescas’ houses, the first house he did as a young architect in the early 1960s in Ibiza. This first stage as a young architect is intended to publicize the architect's first steps, through the understanding of how to position and adapt to the surroundings, in this case in the isle of Ibiza within the urbanization of Can Pep Simó, the different influences in the house, the treatment of light, geometry and shadows to create environments that cause the user a feeling of well-being. In this way, it is about understanding a way of making domestic architecture, which was contrary to the pre-established standards of the time and in favor of designing works with the greatest sensitivity, so that the person enjoys a space intended to be lived. The work consists of two group parts, the theoretical context of Albert Illescas, entitled TRES CASES PRÒPIES: LES OBRES D’ALBERT ILLESCAS, a conclusive part entitled RFLEXIONS FINALS, and the individual work of the studio in particular of Albert Illescas’s Eivissa house, entitled Casa Eivissa - Primera casa pròpia
- Published
- 2024
16. Rehabilitando Terranostra : transformación integral de un barrio inundable a través de la regeneración paisajística y urbana
- Author
-
Vancells Guérin, Xavier, Aquilué Junyent, Inés, Cornadó Bardón, Còssima, Sauquet Llonch, Roger Joan, Gordon Alonso, Claudia, Sueiro Ramirez, Angela, Vancells Guérin, Xavier, Aquilué Junyent, Inés, Cornadó Bardón, Còssima, Sauquet Llonch, Roger Joan, Gordon Alonso, Claudia, and Sueiro Ramirez, Angela
- Abstract
El proyecto surge como una solución al riesgo de inundabilidad de la riera de Sant Cugat en el barrio de Terranostra. Para ello, se desarrollará un parque fluvial con el objetivo de reducir los caudales y mitigar el riesgo de inundaciones además de un sistema constructivo para liberar las plantas bajas de las viviendas unifamiliares. El parque fluvial se construirá mediante la colocación de elementos drenantes lineales y localizados, combinados con elementos naturales que filtran y depuran el agua, mitigando el riesgo de inundación. Se generará un camino de pavimento permeable que recorrerá la riera, junto con varios parques y plazas que regenerarán el barrio, convirtiendo al río en su eje central. El riesgo de inundación es especialmente grave para las personas que habitan viviendas unifamiliares de planta baja, predominantes en el barrio. Para estos casos, se desarrollará un sistema constructivo que permite la edificación en altura sobre las viviendas existentes, liberando las plantas bajas para uso público. Este plan de actuación incluye el reacondicionamiento de estas viviendas, consideradas las más vulnerables, creando un sistema de redensificación que ofrecerá nuevas viviendas y mejorará la calidad de las existentes. Un total de 56 viviendas unifamiliares en planta baja quedarán afectadas por distintos periodos de retorno y 58 serán expropiadas para la creación del parque fluvial. El sistema permitirá crear de 3 a 10 viviendas por parcela, dependiendo de su tipología. Las nuevas viviendas se conformarán a través de una estructura modular, priorizando la relación interior-exterior y ofreciendo soluciones habitacionales sostenibles y replicables, que mejorarán la calidad de vida de los residentes y crearán espacios públicos más seguros y accesibles.
- Published
- 2024
17. Ciutats dividides : Berlín, Mostar, Nicòsia : reconstruint la ciutat post-conflicte, el paper de les línies divisòries en la transformació urbana
- Author
-
Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Lamoglia Ros, Marta, Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Lamoglia Ros, Marta
- Abstract
A través de l'estudi comparatiu de tres ciutats emblemàtiques -Berlín, Mostar i Nicòsia- que han patit divisions traumàtiques a conseqüència de conflictes, aquest treball s'endinsa en l'anàlisi dels factors que han contribuït a la seva fragmentació urbana, les conseqüències profundes que aquesta ha tingut en la vida dels seus habitants i les estratègies implementades amb la mira posada en la seva possible reunificació. L'objectiu central d'aquesta recerca resideix en examinar de quina manera una línia divisòria en una ciutat fragmentada esdevé un element inherent de l'estructura urbana de la ciutat futura. A partir de l'estudi de cas de cada una de les tres ciutats, amb les seves característiques úniques i distintives, es pretén aprofundir en la comprensió dels fenòmens que les defineixen. El Mur de Berlín, símbol de la divisió física i ideològica que va marcar la ciutat durant la Guerra Freda. El Bulevar Narodne Revolucije a Mostar, testimoni de la fractura física provocada per les diferències ètniques durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina. La Línia Verda a Nicòsia, una ciutat que roman dividida des de 1964, malgrat els esforços per aconseguir la seva reunificació. Si bé no es pretén establir una comparació directa entre els casos, ja que cada un presenta condicions úniques i complexes, l'objectiu final resideix en trobar elements que puguin ser extrapolables a altres contextos i contribuir a la construcció d'un coneixement més ampli sobre les dinàmiques socials i urbanes en ciutats fragmentades., A través del estudio comparativo de tres ciudades emblemáticas -Berlín, Mostar y Nicosia- que han sufrido divisiones traumáticas a consecuencia de conflictos, este trabajo se adentra en el análisis de los factores que han contribuido a su fragmentación urbana, las consecuencias profundas que esta ha tenido en la vida de sus habitantes y las estrategias implementadas con la mira puesta en su posible reunificación. El objetivo central de esta investigación reside en examinar de qué manera una línea divisoria en una ciudad fragmentada acontece un elemento inherente de la estructura urbana de la ciudad futura. A partir del estudio de caso de cada una de las tres ciudades, con sus características únicas y distintivas, se pretende profundizar en la comprensión de los fenómenos que las definen. El Muro de Berlín, símbolo de la división física e ideológica que marcó la ciudad durante la Guerra Fría. El Bulevar Narodne Revolucije en Mostar, testigo de la fractura física provocada por las diferencias étnicas durante la guerra de Bosnia y Herzegovina. La Línea Verde en Nicosia, una ciudad que permanece dividida desde 1964, a pesar de los esfuerzos para conseguir su reunificación. Si bien no se pretende establecer una comparación directa entre los casos, puesto que cada uno presenta condiciones únicas y complejas, el objetivo final reside al encontrar elementos que puedan ser extrapolables en otros contextos y contribuir a la construcción de un conocimiento más amplio sobre las dinámicas sociales y urbanas en ciudades fragmentadas., Through the comparative study of three emblematic cities—Berlin, Mostar, and Nicosia—that have experienced traumatic divisions as a result of conflicts, this work delves into the analysis of the factors that have contributed to their urban fragmentation, the profound consequences this has had on the lives of their inhabitants, and the strategies implemented with a view towards their potential reunification. The central objective of this research lies in examining how a dividing line in a fragmented city becomes an inherent element of the urban structure of the future city. By studying each of the three cities as a case study, with their unique and distinctive characteristics, the aim is to deepen the understanding of the phenomena that define them. The Berlin Wall, a symbol of the physical and ideological division that marked the city during the Cold War. The Boulevard Narodne Revolucije in Mostar, a witness to the physical fracture caused by ethnic differences during the war in Bosnia and Herzegovina. The Green Line in Nicosia, a city that has remained divided since 1964, despite efforts to achieve its reunification. While the intention is not to make a direct comparison between the cases, as each presents unique and complex conditions, the ultimate goal is to find elements that can be extrapolated to other contexts and contribute to building a broader knowledge of the social and urban dynamics in fragmented cities.
- Published
- 2024
18. L'Ordre dels factors altera el producte
- Author
-
Hernández Sabat, Bernat, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Corta Casanovas, Alicia, Hernández Sabat, Bernat, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Corta Casanovas, Alicia
- Abstract
T'has preguntat mai què és cuinar? Què considerem com a cuina? Per què cuinem de la manera com ho fem? Cuinar és molt més que preparar aliments; és una activitat definida pel temps, el moviment, el volum i la tècnica. Aquestes variables es reflecteixen a l’espai de la cuina, per la qual cosa no es pot definir només per la seva geometria. És l’acció de cuinar la que realment defineix i dona significat a l’espai culinari. Aquest espai ha anat canviant al llarg del temps degut a les tecnologies, així com a raons culturals i socials que han modificat la nostra manera de cuinar. Les tècniques culinàries s’han perfeccionat, s’han establert protocols i les tecnologies han avançat, fent que l’acte de cuinar sigui cada cop més sofisticat. En aquest estudi, entendrem la cuina com una cosa molt més complexa del que estem acostumats a pensar. No donarem per fet la seva geometria física, sinó que la veurem com un espai dinàmic que es transforma depenent de com s’ocupa i s’utilitza. La comprendrem, en última instància, com la suma dels factors resultants de cuinar, que fan d’aquesta pràctica una cosa tan complexa i interessant., ¿Te has preguntado alguna vez qué es cocinar? ¿Qué consideramos como cocina? ¿Por qué cocinamos de la forma en que lo hacemos? Cocinar es mucho más que preparar alimentos; es una actividad definida por el tiempo, movimiento, volumen y técnica. Estas variables se reflejan en el espacio de la cocina, por lo que no puede definirse sólo por su geometría. Es la acción de cocinar la que realmente define y da significado al espacio culinario. Este espacio ha ido cambiando a lo largo del tiempo debido a las tecnologías, así como a razones culturales y sociales que han modificado nuestra forma de cocinar. Las técnicas culinarias se han perfeccionado, se han establecido protocolos y las tecnologías han avanzado, haciendo que el acto de cocinar sea cada vez más sofisticado. En este estudio, entenderemos la cocina como algo mucho más complejo de lo que estamos acostumbrados a pensar. No daremos por sentado su geometría física, sino que la veremos como un espacio dinámico que se transforma en función de cómo se ocupa y se utiliza. La comprenderemos, en última instancia, como la suma de los factores resultantes de cocinar, que hacen de esta práctica algo tan complejo e interesante., Have you ever wondered what cooking is? What do we consider a kitchen? Why do we cook the way we do? Cooking is much more than preparing food; it is an activity defined by time, movement, volume and technique. These variables are reflected in the kitchen space, so it cannot be defined only by its geometry. It is the act of cooking that really defines and gives meaning to the culinary space. This space has been changing over time due to technologies, as well as cultural and social reasons that have changed the way we cook. Culinary techniques have been refined, protocols have been established and technologies have advanced, making the act of cooking increasingly sophisticated. In this study, we will understand the kitchen as something much more complex than we are used to thinking. We will not take its physical geometry for granted, but rather see it as a dynamic space that transforms depending on how it is occupied and used. We will understand it, in the last instance, as the sum of the factors resulting from cooking, which make this practice something so complex and interesting.
- Published
- 2024
19. Els vestigis de les rieres a Barcelona: estudi a partir de l'anàlisi de tres rieres
- Author
-
Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Pesoa Marcilla, Melisa, Monserrat Darder, Miguel, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Pesoa Marcilla, Melisa, and Monserrat Darder, Miguel
- Abstract
Des de temps enrere les rieres no formen part de la superfície de Barcelona. L'aigua que portaven, es desplaça actualment d'una manera molt més ordenada sota els nostres peus cada vegada que hi plou. Però és d'esperar que si durant segles es varen moure lliurement per la superfície, d'alguna manera poden haver influït al teixit que hem heretat. Pot ser d'una manera explícita com és la corba d'un carrer antic o d'una forma més subtil, però contundent, com és el creixement urbà de la ciutat. Aquest treball vol descobrir quina és aquesta influència, i com la ciutat s'ha relacionat amb aquests elements tan representatius de la nostra geografia. Des dels vestigis que han arribat al dia d’avui, s'intentarà trobar un fil conductor per poder entendre millor la ciutat de Barcelona i aquest element, ja desaparegut., Desde tiempo atrás las rieras no forman parte de la superficie de Barcelona. EL agua que llevaban, se desplaza actualmente de una manera mucho más ordenada bajo nuestros pies cada vez que llueve. Pero es de esperar que si durante siglos se movieron libremente por la superficie, de alguna manera pueden haber influido al tejido que hemos heredado. Puede ser de una manera explícita como es la curva de una calle antigua o de una forma más sutil, pero contundente, como es el crecimiento urbano de la ciudad. Este trabajo quiere descubrir cuál es esta influencia, y como la ciudad se ha relacionado con estos elementos tan representativos de nuestra geografía. Desde los vestigios que han llegado al día de hoy, se intentará encontrar un hilo conductor para poder entender mejor la ciudad de Barcelona y este elemento, ya desaparecido., Since long ago, the streams have not been part of the surface of Barcelona. The water they carried now moves in a much more orderly way under our feet every time it rains. But it is to be hoped that if for centuries they moved freely on the surface, they may have somehow influenced the tissue we have inherited. It can be explicitly as the curve of an old street or in a more subtle but forceful way, as is the urban growth of the city. This work wants to discover what this influence is, and how the city has been related to these elements so representative of our geography. From the vestiges that have arrived today, we will try to find a common thread to better understand the city of Barcelona and this element, already disappeared.
- Published
- 2024
20. Escola fluvial : adaptació de l'escola Font Freda i la llera del Besòs a Montcada i Reixac
- Author
-
Vancells Guérin, Xavier, Costales Calvo, Ignacio, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Coloma Pérez, Arnau, Baulies Corona, Lluís, Vancells Guérin, Xavier, Costales Calvo, Ignacio, Cornadó Bardón, Còssima, Aquilué Junyent, Inés, Coloma Pérez, Arnau, and Baulies Corona, Lluís
- Abstract
El projecte s'enmarca en l'aiguabarreig del riu Besòs i el riu Ripoll. En aquest punt de trobada s'accentúa l'inundabilitat de tot l'àmbit urbà més proper. Enmig d'aquesta problemàtica s'hi ubica l'escola Font Freda, un equipament educatiu desvinculat del teixit urbà per la presència de la via del tren i que es va construir sobre l'antiga llera del riu durant els anys 70, per la qual cosa el potencial d'inundabilitat és exponencial. A partir d'aquesta problemàtica es plantegen un seguit d'estratègies tant a nivell territorial, mitjançant el moviment de terres i recuperació de la llera del riu, com arquitectònic, amb una intervenció d'adequació de l'escola i la llar d'infants, que aconsegueixen reduir el risc d'inundabilitat i les seves conseqüències.
- Published
- 2024
21. Mirades Identitàries : oportunitats projectuals al patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Díez Deustua, Guillermo, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Díez Deustua, Guillermo
- Abstract
El meu Treball de Fi de Grau és un estudi del terme municipal de Sant Just Desvern de manera cartogràfica i d’anàlisi de dades, enfocat a l’observació del catàleg de patrimoni arquitectònic, per trobar llocs d’oportunitat on les intervencions projectuals rehabilitin, potenciïn i reactivin aquesta arquitectura identitària., Mi Trabajo de Fin de Grado es un estudio del término municipal de Sant Just Desvern de manera cartográfica y de análisis de datos, enfocado a la observación del catálogo de patrimonio arquitectónico, para encontrar lugares de oportunidad donde las intervenciones proyectuales rehabiliten esta arquitectura identitaria., My final degree project is a study of the municipality of Sant Just Desvern through cartographic methods and data analysis, focused on observing the architectural heritage catalog to identify opportunities where design interventions can rehabilitate this identity-defining architecture.
- Published
- 2024
22. L'Impacte de grans infraestructures urbanes en el territori : el cas de la vereda de La Aldea (Medellín, Colòmbia)
- Author
-
Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Rühling Pérez, Elena, Ortega Cerdà, Lluís, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Rühling Pérez, Elena
- Abstract
En aquest treball s’estudien les conseqüències directes derivades de les construccions de grans infraestructures viàries (autopista i túnel) en el territori i la comunitat de la vereda de La Aldea, Medellín, Colòmbia, des d’una aproximació metodològica multiescalar. La investigació pren com a punt de partida el context d’ubanització globalitzada accelerat al que s’han vist sotmesos territoris definits històricament com a “rurals” però que ja no es troben dins els paràmetres definits tradicionalment. Espais on s’observen nous marcs urbanístics i processos de desenvolupament urbà no saludables amb l’àmbit d’execució del projecte. Per donar valor al cas d’estudi de La Aldea, ens endinsem prèviament, en tres casos ubicats a Llatinoamèrica: Mèxic, Uruguai i Xile, on s’observa com la construcció de grans infraestructures (presa, port i explotació de liti) causa grans conseqüències en el territori i en les comunitats que habiten en les regions. Més endavant ens aproximem al cas d’estudi. Primer de tot, es relata el context del districte de Medellín i la seva relació amb les regions rurals, seguidament es dona una explicació del macroprojecte d’infraestuctura viària per entendre quins interessos l’han desenvolupat. I finalment ens endinsem en les conseqüències que ha patit La Aldea abans, durant i després de les obres dels projectes des de l’àmbit ambiental i social, sobretot fent especial èmfasi en com ha afectat a la tradició camperola que ha definit La Aldea històricament., En este trabajo se estudian las consecuencias directas derivadas de las construcciones de grandes infraestructuras viarias (autopista y túnel) en el territorio y la comunidad de la vereda de La Aldea, Medellín, Colombia, desde de una aproximación metodológica multiescalar. La investigación toma como punto de partida el contexto de urbanización globalizada acelerado a lo que se han visto sometidos territorios definidos históricamente como "rurales" pero que ya no se encuentran en los parámetros definidos tradicionalmente. Espacios donde se observan nuevos marcos urbanísticos y procesos de desarrollo urbano no saludables con el ámbito de ejecución del proyecto. Para dar valor al caso de estudio de La Aldea, nos adentramos previamente, en tres casos ubicados en Latinoamérica: México, Uruguay y Chile, donde se observa como la construcción de grandes infraestructuras (presa, puerto y explotación de litio) causa grandes consecuencias en el territorio y en las comunidades que habitan en las regiones. Más adelante nos aproximamos al caso de estudio. Ante todo, se relata el contexto del distrito de Medellín y su relación con las regiones rurales, seguidamente se da una explicación del macroproyecto de infraestructura vial para entender qué intereses lo han desarrollado. Y finalmente nos adentramos en las consecuencias que ha sufrido La Aldea antes, durante y después de las obras de los proyectos desde el ámbito ambiental y social, sobre todo haciendo especial énfasis en cómo ha afectado a la tradición campesina que ha definido La Aldea históricamente., This work studies the direct consequences derived from the construction of large road infrastructures (highway and tunnel) in the territory and community of the vereda de La Aldea, Medellín, Colombia, from a multiscale methodological approach. The research takes as its starting point the context of accelerated globalized urbanization to which territories historically defined as “rural” but which are no longer within the traditionally defined parameters have been subjected. Spaces where new urban frameworks and unhealthy urban development processes are observed with the scope of the project. To give value to the case study of La Aldea, we first delve into three cases located in Latin America: Mexico, Uruguay and Chile, where it is observed how the construction of large infrastructures (dam, port and lithium exploitation) causes large consequences in the territory and in the communities that live in the regions. Later we approach the case study. First of all, the context of the Medellin district and its relationship with rural regions is described, then an explanation of the road infrastructure macro project is given to understand what interests have developed it. And finally we delve into the consequences that La Aldea has suffered before, during and after the works of the projects from the environmental and social sphere, especially with special emphasis on how it has affected the peasant tradition that has historically defined La Aldea.
- Published
- 2024
23. Casa a Cadaqués : tercera casa pròpia de l'Albert Illescas
- Author
-
Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Ferdi Sabir, Salima, Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Ferdi Sabir, Salima
- Abstract
Amb aquest treball es vol donar a conèixer i posar en valor la darrera casa d’Albert Illescas a Cadaqués. Albert Illescas va ser un arquitecte català dels anys quaranta. Al llarg de la seva vida, ha realitzat obres de gran interès arquitectònic, dels quals destaquen sobretot les seves tres cases propies, a Eivissa, Monells i Cadaqués. Malgrat el gran valor que tenen, aquestes romanen desconegudes, en el oblit. La seva última casa a Cadaqués destaca sobretot pel fort vincle que estableix amb el lloc: Ens situem en una ciutat amb un gran bagatge històric, cultural i arquitectònic, amb unes influències i referents molt clars que defensen una arquitectura tradicional del lloc. Davant aquest context, la casa d’Albert busca arrelar-se al lloc, integrant la casa al paisatge i adaptant-se a les condicions físiques de l’entorn. No és d’estranyar, doncs, que les majors influències que han marcat el disseny de la casa siguin sobretot, obres a Cadaqués, com la casa Villavecchia, que va suposar una nova manera d’entendre l’arquitectura domèstica de Cadaqués. Totes les actituds i idees que s’expliquen de la casa, prenen un major valor amb la vivència personal a la casa: experiència que ens permet sentir, percebre i viure els diferents espais i ambients que l’arquitecte va projectar meticulosament.
- Published
- 2024
24. La Vida cooperativa : integració a l’entorn urbà i adaptació a la nova forma de viure
- Author
-
Ortega Cerdà, Lluís, Rivera Marinel·lo, Inés de, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Borrull Martínez-Abarca, Jordi, Ortega Cerdà, Lluís, Rivera Marinel·lo, Inés de, Aquilué Junyent, Inés, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Borrull Martínez-Abarca, Jordi
- Abstract
En temps on accedir a un habitatge digne i assequible són dos factors que semblen ser incompatibles, apareix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El model es presenta com una alternativa que vetlla pel dret a un habitatge en condicions i a l’abast de tothom. Basat en referents internacionals, el model cooperatiu català sorgeix com una alternativa viable i innovadora als models d'habitatge tradicionals, promovent la sostenibilitat, la cohesió social i la seguretat residencial a través de la propietat col·lectiva i la cessió d'ús. Aquest enfocament es fonamenta en antecedents històrics de cooperativisme i ajuda mútua, adaptant aquests principis a les necessitats contemporànies d'habitatge. Plantejo el projecte com el mecanisme per a contestar a la pregunta de si jo seria capaç de viure en un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per tal de respondre-la, faig un anàlisi global del model, comprenent des dels aspectes més generals i bàsics, fins als detalls més característics d’un cas d’estudi, Cirerers. M’endinso dins el projecte cooperatiu de Celobert, impulsat per Sostre Cívic, per a analitzar els punts de vista dels veïns i veïnes i entendre com és la vida allà i em reuneixo amb integrants de Sostre Cívic i Cirerers que em permeten tenir la perspectiva més propera del model. Addicionalment, intentaré esbrinar si totes les teories i idees sobre la integració al barri son certes, o no. Espero que aquest projecte sigui d’utilitat per a donar a conèixer un nou model de vida i que, sobretot, m’ajudi a respondre de manera clara la pregunta plantejada, En tiempo donde acceder a una vivienda digno y asequible son dos factores que parecen ser incompatibles, aparece la vivienda cooperativa en cesión de uso. El modelo se presenta como una alternativa que velatorio por el derecho a una vivienda en condiciones y al alcance de todo el mundo. Basado en referentes internacionales, el modelo cooperativo catalán surge como una alternativa viable e innovadora a los modelos de vivienda tradicionales, promoviendo la sostenibilidad, la cohesión social y la seguridad residencial a través de la propiedad colectiva y la cesión de uso. Este enfoque se fundamenta en antecedentes históricos de cooperativismo y ayuda mutua, adaptando estos principios a las necesidades contemporáneas de vivienda. Planteo el proyecto como el mecanismo para contestar a la pregunta de si yo sería capaz de vivir en una vivienda cooperativa en cesión de uso. Para responderla, hago un análisis global del modelo, comprendiendo desde los aspectos más generales y básicos, hasta los detalles más característicos de un caso de estudio, Cerezos. Me adentro dentro del proyecto cooperativo de Patio de luces, impulsado por Techo Cívico, para analizar los puntos de vista de los vecinos y vecinas y entender cómo es la vida allá y me reúno con integrantes de Techo Cívico y Cerezos que me permiten tener la perspectiva más próxima del modelo. Adicionalmente, intentaré averiguar si todas las teorías e ideas sobre la integración en el barrio su ciertas, o no. Espero que este proyecto sea de utilidad para dar a conocer un nuevo modelo de vida y que, sobre todo, me ayude a responder de manera clara la pregunta planteada, At a time when access to decent and affordable housing are two factors that seem to be incompatible, the cooperative housing in cession of use appears. The model is presented as an alternative that ensures the right to housing in conditions and within everyone's reach. Based on international references, the Catalan cooperative model emerges as a viable and innovative alternative to traditional housing models, promoting sustainability, social cohesion and residential security through collective ownership and transfer of use. This approach is based on historical antecedents of cooperativism and mutual aid, adapting these principles to contemporary housing needs. I approach the project as the mechanism to answer the question of whether I would be able to live in cooperative housing on a cession of use basis. To answer it, I make a global analysis of the model, from the most general and basic aspects, to the most characteristic details of a case study, Cerezos. I go inside the Patio de luces cooperative project, promoted by Techo Cívico, to analyze the neighbors' points of view and understand what life is like there, and I meet with members of Techo Cívico and Cerezos, which allow me to have the closest perspective of the model. Additionally, I will try to find out if all the theories and ideas about integration in the neighborhood are true or not. I hope that this project will be useful to make known a new model of life and that, above all, it will help me to give a clear answer to the question raised
- Published
- 2024
25. Ermitas: mínima superficie, máximo significado
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Domínguez Moreno, Lluis Angel, Vico Benet, Laura, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Domínguez Moreno, Lluis Angel, and Vico Benet, Laura
- Abstract
Durante décadas, las ermitas han sido un símbolo perdurable de fe y espiritualidad. La singularidad de cómo estas estructuras son percibidas y utilizadas por la sociedad invita a reflexionar sobre cómo el diseño arquitectónico aborda estos espacios cargados de significado. Esta investigación se fundamenta en un sólido marco teórico y en lecturas pertinentes que preceden a la meticulosa selección de siete obras de notable relevancia, situadas en contextos singulares en toda Europa. El análisis de estas obras se apoya en el redibujado a la misma escala como herramienta esencial para explorar las intenciones, sensaciones y construcciones de cada edificio. El propósito de este estudio es explorar cómo estas pequeñas estructuras albergan un gran significado simbólico a pesar de su reducido tamaño. Se destacará cómo estas ermitas, mediante su materialidad y diseño, trascienden la mera función arquitectónica para convertirse en lugares de enriquecimiento espiritual. Este análisis profundizará en cómo estas edificaciones logran evocar sensaciones profundas en los visitantes, sirviendo como puntos de conexión entre la arquitectura y la humanidad misma.
- Published
- 2024
26. Casa a Monells : segona casa pròpia de l'Albert Illescas
- Author
-
Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Marin Sotil, Ruth, Masip Bosch, Enric, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Marin Sotil, Ruth
- Abstract
Aquest es el tercer capítol del llibre “Tres Cases Pròpies: Les Obres d’Albert Illescas, un llegat per descobrir”, on s’explica amb tota mena de detall la segona casa pròpia que l’Albert va dissenyar al 1975. Aquí ja es trobava en una etapa de vida completament diferent a la d’Eivissa. Primerament s’explicarà la raó darrere del disseny d’una casa a Monells, un poble en aquella època bastant desconegut, seguit del moment vital en què es trobava per entendre els requeriments i necessitats autoimposades. A continuació, es descriu l’edifici i es compara amb possibles referents arquitectònics. Finalment s’explica l’edifici des de un punt de vista de l’experiència personal, sensorial i perceptiva viscuda a la casa durant un cap de setmana. És una de les seves obres més destacades i més estimades tant per ell com per la seva família, la qual encara puja des de Barcelona fins a Monells per passar els caps de setmana i poder tornar a recordar, a viure i a sentir-ne la presència de l’Albert en cada un dels seus racons., Este se el tercer capítulo del libro “Tres Casas Propias: Las Obras de Albert Illescas, un legado para descubrir” donde se explica con todo tipo de detalle la segunda casa propia que Albert diseñó al 1975. Aquí ya se encontraba en una etapa de vida completamente diferente a la de Ibiza. Primeramente se explicará la razón detrás del diseño de una casa a Monells, un pueblo en aquella época bastante desconocido, seguido del momento vital en el que se encontraba para entender los requerimientos y necesidades autoimpuestas. A continuación se describe el edificio y se compara con posibles referentes arquitectónicos. Finalmente se explica desde un punto de vista de la experiencia personal, sensorial y perceptiva vivida en la casa durante un fin de semana. Es una de sus obras más destacadas y más estimadas tanto por él como por su familia, la cual todavía sube desde Barcelona hasta Monells para pasar los fines de semana y poder volver a recordar, a vivir y a sentir la presencia de Albert en cada uno de sus rincones., This is the third chapter of the book “Tres Cases Pròpies: The Works of Albert Illescas, a Legacy to be Discovered,” which provides a detailed exploration of the second house Albert designed in 1975. By this time, Albert was in a completely different stage of his life compared to his time in Ibiza. Firstly, the chapter delves into the reasons behind designing a house in Monells, a town that was relatively unknown at the time. It then examines the period in Albert’s life to understand the self-imposed requirements and needs that influenced the design. The chapter proceeds with a thorough description of the building, comparing it to possible architectural references. Finally, it recounts the personal, sensory, and perceptive experience of staying in the house for a weekend. This house is one of Albert’s most outstanding and cherished works, beloved by both him and his family. His family still travels from Barcelona to Monells on weekends to remember, experience, and feel Albert’s presence in every corner.
- Published
- 2024
27. A la vora del Besòs : vers la regeneració paisatgística del parc fluvial a Montcada i Reixac
- Author
-
Vancells Guérin, Xavier, Aquilué Junyent, Inés, Cornadó Bardón, Còssima, Sauquet Llonch, Roger Joan, Tobía Rubert, Lola, Faura Vila, Joan, Vancells Guérin, Xavier, Aquilué Junyent, Inés, Cornadó Bardón, Còssima, Sauquet Llonch, Roger Joan, Tobía Rubert, Lola, and Faura Vila, Joan
- Abstract
Aquest projecte d’intervenció paisatgística s’estén al tram del parc fluvial del Besòs comprès entre l’EDAR de la Llagosta fins a la de Montcada. El municipi de Montcada i Reixac està situat entre els grans parcs naturals de la serralada de Marina i Collserola, a la vora del riu Besòs. L’objectiu del projecte és establir noves connexions amb les tres infraestructures naturals que l’envolten. La intervenció l’hem basada en les capes de l’aigua, biòtica i social. Hem establert unes connexions per preservar els ecosistemes naturals vulnerables i regenerar els que estan en més mal estat, fet que genera alhora uns espais de gaudi per als veïns. Amb aquest objectiu, proposem transformar les vores del riu Besòs i activar nodes al llarg d’aquestes per potenciar estratègicament la gestió de l’aigua, d’hàbitats o fluxos, en funció de les necessitats de l’àmbit. Pel que fa a la gestió de l’aigua, apostem per integrar les EDAR al parc com a supraestructures generadores de paisatge, que milloren la qualitat del medi fluvial i esdevenen punts educatius i de conscienciació ambiental per als ciutadans. Respecte a la gestió d’hàbitats, proposem biodiversificar l’àmbit promovent el desenvolupament d’espècies autòctones perquè el parc sigui resilient i autosuficient pel que fa al manteniment. Finalment, plantegem una nova organització de fluxos que diferenciïn les diverses mobilitats, ràpida i lenta, mitjançant la transformació de les vies principals i l’establiment d’unes portes equipades que concentrin els accessos tant al parc fluvial com a la serralada de Marina. Les intervencions proposades actuen com a impulsors inicials, generen un paisatge resilient que evoluciona amb el pas del temps. Això permetrà que els diversos hàbitats i espais socials s’estableixin i desenvolupin de manera natural, regenerant el parc fluvial del Besòs com a un fonamental servei ecosistèmic i social de qualitat per al municipi., Este proyecto de intervención paisajística se extiende al tramo del parque fluvial del Besòs comprendido entre el EDAR de la Llagosta hasta la de Moncada. El municipio de Montcada y Reixac está situado entre los grandes parques naturales de la cordillera de Marina y Collserola, al lado del río Besòs. El objetivo del proyecto es establecer nuevas conexiones con las tres infraestructuras naturales que lo rodean. La intervención la hemos basado en las capas del agua, biótica y social. Hemos establecido unas conexiones para preservar los ecosistemas naturales vulnerables y regenerar los que están en más mal estado, hecho que genera a la vez unos espacios de goce para los vecinos. Con este objetivo, proponemos transformar los bordes del río Besòs y activar nodos a lo largo de estas para potenciar estratégicamente la gestión del agua, de hábitats o flujos, en función de las necesidades del ámbito. En cuanto a la gestión del agua, apostamos para integrar las EDAR al parque como supraestructuras generadoras de paisaje, que mejoran la calidad del medio fluvial y acontecen puntos educativos y de concienciación ambiental para los ciudadanos. Respecto a la gestión de hábitats, proponemos biodiversificar el ámbito promoviendo el desarrollo de especies autóctonas para que el parque sea resiliente y autosuficiente en cuanto al mantenimiento. Finalmente, planteamos una nueva organización de flujos que diferencien las diversas movilidades, rápida y lenta, mediante la transformación de las vías principales y el establecimiento de unas puertas equipadas que concentren los accesos tanto en el parque fluvial como la cordillera de Marina. Las intervenciones propuestas actúan como impulsores iniciales, generan un paisaje resiliente que evoluciona con el paso del tiempo. Esto permitirá que los diversos hábitats se establezcan y desarrollen de manera natural, regenerando el parque fluvial del Besòs como un fundamental servicio ecosistémico y social de calidad para el municipio., This landscape intervention project extends to the section of the Besòs river park from the Besòs river park between the Llagosta WWTP and the Moncada WWTP. Moncada. The municipality of Montcada i Reixac is located between the large natural the large natural parks of the Marina and Collserola mountain ranges, next to the Besòs river. Besòs river. The aim of the project is to establish new connections with the three natural infrastructures that surround it. The intervention has been based on the water, biotic and social layers. We have established connections to preserve the vulnerable natural ecosystems and regenerate those in and regenerate those that are in poorer condition, which in turn generates spaces for at the same time generates spaces of enjoyment for the neighbors. With this objective in mind, we propose transforming the edges of the Besòs River and activating nodes along these to strategically enhance the management of water, habitats or flows, depending on the needs of the or flows, depending on the needs of the area. In terms of water water management, we are committed to integrating the WWTPs into the park as landscape-generating landscape generating superstructures, which improve the quality of the fluvial and provide educational and environmental awareness points for the citizens. With respect to habitat management, we propose to biodiversify the area by the area by promoting the development of autochthonous species to make the park to make the park resilient and self-sufficient in terms of maintenance. Finally, we propose a new organization of flows that differentiates the different mobilities, fast and slow, by transforming and slow mobility, by transforming the main roads and setting up equipped the main roads and the establishment of equipped gates that concentrate access to both the river park and the Marina accesses to both the river park and the Marina mountain range.
- Published
- 2024
28. Aproximacions a l'habitar : 8 imatges i 8 figures : la qüestió de l’habitar en processos d’evolució i transformació de la morfogènesi urbana a través de l’anàlisi d’imatges i cartografies de Milà
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Pueyo Castellví, Júlia, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Pueyo Castellví, Júlia
- Abstract
El present treball elabora una aproximació a vuit formes d’habitar de Milà. A través de la interpretació de la morfologia del teixit urbà i el tipus d’habitatge que el genera, d’una selecció historio-gràfica de cartografies i imatges representatives d’uns períodes d’evolució i desenvolupament de la ciutat. Es desenvolupa un estudi que aporta una visió diferent de la ciutat, des de l’anàlisi de la morfogenètica urbana i l’anàlisi de diverses tipologies de figures d’habitatge seleccionades. El resultat de la recopilació d’interpretacions resulta en el raonament al voltant d’algunes de les qüestions contemporànies de l’habitar, a nivell de problemàtiques i de possibilitats en les noves intervencions. La interpretació suggereix que les noves intervencions a la morfologia urbana i tipologia d’habitatge de Milà podrien re-avaluar el passat històric d’aquestes per provar d’entendre el seu passat, i l’evolució de les trames urbanes i les figures tipològiques que formen aquells teixits urbans, per prendre potser altres direccions en el futur desenvolupament., El presente trabajo elabora una aproximación a ocho formas de habitar de Milán. A través de la interpretación de la morfología del tejido urbano y el tipo de vivienda que lo genera, de una selección historio-gráfica de cartografías y imágenes representativas de unos períodos de evolución y desarrollo de la ciudad. Se desarrolla un estudio que aporta una visión diferente de la ciudad, desde el análisis de la morfogenética urbana y el de diversas tipologías de figuras de vivienda seleccionadas. El resultado de la recopilación de interpretaciones resulta en el razonamiento al rededor de algunas de las cuestiones contemporáneas del habitar, a nivel de problemáticas y de posibilidades en las nuevas intervenciones. La interpretación sugiere que las nuevas intervenciones en la morfología urbana y las tipologías de vivienda de Milán podrían re-evaluar el pasado histórico de estas para intentar entender su pasado, y la evolución de las tramas urbanas y las figuras tipológicas que forman aquellos tejidos, para tomar quizás otras direcciones en el futuro desarrollo., The present work elaborates an approach to eight ways of living in Milan. Through the interpretation of the morphology of the urban structure and the type of housing that generates it, of a historio-graphic selection of cartographies and representative images of some periods of evolution and development of the city. It develops a study that provides a different view of the city, out of the analysis of urban morphogenetics and various typologies of selected housing figures. The result of the compilation of interpretations results in the reasoning around some of the contemporary issues of inhabiting, at the level of problems ans possibilities in the new interventions. The interpretation suggests that the new interventions in the urban morphology and housing typologies of Milan could help to re-evaluate the historical past of each to try to understand their past, and the evolution of the urban fabrics and the typological figures that form those fabrics, to perhaps seize divergent directions in the future development.
- Published
- 2024
29. Latències i permanències : intervencions de patrimoni de les segones perifèries en transformacions urbanes : el cas de la Colònia Castells
- Author
-
Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Trabal Gaspar, María, Salvà Matas, Catalina, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, and Trabal Gaspar, María
- Abstract
Al barri del Camp de la Creu, al districte de les Corts de Barcelona, hi trobem la Colònia Castells, una colònia d’habitatge popular construïda l’any 1923 per acollir l’onada de gent nouvinguda durant el període d’entreguerres. Aquest lloc esdevé un exemple de com es podria haver fet millor la intervenció d’un patrimoni anomenat segones perifèries en un procés de transformació urbana polèmica. Avui dia, com a societat, ens trobem amb la voluntat de plantejar nous reptes per la intervenció del paisatge urbà de les “casetes de baixos”, que posa de manifest l’aproximació a diverses sensibilitats mostrant la necessitat d’una visió holística. Aquestes consideracions inclouen preservar un model d’identitat urbana que fomenta un creixement conjunt i heterogeni, amb la possibilitat de donar cabuda a models familiars diversos incidint de manera puntual en la densificació urbana amb una lògica paisatgística. L’ús de l’espai públic pren un caràcter diferenciat, estenent l’interior de l’habitatge a l’exterior i fomentant les relacions del “porta a porta”, on es reconeix el valor a la individualitat, llibertat i l’adaptació espontània domèstica de l’habitant., En el barrio del Camp de la Creu, al distrito de les Corts de Barcelona, encontramos la Colonia Castells, una colonia de vivienda popular construida en 1923 para acoger la oleada de gente recién llegada durante el periodo de entreguerras. Este lugar acontece un ejemplo de cómo se podría haber hecho mejor la intervención de un patrimonio llamado segundas periferias en un proceso de transformación urbana polémica. Hoy en día, como sociedad, nos encontramos con la voluntad de plantear nuevos retos para la intervención del paisaje urbano de las “casetas de bajos”, que pone de manifiesto la aproximación a diversas sensibilidades mostrando la necesidad de una visión holística. Estas consideraciones incluyen preservar un modelo de identidad urbana que fomenta un crecimiento conjunto y heterogéneo, con la posibilidad de dar cabida a modelos familiares diversos incidiendo de manera puntual en la densificación urbana con una lógica paisajística. El uso del espacio público toma un carácter diferenciado, extendiendo el interior de la vivienda al exterior y fomentando las relaciones del “puerta a puerta”, donde se reconoce el valor a la individualidad, libertad y la adaptación espontánea doméstica del habitante., In the Camp de la Creu neighbourhood, in the district of les Corts in Barcelona, we find the Colonia Castells, a popular housing colony established in 1923 to accommodate the wave of people who had recently arrived during the interwar period. This place exemplifies how the interventions in so-called second peripheries could have been done better during its controversial urban transformation. Today, society is willing to address new challenges in urban landscape intervention, particularly in “shantytowns,” emphasizing the need for a holistic vision that considers various perspectives. Key considerations include preserving an urban identity model tthat promotes diverse and integrated growth, accommodating different family structures, and focusing on urban densification with a landscape-oriented approach. The use of public space takes on a differentiated character, as it extends the private living space outdoors and fosters “door-to-door” relationships. This approach values individuality, freedom, and the spontaneous domestic adaptations of residents.
- Published
- 2024
30. Resiliencia en los planes de transformación de la ciudad posindustrial: el vacío como síntoma: Mataró como ejemplo en la región metropolitana de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. HABITAR - Grupo de Investigación, Universitat Politècnica de Catalunya. QURBIS - Quality of Urban Life: Innovation, Sustainability and Social Engagement, Saez Ujaque, Diego, Aquilué Junyent, Inés, de Balanzo Joue, Rafael, Fuertes Pérez, Pere, Garcia-Almirall, M. Pilar, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. HABITAR - Grupo de Investigación, Universitat Politècnica de Catalunya. QURBIS - Quality of Urban Life: Innovation, Sustainability and Social Engagement, Saez Ujaque, Diego, Aquilué Junyent, Inés, de Balanzo Joue, Rafael, Fuertes Pérez, Pere, and Garcia-Almirall, M. Pilar
- Abstract
Este artículo analiza el vacío urbano como síntoma de la falta de resiliencia de los planes de transformación de antiguos tejidos industriales de la ciudad de Mataró (Barcelona). A través del análisis cronológico del proceso de transformación formal y funcional de dichos sectores industriales sujetos a planificación, el vacío aparece como el síntoma de la aproximación lineal de la disciplina urbanística, incapaz de abordar la complejidad del fenómeno urbano. Edificios vacíos, solares vacíos, plantas bajas comerciales vacías, además de bifurcaciones inesperadas, son las distintas formas en que se manifiesta el desajuste entre la secuencia teórica ‘industria–planificación–transformación’ y la dinámica de la ciudad. En este contexto, la heurística de la resiliencia socioecológica y del ciclo adaptativo aporta un marco de análisis útil para, por una parte, caracterizar tipológica y cronológicamente dichos vacíos; y, por la otra, apuntar las dolencias de la planificación urbanística ante las sucesivas trampas del recorrido., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)
- Published
- 2024
31. Planning shared mobility hubs in European cities: A methodological framework using MCDA and GIS applied to Barcelona
- Author
-
Aquilué Junyent, Inés (author), Martí Casanovas, Miquel (author), Roukouni, A. (author), Moreno Sanz, Joan (author), Roca Blanch, Estanislao (author), Correia, Gonçalo (author), Aquilué Junyent, Inés (author), Martí Casanovas, Miquel (author), Roukouni, A. (author), Moreno Sanz, Joan (author), Roca Blanch, Estanislao (author), and Correia, Gonçalo (author)
- Abstract
In the move towards sustainable urban mobility through seamless intermodality, European cities are faced with the possibility of implementing shared mobility systems. They constitute an opportunity to create new urban hubs, considered as nodes of intermodality and places of urban intensity. In order to effectively plan the future locations of shared mobility hubs, this paper outlines the methodological framework that sustains the design of a new decision-support tool, the so-called Mcda2MobilityHub (M2MHub),1 using Multi-Criteria Decision Analysis (MCDA) and Geographic Information Systems (GIS). For this purpose, the analysis of existing literature and interviews with local authorities and transport operators, led to the identification of six main location criteria (mobility, compactness, diversity of uses, profile of potential users, spatial configuration and environment). The criteria weights were calculated using the Analytic Hierarchy Process (AHP) and the framework was applied to the case study of the city of Barcelona. The results obtained are presented in the form of heat maps, highlighting the flexibility of the decision-support tool to transform open data into appropriate indicators and detailed maps. This output can be used to support future policies for planning shared mobility hubs as places for convenient multimodal transfers, which also enable social activities and improve the quality of life in European cities., Transport and Planning
- Published
- 2024
- Full Text
- View/download PDF
32. Resiliencia en los planes de transformación de la ciudad posindustrial: el vacío como síntoma: Mataró como ejemplo en la región metropolitana de Barcelona
- Author
-
Sáez Ujaque, Diego, Aquilué Junyent, Inés, de Balanzo Joue, Rafael, Fuertes Pérez, Pere, Garcia-Almirall, M. Pilar, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. HABITAR - Grupo de Investigación, and Universitat Politècnica de Catalunya. QURBIS - Quality of Urban Life: Innovation, Sustainability and Social Engagement
- Subjects
Renovación urbana ,City planning -- Spain -- Mataró ,Urbanisme::Planejament urbà [Àrees temàtiques de la UPC] ,Planificación urbana ,Urban renewal -- Spain -- Mataró ,Urbanisme -- Catalunya -- Mataró ,Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Mataró ,Ciudades intermedias - Abstract
Este artículo analiza el vacío urbano como síntoma de la falta de resiliencia de los planes de transformación de antiguos tejidos industriales de la ciudad de Mataró (Barcelona). A través del análisis cronológico del proceso de transformación formal y funcional de dichos sectores industriales sujetos a planificación, el vacío aparece como el síntoma de la aproximación lineal de la disciplina urbanística, incapaz de abordar la complejidad del fenómeno urbano. Edificios vacíos, solares vacíos, plantas bajas comerciales vacías, además de bifurcaciones inesperadas, son las distintas formas en que se manifiesta el desajuste entre la secuencia teórica ‘industria–planificación–transformación’ y la dinámica de la ciudad. En este contexto, la heurística de la resiliencia socioecológica y del ciclo adaptativo aporta un marco de análisis útil para, por una parte, caracterizar tipológica y cronológicamente dichos vacíos; y, por la otra, apuntar las dolencias de la planificación urbanística ante las sucesivas trampas del recorrido.
- Published
- 2024
33. FURNISH : new methodologies to intervene in public space
- Author
-
Aquilué Junyent, Inés, Caicedo Mafla, María Angélica, Casorrán, Sílvia, Ferorelli, Rossella, Guallart, Vicente, Ibáñez, Daniel, Moreno Sanz, Joan, Ojeda, Marina, Paez, Roger, Pagès, Laia, Salka, Michael, Alapont, Jose Luis, Bono, Javier Alfonso, Carli, Paolo, Cruz, Paulo J.S., De Rossi, Marco, Fontes, André, Figueiredo, Bruno, Galindo González, Julián, Hadley, Alex, Labastida, Marta, Maia, Carlos, Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri, Menon, Ranjit, Pap, Dávid, Rijnieks, Krisjanis, Oliveira, Ivo, Orlof, Dorota, Vaneva, Leda, and Aquilué Junyent, Inés
- Subjects
Public spaces ,Mobiliari urbà ,Espais públics ,Sustainable urban development ,Urbanisme::Planejament urbà [Àrees temàtiques de la UPC] ,City and town life ,Desenvolupament urbà sostenible ,Vida urbana - Abstract
Descripció del recurs: 23 maig 2023 FURNISH is the acronym of Fast Urban Responses for New Inclusive Spaces and Habitat, a project centred on transforming streets by repurposing them. The project was born during the COVID-19 pandemic, when the emergency triggered the need to creatively reframe the general understanding, not only of our behaviour, but also of our environment. Public spaces should evolve and become more inclusive places for everyone, especially for the most vulnerable. Under these challenging circumstances, FURNISH, a project led by CARNET, emerged to rethink the public space, while taking action in an inclusive and necessary manner. This book summarises the project since its inception in 2020, the new methodologies applied to intervene the public space, and the fantastic experimental results. Enjoy the book!
- Published
- 2023
34. Eating the view : navigating the food rrisis through cooperative food communities in La Pau
- Author
-
Fuertes Pérez, Pere, Aquilué Junyent, Inés, Serra Permanyer, Marta, Albareda Fernández, Elena, Karavioti, Marialena, Fuertes Pérez, Pere, Aquilué Junyent, Inés, Serra Permanyer, Marta, Albareda Fernández, Elena, and Karavioti, Marialena
- Abstract
Food communities, also referred to as food co-ops or consumer cooperatives, represent collectives of individuals united with the common goal of jointly procuring and managing the sourcing of various food and related products. These communities distinguish themselves through their shared values and objectives that revolve around sustainable, ethical, and health-conscious food consumption practices. Members of food communities often engage in collaborative efforts to endorse local producers, curtail their ecological footprint, and secure access to high-quality, frequently organic, food items. The study seeks to examine whether contemporary food communities mirror the consumption patterns of past organic food societies. To accomplish this, a comprehensive analysis was undertaken, tracing the historical roots of the cooperative movement up to the present day. The primary areas of investigation encompassed the size and legal framework of these communities, their proximity relationships with agroecological suppliers, and their governance models. By scrutinizing various case studies and diverse types of food communities, the study aimed to discern the optimal equilibrium between size, governance models, and the urban infrastructure necessary for the establishment of such initiatives. The objective is to demonstrate that while distinct models may function effectively within their specific contexts, amalgamating key components could lead to the creation of more efficient and impactful communities. As a pilot area, the neighborhood of La Pau in Barcelona, Spain, was utilized to test the hypothesis, particularly in light of the "15-minute city" concept. This approach illuminated the neighborhood's disconnection from the broader territorial context. Given Barcelona's rich history of cooperative movements and its well-established, evenly distributed municipal markets, the study strives to synthesize various aspects of food communities into a vision for a Cooperative Market model
- Published
- 2023
35. Altered planning as a mean for urban complexity: the case of Eixample Master Plan in Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Saez Ujaque, Diego, Aquilué Junyent, Inés, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Saez Ujaque, Diego, and Aquilué Junyent, Inés
- Abstract
Regarding global trends towards urbanization, Barcelona (Spain) stands as an example of a compact and complex city worldwide. In this regard, Cerdà's Master Plan is deemed the basis of this idealized reality. The grid mesh, the open block, the extended chamfer, or the hierarchy of streets have historically been considered its most relevant contributions to the urban realm and urbanism. However, and as this work assesses, it is its capacity to be altered, in terms of openness of possible states (entropic diversity), that has made possible the compact and complex configuration of today's city. Although the planned grid acts as the main formal support organizing the Eixample district, there is a number of non-planned layers to be considered relevant in the resilient process of cities in terms of adaptive regeneration. The analysis is based on data from the cadastre and the comparison of different blocks within Eixample grid (e.g., 19th century fabric, 20th century fabric, 20th century reconfiguration, superblock case) and their temporary evolution since mid-19th century. As a result, we identify and characterize the variations of the original urban plan in relation to urban compactness and complexity, taking into account the original plot distribution as the bases for a diverse fabric. As a result, we differentiate and characterize real estate (top-down) and individual (bottom-up) initiatives according to their capacity to generate and foster complexity., Postprint (published version)
- Published
- 2023
36. Hazards and urban systems: an operational taxonomy
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Aquilué Junyent, Inés, Ruiz Sánchez, Javier, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Aquilué Junyent, Inés, and Ruiz Sánchez, Javier
- Abstract
This piece of research is focused on crossing a selection of the most common hazards (high-uncertainty events) and their degree of spatial effect in urban areas. This analysis derives from previous research that selected common disasters affecting urban areas and parallel research identifying major civil conflicts that took place in cities. Therefore, an operational taxonomy of event types is carried out according to their greater or lesser direct linkage with urban systems. As a basis, we use a first approach based on the EM-DAT, in which disaster types and frequency are combined. Disasters are grouped in the following typologies: flood, storm (hurricane, tornado, etc.), earthquake, landslide, drought, extreme temperature, wildfire, volcanic activity and mass movement (dry). From those, the ones that are more frequent and cause major fatalities in urban areas are floods, storms and earthquakes. To this first classification we add the group of social events that includes armed conflicts (violence, war, terrorism) and civil unrest – riot. The paper evaluates the impact of this sequence of hazards in urban areas, thanks to a selection of global historical cases. The paper deeps in building an operational taxonomy that allows to identify the most common high-uncertainty events that cities face. We select not only the most frequent events but also the ones that imply greater impact on urban form, urban structure, and land use/property distribution. Indeed, this taxonomy is adapted according to the impact on urban areas, thanks to the deeper identification of patterns of change., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2023
37. Post-COVID cities: some reflections on planning in uncertain times
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Ruiz Sánchez, Javier, Aquilué Junyent, Inés, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Ruiz Sánchez, Javier, and Aquilué Junyent, Inés
- Abstract
21st Century has brought an extraordinary increase in uncertainty in urban systems. Much of this uncertainty seems to lead to an increase of mechanisms of control, even violence, inferred by the social system itself. Hereby we present a proposal for a conceptual turn in urban planning to face uncertainty: Instead of an increase of control, another possible answer in complex systems (such as cities and regions) is to increase the range of possible futures by increasing complexity, degrees of freedom and the evolvability of each element and of the structure of the whole. If complexity is necessarily inseparable from a deficit of knowledge and, therefore, of security, it is necessary to adapt our planning structures to a new paradigm, in which it is essential to introduce a non-exclusively deterministic perspective in the spatial production of the city., Postprint (author's final draft)
- Published
- 2023
38. Recorrer Torre Baró : comercio de proximidad y revalorización del patrimonio
- Author
-
Sauquet Llonch, Roger Joan, Aquilué Junyent, Inés, Crespo Cabillo, Isabel, Madrid Paños, Cristina, Díaz Sánchez, Carla, Sauquet Llonch, Roger Joan, Aquilué Junyent, Inés, Crespo Cabillo, Isabel, Madrid Paños, Cristina, and Díaz Sánchez, Carla
- Abstract
Torre Baró es un barrio de Barcelona muy infravalorado. Se sitúa alejado del centro y esto hace que se trate más bien como un suburbio. Creemos que es un barrio con una importante historia detrás y con mucho potencial para darse a conocer y recorrer, así como dotarlo de mejoras para los propios vecinos. Como respuesta a esta inquietud por el descubrimiento y la activación del interior del barrio, surge este proyecto. Este proyecto propone la creación e intervención de un recorrido por todo el interior del barrio conectándolo e integrándolo junto con el mismo y los barrios colindantes a través de los diferentes acueductos que el paso de la historia ha dejado abandonados y sin funcionalidad.
- Published
- 2023
39. Migraciones cruzadas en Yugoslavia
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Aquilué Junyent, Inés, Ruiz Sánchez, Javier, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Universitat Politècnica de Catalunya. GRU - Grup de Recerca Urbanisme, Aquilué Junyent, Inés, and Ruiz Sánchez, Javier
- Abstract
Las migraciones transforman el sistema social en términos que afectan al sistema espacial al que se acoplan. Los desplazamientos cruzados en el marco de la guerra de Bosnia-Herzegovina no solo han afectado a su composición social y demográfica, sino que también han modificado su paisaje, y es rastreable tanto el ejercicio de violencia ligado a la guerra como el diseño espacial excluyente de la posguerra. Así, descubrimos cómo la reconfiguración social y espacial de Bosnia-Herzegovina y Sarajevo es el resultado de un proceso de simplificación y homogeneización a través de migraciones cruzadas., Peer Reviewed, Postprint (published version)
- Published
- 2023
40. Retomar las colonias : las colonias téxtiles como equipamientos supramunicipales para conectar el tramo central del Ter en su paso por Osona
- Author
-
Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Costales Calvo, Ignacio, Ricart Ulldemolins, Josep, Freitag Petroche, Oscar, Goicoechea Fanega, Irati, Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Costales Calvo, Ignacio, Ricart Ulldemolins, Josep, Freitag Petroche, Oscar, and Goicoechea Fanega, Irati
- Abstract
Les colònies tèxtils com a equipaments supramunicipals per connectar el tram central del Ter al seu pas per Osona, Las colonias textiles como equipamientos supramunicipales para conectar el tramo central del Ter en su paso por Osona, The textile colonies as supra-municipal facilities to connect the central section of the Ter as it passes through Osona
- Published
- 2023
41. 8 Portes: centre d'interpretació i investigació a les mines de can Palomeres, Malgrat de Mar
- Author
-
Ricart Ulldemolins, Josep, Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Castiñeira Palou, Isabel, Blanch Vernet, Mariona, Mayoral Antich, Marta, Ricart Ulldemolins, Josep, Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Castiñeira Palou, Isabel, Blanch Vernet, Mariona, and Mayoral Antich, Marta
- Abstract
Les mines de Can Palomeres són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre l’activitat humana d’extracció d’un recurs i la formació d’un refugi ecològic important. Gràcies a l’activitat minera que va haver-hi a principis del segle XX a Malgrat de Mar, els vestigis dels espais excavats s’han convertit en l’hàbitat d’una de les colònies amb més biodiversitat de ratpenats de Catalunya. El projecte proposa un nou parc patrimonial que equipa la muntanya al llarg del camí de Can Palomeres posant en valor el patrimoni cultural del complex miner, així com el patrimoni ecològic de la muntanya. El programa combina un centre d’interpretació a l’aire lliure que explica la història del complex miner, una estació biològica i un refugi per a la pernoctació que permet la investigació i la divulgació de la colònia de ratpenats. Les boques de les mines, enteses com espais de transició atmosfèrica entre l’exterior i l’interior, es veuen com una oportunitat per ubicar aquest programa en forma de 8 portes, essent a la vegada fites reconeixibles que acompanyen al visitant durant el recorregut. L’entorn de Can Palomeres és transformat per donar a conèixer aquesta part de la història del municipi i acompanyar al visitant amb espais d’estada i lleure per poder-la gaudir., Las minas de Can Palomeres son un ejemplo de la relación positiva que ha habido entre la actividad humana de extracción de un recurso y la formación de un refugio ecológico importante. Gracias a la actividad minera que hubo a principios del siglo XX en Malgrat de Mar, los vestigios de los espacios excavados se han convertido en el hábitat de una de las colonias con mayor biodiversidad de murciélagos de Cataluña. El proyecto propone un nuevo parque patrimonial que equipa la montaña a lo largo del camino de Can Palomeres poniendo en valor el patrimonio cultural del complejo minero, así como el patrimonio ecológico de la montaña. El programa combina un centro de interpretación al aire libre que cuenta la historia del complejo minero, una estación biológica y un refugio para la pernoctación que permite la investigación y divulgación de la colonia de murciélagos. Las entradas de las minas, entendidas como espacios de transición atmosférica entre el exterior y el interior, se ven como una oportunidad para ubicar este programa en forma de 8 puertas, siendo a su vez hitos reconocibles que acompañan al visitante durante el recorrido. El entorno de Can Palomeres es transformado para dar a conocer esta parte de la historia del municipio y acompañar al visitante con espacios de estancia y ocio para poder disfrutarla., The mines of Can Palomeres are an example of the positive relationship that has existed between the human activity of extracting a resource and the formation of an important ecological refuge. Thanks to the mining activity that took place at the beginning of the 20th century in Malgrat de Mar, the remains of the excavated spaces have become the habitat of one of the most biodiverse bat colonies in Catalonia. The project proposes a new heritage park that equips the mountain along the Can Palomeres path, highlighting the cultural heritage of the mining complex, as well as the ecological heritage of the mountain. The program combines an open-air interpretation center that explains the history of the mining complex, a biological station and an overnight shelter that allows research and dissemination of the bat colony. The entrances of the mines, understood as spaces of atmospheric transition between the outside and the inside, are seen as an opportunity to locate this program in the form of 8 doors-buildings, being at the same time recognizable landmarks that accompany the visitor during the tour.
- Published
- 2023
42. El Mentrestant: renaturalització del delta de la Tordera i transformació de model de càmping a Malgrat de Mar
- Author
-
Ricart Ulldemolins, Josep, Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Castiñeira Palou, Isabel, Escobar Gallego, Lidia, Fontanet i Garrido, Gerard, Ricart Ulldemolins, Josep, Soto Pi, Santiago, Aquilué Junyent, Inés, Castiñeira Palou, Isabel, Escobar Gallego, Lidia, and Fontanet i Garrido, Gerard
- Abstract
El Mentrestant proposa la restauració dels hàbitats degradats recuperant els cicles naturals a través d’unes zones zero de renaturalització. Al voltant d'aquestes s’articularà un nou model d'acampada, que aprofitarà el paisatge recuperat i solucions constructives reversibles per poder-se adaptar a les temporades turístiques, inundacions, el retrocés de la costa, etc. fins que el càmping desaparegui per complet, alliberant l'espai natural., El proyecto Entretanto propone la restauración de paisajes degradados, recuperando sus ciclos naturales a través de unas zonas 0 de renaturalización. Alrededor de estas, se articularà un nuevo modelo de acampada, que aprovechará los paisajes recuperados y soluciones constructivas reversibles para poderse adaptar a las temporadas turísticas, inundaciones, el retroceso de la costa, etc. hasta que finalmente el camping desaparezca por completo, dejando paso al espacio natural., The project Meanwhile strives to restore degraded landscapes, recovering their natural cycles through a series of ground zero for renaturation. Around these, a new camping model will be weaved, taking advantage of the restored landscapes and reversible constructive solutions to adapt to the tourist seasons, floods, coastal recession, etc. until it comes the day when the camping site will fully disappear, clearing the way for the natural landscape., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres::15.1 - Per a 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels acords internacionals
- Published
- 2023
43. Reintegració de recintes fabrils en la trama urbana de Barcelona
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Moreno Sanz, Joan, Soler Pla, Laia, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Moreno Sanz, Joan, and Soler Pla, Laia
- Abstract
Al llarg de la història els edificis s’han construït, s’han conservat, rehabilitat, enderrocat, d’altres s’han reprogramat..., tot lligat a les diferents situacions socials i polítiques de cada moment. A Barcelona el procés d’industrialització i postindustrialització va deixar recintes fabrils obsolets al centre de la ciutat, els quals han generat barreres físiques i visuals entre interior i exterior dels recintes. De mentre, però, l’auge creixent de sentiment de pertinença i el llegat històric que han deixat ha provocat una vinculació amb la societat que ha dut a qüestionar-nos el fet d’haver-los de mantenir d’empeus i de reintegrar-los en la trama urbana de la ciutat. Aquest treball investigarà el canvi de l’espai urbà immediat un cop aquests recintes industrials són reintroduïts en la trama urbana de Barcelona., A lo largo de la historia, los edificios se han construido, conservado, rehabilitado, derribado y otros han sido reprogramados, todo ello vinculado a las diferentes situaciones sociales y políticas de cada momento. En Barcelona, el proceso de industrialización y postindustrialización dejó obsoletas instalaciones fabriles en el centro de la ciudad, las cuales han generado barreras físicas y visuales entre el interior y el exterior de estos recintos. Sin embargo, el creciente sentido de pertenencia y el legado histórico que han dejado han provocado una conexión con la sociedad que nos ha llevado a cuestionarnos la necesidad de mantenerlos en pie y reintegrarlos en la trama urbana de la ciudad. Este trabajo investigará el cambio del espacio urbano inmediato una vez que estos recintos industriales son reintroducidos en la trama urbana de Barcelona., Throughout history, buildings have been constructed, preserved, rehabilitated, demolished, and others have been reprogrammed, all linked to the different social and political situations of each moment. In Barcelona, the process of industrialization and post-industrialization left obsolete factory complexes in the city center, which have created physical and visual barriers between the interior and exterior of these sites. However, the growing sense of belonging and the historical legacy they have left behind have fostered a connection with society that has led us to question the need to keep them standing and reintegrate them into the city’s urban fabric. This work will investigate the change in the immediate urban space once these industrial complexes are reintroduced into the urban fabric of Barcelona.
- Published
- 2023
44. La pell buida d'un barri: anàlisi urbanístic i social del barri del Rec d’Igualada
- Author
-
Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Pesoa Marcilla, Melisa, Guillamón Cobos, Clara, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Pesoa Marcilla, Melisa, and Guillamón Cobos, Clara
- Abstract
La ciutat d’Igualada, ja al segle XVIII-XIX la zona de l’actual Barri del Rec d’Igualada, va cridar l’atenció als seus habitants i van decidir fer un canvi d’ús, revolucionant la zona a les noves dinàmiques de la societat transformant uns antics camps agrícoles en un paisatge dominat per les adoberies i el fum que sortia d’elles. Aquest fet és una petjada històrica que ha marcat la ciutat d’Igualada, així com les fàbriques tèxtils als municipis de Terrassa, Manlleu i Poblenou. Analitzat els exemples i executant dos anàlisis, un més encarat a la forma del Barri, i l’altre encarat en la imatge d’aquest. Recuperar allò que significa tant per la gent que allà hi viu com per qui encara la recorda. Què ha quedat de les pells? Com s’han consolidat les ruïnes en la ment dels que hi viuen? Com tornar a revitalitzar l’espai desert socialment? El Barri del Rec, un Barri amb la pell buida., La ciudad de Igualada, ya en el siglo XVIII-XIX la zona del actual Barrio de la Reguera de Igualada, llamó la atención a sus habitantes y decidieron hacer un cambio de uso, revolucionando la zona a las nuevas dinámicas de la sociedad transformando unos antiguos campos agrícolas en un paisaje dominado por las curtidurías y el humo que salía de ellas. Este hecho es una huella histórica que ha marcado la ciudad de Igualada, así como las fábricas textiles en los municipios de Terrassa, Manlleu y Poblenou. Analizado los ejemplos y ejecutando dos análisis, uno más encarado a la forma del Barrio, y el otro encarado en la imagen de este. Recuperar aquello que significa tanto por la gente que allá vive como por quién todavía la recuerda. Qué ha quedado de las pieles? Cómo se han consolidado las ruinas en la mente de los que viven? Cómo volver a revitalizar el espacio desierto socialmente? El Barrio de la Reguera, un Barrio con la piel vacía., The city of Igualada, already in the 18th and 19th century the area of the present Barri del Rec d’Igualada, drew attention to its inhabitants and decided to make a change of use, revolutionizing the area to the new dynamics of society by transforming old agricultural fields into a landscape dominated by the tanneries and smoke that came out of them. This is a historical footprint that has marked the city of Igualada, as well as the textile factories in the municipalities of Terrassa, Manlleu and Poblenou. Analyzes the examples and executes two analyses, one more facing the shape of the Barri, and the other facing the image of it. Recover what it means for both the people who live there and those who still remember it. What’s left of the skins? How have the ruins been consolidated in the minds of those who live there? How do we revitalize desert space socially? The Irrigation Quarter, a Barrier with empty skin.
- Published
- 2023
45. Ciutat ideal vs ciutat real: referents, llegat i interpretació de la Utopia de Tomàs Moro
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Florit Femenias, Joan, Pérez i Coronas, Miquel, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Florit Femenias, Joan, and Pérez i Coronas, Miquel
- Abstract
El punt àlgit d’expressió física de la societat actual es materialitza en la ciutat, objecte de pensament i reflexió constant al llarg de la història que materialitza el consens d’una gran diversitat d’agents i disciplines partíceps de la realitat humana col·lectiva. La producció literària, filosòfica i tècnica al voltant d’aquesta idea resulta doncs profundament prolífica. La ciutat i el coneixement avancen en paral·lel, reflexantse i nodrint-se mutuament, és per això que la metodologia de pensament radical explorada dins el gènere de la Utopia esdevé un moviment d’especial interès, pel seu caràcter revolucionari i la seva capacitat de canvi i trencament amb les dinàmiques establertes, en pro de l’evolució. El següent treball es proposa analitzar l’obra que va consolidar el gènere, la Utopia de Tomàs Moro, publicada el 1516. Els següents capítuls desgranaràn el model d’ordenació territorial i urbana proposat al relat aparentment literàri de caràcter filosòfic des d’una mirada tècnica amb l’objectiu d’evaluar la verossimilitud projectual de la visió d’Utopia, definir-la gràficament i evaluar-ne les possibles influències i llegats que la situen com una de les produccions més revolucionaries de la història del pensament occidental. Reivindicant el valor del pensament crític radical com a eina projectual i fonamental per a l’evolució del projecte urbà., We understand the city as a critical point of the phisical expression of society, constant subject of study throughout the history of human thought that formalizes the consensual agreement of a wide diversity of both agents and disciplines involved in the colective reality of humanity. The literary, philosophic and technical production on the matter is, hence, deeply prolific. Proof that city and knowledge evolve hand by hand, reflecting and nourishing each other. It is then for this reasons that the radical thought explored within the Utopy genre becomes of special interest, due to its revolutionary essence, its ability to break with the status quo, in benefit of evolution. The following paper aims to analyze the book that established the genre, Thomas More’s Utopia, published in 1516. The following chapters will break down the land ordinances, and urban vision proposed in the theoretically literary book with a technical view in order to evaluate the potential influences and legacies that define his work as one of the main revolutionary instances within the occidental school of thought. Defending the value of critical, radical thought as projectual methodology, fundamental for the evolution of the urban project., Award-winning
- Published
- 2023
46. Un Jardí : la resolució del límit ciutat-muntanya a Malgrat de Mar a través d’un jardí i un centre d’arts escèniques a l’àrea de l’Escultor Clarà
- Author
-
Pla Ferrer, Francesc, Aquilué Junyent, Inés, Prous Martín, Jaime, Costales Calvo, Ignacio, Pinyol i Sarrias, Irene, Ginot i Julià, Bernat, Pla Ferrer, Francesc, Aquilué Junyent, Inés, Prous Martín, Jaime, Costales Calvo, Ignacio, Pinyol i Sarrias, Irene, and Ginot i Julià, Bernat
- Abstract
A Malgrat de Mar, una ubicació geogràfica amb gran potencial, però també altament vulnerable als canvis mediambientals, es troba un projecte en un emplaçament estratègic que actua com a límit entre la muntanya i la ciutat. La proposta busca ser un punt de transició entre aquests, consolidant un jardí existent amb un potencial sense explorar. La construcció d’un nou perímetre ofereix oportunitats per a activar la zona i connectar la ciutat amb el bosc, preservant al mateix temps la identitat del lloc i generant noves activitats. Es planteja la creació d’un edifici polivalent destinat principalment a activitats escèniques i culturals. Aquest edifici adopta un llenguatge arquitectònic que fusiona els tres elements que el defineixen: el món agrari, el cultural i l’escènic., En Malgrat de Mar, una ubicación geográfica con gran potencial pero también altamente vulnerable a los cambios medioambientales, se encuentra un proyecto en un emplazamiento estratégico que actúa como límite entre la montaña y la ciudad. La propuesta busca ser un punto de transición entre la ciudad y la montaña, consolidando un jardín existente con un potencial sin explorar. La construcción de un nuevo perímetro ofrece oportunidades para activar la zona y conectar la ciudad con el bosque, preservando al mismo tiempo la identidad del lugar y generando nuevas actividades. Se plantea la creación de un edificio polivalente destinado principalmente a actividades escénicas y culturales. Este edificio adopta un lenguaje arquitectónico que fusiona los tres elementos que lo definen: el mundo agrario, el cultural y el escénico, In Malgrat de Mar, a geographical location with great potential but also highly vulnerable to environmental changes,a project is planned in a strategic location that acts as a boundary between the mountain and the city. The proposal seeks to be a transition point between these two, consolidating an existing garden with unexplored potential. Building a new perimeter offers opportunities to activate the area and connect the city to the forest, while preserving the identity of the site and generating new activities. The creation of a multi-purpose building aimed mainly at performing and cultural activities is planned. This building adopts an architectural language that merges the three defining elements: the agrarian, cultural and scenic worlds.
- Published
- 2023
47. Beneath the street: a chronology of Edinburgh's underground fabric
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Gómez Escoda, Eulalia Maria, De Haan Bosch, Carlota, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, Callís Freixas, Eduard, Franquesa Sànchez, Jordi, Aquilué Junyent, Inés, Gómez Escoda, Eulalia Maria, and De Haan Bosch, Carlota
- Abstract
Aquest treball cerca l’establiment d’una línia de temps de les condicions territorials, esdeveniments històrics, accions polítiques, desenvolupaments urbans i intervencions arquitectòniques que van donar lloc a l’aparició de teixit urbà subterrani actiu a la ciutat d’Edimburg, Escòcia, des del segle XVI fins al segle XIX: en els “closes” de la “Old Town” d’Edimburg i a les voltes del “South Bridge”. Prossegueix a determinar si aquests teixits subterranis se podrien considerar allò que la mitologia local anomena “la Ciutat Subterrània d’Edimburg”. Prèviament, recerca urbana de la ciutat d’Edimburg s’ha centrat generalment en la transformació de la ciutat en els segles XVIII i XIX per mitjà dels projectes de la “New Town” de James Craig i la renovació victoriana de la “Old Town” per William Chambers. Aquest treball se centra en el desenvolupament urbà d’Edimburg fins al segle XVIII i com allò que condicionà les primeres etapes històriques de la ciutat va tenir conseqüències considerables en la seva renovació., Este trabajo propone la determinación de una línea del tiempo de las condiciones territoriales, acontecimientos históricos, acciones políticas, hechos urbanos e intervenciones arquitectónicas que causaron la aparición de tejido urbano subterráneo activo en la ciudad de Edimburgo, Escocia, en el periodo del siglo XVI al siglo XVIII: en los “closes” de la “Old Town” de Edimburgo y en las vueltas del “South Bridge”. Prosigue a determinar si estos tejidos subterráneos se podrían considerar aquello que el mito local llama “la Ciudad Subterránea de Edimburgo”. Previamente, estudios urbanos de la ciudad de Edimburgo se han centrado generalmente en su transformación en los siglos XVIII y XIX mediante los proyectos de la “New Town” de James Craig y la renovación victoriana de la “Old Town” por William Chambers. Este trabajo se centra en el desarrollo urbano de Edimburgo previo al siglo XVIII y como aquello que condicionó las primeras etapas históricas de la ciudad tuvo consecuencias considerables en su renovación., This work seeks to establish a timeline of the territorial conditions, historical events, political actions, urban developments and architectural interventions that led to the emergence of active underground urban fabric in the city of Edinburgh, Scotland from the 16th century to the 19th century: the underground of Edinburgh’s Old Town closes and the South Bridge Vaults. It goes on to determine if these underground fabrics could be considered what local myth calls “the Underground City of Edinburgh”. Previous urban research on the city of Edinburgh has generally centred on its 18th and 19th century transformation by means of James Craig’s New Town and William Chamber’s Victorian renewal of the Old Town projects. This work centres on the urban development of Edinburgh prior to the 18th century and how that which conditioned the city’s early stages of history had consequences on its subsequent renewal in major ways., Award-winning
- Published
- 2023
48. Life in balance : combining ecological regeneration with sustainable habitability models in degraded rural territories : a case study of Reserva Matusana, in the Atlantic Forest of Serra da Mantiqueira
- Author
-
Fuertes Pérez, Pere, Aquilué Junyent, Inés, Serra Permanyer, Marta, Albareda Fernández, Elena, Muniz De Castro E Silva, Henrique, Fuertes Pérez, Pere, Aquilué Junyent, Inés, Serra Permanyer, Marta, Albareda Fernández, Elena, and Muniz De Castro E Silva, Henrique
- Abstract
La cuestión de la investigación plantea una hipótesis: es posible restaurar una relación simbiótica entre el medio natural y la especie humana a través de una metodología holística para la planificación y el diseño de estrategias regenerativas en territorios rurales degradados, entendiendo la habitabilidad humana como parte del sistema ecológico. La investigación utiliza, como caso de estudio para aplicar la metodología, un proyecto de regeneración del hábitat rural en desarrollo en un Área de Protección del Bosque Atlántico de la Serra da Mantiqueira, en Brasil. La metodología consta de cuatro partes: 1. diferentes aproximaciones al territorio - geográfica, hidrográfica, forestal e histórica - para comprender el contexto general del lugar; 2. narrativa del contexto histórico del metabolismo social de las sociedades que habitaron la región, a través del análisis de documentación histórica y antropológica; 3. Análisis y diagnóstico territorial SIG con criterios ecológicos, para identificar limitaciones, oportunidades y compatibilidades con la actividad humana; 4. Directrices para una planificación holística y posibilidades de diseño que equilibren la habitabilidad humana sostenible con la regeneración ecológica. Las conclusiones sugieren una posible reconciliación entre la habitabilidad saludable y el entorno natural, combinando conocimientos vernáculos y modernos para lograr el confort adecuado y cerrar ciclos metabólicos, reconociendo la importancia de la comunidad para garantizar el éxito de cualquier proyecto., The research question of this master thesis carries within a hypothesis: that it is possible to restore a symbiotic relationship between the natural environment and the human species through a holistic methodology for planning and designing regenerative strategies in degraded rural territories, understanding the human habitability as part of the ecological system. The research uses, as case study for the methodology, a reinhabiting project under development in an Atlantic Forest Protection Area of the Serra da Mantiqueira, in Brazil. The methodology consists of four parts: 1. different approaches to the territory - geographical, hydrographical, forestal and historical - to understand the general context of the place; 2. narrative of different social metabolism models from the societies that inhabited the region, through analysis of historical and anthropological documentation; 3. GIS territorial analysis and diagnosis with ecological criteria, to identify limitations, opportunities and compatibilities with human activity; 4. guidelines for holistic planning and design possibilities that balances sustainable human habitability with ecological regeneration. The conclusions suggest a possible reconciliation between healthy habitability and natural environment, combining vernacular and modern knowledge to achieve comfort and close metabolic cycles, and acknowledges the importance of community as responsible for any project success.
- Published
- 2023
49. Bikeability in Barcelona
- Author
-
Fuertes Pérez, Pere, Kuzmanic, Jere, Masseck, Torsten, Aquilué Junyent, Inés, Kik, Jasper, Fuertes Pérez, Pere, Kuzmanic, Jere, Masseck, Torsten, Aquilué Junyent, Inés, and Kik, Jasper
- Abstract
In the last decade, there has been a global increase in the popularity of urban cycling, driven by the essential need to address climate change and promote sustainable mobility options (Barker, 2022). This is also the case for Barcelona. Since the start of the Mobility Plan in 2011, the cycle network has expanded over the city. According to these plans, it wants to become a more bikeable city. This study will center on assessing the current bikeability of Barcelona. Additionally, a case study will be conducted to evaluate the existing bike infrastructure in specific locations within the city. To do this, the term bikeabilty first needs to be defined. According to many studies, there is no universal definition of the term. Bikeability is a mix of both objective and subjective factors, including concepts such as bicycle comfort, bicycle suitability, bicycle friendliness, bicycle safety, and bicycle accessibility (Julián Arellana, 2020). To measure and analyze the bikeablilty a study of all ten city districts was carried out. The indicators for bikeability are; topography, shade, density, land use and facilities, public transport transfers, bike sharing service, bicycle infrastructure, and safety. According to the bikeabilty index, the most significant disparities are between the flatter districts and those with more challenging elevated terrain. Besides topography, the most noticeable distinctions lies in bicycle infrastructure and bike sharing services. These are lacking in the more elevated districts of the city. Overall, Barcelona has an above-average bikeability rating, with the L’Eixample district being the top-performing area according to the index. Generally, the bicycle infrastructure examined in the case study has some good and bad points. The infrastructure on Pçasseig de Tetuan stands out as the most favorable due to the amount of space for cyclists and the reduction of high-speed conflict points. The main conclusion from this research is that Barcelona is
- Published
- 2023
50. Escalas del agua: la infraestructura hídrica de la Ciudad de México
- Author
-
Ferrer Forés, Jaime Jose, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Rubert de Ventós, Maria, Echarri Cotler, Santiago, Ferrer Forés, Jaime Jose, Llop Torné, Carles Joan, Aquilué Junyent, Inés, Gómez Escoda, Eulalia Maria, Rubert de Ventós, Maria, and Echarri Cotler, Santiago
- Abstract
En este trabajo se estudian las infraestructuras del agua de la Ciudad de México desde una aproximación metodológica multiescalar. La investigación toma como punto de partida la noción de circulación como un valor axial en la conceptualización y materialización de dichas infraestructuras. La estructura urbana contemporánea no ha logrado incorporar el ciclo hídrico dentro de su configuración; sin embargo, el estudio de los elementos urbanos relacionados con el agua permite conocer tanto su relato histórico, como su influencia fundamental en el desarrollo urbano, en una narración que desgrana las estrategias de manejo del recurso en cada tiempo y fragmento de la ciudad. Para abordar el amplio catálogo de infraestructuras que constituyen el gran sistema urbano de suministro, desagüe y regulación del agua se han planteado cuatro capítulos que abordan cada uno una diferente escala de relación. El trabajo comienza a partir de la relación más próxima y cotidiana con el agua y avanza alejando el foco hasta llegar a la descripción de la región. (1) El primer capítulo se aproxima al estudio de los tinacos de almacenamiento y a los baños y retretes, con un doble propósito: por un lado, estos elementos revelan el impacto que cada escala mantiene con las otras; y, por el otro, ejemplifican el marco conceptual de la circulación como un valor determinante para la relación contemporánea con el agua. (2) Una escala intermedia se estudia en las arquitecturas del agua, las cosas urbanas que, como piezas fijas en la ciudad, son las huellas más evidentes de la relación de los flujos y redes de la infraestructura con el entramado de la ciudad. (3) La escala urbana de la propia capital y su zona metropolitana se revisa a partir de su desarrollo histórico, el estudio de sus conflictos y las estrategias de su gestión. (4)Por último, se observa la escala territorial de la región hidropolitana, un territorio definido por las infraestructuras que articulan cuencas y acuíferos con la metrópoli, This thesis examines the water infrastructures of Mexico City from a multi-scale methodological approach. The research takes as a starting point the notion of circulation as an axial value in the conceptualization and materialization of such infrastructures. The contemporary urban structure has not managed to integrate the water cycle into its configuration; nevertheless, the study of the urban elements related to water allows us to know both its historical narrative and its fundamental influence on urban development, in a narrative that unravels the management strategies of the resource in each time and fragment of the city. In order to address the broad catalog of infrastructures that make up the great urban system of water supply, drainage and regulation, four chapters have been proposed, each dealing with a different scale of relation. The work starts from the closest and most daily relationship with water and progresses by moving away from the scope until it reaches the regional overview. (1) The first chapter approaches the study of storage tanks and bathrooms and toilets, with a twofold purpose: on one side, these elements reveal the impact that each scale maintains with the others; and, on the other, they exemplify the conceptual framework of circulation as a determining value for the contemporary relationship with water. (2) An intermediate scale is studied in the architectures of water, the urban things that, as fixed pieces in the city, are the most evident traces of the relationship of flows and networks in infrastructure with the interweaving of the city. (3) The urban scale of the capital itself and its metropolitan area is reviewed on the basis of its historical development, the study of its conflicts and its management strategies. (4)Finally, the territorial scale of the hydropolitan region is discussed, a territory defined by the infrastructures that articulate basins and aquifers with the metropolis, beyond the political-administrative demarcation, Award-winning
- Published
- 2023
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.